67 -juliol- 2012

7/29/2019 67 -juliol- 2012

1/23

Peridic digital - nm. 67 -juliol- 2012 - Tercera poca

7/29/2019 67 -juliol- 2012

2/23

2Emporion nm. 67 -juliol- 2012

editorial

sumari LHospital de Torroella

Segons reerncies histriques, des de lany 1648 la vila de Torroella deMontgr disposa duna undaci dedicada a prestar atenci i asil a la gentgran, a pobres, i a malalts. A la portalada dentrada de ledici seu daquestaorganitzaci hi gura la data de 1661.

Histricament aquest hospital de vells, pobres i malats, ha estat una entitatortament arrelada al sentiment torroellenc. Benecis dactes que directa-ment o indirectament shan organitzat a la vila, shi han destinat. Donacionseconmiques de major o menor grau, segons la disponibilitat dels donants,han servit per beneciar el sosteniment de lentitat. Importants donacionspatrimonials han propiciat les ampliacions o millores de les installacions, do-nant ms capacitat de servei i benestar a les persones ateses.

En el transcurs de la seva existncia, la undaci de pobres i malalts, sem-pre coneguda entre la gent de Torroella com lHospital, sha sustentat ambles quotes que segons les seves possibilitats han aportat els assistits, amb

les donacions privades i amb les aportacions de lAjuntament, normalmentconsignades en el seu pressupost anual.

Des dEmporion volem valorar molt positivament totes aquestescollaboracions que evidencien lestimaci i el comproms de la societat to-rroellenca envers aquesta entitat i lobra caritativa que ha portat a cap durantmolts anys. Volem destacar el nostre reconeixement vers les persones quehan et donacions signicatives i a totes aquelles que han aportat desinteres-sadament el seu treball i esor pel bon uncionament de lHospital, ormantpart de la junta rectora del patronat. Agrament que em extensiu tamb, ennom de tota la comunitat torroellenca, a les Germanes de Sant Josep que,

des de a ms dun segle, han estat al servei de la gent necessitada. que laFundaci de Pobres i Malalts de Torroella ha ats.

Tots plegats han aconseguit, amb el seu altruisme i esperit caritatiu, quelentitat sobrevisqus als avatars de la histria ns al nostres dies. A tots ellsvolem er arribar el nostre reconeixement i agrair-los larrelat esperit bencque han demostrat sobretot cap a la gent gran.

Ara les coses han canviat, lentitat ormada per la Residncia Vila Vella, (an-tic Hospital) i el centre de dia Santa Caterina, s un centre collaborador de

la Generalitat de Catalunya. Aix garanteix la seva continutat per sobretotuns serveis comparables i en alguns aspectes superiors, als que pugui donarqualsevol altre centre datenci pblic o privat. Continuar essent un senyalde respecte i comproms vers la gent gran necessitada, de la que els torroel-lencs ens sentim orgullosos.

Editorial

Notcies-perSantiSat

Quinosapescriureencatal?(24)-per

JaumeBassa

CasaMas-perJoanSurrocaiSens Flors, arbres... contrastos - per Merc

Pags

Torna lavariantdeTorroella - per Al-

bertLlaussiPascual

LlibredeTres.Annim.-perAdriAr-

boix

Projectes i iniciatives. Noves realitats

deTorroella-perJordiBellapart

L'hortielporc-perJavierZuloaga

X Sortida cultural a Beuda Ruta

romnica-perSantiSat

AunBonAmic-perLlucSaliFerrer

Leconomiailapolticaadiferentsvelo-

citats-perXavierFerrer

1932-1936-SegonapocadEmporion

(i3)-perJaumeBassaPasqual

Elsjovesescriuen-perJosepPuigParr

Al'aguaitdelnostrepatrimoni

La cuina de la Catrina - per Caterina

Bosch

Poemesd'arreudelmn-perSusanna

Bautista

Cinemai espectacles-per JordiBella-part

Espaideparticipaci

7/29/2019 67 -juliol- 2012

3/23


NotciesSanti Sat

Jardinet a la porta dentrada del Mol

Vell

El passat dia 23 de juny tingu lloc lainauguraci del jardinet que, promo-gut perEmporion, ha recuperat la porta depedra de lantiga entrada principal delMol Vell, de Robert Mercader. El pas del

temps i la no utilitzaci de la porta eienque males herbes enladisses lhagues-sin et seva com ja a temps Emporion, ala secci A laguait del nostre patrimo-ni, havia posat de maniest i lamentat.La porta est coronada per un escut depedra datat lany 1584, que com a dis-tintiu cont dos paons, corresponentsal cognom Pons, de la amlia que nerapropietria en aquella data. El presi-dent dEmporion Jaume Bassa va er unaexposici de la seva histria; va desta-car linters dEmporionen la conservacidel patrimoni de la nostra vila. En lesseves paraules agra lautoritzaci i elsuport dispensat per la amlia Mercad-er, laportaci gratuta de Josep SabridEuroverd, que ha et realitat el jardinet,i la collaboraci del nostre ajuntament,amb la presncia a lacte de lalcaldeJordi Cordon, que va assegurat el seumanteniment i conservaci. Segui-dament, Jordi Bellapart va llegir duespoesies de Joan Maragall i MontserratBlai alguns ragments de lobra de Merc

RodoredaViatges i ors.El nostre adu a Emili Teixidor

Emili Teixidor ha mort als 78 anys. Vanixer el 22 de desembre de 1933 a Rodade Ter. Va estudiar Dret,, Filosoa i Lletres,

Periodisme i Magisteri i durant anys ouproessor dinstitut.I escriptor que creiaque una novella s llenguatge, nomsparaules. Un mestre que necessitava lesparaules per viure.Fou un clssic de laliteratura inantil i juvenil. T escrites unaquarantena obres i ha rebut nombrosospremis. Avui el recordem perPa negre, lavida dun nen que viu les durssimes cir-

cumstncies i conseqncies de la post-guerra.Com a bon mestre, va ser un grandivulgador de la cultura i de la diuside la lectura. On el cridaven, escoles,biblioteques, hi anava per contagiar atothom el plaer de la lectura. Com ell ensdiria, llegim!

Sentncia sobre la pedrera dUll

El Tribunal Superior de Justcia de Cata-lunya ha ems la sentncia nm. 432 de7 de juny de 2012 sobre la pedrera dUll.Marc Mar, en nom delGrup de Deen-sa del Montgr, ha et arribar aEmporion-aquest comunicat:

EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA

DE CATALUNYA CONDEMNA LAJUN-TAMENT DULL A CLAUSURAR LAPEDRERA I RESTAURAR ELS TERRENYS

Sentncia nm. 432 de 7 de juny de2012.Per entendre b la sentncia cal tenirpresent que la zona alta de la pedreratenia una qualifcaci urbanstica deparc natural, on no es podien er altresactivitats que la conservaci, i la zonabaixa tenia una qualifcaci urbanstica

de rstica general, on es podia er acti-vitat extractiva i primera transormaci,s a dir, esmicolar la pedra, per no shipodia ubicar cap planta de ormig i demorter, ni un abocador de runa.La sentncia del TSJC deixa sense eecte

la sentncia del jutjat de Girona perquconsidera que cont alguns errors. Dnala ra a lajuntament i a lempresa Gesto-ra de Runes de la Construcci SA i AridosUniland Sociedad Unipersonal SA, UniTemporal dEmpreses 18/1992, en el etque en la zona baixa de la pedrera shipodia autoritzar lextracci de pedra ilesmicolament. Aquest s lnic punten qu el TSJC dna la ra a lajunta-ment i lempresa. En canvi, dna la raal Grup de Deensa del Montgr en elssegents punts: A la zona alta, no shipodia autoritzar lextracci de pedra nicap altra activitat que no os la conser-vaci del patrimoni.Ni a la zona alta ni a la zona baixa no shi

podia autoritzar la planta de ormig nila abricaci de morter, ni tampoc labo-cador de runa.Per tant, tot i que anulla la sentncia deljutjat nm. 2 de Girona que condemna-va lajuntament, pel et que consideraque tenia alguns errors, el TSJC torna acondemnar lajuntament a clausurar lapedrera i tota la resta dactivitats queshi an, incls labocador de runa, incoarexpedient sancionador a lempresa irestaurar els terrenys.

Aquesta sentncia s erma i no es potrecrrer.

Seminari de Comunicaci Marca Ciutat

- 4a edici

Marca Ciutat, en la seva quarta edici, vaser presentada al Collegi de Periodistesde Catalunya, per lalcalde de Torroellade Montgr, Jordi Cordon, i el directordel seminari Pau Canaleta.Es va desenvolupar a lEspai Ter, de Tor-roella de Montgr, i va ser el punt detrobada dels responsables de promocieconmica, turstica i de comunicaci,per tal de conixer les noves tendnciesper al posicionament de ciutats i desti-nacions turstiques del pas i concreta-

ment, en aquesta jornada, aplicades alEmpord.Ms dun centenar de persones vanassistir-hi tots dos dies que va durar. Hivaren intervenir David Riu, Joan CarlosBelloso, Gerard Costa, Josep Capell,

7/29/2019 67 -juliol- 2012

4/23


Jaume Marn, Toni Mascar, Xavier San-lleh i Joan Catal. La temtica va ser lapresentaci de lestratgia de la marcaEmpord que estan realitzant els con-sells comarcals de lAlt i el Baix Empord.I al nalitzar, es va er entrega de la doc-umentaci del seminari.

Inauguraci de lexposici La cermi-ca catalana de la Collecci Mascort,segles XIVXIX

A la Casa Galibern, de Torroella deMontgr, i organitzada per la FundaciMascort, tingu lloc la inauguraci delexposici de la cermica de la collecciMascort, dels segles XIV al XIX.Lexposici recull 500 peces que perme-ten er un recorregut per la histria de lacermica catalana. El ons exposat incloupeces rellevants aix com plats de cer-

mica blava i policroma produts als tallersde Barcelona, Reus i Lleida des del segleXVII ns al primer ter del XIX.El Sr. Mascort, en la seva presentaci, vadestacar el et que tot i ser creades enpoques convulses, no inclouen imat-ges de guerres, sin elements de la vidaquotidiana, i que la pea ms antigaexposada s un pot armacutic, et enun taller de Barcelona al segle XIV, i quecreiem que es tracta del pot de armciacatal ms antic que es coneix.Des daquesta pea medieval, fns als

plats de principis del segle XIX, el visitantde lexposici podr er tot un recorreguti conixer levoluci de la cermica quees eia a Catalunya.

Exposici de cartells de Xevi, illu-sionista internacional

Dintre dels actes de la Fira de Mgia alcarrer, tingu lloc la inauguraci de lex-posici de Xevi, deg dels illusionistescatalans.A la Capella de Sant Antoni de Torroella

de Montgr, vrem poder gaudir dunvertader passeig a travs del temps, delslocals i de les actuacions. Un resum dela seva llarga trajectria artstica i pro-essional:cartells, llibres i otos, recopilats al llarg

dels anys, dun artista que ha aconseguitnombrosos premis i distincions.Cicle de conerncies Dante Alighieri

i lart

Miquel Barcel i Dant

A la Casa Galibern, i organitzat per laFundaci Mascort i el Museu de la Med-iterrnia, tingu lloc la tercera de lesconerncies del cicle sobre Dant i lart.Va anar a crrec de Joan Tarrida, directorde Galxia Gutenberg, i dEduard Vilel-la, proessor de Filologia Italiana de laUAB-IEM-SCED. Joan Tarrida, en la sevaintervenci, va relatar com amb motiu icelebraci del 40 aniversari del Cerclede Lectors va convidar Miquel Barcel a

illustrar laDivina comdiade Dant. Aquestva acceptar el repte i els tres volums delobra es publicaren els anys 2002 i 2003,en dues edicions bilinges, una amb latraducci castellana dngel Crespo i lal-tra amb la traducci al catal de Josep M.de Segarra.

I centr la seva dissertaci en lencrrecet a lartista, aix com en el seguimentde la seva realitzaci, destacant al mateixtemps la importncia de la tasca illustra-tiva del pintor mallorqu.Eduard Vilella, que parl seguidament,va er una anlisi comparada del cant XIde lInern.

En aquest cant, Dant ens mostra ledi-ci del primer regne que visita en el seuviatge i, a travs dels seus versos, podemreviure moments rellevants daquestinern, al mateix temps que gaudimde les dierents propostes dillustracique ens a Miquel Barcel, latmoserams episdicament descriptiva que adaquest inern, que Dant relata com elque ell realment ha vist, tal com remarcaen tantes i tantes ocasions en el trans-curs de la comdia.

ColomersEl Museu de la Mediterrnia va organitzar,sota el cicle Apropem-nos al Baix Ter,aquesta visita a Colomers, acompanyatsper lhistoriador Joan Badia i Homs, per

descobrir el seu nucli histric, un conjuntarquitectnic dalt valor patrimonial.El nucli sarticula al voltant de lesglsiade Santa Maria i consta de dos espais con-nectats i ben dierenciats: la plaa de lEs-glsia i la plaa de la Vila. Lempedrat delscarrers, que no es conserva, estava ormatper cdols bastant grans, amb dibuixosgeomtrics. Llastimosament, la con-strucci de la conducci de laigua a lescases de la vila els varen er desaparixer.Santa Maria de Colomers va ser unaimportant possessi del monestir ben-edict de Santa Maria dAmer, vinculatal comtat dEmpries. Avui, la parrquiade Santa Maria s un edifci del segleXII, amb un notable absis romnic amb

columnes a linterior i elements pre-romnics. Les primeres notcies de led-ici les trobem lany 844. Fou modicatposteriorment en aegir-hi les capelleslaterals i orticar-lo amb espitlleres. Estormat per una nica nau acabada per unabsis semicircular. Es conserven restesduna construcci preromnica ambuna petita nestra. Lelement ms inter-essant est constitut per linterior delabsis decorat amb arcs secs amb dotzecolumnes amb capitells esculpits amb

motius vegetals, animals i geomtrics.La aana que en la part central, sobre laporta, tenia una imatge barroca en pedrade la Verge Maria, que es va substituiren la reconstrucci per una fnestra. Laimatge es guarda a linterior de lesglsia.A la plaa de lesglsia hi queda unaantiga construcci amb arcs de erraduraque es considera que podia ormar part

7/29/2019 67 -juliol- 2012

5/23


del primitiu habitatge del monestir. Adestacar la gran masia dels Quintana ila creu de terme que cont en els seusjardins.

Pintura i poesia a la Divina comdiaEl cant XXVI del PurgatoriAquesta va ser la darrera de les conern-cies sobre Dant i lart, a crrec de NarcsComadira, poeta i pintor.Va er-ne la presentaci Miquel Bofll,director de lEspai Ter, que va inormar quea Rosend Arqus li havia estat impossibleser aqu, com estava previst i programat.Lany 1993, Narcs Comadira va crear pera la Facultat de Lletres de la Universitatde Girona un resc que representa lepi-sodi del poeta Arnau Daniel al purgatori:Poi sascosse nel oco che li ana, com a

smbol de lart i de la poesia (Purgatori,XXVI 148).Dant sadrea a Arnau Daniel i li demanacortesament quin s el seu nom. Eltrobador li respon versicant en la sevaprpia llengua, loccit. Versos que nocorresponen a cap obra de Daniel, sinque s el mateix Dant, bon coneixedorde la llengua provenal, que els va escri-ure en occit per posar-los en boca deltrobador. Vet ac la traducci catalanaque Sagarra en dna: Tant em plauvostra corts demanda / que jo no puc

ni em vull amagar de vs. / Jo sc Arnau,que ploro i vaig cantant; / consirs veigla passada ollia, / i veig content la joiaque espero en el utur. / Ara us prego,per aquella virtut / que us guia al cim delescala, / que us recordeu a temps delmeu dolor.Narcs Comadira s tamb un excellentlector de laDivina comdia, sobre la qual harefexionat en molts moments de la sevaactivitat crtica, potica i especialmentpictrica.

Exposici El goig i la revolta, de PilarAymerich

Al Palau Solterra, de la Fundaci VilaCasas, a Torroella de Montgr, tingulloc lexposici de quaranta obres de la

otgraa barcelonina Pilar Aymerich.Fotografes de personatges rellevantsde la cultura catalana, els uns exiliats i elsaltres resistents, que devingueren ona-mentals en la construcci de la democr-cia en el perode de la transici a la mortde Franco.Les maniestacions a avor de la llib-ertat, lamnistia i lEstatut dAutono-

mia, aix com les lluites del movimentobrer, ormen el nucli de les otograesexposades per Pilar Aymerich.Les otografes revelen la mirada duntestimoni daquells ets. Ha documentatalguns dels episodis ms convulsos dela Transici.

Fira de Mgia al carrer

El primer cap de setmana de juny, la vilavella de Torroella de Montgr, desborda-va de persones atretes per la mgia!Mgia que sinici al Palau lo Mirador,amb un sopar espectacle, on es vareconixer la trajectria de lillusion-ista Xevi, a qui se li va er entrega delpremi FIMAG, en reconeixement de laseva llarga trajectria.

La part de lespectacle an a crrec dela companyia Zootroupe, dirigida perMiquel Crespi, excomponent de LaCubana.

Tot el diumenge, lanar i el venir depblic, programes en m, amb horarisi mapes dubicaci de les actuacions dela ra, ompliren a vessar els carrer de lavila. Les xires apunten com a 10.000 elsassistents a les actuacions que sanavensucceint sense interrupci en uns dotzeemplaaments: carrers, places i passeigs

de la vila; amb les projeccions, al CinemaMontgr, de la pellculaLIIlusioniste, i ambun espectacle nal a lEspai Ter. I a mitjanit, una sessi de mgia ola a La Sala.Amb tallers diniciaci a la mgia, demanualitats i mercat darticles de mgia.

I no voldria deixar-me cap nom delsmags que hi varen actuar sota la direccide David el Mag: Xevi, Antonio Daz, Mr.Snow, Cia. Zootroupe, Erbesto Cuesta,Orlando Salazar, Joanet Casamitjana,Andrea Superstar, Sr. Lcio, Agust,Charles Fisher, Reinaldo Creuza, JimmyMairena, Amadeu Gilbert, Maga Marina,Mag Caru, Adan Xou, Berko, FernandoSp, Ignasi el Mag, Kayto, Flix Brunet,Mag Fresne, Mgic Ral, Mag Sergi, i Mal-anie. Una veritable explosi de mgia ala nostra vila.

Lofcina de turisme de Torroella sera lEspai Ter

El govern vol, amb aquesta decisi, donarvida a la inraestructura i eixamplar elcentre neurlgic del poble. Al vestbul

shi habilitar un bar permanent. Ja shanet els passos necessaris per traslladarlocina de turisme, ara situada a ledicide Can Quintana, a lEspai Ter.La decisi neix previsiblement ambpolmica, ja que les opinions al voltantde la installaci no sn concordantsentre els diversos agents socials i polticsdel poble. A lhora descollir la seu delocina de turisme sha tingut en comptela situaci: s un lloc de bon accedir i debon aparcar, cosa que no succeeix ambaltres propostes.

LAjuntament ha comprat ja mobiliaribsic per atendren les necessitats, i elcanvi no suposar cap cost addicional.

Visita del director general de Coop-eraci a DUDAL i lliurament de certif-cats als alumnes

El director general de Cooperaci de laGeneralitat, Carles Llorens, va er unavisita a lassociaci torroellenca DUDAL,

7/29/2019 67 -juliol- 2012

6/23


als seus locals de lEsplai, al carrer deSant Gens.Hi varen ser presents els socis de las-sociaci, lalcalde de la vila, el rector dela parrquia, els presidents de les asso-ciacions dimmigrants Ligooden Aricai Baalal Arica, els alumnes de DUDAL ialtres persones interessades en la coop-eraci o el comer amb rica.El president Jaume Bassa va explicarels objectius i les activitats que es an alassociaci, orientats a la ormaci dim-migrats, i seguidament es va er entregadels certicats als alumnes del curs 2011 2012.El director general va explicar les actu-acions i prioritats de cooperaci de

Catalunya, sobretot al territori de Kolda,al Senegal, tot i les grans difcultats delactual crisi econmica, i va contestarmoltes preguntes que li varen er elsimmigrants i altres assistents.

Exposici a la Capella de Sant Antoni

- Aula dArts PlstiquesA la Capella de Sant Antoni, i organitzadaper lAssociaci Aula de Cultura dArtsPlstiques i lrea de Cultura, Joventuti Festes del nostre ajuntament, tingulloc la inauguraci de lexposici delstreballs del alumnes de lAula dArtsPlstiques, a crrec de lalcalde, Jordi

Cordon, amb la presncia dels autors deles obres exposades i dels seus amiliars,que ompliren la Capella de Sant Antoni.El Dia Universal de la Sardana

Un any ms, a les 12 del migdia, collesdarreu del mn varen puntejarEl saltir dela cardina, una pea del nostre Vicen Bou.El Dia Universal de la Sardana uneix,malgrat la distncia, tots els sardan-istes darreu del mn com a mostra degermanor entre els pasos amants de la

dansa nacional de Catalunya.Cada any es tria una pea que ballatothom a les dotze del migdia del darrerdiumenge abans de Sant Joan.I com ja hem dit, enguany la pea escol-lida ha estatEl saltir de la cardina, ja que es

compleixen uns condicionants prouimportants, els 50 anys de la mort denVicen Bou i 100 de la seva estrena.Si vol sentir-la premi lenlla

El Saltir de la cardina - Viens Bou

VI Festival del Cmic

El sis Festival del Cmic de Torroella de

Montgr va tenire lloc el cap de setmanade Sant Joan a dierents espais del muni-cipi. El va presentar Llus Torrent, directorgeneral de Panini Espanya, lempresa edi-tora de cmics i cromos que t la seu ala nostra vila i que organitza el estival,juntament amb lAjuntament i el ConsellMunicipal de lEstartit.Realment el estival va comenar a la Bib-lioteca Pere Blasi amb lexposici LOt, elbruixot, i al Museu de la Mediterrnia,amb lentrega del I Premi Internacional

de Cmic Costa Brava, que va lliurar-seaOcupante, amb gui de lescriptor AndreuMartn, dibuixos de Jorge Jacobo Navar-ro i color de Carlos Ruano, grcies a laimplicaci de lAjuntament de Torroella,la Diputaci de Girona i el Patronat deTurisme Costa Brava-Girona.I pels carrers de Torroella voltejarenpersonatges com Doraemon, Nobita iShizuka i la colla deStar Wars. Conern-cies, signatures dautors, projeccions depellcules, espectacles de carrer, exhibi-cions de grafts, un concurs denganx-

ar cromos, una visita a les illes Medesen el Corsari Negre, gimcanes i tallers i unmercat de cmics, varen convertir lanostra vila en la capital deltebeo.La zona blava de Torroella gratuta per

als vens durant la primera hora

Els vens de Torroella de Montgr i lEs-tartit podran aparcar de ranc la primerahora en la zona blava tant del nucli deTorroella com el de lEstartit. Els agents

que vigilen la zona blava del municipidisposaran dels dispositius per controlarsi el titular del vehicle estacionat en zonablava t lImpost de Vehicles de TracciMecnica (ITVM) pagat en el municipi.

Quan Salvador Dal volia ser dibuix-

ant de cmics

Aquest va ser el ttol de la conerncia queel poliactic escriptor Sebasti Roig vadesenvolupar a la Biblioteca Pere Blasi deTorroella de Montgr, en la qual va relatarcom Dal, amb catorze anys, omplia dedibuixos i ninots els llibres de lescola.Volia ser pintor i ho va aconseguir!El projecte de consolidaci de la

muntanya del Molinet tira endavantLalcalde Jordi Cordn va valorar moltpositivament la concessi del FonsEuropeu de Desenvolupament Region-al FEDER- de 235.000 que serviran perdesencallar el projecte del passeig delMolinet una obra que havia estat valo-rada en uns dos milions deuros i queest en mans de la Direcci General deCostes. La resta podria obtenir-se ambun conveni plurianual amb Generalitati la Diputaci amb el comproms de tor-

nar-los ms poc a poc.

La Comissi de Deensa dna suport a

la petici de negociaci per lex-base

Loran

La Comissi de Deensa del Congrs,amb els vots avorables del PP, PSOE iCiU, va donar suport a la proposta dellei presentada pel convergent JordiXucl perqu la cambra insti el Governa vendre els terrenys de la base Lorana un preu raonable a lAjuntament deTorroella de Montgr.Arribada de la fama del Canig,revetl-la i oc de Sant Joan

En arribar lestiu, s el moment de reno-var la raternitat existent entre els cata-lans de totes dues bandes dels Pirineus!Aquesta fama, que es conserva tot lanyal Castellet de Perpiny, es porta al cimdel Canig per renovar-la amb el oc etamb eixos de llenya procedent darreudels Pasos Catalans.Desprs sn els joves muntanyencs els

que portaran aquesta fama, que el 23 dejuny va encendre milers de ocs.A les deu del vespre va arribar la fama delCanig als jardins John Lennon. Seguid-ament, va llegir-se el maniest. I aix sel que va constituir la esta, organitzada

7/29/2019 67 -juliol- 2012

7/23


per la Gent del Ter, les Xibeques del Caui el Casal del Montgr.Va continuar amb lencesa del oc japreparat al bell mig dels jardins de JohnLennon, acompanyat per msica tradi-

cional a crrec de Girigall, amb taulesi cadires preparades i coca i beguda alpreu de 2 per persona. En tot cas, elsopar shavia de portar de casa!Bona revetlla per a tots!Concert destiu del Cor Anselm Viola i

el cor Indika de lEscala

A la plaa de la Vila es va interpretar eltradicional concert especial destiu delCor Anselm Viola, sota la direcci deRamon Manen, aquest any juntament

amb el cor Indika de lEscala, acompa-nyats del quartet de corda Montgr.Elconcert, que portava el nom de Concertdestiu: canons nostres, va estar integrat, comja apuntava el seu ttol, per un ampli rep-ertori de sardanes, havaneres i valsets.Llegim, a la Biblioteca Municipal Pere

Blasi

Lhome de la maleta, de Ramon Solsona.Condut pel mateix autor, que ens pre-senta com un vell msic decideix er la

maleta i viure un mes a la casa de cadauna de les seves lles. Per el resultat noou lesperat..Exposici Els traos del cant, de Mar

Seriny

Al Museu de la Mediterrnia i dins delcicle Ancoratges, Mar Seriny, nascudaa Torroella de Montgr, ens presenta elseu projecte que busca er visible el cantinterior a travs del moviment corporali el so.Aix el paper actua com a suport sensi-

ble on xa lexperincia. La creativitat esconverteix en una extensi del seu cosque li permet deixar rastre daquest somitjanant el tra.La clova. XIV Jornades Gas-tronmiques Tastets de Mar

Tot el ms de juny varen tornar aquestesjornades inspirades en el tradicional con-cepte dels tastets de mar, i amb el temacentral de la clova.Els restauradors delEstartit i Torroella de Montgr varenoerir els seus millors mens, amb un

primer plat basat en una selecci des-pcies de clova, un segon amb peixoslocals al orn o a la brasa i unes post-res amb poma, tot acompanyat ambvins de la terra de la mxima qualitat.Els restaurants participants han estat:

Catamaran, Aulada/Jocs, Mol del Mig,Flix, Picasso, La Gaviota, Portal de Mar,Les Corones i Medes II.Una nova sentncia contra el catal. Es

Suprem anulla la immersi lingstica

per a nens de 3 a 6 anys.

Aplica la doctrina del Constitucional queel catal no s la nica llengua vehicular.Jordi Pujol escriu:Hi ha un debat encs ara a Catalunya sobre si lnica

sortida no nom s per a la seva supervi vncia com a poble

sin tam b per al seu progrs en tots els ordres tamb

leconmic i tamb per mantenir lestat del benestar

que hem assolit i que s bsic per raons de justcia, per

tamb de cohesi, convivncia, integraci i bon un-

cionament de lascensor social s la independncia.

El que s segur s que loec econmic i inanc-er com hem dit, de grans repercussions socials,

la poltica daebliment de la llengua i la cultura

i el et de difcultar la integraci del conjunt de la

pobla ci catala na condem nen Catalunya a la resid-

ualitzaci, com diuen a Madrid amb all de dentro

de dos generaciones todo esto se habr acabado.

I que contra aix cal reaccionar amb tota lenergia. Pels

camins que sigui i per difcil que sigui. Tot menys que ens

converteixin en quelcom dirrisori i insignifcant.Festival de Msiques de Torroella de

MontgrDeclarat Festival Estratgic per la Gen-eralitat de Catalunya, el dia 21 de julioltindr lloc el primer dels quinze con-certs programats per aquest any 2012,que fnalitzaran el dijous 23 dagost.Organitzat per Joventuts Musicals deTorroella de Montgr, els quinze concertses celebraran a lEsglsia de Sant Gens,a les 22 hores.Presentaci del documental El Camde Cavalls

Al Cinema Montgr, Jordi Bellapart va erla presentaci del documental que hanet sobre El Cam de Cavalls de Menorca.Un cam et lany 1330, en poca de reiJaume II, que donava la volta a lilla ambla unci de deensar i controlar tota lacosta menorquina, i que a poc ha estatrecuperat del tot.Un cam que permet accedir a uns indretsde Menorca prcticament desconeguts,totalment verges i dextraordinria belle-sa.

LEstartit

Inauguraci de lexposici otogrf-ca: Les Aores, natura submarina en

estat pur, de Ruy Guerra, i exposici

de les otografes del VII Concurs deotografa naturalista

Un doble objectiu tingu lacte celebrata la sala dexposicions del Consell Munic-ipal de lEstartit, la inauguraci de lex-posici de otograa de Ruy Guerra, con-siderat un dels millors otgras subma-rins del mn, sobre Les Aores, naturasubmarina en estat pur, i lexposici deles otograes que han concorregut al VIIConcurs de otografes del Montgr, lesMedes i el Baix Ter: pedra i aigua.Actes organitzats pel Consell Municipalde lEstartit, lEstaci Nutica i el ParcNatural del Montgr, les Illes Medes i elBaix Ter.

Concerts a les Terrasses Port EstartitAmb motiu del primer aniversari de lesterrasses del port de lEstartit, varen pro-gramar-se una srie dactivitats, entre lesquals va destacar el concert organitzatper Terrasses Port Estartit, programatsper als caps de setmana.Festival Internacional Medes, Imatge

i Medi Ambient (MIMA)

LEstartit va acollir una nova edici del

MIMA, que va registrar una de les partici-pacions ms altes dels darrers anys i queel consolida com un dels ms importantsdels que se celebren a Europa. Destaca

lOpen Internacional Fotosub, mostrainternacional de vdeo submar, i elConcurs de otograa submarina que varebre anticipadament 137 otografes i10 pellcules procedents de Frana, Bl-gica, Alemanya, Catalunya i Andalusia.LEstartit en Flor Caties de Corpus

El diumenge 10 de juny, va tenir llocpels carrers del centre LEstartit en Flor,la tradicional conecci de caties deCorpus. Tasca en la qual els vens van

comenar a treballar, ja a setmanes, ambdissenys, i la recollida dels elements queenguany han tornat a engalanar carrersi places. Des demporion, elicitats permantenir aquesta tradici!

7/29/2019 67 -juliol- 2012

8/23


Festa daniversari del Bell Rac

Un any ms, la gent gran de lEstartit hacelebrat la seva esta daniversari.El Bell Rac ha complert un nou any i hovaren celebrar amb una missa solemne,amb acompanyament dorquestra, a les-glsia parroquial. Seguidament, la cobla

els Rossinyolets va interpretar, a la plaade lEsglsia, una ballada de sardanes.La esta daniversari es va concloure ambun dinar de germanor.Cantada havaneres i cremat amb elgrup Peix Fregit

A la plaa de la Llevantina i arran de mar,el conegut i reconegutGrup Peix Fregitvaer gaudir un any ms el pblic assistentamb les seves havaneres.Revetlla de Sant Joan a lEstartitCom cada any, la platja de lEstartit sun dels escenaris de la revetlla. Aquestany va ser Alexander O Soun, amb TheSalats, la veu i la msica que va omplirde melodies el soroll deixat pels ocsdartici.Un escenari inigualable per gaudir de larevetlla de Sant Joan.Per si es trobava a altar quelcom, en elmateix escenari de la plaa de la Llevan-tina varen seguir animant la esta amb lasegona de les actuacions, el concert amb

The Patillas. Bon temps i bona msica

que varen seguir el guirigall dels ocsdartifci, amb el mar i la platja com aescenari. I amb el tel de ons ms mer-avells, el cel ple destrelles que semblenvibrar al so dels petards i la msica.Bona revetlla!Actuaci castellera per la diada deSant Joan

Com ja s habitual el dia de Sant Joan,la Colla Castellera de Figueres va actuara lEstartit.Lactuaci va comenar davant lofcinade turisme on van aixecar un pilar dequatre i un tres de sis. Posteriorment encercavila ns al centre de la poblaci on

van descarregar un altre pilar de quatrei un quatre de sis sense cap problema,per acabar a la plaa de lEsglsia on van

descarregar un pilar de quatre aixecatper sota, un quatre de sis amb lagullasense cap contratemps i un tres de sisamb lagulla on segons i pinya van haverde treballar de valent.

Havaneres i cremat amb el grup elsCremats

Els Cremats son un grup ormat lany1996 a lentorn de la msica popular.Varen actuar un any ms a lEstartit ambles seves melodies tradicionals.

Exposici de Beatles Weekend. Beat-les on quiosk

A la sala dexposicions del Consell Munic-ipal de lEstartit, tingu lloc la inaugura-ci de lexposici temtica sobre el Beat-les, de la collecci particular de JosepMaria Francino, vinils, cartells, otos,posters i dibuixos, llibres, samarretes...Un conjunt molt interesant.Animaci inantil amb Jordi Tonieti

Que tingu lloc davant de lOfcina de

Turisme i organitzada per lAjuntamentde Torroella, rea de Turisme,Context Catalunya

Colloquen una estelada a Pals, a la

rotonda dentrada al municipi

Asseguren que shi quedar fns queCatalunya sigui independent.Mas-Colell inorma de dfcit cero en

el primer trimestre a CatalunyaAugmenta latur entre els nous gradu-

ats.Des de 1,2 % en Qumica, al 17,0 %en Arquitectura.La ministra de Foment garanteix per al2013 inversi pel corredor del Mediter-

rani sense quantifcar-ne limport. Elspresidents de les Illes, Catalunya, Mrciai el Pas Valenci an pinya.El claustre palamos del mas delVent. Les primeres impressions delsexperts nabonen lautenticitat.El 80% del catalans vol un concert sim-

ilar al del Pas Basc

25 anys de latemptat dHipercor aBarcelona. 21 mort i 45 eritsLa consellera de Cultura dArag,Dolores Serrat, de Ripoll, bateja elcatal de la Franja com a aragonsoriental. Jos Ignacio Wert, ministredEducaci, creu que sn el mateixidioma, el catal

Arriba el copagament armacutic. 1 per producte receptat. I l1 de juliol,

increment del copagament de rmacs

estatal

Horaris compactats a primria (prova

pilot) i a institutsEl president Mas a Massachusettsi Israel: Nosaltres no som els de laesta, la disbauxa i els toros

Arriben els homes dEurovegas. A Bar-

celona i a Madrid.C o n t e x t E s p a n y aLes autonomies han tancat el primer

trimestre de lany amb equilibri pres-

supostari.Les bestretes de lEstat expli-quen en part la millora.Rajoy avala que el PP catal no blo-quegi el pacte fscalLuis Linde, de la conana de Guindos,dirigir el Banc dEspanya

Rescat a mida per a la banca espan-yola. Guindos vol conixer limport quesurti de les auditories del sector bancari.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

9/23


Els homes de negre.No diguem rescat, es un prstecavorable als bancs? Els ons no hianiran directament, els canalitzar el

FROB i en respondr Espanya

La prima de risc en un dels puntsmxims. I el deute paga quasi un 72

% dinters. Estat endeutat que volsalvar bancs insolvents

Obama sobre Espanya: Les reormes

sn intelligents per seran intils siels demanen ms retallades

Soraya Senz de Santamaria: Con IVA osin IVA? Persecuci del rau. Pagaments en

eectiu limitats a 2.500El Tribunal Constitucional legalitzaSortu. Esmena el Suprem per vulneracidel dret de participaci polticaDimiteix Carlos Dvar de president del

Consell General del Poder Judicial

Espanya ha et arribar la petici ormal

de recapitalitzaci de la Banca

Puja de nou la prima de risc i sembla

confrmar-se la xira de 150.000 mil-ions com a necessitats reals

Hisenda prepara la pujada de lIVAredut, que correspon del 4% al 8%els articles de primera necessitat, i del

8% al 18%, que son els de ms altarecaptaci. Sense tocar els articles deluxe que seguirien al 18% per deensarla seva posici de no modicar el tipusgeneralLa Ministre da Sanitat denuncia lex-istncia de ms de 200.000 alsospensionistes que no paguen les med-

icines. El Govern matisa que a Catalun-

ya, on s es an els controls obligatoris

entre actius i pensionistes, son 2500els que es detecten i corregeixen cada

any

Sanitat deixar ora de coberturams de 450 medicaments, i calcula un

estalvi de 440 milions d.Context EuropaRajoy reclama uni fscal i bancria a

la Uni Europea

Eleccions gregues. Grcia mira capa Hollande i al rescat tou de la bancaespanyola amb condicions ms avor-

ables. Grcia vota Euro i vol renegociar

el rescat

El G20 debat noves mesures queminorin el cost del deute

Rescat europeu de la banca. 62.000milions s la xira prevista . Santand-er, BBVA i La Caixa passen la prova senserequerir ons. Al Sabadell no li caldr ajut.Alemanya, Frana, Itlia i Espan-ya pacten un pla de creixement de130.000 milions Merkel demana una nova sessi desobirania a la Uni Europea

Context Mn

Egipte. Cadena perptua per aMubarak, que t un atac de cor

Egipte. Muhhammad Mursi,primer president civil. Els Ger-mans Musulmans guanyen lesprimeres presidencials lliures

Sria. Rssia hi envia dos vaixells deguerra al seu aliat Ankara alerta que

respondr labatiment dun avi turc

per part de Siria.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

10/23


Qui no sap escriure en

catal? (24)Per Jaume BassaREGLA 21 Regla general: masculins acabats en E, e-

menins en A

s ben sabut que, en castell, gaireb sempre un mot acabaten O es mascul (peso, carro, casino, etc.) i si acaba en A s emen(palabra, corbata, mordaza, etc.).

Com en tota regla, ja sabem que hi ha excepcions: una mod-elo, un pirata, un monarca, ...

En catal no hi ha una evidncia tan clara, per tamb:

1 Per regla general, una paraula que acaba en e s

masculina i una paraula acabada en a s emenina.

Exemples:

Masculins: pare, mestre, llibre, arbre, teatre, moble, cogombre, especta-cle, sostre, etc.

Femenins: dona, mestra, llibreta, planta, pera, casa, mostra, taula, cadi-ra, vena, etc.

Els adjectius i pronoms segueixen el mateix criteri:nostre / nos-tra, vostre/ vostra

Recordem de passada que, en el llenguatge parlat de lEm-

pord, la e nal es pronuncia igual que la a nal, i aix di-culta distingir quan lescrit s correcte (per exemplearbre, cases)o incorrecte (arbra, casas); ben altrament seria a Lleida o a Valn-cia que pronuncien cases ben dierent de casas. Quan sescriu unacarta o un dictat aix aavoreix molt.

2 Hi ha per moltes excepcions, que els que parleu b el

Casa MasPer Joan Surroca I Sens

Lectora i lector estimats, si sou daquesta llei de personesque cerquen la elicitat en desci us recomano que ho deixeucrrer.

La elicitat no existeix, o noms sembla que existeixi pels au-tors de llibres dautoajuda (els ms venuts, ves per on!). La eli-citat, aix s, lexperimenten aquells que surten daquest mn

catal tamb ja sabeu:

Masculins que acaben en a (entre altres):

- els acabats en arca: monarca, patriarca, tetrarca, ...

- els acabats en -cida: homicida, ratricida, insecticida, ...

- els acabats en -ista: comunista, racista, cronista,...

- els acabats en -ma: enigma, programa, emblema, ...

aix doncs, escriurem:el racista, lhomicida, lenigma, ...

Femenins que acaben en e ms usats:

barbrie, base, calvcie, catstroe, classe, espcie, ase, ebre, faire, rase,

higiene, imatge, ndole, intemprie, llebre, mare, pirmide, srie, supercie,

torre, etc.

aix doncs, escriurem:

la mare (no la mara!), la ebre (no la ebra!), la aire (no la aira!), etc.

3 - Recordem quan sescriu a fnal (ho vam veure en Regles

anteriors en parlar de verbs):Verbs en tercera persona singular:

ell canta, ell mira, ell sortia, ell endevinava, ell escriuria, ...

Per no sescriuen amb a fnal:

els innitius acabats en re :

prendre, vendre, entendre, escriure, riure, moldre, ...

es ormes verbals segents:

present dindicatiu singular de tres verbs: ell corre, ell obre, ellomple

imperatiu de quatre verbs: vine, corre, obre, omple

quatre accions que es poden memoritzar cilment ja quedius a una persona que tot seguit vingui, que corri, que obri ique ompli algun atuell o contenidor:

vine!, corre!, obre!, omple!

grcies a qualsevol tipus destupeaent o b els aortunats queneixen amb ulleres de sol de mxim ltratge incorporades.

Veig gent que saanya a trobar la elicitat, com si ossin mun-tanyencs que, un cop et el cim, all sinstallaran amb joia sen-se . Amb el mateix convenciment que nego aquesta quimera,armo que est al nostre abast gaudir de moments esplndidstot ent cam. La quantitat dinstants lluminosos depenen de lanostra capacitat per a caar-los. Si esperem que ens arribin, scom creure que alg ens ingressar una pensi vitalcia cadames. Sumar estones magnques depn de nosaltres mateixos,de la capacitat per descobrir les oportunitats i tamb per con-vertir les circumstncies aparentment desavorables en reptesgloriosos.

La ciutat de Girona posa al nostre abast una oportunitat deprimera per experimentar moments auris i daix us vull par-lar. Es tracte de lobertura al pblic de la casa Mas, al carrerde les Ballesteries. s un edici de larquitecte destacat RaaelMas i Valent (1880-1935) pensat per a la seva prpia am-lia. Latzar, tantes vegades sinistre, ens reserva escadusseressorpreses meloses com la que els darrers hereus de limmoble

7/29/2019 67 -juliol- 2012

11/23


Flors, arbres...contrastosPer Merc Pags

Tot just comenava la primavera quan, per dierents motius,vam haver danar a Girona amb certa reqncia i vam podermeravellar-nos, durant tot el cam, de la boniquesa del nostre

paisatge en aquesta estaci de lany.

Com que jo no condua, em vaig entregar a la contemplacidaquest encs. Un somni! En la part del pla, els camps entreTorroella i Rupi semblaven extenses caties de tots colors quecombinaven el groc dels naps, el verd osc del blat de moro, elvermell de les roselles arcint les userdes i el blanc de les rave-nisses amb el blau i el lila dels xuclamels, les malves, els llops, lescampanetes... Fins i tot les cunetes eren boniques, tan engala-nades amb fors silvestres i males herbes tendres per les plugesdaquells dies! Els jardins per davant dels quals passvem erentot un b de Du de rosers, margarides, hortnsies... En entrar ala variant de Sant Daniel, els arbres desbordaven exuberncia,

amb les fors, capolls i tendres brots acabats de sortir. Accies,pins, arns, moreres, ginesta, quina abundncia de bellesa!

s clar que el panorama canvia si a un dia assolellat, ennu-volat, plujs, emboirat, o si la llum s matinera, del migdia o

de cap al tard. En tots els casos, per, malgrat que veiem elquadre dierent la bellesa persisteix. I cadascun seguramententra cap a dins nostre i ens sacseja mbits diversos: inspiraci,sentiments, records, enyorances... Tot i aix, el paisatge sempres magnc!

Jo em sentia eli i agrada de tenir a casa nostra aquesta terra

tan generosa, aquest clima tan agradable i aquesta abundorque potser no ens mereixem. En algun lloc vaig llegir que si bla terra on vivim no s un parads, s que s un lloc amable onpoder er-se vell. Ho comparteixo al cent per cent!

Per la elicitat mai s completa, i mentre em delia amb el pai-satge, a la rdio donaven les notcies i el verins bl del malig-ne (en Banyetes) va erir-me sense pietat. El locutor inormavasobre la desastrosa situaci econmica, el nombre creixentde persones sense eina, les retallades en sanitat i educaci,la prolieraci dels corruptes i sense escrpols, en denitiva,que tot se nanava pel pedregar. Aquells a qui hem votat, aqui hem et conana, no podien preveure aquesta situaci i

denunciar-la? Qui ens protegeix? Qui vetlla pel poble? Tantagent ben preparada com hi ha! No entenc ni un borrall de pol-tica, ni magrada, ho veig tan dicil ser un bon poltic!

Sovint em pregunto per qu hi ha qui necessita tant per viure,persones que demostren una ambici insaciable pel diner, pelpoder, per exercir el control. s aix el que oereix el diable perdonar la elicitat? Hi ha qui daquesta manera hagi aconseguitser eli?

Sento molta pena, per no em deixo arrossegar per aquestcam tan incomprensible i tortus, jo no hi puc er res, per

cono amb els homes! Segur que hi ha qui lluita perqu sortimdaquesta desgraciada situaci. Noms lamento que no hgimaprs prou b el signicat del que tantes vegades ens deien elsnostres vells: mai estireu ms el bra que la mniga o all onno hi ha mida ella mateixa shi posa.

ossin persones sensates, de gust i cultes com ho s la parella ormada per Narcs-Jordi Arag i Merc Huerta. Lany 2006 van signar lacte de cessi de la Casa Mas alAjuntament de Girona, iniciant-se una aventura ormidable per conixer, estudiar idivulgar aquest perode nic que ou el Noucentisme.

Com si latzar benc premis tan bona disposici per Girona, es va produir un nou

et propici que rematava una daquestes escasses caramboles: encertar la personams idnia per dirigir una Fundaci de possibilitats immenses. La responsabilitat harecaigut en la persona den Jordi Falgs que, havent-se doctorat recentment a la Uni-versity o Wiscontin-Madison sobre lobra de leximi arquitecte giron, s qui ha tin-gut cura, junt amb un equip de collaboradors, de preparar els objectius del Centre,el programa de gesti i er-se crrec del uncionament de la casa-museu.

Per saber detalls us recomano la lectura dobres concretes sobre Mas i la casa delcarrer de les Ballesteries. Aqu no he volgut res ms que aconsellar-vos que visiteu elCentre. Us ho prometo: us ho passareu b aproundint aquest temps histric mesu-rat que s el Noucentisme i experimentareu un daquests moments sublims que, juntamb tants i tants altres possibles instants de joia, s all que ms proper ens deixade la elicitat.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

12/23


Torna la variant deTorroellaPer Albert Llauss I Pascual

Ara a dos anys vaig publicar a l'Emporion una srie de tresarticles dedicats a la mal anomenada variant de Torroella, laseva ra de ser, les caracterstiques de les alternatives que enaquell moment es plantejaven i el procs com s'havia consen-suat la construcci de l'alternativa ms llarga i ambientalmentperjudicial. Des de llavors, el panorama poltic, per sobretoteconmic, del pas han canviat substancialment.

Ara, just dos anys desprs, s'ha presentat a l'opini pblicaun nou estudi d'alternatives per a la carretera C-31 al seu pasper la plana del Baix Ter i a travs del riu. En aquest estudi sesegueix considerant l'opci anteriorment escollida (en taron-ja a la imatge), per ara s'opta preerentment per una opci

intermdia, ms curta, de traat ms directe i, per tant, demenor impacte i menor cost econmic (en blau). Cal valorarpositivament que les institucions responsables del procs ha-gin retrocedit en les seves intencions inicials davant l'oposicigenerada entre pagesia, ecologisme, comer i bona part dela ciutadania i reobrin el debat. Malgrat aix, s ben dubtsque aquest pas respongui a una voluntat real d'encaminar elprocs cap a vies ms democrtiques que la inicial, essent lara ltima ms probable la inviabilitat de l'ambicis projectedesitjat en temps de crisi. Per evitar que el procs s'eternitzs ala recerca de nanament, s'ha optat, nalment, per un traatmenys ambicis, una mica ms raonable, menys allunyat de

les poblacions que ha de servir, i respectant una mica msl'estructura de les propietats que travessar.

Amb tot, la nova alternativa preerent segueix presentantora problemes, molts dels quals hereta de la seva antecesso-ra: segueix allunyada dels nuclis als quals se suposaque ha de servir de variant, segueix enlada sobretalussos excessivament elevats, trencant la visual dela plana, segueix desdoblant innecessriament tramsde via ja existents, segueix partint parcelles agrco-les, en general, segueix essent una via innecessria-ment gran d'acord amb les intensitats de vehiclesque hi circulen. Segueix essent, per dir-ho d'altra

manera, molt similar a la ridcula exhibici que es vaer al tram entre la Tallada i Vilamacolum. Un tramque, amb una despesa astronmica (i encara a deu-re el pagament de les expropiacions agrcoles), ambl'aixecament de ns a 13 passos elevats per acilitarque l'ocasional tractor pogus travessar sense entor-

pir els habitualment escassos usuaris de la via, amb l'elevacide la via sobre un xocant tals que separa els pobles de la pla-na i trenca les visuals, amb una amplada prpia d'autopistes,no ha evitat que, tristament, recentment hi hagin perdut lavida dues persones i d'altres hagin resultat greument erides,

tot posant de maniest que ni tan sols la seguretat millora tantcom s'insisteix a er creure amb aquest tipus d'actuaci.

Si alguna cosa bona cal trobar a aquell desgraciat tram decarretera, s que all on enllaa amb la vella i estreta carretera,prop de Verges, ens recorda, cada vegada que hi circulem, elserrors que hem coms al territori durant els anys en els qualsens criem rics. Quan, venint del nord, de l'opulncia de la va-riant de Tor i la Tallada, deixem la calada de 12 metres i entrema la vella i perillosa de 5 metres, un no pot evitar tenir la sen-saci que a un salt, des del 2007, de cop cap al Segle XX, o elque ve a ser el mateix, el 2012. Si els diners gastats en aquells

17 quilmetres s'haguessin distribut equitativament, d'acordamb les necessitats del trnsit real de la via, hores d'ara po-drem gaudir d'una carretera adequada, ms segura, i en bo-nes condicions des de Figueres ns a Palarugell, i d'all ns aPalams i Platja d'Aro. Quan Salvem l'Empord ho denunciavaara a 4 anys, els alcaldes dels municipis aectats (a excepcide l'alcaldessa de la Tallada d'Empord) es reunien i menyspre-aven els arguments del moviment d'oposici preguntant-sesi s conseqncia de la societat del benestar o de la tonte-ria que alguns porten a sobre, mentre es lamentaven que nos'hagus construt la via amb 4 carrils en comptes de 2. Rellegiraquelles declaracions en el moment actual, quan s'ha posat en

evidncia qui estava cegat per l'estat del benestar i/o la tonte-ria, tindria un toc deliciosament irnic de no ser per la impossi-bilitat de recticar el mal que ja est et.

Si hi he et reerncia, s perqu ens cal saber llegir el queens ha ensenyat la manera d'actuar del passat a l'hora de ra-onar i dimensionar la prolongaci de la C-31. No s'haurien decometre els mateixos errors del passat (encara que com a esp-cie en som especialistes). Agrupacions com Uni de Pagesos il'Associaci de Naturalistes de Girona, aix ho han ents, i hanproposat terceres alternatives a les presentades ocialment.Ambdues similars, se centren en proveir una variant real alsnuclis d'Ull i de Torroella, amb un traat curt, adaptat a les

necessitats de les poblacions i dels volums de trnsit actuals iprevistos, ns i tot aprotant el pont actual del Ter, alternativesms respectuoses amb el medi ambient i de costos econmicssignicativament menors.

foto: J.Punt-El Punt

7/29/2019 67 -juliol- 2012

13/23


Llibre de Tres. Annim.Per Adri Arboix

UNA APROXIMACI A LA LITERATURA SAPIENCIAL MEDIEVALCATALANA (segles XIII-XIV)

El Llibre de Tres representa un clar exemple de la literatura sa-piencial i moralitzant catalana dels segles XIII i XIV. Eren aquellsuns moments de mxim esplendor poltic i territorial de Ca-talunya, convertida aleshores en la principal potncia militar ieconmica de la Mediterrnia.

La literatura i el pensament tamb hi acompanyaven, ambgures irrepetibles com Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Fran-cesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Bernat Metge, Anselm Tur-meda o Ramon de Perells, sense oblidar autors cabdals deliteratura historiogrca com Jaume I, Bernat Desclot, RamonMuntaner i Pere el Ceremonis.

Gabriel de la ST Sampol, poeta, investigador i traductor, t elmrit doerir un til treball de divulgaci, consistent en unaantologia en versi modernitzada que posa aquesta riqussimai apassionant literatura catalana medieval a labast del lectorno especialitzat.

En la seva tria, hi ha un lloc destacat per a ragments del Llibrede Tres (aix anomenat perqu els seus aorismes o sentnciessempre an reerncia a trades daspectes o vessants del temaque analitzen) alternant mximes o proverbis amb bon sen-tit, recta moral i prots ensenyament, amb moltes altres desornegueres, desvergonyides i cmicament absurdes. Dautor

annim, i caire sapiencial i moltes vegades irnic, sobta quemoltes de les seves antigues sentncies continun tenint enca-ra una marcada vigncia i actualitat. A tall dexemple en selec-cionem algunes que es poden incrementar i gaudir llegint alcomplet aquest curis i didctic llibre recopilatori.

23. Tres coses an savi un home: viure molt, llegir molt i crrermolt de mn

29 . Tres coses destrueixen un home: una mala dona, una bocallaminera i una llengua malparladora

37. Tres coses an bon rei: la justcia, la misericrdia i el bonconsell

40. Tres coses an un mal rei: guerra cercar, orques dargentplantar* i deser all que est ben et

*Forques dargent: instrument de mort sumptus com a sm-bol de crueltat i tirania

47. Tres coses an mal capell: loci div deixar, mercadejar i

les parroquianes barrinar

88. Tres grans plaers hi ha en aquest mn: beure a la taverna,jeure al bordell i cagar al prat

89. Tres grans plaers hi ha: menjar carn, jeure amb carn i ca-valcar carn

121. Tres coses an un bon serm: un home savi, leloqnciai no durar massa

128. Tres coses an un bon seny: b escoltar, poc parlar i co-rrectament respondre

133. Tres coses a el joc: de Du renegar, els bns dissipar i elsamics oblidar

134. Tres pudors sn ora mida: pet de col, rot de rave i pudorde cos mort

146. Tres coses an els diners: an tort, an dret i an urgar uncony estret

147. Tres coses hi ha en qu un home no pot conar: en el culdun inant petit, en un dia clar dhivern i en una dona alsa

160. Tres classes de persones hi ha que poden dir totes lesmentides que volen: un gran senyor davant els seus vassalls,els vells davant els joves i el qui parla duna terra llunyana.

169. Tres pets va er Salom: el primer en la cara daquell quees des per casar la seva lla; el segon, en la de les jovenetesque prenen marits vells; el tercer en la daquells que tenen llslegtims i an hereves les seves dones.

171. Molts de ms tres hi ha, per per tres me nestic; que msno en dic; agaau-ne all que sigui bo, i la resta no ho prengueuo deixau-ho crrer

Bibliograa

1. de la ST Sampol G. La plo-ma de jonc. Antologia de laliteratura catalana medieval(segles XIII-XIV). Ensiola edi-torial. Muro (Illes Balears)2011.

2.Llibre de tres, edici de

Mart de Riquer, QuadernsCrema, Barcelona, 1997.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

14/23


Projectes i iniciatives.

Noves realitats deTorroellaPer Jordi Bellapart

Les persones que ja tenim una certa edat hem pogut veurecom shan et realitat, en els darrers trenta anys, moltes actua-cions municipals que han transormat la vida dels ciutadans deTorroella i de lEstartit.

La llista s llarga, per podem destacar-ne: els centres

datenci primria (CAP), linstitut, el poliesportiu, la sala po-livalent de lEstartit, les rehabilitacions dels centres urbans i,especialment, per les seves caracterstiques histriques i arqui-tectniques, la del nucli antic de Torroella (pl. de la Vila i vol-tants, pl. dErnest Lluch, pl. dels Dolors), llocs de trobada cvicaja consolidats com el Consell Municipal de lEstartit, des dones a realitat la descentralitzaci daquest nucli, i Can Quintana-Museu de la Mediterrnia, avui reconegut centre de documen-taci i de trobades i debats culturals de tot tipus, per sovintrelacionats amb aquest mar tan nostre.

Quan es va planicar la nova Torroella en el Pla generaldordenaci urbana de lany 1983 es varen comenar a traar

directrius de utur, algunes es eren realitat al cap de poc (llarde jubilats El Recer, jardins John Lennon, aparcaments de lacarretera de lEstartit, plaa de lEmpord, parc de la Pineda),daltres es varen concretar en el PGOU del 2001. Aquest s elcas de l originriament anomenat parc de lHorta den Radres-sa i la seva rea dinfuncia, una zona de devesa, ben a prop deFora Portal i que hauria de suposar un espai ampli amb moltesuncions:

a) Equilibri territorial. Aquest espai obre una nova entrada ala vila que servir dequilibri a lexpansi natural daquesta capa lest. Aix, el nucli histric, que podria quedar arraconat en un

extrem del nucli urb, no perd la seva unci de centre neurl-gic de la vila i continua amb la seva unci de lloc de reuni itrobada cvica, comercial, cultural i estiva de la poblaci, i s elque li dna identitat. Ning pot negar que actualment la pl. dela Vila i els seus voltants han aconseguituna vitalitat que certica aquesta uncique cal que continu.

b) Nous accessos a la vila. En un uturno massa lluny, aquesta nova entrada ala vila shaur de er ms evident amb elaccessos des de lantic escorxador cap aaquesta zona, seguint el rec de Mol, pro-gramats en el PGOU, i que hauran dajudara descongestionar lentrada a Torroella,actualment dicil, sobretot a lestiu, i pro-piciar laccs als aparcaments que ja exis-teixen. Lhipottic projecte duna variant,

per si sol, no solucionar lentrada a la vila pel pont.

c) Zona dequipaments i obertura cap al riu. Aquesta s unazona de grans espais verds, propers al r iu, on ja sha et realitatlequipament que Torroella necessitava: el local polivalent, el

recinte ral, el centre de convencions, lauditori (podem ano-menar-lo i pensar-lo per a molts usos), avui ja batejat i conegutcom a Espai Ter, un nom penso que ben maco i que pot englo-bar tots aquests usos.

Inaugurat per la Fira de Sant Andreu, vrem poder comprovarcom nera descaient i quin goig eien els estands comercialsque shi installaren. Al llarg dels darrers mesos shi ha celebratla Fira de la Cervesa, la Fira Rebaixa, lacte musical Voces FinisTerrae, dins els actes de la VII Trobada de Msica de la Medite-rrnia, la ra Oci Empord i el darrer esdeveniment celebratel dia 9 de juny amb motiu de la Fira de la Mgia, un magncespectacle sobre la sorprenent Histria de Mr. Snow.

Un grup de torroellencs entusiastes no han escatimat esorosper organitzar un esdeveniment que podem considerar ex-traordinari i que ha omplert de mgia els carrers de Torroella.Durant aquest dissabte, als acollidors carrers estrets del cen-tre de la vila hem pogut trobar un mercat mgic, una gala demags joves, un taller de manualitats o un taller diniciaci a lamgia, a part duna trentena despectacles que per carrers iplaces han enartat durant un dia milers de persones. Esperemque el 12 que contenia el logotip de la primera ra de la m-gia sigui lindici esperanador que aquest esdeveniment ha decontinuar en anys successius i que, amb lajut de tots, es pugui

consolidar.

A lEspai Ter, el dissabte a la nit shi van aplegar unes sis-centespersones que van aplaudir un espectacle de mgia de molt altnivell. Tothom va poder corroborar com aquest era un digneespai per a la celebraci desdeveniments com aquest i daltresque estem esperant celebrar-hi, com els concerts del Festivalde Msica. Laci musical torroellenca i la que ens visita cadaestiu per gaudir de la bona msica ho est esperant. Noms calque es complementi les installacions que hi alten, un seria lesgrades desmuntables que millorar la visibilitat de lescenari iun altre el condicionament de lacstica. Un pas denitiu per

complementar un projecte que s molt ms que un edici. Unprojecte de la Torroella del utur que, malgrat els temps dicilsque corren, amb un petit esor, ja no albirem massa lluny.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

15/23


Lhort i el porcPer Javier Zuloaga

A Catalunya se sol evocar lhort i el porc, per illustrarcom es pot

sobreviure en els temps de gran escassetat. s un record del

que realment passava en molts pobles durant la postguerra

civil espanyola, quan lautarquia del Rgim donava per infar

els pulmons dels poltics enront del menyspreu del Pla Mar-

shall, per menjar, el que es diu menjar, era un problema de

cadasc.

Durant la meva inantesa vaig veure, molt de prop, aquel-

la manera de sobreviure. En Riaza, un poble de Segvia que

avui s zona residencial de madrilenys i gents arribades des de

ms lluny, els petits estiuejants competem per pujar al rasclet

que, tirat per un parell de bous, anava girant sobre les mess-es de blat ns a deixar-les tan triturades, que noms quedava

passar-ho tot pel seds i bolcar el gra en les saques. En aquell

enlluernador espectacle, els imberbes dels anys 60 ens vam er

tamb destres en posar una galleda perqu qualsevol de les

dues bsties que ungides al jou deecaran sense embrutar el

que tant havia costat aplegar.

Tot all que nomes sobreviu en el celluloide i la majoria dels

terrassans daquella Castella que van immortalitzar Miguel

Delibes i Camilo Jos Cela, ormen part de lEspanya urbana.

Tenen ja molt poc de rurals, mentre en els seus pobles les teu-

lades han venut les bigues que les sostenien i les campanes

de les seves esglsies ja no tenen qui les aci sonar.

Daquest assumpte es va ocupar, a ja tres anys, lObra Social

de la Caixa en un estudi que es titulava La poblaci rural dEspanya.

Dels desequilibris a la sostenibilitat, en el qual soeria una radiograa el-

oqent. s a dir:

Noms el 38% de les persones entre els 30 i els 49 anys

dEspanya viuen al municipi on van venir al mn

Les dones han estat ms decidides en emigrar a les ciutats,

ns a ser 80 per cada 100 homes en la poblaci dels que es

van quedar i segurament aquesta ha estat la ra dun menor

nivelldaparellament i reproducci, ja que noms el 50% dels

homes han acabat trobant a una companya entre les seves

venes. La resta, dacord amb els autors de lestudi, viuen apa-

lancats a casa dels seus pares i noms una petita part sn llops

solitaris. La taxa dels de ms edat, ms de 70 anys, sacostava

al 20%.

Els anomenats neorurals, persones que decideixen i poden dir

adu a la gran ciutat, no sn ms que el 17% de la poblaci i

els estrangers el 6,7%.

Si lassumpte els produeix curiositat, no deixin de llegir-se la

bona sntesi de la Nota de prensa que la Fundaci la Caixa va

distribuir en la presentaci de lestudi, o b baixis el treball n-

tegre La poblacin rural de Espaa. De los desequilibrios a la

sostenibilidad en suport pdf.

Hi ha molta literatura periodstica sobre els devastadorseectes de lxode rural. El diari Pblico va oerir als seus lectors,

abans de desaparixer dels quioscos, un bon reportatge sobre

el que passa amb els recursos naturals quan lhome desapa-

reix i la setmana passada vaig poder assistir, a la llibreria Cucut,a

Torroealla de Montgr (Girona), a la presentaci dun llibre

de Narcs Arbus, expert local en qestions de la naturalesa

de les muntanyes del Montgr, en qu va sortir a relluir la

Matana del porc 1924

transcendncia de la marxa de les cabres i altres herbvors. Els

pins, sense cabres que no deixaven crixer lherba, van poder

guanyar lalzina i el roure i els incendis van er la resta ns a

arrasar aquest masss que separa Torroella de lEscala.

Per qu avui escric sobre una cosa que ja est perectament

descobert?

Quan la rdio mha despertat aquest mat, mha sorprs la

notcia que el poble segovi de Navares de las Cuevas ha decidit

regalarun garr a cada ciutad que decideixi empadronar-se al

municipi. I he pensat: ol! per aix es comena, millor que res.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

16/23


Mig Europa i Espanya, duna orma

bastant greu, malviu agrupada al vol-

tant dels centres urbans, on la gent no

t lhortet i el porc, sin una agnica to-

maquera a la terrassa, un parell de cader-neres i una tortuga que sempre est a la

meitat del passads.

I mhe preguntat, des de la deormada

realitat que sol acompanyar lescriptor,

si no ser aquest el moment perqu els

qui decideixen com ser la societat del

prxim segle, tornin a mirar, no com si

ossin una pellcula de Berlanga sin

amb inters i imaginaci, aquests poblesen els que ja no sones els campanars

per que, en la Societat de la Inorma-

ci, podrien ser una part de la soluci als

nostres problemes ms importants.

Hort i porc, el seu nic i exclusiu ali-

ment consistia en porc, hortalisses i lle-

gums.

A mala anyada hort i porc.

En mala anyada, hort i porc o porc icabra.

Sense casa, hort, ni porc, val ms sser

mort.

Qui no t sort ni hort ni porc, ms val-

dria que os mort.

La matana del porc ou un et social

important i imprescindible en la vida

econmica del pags. Des del temps

ms reculats, el porc ha estat un delsprincipals elements per ornir de viandes

una llar. En algunes excavacions etes als

llocs dhabitatge dels nostres avantpas-

sats prehistrics shi han trobat ossos de

porc de tres segles abans de Jesucrist.

Aquella gent menjava la carn de resc

en resc o b la conservava? Si se la men-

javen de seguida no podien omplir el re-

bost i per tant proveir-se de recapte per

a tot lany, tal com es eia a les cases de

pags, acomplint aix la unci econmi-

ca del sacrici del porc.

Leconomia i la poltica adiferents velocitatsPer Xavier Ferrer

La crisi econmica ens demostra la dura realitat de cada dia amb un munt

dinormacions. Unes de carcter general, com la crisi del deute sobir que ha ge-nerat les intervencions de Grcia, Portugal i Irlanda i que mant contra les cordesa lestat espanyol i a Itlia.

Tamb la inormaci diria de la crisi bancria. I, amb carcter ms concret, inor-macions de tancaments dempreses i de llistes datur que aecten directament ales persones. I tot aix a una velocitat dicil de digerir, perqu sortim dun atzu-cac i entrem a un altre.

Esperem que la situaci millori, per la realitat de leconomia ens demostra queno espera les solucions poltiques, mostrant una velocitat de vertigen. I, al contra-ri, pel que a a les accions poltiques, van a una velocitat ms lenta que leconomia,bsicament perqu dicilment els poltics planiquen a llarg termini i esdevenen

gestors de la realitat del moment. Per, les decisions que es prenen a lmbitpoltic, posem per cas per solucionar la crisi econmica, sapliquen tard i sovint larealitat econmica ja no s la que va provocar la resposta poltica, quan aquestaentra en acci. I aquesta situaci de desajust entre leconomia i la poltica, encaraes veu ms augmentada, quan lacci poltica ha de venir de la Uni Europea, per-qu llavors, les decisions poltiques es prenen amb lacord dels disset membres dela zona euro o dels vint-i-set de la Uni Europea, normalment per unanimitat, etque dna respostes basades en el consens que no acaben dagradar a ning i querebaixen les possibilitats de soluci del problema concret i, a ms, sovint shan deraticat pels parlaments dels estats membres, et que a que la soluci es retardiencara ms.

Un exemple seria el recent Tractat per la Governana aprovat el mes de mar pervint-i-cinc estats de la Uni (el Regne Unit i Txquia es varen auto excloure) i queha de permetre el control del dcit scal i pressupostari. Doncs aquest Tractatentrar en vigor lu de gener de 2013, desprs de que lhagin raticat els parla-ments dels estats membres. I mentre la poltica es pren vuit mesos, leconomiaens mostra cada dia la seva cara ms amarga, ns el punt de que ja sha demanatla modicaci o retirada del Tractat perqu, segons diuen, no permet politiquesde creixement.

No es tracta ara dentrar en el detall del que pot er o no el Tractat, sin de quela situaci deixa palesa la desconnexi de lacci poltica respecte a la realitateconmica. I aquest escenari s un punt ms que genera desencant i desaeccide la poltica per part de la ciutadania, que veu que la resposta dels seus repre-sentants no s contundent cara a solucionar els problemes que t la societat i msen els moments que ens trobem. Per a solucionar aquesta disunci cal voluntati generositat poltica i, en lmbit europeu, cal donar passos clars cap a lEuropapoltica, on les decisions importants es prenguin des dun sol lloc i amb rapidesa.Seria la manera de que la ciutadania entengui la necessitat i utilitat de la UE.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

17/23


X Sortida

cultural aBeuda RutaromnicaPer Santi Sat

Hem de destacar i agrair la tasca queporta a terme la Conraria del Roser, amben Josep Riera i Torrent, que organitzaaquest cicle de visites al romnic catal,

guiades per Joan Badia i Homs, histori-ador i expert en el tema, que ou el guiaperecte per a la visita al municipi deBeuda.

Programada amb temps sucient acausa de la quantitat i qualitat de les es-glsies a visitar, demat i tarda, amb di-nar a Beuda, tingu lextensi necessriaper er un recorregut als quatre edi-cis romnics que alberga aquesta rutaromnica.

Beuda est recls entre el masss del

Mont i la vall del Fluvi, a la Garrotxa, alnord de Besal.

Inclou els agregats de Lligord, Palerai Seguer, i la seva activitat econmicala constitueixen lagricultura de sec, laramaderia, les antigues pedreres dala-bastre i granit i la brica de paper. Lespedreres orniren la base constructivadel romnic en aquestes contrades.

Restes del castell roquer en lalt cimque domina el poble, i un altre, de poste-rior en el temps i en lloc ms accessible,que es conserva en molt bon estat. Sn

de destacar les extenses masies que shiconserven.

Comentarem les quatre visites realitza-des.

1 - Esglsia de Beuda, Sant Feliu deBeuda Romnica del segle XI

Bell edici romnic de tres naus, lacentral amb volta de can i les laterals dequart de cercle, acabades en tres absis.

Imposa la severitat de la aana, ambun portal ormat per tres arcs en degra-daci, tres nestres situades simtrica-

ment i un eixuc campanar de torre, queen la part superior i per sobre de les cam-panes disposa dun comunidor obert alsquatre punts cardinals des don sexorcit-zaven les tempestes.

Conserva una escala externa per ac-cedir al campanar.

La planta s irregular, ms estreta a lapart de davant, amb mplies columnesque sustenten les voltes. La porta est

fanquejada amb dues columnes ambcapitells esculpits. Conserva una picabaptismal del segle XII, decorada es-cultricament amb tres arquets cecs igures en relleu, i detalls forals, possi-blement inacabada.

2 - Priorat del Sant Sepulcre de Pal-era (Sant Domnec) Gran Jubileu delSant Sepulcre

Esglsia romnica, del segle XI, anticpriorat benedict, de tres naus, la centralde volta de can i les laterals amb volt-es de quart de cercle que an de contra-ort, amb pilars rectangulars amb absisCampanar despadanya, sobre la aanade ponent amb cadireta.

Com esglsia de peregrins tenia elsmateixos benecis que la visita al sant

sepulcre de Jerusalem, a Terra Santa. Esconserva un ragment, (otograa) delque reprodum la inscripci al peu delragment del document que sexposa enla prpia esglsia:

Fragment duna antiga traducci alcatal de

lActa de Consagraci de la Baslica (PA-LERA)

Als cuatre de les nones de setembre de

MLXXXV Donen constncia. En ella consta lesgrcies concedides que sn les mateixesque sobtenen en el Sant Sepulcre de Je-rusalem.

Tenia davant de la aana de ponent,una galilea tamb romnica, un xic pos-terior a la nau principal, on podien des-cansar els pelegrins que la visitaven, queou destruda inexplicablement per lar-

quitecte encarregat de la reconstruccide lesglsia.

En la part exterior de lesglsia shi hanet excavacions que mostren antiguesdependncies del priorat.

Modernament shi apleguen els Ca-vallers del Sant Sepulcre.

3 - Sant Pere de Lligord

Esglsia romnica del segle XII queconsta duna nau amb un gran absis llisi un campanar despadanya convertit entorre.

Les cpules presenten en la part con-structiva la utilitzaci de pedra de menordensitat per disminuir el pes de les voltesi cpules.

La porta a migdia s ormada per dosarcs en degradaci, una llinda senzilla iuna creu en alt relleu.

4 Santa Maria de Seguer

Esglsia romnica del segle XI dunanau, amb un portal amb arquivoltes endegradaci. La parrquia de Seguer sconsignada per primera vegada en un

instrument datat lany 1001 i lany 1017el comte de Besal, Bernat Tallaerro, laced a lemer Bisbat de Besal. Ms tardced al monestir de Santa Maria de Besalun mas situat dins del termes daquestaparrquia.

Posteriorment va passar a dependredel Bisbat giron.

Esglsia duna nau, capada per unabsis semicircular que externament pre-senta un ris darcuacions llombardes iun ris dentat, damunt del qual hi ha lacornisa de sota la coberta.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

18/23


La porta daccs presenta arcs engradaci, llindar i timp dacord amb latipologia de les portes de les terres delRossell.

s llarga la seva histria. Al segle XV

ou convertida en ortalesa, amb mata-cans a la aana, labsis sobrealat i esp-itlleres, que li donen un aire erreny. Enprocedeixen unes taules de laltar major,obra renaixentista de Pere Mates (segleXVI), conservades actualment al MuseuDioces de Girona, i shi venera una imat-

ge de la Mare de Du, gtica, tallada enalabastre i policromada (segle XIV), laqual suggereix la de la Mare de Du delMont.

Prop de lesglsia de Santa Maria hi

ha la gran masia del Noguer de Seg-uer, una de les ms importants de lacomarca. La genealogia dels Noguer sconeguda des del 1203 i el cognom per-dur ns al segle XIX, en qu EstanislauVayreda i Vila es cas amb la pubilla delNoguer de Seguer.

Per Lluc Sal IFerrerA un Bon Amic

Retalls de memria

Nat a Saragossa, era un aragons desoca-rel, per que tenia sota control elgeni i el prompte, sovint punxants, quecaracteritza els seus conterranis.

Es eia dir Dalmacio Barrios, per no eraaquest el seu nom. Quan la guerra ens vaseparar, desprs d'un any de compartir elront i la por, vaig saber qui era el que vaser un bon amic. Bon amic i mestre, dequi vaig aprendre moltes coses.

Amb deu anys ms que jo, tenia unaexperincia vital que sobrepassava, dellarg, la que cap esperar en un home detrenta anys. Era amb nosaltres perqul'esclat de la guerra el va atrapar a Bar-celona, per es va incorporar voluntari alront noms amb la intenci de passar-se a laltre costat. Era creient i practicant,per amb un nom que no era el seu i unventall de renecs cargolats que prodiga-va a cor que vols. Donava gat per llebre

al comissari ms suspica.

Ell em va donar les primeres llions derealisme, per jo, llavors, tenia pocs anysi cap experincia, i no podia valorar laseva saviesa. No sabria dir el perqu,

per conava en mi com en un germ.Un germ petit, arrauxat i somiatruites,

amb una bena als ulls, com tota la joven-tut que, voluntriament, ens jugvem lavida per un ideal.

Muchacho, un ideal no t res de dolent,dolent s ser idealista, que no es lo mis-mo. Hazme caso, Lucas, y no escuches loscantos de sirena de los polticos, sn totsuns alsaris. Fixa-thi i veurs como ni tansols un dells agaa un usell.

Descona de todo y de todos, inclsde tu mateix. No et deixis enganyar perdisresses. Porsus obras los conocers,dijo Jess, pero recuerda que ni el hbitohace al monje, ni la oracin al santo, quehi ha que es a empresonar, para valer-sen en el utur. Tingues per segur queno todos los curas son malos ni todos losanarquistas buenos.

Cuando todo haya pasado, i vius perexplicar-ho, la vida ja tensenyar el queara no pots aprendre.

Els seus raonaments, sempre oberts a lameva rplica, tenien una notable i ne-guitejant ora de convicci, tot i que jo,llavors, ni podia ni volia admetre unesconclusions que topaven amb les mevesidees.

Mira, muchacho, tu eres, ahora, comoun gran cuenco salido de las manos delalarero: y estas vacio.

Buit i tou, tot el que la vida tiri dintre teu,

mentre no hagi quallat el ang, deixarmarca. Per aix no ha de preocupar-te,i si en un utur lluny notes que tamba-lean tus valores, i te oprime la chaqueta,treu-te-la sense por.

Recorda que el nico animal que nocambia, al parecer, es el burro.

Com ja he dit, era un creient de cap apeus, i tenint en compte com parlava, nodescarto que hagus estat seminarista.En alguna ocasi, en parlar del tema dela e, tema que, curiosament, tocvemmolt poc, es dolia del meu agnosticisme.

Lo siento por ti, Lucas, i magradaria quearribessis a disposar del suport que la esuposa per a lnima.

En las andaduras que te aguardan, i enlas que encontrars pocos oasis, tendras,en la Fe, un buen compaero de viaje.

Per que mai pensis a sortir en buscade la e. Perderas el tiempo, jams uncreyente encontr la Fe. No ou possibleperqu sempre s la e la que et troba.

Ara b, si un dia la e llama a tu puerta,abre y abrzate a ella. Sobretot, no pre-guntis ni analitzis. El anlisis es cosa quecuadra en lo material pero en los nego-

cios del alma es un absurdo.

Arribar un dia, espero, que notis losombrio que es un mundo sin Dios.

Per si arriba noms amb els anys. En-tretant, i encara que sigui amb camina-dors, segueix caminant, que la teva cons-cincia ja et dir si andas torcido.

La guerra em va permetre conixer ho-mes ora de srie pocs, per el que va ser

amic, protector i conseller, en DalmacioBarrios, s el que ms ha perdurat en elmeu agrat record.

Lesglsia ha estat molt ben conservadaal llarg de la seva histria i avui s un pe-tit museu que conserva, entre daltres,armes de la Guerra del Francs trobadessobre les voltes, capelles laterals, orna-

ments decoratius propis de la quaresmai lloc denterrament dels Noguer.

I aix va acabar la desena visita cultural.Esperem la prxima!

7/29/2019 67 -juliol- 2012

19/23


1932 - 1936 -Segona pocadEmporion (i 3)Per Jaume Bassa Pasqual

Desprs de veure el mes de maig pas-sat, amb algun detall, el primer nmerode la segona poca dEmporion, de 10 degener de 1932 (196), ple doptimisme, ide repassar el mes de juny el penltimnmero (295), exposar avui, tal com

vaig anunciar, el contingut de lltim ex-emplar publicat (296).

Com s natural, ning no simaginavaque sestava a les portes duna guerraque havia de durar tres anys, i dun rgimrepressiu de la cultura catalana que ariaimpossible la reaparici del peridic.Ning no sho imaginava, per, com vaigdir a larticle de juny, algun escrit refec-tia ja la inquietud daquells momentsdincertesa i de conrontaci.

El nmero296 va sortir el dia12 de ju-liol de 1936, una setmana abans del de-sastre, ara a exactament 76 anys. (Ha al-tat ben poc perqu el nom dun peridicanomenat Emporion passs denitiva-ment a loblit o a lanecdotari histric, jaque el primer nmero dEmporion digi-tal, de lactual tercera poca, no va sortirns al desembre del 2006).

Ara passarem revista breu als conting-uts daquell ltim exemplar i veuremcom els temps shavien et molt trbols ia la vila hi havia seriosos enrontaments.

El cam de la normalitat JosepCastells dedica una pgina i mitja -lex-emplar en tenia en total vuit- a explicarels motius del retorn a lAjuntament delseu grup poltic, el Centre Catalanista, ad-herit a la Lliga, partit conservador. Aquellany havia recuperat el poder municipalla ormaci que Castells anomena pop-ular, terme que volia dir exactament elcontrari que ara: era el Front Popular, aCatalunya anomenat Front dEsquerres.Havien tornat els que hi havia abans del

6 doctubre de 1934 (recordem-ho: proc-lamaci de la independncia i destituci,detenci i empresonament del governde Companys). Els que lany 1936 ma-naven altre cop a Torroella, estaven ent

una revisi de comptes idepuraci de respons-abilitats del grup gestor anterior, el de Cas-tells. Aix havia motivat la seva absncia-per delicadesa, diu- mentre es realitzava larevisi. Quan encara no havia sortit la llei

de la Generalitat que dictaminaria sobreanullaci dacords, sancions i incompat-ibilitats que shauria daplicar als gestors,aquests es disposaven a entrar altre copa lAjuntament, conats en la seva actu-aci correcta. Larticle acaba: Aquest potser el primer pas vers la veritable paci-caci dels esperits. Passada la tempestasurt larc de Sant Mart. Ja s hora queaquest smbol de pau i dharmonia tornia illuminar el cel de Torroella.

Castells sequivocava: estava a punt de

comenar una confagraci atro.Un antic collaborador Lu-

cianus (mossn Viver), dins del seu espaihabitual Filosoes, a la presentacidun vell conegut dels lectors, el senyorPuig-Pey, el seu antic company des-pardenya diu- que temps enrere haviagastat una ironia potser barroera, perara tornava amb musicalitat, harmoniade llenguatge, vivesa de col-orit... Un modest escriptorshavia tornat escriptor de

cos enter. Viver li agraa lacollaboraci.

(Aortunadament, abansdaquest petit article, tancorts i intranscendent, alanterior nm. 295 mossnViver ja havia dit a les dretes-tan catliques!- el que pen-sava que volia dir ser cristi:posar-se al costat dels po-bres, vegeu el meu articlede juny 2012).

Dotze dies a Mallorca Joan Puig-Pey, ent honor a lamistosa presentacide mossn Viver, dedica dues pgines imitja a explicar les seves impressions deviatge. A Naveguem amb la llunadescriu la marencalmada, refexos de lluna al llom deles onades, els passatgers -el proessordangls, els nuvis, les dames rances-es,...- els antulls de les onades, la malamar. A Aix de la calma explica ancdotesdiverses de lhotel, dels peixaters, de lasocietat mallorquina.

Puig-Pey nalitza amb un (continuar),per igual que Josep Castells-, tambsequivocava, aquell va ser el primer iltim article de la srieMallorca a Empori-on.

Cartes a un amic lluny Grimany deMontgr, que no sabem qui era, continuaescrivint al seu amic de lArgentina, comal nm. anterior. Li diu que tot ho envaeixla msica per culpa de la rdio que sha

popularitzat tant, que ha arribat lestiu, iels banys a lEstartit, a la Resclosa, a lAr-cada, com quan eren petits i sescapavendanar a estudi.

Acaba amb un Fins a una altra que -no caldir- tampoc no es va poder publicar.

Lobra duns torroellencs Aquestarticle va signat per Pla (no sabem quinPla) i, com en tots els casos anteriors,mostra una inundada conana en elutur. Josep Castells i el mestre Dabauhan acabat una comdia revistada, de

nom Costa Brava. Acompanyats de JosepMa. Mascort han anat a Sant Feliu deGuxols a presentar-la a una autoritat delmn musical, Mari Vias, i han rebutgrans elogis. La seva obra tindr gran xitals teatres catalans.

Altre cop, per culpa de la guerra nosen va saber mai ms res.

Notcies Visita dun regidor de Vic

- Mort del ll de Mass Vents - Un suci-di - Balls de Revetlla - Noces de la lladel propietari Narcs Camps, de Bellcaire- Natalici duna lla del mestre SalvadorDabau - Estiuejants de lEstartit.

Aquest nmero ha passat per la

censura - (La democrcia era eble ivigilada).

Anunci Gran volta al Pirineu, del 2al 8 dagost, incloa Arag, Navarra, PasBasc, Occitnia, Andorra. 150 ptes. i 200rancs. Aquest anunci tamb havia sor-

tit al nmero de juny. Lexcursi no es vapoder er, evidentment: aquells dies 2 a8 dagost tot el pas ja patia les revoltesranquista i anarquista i la guerra civil.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

20/23


Els joves

escriuenLes platges sesumen, qupassa a lEstartit?Per Josep Puig Parr

Lobjectiu del meu treball de recerca vasser el dinvestigar quins actors aectenla variabilitat en lacumulaci de la sorraa la platja de lEstartit que a la vegadamodiquen la lnea de mar.

Darrerament, degut a una successi detemporals de llevant, es va incrementarla dinmica del retrocs en la zona delsGriells, va quedar sense platja i les ona-des impactaven contra el passeig mar-tim envaint els jardins propers, per aixa comenament de lany 2011 shi vaer una actuaci durgncia. A partir deles obres de regeneraci volia esbrinarquin seria el comportament, conixerlevoluci i si aquesta actuaci de rege-neraci havia estat protosa o no.

El treball, el plantejo en dues parts, unaa partir de levoluci i modicacions queha pogut patir la platja al llarg dels anysi laltre a partir de lactuaci que shi hadut a terme dextracci i transport de so-rra ( sediments ) ets a primers del 2011.

Cal tenir en compte levoluci de la zonalitoral durant el darrer millenni, ja siguipels canvis climtics naturals i socioe-conmics, pels canvis de posici dels

rius, el creixement turstic i laugmentde les actuacions realitzades per lhomeamb la construcci de ports esportius odaltres inraestructures que modiquenla propagaci de lonatge i alteren ladinmica litoral. Vaig er un estudi his-tric per poder conixer la histria de laplatja i les possibles modicacions queshi van realitzar i un estudi teric perconixer quina s la infuncia dels eec-tes naturals i de les construccions hu-manes. Tamb a partir de les dades quesobtenen de la Boia del cap de Begur i

de Lestaci meteorolgica de lEstartitquins eren els vents, onades en direcci iprocedncia que aectaven a la zona pervalorar la incidncia que hi podien tenir.

He pogut desenvolupar el treball decamp a partir de lobra de regeneracide la platja, iniciada el mes de maig del2011 ns a nals de juny, que va consistiren extreure sorra de la zona de lespig

de garb per dipositar-la davant la zonadels Griells. Els punts escollits prvia-ment, naturals de lespig, passeig mar-tim o b pals situats al llarg de la platjamhan servit per senyalitzar dues zonesdestudi, aix doncs, he anat mesurantamb una cinta mtrica setmanalmentles distncies entre els punts i la lnea demar, a daconseguir la base de dadesper er lestudi evolutiu daquest pero-de. Tamb amb lajuda del Sr. Josep Pas-cual i un Teodolit que s un instrumentde mesura mecnic-ptic universal queserveix per mesurar angles verticals i,sobretot, horitzontals, vaig localitzar enun mapa els punts de coordenades dereerncia utilitzats.

Per tant, he mesurat el moviment de laplatja en valors numrics en dues zonesdestudi de la zona A (Espig de Garbns Creu Roja) i zona B (Griells) durantels mesos de Juliol a Setembre a lany2011, que es pot continuar en qualsevolmoment i conixer levoluci grcies a la

localitzaci dels punts de reerncia en elmapa.

Lestudi del treball de camp sha realitzaten un perode, meteorolgicament par-lant destiu atpic, amb temperatures dejuliol ms baixes de la mitjana normal iconseqentment laigua del mar sha es-

calat menys i ms tard. Aquest actor hadisminut el risc de temporals per canvide temperatura. Shan observat menysvents i onatges, sense presncia enca-ra de temporals de llevant. A ms, el riu

Ter abans aportava ms aigua i ms se-diments, ara se nha disminut el cabdali aquests sediments resten en pantans,preses i rescloses quan abans eren trans-portats i dipositats al mar i a la platja.

Un altra actor important s el sistemautilitzat per netejar la platja que llaura lasorra ent que aquesta sigui ms voltilque daltra orma quedaria ms com-pactada i aria ms dicil que el ventlaixequs i la transports de lloc.

Tot i aix la dinmica de la platja ha patitun moviment per leecte natural i cons-tant de lonatge, les corrents i els ventsque han et, en el conjunt dels punts es-tudiats, un creixement mxim a la Zona A(punt 1) duns 25,75 metres i un retrocsmxim a la Zona B (punt 12) duns 11,30metres en un perode de tres mesos.Aix indica que el moviment constantde lonatge, corrents i vents habituals a lazona ja produeixen un moviment naturalen la lnea de mar.

Part de laportaci de sorra eta a lazona dels Griells ha marxat, encara queel reorament del passeig ar ms di-cil que les aiges del mar sobrepassinaquest, per no sabem que passar quanvingui un temporal.

7/29/2019 67 -juliol- 2012

21/23


A l'aguait del nostrepatrimoniDes del 23 de juny Torroella compta amb un petit rac, al Mol vell,amb un jardinet que a honor a lescut dels Pons del 1584.

La cuina de laCatrinaPer Caterina Bosch

SOPA DE CEBA

Ingredients:

Cebes aogades

Caldo

Torrades (Tropezones)

Formatge

Oli

Sal

Preparaci:

Preparar un caldo de carn. En una paella

aogarem la ceba. Farem bols individuals;al ons posarem la ceba i les torrades i ho

cobrirem de caldo. A sobre hi posarem

ormatge i ho gratinarem.

ESPAGUETI AMB ANGULES

Ingredients per 4 persones:

320 gr. espagueti a ser possible ambtinta de spia

8 grans dalls laminats

1 cirereta

200 gr. dangules

Oli

Sal

Preparaci:

En una cassola amb oli, rossegeu els alls i

la cirereta. Aegiu-hi les angules i deixeu

que cogui uns dos o tres minuts. En una

olla tindrem els espagueti que bullin,

una vegada cuits i escorreguts els poseu

a la cassola i els remeneu.

Penso que el ms important s evitar que el mar no sobrepassi el passeig , el etde tenir o no sorra per ls com a platja podria quedar en segon lloc. LEstartit tuna platja molt llarga i gran. La mateixa construcci del moll de lEstartit en el

67 -juliol- 2012

Documents

Transcript of 67 -juliol- 2012