20Taula rodona sobrela prescripció demedicaments opioides

25Es constitueix la novaComissió de Deontologia

26L’assistència a personesen situació de final de vida

#153Juliol 2018

www.comb.cat

La Jornada d’Orientació MIRes consolida amb la participacióde més de quatre-cents metges

D E METGE A METGE

PROFESSIONALITAT

D EDICACIÓ

ATENCIÓPER SONALITZADA

QUALITAT

RAPID ESA

LABORATORI FAMILIAR

EXTENSA XARXA

OBERT ELS 365 DIES

URGÈNCIES PERMANENTS

ANÀLISIS A DOMICILI

REVISIONS D’EMPRESA

PRINCIPALS MÚTUES

www.labmdb.com www.labcatbio.com www.abolab.es www.laboratoriodeanalisisclinicos.comALELLA • ARENYS DE MAR • BADALONA • BEGUES • CANET DE MAR • CARDEDÉU • CASTELLDEFELS • CORNELLÀ DE LLOBREGAT • EIVISSA • EL PRAT DE LLOBREGAT • ESPLUGUES DE LLOBREGATGAVÀ • GIRONA • GRANOLLERS • L'HOSPITALET DE LLOBREGAT • LA ROCA DEL VALLÈS • LLEIDA • MADRID • MANRESA • MATARÓ • MOLINS DE REI • RUBÍ • SABADELL • SANT CUGAT DELVALLÈS • SANT JOAN DESPÍ • SANT JUST DESVERN • SANTA COLOMA DE GRAMENET • TARRAGONA • TERRASSA • VILADECANS • VILAFRANCA DEL PENEDÈS • VILANOVA I LA GELTRÚ

Sumari

Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona

Segueix-nos a:facebook.comb.cat

Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat

Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/

#153Juliol 2018

14

17

20

43

5 Opinió i anàlisiÉs l’hora de millorar la situaciódels professionals. Per responsabilitati justícia

6 PresentacióEl Col·legi al costat dels MIR

7 ProfessióNou paradigma de l’assegurament de laresponsabilitat civil sanitàriaCàtedra de Responsabilitat ProfessionalMèdica i Medicina LegalL’atenció primària: clau per a la salut i lacohesió socialManifest intercol·legial. Les vacunesfuncionenCompromís amb l’assistència sanitàriauniversal

11 El CoMB als mitjans12 Professió

Medicina privada. El pacient com aportador de la seva informació clínica

14 CrònicaMés de cent metges orienten tres-cents MIR en l’elecció d’especialitatComencen la residència a Barcelonamés de vuit-cents metges

17 La qüestióQuè n’esperes de la residència? Quèaconsellaries als que comencen ara aestudiar per a l’examen MIR?

18 Demografia mèdicaMetges i metgesses per especialitat,sexe i edat

19 Bona praxiLa prescripció eficaç i segura delsfàrmacs opioides i la prevenció delscasos d’abús

20 Taula rodonaLa prescripció de fàrmacs opioides ales nostres consultes

22 Activitat col·legial21è Fòrum d’Inversió Healthcare

Fundació Galatea: Les emocions en eltractament dels trastorns addictius

La nova llei de protecció de dades

El CoMB i Fundació Galatea expliquenels 20 anys del PAIMM a diferentsfòrums internacionals

Contra les desigualtats entre homes idones, també en l’àmbit sanitari

24 La Junta informaL’Assemblea de Compromissaris aprovaels comptes del 2017Renovació de la Comissió deDeontologiaLa Junta de Govern inhabilita unmetge per divulgar i practicarprocediments sense cap evidènciacientífica amb pacients oncològics

26 DossierL'assistència a persones en situaciófinal de vida

28 CooperacióMúsica i solidaritat a la quarta edicióde Mediconcert

29 Seccions col·legials i juntescomarcals

32 Obituaris33 Cultura i societat

Entrevista a Rosa Dinarès, metgessai egiptòlogaMetges destacats a l’esportEntrevista a José Luis Cabrera Muñoz,metge i atleta

37 Petits anuncis41 Grup Med

Què són els fons d’inversióCom afecta al metge la nova lleid’autònoms

44 Innovació i tecnologiaEl Fòrum d'Inversió HealthcareBarcelona s'obre pas a EuropaConferència sobre la inversió entecnologies mèdiques innovadores

46 Consultori terminològic

28

3

Posa’t en contacte amb nosaltresi informa’t de tots els serveis a:http://protecciosocial.comb.cat / Tel. 93 567 88 94

Programa deProtecció Social

El Programa de ProteccióSocial promou el benestar i laqualitat de vida dels metges.S’hi ofereix una atenciódirecta i personalitzada atots el col·legiats i familiarsmés propers per part deles nostres treballadoressocials. L’òptima assignacióde recursos del Programa vedonada pel criteri de justíciasocial i l’anàlisi personalitzadade cada cas en el complimentdels requisits establerts.

Conciliació de la vidaprofessional i personal

Serveis i ajuts a ladependència

Activitats de prevenciói formatives

5

Opinió i anàlisi

És l’hora de millorar lasituació dels professionals.Per responsabilitat i justíciaPermeteu-me iniciar aquesta salutació donant la benvinguda als nous companys icompanyes que tot just s’acaben de col·legiar i que rebran per primer cop a casa la revistaCOMB. A tots vosaltres, com ja us vaig traslladar en l’acte de benvinguda, us desitjo un camíple d’oportunitats per aprendre i gaudir d’aquesta professió i dels seus valors i us animo aparticipar de l’activitat d’aquest Col·legi, que ja és també vostre.

Ja fa mig any que l’equip de la Junta de Govern vam començar a treballar per assolir elsnostres compromisos electorals, enmig d’una situació política complexa que, d’altra banda,ens exigeix estar a l’alçada. En aquests mesos, hem impulsat dos documents de posició degran importància pel que fa a garantir la bona praxi. Tant el document sobre la prescripcióeficaç i segura dels fàrmacs opioides (en aquest cas, aprovat pel Consell de Col·legis deMetges de Catalunya), com el de “L’assistència a persones en situació de final de vida”, delsquals informem a la revista, donen una resposta rigorosa, professional i ètica a qüestionsrellevants plantejades per la professió i per la societat. Una vintena de companys icompanyes experts han col·laborat en la redacció d’aquests documents. A tots ells, el meuagraïment per l’esforç i les hores dedicades i l’enhorabona pel valor que han aportat amb elseu treball. La seva participació és la millor mostra que el Col·legi som i el fem entre tots.

Al llarg del darrer trimestre, el Col·legi també ha acollit i promogut debats necessaris comara el de la gestió de la informació clínica al sector de la medicina privada. Recentment, hemobert també el debat sobre els principis i deures que han de regir l’exercici de la direcciómèdica als hospitals i centres sanitaris. Precisament, a la primera sessió de treball i discussióvam comptar amb la presència del nou director del Servei Català de la Salut (CatSalut), AdriàComella. Era la seva primera visita al Col·legi i va aprofitar la seva intervenció per traslladar-nos una dosi d’optimisme en l’etapa que s’obre amb el nou govern.

Des del CoMB i, des de la lleialtat institucional que ens correspon, oferim la nostracol·laboració a l’equip que encapçala la consellera Alba Vergés, a qui desitgem moltsencerts. També manifestem que necessitem que el govern encari de manera decidida elsproblemes que el nostre sistema té plantejats. I, sobretot, necessitem revertir les injustescondicions laborals i professionals que estan afectant molts metges i metgesses,especialment els joves.

Per responsabilitat, vam assumir grans sacrificis perquè la crisi i les retallades no afectessin laqualitat assistencial. Amb el mateix esperit vam demanar que no minvessin les partidesd’inversions, equipaments, recerca i docència. Ara, per responsabilitat i justícia, cal que laprioritat pressupostària se situï en la dignificació de les condicions dels professionals. Enaquests moments, no atendre aquesta prioritat i, alhora, no emprendre la transformació delsmodels d’organització dels centres, apostant pel lideratge i l’autonomia professional, enspot situar en un escenari, no només de més incertesa pel que fa al futur del sistema, sinó degran frustració i de conseqüències imprevisibles.

Jaume Padrós Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen Tresorer Lluís Esteve i Balagué Vicesecretària Sònia Miravet Jiménez Vocals Antoni Trilla Garcia, Magda Campins i Martí, Josep Maria Benet i Martí, Anna Carreres Molas,Anna Olivé Torralba, Mireia Puig Campmany, Pere Torner Pifarré, Iolanda Jordan Garcia, Francesc Bas Cutrina, Àngels Escorsell Mañosa, Antonio Roman Broto, Eulàlia Ruiz Gil, MònicaBotta Santasuana, Ylenia Garcia Navarro

“Necessitem que elgovern encari demanera decidida

els problemes queel nostre sistema

té plantejats. I,sobretot, necessitem

revertir les injustescondicions laboralsi professionals que

estan afectant moltsmetges i metgesses,

especialment els joves”

6

Presentació

La Junta de Govern del CoMB es va reunir a l’Hospital de Sant Joan de Déu i es va adherir, el passat 17 de maig, a la campanya#PARALOSVALIENTES. L’objectiu és aconseguir 30.000.000 € per crear el nou SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, el centreoncològic infantil més gran d’Europa que, tal com diuen els promotors de la campanya, està “fet amb el valor de tots i per a tots”.El nou centre tindrà capacitat per atendre 400 pacients l’any, un 30 % més dels que actualment atén el Servei d’Oncologia del’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i incorporarà els darrers avenços en la lluita contra el càncer infantil.

La imatge

El número 153 de la nostra revista és un número especial. És un exemplar amb unaalta dosi d’il·lusió, per la benvinguda als nous col·legiats MIR. Com cada any, s’hacompletat el procés d’assignació de places MIR. Els candidats van poder informar-sede primera mà, gràcies a la generositat de més de cent metges i metgesses que elsvaren atendre en la jornada d’orientació organitzada per la secció de Metges MIR iMetges Joves del Col·legi. Poques setmanes després, més de vuit-cents MIR s’hancol·legiat ja al CoMB i inicien aquesta etapa clau de la seva formació. Són el futur dela nostra professió i el CoMB és i serà sempre al seu costat. En teniu bons exemplesa la revista, incloent-hi un estudi de demografia per especialitats i unes breusentrevistes a alguns d’aquests nous companys de professió.

Voldria destacar la importància pràctica de la nova pòlissa de responsabilitatcivil sanitària, explicada a les primeres pàgines de la revista i també ressaltar queja escalfem motors per celebrar els 20 anys del PAIMM, un programa d’èxit queens honora com a professionals i que ens permet ajudar els companys que honecessiten. Finalment, vull cridar-vos l’atenció sobre el manifest a favor de lesvacunes i sobre el compromís del CoMB i de tots els professionals sanitaris ambl’assistència sanitària universal, així com sobre la publicació dels documents deposició relatius als fàrmacs opioides i la prevenció dels casos d’abús i a l’assistènciaal final de vida.

Res més. Donar-vos les gràcies a tots els que feu possible i llegiu la revista i desitjar-vos unes bones vacances. A la tornada, ben segur que se’ns girarà feina.

Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del CoMB

20Taula rodona sobrela prescripció demedicaments opioides

25Es constitueix la novaComissió de Deontologia

26L’assistència a personesen situació de final de vida

#153Juliol 2018

www.comb.cat

La Jornada d’Orientació MIRes consolida amb la participacióde més de quatre-cents metges

El Col·legial costat dels

MIR

Professió

7

Corren temps difícils en el mer-cat assegurador de la respon-sabilitat professional sanitària.L’entrada en vigor del nou ba-rem d’accidents de trànsit

(Llei 35/2015 de reforma del sistema pervaloració de danys i perjudicis produïtsen accidents de circulació), que els jut-ges utilitzen de manera orientativa per

Nou paradigma de l’asseguramentde la responsabilitat civil sanitàriaLes condicions econòmiques assolides en la nova pòlissa de responsabilitat civil professionalamb l’asseguradora Sham suposen un èxit per al Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i elConsell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) en uns temps difícils per al sector igaranteixen l’estabilitat i la sostenibilitat del model de cobertura de la responsabilitatprofessional mèdica a Catalunya.

indemnitzar els casos de responsabilitatcivil sanitària, ha suposat un incrementmolt important de les indemnitzacions,que, en ocasions, ha arribat a triplicar lesque es preveien en l’anterior barem, se-gons les estimacions del CoMB.

Això, juntament amb els baixos tipusd’interès fruit de les polítiques del BancCentral Europeu, que dificulten l’obtenció

de rendiments financers amb els qualsfins ara les companyies asseguradorescomplementaven les primes de les asse-gurances, són els principals factors quehan contribuït a una nova crisi del’assegurament de la responsabilitat civilsanitària a Espanya.

Companyies que tradicionalment as-seguraven aquest sector, com Mapfre o

8

Professió

Zurich, que han estat líders absoluts du-rant la darrera dècada, s’han anat retirantprogressivament del mercat.

Això ha comportat importants difi-cultats d’assegurament a diverses comu-nitats autònomes, amb concursos de-serts, com en el cas d’Andalusia, Múrcia oExtremadura, i amb un enduriment deles condicions d’adjudicació amb nota-bles increments de prima que, en oca-sions, han arribat al 178 %. A més a més,s’ha generalitzat la introducció de fran-quícies i han aparegut els assegura-ments parcials, que es caracteritzen per-què asseguren només una part de laresponsabilitat.

amb més de 26.000 assegurats, ha esde-vingut un model de cobertura de re-ferència entre el col·lectiu sanitari.

Destaca d’aquest model, intermediatper la Corredoria del Col·legi de Metgesde Barcelona —Medicorasse CS—, que lacompanyia asseguradora hagi de dele-gar en el Servei de Responsabilitat Pro-fessional del CCMC (SRP), adscrit a l’ Àreade Praxi del CoMB, la gestió, tramitació idefensa de totes les reclamacions.

En els darrers anys, un dels principalsobjectius de l’SRP ha estat dur a termeuna política activa de gestió de riscos(Risk Management), orientada a la inves-tigació i prevenció en seguretat clínica,que s’ha traduït en una important reduc-ció de la sinistralitat.

Mitjançant concurs públic, amb unacontractació conjunta i coordinada entreel CCMC i el CatSalut, la pòlissa col·lectivava ser adjudicada el juliol passat a Sham,Société Hospitalière d’Assurances Mu-tuelles (80 %) i amb una coassegurançaamb SegurCaixa-Adeslas (20 %). Ambl’adjudicació del nou concurs, es manté ireforça el protagonisme de l’SRP delCCMC i del model català d’asseguramentde CCMC-CatSalut.

Un dels elements que va cridarl’atenció a Sham, una mútuad’assegurances francesa fundada l’any1927 i especialista en l’assegurament i lagestió de riscos sanitaris, que darrera-ment ha entrat al mercat espanyol del’assegurament de la responsabilitat civilsanitària, va ser precisament compartir lavisió del CoMB —i el CCMC— de gestióde riscos (Risk Management).

La nova pòlissa de responsabilitat ci-vil professional va ser adjudicada per unperíode de quatre anys, prorrogables perdos anys més. Es tracta d'un període mésllarg que el de les adjudicacions dels al-tres serveis de salut; amb un manteni-ment de les cobertures, sense franquí-cies i amb un increment contingut de laprima, fet que permetrà als col·legiatsassegurats pagar en el període 2018-

A Catalunya disposemd’un model propi deResponsabilitat CivilProfessional Mèdica únici capdavanter a Europa,que, amb més de 26.000assegurats, ha esdevingutun model de coberturade referència entre elcol·lectiu sanitari

Però la crisi no sols afecta el sectorpúblic. En els darrers mesos, algunscol·legis professionals han tingut dificul-tats per assegurar la responsabilitat civildels seus col·legiats i també s’ha pogutconstatar un enduriment significatiu deles condicions de contractació per a al-gunes especialitats.

En aquest context, el 30 de juny del2017 vencia la pòlissa col·lectiva de res-ponsabilitat civil professional a Catalunyacontractada conjuntament pel CCMC i elCatSalut, havent anunciat Zurich que noes tornaria a presentar al concurs. A Ca-talunya disposem d’un model propi deResponsabilitat Civil Professional Mèdi-ca únic i capdavanter a Europa, que,

En els darrers anys, undels principals objectiusde l’SRP ha estat dur aterme una política activade gestió de riscos (RiskManagement), orientada ala investigació i prevencióen seguretat clínica,que s’ha traduït en unaimportant reducció de lasinistralitat

2021 una prima inferior a la vigent enl’exercici 2012. Les nostres dades mos-tren una estabilitat quant a freqüènciade sinistres, però mantenim les incerte-ses respecte a l’evolució dels costos deles indemnitzacions sota el nou barem.

Sham, mútua francesa amb seu a Lió(França) i amb més de 90 anys de trajec-tòria al sector sanitari, assegura un 60 %dels metges i el 70 % dels hospitals pú-blics a França.

Aquesta adjudicació per quatre anys ien les condicions econòmiques assolidessuposa un èxit pel CoMB i el CCMC, enuns temps difícils per al sector i garantei-xen l’estabilitat i sostenibilitat del modelde cobertura de la responsabilitat pro-fessional mèdica a Catalunya.

Josep Arimany Manso,director de l'SRP del CCMC

Professió

9

Càtedra de ResponsabilitatProfessional Mèdica i Medicina Legal

La rectora de la Universitat Autònomade Barcelona (UAB), Margarita Ar-boix; el president del Col·legi de Met-ges de Barcelona (CoMB), Jaume Pa-drós; el conseller delegat de Grup

Med, Albert Lluch, i el director general del’asseguradora Sham (Société Hospitalièred’Assurances Mutuelles), Dominique Godet,van signar, a principis de juny, el conveni pera la creació de la primera Càtedra de Respon-sabilitat Professional Mèdica i Medicina Le-gal, una iniciativa pionera en el món acadè-mic nacional i internacional que neix ambl’objectiu de promoure la docència, la inves-tigació i la formació en l’àmbit de la respon-sabilitat mèdica i la difusió de pràctiques se-gures en l’exercici professional.

La nova càtedra estarà adscrita a la UAB(Departament de Psiquiatria i de MedicinaLegal) i s’ubicarà a la unitat docent del’Hospital Vall d’Hebron i a la seu del CoMB.La direcció de la càtedra anirà a càrrec del

doctor Josep Arimany, que actualment di-rigeix l’Àrea de Praxi del CoMB i que va serel primer director de l’Institut de MedicinaLegal i Ciències Forenses de Catalunya.

L’objectiu principal de la càtedra és pro-moure quatre pilars bàsics:• La docència a diferents nivells, des del

grau universitari fins a la formació de post-grau i el màster en gestió del risc sanitari.

• La investigació, amb la promoció de l’ac-cés a beques i ajuts nacionals i internacio-nals per a estudiants de doctorat que ela-borin les seves tesis sobre responsabilitatprofessional mèdica i/o medicina legal iper a grups específics de recerca.

• La transferència de coneixement i la difu-sió dels resultats d’aquestes investigaci-ons en congressos, jornades i publicaci-ons científiques.

• La projecció a escala internacional, esta-blint relacions i intercanvis amb universi-tats i centres de recerca d’altres països.

La càtedra neix de la sinèrgia dels sectorsacadèmic, professional i assegurador i re-presenta la culminació del treball i de l’ex-periència acumulats a l’Àrea de Praxi delCoMB en l’àmbit de la recerca sobre res-ponsabilitat professional mèdica i segure-tat clínica, així com de la cultura de la ges-tió de riscos sanitaris compartida ambSham. Neix també amb una vocació clarade convertir-se en referència científica in-ternacional en aquests àmbits. “El coneixe-ment que se’n derivi serà fonamental per ala professió mèdica, atès que qualsevolmillora en la seguretat clínica repercuteixen la qualitat de l’assistència”, afirma eldoctor Josep Arimany.

La creació de la càtedra demostra tambél’esforç conjunt que realitzen el CoMB, elGrup Med i Sham en la difusió de la culturade gestió de riscos amb l’objectiu de reduirel nombre d’accidents mèdics i de millorarla seguretat dels pacients.

La Universitat Autònoma de Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona, Grup Med i l’asseguradoraSham creen la primera Càtedra de Responsabilitat Professional Mèdica i Medicina Legal.

10

Professió

El Dia de l’Atenció Primària celebratel passat abril, el Col·legi va apro-fitar per reconèixer, en un docu-ment i al web col·legial, el paperque té aquest àmbit assistencial

com a element fonamental per a la co-hesió social i per pal·liar les desigualtats.Aquest any se celebra el 40è aniversaride la Declaració d’Alma-Ata (1978), on,sota els auspicis de l’OMS, es van definir irecollir per primer cop els valors del’atenció primària per garantir l’equitaten l’accés a la salut. El document delCoMB destaca que l'atenció primària notan sols ha assolit una elevada capacitatde resolució de problemes de salut, sinóque, gràcies a l’excel·lència dels profes-sionals, s’ha guanyat el reconeixement ila complicitat dels ciutadans, malgrat lesmancances que el sistema arrossega.

Amb motiu de la Setmana Mundi-al de la Immunització, els repre-sentants dels col·lectius professi-onals sanitaris de Catalunyaimplicats de manera directa amb

la vacunació van donar ple suport a la reco-manació que van fer la Comissió Europea i elParlament Europeu per tal de millorar les ta-xes de vacunació d’infants, adults i professio-nals, s’afronti l’amenaça que per a la salut detots suposa la reticència a la vacunació i estreballi per arribar a un calendari i a un regis-tre comuns de vacunació a la Unió Europea.

El manifest Protegits col·lectivament:#LesVacunesFuncionen el van signar con-juntament el Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya, el Consell de Col·legisd’Infermeres i Infermers de Catalunya, elConsell de Col·legis de Farmacèutics de Ca-talunya i el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatò-legs de Catalunya.

L’atenció primària és una peça clau delsistema sanitari públic de Catalunya. Així hodemostren els més de quaranta-cinc mili-ons de visites que s’hi atenen cada any i elsmés de quinze mil professionals altamentqualificats que treballen a les 369 àrees bà-siques de salut distribuïdes pel territori.

La Junta de Govern del CoMB ha formu-lat en dels darrers anys diferents propostesde millora per a l’atenció primària a Catalu-nya. La iniciativa més recent és el Documentde Posició sobre “La situació de l’atenció pri-mària i propostes de millora”, que va ser elresultat participatiu de més de cent cinquan-ta metges i metgesses d’atenció primària.

L’atenció primàriapeça clau per a la salut i la cohesió social

Les vacunes funcionen

Més informació:www.comb.cat

Més informació:www.comb.cat

Manifest dels col·lectius professionals sanitaris de Catalunya

Compromís ambl’assistènciasanitàriauniversal

El Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya (CCMC) hamanifestat en moltes ocasionsel seu compromís amb el dretde les persones a la protecció

de la salut i amb l’assistència sanitàriapública de caràcter universal. És peraixò, que el CCMC, mitjançant unDocument de Posició, va expressar elseu desacord davant la interposiciód’un recurs d’inconstitucionalitat perpart de l’anterior Govern de l’Estatcontra la Llei 9/2017, de 27 de juny,d’universalització de l’assistènciasanitària amb càrrec a fons públics permitjà del Servei Català de la Salut.

En el document s’indica que elnostre sistema sanitari defensal’accessibilitat universal i el finançamentpúblic dels serveis. Aquest fet elconverteix en un instrument de cohesiósocial i de justícia distributiva perpal·liar les desigualtats socials i les sevesrepercussions en la salut de lespersones.

El CCMC també manifesta que noes poden concebre els objectius de lasanitat pública de promoció de la salutcol·lectiva i de vigilància i prevenciódels problemes de salut sense laintegració i l’atenció dels col·lectius mésvulnerables que, alhora, són els quetenen un risc més alt d’emmalaltir.

Per tots aquests motius, el CCMCdona el seu suport a aquelles propostesi iniciatives que tinguin com a objectiupreservar el caràcter universal del’assistència sanitària al nostre país idefensar els valors en què esfonamenta.

11

El CoMB als mitjans

El Punt Avui, La Razón i Diari de Girona;els mitjans sanitaris DiarioMédico.com,El semanario de Diario Médico, Redac-ciónMédica.com i MedicinaTV, i les publi-cacions electròniques ElPeriódico.com,Vilaweb.cat, Directe.cat, Social.cat, ElEco-nomista.es i DiarioSigloXXI.com

Cinc anys d’inhabilitació a un metgeper practicar procediments sense evi-dència científicaEl 10 d’abril es va fer públic que el Col·legide Metges de Barcelona sancionava uncol·legiat amb cinc anys d’inhabilitacióper a l’exercici de la professió mèdica perhaver divulgat i posat en pràctica ambpacients oncològics l’anomenat MètodeHamer (també conegut com a Nova Me-dicina Germànica), un procediment novalidat i sense evidència científica. La no-tícia sortia publicada a les agències Euro-pa Press, EFE i ACN; la televisió TVE; lesemissores Catalunya Ràdio, RAC1 i Cade-na SER; els diaris La Vanguardia, El País, ElPeriódico, ABC, Ara, 20 minutos i Segre; lespublicacions sanitàries El semanario deDiario Médico, DiarioMédico.com, Redac-ciónMédica.com, El diari de la sanitat, Acta-sanitaria.com, ConSalud.es i SieteDíasMé-dicos.com, i les publicacions electròniquesCcma.cat, ElMundo.es, ABC.es, ElEconomis-ta.es, CrónicaGlobal.com, CatalunyaPress.cat i DiarioVasco.com, entre d’altres.

Els col·legis professionals sanitaris de-fensen les vacunes amb motiu de laSetmana Mundial de la ImmunitzacióEl Consell de Col·legis de Metges de Cata-lunya, el Consell de Col·legis d’Infermeresi Infermers de Catalunya, el Consell deCol·legis de Farmacèutics de Catalunya i elCol·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs deCatalunya van signar conjuntament, el 26d’abril, un document de ple suport a les re-comanacions que fan la Comissió Europea iel Parlament Europeu per tal que millorinles taxes de vacunació d’infants, adults iprofessionals i s’afronti l’amenaça que per ala salut de tots suposa la “reticència a la va-cunació”. Van publicar la notícia l’agènciaEuropa Press, i mitjans electrònics comElEconomista.es o CatalunyaPress.cat.

Així mateix, Antoni Trilla i Magda Cam-pins, membres de la Junta de Govern delCoMB, van defensar també l’eficàcia deles vacunes a mitjans com TVE, La Vanguar-dia.com, ElPaís.com, Ara.cat o ElPuntAvui.cat,entre d’altres.

Suport a les reivindicacions del 8 demarç, Dia Internacional de la DonaLa Junta de Govern del Col·legi de Metgesde Barcelona es va voler sumar, amb mo-tiu de la celebració del Dia Internacionalde la Dona, a les reivindicacions de dife-rents col·lectius, associacions i sindicatsen relació amb la necessitat urgent de po-sar fi a les desigualtats entre homes i do-nes, tant en l’àmbit laboral com en d’al-tres. Van recollir la notícia les agènciesEuropa Press, EFE i ACN; les publicacionselectròniques LaVanguardia.com, ElPerió-dico.com, ElEconomista.es, Vilaweb.cat iDirecte.cat, i el mitjà especialitzat El diaride la sanitat.

Declaracions i entrevistesEl 27 d’abril, el programa “Terrícoles”, deBetevé, va fer una entrevista en profundi-tat a Jaume Padrós, president del Col·legide Metges de Barcelona, on es van tractartemes com la necessària millora de lescondicions laborals de metges i metges-ses o les accions del Col·legi per intentarfrenar l’avenç de les pseudoteràpies.

Josep Terés, president de la Comissióde Deontologia del CoMB, va fer unes de-claracions a l'Informatiu de TVE Catalunya,emeses el 13 de maig, sobre el debat dedespenalització de l’eutanàsia que va te-nir lloc al Congrés dels Diputats.

TVE Catalunya

13 de maig de 2018Recomanacions del CCMC per a unaprescripció segura i eficaç dels fàrmacsopioidesEl Consell de Col·legis de Metges de Cata-lunya (CCMC) va publicar, el 8 de maig, unDocument de Posició amb recomanacionsadreçades als professionals per facilitarl’ús adequat dels fàrmacs opioides i pre-venir així possibles casos d’abús o addic-ció. Van recollir la notícia les agències EFEi ACN; els diaris La Vanguardia, La Razón,Diari de Girona, La Mañana i Segre; les pu-blicacions especialitzades ConSalud.es,Médicosypacientes.com, i El diari de la sani-tat, i els mitjans digitals Vilaweb.cat, Direc-te.cat i Social.cat.

Posicionament del CCMC en favor de launiversalització de l’assistència sani-tàriaDavant la interposició d’un recurs d’in-constitucionalitat per part del Govern del’Estat contra la Llei 9/2017, de 27 de juny,d’universalització de l’assistència sanità-ria amb càrrec a fons públics per mitjàdel Servei Català de la Salut, el Consellde Col·legis de Metges de Catalunya(CCMC) va emetre el 28 de març un posi-cionament en defensa de totes aquellespropostes i iniciatives que tinguin com aobjectiu preservar el caràcter universalde l’assistència sanitària al nostre país idefensar els valors en què es fonamenta.La notícia va sortir publicada a les agèn-cies Europa Press, EFE i ACN; la televisióTV3; els diaris Ara, La Vanguardia, El País,

29 de març de 2018

La Vanguardia

12

A fons

El pacient com a portadorde la seva informació clínicaEls professionals de la medicina privada debaten sobre els nous reptesque representa la informació clínica per al sector.

MEDICINA PRIVADA

Diferents aspectes sobre la infor-mació clínica en l’àmbit de lamedicina privada van ser mo-tiu de debat durant la sessióque el maig passat va moderar

al Col·legi el doctor en Economia i vice-president del Cercle de Salut, Lluis Bohi-gas. A la jornada, s’hi va fer especial inci-dència en com fer possible, des del punt devista del metge, la combinació d’eficiènciai qualitat de la història clínica amb el fetque el pacient en sigui el portador. En eldebat, hi van participar el vocal de la Juntade Govern Pere Torner; la cap del Departa-ment de Control i Gestió d’Assistència Sa-nitària Col·legial, Rosa Delgado; el vocal dela Junta d’ACES i membre de la Secció d’As-

segurança Lliure del CoMB, Joan Torralba; il’advocada Mercedes Martínez, de l’Asses-soria Jurídica del CoMB, que va centrar laseva intervenció en les qüestions legals il’entorn normatiu de la informació clínica.

Un nou paradigmaAl debat es van analitzar opcions que per-meten compartir la informació clínica, te-nint en compte que, en l’entorn de la me-dicina privada, s’ha de partir de la base queel malalt és l’únic propietari de la seva do-cumentació mèdica i, per tant, n’ha de serl’administrador i el responsable de decidirquines dades està disposat a compartir iamb qui ho vol fer. Es va plantejar, a més,que els metges i els centres mèdics hauri-

en de passar a ser dipositaris de totes lesdades i informes que generin i d’aquellsque el pacient permeti compartir.

Els ponents van proposar un sistemaque permeti gestionar la documentaciómèdica del pacient i, alhora, que superi lesbarreres que impedeixen la integració en-tre els sistemes d’informació de salut detitularitats diverses. Un altre aspecte im-portant a tenir en compte és que la infor-mació mèdica ha d’estar sempre a l’abastdel pacient, en el moment i en el lloc on lesnecessiti.

En definitiva, es tracta que el pacienttingui un paper “actiu” a l’hora de decidirquines dades comparteix i que participiactivament en la presa de decisions.

1313

A fons

Per fer realitat aquest nou paradig-ma en el qual el pacient és el portadorde la seva informació clínica i per tal depoder compartir la informació clínicaentre centres diferents, es van definiruna sèrie de conceptes i paràmetresimprescindibles:> Compartir informació clínica ho-mogènia entre organitzacions de sa-lut, pacients i professionals deguda-ment autoritzats, mitjançant un espaide col·laboració que faciliti una millo-ra continuada de l’assistència.> Seguretat clínica dels sistemes, demanera que permetin assegurar lacontinuïtat assistencial del pacient.> Estandarditzar l’estructura delsdocuments clínics conforme al for-mat HL7CDA, a partir de dades o do-cuments electrònics facilitats pels sis-temes de les organitzacions de salut.> Terminologia clínica per codificarels informes mèdics utilitzant multi-lingües estàndards.> Custodi segur per emmagatzemar icustodiar documents clínics aplicantles normes de seguretat i confidencia-litat establertes en l’àmbit internacio-nal i estatal en relació amb la llei deprotecció de dades, per part de l’orga-nització de salut i del mateix pacient.> Generació d’alertes i orientacionsamb el propòsit d’evitar incidències ide fer més àgil i segura la pràctica clí-nica dels professionals.> Accessibilitat a la informació clíni-ca des de qualsevol punt d’assistèn-cia al pacient, fins i tot mitjançantdispositius mòbils.> Els sistemes que permeten compar-tir la informació clínica contribueixena evitar la duplicació de costos, jaque estalvien les repeticions de pro-ves que ja s’han fet anteriorment.

A la jornada, també es va incidir enel vessant més tècnic i es van analitzar ipresentar aplicacions que permeten alpacient centralitzar la recollida de da-des sobre la seva informació clínica. Enaquesta línia, es va presentar l’aplicacióBlue Button Download My Data.

Un dels aspectes més rellevants trac-tats a la jornada va ser el de l’impactede la nova normativa Europea en ma-tèria de protecció de dades de caràcterpersonal, que és aplicable des del passat25 de maig.

La protecció de dadesen la informació clínica

Més informació:www.comb.cat

Adaptar als nous requeriments la informació que es facilita a pacients iempleats i revisar el document de consentiment per tractar les dades,així com els avisos legals de webs i comunicacions electròniques.

Mantenir un registre d’activitats de tractament de dades per tenirsempre identificats els tractaments que es realitzen.

Analitzar els riscos de cada tractament de dades realitzat per tald’adoptar les mesures de seguretat (tècniques i organitzatives)necessàries per al compliment de la normativa.

Designar un Delegat de Protecció de Dades (DPD).

Establir un pla de formació per a empleats i col·laboradors pergarantir el coneixement de la normativa.

Dissenyar i actualitzar protocols i evidències per acreditar elconeixement de la normativa.

Adaptar al Reglament els contractes dels encarregats detractament de dades (per exemple, gestoria externa o l’empresa demanteniment informàtic).

Notificar les violacions de seguretat a l’autoritat competent i alsinteressats, si escau.

Adaptar als nous requeriments el procediment d’exercici de drets(de supressió, rectificació, limitació, etc.) dels interessats.

Assessorar-se per adaptar-se al nou Reglament encara que escompleixi la normativa anterior.

1.2.3.4.5.6.7.8.9.

10.Si teniu dubtes sobre l’aplicació de la nova normativa, podeu contactar amb l’equip d’expertsdel Col·legi de Metges de Barcelona: Mediconsulting - Servei de protecció de dades.

10 passes per adaptar-nos alnou Reglament Europeu deProtecció de Dades

14

Més de cent metges orienten propde tres-cents MIR en l’elecció d’especialitat

LLa Secció de Metges MIR i MetgesJoves del Col·legi va organitzar unany més les Jornades d’Orientacióper als futurs MIR. Després de setedicions, les jornades s’han conver-

tit en un dels actes col·legials que aplegamés assistents: gairebé tres-cents nousmetges MIR hi van assistir per resoldre elsseus dubtes i neguits al voltant de l’etapaprofessional que enceten.

L’acte es va dividir en dos parts. En primerlloc, els membres de la Secció van donar alsassistents una visió general del marc legal iadministratiu de la residència i els van expli-car com és el dia d’elecció de plaça i quinessón les preguntes que cal plantejar als cen-tres a l’hora d’escollir especialitat. Aquestés, precisament, l’aspecte que més preocu-pa els futurs MIR. Per això, durant la segona

Crònica

part de l’acte, cadascun d'ells va poder in-formar-se personalment i de primera màamb metges residents de diversos hospi-tals de fins a quatre especialitats diferents.

“L’experiència d’altres companys queja han passat per la mateixa situacióés una font de confiança i seguretatper als nous residents”, que arribenamb “moltes ganes, però amb moltsdubtes”. Així ho explica Maria Torrens,R3 en Medicina Intensiva, que forma partdels 110 informadors que van participaren aquesta edició de les jornades. És elseu segon any com a orientadora de me-dicina intensiva i, per a ella, les jornadesvan ser decisives quan li va tocar triar es-pecialitat: “Encara recordo la personaque em va informar sobre l’UCI. Vaigquedar-ne encantada.”

La gran majoria de futurs residents agraei-xen el fet de tenir al seu abast gairebé totesles especialitats en un sol espai. Com diuenla Maria i la Mariona: “És molt útil poderparlar sobre quatre especialitats endues hores i poder recollir la informacióque necessites perquè, a vegades, anembastant perduts.” Per la Laura, una altra deles assistents a la jornada, el més importantva ser poder conèixer de primera mà el dia adia dels MIR. “Els residents et poden ex-plicar com viuen la residència, els dub-tes que van tenir al principi i com ho ve-uen ara. Per la meva banda, volia sabercoses concretes i molt pràctiques, comles possibilitats laborals de l’especialitati si cal subespecialitzar-se.”

Les especialistes en cirurgia pediàtrica, Jes-sica Correa, que ja ha acabat la residència, i

15

Al·lergologiaYanina Nancy Jurgens MartínezClara Padro CasasAnàlisis ClíniquesJordi Duran CompanyAnatomia PatològicaRosa Ballester VictoriaAnestesiologia i ReanimacióRobert Blasco MariñoJosep Marti Sanahuja BlascoAngiologia i Cirurgia VascularCarlos Ruiz CarmonaAparell DigestiuClàudia Barber CasellesCarlos Fernando EnríquezMarroquinCarlos González MuñozaIris Márquez PérezBioquímica ClínicaSilvia Sandalinas PérezCardiologiaRaquel Adeliño RecasensJavier Cantalapiedra RomeroCirurgia CardiovascularAlejandro Fernández CisnerosCirurgia General i de l'AparellDigestiuMarta Arnau VidalJúlia Gardenyes MartínezRaul Guerrero LópezElisabet Julià VerdaguerCirurgia Oral i Maxil·lofacialRoderick Javier Bonilla DuvenAlexandre Izquierdo MirandaCirurgia Ortopèdicai TraumatologiaSilvia Angulo AcostaAlbert Barrera SanchoAnna Carreras CastañerMaría García CarrascoMontserrat Monfort MiraDavid Rodríguez MontserratGeorgina Sarries LópezCirurgia PediàtricaJessica Patricia Correa JorqueraAlba Martin LluísCirurgia Plàstica, Estètica iReparadoraLia Huesa BarcelóAlejandra Monte SoldadoMarta Yuste ColomCirurgia ToràcicaLeire Sánchez CorujoDermatologiaFerran Ballescà López

Monica Munera CamposEndocrinologia i NutricióAdriana Pane VilaCarlos Puig JovéFarmacologiaKristopher Carlos Amaro HoseySilvia Fernández GarcíaGeriatriaSantiago Castejón HernándezGeorgina Cerdà MasNadina Latorre VallbonaHematologia i HemoteràpiaMarta Santaliestra TomásAna Triguero MorenoImmunologiaArturo Llobell UrielMedicina del TreballAna Beltran FonollosaMedicina Familiari ComunitàriaDaniel Alcayde ClaveriaRafael Garcia PradoSergio Ginel CoboConnie Melissa Leey EchavarriaMedicina Física i RehabilitacióAnna Boada PladellorensMedicina IntensivaDavid Berbel FrancoMaria Torrens SonetMedicina InternaNerea Blanco HernándezAnna Esquerra MolasJavier Marco HernándezAna Peris AlonsoMedicina NuclearCarlos Andrés Tapias MesaMedicina Preventiva i SalutPúblicaBlanca Borras BermejoJavier Martínez GómezPaula Peremiquel TrillasAlbert Prats UribeMicrobiologia i ParasitologiaIzaskun Alejo CanchoNefrologiaAlejandra Ramos GaliMarc Xipell FontNeurocirurgiaAlexandre de Vilalta BufurullPablo Lopez OjedaNeurofisiologia ClínicaDiego Herrero NavarroNeurologiaBernat Bertran Recasens

Gerard Maya CasalprimAlejandro Rodríguez VázquezObstetrícia i GinecologiaClara Maria Aguilar GuanyabensInes Agusti SunyerMaria Ángeles CespedesMartínezCristian de Guirior MartínezMarta Larroya SolaBorja Marques Lopez-TeijonLaura Martinez-VargasDegolladaMarta Vila RabellOftalmologiaAnna Camos CarrerasJordi Izquierdo SerraAndrea Laiseca GarciaMaria Mas CastellsOncologia MèdicaAlex Corbera LloretFrancisco Javier Ros MontañaOncologia RadioteràpicaJoel Mases RosinesOtorinolaringologiaAnubis Minerva ContrerasMartínezNatasha Janice MinayaCarbonellGabriela SimonettiPediatriaDaniel Aguadé BorrullRoger Esmel VilomaraXoan González RiojaMaria Melé CasasIrene Ruiz BotiaPneumologiaAlmudena Felipe MontielJulia Sampol SirventPsiquiatriaAna Cristina Martín RodríguezGeorgia Denisa SimonDelfina Sylvestre BossiRadiodiagnòsticIrene Espallargas GiménezMarina Planes ConanglaReumatologiaJordi Camins FabregasJudit Lluch PonsXabier Michelena VegasUrologiaJose Edmundo CarpioVillanuevaFernando Diaz FernandezIgnasi Gallardo AndresPaula Planelles Soler

El Col·legi de Metges agraeix la col·laboració dels metges que hanorientat els futurs MIR per escollir especialitat

Alba Martín, que fa el tercer any de residèn-cia, també van participar com a informadoresi van donar a conèixer les particularitats de laseva especialitat. “Expliquem el que abastal’especialitat, com es distribueix la resi-dència i quina és la nostra rutina”, apuntal’Alba Martin, que també va respondre moltsdubtes dels nous MIR al voltant de les pers-pectives de futur de l’especialitat o del funcio-nament del servei al seu hospital.

La tria del centre és una de les grans qüesti-ons que preocupa els futurs residents. És elcas de l’Alba i la Gabriela, que tenen moltclar que volen fer medicina familiar i comu-nitària, però dubten d’on fer-la. “M’ha sem-blat molt útil el full que han preparat elsorientadors amb les preguntes que calfer als hospitals. Era una cosa que voliafer, però no sabia ben bé com, i ara em vamolt bé tenir aquesta guia per anar a vi-sitar els centres. També m’anirà molt bépassar per les taules per poder compa-rar hospitals”, explica Gabriela. Per l’An-ton, un altre dels joves assistents a les jorna-des, un dels avantatges del torn de taules és“poder fer contactes amb els residents ipreguntar-los allò que potser no t’atre-viries a preguntar durant la visita al ser-vei davant dels adjunts”.

Fitxes informatives per especialitatPer tal de reforçar la tasca d’orientació,la Secció de Metges MIR i MetgesJoves ha preparat i penjat, a la pàginaweb del CoMB, una sèrie de fitxesinformatives per a cada especialitaten què els residents n’expliquen enprimera persona els aspectes mésimportants i com és el dia a dia als seushospitals. A més, també a la pàginaweb, s’ha recopilat la informació quecal tenir en compte abans, durant idesprés de la residència.

Crònica

www.comb.cat

16

Crònica

Dades de la Unitat d’Atenció al Col·legiat a 26 de juny de 2018

Procedència (lloc de naixement)

Perfil del metge que comença la residència el 2018

Divisió per gènere

Nous col·legiats MIR Conjunt de la col·legiació

288 16.583535 17.883TOTAL

823TOTAL34.466

65 %35 %

51,9 %48,1 %

Especialitat i centre escollit

1 Hospital Universitari Vall d'Hebron

2 Hospital Universitari de Bellvitge

3 Hospital Clínic de Barcelona

4 Hospital Santa Creu i Sant Pau

5 Hospital Univ. Germans Trias i Pujol

6 Parc de Salut Mar - Hospital del Mar

7 UDM AFYC Costa Ponent ICS

8 UDM AFYC Barcelona Ciutat ICS

9 Corporació Sanitaria Parc Taulí

10 UDM AFYC Bcn-Metropolitana Nord ICS

11 Consorci Sanitari de Terrassa - Hospital de Terrassa

12 Altres

1 Medicina familiar i comunitària

2 Anestesiologia i reanimació

3 Pediatria i àrees específiques

4 Medicina interna

5 Cirurgia ortopèdica i traumatologia

6 Obstetrícia i ginecologia

7 Psiquiatria

8 Cirurgia general i aparell digestiu

9 Radiodiagnòstic

10 Oftalmologia

11 Aparell digestiu

12 Altres

Especialitat MIR Centres

5047

37

51207

3535

2925

24

7261

55

77112

5252

5142

3326

19019

264

BARCELONA 353GIRONA 31LLEIDA 22TARRAGONA 26TOTAL CATALUNYA 432VALÈNCIA 29BALEARS 23MADRID 21LAS PALMAS 13ASTÚRIES 12ALACANT 11ALTRES 136TOTAL RESTA DE L'ESTAT ESPANYOL 245

BARCELONA 212SABADELL 14TERRASSA 12MATARÓ 8SANT CUGAT DEL VALLÈS 7SANTA COLOMA DE GRAMENET 6VIC 6IGUALADA 6BADALONA 5MANRESA 5ALTRES 72

ESPANYA 677COLÒMBIA 22PERÚ 19VENEÇUELA 19EQUADOR 14XILE 11CUBA 6ITÀLIA 6PORTUGAL 5FRANÇA 5ALTRES 39

El 24 de maig van començar la residència a Barcelona més de vuit-cents metges. La plaça la van triar a partir dels seus resultats al’examen MIR i tots aquests metges i metgesses s’han inscrit alCol·legi entre els mesos d’abril i maig.El 23 de maig es va celebrar a la seu col·legial l’acte de benvingudaMIR, en el qual la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, i el presi-dent de la Secció Metges MIR i Metges Joves, Francesc Bas-Cutrina,

van orientar els nous col·legiats sobre com han d’afrontar la resi-dència, les virtuts que ha de tenir el metge, els serveis i activitatsque ofereix el Col·legi i la utilitat de l’app MetgesBarcelona per gau-dir dels serveis col·legials al mòbil.Finalment, es va celebrar una festa amb música i sorteig de regalsorganitzada per la Secció de Metges MIR i Metges Joves.

Comencen la residència a Barcelonamés de vuit-cents metges

(a 26 de juny de 2018)

17

La qüestió

?Què n’esperes de la residència?Què aconsellaries als que comencenara a estudiar per a l’examen MIR?

Sergi Barrantes,R1 de Cirurgia Plàstica, Estèticai Reparadora a l’Hospitalde Bellvitge

De la residència, n’esperomoltes coses i també poderestar-hi a l’alçada. Una de moltimportant per a mi, i crec queper a molts residents de primerany, és que, conjuntamentamb la incorporació dins del’engranatge que conforma elsistema sanitari, se’ns ofereixl’oportunitat de sentir-nosveritablement útils dins de lasocietat de la qual formem part.

Als estudiants que preparen elMIR els diria que siguin proactiusi curiosos durant tots aquestsmesos. Cada frase que ens deixiindiferents és una frase queoblidarem en un dia o dos.S’ha de buscar el sentit a totallò que estudiem i, quan aixòno sigui possible, no s’ha detenir por d’utilitzar les reglesmnemotècniques.

Elena Pérez,R1 de Medicina Familiari Comunitària de l’EAPMartorell rural i urbà

En aquesta etapa il·lusionantespero que siguin uns anys decreixement personal i professionalen els quals continuï amb lameva formació mitjançant lapràctica diària, la proximitat ambel pacient, la sensibilitat amb elsseus problemes i, sobretot, ambles orientacions dels professionalsi el suport dels companys del mónsanitari per aprendre a gaudir de lameva professió.

Als companys que es preparen elMIR els envio molts ànims durantaquest període intens d’estudi i elsrecomano que, davant l’amplitudi exigència del temari, no esdesanimin i lluitin cada dia i encada pregunta de l’examen ambla il·lusió que els espera una etapaapassionant.

Miguel Villamarín,R1 de Medicina Internade l’Hospital Vall d’Hebron

Espero que sigui un períodeper aprendre, per conèixer lamedicina més enllà de llibresi apunts i també per gaudiramb les meves companyesi companys. A més, és unaetapa en què tens a la fiindependència econòmica,després de tants anys com aestudiant.

La preparació de l’examen MIRés un període llarg i bastantrutinari, així que crec que ésimportant respectar els diesde descans i les vacances perarribar al dia de l’examen ambla ment fresca. També hi ajudaseguir mantenint el contacteamb gent que no estiguipreparant el MIR. A l’horad’estudiar, al meu entendre, elmillor és ser pràctic i no tractard’abastar tot el temari amb lamateixa profunditat, ja que eltemps és limitat i al final aixòt’acaba generant més ansietat.Cal prioritzar, i per això sónútils els esquemes i els resums,a més de fer moltes preguntestipus test.

Pilar Carrillo,R1 d’Obstetrícia i Ginecologiaa l’Hospital Clínic

Espero que la meva residènciasigui quatre anys decreixement i enriquimentpersonal, en els qualsem pugui envoltar deprofessionals líders en laseva àrea de coneixementi pugui aprendre de laseva mà tant aspectescientífics com habilitats peracompanyar el pacient enels moments més durs.

El meu consell als estudiantsMIR és que tinguin moltaforça i perseverança, així comtransmetre’ls que no els had’importar invertir aquestsmesos que vénen a estudiari donar el millor d’ellsmateixos, ja que desprésels espera una nova etapaincreïble que a dia d’avui joespero amb molta il·lusió.

Més informació:blogcomb.cat

Demografia mèdica

El seguiment de l’evolució demo-gràfica del col·lectiu mèdic és fo-namental per tal d’analitzar, en-tendre i preveure reptes inecessitats tant dels professionals

com del sistema sanitari. Des del Col·legide Metges de Barcelona (CoMB), fa tempsque es valora especialment i s’analitza lainformació demogràfica amb la finalitatde dissenyar estratègies que ajudin a ferfront a les necessitat futures en les millorscondicions.

L’anàlisi de les dades dels col·legiatsde Barcelona (altes, baixes, especialitats i

Metges i metgessesper especialitat, sexe i edatAnàlisi de les dades demogràfiques dels col·legiatsde Barcelona classificada per especialitat, sexe i edat. Es potaccedir de forma interactiva a la informació detallada perespecilitat a la pàgina web col·legial.

edats) ha permès al Col·legi alertarl’Administració i la societat de la necessi-tat de prendre decisions estratègiquespel que fa al nombre de metges que elpaís necessita. Es va palesar, per exem-ple, la necessitat de planificar accionsper assumir el relleu generacional delsmetges i metgesses de Catalunya en elspropers anys.

Demografia per especialitat, sexe i edatEl CoMB té 33.565 professionals col·legiats,segons dades actualitzades a 31 de des-embre de 2017. El 65 % (21.880 col·legiats)

Gràfic interactiu ambla informació disponiblei detallada de totes lesespecialitats:www.comb.cat

tenen almenys una especialitat registradaa la base de dades del Col·legi, mentreque del 35 % restant (11.685 col·legiats)no hi consta cap especialitat.

D’altra banda, pel que fa al nombred’especialitats registrades, n’hi ha un totalde 23.904, la qual cosa permet concloureque més de 2.000 col·legiats tenen mésd’una especialitat.

El Col·legi ha fet un gran esforç els da-rrers anys per tal que els metges registrinla seva especialitat. No obstant això, comque no és obligatori, hi poden haver met-ges sense l’especialitat registrada.

18

menys de 35

35 a 39

40 a 44

45 a 49

50 a 54

55 a 59

60 a 64

65 a 69

70 a 74

75 a 79

80 a 84

85 o més

353

846

859

966

1.075

1.698

1.855

1.439

864

495

403

361

905

1.742

1.624

1.504

1.161

1.494

1.165

657

255

77

51

31

Especialistes per sexe i edatEspecialistes per sexe

11.214

10.666

• Total metges ambespecialitat registrada: 21.880

• Total metges col·legiats: 33.565(a 31 de desembre de 2017)

19

Bona Praxi

Al document del CCMC, que vacomptar amb la participació iel consens de vuit societatscientífiques, s’assenyala queels opioides són analgèsics

molt eficaços per al tractament del dolor,però no estan exempts d’efectes secunda-ris. També es fa èmfasi en la crisi epidèmi-ca dels opioides que va començar als Es-tats Units a mitjans anys noranta. Aquestany 2018, l’Organització de les NacionsUnides (ONU) ha cridat l’atenció del mónsobre l’increment de morts per sobredosii de casos d’addicció. A la Unió Europea,encara que no s’arribi a aquesta situació,la prescripció ha augmentat entre els anys2008 i 2015 en un 84 %.

A continuació, reproduïm les recomanacionsdel CCMC i de les societats científiques:

ã En el maneig del dolor crònic no oncolò-gic, cal combinar estratègies multimo-dals, integrals i multidisciplinàries.

La prescripció eficaç i segura dels fàrmacs opioidesi la prevenció dels casos d’abúsEl Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va presentar un Document de Posicióamb recomanacions adreçades als professionals per facilitar l’ús adequat dels fàrmacs opioidesi prevenir així possibles casos d’abús i addicció.

ã Cal fer una avaluació integral del dolor i del’impacte que té en la vida diària i plantejarobjectius realistes segons el diagnòstic.

ã És imprescindible fer una selecció adequa-da dels pacients a qui es prescriu fàr-macs opioides majors.

ã Cal tenir especial cura amb pacientsancians o amb comorbiditats. Lesmalalties associades i la polifarmàciapoden intensificar els efectes adversosi les complicacions dels analgèsics.

ã Cal proporcionar informació detalladai comprensible al pacient i als familiarssobre els beneficis, els possibles efec-tes secundaris i el risc d’addicció delconsum de fàrmacs opioides.

ã Cal aclarir certs conceptes al voltantde l’addicció que sovint són interpre-tats de manera equivocada:

• L’addicció no és sinònim de depen-dència física o tolerància.

• El dolor no protegeix de desenvoluparaddicció als opioides.

• No només causa addicció l’ús a llarg ter-mini de determinats tipus d’opioides.

• No hi ha pacients immunes a desenvoluparaddicció als opioides.

ã Un cop escollit un tipus d’opioide major, s’had’establir una pauta d’ús regular a hores idosis fixes. S’han d’evitar les prescripcions ademanda.

ã El tractament s’ha d’iniciar de manera indivi-dualitzada, amb un seguiment continuat.Cal un control estricte del pacient durant elprimer mes, per tal de valorar l’eficàcia deltractament, l’aparició d’efectes secundaris ide conductes de risc o addiccions.

ã Cal una reavaluació al cap de 3-6 mesos detractament per valorar la conveniència decontinuar-lo, reduir-ne les dosis o proposaraltres estratègies.

ã Siunpacientarribaadesenvoluparaddicció,cal recordarquelaxarxaassistencialdeCata-lunya disposa d’unitats especialitzades perabordar aquest problema i a les quals cal de-rivar el pacient al més aviat possible.

Document de posiciócomplet a:www.comb.cat

Autors del document del CCMC:Eugeni Bruguera, Anna Carreras,Anna Manresa, Sònia Miravet, AinaPerelló, Maria Victòria Ribera,Antoni Trilla i Josep Vilaplana.

20

Taula rodona

Sònia Miravet – La preocupació sobre laprescripció d’opioides sorgeix arran del’epidèmia que darrerament hem vist alsEstats Units, amb molts ingressos a ur-gències i un increment del nombre de ca-sos de sobredosi i de les morts per ús ina-dequat i abús d’aquests fàrmacs. AEspanya i a Catalunya, en els darrers anys,hi ha hagut un augment de prescripciód’aquests fàrmacs. Quina és la vostra opi-nió sobre la situació a casa nostra?Maria Victòria Ribera – Afortunadament, aEspanya i a Catalunya no tenim la situacióque hi ha als Estats Units i el Canadà. La polí-tica sanitària dels Estats Units no té res a veu-re amb la nostra. Allà no hi ha hagut control.Un pacient podia anar a diferents especialis-tes i, com que no hi havia comunicació entreells, podia obtenir cinc, sis, set o vuit receptesd’opioides. A banda, també tenen un mercatnegre que a Espanya no existeix. Aquí, amb larecepta electrònica, les autoritats sanitàrieshi estan molt a sobre. Però hem d’estar alerta.El document que hem fet a través del Col·legii amb diverses societats científiques és moltpositiu, ja que estableix unes bases per a lacorrecta prescripció dels fàrmacs opioides.Aina Perelló – La idea de fer aquest docu-ment va sorgir arran de l’aparició de diversesnotícies més o menys alarmistes. Hi haviauna certa preocupació per la necessitatd’establir unes bases objectives del que estàpassant realment i per descriure on som. En-tre la situació dels Estats Units i la nostra hi ha

La prescripció de fàrmacs opioidesa les nostres consultesDarrerament i arran de la crisi sanitària declarada als Estats Units, l’OMS ha alertat del riscd’abús associat al tractament amb fàrmacs opioides per al control del dolor. Per tractar aquesttema, la vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, ha moderat un debat amb Aina Perelló,metgessa de família al CAP Larrard de Barcelona i membre del Grup de Treball d’AtencióDomiciliària de la CAMFiC, i Maria Victòria Ribera, anestesiòloga i presidenta de la SocietatCatalana de Dolor. Les tres metgesses han col·laborat en el Document de Posició del Consellde Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) El dolor i els fàrmacs opioides majors: prevenintproblemes potencials.

un abisme. Amb tot, està molt bé que apren-guem del que està passant.S. M. – Creieu que hem perdut la por aaquests fàrmacs? Inicialment, es tractavaamb opioides, de manera molt limitada, eldolor crònic oncològic. Arran del’oxicodona, que va sortir amb la indicacióde poder-se prescriure en el dolor crònicno oncològic, ho vam tenir més fàcil, fins itot els metges d’atenció primària, quen’érem una mica més reticents.M. V. R. – En el dolor oncològic no es qüestio-na l’ús dels opioides, fins i tot, en dosis altesper diferents vies. El problema és el dolor crò-nic no oncològic, que actualment és el 90 %dels casos. Hi ha molt dolor de tipus osteo-muscular. La gent viu més anys, té més dolori no vol patir. A més, cada vegada, sobretotamb gent gran, es prescriuen menys antiin-flamatoris per tots els riscos que comporten.A. P. – Hi ha un efecte pèndol. Vam passar detenir por als fàrmacs opioides a perdre’ls elrespecte. Ara, com que estan sorgint totesaquestes alarmes, hi ha el risc que tornem apassar a l’altre extrem. Està bé ser conscientsdels riscos, però no podem tenir un recursguardat en un calaix quan tenim personesamb dolor. La gent ha d’estar informada i, al-hora, ha de tenir confiança en el seu metge.Els metges treballem en funció d’unes guies irecomanacions.S. M. – És important conèixer les indica-cions, individualitzar molt el tractament iavisar dels efectes secundaris al pacient.

Una de les coses que ens fa més por alsprofessionals és l’addicció. Hi ha algunsfactors de risc que ens poden fer sospitarque una persona podria caure-hi?M. V. R. - Les persones més joves, per exem-ple, tenen més probabilitats de fer addicció.També tenen més risc les persones que ja te-nen addicció a altres fàrmacs, a cànnabis, co-caïna o alcohol. Hi ha tests adequats per valo-rar el risc d’addicció. No hem de caure enl’extrem de l’opiofòbia. Són fàrmacs que espoden donar, però mantenint un seguimentmolt curós dels pacients.A. P. – Als Estats Units estan molt pendentsdel tema de les addiccions perquè tenen unamedicina molt defensiva. Quan els metgesdonen un opioide, fan signar un documentd’autorització al pacient. Nosaltres tot just es-tem coneixent aquest món, perquè, fins ara,hem tingut força confiança. Per sort, no te-nim aquesta medicina defensiva, però hemde procurar informar els pacients. Potser nocal que els donem fins a l’últim detall delspossibles efectes secundaris, però cal que lagent sigui conscient del que està prenent.S. M. – A banda de tot el que els metgespodem fer des de les consultes i de la im-portància de la formació, què es podria feren aquest àmbit des de les institucions il’administració sanitària?M. V. R. – S’estan fent coses i una mostra n’ésaquest document que acabem de presentar.Des de la Societat Catalana de Dolor, tambévam fer un document conjunt amb la CA-

21

Taula rodona

MFiC i el Catsalut que, tot i que no estava de-dicat únicament als fàrmacs opioides, abor-dava el tema a fons. A més, el desembrepassat vam organitzar un simposi internacio-nal, on es van establir les bases per al bon úsdels opioides. Van venir professionals delsEstats Units i del Canadà i van explicar les se-ves experiències. La conclusió va ser que nohem de tenir por d’aquests fàrmacs, però sírespecte.A. P. – A part de les guies, també s’està treba-llant molt la interrelació entre primària i hos-pitalària. Des de la primària, cada cop es fanmés consultes amb unitats de dolor i és moltimportant anar en la mateixa direcció. D’altrabanda, l’AQuAS i el Catsalut també duen aterme tasques de control i supervisió de me-dicació per garantir que el que estem donantes correspon amb una indicació correcta,que se segueixen unes normes de prescrip-ció i que es van controlant els efectes secun-daris i si hi ha risc d’addicció. La recepta elec-trònica és una eina fonamental de control.S. M. – A Catalunya, la prescripció de fàr-macs opioides es pot fer tant des de la pri-mària com des de l’hospitalària. Per tant,la clau ha de ser la coordinació. Ho dèieumolt bé abans: els opioides són fàrmacsque, amb indicacions concretes, tenen unefecte beneficiós, però també és veritatque hem de ser molt previsors i prudentsa l’hora de prescriure’ls.A. P. – Són un recurs molt útil, per exemple,amb gent gran per a la qual hi ha pocs recur-sos per al dolor. Però s’han de fer servir ambprecaució. La gent està acostumada a venir abuscar una solució i per a nosaltres sovint ésmés fàcil donar un medicament que indagar

què està passant. Estem en una societat enquè tendim al medicament. Hem d’ajudar abuscar altres recursos, com la psicoteràpia,exercicis, activitats socials... És una responsa-bilitat conjunta.M. V. R. – És molt important explicar als pa-cients i familiars per què els donem aquestaprescripció i fer-los saber que moltes vega-des el dolor no es pot treure totalment. Po-dem aconseguir un 30, 40 o 50 % de millora i,segons en quin tipus de malalties, no es potreduir més.S. M. – La greu situació als Estats Units haestat, en part, atribuïda a la pressió farma-cèutica. Veieu aquí similituds amb aques-ta situació?A. P. – Aquí estem en una situació bastant di-ferent, també en aquest punt. Un missatgeper als ciutadans: que estiguin tranquils i sà-piguen que els metges som conscients queuna cosa són les recomanacions de la indús-tria i una altra allò que fem després en funcióde les guies de pràctica clínica, que tenenevidència científica.M. V. R. – Els professionals prescrivim segonsles guies terapèutiques. La indústria, eviden-tment, quan surt un fàrmac te l’ha de presen-tar, però després som totalment indepen-dents en la nostra actuació i això els pacientsho han de tenir molt en compte.S. M. – Quines conclusions trauríeu de to-tes aquestes qüestions?M. V. R. – Els opioides són uns fàrmacs moltpotents i molt eficaços quan el pacient té un

dolor molt intens. No són uns fàrmacs deprimera opció, s’han d’haver esgotat al-tres terapèutiques abans d’utilitzar-los.Hem de tenir molta cura: valorar molt elpacient, el tipus de dolor, possibles fac-tors de risc d’addicció, i altres. I desprésfer-ne un seguiment molt continuat. No espot donar un opioide i no tornar a veure elpacient en mesos i, sobretot, els pacientshan de ser conscients del que estan pre-nent.A. P. – Tenim un recurs molt potent a lesmans i s’ha de facilitar la formació. Els pro-fessionals hem de saber molt bé el queestem fent i també informar per tal que lagent sàpiga el que està prenent. No hemde deixar de fer-los servir, ni els hem detenir por.

“Els opioides són molteficaços per al dolorintens. No els hemde tenir por, però sírespecte. Cal valorarmolt bé el pacient ifer-ne un seguimentacurat.”Maria Victòria Ribera

“No podem tenirun recurs guardat alcalaix mentre tenimpersones amb dolor.Entre la situació ques’ha donat als EstatsUnits i la nostra hi haun abisme”Aina Perelló

Sònia Miravet, Maria Victòria Ribera i Aina Perelló.

22

21è Fòrum d’InversióHealthcareEl passat abril, emprenedors i inversors enel sector de la salut es van aplegar de nouen el 21è Fòrum d’Inversió Healthcare a laseu del Col·legi. Van organitzar la jornadael Col·legi de Metges de Barcelona,Barcelona Activa, ESADE BAN i Biocat. Lesempreses amb projectes de biotecnolo-gia, dispositius mèdics, serveis sanitaris itecnologies de la informació relacionadesamb la salut van presentar els seusprojectes a inversors interessats en elsector.

Des de 2009, aquesta jornada ha servitde trampolí a gairebé dues-centesempreses d’un procés de selecció en quès’han estudiat uns sis-cents projectes. Vanpresentar projectes del sector deBiotecnologia: Retinset i BiomedicaMolecular Medicine; Dispositius i equipsmèdics: BIEL Glasses, NIDO, WIVI,Tecnologia Regenerativa Qrem i Psious, iServeis d’atenció mèdica: Better Care.

Fundació Galatea:les emocions en eltractament delstrastorns addictiusLes addiccions han representat irepresenten un seriós repte per alsprofessionals que es dediquen atractar-les. No és possible entendrel’addicció sense veure-hi més enllà delssímptomes, i tampoc és possible entendrela rehabilitació sense tenir en compte elcanvi profund que representarà per a lapersona en tractament.

Per abordar aquest tema, la FundacióGalatea va convidar Humberto Guajardo,metge, psiquiatre i degà de la Facultat deCiències Mèdiques de la Universitat deSantiago de Xile, i Diana Kushner,antropòloga, professora de la Facultat deCiències Mèdiques de la Universitat deSantiago de Xile. Aquests professionalsvan presentar durant dos dies d’abril unmodel d’intervenció per al tractament deles addiccions mitjançant el treball ambles emocions.

La nova llei deprotecció de dadesDes del passat 25 de maig ja és aplicable lanova normativa de protecció de dades. Peradaptar-se al canvi normatiu, el Col·legi vaorganitzar una sessió informativa el passatmarç amb experts del Col·legi en el nouReglament Europeu de protecció de dades.

Durant la sessió es van tractar elsaspectes més sensibles de la normativa iquè han de fer els professionals.

També es va presentar una petita guiad’actuació amb alguns passos a seguir peradaptar una consulta mèdica a la nova llei.

Activitat col·legial

Més informació:www.youtube.com/combTV

23

Amb motiu de la celebració del DiaInternacional de la Dona, el passat 8 demarç, el Col·legi va manifestar el seusuport a les reivindicacions expressadesper diferents col·lectius, associacions isindicats en relació amb la necessitaturgent de posar fi a les desigualtatsentre homes i dones que encarapersisteixen a la societat, tant en l’àmbitlaboral com en d’altres.

Aquestes desigualtats també estanpresents en el col·lectiu mèdic, on lesmetgesses, malgrat representar aCatalunya més de la meitat del col·lectiu,encara tenen moltes més dificultats queels homes per desenvolupar la sevacarrera professional i per accedir acàrrecs de direcció, comandament, etc. i,en conseqüència, estaninfrarepresentades als llocs de decisió.

En el comunicat també es vanassenyalar les dificultats per a unaconciliació efectiva i satisfactòria de lavida, laboral familiar i personal, ladenúncia d’una falsa igualtat de facto idel fet que el sostre de vidre tambéexisteix per a metgesses.

Coincidint amb la celebració dels 20 anysdel Programa d’Atenció Integral al MetgeMalalt (PAIMM), l’equip del Col·legi i de laFundació Galatea ha estat convidataquest any a participar i a aportar la sevaexperiència en diferents fòrumsinternacionals sobre la salut delsprofessionals sanitaris. El passat 23 d’abriles va celebrar a Brussel·les la reunióconstitutiva de la Practitioner HealthProvider Network (Europe), en la qualvan participar el secretari del CoMB,Gustavo Tolchinsky, i la coordinadora deprogrames de la Fundació Galatea, AnnaMitjans. Aquesta xarxa europea vol serun fòrum on els proveïdors deprogrames d’ajuda als metges malaltspuguin posar en comú les sevesexperiències en l’atenció a la salut mentali el tractament de les addiccions,l’impacte de la salut física i de lescircumstàncies personals en la salutmental, així com activitatspsicoeducatives i serveis per a metges ialtres professionals de la salut.

La finalitat última és garantir que elsprofessionals de la salut europeustinguin accés a ajuda, de maneraconfidencial i amb els mateixos drets queels altres pacients. Tenint en compte queel PAIMM és el programa que comptaamb una experiència més dilatada enl’entorn europeu, els organitzadors vandemanar als representants del CoMB i dela Fundació Galatea que expliquessin el

Contra les desigualtatsentre homes i dones,també en l’àmbitsanitari

El CoMB i Fundació Galatea expliquen els 20 anysdel PAIMM a diferents fòrums internacionals

Activitat col·legial

valor del programa, tant des del punt devista assistencial com de control de lapraxi. Els aspectes més valorats delPAIMM són, precisament, que es tractid’un programa col·legial i l’ampli ventallde serveis que s’ofereixen des de ClínicaGalatea i Fundació Galatea.

D’altra banda, del 9 al 13 de maig,Tolchinsky i Mitjans també van serconvidats a Wellmed3: ThirdInternational Meeting on Wellbeingand Performance in Clinical Practice.En aquest congrés, celebrat a prop deTessalònica (Grècia), es va aprofundir enel burnout que afecta molts professionalsi en les conseqüències que té, tant en laseva salut, com en la qualitat assistencial ien la seguretat clínica. En aquesta ocasió,a més de l’experiència dels 20 anys delPAIMM, es van presentar els resultats derecerca en salut, estils de vida i condicionsde treball i les intervencions preventives ide promoció de la salut que es duen aterme des de la Fundació Galatea.

Els propers 4 i 5 d’octubre secelebrarà a Londres la InternationalPractitioner Health Summit 2018, sotael títol The Wounded Healer, coincidintamb el 10è aniversari del PractionerHealth Programme del National HealthService (NHS) britànic. El CoMB i FundacióGalatea també hi seran presents percompartir els resultats i experiència delPAIMM.

24

L’Assemblea de Compromissarisaprova els comptes del 2017

El passat mes de març va tenir llocla primera Assemblea deCompromissaris després que lacandidatura encapçalada perJaume Padrós, anomenada

“Padrós 2018. Professionalisme”, resultésguanyadora de les eleccions a la Junta deGovern i delegats de l’Assemblea deCompromissaris del Col·legi de Metges deBarcelona en ser l’única candidaturapresentada dins del termini establert.

Balanç de les principals accions del2017El secretari de la Junta, GustavoTolchinsky, va presentar la Memòria deSecretaria del 2017, un recorregut per lesprincipals accions de cada un dels treseixos d’actuació del Col·legi: vetllar per labona pràctica mèdica, defensar irepresentar la professió i donar suport alscol·legiats.

Nou sistema de votacions amb l’appMetgesBarcelonaEl vicepresident segon, Jaume Sellarès, vapresentar un nou mecanisme per fer mésàgils els processos de votació. L’Assembleava acordar per unanimitat que l’emissiódel vot de cada compromissari respecteals acords que se sotmetin a la sevaconsideració en el seu si es pugui efectuar,i ser vàlida, a través de l’accionament delvot electrònic mitjançant l’appMetgesBarcelona.

Aprovació de la nova Comissió deDeontologiaTal com marquen els Estatuts, cadaquatre anys a l’inici del nou mandat s’had’aprovar la proposta de renovació de laComissió de Deontologia. AquestaComissió, integrada per 27 representantsdesignats per la Junta de Govern, varenovar la llista dels seus membres,encapçalats pel doctor Josep Terés com apresident, i va ser ratificada perl’Assemblea de Compromissaris delCol·legi. La funció de la Comissió ésassessorar la Junta de Govern en lesqüestions relatives a l’ètica mèdica i ladeontologia professional, entre d’altresfuncions que li atorguen els estatuts.

Liquidació de l’exercici 2017 ipressupost de 2018Per finalitzar la sessió, el tresorer delCol·legi, Lluís Esteve, va proposar la llista denous membres de la Comissió d’Hisenda,que va ser ratificada pels compromissaris.A continuació, es va presentar el balanç i laliquidació pressupostària del 2017. Aquestsestats comptables foren auditats demanera externa i en aquesta Assembleavan ser aprovats favorablement amb el95,5 % dels vots.

Els comptes d’acord amb el pressupost de2017, dissenyat per la Junta de Governanterior, reflecteixen els eixos prioritarisque marquen l’activitat col·legial: d’una

banda, l’accent social, en què destaca elprograma PAIMM i el Programa deProtecció Social (PPS), identificatius de lavoluntat de la institució de fer unpressupost més social i solidari, i del’altra, potenciar l’activitat col·legial, laparticipació i la proximitat. La liquidaciódestaca per un augment dels ingressosper sobre del pressupostat, gràcies a lesquotes col·legials, a l’aportació directadel Grup Med i a l’increment dels serveisderivats de les activitats del Centred’Estudis Col·legials, les legalitzacions designatures de títols i certificats, lesrelacions institucionals, les acreditacionsde Web Mèdic Acreditat (WMA), il’alliberament dels fons del litigi amb laFundación Patronato de Huérfanos yProtección Social de Médicos Príncipe deAsturias (OMC).

També es va presentar el pressupost de2018, aprovat per un 92,75 % del’Assemblea, que continuadesenvolupant els tres eixos de treballde l’actual Junta de Govern pel que fa ala protecció i solidaritat (protegir elcol·lectiu de col·legiats més afectats perla recessió i la crisi econòmica), laparticipació dels col·legiats i els serveis il’activitat col·legial.

La Junta informa

25

La Junta informa

La Junta de Govern del CoMB va designar els 27 membres de la Comissió de Deontologia (CD),que després van ser ratificats per l’Assemblea de Compromissaris.

La Junta de Govern inhabilita unmetge per divulgar i practicarprocediments sense cap evidènciacientífica amb pacients oncològics

La Junta de Govern del Col·legi vaacordar sancionar un col·legiat amb cincanys d’inhabilitació per a l’exercici de laprofessió mèdica per haver divulgat iposat en pràctica amb pacientsoncològics l’anomenat Mètode Hamer(també conegut com a Nova MedicinaGermànica). La Junta també va fer unrequeriment explícit a l’esmentatcol·legiat per tal que no torni a practicarni a difondre en el futur procediments novalidats i sense evidència científica. Elcol·legiat inhabilitat tenia consulta a lesprovíncies de Barcelona i Castelló.

L’expedient resolt per la Junta deGovern del CoMB es va iniciar arran d’unescrit que el mateix metge sancionat vaadreçar al Col·legi el juny de 2017, pocdesprés de la seva aparició en unreportatge sobre pseudoteràpies queuna cadena de televisió estatal vaemetre el maig de l’any passat. Elcontingut d’aquest escrit, en el qual elmetge defensava l’eficàcia de l’aplicaciódel Mètode Hamer, i el visionat posteriordel reportatge van ser considerats perpart de la Junta motius suficients perobrir un expedient de maneraimmediata.

Es dona la circumstància que l’any1995 el mateix col·legiat ja va ser objecte

d’una altra inhabilitació del CoMB perfets pràcticament idèntics (aplicar lesteories del Mètode Hamer i divulgar-lescom a idònies i eficaces), en aquellaocasió, per un període de dos anys. Laresolució del Col·legi va ser ratificadajudicialment pel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC).

El Col·legi insisteix a demanar lacol·laboració a professionals,Administració, mitjans de comunicació,institucions, entitats i societat en generalper tal d’evitar la realització i la difusió depràctiques que generen confusió oengany als ciutadans pel que fa a la sevasalut, amb el perjudici que això els potsuposar.

Renovació de la Comissió de Deontologia

La Comissió de Deontologia del CoMB està integrada pels següents membres: Josep Terés Quiles, president; Arkaitz ImazVacas, secretari; Rosa M. Antonijoan Arbós; Pere Nolasc Barri Ragué; Josep Antoni Blanco Domínguez; Lluís Cabré Pericàs;Ignasi Coll Roldua; Blanca De Gispert Uriach; Jaume Duran Navarro; Ferran Fillat Gomà; Cristina Fortià Palahí; Gemma GarciaParés; Sílvia Güell Parnau; Joana Herrero Batalla; Clara Llubià Maristany; Ferran Masanés Toran; Josep Manuel MenchónMagriñà; Joan Nardi Vilardaga; Amadeu Pujol Robinat; Dolors Quera Ayma; Núria Querol Viñas; Bernabé Robles del Olmo;Joan Sala Pedrós; Carme Sala Rovira; Antònia Sans Boix; Joaquim Semillas Ricart, i Rosa Servent Pedescoll.

Document de posició

26

El Col·legi de Metges de Barcelona(CoMB) ha aprovat i publicat el Docu-ment de Posició sobre “L’assistència apersones en situació de final devida”, en el qual defensa que una

eventual regulació de l’eutanàsia a l’Estatespanyol hauria d’anar acompanyada d’unimpuls decidit per garantir a tot el territoril’atenció pal·liativa integral a les personesque es troben en situació de final de vida,condició que en aquests moments no escompleix. El document ha estat elaboratper una dotzena de professionals i revisatper la Comissió de Deontologia del CoMB.

En l’actual context de reactivació al’Estat espanyol del debat al voltant del dreta la disponibilitat de la pròpia vida en situa-

L’assistència a personesen situació de final de vidaEl Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) considera oportú debatre sobre l’eutanàsia, peròrecorda que ha de ser compatible amb la prioritat de garantir una atenció digna i de qualitaten el procés de final de vida.

cions de malaltia o discapacitat greu i de ladespenalització de l’eutanàsia, el documentdestaca que aquest no és un debat essen-cialment mèdic, sinó social i polític. Corres-pon, per tant, als ciutadans i als seus repre-sentants democràtics decidir sobre aquestaqüestió i fer-ho amb el màxim consens. Aixòno treu, però, que la professió mèdica tinguimolt a aportar en una eventual regulació,sobretot a l’hora d’aclarir conceptes i de vet-llar pels interessos i la dignitat dels pacients,per la qualitat de les actuacions i per la se-guretat jurídica dels professionals.

“Creiem que es oportú debatre i legislarsobre l’eutanàsia en aquests moments,però, al mateix temps, això no pot esdevenirl’excusa per deixar d’abordar la necessitat

urgent d’invertir esforços i recursos per as-segurar una atenció de qualitat a tots elspacients que es troben en el tram final devida”, afirma el president del CoMB, JaumePadrós. Per la seva banda, el president de laComissió de Deontologia del CoMB, JosepTerés, assegura: “Lluny d’oposar-nos a la re-gulació de l’eutanàsia, volem deixar clar queaquest supòsit afecta un nombre relativa-ment baix de casos i que la prioritat ha deser garantir una mort digna i en pau atothom, d’acord amb allò que ha donat idona sentit a la vida de cadascú.”

El document del CoMB recull un missat-ge molt clar:“Ningú no hauria de desitjar mo-rir per manca d’accés a les cures pal·liatives.”En aquest sentit, insisteix que cal assegurar

Document de posició

l’equitat en l’accés a l’atenció pal·liativa inte-gral i que això requereix destinar-hi recursos ifacilitar la formació específica dels professio-nals. “L’accés a una atenció digna i de quali-tat al final de vida ha de ser reconegut comun dret”, afirma Jaume Padrós.

En les darreres dècades, Catalunya hadesplegat un sistema d’atenció als malaltsterminals oncològics que ha comptat amb

el lideratge dels professionals sanitaris, es-devenint un model de prestigi i referènciamundial reconegut per l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS). Malgrat que al-gunes comunitats autònomes també handesplegat el mateix model, encara hi hamolta població al conjunt de l’Estat es-panyol que no se’n beneficia. D’altra ban-da, ha de ser una prioritat estendre l’actualmodel d’atenció als pacients amb malaltiescròniques avançades no oncològiques (car-diovasculars, neurodegeneratives, etc.).

Objectius del documentEl document del CoMB enumera i desenvo-lupa les principals claus per garantir unaassistència de qualitat als pacients en si-tuació de final de vida, començant per laimportància d’identificar de manera pre-coç els malalts amb necessitats d’atenciópal·liativa per tal que el metge puguiconèixer de primera mà els seus valors, les

1. El debat sobre l’eventual regulació idespenalització de l’eutanàsia no és undebat mèdic, o únicament mèdic, sinó so-cial, ètic i polític. Per tant, la seva concre-ció correspon a la societat, a través delsseus representants democràtics.

2. En tot cas, qualsevol regulació hauria deser garantista de drets i proporcionar segu-retat jurídica a tots els implicats. Igual-ment, caldria que es contemplés el dret al’objecció de consciència dels professionalssanitaris, així com la participació de met-ges assistencials al si dels comitès o òrgansque hagin de prendre decisions respecte ales peticions d’ajut a morir.

3. Amb independència de l’orientació queels legisladors vulguin donar al reconeixe-ment del dret a l’autonomia del pacienten situació terminal o de greu discapaci-tat, és imprescindible que aquesta inicia-

tiva també suposi un impuls i abordatgede l’accés dels pacients que es troben enun procés de final de vida a una atencióintegral pal·liativa de qualitat i digna, desd’una perspectiva de recursos materials,humans i assegurant l’equitat en l’accés.

4. En les darreres dècades, Catalunya hadesplegat un sistema d’atenció als malaltsterminals oncològics que ha comptatamb el lideratge dels professionals sanita-ris, esdevenint un model de reconegutprestigi i referència mundial en aquestàmbit, segons l’OMS. Malgrat algunes co-munitats autònomes també han desple-gat el mateix model, encara hi ha moltapoblació al conjunt de l’Estat espanyolque no se’n beneficia.

5. La prioritat en aquests moments tambés’ha de situar a donar una resposta ade-quada, igualment integral, integrada i

digna, per a les persones amb malaltiesavançades no oncològiques en situació definal de vida. Per tant, reclamem als poderspúblics i als responsables d’institucions iorganitzacions sanitàries i assistencialsque prioritzin recursos econòmics i forma-tius per fer-ho possible. Igualment, instemel conjunt d’organitzacions professionalsperquè incentivin que se situï com a eixprioritari de la formació específica (in-cloent-hi els aspectes bioètics i de gestió)per assolir una atenció de final de vida dequalitat.

Autors del Document de Posició:Josep Terés (coordinador), Xavier Bus-quets, Lluís Cabré, Jordi Craven-Bartle,Montserrat Espier, Benito Fontecha,Esther Limón, Mercedes Martínez, AnnaOlivé, Jaume Padrós, Montserrat Perelló iGustavo Tolchinksy.

seves pors i angoixes i la seva voluntat.Aquest coneixement ha de permetre alsprofessionals valorar les necessitats delmalalt (físiques, funcionals, psicològi-ques, espirituals, etc.) i iniciar la planifi-cació de decisions anticipades amb laparticipació activa del pacient i del seuentorn proper. Comunicació, acompanya-ment i respecte a la voluntat del pacientesdevenen fonamentals en tot aquestprocés, que té com a objectiu evitar almàxim el patiment físic i emocional i fa-cilitar una mort digna i en pau.

Un dels objectius del CoMB a l’horad’elaborar aquest document també ha es-tat aclarir conceptes que sovint poden re-sultar confusos, però que són fonamentalsper mantenir un debat rigorós. En aquestsentit, s’hi inclouen definicions i reflexionsal voltant de conceptes com esforç tera-pèutic, sedació pal·liativa o terminal, eutanà-sia i suïcidi assistit.

Jaume Padrós afirmaque l’atenció integralen el tram final de vida“ha de ser reconegudacom un dret” i alertaque, ara per ara, notothom hi té accés al’Estat espanyol.

Conclusions i posició del CoMB sobrel’assistència a persones en situació de final de vida

Document complet a:www.comb.cat

27

28

Cooperació

Lorenz (baix i cors) i Lluís Serra (guitarra). Perl’actuació a Mediconcert, van comptar ambla col·laboració especial del guitarrista xilèGiancarlo Scevola.

Fomentar la cooperació en salutinternacionalDes de fa quatre anys, l’Àrea de Cooperaciódel Col·legi organitza Mediconcert, l’objectiudel qual és recollir fons en benefici de les Be-ques Bada. D’aquesta manera, es vol promou-re la formació de metges per a la cooperació.

L’èxit de Mediconcert ha estat possiblegràcies a la participació dels professionalsque han fet la seva aportació comprant l’en-trada o fent un donatiu de Fila 0.

Música i solidaritata la quarta edició de MediconcertL’Àrea de Cooperació del Col·legi organitza Mediconcert, l’objectiudel qual és recollir fons en benefici de les Beques Bada.

En la quarta edició de Mediconcert esva poder gaudir d’una gran nit demúsica i solidaritat, que va tenir llocel proppassat 7 de juny a la Sala Luzde Gas de Barcelona. Les tres bandes

que van actuar van ser 4tasec, D.O. i d-Con-traBand, cadascuna de les quals comptaamb un integrant metge. A continuació, usles presentem:

4tasecEls 4tasec van començar a tocar junts l’any2014. El seu repertori inclou versions de te-mes de rock dels anys seixanta endavant. Ensexpliquen que sempre busquen temes moltconeguts a fi de connectar amb el públic.“Tot aquell que ens escolta ha de sentir lanecessitat de començar a seguir el ritme imoure el cos.” L’objectiu del grup és divertiri divertir-se. Actualment, el grup està formatper Vicenç Barrau (baix), Jordi Reboul (gui-tarra), Màrius Ortiz (bateria) i Josep Vallet(guitarra), que és especialista en CirurgiaGeneral i de l’Aparell Digestiu a l’Hospital deViladecans.

D.O.Els D.O. són la banda més veterana del car-

tell. Es van consolidar com a grup l’any 2004 idos anys més tard van enregistrar la seva pri-mera maqueta. Fan temes propis que conju-guen diferents estils: rock, pop, alternatiu,progressiu… L’any 2006 van guanyar el con-curs Sona-UB i l’any 2008 van quedar segonsclassificats del premi Carles Sabaté d’Andor-ra. Tenen dos àlbums d’estudi: Halloween inSan Francisco (2011) i Smoking Room (2015).La banda està integrada per Ferran Cardona(guitarra), Andreu Gabarrós (teclats i veu, ésel metge del grup: neurocirurgià a l’HospitalUniversitari de Bellvitge), Jordi Gabarrós (ba-teria), Álvaro Raigon (baix elèctric) i Jordi Za-cares (veu i guitarra).

d-ContraBandLes versions són el punt fort de d-Contra-Band. Es defineixen com una banda de smoothmusic, amb un “toc molt personal”. Van co-mençar a tocar junts l’any 2011 i han partici-pat en les festes de Gràcia i a l’escenari obertEO! de l’espai artístic nunArt. També és habi-tual veure’ls actuar en bars musicals com elContinental, el Mirador del Palau o l’EspaiRubiralta. Normalment, el grup està formatper tres membres: Elvira Bisbe (vocalista ianestesiòloga a l’Hospital del Mar), Gemma

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

4tasec, D.O. i d-ContraBand.

29

Seccions col·legials i juntes comarcals

JUNTES COMARCALS>>>BAGESActe acadèmic de MontserratAmb aquesta denominació, el CoMBi el seu Arxiu Històric de les Ciènciesde la Salut “Simeó Selga i Ubach”(AHCS) organitzen anualment elprimer o segon dissabte d’abril, unatarda d’oci cultural i convivència per ametges i acompanyants al monestir deMontserrat.

En aquesta ocasió l’acte es vacelebrar el dia 14 d’abril, i fou presiditpel pare abat, Josep M. Soler, i elpresident del CoMB, Jaume Padrós,que van fer parlaments en els qualsvan coincidir amb el del presentador,president de l’AHCS, Lluís Guerrero acomentar la situació de la professió idel país.

El conferenciant convidat, AntonioRoman, president de la SocietatCatalana de Transplantament, tractà eltema “Els transplantaments d’òrgansa Catalunya. Èxits i esperances”. Acontinuació, el grup de jazz llatí NAJEXP Mississippi Mambo hi aportà ambel seu concert una nota colorista. Totsels assistents van rebre la publicaciónúmero 14 dels Quaderns de Montserrat,que contenia l’acta de l’any anterior,en què el ponent fou el doctor PereSantamaria.

Un passeig posterior amb visitesa l’entorn monàstic i un refrigeri degermanor van donar l’oportunitat alsnombrosos assistents a conversar icompartir uns moments agradablesque van cloure la setzena edició de latrobada.

Reconeixement al doctorAnicet GresaL’Ajuntament de Talamanca, amb elsuport del CoMB, va organitzar un actede reconeixement al doctor Anicet Gresade Miambell, qui fou un dels metges delseu temps més reconeguts de la comarcadel Bages. Gresa va exercir per aquellescontrades entre els anys 1917 i 1927, en elsquals va participar activament en accionsper combatre les greus epidèmies de tifus igrip que assolaven la comarca. En el decursde l’acte es va presentar el llibre Topografiamèdica de Talamanca. Una obra inèdita delmetge Anicet Gresa de Mirambell (1892-1942),escrit pel doctor Armand Rotllan.

>>>BERGUEDÀVIII Jornada d’atenció primària almón ruralL’acte de referència de l’atenció primària almón rural es va celebrar per 8è any consecutiua Berga. Aquest any el tema central va tractarcom s’apliquen en el món sanitari i a l’àmbitrural les tecnologies de la informació (TIC).

Les VIII Jornades es van estructurar endues taules rodones: a la primera, moderadaper Conxita Medina, metgessa de famíliai membre de la Junta del Berguedà, es vadebatre sobre les tecnologies en l’atencióprimària, l’econsulta, els riscos de les apps iuna app segura.

A la segona taula, moderada per JoanPujol, metge de família i membre de la Juntadel Berguedà, els ponents es van centrar apresentar les aplicacions directes en patologiesde la salut com la diàlisi peritoneal i el projecteTeleúlceres, per a la millora de l’atenció apacients amb ferides cròniques al Bages iBerguedà.

També es van fer en el marc de la jornadadues conferències, una d’inaugural de FrancescGarcia Cuyàs sobre la transformació digital enels processos d’atenció a la persona en el mónrural i la conferència de cloenda a càrrec deMireia Sans sobre el paper del metge a la xarxa,la identitat digital i els aspectes deontològics.

>>>OSONAPresentació de la facultatde Medicina UVic-UCCTant a Osona com al Bages es va fer la presentació de la nova facultat de medicina de lescomarques centrals, en un acte en què es va presentar el projecte acompanyat per una visitaguiada per les seves instal·lacions.En el decurs de l’acte, organitzat conjuntament per la Facultat de Medicina UVic-UCC i el Col·legide Metges de Barcelona (CoMB), es va exposar el projecte acadèmic de la nova facultat i la visióde la professió mèdica per part del CoMB.

30

Seccions col·legials i juntes comarcals

Metges de Gestió Clínica i Sanitària

Nova Junta

La nova Junta de la Secció de Metges deGestió Clínica i Sanitària ha començat laseva activitat definint la dinàmica de funcio-nament, els objectius i les activitats formati-

El mes de maig, membres de la Secció deMetges e-Salut vam participar al 38è Con-grés de la Societat Espanyola de MedicinaFamiliar i Comunitària (semFYC), celebratal Centre de Convencions Internacionalde Barcelona, on vam fer dues aportaci-ons: “La pràctica mèdica al segle xxi: anà-

Antoni Iruela,president de la Secció de Metgesde Gestió Clínica i Sanitària

ves i de difusió de la Secció, àmbits sobre elsquals anireu rebent informació pels mitjanscol·legials d’informació habituals.

Des de la Junta entenem la gestió comun servei als companys i a la professió, i peraixò pensem que tots els metges hauríemd’estar implicats. Ens agradaria que tots elsque estiguin interessats en la gestió clínica isanitària, amb independència que la sevadedicació actual sigui o no la de gestor, for-messin part de la nostra Secció, i per això usinstem a fer-vos-en membres.

Metges Sèniors

Ampliació de les activitatsde l’Agenda Cultural

Manuel Sans,president de la Seccióde Metges Sèniors

Metges MIR i Metges Joves

Seguim treballant!

Metges e-Salut

La pràctica mèdicaal segle XXI

A la Secció de Metges MIR i Metges Joves es-tem molt satisfets de l’èxit de la passada Jor-nada d’Orientació per a Futurs MIR (8a edi-ció), celebrada el dijous 22 de març: un totalde 400 participants, entre vora 300 inscrits, i110 informadors de diferents especialitatsvan anar al Col·legi (vull agrair-vos novamentdes d’aquestes línies la vostra ajuda i col·la-boració desinteressada).

Francesc Bas-Cutrina,president de la Secció MetgesMIR i Metges Joves

Dins del projecte de renovació de la in-formació que oferim als futurs MIR, volemexplicar-vos també la creació, enguany, d’unsdocuments/entrevista, on companys resi-dents ens han explicat com és la formació encadascuna de les 44 especialitats. També atots vosaltres us volem agrair el temps dedi-cat a respondre les preguntes del qüestiona-ri. Alhora, hem creat uns documents compa-rant els hospitals grans amb els petits, lesespecialitats mèdiques amb les quirúrgi-ques, i unes taules amb preguntes orientati-ves per formular quan es visitin els diferentscentres, una informació que està recopiladaen una graella (versió d’especialitats mèdi-ques i versió d’especialitats quirúrgiques).

Tot aquest material el podreu trobar a lanostra pàgina web (mir.comb.cat), ordenat

L’activitat de l’Agenda Cultural ha estat àm-plia i diversa, i en destaca la conferència so-bre “Bases psicofisiològiques de la musico-teràpia”, a càrrec del doctor Jordi Craven, i elconcert de piano de Ricard Rovirosa.

També hem col·laborat en el seminaride preparació de la jubilació impartit al’Hospital d’Igualada i en el curs al COEC.

La nostra participació a la Secció Intercol-legial ha estat molt activa, aportant la confe-rència “Suport vital bàsic amb desfibril·la-dor”, al Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Hem hagut d’ampliar les activitats del’Agenda Cultural del tercer dimecres decada mes per respondre al gran nombrede sol·licituds per a les diverses activitats.

El taller d’escriptura i de lectura, iniciatel curs anterior amb gran acceptació, ensha obligat a fer dos grups aquest segoncurs, i s’ha publicat una antologia amb elsexercicis de narració, que han mostrat unalt nivell literari.

per apartats, i tant en català com en castellà(la publicació digital Diario Médico, en un arti-cle de mitjans abril, es va fer ressò de la utili-tat de tots aquests documents).

La Junta de la Secció vol agrair a tot elpersonal del CoMB la seva inestimable aju-da en l’organització de l’acte, i també a l’ho-ra de preparar i traduir el material que ushem detallat abans. Ja ho vam manifestar ala Junta de Govern i volem tornar-ho a ferdes d’aquest espai: Gràcies!

Destacar-vos també una notícia que ensha entusiasmat molt: la incorporació com avocal de la Secció de Paula Peremiquel, R3de Medicina Preventiva i Salut Pública al’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El darrer acte va ser la 10a edició de laBenvinguda MIR, el 23 de maig. Seguim!

Mireia Sans,presidenta de la Secciód’e-Salut

logica, digital, combinada?”, per generardebat i reflexions amb l’objectiu d’apro-par l’e-Salut als participants, reduir lespors que puguin tenir i ajudar-los a millo-rar en les seves competències digitals, iun taller sobre El maletín del médico de fa-milia del siglo xxi, on es reflexiona sobre elnou rol del pacient, del professional i lainteracció amb les TIC. Intentem respon-dre a si cal canviar el maletí convencionalper un de nou i digitalitzat, amb sensorscardíacs intel·ligents, dermatoscopis, fo-nendoscopis digitals, ECG manuals con-nectats a mòbil, ecògrafs portàtils, glucò-metres sense punció, espiròmetres desmartphone, etc.

31

Metges d’Estètica

Resolució CGCOEE

J. Víctor García,president de laSecció de Metges d’Estètica

Davant d’una petició d’estètica genital,manifestem el següent:

És una realitat que no podem menys-tenir. Segurament la millora de l’autoes-tima és un dels motius principals de lademanda. Respectem la decisió dels/deles pacients i per això és imprescindibleque els especialistes mèdics que els as-sessorin: facin un cribratge bàsic de les

Metges de Sexologia

Posicionamentde la Secció

Manel Honrado,president de la Seccióde Sexologia

Seccions col·legials i juntes comarcals

Hem tingut coneixement de la publicació (idel’entradaenvigor)delaresolució0019/2017del Consejo General de Colegios de Enfer-mería de España, “per la qual s’ordenen deter-minats aspectes de l’exercici professional in-fermer en l’àmbit de les cures corpoestètiquesi de la prevenció de l’envelliment per la salut”.

Pensem que, en molts dels seus articles,contravé de manera clara la Llei d’Ordenacióde les Professions Sanitàries i altres regulaci-ons. Per exemple, quan s’indica que “el campd’acció específic de la pràctica d’aquests in-fermers/es inclou, entre d’altres, les següentsactuacions: aplicació de tractaments messo-teràpics, facials i corporals, col·locació de filsreabsorbibles subcutanis, etc.”. O quan s’esta-bleix que “farà, en l’àmbit de les seves compe-tències, les actuacions assistencials que re-quereixi el pacient en l’àmbit de la infermeriacorpoestètica i de prevenció de l’envelliment,incloent, entre d’altres: infiltracions facials icorporals (toxina botulfrica, àcid hialurònic,vitamines, plasma ric en plaquetes, etc.)”.

En tot cas, estem plenament en desacordamb el fet que un exercici professional puguiregular-se a l’empara d’una resolució “depart”, per la qual cosa ho hem denunciat da-vant el CoMB, l’OMC i el Ministeri de Sanitat.

Pensem que amb l’aplicació d’aquesta re-solució es generen falses expectatives entre elpersonal d’infermeria i un innecessari males-tar en el col·lectiu mèdic que fa anys que s’estàformant i, tot i així, no ha rebut cap mena deprerrogativa oficial del Consejo General deColegios Oficiales de Médicos per a l’exercicide la Medicina Cosmètica i Estètica, a l’esperade la regulació que puguin suposar els Diplo-mes d’Acreditació o Acreditació Avançada.

Nota del CoMB:El Consejo General de Colegios de Médicosde España ha interposat un recurscontenciós administratiu en el sentit que haproposat també el CoMB.

disfuncions sexuals; esbrinin si les ex-pectatives de millora també inclouenproblemàtica relacional, mites i creenceserrònies de salut sexual; informin que lamillora de l’aspecte genital no necessàri-ament millora la funció i la satisfacció se-xual, i segueixin l’article 47 del Codi De-ontològic del CoMB, que diu: “El metgeno emprarà procediments ni prescriuràmedecines amb les quals no estigui de-gudament familiaritzat i no estiguin ba-sades en l’evidencia científica o en l’efi-càcia clínica, encara que el pacient hiconsenti.”

Si l’especialista que fa el procedimentno vol o no pot discernir aquestes qües-tions, hauria de demanar una intercon-sulta a un col·lega sexòleg.

L’App MetgesBarcelonaara més completa.

Gaudeix dels serveiscol·legials al teu mòbil.

Agendacol·legial i inscripcióa esdeveniments

Notíciesprofessionals

Carnet Col·legial

Revista COMB

Cita prèvia

Servei d’ocupacióaccés a la borsa de treball

Descomptesconsulta els avantatges i descomptesque tens més a prop amb geolocalització

Directori de metges

Tràmitsmodicació de dades personals,certicats col·legials i renda.

Identitat Digitalpermet fer transaccionsque requereixen signatura digital

32

Manuel Subirana Cantarell(1937-2018)

El 15 d’abril va morir el nostrecompany Manuel. A l’Hospitaldel Sagrat Cor em vaimpressionar la seva capacitatd’empatitzar amb el pacient.Ell venia d’Estrasburg, on vaadquirir una sòlida formacióen neuroradiologia i en lestècniques de l’arteriografiaque representaven unarevolució en el procésdiagnòstic. També vaigaprendre dels seus minuciososinterrogatoris, primordials enel tractament i pronòstic del’epilèpsia.Professor adjunt i agregat de laUAB, director de l’InstitutNeurològic Municipal, membrede la Societat Espanyola deNeurologia, membre d’honorde la Societat Francesa deNeurologia i membre de laReial Acadèmia Europea deDoctors. Més de centquaranta treballs publicatsacrediten també la sevaaportació a la neurologia, queavui està de dol.

Lluís Oller Ferrer-Vidal,neuròleg i neurofisiòleg clínic.Expresident de la L.E.C.E (LigaEspañola Contra la Epilepsia)

Josep Lluís Soler-CasagemasSácera(1954-2018)

El nostre apreciat Josep Lluísva néixer a Manresa el 2 demarç de 1954. Va cursarestudis a la ciutat i,posteriorment, els tres primersanys de Dret a la Universitatde Barcelona. El mes de junyde 1977 va cobrir una vacantd’auxiliar administratiu a laDelegació Comarcal del Bagesdel CoMB, on va obrir unatrajectòria laboral que durarà41 anys.El seu bon fer no solament elva dedicar a les gestions de lainstitució, sinó també a les del’Arxiu Històric de les Ciènciesde la Salut, l’altre ens col·legialradicat a Manresa. Així mateix,ha estat el secretariadministratiu de la Filial delBages de l’Acadèmia deCiències Mèdiques, quasi desdels seus inicis.Pels metges que l’hem gaudit,ha estat un treballadorexemplar i un amic. Aquestestimat membre de la granfamília col·legial ha estatprematurament vençut per lamalaltia i va traspassar el 7 dejuliol d’enguany. Descansi enpau al nostre record.

Lluís Guerrero,president de l’Arxiu Històricde les Ciències de la Salut

Llibert Padró i Ubeda(1937-2017)

Ja ha fet un any que en LlibertPadró i Ubeda ens va deixar.Es va formar i va exercir fins ala seva jubilació com aneuròleg al Servei deNeurologia de l’Hospital de laVall d’Hebron, on fouresponsable de la Unitatd’Epilèpsia. Conscient de leslimitacions de la neurologiaper aprofundir en l’essència dela naturalesa humana, va fer lacarrera de filosofia i no vadeixar mai d’indagar en elsviaranys del pensament humà.La seva altra passió, que es vainiciar des de molt jove alcentre excursionista deTerrassa, fou la terra i la natura,que el va portar a conèixer icompartir amb els seuscompanys mil racons delnostre país.

Jordi Pascual i Calvet

Rosa Maria Viñas Trullás(1955-2018)

El 21 de maig, ens va deixar ladoctora Rosa Maria Viñas Trullás,directora mèdica de la ClínicaBonanova de Cirurgia Ocular ioftalmòloga de l’Institut Català deRetina des de l’any 2000, i vocal delPatronat de la Fundació RamonMartí i Bonet contra la ceguesa desdel 2008.L’any 2009, motivada per lainquietud investigadora i amb lavoluntat d’ajudar i millorar laqualitat de vida dels pacients ambbaixa visió, va desenvolupar unprojecte de recerca en lentsespecials per a aquests pacients.Darrerament, va assumir lacoordinació del projecte“Visió pera tothom al Txad”, on hi va viatjarper visitar i diagnosticar pacients,coordinant la implantació d’unaòptica solidària i inaugurant unquiròfan on s’hi fan operacionsamb personal local. També vacoordinar els programes deformació a Barcelona de personalmèdic del Txad.Rosa, trobarem a faltar la tevaempenta, energia i generositat. Lateva aportació a la Fundació, ensha mostrat el teu vessant méshumà i altruista. Sempre ocuparàsun espai en els nostres recordsmés estimats. Descansa en pau.

Ramon Martí i Bonet,president de l’Institut Català de Retina

Ignasi Jürgens i Mestre,director Mèdic de l’Institut Catalàde Retina

ObituarisObituaris complets a:obituaris.comb.cat

33

Cultura i societat

Entrevista

“La medicina de l’antic Egipte es basava enl’experiència i l’observació”

Rosa Dinarès,radiòloga de l’Hospital General deCatalunya i màster en Egiptologia

El 25 i 26 d’octubre es celebrarà aBarcelona la 3a Conferència Inter-nacional de Farmàcia i Medicina al’Antic Egipte. La radiòloga i egip-tòloga Rosa Dinarès, que ha estat

una de les persones que ha portat a termeaquesta iniciativa i que forma part del Co-mitè Organitzador, ens explica les sevesexperiències.

La vocació per l’egiptologia va anar enparal·lel amb l’estudi de la medicina?De ben petita ja volia ser metge i egiptò-loga, les dues coses. La medicina semprem’ha agradat molt, però va arribar unmoment que em faltava l’altra part i vaigcomençar primer a la Fundació Clos id’aquí vaig passar a l’UAB, on vaig fer elmàster en Egiptologia. He tingut la sortde poder combinar la radiologia ambl’egiptologia.

Com s’aplica la radiologia al’egiptologia?La meva feina és estudiar les restes hu-manes, mòmies i restes esquelètiques.He treballat sobretot a Luxor en quatretombes, en set campanyes, en les qualshem fet estudis de radiologia a les resteshumanes. El problema ara a Egipte ésque no pots treure cap resta de les tom-bes, no t’ho pots endur a un hospital. No-més es poden estudiar amb escàner i ra-diologia les mòmies que ja són enmuseus i que es poden portar als hospi-tals. Però les que es troben a les tombesno poden treure’s de la necròpolis. Pertant, tenim un petit aparell amb el qualfem les radiografies a dins la tomba.

Com era la medicina a l’antic Egipte?Hi ha uns quants papirs mèdics que enshan arribat. Tinc la sort de poder traduir eljeroglífic i poder-los llegir de primera mà.És molt interessant, basaven el coneixe-ment de la medicina en l’experiència, ambla repetició dels actes, com feien sempreel egipcis. Estudiaven els símptomes, elssignes de les malalties i intentaven po-sar-hi remei. No podem dir que era unamedicina científica, però sí que era unamedicina basada en l’experiència i en l’ob-servació molt detallada de la malaltia i del’anatomia. En sabien molt, d’anatomia,perquè ells momificaven i, per tant, conei-xien molt bé el cos humà.

Quins tractaments empraven?Els remeis que tenien estaven basats enelements naturals, minerals, plantes,herbes, poca cosa més. La cirurgia semblaque no existia més enllà de la cirurgiaexterna (abscessos, ferides de guerra).Cosien les ferides. En la seva època erauna medicina molt avançada. Nopensaven que la malaltia la provocavenels mals esperits, sabien que era el mateixorganisme el que podia provocar-la. Ambla radiologia veiem les lesions quequeden reflectides als ossos. Les fracturesestan molt ben reduïdes i molt benconsolidades. Aprofitaven molt bé elspocs recursos que tenien. També hemtrobat lesions òssies d’aspecte metàsta-tic, per tant trobem senyals que ja existiael càncer.

Podem saber quines eren les malaltiesmés freqüents i de què morien?

No varia gaire de les nostres. D’artrosi, perexemple, n’hi havia molta. Morien moltd’infeccions, sobretot a la infància, i des-près de deixar l’alletament hi havia un picimportant de mortalitat perquè no tenienantibiòtics. Es diu que la mitjana d’edat demort era de 30 o 35 anys, però això no ésdel tot cert. L’elevada mortalitat infantil fabaixar molt l’edat de mort. Trobem mòmiesde més de cinquanta anys i de seixantaanys i que tenen un estat físic ossi molt bo.Va ser la primera civilització que va fer unahistòria clínica. Als papirs descriuen la feri-da, donen un pronòstic i apliquen un trac-tament. Mai abandonaven ni els malalts niels disminuïts, tant físics com psíquics,sempre diuen que s’han de cuidar.

Ens pots parlar de la 3a ConferènciaInternacional que tindrà lloc aBarcelona?La primera es va fer a El Caire i la segonaes va fer a Manchester al cap de dos anys,ara fa deu anys. La tercera s’havia de fer aAssuan (Egipte) però va esclatar la prima-vera àrab i es va deixar de fer. Vam pensarde fer-ne una a Barcelona. Aleshores vamparlar amb la doctora Rosalin Davis, queés una eminència en egiptologia, i li vaagradar molt la idea. Recomanaria aquestcongrés a tothom que tingui curiositat ovulgui conèixer amb més profunditat elsaspectes mèdics, farmacològics i veteri-naris a l’antic Egipte. Els que presentencomunicacions són egiptòlegs, antropò-legs, radiòlegs som uns quants, i veterina-ris. També participen traductors dels pa-pirs, lingüistes, epigrafistes i hi ha tambémetges paleopatòlegs.

Entrevista completa a:www.blogcomb.cat

3434

Cultura i societatMés informació:cultura.comb.cat

InfoCULTURA>>>Presentació de dos llibres durant el mesd’abril. Yo, Elena y mi historia, escrit per Ele-na Romero, nena de 8 anys malalta dedistròfia muscular congènita per dèficit decol·lagen VI. L’Elena ha escrit el llibre

conjuntament amb la seva àvia Pipa i explicael dia a dia de la seva malaltia. També es vapresentar el llibre Dolors Aleu, metgessa enun món hostil, que va comptar amb lescol·laboracions de Jacint Corbella, Núria

El doctor Jordi Perelló,un home delrenaixementL’acte inaugural de l’“Any Dr. Jordi Perelló” esva celebrar el passat abril a la seu col·legial.En la sessió acadèmica, Montserrat Bonet,metgessa otorrinolaringòloga i foniatra, vadestacar el paper cabdal de Perelló com apioner i impulsor de la foniatria a Catalunya.El catedràtic d’història de la medicina, JacintCorbella, va centrar la seva intervenció enl’escola d’otorrinolaringologia (ORL) del’Hospital Clínic. L’extensa activitat cultural iesportiva del doctor Perelló la va exposarl’excap del Servei d’ORL de l’HospitalGermans Trias i Pujol i de l’Hospital Valld’Hebron, Enric Perelló, qui el va definir comun home del Renaixement. Perelló, granamant de la música, va desenvolupar partde la seva carrera professional com afoniatre fent de metge del Gran Teatre delLiceu, fins a l’incendi del 1994. Perelló tambéva ser un gran aficionat a l’excursionisme i ala muntanya.

Cuyàs i Dolors Calvo. L’edició de l’obra lava coordinar l’historiador Josep Puy. Elllibre recull la tesi doctoral d’Aleu, primeradona llicenciada en medicina de l’estatespanyol (1882).

Diagnòstic clínici esportLa 13a edició del Simposi sobre Salut,Medicina i Esport, de finals de maig, es vadedicar a Diagnòstic clínic i esport.Professionals mèdics en contacte amb elmón esportiu hi van debatre diferentsaspectes del diagnòstic clínic: si es potdetectar esportistes amb risc cardiogènicdurant l’anamnesi, com diagnosticar unalesió muscular amb l’anamnesi il’exploració, identificació de la lesiótendinosa, com orientar l’activitat física enun pacient amb càncer, consells als paresamb un fill asmàtic i com deixar de sersedentari.

Finalment, Fred Vergnoux, entrenadorde la campiona olímpica, mundial ieuropea de natació Mireia Belmonte, vaexposar les seves experiències.

En finalitzar l’acte, com cada any, esvan lliurar els trofeus de les competicionsesportives celebrades durant el 2018.

El dia del llibre delsmetgesCom cada any, coincidint amb la diada deSant Jordi, es va celebrar la diada literàriacol·legial. Els metges que han escrit unllibre durant el darrer any, ja sigui unanovel·la, narracions curtes, poesia, assajoso biografies, van presentar les seves obres.Van presentar els seus llibres EsteveAmigó, Montserrat Borri, Patricia Caicedo,Roser Deulofeu, Francisco Marchetti,Verònica Mondelo, Juan Rodenas iSantiago Tintoré.

L’acte organitzat per la Secció deMetges Sèniors el va coordinar AbelPoulanik, filòleg i professor del TallerLiterari del Col·legi. Per altra banda, vapronunciar una conferència el poeta,traductor, humanista i polític, CarlesDuarte.

35

Cultura i societat

A l’esquerra, una instantània del seguiment que el doctor Carles Bestit fa del jugador blaugrana Diego Armando Maradona. FC Barcelona,1982. (Arxiu Família Bestit.) A la imatge de la dreta, el metge i jugador blaugrana Paulí Alcàntara, en una magistral jugada de cap, c. 1925.(Foto Bert. Mundo Deportivo.)

Molts metges han estat prac-ticants d’algun esport enl’època d’estudiant, però no-més alguns han estat gransjugadors i han arribat a ser

internacionals per Espanya habitualment enesports de caràcter amateur. Un cop gradu-ats com a metges, molts continuen practi-cant alguna activitat esportiva i alguns fins itot lliguen la seva vida professional amb lavida esportiva, com a metges de l’esport ocom a promotors o impulsors d’iniciativesesportives.

A la Galeria de Metges Catalans hi ha re-presentants dels tres tipus que van destacaren l’esport que practicaven, com el goleja-dor del FC Barcelona Paulí Alcàntara; el por-ter del RCD Espanyol, Josep Maria Sala; el

Metges destacats a l’esportGaleria de Metges Catalans

Miquel Bruguera, director de la Unitatd’Estudis Acadèmics del CoMB

gran esquiador Pitu Figueres; els olímpics del’equip espanyol d’hoquei herba, com PereFarreras a Londres i Joaquim Cabot a Berlín;així com el jugador de waterpolo Josep Ar-mangué, que guanyà els Jocs Olímpics d’An-vers de 1920.

També hi ha metges a la Galeria ques’han dedicat a la medicina esportiva, ja siguicom a la pràctica mèdica que s’exerceix enesportistes com, per exemple, Carles Bestit,un dels pioners d’aquesta especialitat, o Ra-món Balius, impulsor de la medicina de l’es-port. A més, hi ha els introductors de la gim-nàstica com a instrument per a la millora del’estat de salut com Bartrina Costa, l’intro-ductor de la gimnàstica sueca a Espanya, oEveli Barnadas que va instal·lar a Olot un delsprimers gimnasos que hi ha hagut a Espanya.

Finalment, hem d’esmentar els impul-sors o promotors d’instal·lacions esportives,com els metges de Reus, pare i fill, Domè-nech Ros i Domènech Miró, creadors del CEReus o, també, un altre metge reusenc, EnricAguadé, gran excursionista i creador delssenders de gran recorregut (GR).

A la Galeria de Metges Catalans, tambéhi tenim alguns metges de poble aficionatsa l’esport que van presidir el club de futbolde la seva localitat, encara que aquesta nofos la raó per incloure’ls a la Galeria.

Més informació:www.comb.cat

Entrevista

“L’activitat física és la medicina mésbarata i amb millors resultats que tenim”

José Luis Cabrera Muñoz,guanyador absolut de la cursaMedijocs 2018

L’edició de la cursa atlètica dels Medi-jocs del 2018 l’ha guanyat per pri-mer cop un metge amb un temps de(29:20) en la categoria absoluta. Estracta de José Luis Cabrera Muñoz,

té 40 anys, és metge de família al CAP Terras-sa Est del Consorci Sanitari de Terrassa (CST).

Per què creus que fins ara cap metge nohavia guanyat la categoria absoluta?Conec molts metges, tant homes com dones,i molta gent vinculada a la sanitat que té unbon nivell atlètic. Però per assolir un nivell su-perior es requereix més i millor preparació imés dedicació. Jo he aconseguit unir les trescoses i crec que aquesta ha estat la clau.

Entrenes sovint? Quin paper té l’esport ala teva vida?Entreno cinc dies a la setmana i sis quan par-lem de preparar una marató. Tot i treballar ales tardes, m’aixeco molt d’hora, sovint quanencara el sol ni ha sortit. És la manera de norestar temps a la meva vida familiar o profes-sional. A dia d’avui, l’esport forma una partessencial en la meva vida.

Et resulta difícil compaginar la tascaprofessional amb l’entrenament?De temps, sempre n’hi ha, s’ha de tenir la vo-luntat i les ganes de trobar-lo. En el meu cas,compatibilitzar-lo amb la feina (treballo a latarda i entreno al matí), no és un gran proble-ma, però això sí, sense oblidar-me que tambétinc una família a la qual he de dedicar temps.

Quin tipus d’ambient es respira a la cursadels Medijocs?Medijocs és una cursa petita, però ben arrela-da al calendari, amb 14 edicions disputa-

des. L’ambient és molt sa. La gent que hiparticipa sol repetir, si pot. El recorregutés dur, però sempre és bonic córrer a lanatura.

Com et vas plantejar la cursa i quinessensacions vas tenir mentre la feies?Conec perfectament el circuit, havia desortir fort i controlar els dos primers quilò-metres dintre del parc, veient com em tro-bava jo i com la resta de gent. Durant lacursa em vaig sentir bé, amb bones sensa-cions, tot i l’esforç final i el fet d’haverd’anar amb cura en alguns punts per lapluja del dia anterior. La sensació final deguanyar va ser magnífica.

Quina preparació física creus que ésimportant tenir per afrontar aquesttipus de curses?Es tracta d’una cursa curta, de poc més devuit quilòmetres. No és plana i no és per as-falt. El més important en aquestes curses ésla força. Tenir unes cames fortes, que et per-metin aguantar els desnivells i que el ritme ila sensació física se’n ressentin el mínimpossible. A part d’això, tenir una bona pre-paració quant a velocitat per poder marcarun bon ritme i constant en les parts més pla-neres.

Quin consell donaries a qui volguéstenir un bon resultat?Si realment vols obtenir un bon resultat enaquesta cursa, no et pots cremar en els pri-mers quilòmetres. Per tant cal moderacióal principi.

L’any vinent tornaràs a participar?Com a metge i com a atleta, és una cursa

que sempre tinc present al cap. De les 14edicions, només me n’he perdut una perlesió. Les altres vegades que no hi vaig par-ticipar van ser el 2012 (disputava la maratóde Londres una setmana després) i el 2013(havia disputat la marató de París, una set-mana abans). Per tant, sense marató i sen-se lesió, la resposta seria sí.

Com a metge, com valores l’activitatfísica per mantenir un bon estat desalut? La “receptes”?L’activitat física és la medicina més barata iamb millors resultats que tenim. Pot parti-cipar tan directament com indirecta en lamillora de l’estat de salut de gairebé la to-talitat de la població. Gairebé qualsevolpatologia pot veure’s millorada per un bonestat físic. I, a més, és una medicina que ésadaptable al pacient i que es pot prescriurea totes les edats de la vida. Tot i “recep-tar-la”, necessitaríem més temps, més re-cursos i més opcions per fidelitzar els paci-ents, però també caldria més educaciósanitària en aquest àmbit.

Què vas sentir en ser el primer a creuarla línia de meta? Ho sols dedicar?Penses en algú?Penses en l’esforç, en el sacrifici, en el tre-ball que has fet per aconseguir aquella fitai et fa sentir encara més satisfet. També ésinevitable pensar en els que t’estimes, enla família que hi ha darrera, que és el mo-tor de la meva vida. Si aconsegueixo quel-com destacable, sempre penso que, senseells, res seria igual. I ara més que mai, par-ticularment centro els meus pensamentsen la meva dona i en la meva filla a puntde néixer.

Entrevista completa a:www.blogcomb.cat

Cultura i societat

36

Petits anuncis

37

CONSULTESMÈDIQUESRbla. de Catalunya/MallorcaCentre Mèdic enfuncionament lloga amplisdespatxos, molt ben equipats,tot nou, servei de recepció,calefacció, aire condicionat,telèfon, àmplia sala d’espera.Matins i tardes.

Teresa619 701 701

Lloguer despatxosequipatsZona Casanova/Diagonal.Centre Mèdic enfuncionament llogadespatxos equipats, telèfon,aire condicionat, secretària,servei de neteja, calefacció,etc. Matins i tardes.

www.grupmedic.com934 195 121grupmediccasanova@gmail.com

Despatxos mèdicsZona Pg. de Gracia/Diagonal.Amb tots els serveis eslloguen de dilluns a dissabte.Atenció secretaria 12 hores.Anàlisis clíniques. Serveid’infermeria. Neteja diària.Informàtica. Personalització imàrqueting.

Zona Mèdica933 906 716627 561 091

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresaespecialitzada en gestió mèdicadisposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dillunsa divendres de 8 a 21 h.Dissabtes: matins. Interiorisme,creació i gestió de nous centres aBarcelona i província.

Zona Mèdica933 906 716627 561 091zonamedica@zonamedica.es

Es lloga despatx mèdicSant Cugat. Zona estació,recepció, calefacció, neteja,secretaria. Mòdul matí otarda.

629 724 271

Serveis integrals deSecretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals deSecretaria telefònica. Recepcióde trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Senseesperes telefòniques. Sensecostos addicionals. Atenció 12hores diàries. URGÈNCIES.

CallMed.net933 906 700

Despatxos mèdics ambtots els serveis es lloguende dilluns a dissabteA Barcelona, Tuset, 23-25.Barcelona. 500 m2 deconsultes mèdiquesmultidisciplinàries al cor deBarcelona. Secretària 12 hores.

Anàlisis clíniques. Serveid’infermeria. Aparcamentpúblic. Neteja diària.Informàtica. Personalització imàrqueting.

Sr. Gozzi933 906 716627 561 091

Consulta pediàtricaDavant Clínica SagradaFamília. Es lloga un despatxmatins o tardes amb tota lainfraestructura de suport.

Jaume Mas677 400 040

Despatx en Centre MèdicTeknonNeuròloga amb despatx enpropietat interessada encontactar amb metges de laseva especialitat o afins percompartir consultapreferentment a les tardes.

isabel.guell.lopez@gmail.com

Centre de NegocisAGENDACentre al costat Hospital Clínic.Lloguer de despatxos perpassar consulta. Tarifa:hores-dia-mes. Centreconfortable amb àmplia salad’espera amb recepcionista. Esporta agenda de metges,secretariat telefònic. Bencomunicat carrer Muntaner,121, 1r 1a. 08036 Barcelona.

www.centrodenegociosagenda.com934 880 606ofibarna@arrakis.es

Lloguer de despatxosmèdics a estrenarCalvet, 30 / Diagonal /Francesc Macià. Barcelona.330 m2 d’instal·lacions. Totsexteriors, decoració altstanding, completamentequipats, a punt per treballar,tots el serveis, tractepersonalitzat, recepció

trucades, agenda telefònica,AA/CC ind, ADSL percable+wifi, etc. Últimsmòduls matío tarda. Bones condicionseconòmiques i facilitats accés.

Dr. Soler606 376 797

A Gràcia s’ofereixendespatxos per aprofessionals de la salutCentre barri de Gràcia,cantonada Trav. de Gràcia.Excel·lent comunicació. Des del’any 2002 estem treballant enun molt bon ambient queseguim mantenint. Salesequipades, servei de secretariade 9 a 21 h. Espaisinformatitzats, agendes,Office, aire condicionat,calefacció. Molt bones ofertesper mòduls de matins i tardes.

www.espaciosmedicos.com932 183 919625 477 117

37

3838

Petits anuncis

>>>Lloguer de despatxosPlanta baixa a l’Av. Diagonal (Pl.Francesc Macià). Centre mèdicofereix lloguer de despatxostotalment equipats. Inclou: serveide recepció (coordinaciód’agendes i trucades), salad’espera, telèfon, wifi, calefacció,aire condicionat, servei de neteja,instal·lacions de disseny iconfortables. Gran qualitat i preucompetitiu.

www.despachosmedicosbcn.com935 500 106686 413 105 (Marisa)

Consultori mèdic a estrenaramb sortida al carrerAl carrer Alacant, 26, baixos.Immillorable situació a 25 mdels consultoris de ClínicaSagrada Família. 140 m2 tots enplanta. 6 boxs, més un de petitd’urgències, equipats ambl’última tecnologia.Necessitaríem especialistes enORL, trauma, cirurgia, derma,al·lèrgies o altres especialitats.

Dr. Pere Català Robert666 526 725932 017 20713228pcr@comb.cat

AGirona,esllogaconsultamèdicaenmòdulsmatíitardaCarrer Juli Garreta, 9, 2 pis (DEM).A menys de 5 minuts estació detren. Comunicat amb servei deTAC, ecocardiografia, ressonànciamagnètica, laboratori d’anàlisisclíniques i Clínica Girona. Zona dedespatx i zona d’exploració i zonacomuna amb altres consultoris.

636 222 583972 206 175660 449 889

Per jubilació es traspassaCentre Mèdic a la provínciade LleidaRendiment excel·lent ipossibilitats de creixement.

696 456 540

Es lloga despatx utilitzableper a diferents especialitatsmèdiques

A Balmes/Pàdua, al costat del’estació Pàdua de FGC. Situat albarri de Sant Gervasi, es llogadespatx, en centred’oftalmologia amb més de 50anys d’activitat. Molt bencomunicat per bus i metro. Preua convenir segons ús; despesesde secretaria, telèfon, internet,calefacció/aire condicionat iconsergeria de la finca, estaninclosos.

Dr. A. Fernández Guardiola616 461 21115704afg@comb.cat

Es traspassa CentreMèdic i EstèticAmb diferents llicències per al’activitat. Al costat de tots elstransports. Es troba en plefuncionament.Tenim concertamb les diferents mútues de salut.Conxita en horari de 15 h a 20 h

693 756 723

Es traspassa o ven perjubilació centre mèdicEn funcionament, a Llinars del

Vallès amb visites mèdiquesgenerals i especialitats. Es fanrevisions de permisos deconduir, armes i navegació.

M. José677 687 672

Despatx en lloguerEs lloga despatx per a diversosmetges a Pg. Bonanova, 75,baixos. 122 m2. 1.500 €.

935 460 144

Lloguem despatx d’uns14 m2 dins d’una consultaPg. Bonanova, 69, de Barcelona.Amb 18 m2 d’espais compartitsdins edifici de consultesmèdiques (consultoris del’antiga Clínica Dexeus), molt aprop del Col·legi de Metges deBarcelona. El preu inclou totesles despeses (aigua, electricitat,calefacció, aire condicionat iimpostos). Net de lloguermensual: 750 € (impostosinclosos).

Jaume Riera659 497 194

>>>DIVERSOSBoomerang-secretariatelefònicawww.boomerang-secretaria-telefònica.es. Atenem trucadesen català i castellà, donemhores de visita, des de 50 € almes. Altres serveis:mecanografia per ordinador endiversos idiomes, des d'1,50 €/full.

Srta. Gemma o Manel934 173 547934 213 487

boomerang2@movistar.es

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveisofereix personalde servei domèstic, cuidadorsinfantils i assistènciageriàtrica. Formacióindividualitzada segons lesnecessitats de cada llar.

932 056 239638 929 953638 929 955

>>>HABITATGEPis en vendaPis cèntric a Gavà. Bencomunicat, lluminós, apte pera habitatge o consulta. 3dormitoris, bany, cuina,terrassa/solàrium.Possibilitat hipoteca 650 €mensuals.

655 540 237676 987 442

Dos pisos en lloguer al costatde l’Hospital de Sant PauPis de 2 habitacions alGuinardó, Reinaxença,Horta - Guinardó. 60 m2,975 €/mes.Pis de 3 habitacions acabatde reformar al Guinardó,Renaixença, Horta -Guinardó, 84 m2, 1.200 €/mes. Monapart

637 803 068934 572 976carol.torres@monapart.comwww.monapart.com

Petits anuncis

39

Petits anuncis

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

>>>TREBALLAuxiliar d’infermeria,recepcionista/telefonista s’ofereixPer treballar en consultorimèdic. Informàtica, catalànivell C i castellà. Disponibilitathorària. Experiència 14 anys al’Hospital de Barcelona i altres.

Rosa M.676 574 239933 339 226rosamarcoc@gmail.com

M’ofereixo per treballaren consulta mèdicaTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Maite626 480 757

M’ofereixo per treballaren consultori mèdicExperiència en el sector i atenció alpúblic. Bona presència, personaresolutiva i responsable.Disponibilitat horària.

Carme616 848 627

Administrativa sanitàriaS’ofereix per treballar enconsultes, centres mèdics ihospitals, amplia experiènciaen tracte al pacient i tramitació.Responsable, seriosa ipolivalent, gran motivació iimplicació a la feina. Nivell C encatalà, nivell mitjà en anglès,domini informàtic.

Lidia Girona606 658 635lidiagirona@hotmail.com

S’ofereix recepcionista/telefonista/administrativaEn consultori mèdic. Diplomadaen màrqueting. Màsterempresarial. Certificació enWord, Excel i Access. Internet.Català i castellà nadius. Anglès ifrancès. Experiència:recepcionista, teleoperadora,administrativa.Totaldisponibilitat horària.

Laura625 261 050lauritamolinap@hotmail.com

S’ofereix psicoterapeutaper treballar en consultapsiquiàtrica, clínica ocentre mèdicProfessionalitat iexperiència. Orientacióteoricopràctica:psicodinàmica. Titulada perC.I.P. a Miami (Florida, USA).

M. Àngels Pellín661 296 315angipeco@hotmail.com

Recepcionista/administrativa/secretàriaÀmpliaexperiènciaenatencióalpúblic, responsable,capacitatorganitzativa, d’adaptació i bonapresència.Coneixementsd’ofimàticaifacturació. Nivell C de català,anglès i francès. Alta motivació,disponibilitat immediata.

Isabel Delgado Gallego618 892 222

S’ofereix per treballar encentre mèdic, clínica oconsultaResident a Pl. Bonanova,mitjana edat. Bona presènciaamb experiència en clínicadental. Recepció, atenció alpacient, agenda mèdica, gestióde mútues, bancs, comptabilitati arxiu. Responsable,comunicativa, organitzada,educada i discreta. Flexibilitathorària i disponibilitatimmediata.

M. Ángeles Canales647 032 177macgraus@gmail.com

M’ofereixo com arecepcionista sanitàriaamb experiènciaHe treballat amb un metgereumatòleg i de capçaleradurant 8 anys. Actualment esticcobrant l’atur. Incorporacióimmediata.

Esther605 503 838estevezarenos@gmail.com

Recepcionista iadministrativa deconsulta mèdicaExperiència en administració,secretaria i recepcionista de centresmèdics i consultes mediques.Gransaptituds en tracte amb elpúblic.Coneixements informàtica.Responsable, disponibilitatd’horari.

Rosa Coll679 450 180

S’ofereix infermera per aconsultori mèdic o clínicaAmb experiència a consultes,hospitals i residències.Informàtica a nivell usuari.Barcelona i rodalies.

M. Lluïsa González600 086 474

S’ofereix secretàriarecepcionistaExperiència laboral en recepció.Gestió de mútues. Tasquesadministratives. Responsable,bona presència. Jornadacompleta o mitja jornada.

645 932 727

Dona, 56 anys, m’ofereixoper treballar en consultamèdicaPreferentment tardes, fenttasques administratives i derecepcionista, atenció al pacient,organització agenda mèdica, etc.Anglès nivell mitjà. català parlat iescrit. Informàtica nivell usuari,ordenada i metòdica. M’agrada eltracte amb la gent.

M. José Rodríguez García609 420 562

S’ofereix infermerfreelance com a extractord’anàlisi d’empresesVehicle propi. No importadistància.

Jaume Costa Col. 2873649 700 469

Auxiliar d’infermeria iadministrativa21 anys. M’ofereixo per treballar encentresmèdics i en consultes.Experiència a nivell hospitalari,

Petits anuncis

40

Petits anuncis

conximarti.7@gmail.com

S’ofereix per treballar encentre mèdic o consulta.Àmplia experiència laboralPreferentment Baix Llobregat.Tasques administratives i atenció alpacient. Informàtica, idiomes,control d’estocs i caducitats, gestióde mútues. Màxima confiança.Responsable, ganes de treballar ifer-ho bé. Disponibilitat immediata.Horari parcial o complet.

Montse606 456 518

M’ofereixo per treballar encentre de dia per a la terceraedatDisposodecarnetd’auxiliardeclínica,carnetdemanipuladorad’alimentsitincexperiència.

615405082dominguezleandra1@gmail.com

Interessada per treballar a

la recepció de consultorimèdicÀmplia experiència en atenció alpúblic (10 anys a la recepció d’uncentre de fisioteràpia familiar).Català, nivell“C”. Castellà, escrit iparlat amb correcció. Anglès, nivellusuari. Disponibilitat horària iimmediata.

Núria660 584 114932 371 747 (contestador)

S’ofereix secretària/recepcionista ambexperiènciaBona presència i bon tracte.Experiència administrativa,comercial i atenció al client.Castellà, català, anglès i francès.Persona responsable i sensecàrregues familiars. Disponibilitathorària. Disponibilitat immediata.

699 499 476

S’ofereix per treballaren consultes, centres

mèdics i hospitalsÀmplia experiència en atenció alclient en l’àmbit comercial.Responsable, resolutiva ipolivalent, gran motivació iimplicació a la feina. Dominiinformàtic. Disponibilitatimmediata.

Elisa Pallarès673 326 079epallares51@gmail.com

M’ofereixo per treballar enconsulta, centre mèdicTasques administratives irecepcionista . Bona presència.Idiomes: espanyol, italià (natiu),anglès (mitjà) i català (l’entenc).Ofimàtica a nivell d’usuari.

Michelina Renzulli627 765 277

Estudiant 3r d’infermerias’ofereix per treballar enconsultori mèdicEstudiant de 3r d’infermeria ambexperiència de 2 anys en

consultori ginecològic com aadministrativa i ajudant amb eltracte amb els pacients.Interessada en qualsevol altraespecialitat per la meva formació.Disponibilitat tardes.

Paula679 807 020paulahermosillabernal@gmail.com

>>>UTILLATGESColposcopi i monitor fetalPreu: 1.000 i 200 €.

Dr. Valentí Badia Segura647 842 663drbadia@hotmail.com

En venda generador d’o3OM-302 SEDECAL- 8000 €Any 2015. Sense estrenar. Envenda per no desenvolupar aquestlínia de negoci.

932 018 106paloma@checkvitae.com

geriàtric i atenció al pacient.Recepció trucades i agenda.Bilingüe català i castellà. Bonapresència, molta capacitat detreball i responsable. Disponibilitatd’horari

Alba Amor675 385 543albaamorcastilla.97@gmail.com

Ofereixo els meus serveiscom a administrativa iatenció a pacientsen consulta mèdica a Barcelona.Estudis superiors. Castellà icatalà natiu. Anglès nivell B2.Bona presència. Totaldisponibilitat horària.Incorporació immediata.

651 140 908

S’ofereix secretària mèdica /treball administratiuAmb idiomes i experiència enconsulta i centre sanitari. Buscojornada completa. Envio

referències a petició i CV detallanttrajectòria.

660 381 698mcbalay@gmail.com

Estàsbuscantunapersonaresponsableambexperiència?Sóc dinàmica, organitzada,comunicativa i empàtica.Tincexperiència de més de 20 anys endiferents laboratoris clínics, hospitals iconsultes mèdiques.

www.linkedin.com/in/francescaleón.Francesca León658 129 707xescaleon@gmail.com

S’ofereix secretàriaadministrativa per treballaren consultori mèdic. Ambexperiència. Informàtica, català,castellà, italià i anglès nivellmitjà. Disponibilitat horària.Preferiblement zona Maresme.

Conxi Martí Salvador647 842 771/937592097

tevapromoció

T'ajudem aorganitzar

l'aniversari de la

congres@comb.cat935 678 860

Informa-te'n alDepartament de Congressos

Amb la col·laboració de:

41

Grup Med

Què són els fons d’inversió

Un fons d’inversió és unaInstitució d’Inversió Col·lectiva(IIC), és a dir, és un instrumentd’estalvi que aglutina lesaportacions fetes per un

nombre de persones (els partícips) quevolen invertir els seus estalvis endeterminats actius financers. Cadapartícip és propietari d’una part delpatrimoni del fons en proporció al valorde les seves aportacions.

Qui participa en un fonsAl no tenir personalitat jurídica, el fonsd’inversió es relaciona amb l’entorn(partícips, intermediaris, mercats) a travésde dues entitats:• Entitat gestora: no és propietària dels

actius. És l’encarregada d’invertir elsdiners dels partícips per rendibilitzar lesseves aportacions i, d’aquesta manera,aconseguir una rendibilitat major que laque s’obtindria en invertir de maneraindividual. Actua als mercats financerscomprant i venent actius conforme a unmandat estricte de política d’inversió.

• Entitat dipositària: custodia el patrimonidel fons (valors, efectiu) i realitza funcions

de control sobre l’activitat de l’entitatgestora en benefici dels partícips.

Quins tipus de fons hi haHi ha una enorme varietat de fons dividitsen moltes categories diferents perrespondre als interessos de diferents tipusd’inversors. Depenent dels mercats en elsquals operi i la classe d’actius que compri,pertanyerà a una o una altra categoria.N’hi ha que compren deute públic (fonsde renda fixa), o accions (de rendavariable), o béns immobles (fonsimmobiliaris), o participacions en altresfons (fons de fons), etc. El més importantés fixar-se bé en quina és la seva políticad’inversió i assegurar-se d’entendreperfectament en què consisteix.

Avantatges dels fons d’inversióEls fons d’inversió ofereixen nombrososavantatges per a l’inversor:Seguretat: els fons són una opció segura ifiable d’inversió. La societat gestora realitzadiàriament el control de la gestió i els riscos,i emet un informe periòdic de gestió.Transparència: l’estalviador pot saber onestà invertint els seus diners, ja que

aquesta informació figura en la fitxa delfons, que la gestora actualitzaperiòdicament.Liquiditat: la liquiditat total dels fons fapossible que es pugui disposar de laquantitat que es necessita gairebéimmediatament si es dona el cas.Diversificació: tots els productes tenenobjectius d’inversió diferents, per això elsfons ofereixen alternatives suficientsperquè puguis diversificar la teva inversióevitant concentrar el risc.Gestió professional: un equip deprofessionals prenen les decisionsoportunes en línia amb la políticad’inversió de cada fons seguint els criterisde risc establerts.Fiscalitat: El partícip pot canviar d’un fonsa un altre les vegades que desitgi sensehaver de tributar. Només ha de fer-ho perles plusvàlues quan vengui la seva posició.Apte per a tots: no fa falta tenir un granpatrimoni per poder invertir en un fons.

Es tracta, en definitiva, d’invertir diners,gestionats professionalment, per obtenirels majors beneficis possibles en funció dela política d’inversió del fons.

Els fons d’inversió s’hanconvertit en un delsproductes més utilitzatsper invertir els estalvis.T’expliquem en quèconsisteixen, quins tipushi ha i els avantatgesque ofereixen.

Pots demanar assessorament aMedpatrimonia i/o Med1 ServeisFinancers. Els nostres assessors et faranun estudi individualitzat per poder-teoferir un pla òptim d’inversió en funcióde les teves necessitats. Consulta’nssense cap compromís 93 567 88 28o al web serveisfinancers.med.es

42

GrupMed

Com afecta al metgela nova llei d’autònoms

COTITZACIÓAltes i baixes de la Seguretat Social:es permetrà donar-se d’alta i baixa fins atres vegades l’any en el Règim Especial delTreballador Autònom.

Canvis a la base de cotització:es podrà canviar fins a quatre vegades l’any labase de cotització, adaptant-se a l’evolució delnegoci.

Sistema de cotització:la reforma proposa canvis importantsencaminats a fer més just l’actual sistema decotització i adequar-lo als ingressos reals delsautònoms. En concret es tracta d’aquestesmesures:

1. Pagament per dies reals d’alta: noméses pagarà pels dies treballats i no des delprimer dia del mes en què s’inicia l’activitatcom era fins ara.

2. Quatre terminis per als canvis decotització: s’amplia de dos a quatreels possibles canvis anuals de base decotització per adequar-se a la fluctuaciód’ingressos.

CONTRACTACIÓFacilitats per contractar:el treballador autònom conservarà la TarifaPlana de 50 euros encara que contractitreballadors.

Bonificacions a la contractació de familiars:els autònoms que contractin indefinidamentfamiliars podran beneficiar-se d’una bonificaciódel 100 % de la quota empresarial percontingències comunes durant 12 mesos. No esveuran limitats pel nombre de contractacionsi el perfil de l’empleat com actualment, ja queles ajudes solament es concedeixen en el casde contractar joves menors de 30 anys o a unfamiliar menor de 45 anys.

Contractació de fills amb discapacitat:s’amplia a fills més grans de 30 anys lapossibilitat de contractar per compte d’altrisense dret a desocupació fills que convisquinamb l’autònom al domicili familiar.

QUOTES DELTREBALLADOR AUTÒNOMBonificacions en la quota d’autònoms:s’amplia la tarifa plana de 50 euros mensuals,de 6 mesos a 1 any, i després es passarà a pagarla quota amb un 50 % de reducció durant 6mesos més i amb el 30 % de reducció durant sismesos més.

Reducció dels requisits d’accés: es redueixde 5 a 2 anys el termini sense cotitzar enautònoms perquè es puguin beneficiar de latarifa plana si es tornen a donar d’alta. Tambés’aplica a les dones que es tornen a donar d’altadesprés de la maternitat dins dels 2 anys des delcessament.

Autònoms que emprenen per segonavegada amb tarifa plana: s’obre la porta alfet que es beneficiïn de nou de la tarifa planasempre que hagin transcorregut tres anys debaixa en el Règim Especial d’Autònoms (RETA).

Recàrrecs per retards en el pagament de laquota d’autònoms: la penalització per retardsen el pagament de la quota d’autònoms esredueix del 20 al 10 %, si es paga dins del primermes natural següent.

Quan un metge comença una activitat deforma independent com a autònom, ha detenir en compte una sèrie de requeriments,entre els quals optar per la mutualitat deprevisió social alternativa Mutual Mèdicade Catalunya i Balears (MMCB) amb el

seu producte Metge d’Exercici Lliure(MEL) o donar-se d’alta al Règim Especialde Treballadors Autònoms (RETA) de laSeguretat Social.

Pel que fa al Règim Especial deTreballadors Autònoms (RETA), el passat 26

d’octubre es va aprobar la Llei de ReformesUrgents del Treball Autònom que actualitzaaixí la legislació intentant equiparar-la a laresta de regulacions europees. Els canvismés destacats de la nova llei dels autònomssón els següents:

Aquestes són algunes de les novetats queinclou la nova llei dels autònoms. Peròposar-vos a les mans d'un professional éssempre la millor opció. Recomanemobtenir assessorament amb caràcter previa l’inici de l’activitat a fi que la decisiós’ajusti a les situacions individualitzades.

Aquest assessorament el podeuobtenir a Mediconsulting, fiscal ilaboral, legal i comptable i aMedicorasse, la Corredoriad’Assegurances del Col·legi, altelèfon 93 567 88 88 o a www.med.es

43

GrupMed

JUBILACIÓSi el treballador per compte propi en edatde jubilació té personal contractat en el seunegoci, podrà compaginar la seva activitati rebre el 100 % de la pensió. És a dir, elsautònoms que tinguin almenys un empleatal seu càrrec i hagin complert l’edat legal dejubilació, poden compatibilitzar el treball ambel cobrament del 100 % de la pensió. Fins aranomés es permetia la jubilació a temps parcial,és a dir, compatibilitzar la meitat del salari ambla meitat de la pensió.

IMPOST SOBRE LA RENDADE LES PERSONES FÍSIQUESNoves deduccions fiscals:si l’autònom treballa des de casa, i així honotifica a Hisenda, podrà deduir les despesesde subministraments com l’aigua, el gas,l’electricitat, el telèfon i internet, en un 30 % dela part de l’habitatge que afecti a l’activitat del’autònom.

TRIAR ENTRE MÚTUAPROFESSIONAL I RÈGIMD’AUTÒNOMSEn medicina rebre la pensió de jubilació éscompatible amb l’exercici de la medicinaprivada. A partir del 1995, els metges quetreballaven per compte propi van començar aescollir entre donar-se d’alta al RETA i cotitzar ala Seguretat Social o acollir-se al MEL.Aquesta elecció resulta decisiva, sobretot sientre els plans del professional està continuaren l’exercici privat després de la jubilació de lasanitat pública. Com que el règim MEL no pagaa la Seguretat Social, es pot compaginar senseproblemes el 100% de la jubilació i continuarexercint la medicina de manera privada. Encanvi, si el metge està donat d’alta al RETA, aixòno és possible.La tria d’una o altra opció ha d’efectuar-se en eltermini d’un mes des de l’inici de l’activitat. Si elmetge no s’inscriu a cap, la Llei entén que, peromissió, estarà inscrit en el RETA des de l’inici dela seva activitat. És una decisió important de laqual convé conèixer totes les seves implicacionsper assegurar que s’ha triat l’alternativaadequada.Els professionals que s’incorporin al RETAperdran el seu dret a acollir-se més tard a lamutualitat de previsió social si canvien d’opinió.Podran utilitzar la mútua com a sistemacomplementari o d’estalvi, però hauran decontinuar pagant la quota d’autònom. Per aixòés molt important estudiar els pros i els contrad’aquestes dues alternatives.

43

IRPF

44

Innovació i tecnologia

El Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelonas’obre pas a EuropaEl 22è Fòrum d’Inversió Healthcare Barce-lona ha estat el més internacional dels cele-brats fins ara. El motiu va ser la seva inclusió enel congrés HIMSS Europe & Health 2.0, que vatenir lloc el passat 28 de maig a Sitges i que esva posicionar com l’esdeveniment de salut di-gital d’àmbit europeu amb més ressò del mo-ment. Els més de 2.000 assistents a HIMSSEurope & Health 2.0 van conèixer de prime-ra mà les darreres novetats tecnològiques i lestendències de futur del sector, que passen perl’ús de dades genòmiques en medicina deprecisió, intel·ligència artificial, teràpies digi-tals o apoderament del pacient, entre d’altres.

L’emprenedoria i la innovació en el sectorhealthcare també van tenir un paper destacaten el congrés. És aquí on va entrar en joc elFòrum d’Inversió Healthcare, que es va cele-brar junt amb un dels altres fòrums d’inversióde referència: l’EC2VC Investors Forum andPitch Competition. En aquesta ocasió, als or-ganitzadors habituals dels fòrums healthcare(Col·legi de Metges de Barcelona, BarcelonaActiva-Ajuntament de Barcelona, ESADE-BANi Biocat) s’hi van sumar HIMSS Europe, Health2.0 i l’acceleradora europea eHealth Hub. L’es-deveniment també va tenir un format dife-rent al ja conegut: els emprenedors compta-ven amb quatre minuts per presentar el seuprojecte i un torn de preguntes i respostes decinc minuts amb un jurat especialitzat. L’in-

centiu residia en què el mateix jurat premiavauna empresa de la categoria shoot (compa-nyia que busca la seva primera ronda d’inver-sió) i una altra de la bloom (companyia que jaha rebut finançament privat i que busca unainversió de seguiment) amb tres mesosd’acompanyament especial per part d’eHealthHub, per identificar i connectar amb els inver-sors més adequats.

Guanyadora de la categoria shootInfermedica, una aposta per l’optimitzacióde l’atenció al pacient a través de la IAEn la categoria shoot, l’empresa guanyadorava ser Infermedica, que ha desenvolupatuna plataforma de marca blanca basadaen la intel·ligència artificial (IA) a través dela qual els pacients poden obtenir un di-agnòstic clínic preliminar. La plataforma,disponible per a diferents formats, plante-ja a l’usuari diferents preguntes diagnòsti-ques i en funció de les respostes mostrapossibles solucions als símptomes descrits.Amb això, el pacient pot autotractar-se oplantejar una teleconsulta. D’aquesta ma-nera, s’eviten visites presencials i s’optimit-za el temps tant del pacient com del metge.El CEO de la companyia, Piotr Orzechowski,va explicar que la plataforma ja té més de 3milions d’usuaris i que disposa de gairebé1.700 desenvolupadors subscrits, inclosos

els seus grans socis: Healthloop i Allianz.Infermedica va nàixer l’any 2012 i té seu aPolònia i als Estats Units.

Guanyadora de la categoria bloomIOMED Medical Solutions, iniciativespioneres per optimitzar la gestió sanitàriaIOMED Medical Solutions, desenvolupado-ra de software per a l’anàlisi i estructura dedades clíniques a través de la IA, va ser lapremiada de la categoria bloom. La start-up,creada l’any 2016 a Barcelona, ha llançat almercat una solució que suposa un granavenç en la gestió sanitària. Es tracta de latecnologia MEL (Medical Language API),que es basa en la informació que el metgeintrodueix en la història clínica de cadapacient. MEL identifica els conceptes clíni-cament rellevants i els emmagatzema demanera estructural i codificada en unabase de dades. Amb això, el metge pot re-duir el temps d’anàlisi de l’historial del pa-cient; i l’hospital, reutilitzar la informacióde forma massiva. El CEO d’IOMED, Javierde Oca, estima que l’ús de la seva tecnolo-gia permetrà estalviar fins a 12 milionsd’euros l’any en reingressos hospitalaris imés de tres milions d’euros en ingressosurgents evitables. Ara per ara, la soluciód’IOMED s’ha implantat a l’Hospital Valld’Hebron de Barcelona.

45

Innovació i tecnologiaInnovació i tecnologia

Conferència sobrela inversió en tecnologiesmèdiques innovadores

“El millor consellper a l’innovador éspensar com un inversor”

John M. Collins:

L’enginyer i director d’Operacions iImplementació de Tecnologia delCIMIT (Centre per a la Integració dela Medicina Innovadora) de Boston,John M. Collins, va oferir una confe-

rència al Col·legi de Metges de Barcelona elpassat 12 d’abril, anomenada “La inversió entecnologies mèdiques innovadores”. Organit-zaven la conferència Cimti.cat, la FundaciónLeitat, el Departament de Salut de la Generalitatde Catalunya, l’AQuAS i el CoMB.

A la seva xerrada, Collins va explicar la his-tòria i les característiques del CIMIT. Aquestorganisme, nascut el 1998, funciona com unaxarxa internacional en continu creixement,donant suport als innovadors i connectant elsdiversos ecosistemes de l’atenció sanitària.

Collins va fer un aclariment d’una im-portància essencial, en la seva opinió: re-cerca i innovació són dues coses diferentsi obeeixen a processos contraris. Recercaés “agafar diners i convertir-los en conei-xement”, mentre que innovació és “agafarconeixement i convertir-lo en diners i im-pacte”. Segons el COO del CIMIT, confon-dre aquests dos termes és la principal raóper les quals moltes empreses fracassen,atès que el finançament públic es concen-tra en el mèrit científic de la investigació

bàsica, és a dir, la recerca, i, de maneraoposada, el finançament privat se centraen el potencial inversor de les start-ups, ésa dir, la innovació.

“Quan un comença fent recerca, no sesap on acabarà. Quan un comença a fer inno-vació, s’ha de tenir una idea molt clara de quèes vol aconseguir”, va afirmar Collins. Les em-preses que comencen des de la recerca i vo-len acabar en innovació, si ho fan per si ma-teixes, molt probablement“acabaran a la vallde la mort”.Tanmateix, Collins va explicar queaproximadament la meitat dels projectes delCIMIT que reben finançament inicial moren,però l’altra meitat continuen rebent-ne, i unterç acaben finalment arribant als pacients.

Concentrar la recerca de propostesi solucionsL’assistència sanitària té importants reptes:reduir la despesa i millorar-ne l’accés i laqualitat. Davant d’això, segons John M. Co-llins, l’inversor ha de concentrar-se i mirar detrobar propostes i solucions que es concen-trin en àrees com l’atenció integrada, la in-tel·ligència artificial i l’ús de dades, l’anome-nat internet de les coses i dispositiusportables, la genètica, l’assistència persona-litzada i l’assistència remota.

El millor consell per a l’innovador és, ex-plica Collins, pensar com un inversor. Pertant, és molt important que abans de de-cidir tirar endavant el seu projecte, recorrien ambdues direccions “els esglaons de lainversió”: l’innovador té una bona idea;aquesta idea buscarà finançament per de-senvolupar ciència i tecnologia; aquestatecnologia serà aplicada per crear un pro-ducte; aquest producte crearà una opor-tunitat de negoci, i aquesta oportunitatde negoci serà aprofitada per un inversor.

En definitiva, les pautes per tal que unmetge aconsegueixi inversió, va resumirJohn M. Collins, són concentrar-se a tro-bar necessitats no satisfetes, que abastinel major nombre de pacients possible i si-guin el màxim de rendibles per als com-pradors (tenint, en compte, doncs, les ne-cessitats dels centres sanitaris públics oprivats). A més, cal fer servir solucions tec-nològicament sòlides i que provinguin dequalsevol àmbit; pensar com a innovador,però també com a inversor amb un pla denegoci ben clar i envoltat del millor equiphumà, i practicar la “persistència irracio-nal”: estar preparat per a un viatge llarg idifícil, però alhora ser capaç de dur-lo aterme.

46

Consultori terminològic

Pel que fa a la formació de les sigles, cal teniren compte les consideracions següents: se-gueixen l’ordre de la sintaxi catalana (vacu-na VPH, contra el virus del papil·loma humà);recullen el nom de la malaltia o el patogenque la causa amb la lletra inicial (vacuna T,contra el tètanus) o, en denominacions sin-tagmàtiques o compostes, amb les inicials(vacuna RV, contra el rotavirus; vacuna FG,contra la febre groga; vacuna XRP, contra elxarampió, la rubèola i la parotiditis); final-ment, per a les vacunes polivalents, les si-gles inclouen els serogrups o serotips sobreels quals actua la vacuna (vacuna HAB, con-tra les hepatitis A i B), o el nombre de sero-grups o serotips (vacuna VPH2, contra el vi-rus del papil·loma humà tipus 16 i 18).

Teniu disponibles els criteris complets alweb del TERMCAT, a l’adreça següent:ht tp: //w w w.termcat .cat /docs/docs/DenominacioVacunes.pdf.

Pel que fa a la forma x-valent, es construeixamb un numeral grec adjuntat al formantllatí -valent en la designació de fins a deuserotips o serogrups: monovalent, divalent,trivalent, tetravalent, pentavalent, hexava-lent, heptavalent, octovalent, nonavalent idecavalent. A partir d’onze serotips o sero-grups, es proposa de donar prioritat, encanvi, a la construcció formada amb la xifrai el formant llatí -valent (11-valent, 13-valent,23-valent, etc.). Aquesta construcció tam-bé es considera admissible, si bé secundà-riament, per a fer referència a menys d’on-ze serotips o serogrups en contextosdivulgatius o amb limitacions d’espai.

Les denominacions abreujades de vacunesLes denominacions abreujades de vacu-nes, que poden ser imprescindibles enmolts contextos, es construeixen amb elnucli vacuna seguit de la sigla del nom dela vacuna.

En aquest Consultori terminològic continuemla presentació, encetada en el número ante-rior, dels criteris sobre les denominacions devacunes en català, establerts pel ConsellSupervisor l’any 2015 amb l’aval de diversosexperts en vacunologia.

Les denominacions de vacunes polivalentsLes denominacions de vacunes polivalentses poden construir, segons el cas, especifi-cant els serotips o serogrups per als qualsés vàlida la vacuna (per exemple, vacunaanti-hepatitis A i B) o bé fent referència alnombre de serotips o serogrups, mitjançantla construcció genèrica x-valent (vacunaantipneumocòccica conjugada heptavalent).

La primera opció es considera prioritària enels casos en què la vacuna és útil per a pocsserotips o serogrups (dos o tres, preferible-ment), mentre que la segona opció es consi-dera preferent en els casos en què la vacunaés útil per a quatre serotips o serogrups o més.

Des del TERMCAT, us exposem una qüestió de terminologiamèdica que considerem que pot ser del vostre interès

Consultes amb resposta

Les denominacions de vacunes en català (II) Més informació:www.termcat.cat

Marta Sabater Berenguer

Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 153, juliol de 2018 Edita COL·LEGI DE METGES DE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: col.metges@comb.cat · http://www.comb.cat

Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Lluís Esteve, Sònia Miravet Consell de Redacció Antoni Trilla, Albert Lluch, Marc Soler,Jesús Calvo, Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Edna Murillo, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) Redacció Aitor Mora, Vanessa Fernández, Araceli Garcia, FedericaAlborch, Sandra Carmona Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic i infografies CEGE Capçalera i iconografiaVilluendas + Gómez Disseny Il·lustracions Lovewarparadise (CEGE) Retoc fotogràfic, preimpressió i impressió www.cegeglobal.com Publicitat UR MàrquetingDipòsit legal B. 26662-2013

Escola d’estiu2018Tallers per a metges i professionalsCursos per a nens i joves

Inscriviu-vos-hi araPer a més informació

Centre d’Estudis Col·legials

Passeig de la Bonanova 47,

08017 Barcelona

Tel. 93 567 88 88

http://cec.comb.cat

cecfmc@comb.cat

Introducció a l’anàlisi estadística de dadesmèdiques amb SPSS

Comunicació i parlar en públic utilitzantles tècniques dels actors

Suport vital bàsic amb des�bril·lacióautomàtica

Lideratge d’equips sanitaris e�caçosi saludables

Cirurgia menor

Marc legal i aspectes pràctics en larealització d’assaigs clínics i estudispostautorització

La iatrogènia i l’ètica

Taller d’introducció al mindfulness

Idiomes per a adults

Mètode pedagògic d’ajuda a l’estudi per anens i joves

Anglès per a nens i joves

Préstec Personal Multidestí

Sense comissions d’oberturani de cancel·lació total o parcial

Devolució: de 12 fins a 96 mesos

Interessos de finançamentmolt avantatjosos

Import: de 3.000 fins a 75.000 €

Consulta’ns i t’assessorarem sense cap compromís

93 567 88 88www.serveisfinancers.med.es serveisfinancers@med.es

La confiançad’estar junts

Medone serveis S.L.U. NIF B-61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.645, foli 5, full B-196.873, inscripció 7a,posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA.

Fes realitat els teus projectesAmb el préstec* de BBVA podràs comprar un cotxe nou, reformar la

casa o anar de viatge, amb condicions avantatjoses:

W

20Taula rodona sobrela prescripció demedicaments opioides

25Es constitueix la novaComissió de Deontologia

26L’assistència a personesen situació de final de vida

#153Juliol 2018

www.comb.cat

La Jornada d’Orientació MIRes consolida amb la participacióde més de quatre-cents metges

D E METGE A METGE

PROFESSIONALITAT

D EDICACIÓ

ATENCIÓPER SONALITZADA

QUALITAT

RAPID ESA

LABORATORI FAMILIAR

EXTENSA XARXA

OBERT ELS 365 DIES

URGÈNCIES PERMANENTS

ANÀLISIS A DOMICILI

REVISIONS D’EMPRESA

PRINCIPALS MÚTUES

www.labmdb.com www.labcatbio.com www.abolab.es www.laboratoriodeanalisisclinicos.comALELLA • ARENYS DE MAR • BADALONA • BEGUES • CANET DE MAR • CARDEDÉU • CASTELLDEFELS • CORNELLÀ DE LLOBREGAT • EIVISSA • EL PRAT DE LLOBREGAT • ESPLUGUES DE LLOBREGATGAVÀ • GIRONA • GRANOLLERS • L'HOSPITALET DE LLOBREGAT • LA ROCA DEL VALLÈS • LLEIDA • MADRID • MANRESA • MATARÓ • MOLINS DE REI • RUBÍ • SABADELL • SANT CUGAT DELVALLÈS • SANT JOAN DESPÍ • SANT JUST DESVERN • SANTA COLOMA DE GRAMENET • TARRAGONA • TERRASSA • VILADECANS • VILAFRANCA DEL PENEDÈS • VILANOVA I LA GELTRÚ