63265 CoMB tripa 153 150dpi...ALELLA • ARENYS DE MAR • BADALONA • BEGUES • CANET DE MAR •...

47
20 Taula rodona sobre la prescripció de medicaments opioides 25 Es constitueix la nova Comissió de Deontologia 26 L’assistència a persones en situació de final de vida #153 Juliol 2018 www.comb.cat La Jornada d’Orientació MIR es consolida amb la participació de més de quatre-cents metges

Transcript of 63265 CoMB tripa 153 150dpi...ALELLA • ARENYS DE MAR • BADALONA • BEGUES • CANET DE MAR •...

  • 20Taula rodona sobrela prescripció demedicaments opioides

    25Es constitueix la novaComissió de Deontologia

    26L’assistència a personesen situació de final de vida

    #153Juliol 2018

    www.comb.cat

    La Jornada d’Orientació MIRes consolida amb la participacióde més de quatre-cents metges

    D E METGE A METGE

    PROFESSIONALITAT

    D EDICACIÓ

    ATENCIÓPER SONALITZADA

    QUALITAT

    RAPID ESA

    LABORATORI FAMILIAR

    EXTENSA XARXA

    OBERT ELS 365 DIES

    URGÈNCIES PERMANENTS

    ANÀLISIS A DOMICILI

    REVISIONS D’EMPRESA

    PRINCIPALS MÚTUES

    www.labmdb.com www.labcatbio.com www.abolab.es www.laboratoriodeanalisisclinicos.comALELLA • ARENYS DE MAR • BADALONA • BEGUES • CANET DE MAR • CARDEDÉU • CASTELLDEFELS • CORNELLÀ DE LLOBREGAT • EIVISSA • EL PRAT DE LLOBREGAT • ESPLUGUES DE LLOBREGATGAVÀ • GIRONA • GRANOLLERS • L'HOSPITALET DE LLOBREGAT • LA ROCA DEL VALLÈS • LLEIDA • MADRID • MANRESA • MATARÓ • MOLINS DE REI • RUBÍ • SABADELL • SANT CUGAT DELVALLÈS • SANT JOAN DESPÍ • SANT JUST DESVERN • SANTA COLOMA DE GRAMENET • TARRAGONA • TERRASSA • VILADECANS • VILAFRANCA DEL PENEDÈS • VILANOVA I LA GELTRÚ

  • Sumari

    Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona

    Segueix-nos a:facebook.comb.cat

    Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat

    Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/

    #153Juliol 2018

    14

    17

    20

    43

    5 Opinió i anàlisiÉs l’hora de millorar la situaciódels professionals. Per responsabilitati justícia

    6 PresentacióEl Col·legi al costat dels MIR

    7 ProfessióNou paradigma de l’assegurament de laresponsabilitat civil sanitàriaCàtedra de Responsabilitat ProfessionalMèdica i Medicina LegalL’atenció primària: clau per a la salut i lacohesió socialManifest intercol·legial. Les vacunesfuncionenCompromís amb l’assistència sanitàriauniversal

    11 El CoMB als mitjans12 Professió

    Medicina privada. El pacient com aportador de la seva informació clínica

    14 CrònicaMés de cent metges orienten tres-cents MIR en l’elecció d’especialitatComencen la residència a Barcelonamés de vuit-cents metges

    17 La qüestióQuè n’esperes de la residència? Quèaconsellaries als que comencen ara aestudiar per a l’examen MIR?

    18 Demografia mèdicaMetges i metgesses per especialitat,sexe i edat

    19 Bona praxiLa prescripció eficaç i segura delsfàrmacs opioides i la prevenció delscasos d’abús

    20 Taula rodonaLa prescripció de fàrmacs opioides ales nostres consultes

    22 Activitat col·legial21è Fòrum d’Inversió Healthcare

    Fundació Galatea: Les emocions en eltractament dels trastorns addictius

    La nova llei de protecció de dades

    El CoMB i Fundació Galatea expliquenels 20 anys del PAIMM a diferentsfòrums internacionals

    Contra les desigualtats entre homes idones, també en l’àmbit sanitari

    24 La Junta informaL’Assemblea de Compromissaris aprovaels comptes del 2017Renovació de la Comissió deDeontologiaLa Junta de Govern inhabilita unmetge per divulgar i practicarprocediments sense cap evidènciacientífica amb pacients oncològics

    26 DossierL'assistència a persones en situaciófinal de vida

    28 CooperacióMúsica i solidaritat a la quarta edicióde Mediconcert

    29 Seccions col·legials i juntescomarcals

    32 Obituaris33 Cultura i societat

    Entrevista a Rosa Dinarès, metgessai egiptòlogaMetges destacats a l’esportEntrevista a José Luis Cabrera Muñoz,metge i atleta

    37 Petits anuncis41 Grup Med

    Què són els fons d’inversióCom afecta al metge la nova lleid’autònoms

    44 Innovació i tecnologiaEl Fòrum d'Inversió HealthcareBarcelona s'obre pas a EuropaConferència sobre la inversió entecnologies mèdiques innovadores

    46 Consultori terminològic

    28

    3

  • Posa’t en contacte amb nosaltresi informa’t de tots els serveis a:http://protecciosocial.comb.cat / Tel. 93 567 88 94

    Programa deProtecció Social

    El Programa de ProteccióSocial promou el benestar i laqualitat de vida dels metges.S’hi ofereix una atenciódirecta i personalitzada atots el col·legiats i familiarsmés propers per part deles nostres treballadoressocials. L’òptima assignacióde recursos del Programa vedonada pel criteri de justíciasocial i l’anàlisi personalitzadade cada cas en el complimentdels requisits establerts.

    Conciliació de la vidaprofessional i personal

    Serveis i ajuts a ladependència

    Activitats de prevenciói formatives

  • 5

    Opinió i anàlisi

    És l’hora de millorar lasituació dels professionals.Per responsabilitat i justíciaPermeteu-me iniciar aquesta salutació donant la benvinguda als nous companys icompanyes que tot just s’acaben de col·legiar i que rebran per primer cop a casa la revistaCOMB. A tots vosaltres, com ja us vaig traslladar en l’acte de benvinguda, us desitjo un camíple d’oportunitats per aprendre i gaudir d’aquesta professió i dels seus valors i us animo aparticipar de l’activitat d’aquest Col·legi, que ja és també vostre.

    Ja fa mig any que l’equip de la Junta de Govern vam començar a treballar per assolir elsnostres compromisos electorals, enmig d’una situació política complexa que, d’altra banda,ens exigeix estar a l’alçada. En aquests mesos, hem impulsat dos documents de posició degran importància pel que fa a garantir la bona praxi. Tant el document sobre la prescripcióeficaç i segura dels fàrmacs opioides (en aquest cas, aprovat pel Consell de Col·legis deMetges de Catalunya), com el de “L’assistència a persones en situació de final de vida”, delsquals informem a la revista, donen una resposta rigorosa, professional i ètica a qüestionsrellevants plantejades per la professió i per la societat. Una vintena de companys icompanyes experts han col·laborat en la redacció d’aquests documents. A tots ells, el meuagraïment per l’esforç i les hores dedicades i l’enhorabona pel valor que han aportat amb elseu treball. La seva participació és la millor mostra que el Col·legi som i el fem entre tots.

    Al llarg del darrer trimestre, el Col·legi també ha acollit i promogut debats necessaris comara el de la gestió de la informació clínica al sector de la medicina privada. Recentment, hemobert també el debat sobre els principis i deures que han de regir l’exercici de la direcciómèdica als hospitals i centres sanitaris. Precisament, a la primera sessió de treball i discussióvam comptar amb la presència del nou director del Servei Català de la Salut (CatSalut), AdriàComella. Era la seva primera visita al Col·legi i va aprofitar la seva intervenció per traslladar-nos una dosi d’optimisme en l’etapa que s’obre amb el nou govern.

    Des del CoMB i, des de la lleialtat institucional que ens correspon, oferim la nostracol·laboració a l’equip que encapçala la consellera Alba Vergés, a qui desitgem moltsencerts. També manifestem que necessitem que el govern encari de manera decidida elsproblemes que el nostre sistema té plantejats. I, sobretot, necessitem revertir les injustescondicions laborals i professionals que estan afectant molts metges i metgesses,especialment els joves.

    Per responsabilitat, vam assumir grans sacrificis perquè la crisi i les retallades no afectessin laqualitat assistencial. Amb el mateix esperit vam demanar que no minvessin les partidesd’inversions, equipaments, recerca i docència. Ara, per responsabilitat i justícia, cal que laprioritat pressupostària se situï en la dignificació de les condicions dels professionals. Enaquests moments, no atendre aquesta prioritat i, alhora, no emprendre la transformació delsmodels d’organització dels centres, apostant pel lideratge i l’autonomia professional, enspot situar en un escenari, no només de més incertesa pel que fa al futur del sistema, sinó degran frustració i de conseqüències imprevisibles.

    Jaume Padrós Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona

    JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen Tresorer Lluís Esteve i Balagué Vicesecretària Sònia Miravet Jiménez Vocals Antoni Trilla Garcia, Magda Campins i Martí, Josep Maria Benet i Martí, Anna Carreres Molas,Anna Olivé Torralba, Mireia Puig Campmany, Pere Torner Pifarré, Iolanda Jordan Garcia, Francesc Bas Cutrina, Àngels Escorsell Mañosa, Antonio Roman Broto, Eulàlia Ruiz Gil, MònicaBotta Santasuana, Ylenia Garcia Navarro

    “Necessitem que elgovern encari demanera decidida

    els problemes queel nostre sistema

    té plantejats. I,sobretot, necessitem

    revertir les injustescondicions laboralsi professionals que

    estan afectant moltsmetges i metgesses,

    especialment els joves”

  • 6

    Presentació

    La Junta de Govern del CoMB es va reunir a l’Hospital de Sant Joan de Déu i es va adherir, el passat 17 de maig, a la campanya#PARALOSVALIENTES. L’objectiu és aconseguir 30.000.000 € per crear el nou SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, el centreoncològic infantil més gran d’Europa que, tal com diuen els promotors de la campanya, està “fet amb el valor de tots i per a tots”.El nou centre tindrà capacitat per atendre 400 pacients l’any, un 30 % més dels que actualment atén el Servei d’Oncologia del’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i incorporarà els darrers avenços en la lluita contra el càncer infantil.

    La imatge

    El número 153 de la nostra revista és un número especial. És un exemplar amb unaalta dosi d’il·lusió, per la benvinguda als nous col·legiats MIR. Com cada any, s’hacompletat el procés d’assignació de places MIR. Els candidats van poder informar-sede primera mà, gràcies a la generositat de més de cent metges i metgesses que elsvaren atendre en la jornada d’orientació organitzada per la secció de Metges MIR iMetges Joves del Col·legi. Poques setmanes després, més de vuit-cents MIR s’hancol·legiat ja al CoMB i inicien aquesta etapa clau de la seva formació. Són el futur dela nostra professió i el CoMB és i serà sempre al seu costat. En teniu bons exemplesa la revista, incloent-hi un estudi de demografia per especialitats i unes breusentrevistes a alguns d’aquests nous companys de professió.

    Voldria destacar la importància pràctica de la nova pòlissa de responsabilitatcivil sanitària, explicada a les primeres pàgines de la revista i també ressaltar queja escalfem motors per celebrar els 20 anys del PAIMM, un programa d’èxit queens honora com a professionals i que ens permet ajudar els companys que honecessiten. Finalment, vull cridar-vos l’atenció sobre el manifest a favor de lesvacunes i sobre el compromís del CoMB i de tots els professionals sanitaris ambl’assistència sanitària universal, així com sobre la publicació dels documents deposició relatius als fàrmacs opioides i la prevenció dels casos d’abús i a l’assistènciaal final de vida.

    Res més. Donar-vos les gràcies a tots els que feu possible i llegiu la revista i desitjar-vos unes bones vacances. A la tornada, ben segur que se’ns girarà feina.

    Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del CoMB

    20Taula rodona sobrela prescripció demedicaments opioides

    25Es constitueix la novaComissió de Deontologia

    26L’assistència a personesen situació de final de vida

    #153Juliol 2018

    www.comb.cat

    La Jornada d’Orientació MIRes consolida amb la participacióde més de quatre-cents metges

    El Col·legial costat dels

    MIR

  • Professió

    7

    Corren temps difícils en el mer-cat assegurador de la respon-sabilitat professional sanitària.L’entrada en vigor del nou ba-rem d’accidents de trànsit

    (Llei 35/2015 de reforma del sistema pervaloració de danys i perjudicis produïtsen accidents de circulació), que els jut-ges utilitzen de manera orientativa per

    Nou paradigma de l’asseguramentde la responsabilitat civil sanitàriaLes condicions econòmiques assolides en la nova pòlissa de responsabilitat civil professionalamb l’asseguradora Sham suposen un èxit per al Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i elConsell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) en uns temps difícils per al sector igaranteixen l’estabilitat i la sostenibilitat del model de cobertura de la responsabilitatprofessional mèdica a Catalunya.

    indemnitzar els casos de responsabilitatcivil sanitària, ha suposat un incrementmolt important de les indemnitzacions,que, en ocasions, ha arribat a triplicar lesque es preveien en l’anterior barem, se-gons les estimacions del CoMB.

    Això, juntament amb els baixos tipusd’interès fruit de les polítiques del BancCentral Europeu, que dificulten l’obtenció

    de rendiments financers amb els qualsfins ara les companyies asseguradorescomplementaven les primes de les asse-gurances, són els principals factors quehan contribuït a una nova crisi del’assegurament de la responsabilitat civilsanitària a Espanya.

    Companyies que tradicionalment as-seguraven aquest sector, com Mapfre o

  • 8

    Professió

    Zurich, que han estat líders absoluts du-rant la darrera dècada, s’han anat retirantprogressivament del mercat.

    Això ha comportat importants difi-cultats d’assegurament a diverses comu-nitats autònomes, amb concursos de-serts, com en el cas d’Andalusia, Múrcia oExtremadura, i amb un enduriment deles condicions d’adjudicació amb nota-bles increments de prima que, en oca-sions, han arribat al 178 %. A més a més,s’ha generalitzat la introducció de fran-quícies i han aparegut els assegura-ments parcials, que es caracteritzen per-què asseguren només una part de laresponsabilitat.

    amb més de 26.000 assegurats, ha esde-vingut un model de cobertura de re-ferència entre el col·lectiu sanitari.

    Destaca d’aquest model, intermediatper la Corredoria del Col·legi de Metgesde Barcelona —Medicorasse CS—, que lacompanyia asseguradora hagi de dele-gar en el Servei de Responsabilitat Pro-fessional del CCMC (SRP), adscrit a l’ Àreade Praxi del CoMB, la gestió, tramitació idefensa de totes les reclamacions.

    En els darrers anys, un dels principalsobjectius de l’SRP ha estat dur a termeuna política activa de gestió de riscos(Risk Management), orientada a la inves-tigació i prevenció en seguretat clínica,que s’ha traduït en una important reduc-ció de la sinistralitat.

    Mitjançant concurs públic, amb unacontractació conjunta i coordinada entreel CCMC i el CatSalut, la pòlissa col·lectivava ser adjudicada el juliol passat a Sham,Société Hospitalière d’Assurances Mu-tuelles (80 %) i amb una coassegurançaamb SegurCaixa-Adeslas (20 %). Ambl’adjudicació del nou concurs, es manté ireforça el protagonisme de l’SRP delCCMC i del model català d’asseguramentde CCMC-CatSalut.

    Un dels elements que va cridarl’atenció a Sham, una mútuad’assegurances francesa fundada l’any1927 i especialista en l’assegurament i lagestió de riscos sanitaris, que darrera-ment ha entrat al mercat espanyol del’assegurament de la responsabilitat civilsanitària, va ser precisament compartir lavisió del CoMB —i el CCMC— de gestióde riscos (Risk Management).

    La nova pòlissa de responsabilitat ci-vil professional va ser adjudicada per unperíode de quatre anys, prorrogables perdos anys més. Es tracta d'un període mésllarg que el de les adjudicacions dels al-tres serveis de salut; amb un manteni-ment de les cobertures, sense franquí-cies i amb un increment contingut de laprima, fet que permetrà als col·legiatsassegurats pagar en el període 2018-

    A Catalunya disposemd’un model propi deResponsabilitat CivilProfessional Mèdica únici capdavanter a Europa,que, amb més de 26.000assegurats, ha esdevingutun model de coberturade referència entre elcol·lectiu sanitari

    Però la crisi no sols afecta el sectorpúblic. En els darrers mesos, algunscol·legis professionals han tingut dificul-tats per assegurar la responsabilitat civildels seus col·legiats i també s’ha pogutconstatar un enduriment significatiu deles condicions de contractació per a al-gunes especialitats.

    En aquest context, el 30 de juny del2017 vencia la pòlissa col·lectiva de res-ponsabilitat civil professional a Catalunyacontractada conjuntament pel CCMC i elCatSalut, havent anunciat Zurich que noes tornaria a presentar al concurs. A Ca-talunya disposem d’un model propi deResponsabilitat Civil Professional Mèdi-ca únic i capdavanter a Europa, que,

    En els darrers anys, undels principals objectiusde l’SRP ha estat dur aterme una política activade gestió de riscos (RiskManagement), orientada ala investigació i prevencióen seguretat clínica,que s’ha traduït en unaimportant reducció de lasinistralitat

    2021 una prima inferior a la vigent enl’exercici 2012. Les nostres dades mos-tren una estabilitat quant a freqüènciade sinistres, però mantenim les incerte-ses respecte a l’evolució dels costos deles indemnitzacions sota el nou barem.

    Sham, mútua francesa amb seu a Lió(França) i amb més de 90 anys de trajec-tòria al sector sanitari, assegura un 60 %dels metges i el 70 % dels hospitals pú-blics a França.

    Aquesta adjudicació per quatre anys ien les condicions econòmiques assolidessuposa un èxit pel CoMB i el CCMC, enuns temps difícils per al sector i garantei-xen l’estabilitat i sostenibilitat del modelde cobertura de la responsabilitat pro-fessional mèdica a Catalunya.

    Josep Arimany Manso,director de l'SRP del CCMC

  • Professió

    9

    Càtedra de ResponsabilitatProfessional Mèdica i Medicina Legal

    La rectora de la Universitat Autònomade Barcelona (UAB), Margarita Ar-boix; el president del Col·legi de Met-ges de Barcelona (CoMB), Jaume Pa-drós; el conseller delegat de Grup

    Med, Albert Lluch, i el director general del’asseguradora Sham (Société Hospitalièred’Assurances Mutuelles), Dominique Godet,van signar, a principis de juny, el conveni pera la creació de la primera Càtedra de Respon-sabilitat Professional Mèdica i Medicina Le-gal, una iniciativa pionera en el món acadè-mic nacional i internacional que neix ambl’objectiu de promoure la docència, la inves-tigació i la formació en l’àmbit de la respon-sabilitat mèdica i la difusió de pràctiques se-gures en l’exercici professional.

    La nova càtedra estarà adscrita a la UAB(Departament de Psiquiatria i de MedicinaLegal) i s’ubicarà a la unitat docent del’Hospital Vall d’Hebron i a la seu del CoMB.La direcció de la càtedra anirà a càrrec del

    doctor Josep Arimany, que actualment di-rigeix l’Àrea de Praxi del CoMB i que va serel primer director de l’Institut de MedicinaLegal i Ciències Forenses de Catalunya.

    L’objectiu principal de la càtedra és pro-moure quatre pilars bàsics:• La docència a diferents nivells, des del

    grau universitari fins a la formació de post-grau i el màster en gestió del risc sanitari.

    • La investigació, amb la promoció de l’ac-cés a beques i ajuts nacionals i internacio-nals per a estudiants de doctorat que ela-borin les seves tesis sobre responsabilitatprofessional mèdica i/o medicina legal iper a grups específics de recerca.

    • La transferència de coneixement i la difu-sió dels resultats d’aquestes investigaci-ons en congressos, jornades i publicaci-ons científiques.

    • La projecció a escala internacional, esta-blint relacions i intercanvis amb universi-tats i centres de recerca d’altres països.

    La càtedra neix de la sinèrgia dels sectorsacadèmic, professional i assegurador i re-presenta la culminació del treball i de l’ex-periència acumulats a l’Àrea de Praxi delCoMB en l’àmbit de la recerca sobre res-ponsabilitat professional mèdica i segure-tat clínica, així com de la cultura de la ges-tió de riscos sanitaris compartida ambSham. Neix també amb una vocació clarade convertir-se en referència científica in-ternacional en aquests àmbits. “El coneixe-ment que se’n derivi serà fonamental per ala professió mèdica, atès que qualsevolmillora en la seguretat clínica repercuteixen la qualitat de l’assistència”, afirma eldoctor Josep Arimany.

    La creació de la càtedra demostra tambél’esforç conjunt que realitzen el CoMB, elGrup Med i Sham en la difusió de la culturade gestió de riscos amb l’objectiu de reduirel nombre d’accidents mèdics i de millorarla seguretat dels pacients.

    La Universitat Autònoma de Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona, Grup Med i l’asseguradoraSham creen la primera Càtedra de Responsabilitat Professional Mèdica i Medicina Legal.

  • 10

    Professió

    El Dia de l’Atenció Primària celebratel passat abril, el Col·legi va apro-fitar per reconèixer, en un docu-ment i al web col·legial, el paperque té aquest àmbit assistencial

    com a element fonamental per a la co-hesió social i per pal·liar les desigualtats.Aquest any se celebra el 40è aniversaride la Declaració d’Alma-Ata (1978), on,sota els auspicis de l’OMS, es van definir irecollir per primer cop els valors del’atenció primària per garantir l’equitaten l’accés a la salut. El document delCoMB destaca que l'atenció primària notan sols ha assolit una elevada capacitatde resolució de problemes de salut, sinóque, gràcies a l’excel·lència dels profes-sionals, s’ha guanyat el reconeixement ila complicitat dels ciutadans, malgrat lesmancances que el sistema arrossega.

    Amb motiu de la Setmana Mundi-al de la Immunització, els repre-sentants dels col·lectius professi-onals sanitaris de Catalunyaimplicats de manera directa amb

    la vacunació van donar ple suport a la reco-manació que van fer la Comissió Europea i elParlament Europeu per tal de millorar les ta-xes de vacunació d’infants, adults i professio-nals, s’afronti l’amenaça que per a la salut detots suposa la reticència a la vacunació i estreballi per arribar a un calendari i a un regis-tre comuns de vacunació a la Unió Europea.

    El manifest Protegits col·lectivament:#LesVacunesFuncionen el van signar con-juntament el Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya, el Consell de Col·legisd’Infermeres i Infermers de Catalunya, elConsell de Col·legis de Farmacèutics de Ca-talunya i el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatò-legs de Catalunya.

    L’atenció primària és una peça clau delsistema sanitari públic de Catalunya. Així hodemostren els més de quaranta-cinc mili-ons de visites que s’hi atenen cada any i elsmés de quinze mil professionals altamentqualificats que treballen a les 369 àrees bà-siques de salut distribuïdes pel territori.

    La Junta de Govern del CoMB ha formu-lat en dels darrers anys diferents propostesde millora per a l’atenció primària a Catalu-nya. La iniciativa més recent és el Documentde Posició sobre “La situació de l’atenció pri-mària i propostes de millora”, que va ser elresultat participatiu de més de cent cinquan-ta metges i metgesses d’atenció primària.

    L’atenció primàriapeça clau per a la salut i la cohesió social

    Les vacunes funcionen

    Més informació:www.comb.cat

    Més informació:www.comb.cat

    Manifest dels col·lectius professionals sanitaris de Catalunya

    Compromís ambl’assistènciasanitàriauniversal

    El Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya (CCMC) hamanifestat en moltes ocasionsel seu compromís amb el dretde les persones a la protecció

    de la salut i amb l’assistència sanitàriapública de caràcter universal. És peraixò, que el CCMC, mitjançant unDocument de Posició, va expressar elseu desacord davant la interposiciód’un recurs d’inconstitucionalitat perpart de l’anterior Govern de l’Estatcontra la Llei 9/2017, de 27 de juny,d’universalització de l’assistènciasanitària amb càrrec a fons públics permitjà del Servei Català de la Salut.

    En el document s’indica que elnostre sistema sanitari defensal’accessibilitat universal i el finançamentpúblic dels serveis. Aquest fet elconverteix en un instrument de cohesiósocial i de justícia distributiva perpal·liar les desigualtats socials i les sevesrepercussions en la salut de lespersones.

    El CCMC també manifesta que noes poden concebre els objectius de lasanitat pública de promoció de la salutcol·lectiva i de vigilància i prevenciódels problemes de salut sense laintegració i l’atenció dels col·lectius mésvulnerables que, alhora, són els quetenen un risc més alt d’emmalaltir.

    Per tots aquests motius, el CCMCdona el seu suport a aquelles propostesi iniciatives que tinguin com a objectiupreservar el caràcter universal del’assistència sanitària al nostre país idefensar els valors en què esfonamenta.

  • 11

    El CoMB als mitjans

    El Punt Avui, La Razón i Diari de Girona;els mitjans sanitaris DiarioMédico.com,El semanario de Diario Médico, Redac-ciónMédica.com i MedicinaTV, i les publi-cacions electròniques ElPeriódico.com,Vilaweb.cat, Directe.cat, Social.cat, ElEco-nomista.es i DiarioSigloXXI.com

    Cinc anys d’inhabilitació a un metgeper practicar procediments sense evi-dència científicaEl 10 d’abril es va fer públic que el Col·legide Metges de Barcelona sancionava uncol·legiat amb cinc anys d’inhabilitacióper a l’exercici de la professió mèdica perhaver divulgat i posat en pràctica ambpacients oncològics l’anomenat MètodeHamer (també conegut com a Nova Me-dicina Germànica), un procediment novalidat i sense evidència científica. La no-tícia sortia publicada a les agències Euro-pa Press, EFE i ACN; la televisió TVE; lesemissores Catalunya Ràdio, RAC1 i Cade-na SER; els diaris La Vanguardia, El País, ElPeriódico, ABC, Ara, 20 minutos i Segre; lespublicacions sanitàries El semanario deDiario Médico, DiarioMédico.com, Redac-ciónMédica.com, El diari de la sanitat, Acta-sanitaria.com, ConSalud.es i SieteDíasMé-dicos.com, i les publicacions electròniquesCcma.cat, ElMundo.es, ABC.es, ElEconomis-ta.es, CrónicaGlobal.com, CatalunyaPress.cat i DiarioVasco.com, entre d’altres.

    Els col·legis professionals sanitaris de-fensen les vacunes amb motiu de laSetmana Mundial de la ImmunitzacióEl Consell de Col·legis de Metges de Cata-lunya, el Consell de Col·legis d’Infermeresi Infermers de Catalunya, el Consell deCol·legis de Farmacèutics de Catalunya i elCol·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs deCatalunya van signar conjuntament, el 26d’abril, un document de ple suport a les re-comanacions que fan la Comissió Europea iel Parlament Europeu per tal que millorinles taxes de vacunació d’infants, adults iprofessionals i s’afronti l’amenaça que per ala salut de tots suposa la “reticència a la va-cunació”. Van publicar la notícia l’agènciaEuropa Press, i mitjans electrònics comElEconomista.es o CatalunyaPress.cat.

    Així mateix, Antoni Trilla i Magda Cam-pins, membres de la Junta de Govern delCoMB, van defensar també l’eficàcia deles vacunes a mitjans com TVE, La Vanguar-dia.com, ElPaís.com, Ara.cat o ElPuntAvui.cat,entre d’altres.

    Suport a les reivindicacions del 8 demarç, Dia Internacional de la DonaLa Junta de Govern del Col·legi de Metgesde Barcelona es va voler sumar, amb mo-tiu de la celebració del Dia Internacionalde la Dona, a les reivindicacions de dife-rents col·lectius, associacions i sindicatsen relació amb la necessitat urgent de po-sar fi a les desigualtats entre homes i do-nes, tant en l’àmbit laboral com en d’al-tres. Van recollir la notícia les agènciesEuropa Press, EFE i ACN; les publicacionselectròniques LaVanguardia.com, ElPerió-dico.com, ElEconomista.es, Vilaweb.cat iDirecte.cat, i el mitjà especialitzat El diaride la sanitat.

    Declaracions i entrevistesEl 27 d’abril, el programa “Terrícoles”, deBetevé, va fer una entrevista en profundi-tat a Jaume Padrós, president del Col·legide Metges de Barcelona, on es van tractartemes com la necessària millora de lescondicions laborals de metges i metges-ses o les accions del Col·legi per intentarfrenar l’avenç de les pseudoteràpies.

    Josep Terés, president de la Comissióde Deontologia del CoMB, va fer unes de-claracions a l'Informatiu de TVE Catalunya,emeses el 13 de maig, sobre el debat dedespenalització de l’eutanàsia que va te-nir lloc al Congrés dels Diputats.

    TVE Catalunya

    13 de maig de 2018Recomanacions del CCMC per a unaprescripció segura i eficaç dels fàrmacsopioidesEl Consell de Col·legis de Metges de Cata-lunya (CCMC) va publicar, el 8 de maig, unDocument de Posició amb recomanacionsadreçades als professionals per facilitarl’ús adequat dels fàrmacs opioides i pre-venir així possibles casos d’abús o addic-ció. Van recollir la notícia les agències EFEi ACN; els diaris La Vanguardia, La Razón,Diari de Girona, La Mañana i Segre; les pu-blicacions especialitzades ConSalud.es,Médicosypacientes.com, i El diari de la sani-tat, i els mitjans digitals Vilaweb.cat, Direc-te.cat i Social.cat.

    Posicionament del CCMC en favor de launiversalització de l’assistència sani-tàriaDavant la interposició d’un recurs d’in-constitucionalitat per part del Govern del’Estat contra la Llei 9/2017, de 27 de juny,d’universalització de l’assistència sanità-ria amb càrrec a fons públics per mitjàdel Servei Català de la Salut, el Consellde Col·legis de Metges de Catalunya(CCMC) va emetre el 28 de març un posi-cionament en defensa de totes aquellespropostes i iniciatives que tinguin com aobjectiu preservar el caràcter universalde l’assistència sanitària al nostre país idefensar els valors en què es fonamenta.La notícia va sortir publicada a les agèn-cies Europa Press, EFE i ACN; la televisióTV3; els diaris Ara, La Vanguardia, El País,

    29 de març de 2018

    La Vanguardia

  • 12

    A fons

    El pacient com a portadorde la seva informació clínicaEls professionals de la medicina privada debaten sobre els nous reptesque representa la informació clínica per al sector.

    MEDICINA PRIVADA

    Diferents aspectes sobre la infor-mació clínica en l’àmbit de lamedicina privada van ser mo-tiu de debat durant la sessióque el maig passat va moderar

    al Col·legi el doctor en Economia i vice-president del Cercle de Salut, Lluis Bohi-gas. A la jornada, s’hi va fer especial inci-dència en com fer possible, des del punt devista del metge, la combinació d’eficiènciai qualitat de la història clínica amb el fetque el pacient en sigui el portador. En eldebat, hi van participar el vocal de la Juntade Govern Pere Torner; la cap del Departa-ment de Control i Gestió d’Assistència Sa-nitària Col·legial, Rosa Delgado; el vocal dela Junta d’ACES i membre de la Secció d’As-

    segurança Lliure del CoMB, Joan Torralba; il’advocada Mercedes Martínez, de l’Asses-soria Jurídica del CoMB, que va centrar laseva intervenció en les qüestions legals il’entorn normatiu de la informació clínica.

    Un nou paradigmaAl debat es van analitzar opcions que per-meten compartir la informació clínica, te-nint en compte que, en l’entorn de la me-dicina privada, s’ha de partir de la base queel malalt és l’únic propietari de la seva do-cumentació mèdica i, per tant, n’ha de serl’administrador i el responsable de decidirquines dades està disposat a compartir iamb qui ho vol fer. Es va plantejar, a més,que els metges i els centres mèdics hauri-

    en de passar a ser dipositaris de totes lesdades i informes que generin i d’aquellsque el pacient permeti compartir.

    Els ponents van proposar un sistemaque permeti gestionar la documentaciómèdica del pacient i, alhora, que superi lesbarreres que impedeixen la integració en-tre els sistemes d’informació de salut detitularitats diverses. Un altre aspecte im-portant a tenir en compte és que la infor-mació mèdica ha d’estar sempre a l’abastdel pacient, en el moment i en el lloc on lesnecessiti.

    En definitiva, es tracta que el pacienttingui un paper “actiu” a l’hora de decidirquines dades comparteix i que participiactivament en la presa de decisions.

  • 1313

    A fons

    Per fer realitat aquest nou paradig-ma en el qual el pacient és el portadorde la seva informació clínica i per tal depoder compartir la informació clínicaentre centres diferents, es van definiruna sèrie de conceptes i paràmetresimprescindibles:> Compartir informació clínica ho-mogènia entre organitzacions de sa-lut, pacients i professionals deguda-ment autoritzats, mitjançant un espaide col·laboració que faciliti una millo-ra continuada de l’assistència.> Seguretat clínica dels sistemes, demanera que permetin assegurar lacontinuïtat assistencial del pacient.> Estandarditzar l’estructura delsdocuments clínics conforme al for-mat HL7CDA, a partir de dades o do-cuments electrònics facilitats pels sis-temes de les organitzacions de salut.> Terminologia clínica per codificarels informes mèdics utilitzant multi-lingües estàndards.> Custodi segur per emmagatzemar icustodiar documents clínics aplicantles normes de seguretat i confidencia-litat establertes en l’àmbit internacio-nal i estatal en relació amb la llei deprotecció de dades, per part de l’orga-nització de salut i del mateix pacient.> Generació d’alertes i orientacionsamb el propòsit d’evitar incidències ide fer més àgil i segura la pràctica clí-nica dels professionals.> Accessibilitat a la informació clíni-ca des de qualsevol punt d’assistèn-cia al pacient, fins i tot mitjançantdispositius mòbils.> Els sistemes que permeten compar-tir la informació clínica contribueixena evitar la duplicació de costos, jaque estalvien les repeticions de pro-ves que ja s’han fet anteriorment.

    A la jornada, també es va incidir enel vessant més tècnic i es van analitzar ipresentar aplicacions que permeten alpacient centralitzar la recollida de da-des sobre la seva informació clínica. Enaquesta línia, es va presentar l’aplicacióBlue Button Download My Data.

    Un dels aspectes més rellevants trac-tats a la jornada va ser el de l’impactede la nova normativa Europea en ma-tèria de protecció de dades de caràcterpersonal, que és aplicable des del passat25 de maig.

    La protecció de dadesen la informació clínica

    Més informació:www.comb.cat

    Adaptar als nous requeriments la informació que es facilita a pacients iempleats i revisar el document de consentiment per tractar les dades,així com els avisos legals de webs i comunicacions electròniques.

    Mantenir un registre d’activitats de tractament de dades per tenirsempre identificats els tractaments que es realitzen.

    Analitzar els riscos de cada tractament de dades realitzat per tald’adoptar les mesures de seguretat (tècniques i organitzatives)necessàries per al compliment de la normativa.

    Designar un Delegat de Protecció de Dades (DPD).

    Establir un pla de formació per a empleats i col·laboradors pergarantir el coneixement de la normativa.

    Dissenyar i actualitzar protocols i evidències per acreditar elconeixement de la normativa.

    Adaptar al Reglament els contractes dels encarregats detractament de dades (per exemple, gestoria externa o l’empresa demanteniment informàtic).

    Notificar les violacions de seguretat a l’autoritat competent i alsinteressats, si escau.

    Adaptar als nous requeriments el procediment d’exercici de drets(de supressió, rectificació, limitació, etc.) dels interessats.

    Assessorar-se per adaptar-se al nou Reglament encara que escompleixi la normativa anterior.

    1.2.3.4.5.6.7.8.9.

    10.Si teniu dubtes sobre l’aplicació de la nova normativa, podeu contactar amb l’equip d’expertsdel Col·legi de Metges de Barcelona: Mediconsulting - Servei de protecció de dades.

    10 passes per adaptar-nos alnou Reglament Europeu deProtecció de Dades

  • 14

    Més de cent metges orienten propde tres-cents MIR en l’elecció d’especialitat

    LLa Secció de Metges MIR i MetgesJoves del Col·legi va organitzar unany més les Jornades d’Orientacióper als futurs MIR. Després de setedicions, les jornades s’han conver-

    tit en un dels actes col·legials que aplegamés assistents: gairebé tres-cents nousmetges MIR hi van assistir per resoldre elsseus dubtes i neguits al voltant de l’etapaprofessional que enceten.

    L’acte es va dividir en dos parts. En primerlloc, els membres de la Secció van donar alsassistents una visió general del marc legal iadministratiu de la residència i els van expli-car com és el dia d’elecció de plaça i quinessón les preguntes que cal plantejar als cen-tres a l’hora d’escollir especialitat. Aquestés, precisament, l’aspecte que més preocu-pa els futurs MIR. Per això, durant la segona

    Crònica

    part de l’acte, cadascun d'ells va poder in-formar-se personalment i de primera màamb metges residents de diversos hospi-tals de fins a quatre especialitats diferents.

    “L’experiència d’altres companys queja han passat per la mateixa situacióés una font de confiança i seguretatper als nous residents”, que arribenamb “moltes ganes, però amb moltsdubtes”. Així ho explica Maria Torrens,R3 en Medicina Intensiva, que forma partdels 110 informadors que van participaren aquesta edició de les jornades. És elseu segon any com a orientadora de me-dicina intensiva i, per a ella, les jornadesvan ser decisives quan li va tocar triar es-pecialitat: “Encara recordo la personaque em va informar sobre l’UCI. Vaigquedar-ne encantada.”

    La gran majoria de futurs residents agraei-xen el fet de tenir al seu abast gairebé totesles especialitats en un sol espai. Com diuenla Maria i la Mariona: “És molt útil poderparlar sobre quatre especialitats endues hores i poder recollir la informacióque necessites perquè, a vegades, anembastant perduts.” Per la Laura, una altra deles assistents a la jornada, el més importantva ser poder conèixer de primera mà el dia adia dels MIR. “Els residents et poden ex-plicar com viuen la residència, els dub-tes que van tenir al principi i com ho ve-uen ara. Per la meva banda, volia sabercoses concretes i molt pràctiques, comles possibilitats laborals de l’especialitati si cal subespecialitzar-se.”

    Les especialistes en cirurgia pediàtrica, Jes-sica Correa, que ja ha acabat la residència, i

  • 15

    Al·lergologiaYanina Nancy Jurgens MartínezClara Padro CasasAnàlisis ClíniquesJordi Duran CompanyAnatomia PatològicaRosa Ballester VictoriaAnestesiologia i ReanimacióRobert Blasco MariñoJosep Marti Sanahuja BlascoAngiologia i Cirurgia VascularCarlos Ruiz CarmonaAparell DigestiuClàudia Barber CasellesCarlos Fernando EnríquezMarroquinCarlos González MuñozaIris Márquez PérezBioquímica ClínicaSilvia Sandalinas PérezCardiologiaRaquel Adeliño RecasensJavier Cantalapiedra RomeroCirurgia CardiovascularAlejandro Fernández CisnerosCirurgia General i de l'AparellDigestiuMarta Arnau VidalJúlia Gardenyes MartínezRaul Guerrero LópezElisabet Julià VerdaguerCirurgia Oral i Maxil·lofacialRoderick Javier Bonilla DuvenAlexandre Izquierdo MirandaCirurgia Ortopèdicai TraumatologiaSilvia Angulo AcostaAlbert Barrera SanchoAnna Carreras CastañerMaría García CarrascoMontserrat Monfort MiraDavid Rodríguez MontserratGeorgina Sarries LópezCirurgia PediàtricaJessica Patricia Correa JorqueraAlba Martin LluísCirurgia Plàstica, Estètica iReparadoraLia Huesa BarcelóAlejandra Monte SoldadoMarta Yuste ColomCirurgia ToràcicaLeire Sánchez CorujoDermatologiaFerran Ballescà López

    Monica Munera CamposEndocrinologia i NutricióAdriana Pane VilaCarlos Puig JovéFarmacologiaKristopher Carlos Amaro HoseySilvia Fernández GarcíaGeriatriaSantiago Castejón HernándezGeorgina Cerdà MasNadina Latorre VallbonaHematologia i HemoteràpiaMarta Santaliestra TomásAna Triguero MorenoImmunologiaArturo Llobell UrielMedicina del TreballAna Beltran FonollosaMedicina Familiari ComunitàriaDaniel Alcayde ClaveriaRafael Garcia PradoSergio Ginel CoboConnie Melissa Leey EchavarriaMedicina Física i RehabilitacióAnna Boada PladellorensMedicina IntensivaDavid Berbel FrancoMaria Torrens SonetMedicina InternaNerea Blanco HernándezAnna Esquerra MolasJavier Marco HernándezAna Peris AlonsoMedicina NuclearCarlos Andrés Tapias MesaMedicina Preventiva i SalutPúblicaBlanca Borras BermejoJavier Martínez GómezPaula Peremiquel TrillasAlbert Prats UribeMicrobiologia i ParasitologiaIzaskun Alejo CanchoNefrologiaAlejandra Ramos GaliMarc Xipell FontNeurocirurgiaAlexandre de Vilalta BufurullPablo Lopez OjedaNeurofisiologia ClínicaDiego Herrero NavarroNeurologiaBernat Bertran Recasens

    Gerard Maya CasalprimAlejandro Rodríguez VázquezObstetrícia i GinecologiaClara Maria Aguilar GuanyabensInes Agusti SunyerMaria Ángeles CespedesMartínezCristian de Guirior MartínezMarta Larroya SolaBorja Marques Lopez-TeijonLaura Martinez-VargasDegolladaMarta Vila RabellOftalmologiaAnna Camos CarrerasJordi Izquierdo SerraAndrea Laiseca GarciaMaria Mas CastellsOncologia MèdicaAlex Corbera LloretFrancisco Javier Ros MontañaOncologia RadioteràpicaJoel Mases RosinesOtorinolaringologiaAnubis Minerva ContrerasMartínezNatasha Janice MinayaCarbonellGabriela SimonettiPediatriaDaniel Aguadé BorrullRoger Esmel VilomaraXoan González RiojaMaria Melé CasasIrene Ruiz BotiaPneumologiaAlmudena Felipe MontielJulia Sampol SirventPsiquiatriaAna Cristina Martín RodríguezGeorgia Denisa SimonDelfina Sylvestre BossiRadiodiagnòsticIrene Espallargas GiménezMarina Planes ConanglaReumatologiaJordi Camins FabregasJudit Lluch PonsXabier Michelena VegasUrologiaJose Edmundo CarpioVillanuevaFernando Diaz FernandezIgnasi Gallardo AndresPaula Planelles Soler

    El Col·legi de Metges agraeix la col·laboració dels metges que hanorientat els futurs MIR per escollir especialitat

    Alba Martín, que fa el tercer any de residèn-cia, també van participar com a informadoresi van donar a conèixer les particularitats de laseva especialitat. “Expliquem el que abastal’especialitat, com es distribueix la resi-dència i quina és la nostra rutina”, apuntal’Alba Martin, que també va respondre moltsdubtes dels nous MIR al voltant de les pers-pectives de futur de l’especialitat o del funcio-nament del servei al seu hospital.

    La tria del centre és una de les grans qüesti-ons que preocupa els futurs residents. És elcas de l’Alba i la Gabriela, que tenen moltclar que volen fer medicina familiar i comu-nitària, però dubten d’on fer-la. “M’ha sem-blat molt útil el full que han preparat elsorientadors amb les preguntes que calfer als hospitals. Era una cosa que voliafer, però no sabia ben bé com, i ara em vamolt bé tenir aquesta guia per anar a vi-sitar els centres. També m’anirà molt bépassar per les taules per poder compa-rar hospitals”, explica Gabriela. Per l’An-ton, un altre dels joves assistents a les jorna-des, un dels avantatges del torn de taules és“poder fer contactes amb els residents ipreguntar-los allò que potser no t’atre-viries a preguntar durant la visita al ser-vei davant dels adjunts”.

    Fitxes informatives per especialitatPer tal de reforçar la tasca d’orientació,la Secció de Metges MIR i MetgesJoves ha preparat i penjat, a la pàginaweb del CoMB, una sèrie de fitxesinformatives per a cada especialitaten què els residents n’expliquen enprimera persona els aspectes mésimportants i com és el dia a dia als seushospitals. A més, també a la pàginaweb, s’ha recopilat la informació quecal tenir en compte abans, durant idesprés de la residència.

    Crònica

    www.comb.cat

  • 16

    Crònica

    Dades de la Unitat d’Atenció al Col·legiat a 26 de juny de 2018

    Procedència (lloc de naixement)

    Perfil del metge que comença la residència el 2018

    Divisió per gènere

    Nous col·legiats MIR Conjunt de la col·legiació

    288 16.583535 17.883TOTAL

    823TOTAL34.466

    65 %35 %

    51,9 %48,1 %

    Especialitat i centre escollit

    1 Hospital Universitari Vall d'Hebron

    2 Hospital Universitari de Bellvitge

    3 Hospital Clínic de Barcelona

    4 Hospital Santa Creu i Sant Pau

    5 Hospital Univ. Germans Trias i Pujol

    6 Parc de Salut Mar - Hospital del Mar

    7 UDM AFYC Costa Ponent ICS

    8 UDM AFYC Barcelona Ciutat ICS

    9 Corporació Sanitaria Parc Taulí

    10 UDM AFYC Bcn-Metropolitana Nord ICS

    11 Consorci Sanitari de Terrassa - Hospital de Terrassa

    12 Altres

    1 Medicina familiar i comunitària

    2 Anestesiologia i reanimació

    3 Pediatria i àrees específiques

    4 Medicina interna

    5 Cirurgia ortopèdica i traumatologia

    6 Obstetrícia i ginecologia

    7 Psiquiatria

    8 Cirurgia general i aparell digestiu

    9 Radiodiagnòstic

    10 Oftalmologia

    11 Aparell digestiu

    12 Altres

    Especialitat MIR Centres

    5047

    37

    51207

    3535

    2925

    24

    7261

    55

    77112

    5252

    5142

    3326

    19019

    264

    BARCELONA 353GIRONA 31LLEIDA 22TARRAGONA 26TOTAL CATALUNYA 432VALÈNCIA 29BALEARS 23MADRID 21LAS PALMAS 13ASTÚRIES 12ALACANT 11ALTRES 136TOTAL RESTA DE L'ESTAT ESPANYOL 245

    BARCELONA 212SABADELL 14TERRASSA 12MATARÓ 8SANT CUGAT DEL VALLÈS 7SANTA COLOMA DE GRAMENET 6VIC 6IGUALADA 6BADALONA 5MANRESA 5ALTRES 72

    ESPANYA 677COLÒMBIA 22PERÚ 19VENEÇUELA 19EQUADOR 14XILE 11CUBA 6ITÀLIA 6PORTUGAL 5FRANÇA 5ALTRES 39

    El 24 de maig van començar la residència a Barcelona més de vuit-cents metges. La plaça la van triar a partir dels seus resultats al’examen MIR i tots aquests metges i metgesses s’han inscrit alCol·legi entre els mesos d’abril i maig.El 23 de maig es va celebrar a la seu col·legial l’acte de benvingudaMIR, en el qual la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, i el presi-dent de la Secció Metges MIR i Metges Joves, Francesc Bas-Cutrina,

    van orientar els nous col·legiats sobre com han d’afrontar la resi-dència, les virtuts que ha de tenir el metge, els serveis i activitatsque ofereix el Col·legi i la utilitat de l’app MetgesBarcelona per gau-dir dels serveis col·legials al mòbil.Finalment, es va celebrar una festa amb música i sorteig de regalsorganitzada per la Secció de Metges MIR i Metges Joves.

    Comencen la residència a Barcelonamés de vuit-cents metges

    (a 26 de juny de 2018)

  • 17

    La qüestió

    ?Què n’esperes de la residència?Què aconsellaries als que comencenara a estudiar per a l’examen MIR?Sergi Barrantes,R1 de Cirurgia Plàstica, Estèticai Reparadora a l’Hospitalde Bellvitge

    De la residència, n’esperomoltes coses i també poderestar-hi a l’alçada. Una de moltimportant per a mi, i crec queper a molts residents de primerany, és que, conjuntamentamb la incorporació dins del’engranatge que conforma elsistema sanitari, se’ns ofereixl’oportunitat de sentir-nosveritablement útils dins de lasocietat de la qual formem part.

    Als estudiants que preparen elMIR els diria que siguin proactiusi curiosos durant tots aquestsmesos. Cada frase que ens deixiindiferents és una frase queoblidarem en un dia o dos.S’ha de buscar el sentit a totallò que estudiem i, quan aixòno sigui possible, no s’ha detenir por d’utilitzar les reglesmnemotècniques.

    Elena Pérez,R1 de Medicina Familiari Comunitària de l’EAPMartorell rural i urbà

    En aquesta etapa il·lusionantespero que siguin uns anys decreixement personal i professionalen els quals continuï amb lameva formació mitjançant lapràctica diària, la proximitat ambel pacient, la sensibilitat amb elsseus problemes i, sobretot, ambles orientacions dels professionalsi el suport dels companys del mónsanitari per aprendre a gaudir de lameva professió.

    Als companys que es preparen elMIR els envio molts ànims durantaquest període intens d’estudi i elsrecomano que, davant l’amplitudi exigència del temari, no esdesanimin i lluitin cada dia i encada pregunta de l’examen ambla il·lusió que els espera una etapaapassionant.

    Miguel Villamarín,R1 de Medicina Internade l’Hospital Vall d’Hebron

    Espero que sigui un períodeper aprendre, per conèixer lamedicina més enllà de llibresi apunts i també per gaudiramb les meves companyesi companys. A més, és unaetapa en què tens a la fiindependència econòmica,després de tants anys com aestudiant.

    La preparació de l’examen MIRés un període llarg i bastantrutinari, així que crec que ésimportant respectar els diesde descans i les vacances perarribar al dia de l’examen ambla ment fresca. També hi ajudaseguir mantenint el contacteamb gent que no estiguipreparant el MIR. A l’horad’estudiar, al meu entendre, elmillor és ser pràctic i no tractard’abastar tot el temari amb lamateixa profunditat, ja que eltemps és limitat i al final aixòt’acaba generant més ansietat.Cal prioritzar, i per això sónútils els esquemes i els resums,a més de fer moltes preguntestipus test.

    Pilar Carrillo,R1 d’Obstetrícia i Ginecologiaa l’Hospital Clínic

    Espero que la meva residènciasigui quatre anys decreixement i enriquimentpersonal, en els qualsem pugui envoltar deprofessionals líders en laseva àrea de coneixementi pugui aprendre de laseva mà tant aspectescientífics com habilitats peracompanyar el pacient enels moments més durs.

    El meu consell als estudiantsMIR és que tinguin moltaforça i perseverança, així comtransmetre’ls que no els had’importar invertir aquestsmesos que vénen a estudiari donar el millor d’ellsmateixos, ja que desprésels espera una nova etapaincreïble que a dia d’avui joespero amb molta il·lusió.

    Més informació:blogcomb.cat

  • Demografia mèdica

    El seguiment de l’evolució demo-gràfica del col·lectiu mèdic és fo-namental per tal d’analitzar, en-tendre i preveure reptes inecessitats tant dels professionals

    com del sistema sanitari. Des del Col·legide Metges de Barcelona (CoMB), fa tempsque es valora especialment i s’analitza lainformació demogràfica amb la finalitatde dissenyar estratègies que ajudin a ferfront a les necessitat futures en les millorscondicions.

    L’anàlisi de les dades dels col·legiatsde Barcelona (altes, baixes, especialitats i

    Metges i metgessesper especialitat, sexe i edatAnàlisi de les dades demogràfiques dels col·legiatsde Barcelona classificada per especialitat, sexe i edat. Es potaccedir de forma interactiva a la informació detallada perespecilitat a la pàgina web col·legial.

    edats) ha permès al Col·legi alertarl’Administració i la societat de la necessi-tat de prendre decisions estratègiquespel que fa al nombre de metges que elpaís necessita. Es va palesar, per exem-ple, la necessitat de planificar accionsper assumir el relleu generacional delsmetges i metgesses de Catalunya en elspropers anys.

    Demografia per especialitat, sexe i edatEl CoMB té 33.565 professionals col·legiats,segons dades actualitzades a 31 de des-embre de 2017. El 65 % (21.880 col·legiats)

    Gràfic interactiu ambla informació disponiblei detallada de totes lesespecialitats:www.comb.cat

    tenen almenys una especialitat registradaa la base de dades del Col·legi, mentreque del 35 % restant (11.685 col·legiats)no hi consta cap especialitat.

    D’altra banda, pel que fa al nombred’especialitats registrades, n’hi ha un totalde 23.904, la qual cosa permet concloureque més de 2.000 col·legiats tenen mésd’una especialitat.

    El Col·legi ha fet un gran esforç els da-rrers anys per tal que els metges registrinla seva especialitat. No obstant això, comque no és obligatori, hi poden haver met-ges sense l’especialitat registrada.

    18

    menys de 35

    35 a 39

    40 a 44

    45 a 49

    50 a 54

    55 a 59

    60 a 64

    65 a 69

    70 a 74

    75 a 79

    80 a 84

    85 o més

    353

    846

    859

    966

    1.075

    1.698

    1.855

    1.439

    864

    495

    403

    361

    905

    1.742

    1.624

    1.504

    1.161

    1.494

    1.165

    657

    255

    77

    51

    31

    Especialistes per sexe i edatEspecialistes per sexe

    11.214

    10.666

    • Total metges ambespecialitat registrada: 21.880

    • Total metges col·legiats: 33.565(a 31 de desembre de 2017)

  • 19

    Bona Praxi

    Al document del CCMC, que vacomptar amb la participació iel consens de vuit societatscientífiques, s’assenyala queels opioides són analgèsics

    molt eficaços per al tractament del dolor,però no estan exempts d’efectes secunda-ris. També es fa èmfasi en la crisi epidèmi-ca dels opioides que va començar als Es-tats Units a mitjans anys noranta. Aquestany 2018, l’Organització de les NacionsUnides (ONU) ha cridat l’atenció del mónsobre l’increment de morts per sobredosii de casos d’addicció. A la Unió Europea,encara que no s’arribi a aquesta situació,la prescripció ha augmentat entre els anys2008 i 2015 en un 84 %.

    A continuació, reproduïm les recomanacionsdel CCMC i de les societats científiques:

    ã En el maneig del dolor crònic no oncolò-gic, cal combinar estratègies multimo-dals, integrals i multidisciplinàries.

    La prescripció eficaç i segura dels fàrmacs opioidesi la prevenció dels casos d’abúsEl Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va presentar un Document de Posicióamb recomanacions adreçades als professionals per facilitar l’ús adequat dels fàrmacs opioidesi prevenir així possibles casos d’abús i addicció.

    ã Cal fer una avaluació integral del dolor i del’impacte que té en la vida diària i plantejarobjectius realistes segons el diagnòstic.

    ã És imprescindible fer una selecció adequa-da dels pacients a qui es prescriu fàr-macs opioides majors.

    ã Cal tenir especial cura amb pacientsancians o amb comorbiditats. Lesmalalties associades i la polifarmàciapoden intensificar els efectes adversosi les complicacions dels analgèsics.

    ã Cal proporcionar informació detalladai comprensible al pacient i als familiarssobre els beneficis, els possibles efec-tes secundaris i el risc d’addicció delconsum de fàrmacs opioides.

    ã Cal aclarir certs conceptes al voltantde l’addicció que sovint són interpre-tats de manera equivocada:

    • L’addicció no és sinònim de depen-dència física o tolerància.

    • El dolor no protegeix de desenvoluparaddicció als opioides.

    • No només causa addicció l’ús a llarg ter-mini de determinats tipus d’opioides.

    • No hi ha pacients immunes a desenvoluparaddicció als opioides.

    ã Un cop escollit un tipus d’opioide major, s’had’establir una pauta d’ús regular a hores idosis fixes. S’han d’evitar les prescripcions ademanda.

    ã El tractament s’ha d’iniciar de manera indivi-dualitzada, amb un seguiment continuat.Cal un control estricte del pacient durant elprimer mes, per tal de valorar l’eficàcia deltractament, l’aparició d’efectes secundaris ide conductes de risc o addiccions.

    ã Cal una reavaluació al cap de 3-6 mesos detractament per valorar la conveniència decontinuar-lo, reduir-ne les dosis o proposaraltres estratègies.

    ã Siunpacientarribaadesenvoluparaddicció,cal recordarquelaxarxaassistencialdeCata-lunya disposa d’unitats especialitzades perabordar aquest problema i a les quals cal de-rivar el pacient al més aviat possible.

    Document de posiciócomplet a:www.comb.cat

    Autors del document del CCMC:Eugeni Bruguera, Anna Carreras,Anna Manresa, Sònia Miravet, AinaPerelló, Maria Victòria Ribera,Antoni Trilla i Josep Vilaplana.

  • 20

    Taula rodona

    Sònia Miravet – La preocupació sobre laprescripció d’opioides sorgeix arran del’epidèmia que darrerament hem vist alsEstats Units, amb molts ingressos a ur-gències i un increment del nombre de ca-sos de sobredosi i de les morts per ús ina-dequat i abús d’aquests fàrmacs. AEspanya i a Catalunya, en els darrers anys,hi ha hagut un augment de prescripciód’aquests fàrmacs. Quina és la vostra opi-nió sobre la situació a casa nostra?Maria Victòria Ribera – Afortunadament, aEspanya i a Catalunya no tenim la situacióque hi ha als Estats Units i el Canadà. La polí-tica sanitària dels Estats Units no té res a veu-re amb la nostra. Allà no hi ha hagut control.Un pacient podia anar a diferents especialis-tes i, com que no hi havia comunicació entreells, podia obtenir cinc, sis, set o vuit receptesd’opioides. A banda, també tenen un mercatnegre que a Espanya no existeix. Aquí, amb larecepta electrònica, les autoritats sanitàrieshi estan molt a sobre. Però hem d’estar alerta.El document que hem fet a través del Col·legii amb diverses societats científiques és moltpositiu, ja que estableix unes bases per a lacorrecta prescripció dels fàrmacs opioides.Aina Perelló – La idea de fer aquest docu-ment va sorgir arran de l’aparició de diversesnotícies més o menys alarmistes. Hi haviauna certa preocupació per la necessitatd’establir unes bases objectives del que estàpassant realment i per descriure on som. En-tre la situació dels Estats Units i la nostra hi ha

    La prescripció de fàrmacs opioidesa les nostres consultesDarrerament i arran de la crisi sanitària declarada als Estats Units, l’OMS ha alertat del riscd’abús associat al tractament amb fàrmacs opioides per al control del dolor. Per tractar aquesttema, la vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, ha moderat un debat amb Aina Perelló,metgessa de família al CAP Larrard de Barcelona i membre del Grup de Treball d’AtencióDomiciliària de la CAMFiC, i Maria Victòria Ribera, anestesiòloga i presidenta de la SocietatCatalana de Dolor. Les tres metgesses han col·laborat en el Document de Posició del Consellde Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) El dolor i els fàrmacs opioides majors: prevenintproblemes potencials.

    un abisme. Amb tot, està molt bé que apren-guem del que està passant.S. M. – Creieu que hem perdut la por aaquests fàrmacs? Inicialment, es tractavaamb opioides, de manera molt limitada, eldolor crònic oncològic. Arran del’oxicodona, que va sortir amb la indicacióde poder-se prescriure en el dolor crònicno oncològic, ho vam tenir més fàcil, fins itot els metges d’atenció primària, quen’érem una mica més reticents.M. V. R. – En el dolor oncològic no es qüestio-na l’ús dels opioides, fins i tot, en dosis altesper diferents vies. El problema és el dolor crò-nic no oncològic, que actualment és el 90 %dels casos. Hi ha molt dolor de tipus osteo-muscular. La gent viu més anys, té més dolori no vol patir. A més, cada vegada, sobretotamb gent gran, es prescriuen menys antiin-flamatoris per tots els riscos que comporten.A. P. – Hi ha un efecte pèndol. Vam passar detenir por als fàrmacs opioides a perdre’ls elrespecte. Ara, com que estan sorgint totesaquestes alarmes, hi ha el risc que tornem apassar a l’altre extrem. Està bé ser conscientsdels riscos, però no podem tenir un recursguardat en un calaix quan tenim personesamb dolor. La gent ha d’estar informada i, al-hora, ha de tenir confiança en el seu metge.Els metges treballem en funció d’unes guies irecomanacions.S. M. – És important conèixer les indica-cions, individualitzar molt el tractament iavisar dels efectes secundaris al pacient.

    Una de les coses que ens fa més por alsprofessionals és l’addicció. Hi ha algunsfactors de risc que ens poden fer sospitarque una persona podria caure-hi?M. V. R. - Les persones més joves, per exem-ple, tenen més probabilitats de fer addicció.També tenen més risc les persones que ja te-nen addicció a altres fàrmacs, a cànnabis, co-caïna o alcohol. Hi ha tests adequats per valo-rar el risc d’addicció. No hem de caure enl’extrem de l’opiofòbia. Són fàrmacs que espoden donar, però mantenint un seguimentmolt curós dels pacients.A. P. – Als Estats Units estan molt pendentsdel tema de les addiccions perquè tenen unamedicina molt defensiva. Quan els metgesdonen un opioide, fan signar un documentd’autorització al pacient. Nosaltres tot just es-tem coneixent aquest món, perquè, fins ara,hem tingut força confiança. Per sort, no te-nim aquesta medicina defensiva, però hemde procurar informar els pacients. Potser nocal que els donem fins a l’últim detall delspossibles efectes secundaris, però cal que lagent sigui conscient del que està prenent.S. M. – A banda de tot el que els metgespodem fer des de les consultes i de la im-portància de la formació, què es podria feren aquest àmbit des de les institucions il’administració sanitària?M. V. R. – S’estan fent coses i una mostra n’ésaquest document que acabem de presentar.Des de la Societat Catalana de Dolor, tambévam fer un document conjunt amb la CA-

  • 21

    Taula rodona

    MFiC i el Catsalut que, tot i que no estava de-dicat únicament als fàrmacs opioides, abor-dava el tema a fons. A més, el desembrepassat vam organitzar un simposi internacio-nal, on es van establir les bases per al bon úsdels opioides. Van venir professionals delsEstats Units i del Canadà i van explicar les se-ves experiències. La conclusió va ser que nohem de tenir por d’aquests fàrmacs, però sírespecte.A. P. – A part de les guies, també s’està treba-llant molt la interrelació entre primària i hos-pitalària. Des de la primària, cada cop es fanmés consultes amb unitats de dolor i és moltimportant anar en la mateixa direcció. D’altrabanda, l’AQuAS i el Catsalut també duen aterme tasques de control i supervisió de me-dicació per garantir que el que estem donantes correspon amb una indicació correcta,que se segueixen unes normes de prescrip-ció i que es van controlant els efectes secun-daris i si hi ha risc d’addicció. La recepta elec-trònica és una eina fonamental de control.S. M. – A Catalunya, la prescripció de fàr-macs opioides es pot fer tant des de la pri-mària com des de l’hospitalària. Per tant,la clau ha de ser la coordinació. Ho dèieumolt bé abans: els opioides són fàrmacsque, amb indicacions concretes, tenen unefecte beneficiós, però també és veritatque hem de ser molt previsors i prudentsa l’hora de prescriure’ls.A. P. – Són un recurs molt útil, per exemple,amb gent gran per a la qual hi ha pocs recur-sos per al dolor. Però s’han de fer servir ambprecaució. La gent està acostumada a venir abuscar una solució i per a nosaltres sovint ésmés fàcil donar un medicament que indagar

    què està passant. Estem en una societat enquè tendim al medicament. Hem d’ajudar abuscar altres recursos, com la psicoteràpia,exercicis, activitats socials... És una responsa-bilitat conjunta.M. V. R. – És molt important explicar als pa-cients i familiars per què els donem aquestaprescripció i fer-los saber que moltes vega-des el dolor no es pot treure totalment. Po-dem aconseguir un 30, 40 o 50 % de millora i,segons en quin tipus de malalties, no es potreduir més.S. M. – La greu situació als Estats Units haestat, en part, atribuïda a la pressió farma-cèutica. Veieu aquí similituds amb aques-ta situació?A. P. – Aquí estem en una situació bastant di-ferent, també en aquest punt. Un missatgeper als ciutadans: que estiguin tranquils i sà-piguen que els metges som conscients queuna cosa són les recomanacions de la indús-tria i una altra allò que fem després en funcióde les guies de pràctica clínica, que tenenevidència científica.M. V. R. – Els professionals prescrivim segonsles guies terapèutiques. La indústria, eviden-tment, quan surt un fàrmac te l’ha de presen-tar, però després som totalment indepen-dents en la nostra actuació i això els pacientsho han de tenir molt en compte.S. M. – Quines conclusions trauríeu de to-tes aquestes qüestions?M. V. R. – Els opioides són uns fàrmacs moltpotents i molt eficaços quan el pacient té un

    dolor molt intens. No són uns fàrmacs deprimera opció, s’han d’haver esgotat al-tres terapèutiques abans d’utilitzar-los.Hem de tenir molta cura: valorar molt elpacient, el tipus de dolor, possibles fac-tors de risc d’addicció, i altres. I desprésfer-ne un seguiment molt continuat. No espot donar un opioide i no tornar a veure elpacient en mesos i, sobretot, els pacientshan de ser conscients del que estan pre-nent.A. P. – Tenim un recurs molt potent a lesmans i s’ha de facilitar la formació. Els pro-fessionals hem de saber molt bé el queestem fent i també informar per tal que lagent sàpiga el que està prenent. No hemde deixar de fer-los servir, ni els hem detenir por.

    “Els opioides són molteficaços per al dolorintens. No els hemde tenir por, però sírespecte. Cal valorarmolt bé el pacient ifer-ne un seguimentacurat.”Maria Victòria Ribera

    “No podem tenirun recurs guardat alcalaix mentre tenimpersones amb dolor.Entre la situació ques’ha donat als EstatsUnits i la nostra hi haun abisme”Aina Perelló

    Sònia Miravet, Maria Victòria Ribera i Aina Perelló.

  • 22

    21è Fòrum d’InversióHealthcareEl passat abril, emprenedors i inversors enel sector de la salut es van aplegar de nouen el 21è Fòrum d’Inversió Healthcare a laseu del Col·legi. Van organitzar la jornadael Col·legi de Metges de Barcelona,Barcelona Activa, ESADE BAN i Biocat. Lesempreses amb projectes de biotecnolo-gia, dispositius mèdics, serveis sanitaris itecnologies de la informació relacionadesamb la salut van presentar els seusprojectes a inversors interessats en elsector.

    Des de 2009, aquesta jornada ha servitde trampolí a gairebé dues-centesempreses d’un procés de selecció en quès’han estudiat uns sis-cents projectes. Vanpresentar projectes del sector deBiotecnologia: Retinset i BiomedicaMolecular Medicine; Dispositius i equipsmèdics: BIEL Glasses, NIDO, WIVI,Tecnologia Regenerativa Qrem i Psious, iServeis d’atenció mèdica: Better Care.

    Fundació Galatea:les emocions en eltractament delstrastorns addictiusLes addiccions han representat irepresenten un seriós repte per alsprofessionals que es dediquen atractar-les. No és possible entendrel’addicció sense veure-hi més enllà delssímptomes, i tampoc és possible entendrela rehabilitació sense tenir en compte elcanvi profund que representarà per a lapersona en tractament.

    Per abordar aquest tema, la FundacióGalatea va convidar Humberto Guajardo,metge, psiquiatre i degà de la Facultat deCiències Mèdiques de la Universitat deSantiago de Xile, i Diana Kushner,antropòloga, professora de la Facultat deCiències Mèdiques de la Universitat deSantiago de Xile. Aquests professionalsvan presentar durant dos dies d’abril unmodel d’intervenció per al tractament deles addiccions mitjançant el treball ambles emocions.

    La nova llei deprotecció de dadesDes del passat 25 de maig ja és aplicable lanova normativa de protecció de dades. Peradaptar-se al canvi normatiu, el Col·legi vaorganitzar una sessió informativa el passatmarç amb experts del Col·legi en el nouReglament Europeu de protecció de dades.

    Durant la sessió es van tractar elsaspectes més sensibles de la normativa iquè han de fer els professionals.

    També es va presentar una petita guiad’actuació amb alguns passos a seguir peradaptar una consulta mèdica a la nova llei.

    Activitat col·legial

    Més informació:www.youtube.com/combTV

  • 23

    Amb motiu de la celebració del DiaInternacional de la Dona, el passat 8 demarç, el Col·legi va manifestar el seusuport a les reivindicacions expressadesper diferents col·lectius, associacions isindicats en relació amb la necessitaturgent de posar fi a les desigualtatsentre homes i dones que encarapersisteixen a la societat, tant en l’àmbitlaboral com en d’altres.

    Aquestes desigualtats també estanpresents en el col·lectiu mèdic, on lesmetgesses, malgrat representar aCatalunya més de la meitat del col·lectiu,encara tenen moltes més dificultats queels homes per desenvolupar la sevacarrera professional i per accedir acàrrecs de direcció, comandament, etc. i,en conseqüència, estaninfrarepresentades als llocs de decisió.

    En el comunicat també es vanassenyalar les dificultats per a unaconciliació efectiva i satisfactòria de lavida, laboral familiar i personal, ladenúncia d’una falsa igualtat de facto idel fet que el sostre de vidre tambéexisteix per a metgesses.

    Coincidint amb la celebració dels 20 anysdel Programa d’Atenció Integral al MetgeMalalt (PAIMM), l’equip del Col·legi i de laFundació Galatea ha estat convidataquest any a participar i a aportar la sevaexperiència en diferents fòrumsinternacionals sobre la salut delsprofessionals sanitaris. El passat 23 d’abriles va celebrar a Brussel·les la reunióconstitutiva de la Practitioner HealthProvider Network (Europe), en la qualvan participar el secretari del CoMB,Gustavo Tolchinsky, i la coordinadora deprogrames de la Fundació Galatea, AnnaMitjans. Aquesta xarxa europea vol serun fòrum on els proveïdors deprogrames d’ajuda als metges malaltspuguin posar en comú les sevesexperiències en l’atenció a la salut mentali el tractament de les addiccions,l’impacte de la salut física i de lescircumstàncies personals en la salutmental, així com activitatspsicoeducatives i serveis per a metges ialtres professionals de la salut.

    La finalitat última és garantir que elsprofessionals de la salut europeustinguin accés a ajuda, de maneraconfidencial i amb els mateixos drets queels altres pacients. Tenint en compte queel PAIMM és el programa que comptaamb una experiència més dilatada enl’entorn europeu, els organitzadors vandemanar als representants del CoMB i dela Fundació Galatea que expliquessin el

    Contra les desigualtatsentre homes i dones,també en l’àmbitsanitari

    El CoMB i Fundació Galatea expliquen els 20 anysdel PAIMM a diferents fòrums internacionals

    Activitat col·legial

    valor del programa, tant des del punt devista assistencial com de control de lapraxi. Els aspectes més valorats delPAIMM són, precisament, que es tractid’un programa col·legial i l’ampli ventallde serveis que s’ofereixen des de ClínicaGalatea i Fundació Galatea.

    D’altra banda, del 9 al 13 de maig,Tolchinsky i Mitjans també van serconvidats a Wellmed3: ThirdInternational Meeting on Wellbeingand Performance in Clinical Practice.En aquest congrés, celebrat a prop deTessalònica (Grècia), es va aprofundir enel burnout que afecta molts professionalsi en les conseqüències que té, tant en laseva salut, com en la qualitat assistencial ien la seguretat clínica. En aquesta ocasió,a més de l’experiència dels 20 anys delPAIMM, es van presentar els resultats derecerca en salut, estils de vida i condicionsde treball i les intervencions preventives ide promoció de la salut que es duen aterme des de la Fundació Galatea.

    Els propers 4 i 5 d’octubre secelebrarà a Londres la InternationalPractitioner Health Summit 2018, sotael títol The Wounded Healer, coincidintamb el 10è aniversari del PractionerHealth Programme del National HealthService (NHS) britànic. El CoMB i FundacióGalatea també hi seran presents percompartir els resultats i experiència delPAIMM.

  • 24

    L’Assemblea de Compromissarisaprova els comptes del 2017

    El passat mes de març va tenir llocla primera Assemblea deCompromissaris després que lacandidatura encapçalada perJaume Padrós, anomenada

    “Padrós 2018. Professionalisme”, resultésguanyadora de les eleccions a la Junta deGovern i delegats de l’Assemblea deCompromissaris del Col·legi de Metges deBarcelona en ser l’única candidaturapresentada dins del termini establert.

    Balanç de les principals accions del2017El secretari de la Junta, GustavoTolchinsky, va presentar la Memòria deSecretaria del 2017, un recorregut per lesprincipals accions de cada un dels treseixos d’actuació del Col·legi: vetllar per labona pràctica mèdica, defensar irepresentar la professió i donar suport alscol·legiats.

    Nou sistema de votacions amb l’appMetgesBarcelonaEl vicepresident segon, Jaume Sellarès, vapresentar un nou mecanisme per fer mésàgils els processos de votació. L’Assembleava acordar per unanimitat que l’emissiódel vot de cada compromissari respecteals acords que se sotmetin a la sevaconsideració en el seu si es pugui efectuar,i ser vàlida, a través de l’accionament delvot electrònic mitjançant l’appMetgesBarcelona.

    Aprovació de la nova Comissió deDeontologiaTal com marquen els Estatuts, cadaquatre anys a l’inici del nou mandat s’had’aprovar la proposta de renovació de laComissió de Deontologia. AquestaComissió, integrada per 27 representantsdesignats per la Junta de Govern, varenovar la llista dels seus membres,encapçalats pel doctor Josep Terés com apresident, i va ser ratificada perl’Assemblea de Compromissaris delCol·legi. La funció de la Comissió ésassessorar la Junta de Govern en lesqüestions relatives a l’ètica mèdica i ladeontologia professional, entre d’altresfuncions que li atorguen els estatuts.

    Liquidació de l’exercici 2017 ipressupost de 2018Per finalitzar la sessió, el tresorer delCol·legi, Lluís Esteve, va proposar la llista denous membres de la Comissió d’Hisenda,que va ser ratificada pels compromissaris.A continuació, es va presentar el balanç i laliquidació pressupostària del 2017. Aquestsestats comptables foren auditats demanera externa i en aquesta Assembleavan ser aprovats favorablement amb el95,5 % dels vots.

    Els comptes d’acord amb el pressupost de2017, dissenyat per la Junta de Governanterior, reflecteixen els eixos prioritarisque marquen l’activitat col·legial: d’una

    banda, l’accent social, en què destaca elprograma PAIMM i el Programa deProtecció Social (PPS), identificatius de lavoluntat de la institució de fer unpressupost més social i solidari, i del’altra, potenciar l’activitat col·legial, laparticipació i la proximitat. La liquidaciódestaca per un augment dels ingressosper sobre del pressupostat, gràcies a lesquotes col·legials, a l’aportació directadel Grup Med i a l’increment dels serveisderivats de les activitats del Centred’Estudis Col·legials, les legalitzacions designatures de títols i certificats, lesrelacions institucionals, les acreditacionsde Web Mèdic Acreditat (WMA), il’alliberament dels fons del litigi amb laFundación Patronato de Huérfanos yProtección Social de Médicos Príncipe deAsturias (OMC).

    També es va presentar el pressupost de2018, aprovat per un 92,75 % del’Assemblea, que continuadesenvolupant els tres eixos de treballde l’actual Junta de Govern pel que fa ala protecció i solidaritat (protegir elcol·lectiu de col·legiats més afectats perla recessió i la crisi econòmica), laparticipació dels col·legiats i els serveis il’activitat col·legial.

    La Junta informa

  • 25

    La Junta informa

    La Junta de Govern del CoMB va designar els 27 membres de la Comissió de Deontologia (CD),que després van ser ratificats per l’Assemblea de Compromissaris.

    La Junta de Govern inhabilita unmetge per divulgar i practicarprocediments sense cap evidènciacientífica amb pacients oncològics

    La Junta de Govern del Col·legi vaacordar sancionar un col·legiat amb cincanys d’inhabilitació per a l’exercici de laprofessió mèdica per haver divulgat iposat en pràctica amb pacientsoncològics l’anomenat Mètode Hamer(també conegut com a Nova MedicinaGermànica). La Junta també va fer unrequeriment explícit a l’esmentatcol·legiat per tal que no torni a practicarni a difondre en el futur procediments novalidats i sense evidència científica. Elcol·legiat inhabilitat tenia consulta a lesprovíncies de Barcelona i Castelló.

    L’expedient resolt per la Junta deGovern del CoMB es va iniciar arran d’unescrit que el mateix metge sancionat vaadreçar al Col·legi el juny de 2017, pocdesprés de la seva aparició en unreportatge sobre pseudoteràpies queuna cadena de televisió estatal vaemetre el maig de l’any passat. Elcontingut d’aquest escrit, en el qual elmetge defensava l’eficàcia de l’aplicaciódel Mètode Hamer, i el visionat posteriordel reportatge van ser considerats perpart de la Junta motius suficients perobrir un expedient de maneraimmediata.

    Es dona la circumstància que l’any1995 el mateix col·legiat ja va ser objecte

    d’una altra inhabilitació del CoMB perfets pràcticament idèntics (aplicar lesteories del Mètode Hamer i divulgar-lescom a idònies i eficaces), en aquellaocasió, per un període de dos anys. Laresolució del Col·legi va ser ratificadajudicialment pel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC).

    El Col·legi insisteix a demanar lacol·laboració a professionals,Administració, mitjans de comunicació,institucions, entitats i societat en generalper tal d’evitar la realització i la difusió depràctiques que generen confusió oengany als ciutadans pel que fa a la sevasalut, amb el perjudici que això els potsuposar.

    Renovació de la Comissió de Deontologia

    La Comissió de Deontologia del CoMB està integrada pels següents membres: Josep Terés Quiles, president; Arkaitz ImazVacas, secretari; Rosa M. Antonijoan Arbós; Pere Nolasc Barri Ragué; Josep Antoni Blanco Domínguez; Lluís Cabré Pericàs;Ignasi Coll Roldua; Blanca De Gispert Uriach; Jaume Duran Navarro; Ferran Fillat Gomà; Cristina Fortià Palahí; Gemma GarciaParés; Sílvia Güell Parnau; Joana Herrero Batalla; Clara Llubià Maristany; Ferran Masanés Toran; Josep Manuel MenchónMagriñà; Joan Nardi Vilardaga; Amadeu Pujol Robinat; Dolors Quera Ayma; Núria Querol Viñas; Bernabé Robles del Olmo;Joan Sala Pedrós; Carme Sala Rovira; Antònia Sans Boix; Joaquim Semillas Ricart, i Rosa Servent Pedescoll.

  • Document de posició

    26

    El Col·legi de Metges de Barcelona(CoMB) ha aprovat i publicat el Docu-ment de Posició sobre “L’assistència apersones en situació de final devida”, en el qual defensa que una

    eventual regulació de l’eutanàsia a l’Estatespanyol hauria d’anar acompanyada d’unimpuls decidit per garantir a tot el territoril’atenció pal·liativa integral a les personesque es troben en situació de final de vida,condició que en aquests moments no escompleix. El document ha estat elaboratper una dotzena de professionals i revisatper la Comissió de Deontologia del CoMB.

    En l’actual context de reactivació al’Estat espanyol del debat al voltant del dreta la disponibilitat de la pròpia vida en situa-

    L’assistència a personesen situació de final de vidaEl Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) considera oportú debatre sobre l’eutanàsia, peròrecorda que ha de ser compatible amb la prioritat de garantir una atenció digna i de qualitaten el procés de final de vida.

    cions de malaltia o discapacitat greu i de ladespenalització de l’eutanàsia, el documentdestaca que aquest no és un debat essen-cialment mèdic, sinó social i polític. Corres-pon, per tant, als ciutadans i als seus repre-sentants democràtics decidir sobre aquestaqüestió i fer-ho amb el màxim consens. Aixòno treu, però, que la professió mèdica tinguimolt a aportar en una eventual regulació,sobretot a l’hora d’aclarir conceptes i de vet-llar pels interessos i la dignitat dels pacients,per la qualitat de les actuacions i per la se-guretat jurídica dels professionals.

    “Creiem que es oportú debatre i legislarsobre l’eutanàsia en aquests moments,però, al mateix temps, això no pot esdevenirl’excusa per deixar d’abordar la necessitat

    urgent d’invertir esforços i recursos per as-segurar una atenció de qualitat a tots elspacients que es troben en el tram final devida”, afirma el president del CoMB, JaumePadrós. Per la seva banda, el president de laComissió de Deontologia del CoMB, JosepTerés, assegura: “Lluny d’oposar-nos a la re-gulació de l’eutanàsia, volem deixar clar queaquest supòsit afecta un nombre relativa-ment baix de casos i que la prioritat ha deser garantir una mort digna i en pau atothom, d’acord amb allò que ha donat idona sentit a la vida de cadascú.”

    El document del CoMB recull un missat-ge molt clar:“Ningú no hauria de desitjar mo-rir per manca d’accés a les cures pal·liatives.”En aquest sentit, insisteix que cal assegurar

  • Document de posició

    l’equitat en l’accés a l’atenció pal·liativa inte-gral i que això requereix destinar-hi recursos ifacilitar la formació específica dels professio-nals. “L’accés a una atenció digna i de quali-tat al final de vida ha de ser reconegut comun dret”, afirma Jaume Padrós.

    En les darreres dècades, Catalunya hadesplegat un sistema d’atenció als malaltsterminals oncològics que ha comptat amb

    el lideratge dels professionals sanitaris, es-devenint un model de prestigi i referènciamundial reconegut per l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS). Malgrat que al-gunes comunitats autònomes també handesplegat el mateix model, encara hi hamolta població al conjunt de l’Estat es-panyol que no se’n beneficia. D’altra ban-da, ha de ser una prioritat estendre l’actualmodel d’atenció als pacients amb malaltiescròniques avançades no oncològiques (car-diovasculars, neurodegeneratives, etc.).

    Objectius del documentEl document del CoMB enumera i desenvo-lupa les principals claus per garantir unaassistència de qualitat als pacients en si-tuació de final de vida, començant per laimportància d’identificar de manera pre-coç els malalts amb necessitats d’atenciópal·liativa per tal que el metge puguiconèixer de primera mà els seus valors, les

    1. El debat sobre l’eventual regulació idespenalització de l’eutanàsia no és undebat mèdic, o únicament mèdic, sinó so-cial, ètic i polític. Per tant, la seva concre-ció correspon a la societat, a través delsseus representants democràtics.

    2. En tot cas, qualsevol regulació hauria deser garantista de drets i proporcionar segu-retat jurídica a tots els implicats. Igual-ment, caldria que es contemplés el dret al’objecció de consciència dels professionalssanitaris, així com la participació de met-ges assistencials al si dels comitès o òrgansque hagin de prendre decisions respecte ales peticions d’ajut a morir.

    3. Amb independència de l’orientació queels legisladors vulguin donar al reconeixe-ment del dret a l’autonomia del pacienten situació terminal o de greu discapaci-tat, és imprescindible que aquesta inicia-

    tiva també suposi un impuls i abordatgede l’accés dels pacients que es troben enun procés de final de vida a una atencióintegral pal·liativa de qualitat i digna, desd’una perspectiva de recursos materials,humans i assegurant l’equitat en l’accés.

    4. En les darreres dècades, Catalunya hadesplegat un sistema d’atenció als malaltsterminals oncològics que ha comptatamb el lideratge dels professionals sanita-ris, esdevenint un model de reconegutprestigi i referència mundial en aquestàmbit, segons l’OMS. Malgrat algunes co-munitats autònomes també han desple-gat el mateix model, encara hi ha moltapoblació al conjunt de l’Estat espanyolque no se’n beneficia.

    5. La prioritat en aquests moments tambés’ha de situar a donar una resposta ade-quada, igualment integral, integrada i

    digna, per a les persones amb malaltiesavançades no oncològiques en situació definal de vida. Per tant, reclamem als poderspúblics i als responsables d’institucions iorganitzacions sanitàries i assistencialsque prioritzin recursos econòmics i forma-tius per fer-ho possible. Igualment, instemel conjunt d’organitzacions professionalsperquè incentivin que se situï com a eixprioritari de la formació específica (in-cloent-hi els aspectes bioètics i de gestió)per assolir una atenció de final de vida dequalitat.

    Autors del Document de Posició:Josep Terés (coordinador), Xavier Bus-quets, Lluís Cabré, Jordi Craven-Bartle,Montserrat Espier, Benito Fontecha,Esther Limón, Mercedes Martínez, AnnaOlivé, Jaume Padrós, Montserrat Perelló iGustavo Tolchinksy.

    seves pors i angoixes i la seva voluntat.Aquest coneixement ha de permetre alsprofessionals valorar les necessitats delmalalt (físiques, funcionals, psicològi-ques, espirituals, etc.) i iniciar la planifi-cació de decisions anticipades amb laparticipació activa del pacient i del seuentorn proper. Comunicació, acompanya-ment i respecte a la voluntat del pacientesdevenen fonamentals en tot aquestprocés, que té com a objectiu evitar almàxim el patiment físic i emocional i fa-cilitar una mort digna i en pau.

    Un dels objectius del CoMB a l’horad’elaborar aquest document també ha es-tat aclarir conceptes que sovint poden re-sultar confusos, però que són fonamentalsper mantenir un debat rigorós. En aquestsentit, s’hi inclouen definicions i reflexionsal voltant de conceptes com esforç tera-pèutic, sedació pal·liativa o terminal, eutanà-sia i suïcidi assistit.

    Jaume Padrós afirmaque l’atenció integralen el tram final de vida“ha de ser reconegudacom un dret” i alertaque, ara per ara, notothom hi té accés al’Estat espanyol.

    Conclusions i posició del CoMB sobrel’assistència a persones en situació de final de vida

    Document complet a:www.comb.cat

    27

  • 28

    Cooperació

    Lorenz (baix i cors) i Lluís Serra (guitarra). Perl’actuació a Mediconcert, van comptar ambla col·laboració especial del guitarrista xilèGiancarlo Scevola.

    Fomentar la cooperació en salutinternacionalDes de fa quatre anys, l’Àrea de Cooperaciódel Col·legi organitza Mediconcert, l’objectiudel qual és recollir fons en benefici de les Be-ques Bada. D’aquesta manera, es vol promou-re la formació de metges per a la cooperació.

    L’èxit de Mediconcert ha estat possiblegràcies a la participació dels professionalsque han fet la seva aportació comprant l’en-trada o fent un donatiu de Fila 0.

    Música i solidaritata la quarta edició de MediconcertL’Àrea de Cooperació del Col·legi organitza Mediconcert, l’objectiudel qual és recollir fons en benefici de les Beques Bada.

    En la quarta edició de Mediconcert esva poder gaudir d’una gran nit demúsica i solidaritat, que va tenir llocel proppassat 7 de juny a la Sala Luzde Gas de Barcelona. Les tres bandes

    que van actuar van ser 4tasec, D.O. i d-Con-traBand, cadascuna de les quals comptaamb un integrant metge. A continuació, usles presentem:

    4tasecEls 4tasec van començar a tocar junts l’any2014. El seu repertori inclou versions de te-mes de rock dels anys seixanta endavant. Ensexpliquen que sempre busquen temes moltconeguts a fi de connectar amb el públic.“Tot aquell que ens escolta ha de sentir lanecessitat de començar a seguir el ritme imoure el cos.” L’objectiu del grup és divertiri divertir-se. Actualment, el grup està formatper Vicenç Barrau (baix), Jordi Reboul (gui-tarra), Màrius Ortiz (bateria) i Josep Vallet(guitarra), que és especialista en CirurgiaGeneral i de l’Aparell Digestiu a l’Hospital deViladecans.

    D.O.Els D.O. són la banda més veterana del car-

    tell. Es van consolidar com a grup l’any 2004 idos anys més tard van enregistrar la seva pri-mera maqueta. Fan temes propis que conju-guen diferents estils: rock, pop, alternatiu,progressiu… L’any 2006 van guanyar el con-curs Sona-UB i l’any 2008 van quedar segonsclassificats del premi Carles Sabaté d’Andor-ra. Tenen dos àlbums d’estudi: Halloween inSan Francisco (2011) i Smoking Room (2015).La banda està integrada per Ferran Cardona(guitarra), Andreu Gabarrós (teclats i veu, ésel metge del grup: neurocirurgià a l’HospitalUniversitari de Bellvitge), Jordi Gabarrós (ba-teria), Álvaro Raigon (baix elèctric) i Jordi Za-cares (veu i guitarra).

    d-ContraBandLes versions són el punt fort de d-Contra-Band. Es defineixen com una banda de smoothm