EL REBROT 65-66 Abril-Maig 2020 1

66

65666666

6665

65656665

65

EL REB OTRREVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA elrebrot.laverneda@gmail.com ABRIL-MAIG 2020 NÚMERO ESPECIAL 65-66

Roger Torrell

"Tenim unproblemad'identitatcom a barri"

Carles Martínez i Puy

"Som l'únic eixcomercial queno tenim zonaverda"

Enric Lloret

"No esperavaque mos fessinun barri tanmaco"

Isabel Hernández

"El Alzheimertambién esmuy duro parala familia"

"És molt més el

que ens uneix

amb l'Islam que el

que ens separa"

Cristóbal López Romero

"Els barrishan de tenirvida, han deser alegres"

Veïns i veïnes retraten el barri

Montserrat Clotet

Antoni Santos

Àngels Garcia FerrerPepita Rocamora

Marisa Manera

"Els parestambé demana-ven una escolad'adults"

Maria Martínez Trill

"S'ha de teniruna visió moltambiciosa deciutat"

"Vaig passarde ser alumnaa donarclasses"

"Hi ha raconsal barri quetens la sensa-ció de poble"

"Somiaven un

barri diferent i el

somni s'ha anat

fent realitat"

Les entrevistes d'EL REBROT

"La gent sentel centre cíviccom a seu"

Chus Ruiz

Núria Pascual

"No 'guardem'nens, elseduquem: somuna escola"

Ricard Llerins

"Una ciutatsense arbresseria trista"

"Sense elmovimentveïnal el barriseria pitjor"

Assumpta Magrans

EDITORIAL - El rebrot de la ciutadania (pàgina 2)

Salvador Mañosas

"La Palmera jaés unasuperillanatural"

EL REBROT 65-66 Abril-Maig 20202

L'ESPURNA

EDITORIAL

JEROGLÍFIC

Solució:...confinada en casa

(Con Fi NADA, en C AS, A)

Por la epidemia, la población

ha de estar...

El rebrot de la ciutadaniaLa tradicional por íntima a la malaltia s'ha fetcol·lectiva. La ciutadania s'ha confinatordenadament (amb les deplorables excepcionshabituals) i ha evitat una dispersió encara més grande la pandèmia. Si l'horitzó del final del malsonimita el que va passar a la província xinesa deHubei, a finals de maig tornarem a viure una certanormalitat. De moment, la vida social del veïnat esrefugia en els contactes virtuals. Ja vivíem en unasocietat digital però no érem conscients de la sevareal utilitat.

Aquest número especial d'EL REBROT s'enviaràals lectors només per viadigital i no arribarà a serimprès. Hem volgut noretardar la cita mensuala l'espera de quan podremtornar al paper.

Aprofitem per fer uncollage d'alguns veïns iveïnes que han passat perles nostres pàginesdonant la seva visió del barri. També hem recopilatles seves respostes al qüestionari "Tal com és",mostrant la diversitat d'interessos culturals queenriqueix el nostre teixit social.

De les seccions habituals cal destacar la dedicada ala commemoració dels dies mundials. En el mes demaig se celebra el Dia de la Infermeria. Coincideixamb la revalorització de les professions de l'àmbitsanitari, tan maltractades en l'última dècada.

El moviment ciutadà del districte de Sant Martís'han posat d'acord per elaborar el "Projecte veïnalde ciutat i convivència en el segle XXI". Una bonainiciativa que té un precedent a l'any 1988.

EDITORIAL

La ciutadania s'haconfinatordenadament i haevitat una dispersióencara més gran dela pandèmia

Centre de Solidaritat de La VernedaXarxa Comunitària La Verneda Sant Martí

Pla d'Energia ParticipatiuCerai Catalunya

Selva de Mar, 215 - 08020 BarcelonaLa revista no comparteix necessàriament

les opinions dels articles signats

Amb el suport de:

EL REBROTRREVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA

Contacte: elrebrot.laverneda@gmail.comcartes.elrebrot@gmail.com

INTERNET SOLIDARI

Federació Catalanad’ONGDlafede.catJustícia i Paujusticiaipau.orgAmnistia InternacionalCatalunyaamnistiacatalunya.orgSOS Racismesosracisme.orgSave the Childrensavethechildren.esComissió Catalanad'Ajuda al Refugiatccar.catBarcelona Actuabarcelonactua.orgCooperacciócooperaccio.orgEntrepoblesentrepueblos.orgIntermón-Oxfamintermonoxfam.orgMedicus Mundimedicusmundi.esMetges SenseFronteresmsf.esMón-3mon-3.orgFarmacèutics Mundifarmamundi.orgÓpticos X Mundoopticsxmon.orgPeace BrigadesInternationalpbi-ee.org

Educoeduco.orgEcologistes en Accióecologistesenaccio.catGreenpeacees.greenpeace.orgXarxa de ConsumSolidarixarxaconsum.orgMarea Pensionistam a r e a p e n s i o n i s t a . o r g

Iaio Flautaswww.iaioflautas.orgPlataforma de Afecta-dos por la Hipotecapahbarcelona.orgXarxa d’EconomiaSolidàriaxes.catCoop57coop57.coopFIAREfiarebancaetica.coopTeixint BarrisCooperatiusteixintbarriscoop.wordpress.com

Federació Associacionsde Veïns de Barcelonafavb.catVERN–Coordinadorad’Entitats de LaVerneda-Sant Martíevern.orgCERAI Catalunyacerai.org

Tots els REBROTSelrebrotverneda.wordpress.com/

2016/12/11/el-rebrot/

EL REBROT 65-66 Abril-Maig 2020 3ENTREVISTES

Tal com són els entrevistatsL'entrevista de portada de cada revista EL REBROTens fa conèixer un veí o una veïna que ens dóna laseva visió del barri, de la seva vida i de les sevesactivitats. La conversa sempre acaba amb un petit

qüestionari de set preguntes "Tal com és" que intentareflectir per on van els seus interessos. Tot plegat, elconjunt de respostes recullen la diversitat culturaldel nostre barri.

LlibreArmas, gérmenes y acero

(Diamond)La catedral del mar

(Falcones)El clan del oso cavernario

(Auel)Divas rebeldes (Morató)Fuenteovejuna (Lope)

El laberinto de los espíritus(Zafón)

Laudato si (Francisco)El mestre (Mollà)

Mujeres y poder (Beard)Mystic River (Lehane)

L’Odissea (Homer)Pa negre (Teixidor)

El perseguidor (Cortázar)La plaça del Diamant

(Rodoreda)Rayuela (Cortázar)

Últimas tardes con Teresa(Marsé)

La vista desde Castle Rock(Munro)

MúsicaPablo Alborán

AspencatBjörk

Georges BrassensLuz CasalLluís Llach

MozartMaurice Ravel

TxaikovskiVíctor Manuel

ZooClàssicaCopla

FlamencoHip hop

JazzPop

Pel·lículaEl cartero (Radford)

Un monstruo viene a verme(Bayona)

12 hombres sin piedad (Lumet)Orgullo y prejuicio (Wright)

Snatch (Ritchie)El piano (Champion)

Las zapatillas rojas (Powell)7 novias para 7 hermanos

(Donen)Novecento (Bertolucci)

Cinema Paradiso (Tornatore)Héroe por accidente (Frears)

Invictus (Eastwood)Gladiator (Scott)

Un lugar en el mundo (Aristarain)Blade Runner (Scott)

2001. Una odisea del espacio(Kubrick)

Algunos hombres buenos (Reiner)Matchpoint (Allen)

De dioses y hombres (Beauvois)Dirty dancing (Ardolino)

Senderos de gloria (Kubrick)Casablanca (Curtiz)

Color1er. Vermell2on. Verd3er. Blau

Olor1er. Gessamí

2on. Rosa3er. Gespa mullada

4rt. Vainilla

MenjarAlbergínies farcides

Arròs amb lletBacallà amb samfaina

BoletsCalçots

Coca de recapteEscudella barrejada

LlagostinsMongetes amb botifarra

PaellaPasta

PastanagaPeus deporc

Truita patatesXocolata

Piano o guitarra?1er. Piano

2on. Guitarra3er. Tots dos

EL REBROT 65-66 Abril-Maig 20204 ENTREVISTES

Vernedencs i vernedenques

Berta Nieves(Barcelona, 1990)Des de Hong Kong: “Vaig marxarper una feina de dos anys i ja enporto cinc i mig”

Laia Bobi Frutos(Barcelona, 1985)Des d’Alemanya: “Vaig marxaramb dinou anys a estudiar músicaa Köln”

Ana Zurrón(Barcelona, 1962)"Hem de procurar ensenyar la gentjove a estimar el voluntariat"

Adalberto Bentancor(Montevideo, Uruguai, 1962)"Convivim Sant Martí es unespacio asociativo deconvivencia ciudadana"

Ester Boixadera(Barcelona, 1968)"Hi ha una gran invisibilització de labona tasca que fan milers depersones dels sindicats"

El veïnat de La Verneda de Sant Martí és molt dinàmic. Això queda reflectiten les entrevistes que fem als veïns i veïnes que participen en moltesentitats i activitats, també als que es troben a l'estranger i als nouvingutsque s'integren en la xarxa social del barri

Victoria Fernández(Barcelona, 1982)Des d’Estats Units: "Intentemesbrinar perquè una persona ésmés susceptible de patir alzheimer"

Àlex Frías(Barcelona, 1990)Des de Turquia: “M’ha sorprès labona imatge que té Barcelonaa l’exterior”

Ana González(Sòria, 1947)"Mi entrada en el mundo asociativofue a través de la Escuelade Adultos"

I N D R E T S

Escultures al carrerPont del Treball

Els quatre blocs grocs de laCooperativa Montseny alcarrer Pont del Treball Dignevan ser construïts entre 1964 i1967. Els cooperativistes vanvoler ornar els seus jardinsamb obres de l'escultorpoblenoví Josep Ricart. Hi hatres: "Quatre falques" (migamagada per la vegetaciódavant el primer bloc, a lacruïlla amb el carrerCantàbria), "Cooperació" (a lafotografia) i "Matrimoni".

Formen part de l'escàscatàleg de només deuescultures que embelleixen elscarrers del barri i de les que caldestacar "La Línia de LaVerneda", de Francesc Torres(al carrer Guipúscoa), "El mur",de l'escultor nord-americàRichard Serra (a la plaça de LaPalmera) i "El llarg viatge", deFrancesc Torres Monsó (a larambla Prim).

Josep Ricart i Maymir(Taradell, Osona, 1925-Barcelona, 2020) va morir elproppassat 29 de març. Lligattota la vida al Poblenou, téplantades obres a diversospaïsos i són ben conegudes lesde la rambla del Poblenoudedicades al doctor Trueta i amossèn Pere Relats.

"Cooperació", de Josep Ricart

Verónica Mencía(Campamento, Hondures, 1971)"Estoy totalmente adaptada a laciudad y montando una empresade turismo rural"

EL REBROT 65-66 Abril-Maig 2020 5SALUT

La cruïlla dels carrers Cantàbria i Guipúscoa, durant el confinament

La segona setmana de març va co-mençar al barri amb una explosió enuna industria química de Via Trajanaque va provocar la mort de dos obrersi una vintena de ferits. Al final de lasetmana, el govern espanyol decre-tava l'estat d'alarma i ordenava elconfinament de la població a les se-ves cases. Tot per culpa d'un virusbatejat Covid-19 que s'havia mani-festat a una província xinesa tresmesos abans ique havia arribata Europa provo-cant la mort demilers de perso-nes. En el cas deCatalunya, mésde deu mil (lesmateixes que mo-ren en un any per malalties relacio-nades amb l'aparell circulatori).

Divendres tretze la Generalitat vatancar totes les escoles i instituts.Dissabte catorze l'Ajuntament vaclausurar tots els equipaments pú-blics que no fossin essencials: biblio-teques, centres cívics, casals de bar-ri, casals de gent gran...

L'únic equipament municipal queva mantenir les seves portes obertesva ser l'Espai Pere Calafell del carrerAndrade, oferint 58 places apersones sense llar.

El municipi també va aturar totes

les obres públiques. Al barri: laconstrucció de la biblioteca GabrielGarcía Márquez-Sant Martí de Pro-vençals; la millora dels passatgesentre Camp Arriassa i Ca n'Oliva; ladescontaminació de terres al parc deSant Martí i diverses millores urbanís-tiques a La Pau.

La residència d'avis La Verneda delcarrer Cantàbria, de la que és titu-lar la Generalitat de Catalunya, era

un dels focus dep r e o c u p a c i ódonat que elsprincipals afec-tats per la pandè-mia eren les per-sones d'edat a-vançada. Va tan-car qualsevol con-

nexió amb l'exterior des del primermoment i no hi ha hagut cap mortper la malaltia del Covid-19.

Moltes entitats van crear xarxesde suport per cuidar del veïnat mésdesafavorit. Pel que fa al reparti-ment d'aliments que habitualmentporten les parròquies catòliques delbarri, van continuar amb la seva tas-ca substituint els voluntaris (que te-nen quasi sempre una edat avança-da i són, per tant, col·lectiu de risc)per d'altres més joves, molts vingutsd'altres barris de Barcelona.

Barri confinat DIA MUNDIAL

12 maigInfermeria

Des de 1974 el ConsellInternacional de la Infermeriapromou la celebració del DiaInternacional de la Infermera ila Llevadora el 12 de maig. Ladata recorda el naixement deFlorence Nightingale,considerada la creadora de lainfermeria moderna.L'Organització Mundial de laSalut (OMS) ha declarat 2020Any Internacional del Personald'Infermeria i de la Llevadora,coincidint amb el 200aniversari del naixement deNightingale (Florència, Itàlia,1820-Londres, 1910).

L'episodi històric que vadonar fama Nightingale va serdurant la guerra de Crimea(1853-1856). Ella i un grupd'infermeres es van desplaçarfins a Istanbul per atendrecorrectament els ferits del'exèrcit britànic. La sevaactuació es basava en lahigiene i la ventilació delsbarracons en els que s'ateniaels soldats.

El 1859 va publicar "Notessobre infermeria: què és i quèno és". L'any següent va fundarl'Escola Nightingale perInfermeres a l'hospital SaintThomas de Londres, queencara existeix. La Creu RojaInternacional atorga cada dosanys la Medalla FlorenceNightingale a un infermero infermera.

A la residència La Vernedadel carrer Cantàbria no hiha hagut cap mort per lamalaltia del Covid-19

EL REBROT 65-66 Abril-Maig 20206 NATURA

L L I B R E S

Sant Martí de

Provençals, pulmó

industrial de Barcelona

"Barcelona és l'única ciutat delmón que ha estat a l'avançadade la revolució comercial delssegles XI i XII i de la revolucióindustrial dels segles XVIII iXIX". Així comença el llibre"Sant Martí de Provençals,pulmó industrial de Barcelona(1847-1992)", editat perColumna el 1992. L'obra té perautors Jordi Nadal i XavierTafunell, economistes de laUniversitat de Barcelona.

Quan es parla de l'anticpoble de Sant Martí deProvençals, independent deBarcelona entre 1716 i 1897,molts s'hi solen referir com "elManchester català". La ciutatanglesa va ser l'epicentre de larevolució industrial aAnglaterra. Això implicava unpaisatge ple de les xemeneiesde les fàbriques,majoritàriament tèxtils, quevan donar pas al món que araconeixem.

El llibre viatja pels seglesXIX i XX amb el naixement iconsolidació de les indústriesque van caracteritzar sobretotal Poblenou, el Clot i la Sagrera(que llavors formava part del'antic poble). Molt interessantsels annexos, plens de dadesfàbrica a fàbrica.

RICARD LLERINS BONET

El regne vegetal és un món bastantdesconegut on les plantes han desen-volupat diferents estratègies per sobre-viure, sempre en una lluita constant perreproduir-se.

La taxonomia és la ciència que estu-dia la classificació dels organismes viusi els seus parentius. Taxonòmicament,el gènere i l’espècie són els dos darrersesglaons o taxons dels cinc regnes:Mòneres, Protoctists, Fongs, Vegetalsi Animals. Segons la biòloga Lynn Mar-gulis tots els éssers vius es divideixenaixí: regne, tall o divisió, classe, ordre,família, gènere i espècie.

Una família pot tenir milers d’es-pècies de formes i mides molt diferents.Així la família de les Lleguminoses, quemés tard es va anomenar Fabàcies idarrerament Papilionàcies, conté uns650 gèneres i 18.000 espècies entreelles molts trèbols, enfiladisses coml’anglesina, arbres com el garrofer ol’arbre de l’amor, i arbustos amb punxescom les aulagues o ginestes.

A partir de que el suec Carl von Linnéva establir el 1731 el sistema binomiald’identificació d’espècies, tots elséssers vius queden definits per unnom científic en llatí format per dosparaules: el gènere, la paraula de l’es-querra on la inicial sempre començaamb majúscula i l’espècie, la paraulade la dreta en minúscula. Per exemplePinus pinea, família Pinàcies. Això voldir que un gènere sol tenir moltes es-pècies parentes, però no sempre ésaixí. La natura no té normes fixes.

Es diuen gèneres monotípics els quecontenen una sola espècie. Per exem-ple en plantes Sequoia sempervi-rens, de la família Cupressàcies. Laresta d’espècies del gènere s’hanextingit. Ho sabem perquè algunes es

conserven en fòssil però no s’hantrobat vives.

Ginkgo biloba és un cas a part.Aquesta espècie dioica d’arbre que vancultivar els monjos budistes als mo-nestirs durant segles, malgrat que amitjan del segle XX se’n van trobar ales muntanyes de la Xina en estat na-tural, no te cap parent viu conegut.Pertany a un gènere d’una única espè-cie, a una família d’un sol membre, aun ordre d’un sol representant i a unadivisió d’un sol organisme. És conegutque com a planta més antiga delplaneta, evolutivament parlant, hatingut temps d’adaptar-se a tot tipusde canvis i així a part de les paneroles,va ser l’únic ésser viu que va sobreviu-re a la bomba atòmica d’Hiroshima,essent capaç de rebrotar un any des-prés d’haver-se cremat el 1946.

Ha passat dos cops al segle XX ques’han trobat espècies vives que noméses coneixien en fòssil. El 1946 elsbotànics xinesos Hu i W.C. Cheng vandescriure una espècie nova per laciència trobada cinc anys abans a lesmuntanyes xineses: Metasequoiaglyptostroboides. Però sorprenent-ment, el 1994 van trobar una novaespècie de conífera, 32 exemplars, und’ells amb 200 anys d’antiguitat, enuns canons remots a 150 quilòmetresal nord-est de Sidney, Austràlia, quevan batejar com a Wollemia nobilis,família Araucariàcies. Tant de bo pas-sés més sovint.

Cal dir que amb l’aparició del micros-copi electrònic i sobretot amb la se-qüenciació de l’ADN de les plantes,algunes espècies van canviar degènere respecte la classificació tra-dicional que es feia per la semblançade les flors.

Identificant plantes i arbres

Wollemia nobilis

EL REBROT 65-66 Abril-Maig 2020 7

Portada del projecte veïnal del 2020. A la dreta, reunió de les associacions de veïns del Districte amb el

president Pujol per presentar-li el "Pla Popular del Districte de Sant Martí".

SOCIETAT D'ESTVDIS DE

LA VERNEDA DE SANT MARTÍ

Les associacions de veïns del Dis-tricte de Sant Martí han elaborat el"Projecte veïnal de ciutat i convi-vència en el segle XXI". És un amplidocument on es dibuixa com vol elmoviment ciutadà que sigui la ciutati el districte en un futur proper.

Què vol el moviment veïnal

PROJECTE VEÏNAL 2020

* Resoldre el Pont del carrer Santander* Urbanitzar la Gran Via com a carrer* Ordenar usos i equipaments al front marítim* Aplicar la reforma del 22@ pactada entre les entitats i actors econòmics i acadèmics* Fer Pla urbanístic d’impuls de l’activitat econòmica a la Verneda Industrial i Bon Pastor* Elaborar un Pla actualitzat d’equipaments* Replantejar la gestió dels Centres Cívics* Inspecció i regulació d’habitatges d’ús turístic* Promoció d’habitatge públic i de lloguer* Fer efectiu el Consell de Cultura, Memòria històrica i Patrimoni del Districte* Completar la rehabilitació del patrimoni industrial del Poblenou, amb prioritat a Oliva Artés, La Escocesa i Can Ricart* Estendre el Pla de superilles al Districte* Fer la unió dels tramvies per la Diagonal* Carrer Concilio de Trento, carrer cívic* Millorar la qualitat de l’aire i disminuir la contaminació provinent del cotxe i de la incineradora del Besòs

ENTITATS

Aquesta iniciativa té un precedent:el "Pla Popular del Districte de SantMartí". Al llarg de tot l'any 1988, lesassociacions de veïns martinenquesvan elaborar tot un seguit de propos-tes per tal de millorar els seus barris.Això en plena efervescència de latransformació urbanística per acollirels Jocs Olímpics de 1992.

Aquest Pla Popular va ser presen-tat al president de la Generalitat, lla-vors Jordi Pujol, al gener de 1989 i al'alcalde de la ciutat, llavors PasqualMaragall, al maig següent. Als qua-dres inferiors es poden comparar lespreocupacions veïnals d'una època ide l'altra.

PLA POPULAR 1988

* Parcs de Sant Martí, el Clot, Fluvial del Besòs, Camp de la Bota, plaça de les Glòries* Conservació dels arbres centenaris* Polivalència dels centres d'EGB* Afavoriment de la integració escolar* Guarderies públiques* Promoció de l'Educació Permanent d'Adults* CAP a Maresme/Besòs i a Llacuna* Hospital de zona de 300 llits* Compliment acords protecció del medi ambient* Reparació i manteniment dels habitatges del Patronat i Adigsa* Control de l'especulació del sòl* Eradicació del barraquisme* Centres culturals als cinemes Verneda i Pere IV* Increment de la xarxa de biblioteques* Obertura Aragó-Guipúscoa i Diagonal* Realització de la rambla Prim* Dignificació del carrer Pere IV* Arranjament definitiu de la línia II del Metro* Utilització pública de les instal·lacions olímpiques

EL REBROT 65-66 Abril-Maig 20208

ENQUESTES EL REBROT

Només cal enviar un correu electrònic amb la seva resposta a: cartes.elrebrot@gmail.com

Coneix personalment algúque hagi patit la malaltiade la Covid-19?

ResultatsEnquestaEL REBROTFebrer

Quin d'aquests muralsdel barri està al carrer

Concili de Trento?SEGONPRIMER

70%15%

SÍ NO

TERCER

15%

JOSEP RAMONEDA

1. Comunitat digna. Llegint un con-te de J.M. Coetzee, vaig trobar aquestafrase que és una bona orientació perals temps que venen: "Tot començasent una cosa i acaba sent-ne una al-tra". Ara tot són promeses de rectifica-ció i de reconstrucció d’un món que haxocat contra la pèrdua del sentit delslímits. Veurem en què queda tot plegatquan arribi la tardor. Haver topatcasualment amb la lectura de Coetzeem’ha portat a seguir buscant consellen la literatura africana. Allà hi tenenexperiència: les pandèmies formenpart del dia a dia. El nombre de mortsni es compta. I no deixen de veure ambuna certa barreja d'indignació i ironiaque l'anomenada comunitat interna-cional només s’ha trasbalsat quan elmal ha arribat a les velles potènciesimperials.

En un article publicat a "La Maletade Portbou" fa sis anys, Mia Couto, es-criptor de Moçambic, una de les gransfigures de la literatura en llengua por-tuguesa, escrivia: "La por ha sigut elmestre que més m'ha fet desapren-dre. Quan vaig abandonar la meva casanatal, una mà invisible em treia elcoratge de viure i l'audàcia de ser jomateix". I afegia que alguna cosa elfeia sentir que "en aquest món hi hamés por de coses dolentes que cosesdolentes en si". Poseu-hi confinamentallà on Mia Couto deia casa natal i pre-

parem-nos per al que ve a partir d’ara.Sortir de la por, desaprendre la por, ésnecessari per avançar sempre cons-cients, com el mateix Couto, que "hiha gent que té por que la por acabi".Sortir de la por vol dir simplement re-cuperar la vida comunitària, reduïda araa les parets de cada casa amb la pan-talla com a finestra al món. Un marcper a la relació asèptica, sense possi-bilitat de contagi, les limitacions delqual descriu perfectament el filòsofcamerunès Achille Mbembe quan diu:"No hi ha comunitat digna d’aquestnom allà on dir adeu, és a dir, fermemòria del vivent no és possible".

és pròpia de la ciència sinó de la creen-ça. Els polítics han de decidir tenintconsciència dels vectors que con-flueixen en l’escena. La temptació derecolzar en la por (que guarda la vinya)és molt gran, perquè aplana el camí.Però cal més: saber cap on s’han deportar les coses. Prioritat a salvarvides, sense dubte, però assumint queel risc és inherent a la nostra existèn-cia. I que no es pot protegir tot. I elque em sorprèn és que hem vist càlculs,alguns francament obscens, sobre elnombre de morts que podia suportarl’economia en relació amb els que ge-nera l’epidèmia, i, en canvi, tot just aracomença a entrar en el debat el factorllibertat (que juntament amb la raó ensfa singulars com a espècie). La por no liha deixat espai. I és un indici preocu-pant de cara al dia després.

La ciència ens aporta coneixementessencial per al progrés. Si el mesuremen termes de llibertat, cal reconèixerque també aporta instruments poten-tíssims per al control i la submissió.Però això no és culpa de la ciència sinóde l’ús que en fem, és a dir, és política,ens concerneix a tots. I obliga a posarlímits als que n’abusen. Després de lesreligions, després de les ideologies quevan ser factors de progrés i de devasta-ció en el segle XX, ¿ara toca el cientis-me? ¿La ciència com a nova ideologiaassentada sobre la seva reputació deveritat? Una societat lliure és inevi-tablement una societat de risc.

Desaprendrela por

A FONS

Article de Josep Ramonedapublicat al diari ARA el7 d'abril de 2020

El mural correcte és el TERCER.

Es troba a la cruïlla amb Espronceda

Si volem guanyar el futur hemde recuperar l’experiènciacomuna com a plataforma pera qualsevol canvi

Per tant, si volem guanyar el futurhem de recuperar l’experiència comunacom a plataforma per a qualsevol canvi.I amb ella, evidentment, el debat públicmés allà de l'impacte de la tragèdia, queinunda les pantalles de xifres angoixantsperò tanmateix abstractes, perquè re-presenten unes víctimes invisibles queni tan sols poden ser acomiadades.

2. Cientisme. Per això sortir del con-finament és un exercici que no es potfer només sota tutela sanitària. No hiha cap dubte de la importància delscriteris científics. I fan molt bé els di-rigents polítics d’assessorar-se i pren-dre les seves decisions en conse-qüència, tot i saber que els investiga-dors difereixen i que la unanimitat no