1

VISITES GUIADESAL PATRIMONI D’INCA

DESCOBREIX

INCAun viatge culturalper l’evolució de la ciutat

CAT

#6

2

#6

3

DESCO

BR

EIX IN

CA Inca m

edieval. Escultura gòtica

Inca medieval. Escultura gòticaPonent: Guillem Alexandre Reus i Planells, historiador de l’art.

Les esglésies d’Inca alberguen fins a deu peces escultòriques medievals que estan datades entre els segles XIV i XV. La iconografia més nombrosa de la nostra ciutat és la cristològica. A Inca conservam fins a cinc santcrists medievals: el Sant Crist de la Sang, el Sant Crist del Davallament, el Sant Crist de Sant Francesc, el Sant Crist del Cementeri de les Jerònimes i el Sant Crist del Cor de les Jerònimes; dues imatges de la Mare de Déu: Nostra Dona Santa Maria la Major i Nostra Senyora de Gràcia o dels Àngels; dues representacions hagiogràfiques: Santa Magdalena i Sant Eloi, i un conjunt de dos àngels ceroferaris. Així doncs, les nombroses imatges medievals que es conserven a la nostra ciutat posen de manifest, una vegada més, la importància que tengué Inca durant els segles del gòtic, així com la necessitat d’ornamentar les seves cinc esglésies per poder cobrir la demanda devota i de culte dels fidels.

Església i museu del monestir de Sant Bartomeu31 Carrer de les Monges, núm. 128

Sant Crist de la SangEs troba a una de les capelles laterals de l’església del monestir de Sant Bartomeu. És una peça datada del primer decenni del segle XIV. Sembla ser una importada des de Sardenya i que hauria servit de model per a posteriors realitzacions d’altres santcrists a tallers mallorquins. Formalment hi destaca la plasmació d’un fort patetisme i un gran dolor, i el tractament del cos posa de manifest l’esgotament físic a causa del patiment durant la Passió.

Sant Crist del Cementeri de les JerònimesAquest santcrist està datat del segle XVI i actualment es troba a les dependències del museu del monestir de Sant Bartomeu. Constitueix un exemple de com la difusió de la tipologia del Crist gòtic dolorós arribà fins als primers anys del segle XVI. Formalment parlant, la peça mostra alguns trets semblants i propis de la tipologia gòtica, tot i que ja s’adverteixen altres característiques que denoten un

#6

4

avanç en la manera de fer i que acosten la imatge al nou estil artístic del Renaixement, com per exemple un rostre més serè i un cos tractat amb un major volum.

Sant Crist del Cor de les JerònimesEl Sant Crist del Cor de les Jerònimes és una imatge que actualment es guarda al monestir de Sant Bartomeu. És una peça que data del segle XVI i que mostra uns trets formals molt avançats i característics de la nova estètica renaixentista. Es tracta d’un cos que clarament ha guanyat en volum i en el qual el sofriment, el dolor i el patetisme han minvat considerablement.

Santa MagdalenaAquesta imatge es conserva al museu del monestir de Sant Bartomeu. Es tracta d’una talla feta d’alabastre, daurat i policromat, i datada del segle XVI. Els seus trets formals la insereixen dins l’estil gòtic tardà. Encara que l’artista dóna el tractament del moviment a la part de davant, a la part posterior de la imatge la caiguda és recta i, tot i la curvatura, no deixa de ser una figura hieràtica, aspecte molt destacat quan s’observa la figura de perfil.

Àngels ceroferarisAquestes dues imatges que representen dos àngels ceroferaris portant un ciri es conserven al museu del monestir de Sant Bartomeu. Són dues figures exemptes, de fusta daurada i policromada, que han estat datades del segle XVI. Formalment s’insereixen dins l’estil gòtic tarda i mostren molt poca expressivitat, manca de moviment en el cos i en el tractament de les robes, així com una gran frontalitat.

Església i museu parroquial de Santa Maria la Major29

Plaça de Santa Maria la Major

Nostra Dona Santa Maria la MajorLa imatge de Nostra Dona Santa Maria la Major és una escultura exempta feta de fusta i policromada que presideix la parròquia major de la nostra ciutat. Es tracta d’una marededéu entronitzada en un setial i que presideix el temple acompanyada de l’Infant Jesús.

5

Alguns trets formals que destaquen de la imatge són la humanitat i el realisme que se’n desprèn, a banda de l’amabilitat i l’harmonia que emana dels rostres, tant de la Mare de Déu com del Nin, així com també una major suavitat en els plecs de la roba.

Es tracta d’una peça atribuïda a l’artista francès Pere de Santjoan i datada dels voltats del 1400.

Sant Crist del DavallamentAquest Crist es pot contemplar a les instal·lacions del Museu Parroquial. Es tracta d’una peça escultòrica que data del segle XV i que pertany a la tipologia dels Crists gòtics dolorosos. S’ha d’observar que aquesta imatge és l’únic Crist gòtic articulat que es conserva a Mallorca. Formalment destaca pel fet que, si bé en general manté les característiques formals pròpies d’aquest tipus d’imatges, alguns trets ja han estat suavitzats. La disminució del patetisme es fa palesa en l’expressió del rostre, però també a la resta del cos.

Església conventual de Sant Francesc2

Carrer del Vent, núm. 10

Sant Crist de Sant FrancescAquest Crist presideix el costat de l’Evangeli del presbiteri del temple franciscà. La imatge, que està datada del segle XV, pertany a la tipologia cristològica coneguda amb el nom de Crist gòtic dolorós, model procedent de Sardenya i alhora de la regió alemanya de Renània, lloc on tengueren molta difusió a partir del segle XIV.

El Crist de Sant Francesc mostra unes característiques formals que l’acosten al Crist de la Sang de l’església inquera de Sant Bartomeu. Tot i que té els ulls aclucats i mostra un rostre més serè que el de Sant Bartomeu, és al cos on observam uns trets patètics més exagerats, així com una gran tensió en els músculs i en els tendons. Els trets formals més suavitzats respecte a altres peces medievals fan pensar que es tracta d’una obra realitzada en un taller local i que l’artista no fou capaç de plasmar el patetisme exagerat d’altres crists originals.

Nostra Senyora de Gràcia o dels ÀngelsAquesta imatge de la Mare de Déu es troba situada al costat de l’epístola del presbiteri de l’església de Sant Francesc. És una peça escultòrica datada

DESCO

BR

EIX IN

CA Inca m

edieval. Escultura gòtica

6

del voltants de l’any 1500 i que pertany a la tipologia de les marededéus sagrari. Les principals característiques d’aquestes peces són les seves grans dimensions i també el fet d’albergar un receptacle per guardar-hi la reserva del Santíssim. A causa de seva funció, dites peces solien presidir l’altar major dels temples.

Aquesta imatge està dreta damunt una peanya poligonal decorada mitjançant caps d’àngels. Porta el Nin recolzat al braç esquerre. En destaca la frontalitat i un gran hieratisme. La imatge apareix daurada, policromada i adornada d’una gran corona.

Sant EloiA una fornícula del retaule de la capella dedicada a la Puríssima de l’església dels frares menors es troba una imatge de petites dimensions que representa Sant Eloi. Es tracta d’una imatge exempta, de fusta, daurada i policromada, d’autoria anònima i que ha estat datada del segle XVI. Es pot considerar una peça de transició entre el gòtic i el Renaixement. De la tradició gòtica destaquen els trets facials, els ulls grossos en forma d’ametlla i la inexpressivitat, a més de la grandària de les mans. El tractament de les robes i del calçat també encara és gòtic. De la tradició renaixentista, en canvi, en destaca l’intent de constrapposto duit a terme per l’autor i que s’observa a la cintura, així com també la decoració pictòrica de les robes.

7

DESCO

BR

EIX IN

CA Inca m

edieval. Escultura gòtica

8

CARRER

DE LA PO

RTA DEL

REI

CARRER DE MANCOR

CARRER

DE SA M

UNTANY

ETA

CARRER

DEL R

EI

C. SANT J

OAN BAP

TISTA DE L

A SALLE

C. DE LES MONGES

CARRER D

E LES COV

ES

DE MARTÍ

CARRER DE FORMENTOR

AVINGUDA D

’ALCUDIA

AVINGUDA D

’ALCUDIA

CARRER BER

ENGUER D’A

NOIA

CARRER DEL

S JOCS

CARRER DE JESÚ

S

C. NOUC. DEL SOL

C. DEL BARCO

CARRER MOS

SEN ANDRE

U CAIMARI

CARRER DE P

OLLENÇA

DE LLEVANTC. DE LA FO

NT

C. DE LA PURESA

AVIN

GUDA

DE

LLU

C

CARRER

CARRER

CARRER

DE JO

VER

CARRER DE BINIAMAR

SANT DOMINGO C. JAUME ARM

ENGOL

CARRER

DE LA

CARRER

DELS AMO

GAVERS

CARRER

LLORENÇ

M. DURÁ

N

AVINGUD

A DE LES

GERMAN

IES

C. D’EN

TROBAT

C. DE PONENT BISBE LL

OMPAR

T

C. AN

TONI

FLUX

À

AVING

UDA G

ENER

AL LU

QUE

CARR

ER DE

FRA J

UNIPE

R SER

RA

ANTO

NI BE

STAR

D

C. SO

N ODR

E

C. JA

UME S

ALOR

D

MURTA

DE LA PAU

CARR

ER C

. DEL BO

RN

CAMPAN

A DE LA MOSTRA

CARRER SANT FRANCESC

ANGELCREU

PERLA

GRAN VIA DE COLOM

AVINGUDA DEL RAIGUER

AVINGUDA DEL TREN

CARR

ER DE

JAUM

E I

CARR

ER DE

JAUM

E II

AVINGUDA DELS REIS CATOLICS

C. DEL VENT

C. SA

NTA T

ERES

A

C. DEL CALLC. DE CAN

VALELLA

VIRTU

T

C. BLANQUERNA

MIQUEL M

IR

AVINGUDA ANTONI MAURA

CORON

A D’AR

AGÓ

CARRER DE

CABRIT I BA

SSA

CARRER DE RAMON I CAJAL

CARRER DE SANT ANTONI

CARRER DE SANT

BARTOMEU

SANTSEBASTIÀ

DURETA

C. MAJOR

COMERÇ

C. GARROV

ERS C. HOSTALS

FRA RAFE

L SERRA

C. TEATRE

C. JARDÍ

C. SOLETAT

C. DELS PARAIRES

C. D’EN PALMER

C. BARTOMEU COC

C. CAN VIDAL

COLL

PLAÇALLIBERTAT

PLAÇAESPANYA

PLAÇAORIENT

PLAÇADE MALLORCA

PLAÇADEL BESTIAR

PLAÇAMARIA

LA MAJOR

PLAÇADES BANQUER

PLAÇAQUARTERA

C. D’ARTÀ

C. JOANOT COLOM

34

30

35

32

2

7

6

5

36

4

1725 18

61

22 23

24 11

14

20

10

2627

13

33

28

1529

1216

9

3

8

21

34

9

CARRER

DE LA PO

RTA DEL

REI

CARRER DE MANCOR

CARRER

DE SA M

UNTANY

ETA

CARRER

DEL R

EI

C. SANT J

OAN BAP

TISTA DE L

A SALLE

C. DE LES MONGES

CARRER D

E LES COV

ES

DE MARTÍ

CARRER DE FORMENTOR

AVINGUDA D

’ALCUDIA

AVINGUDA D

’ALCUDIA

CARRER BER

ENGUER D’A

NOIA

CARRER DEL

S JOCS

CARRER DE JESÚ

S

C. NOUC. DEL SOL

C. DEL BARCO

CARRER MOS

SEN ANDRE

U CAIMARI

CARRER DE P

OLLENÇA

DE LLEVANTC. DE LA FO

NT

C. DE LA PURESA

AVIN

GUDA

DE

LLU

C

CARRER

CARRER

CARRER

DE JO

VER

CARRER DE BINIAMAR

SANT DOMINGO C. JAUME ARM

ENGOL

CARRER

DE LA

CARRER

DELS AMO

GAVERS

CARRER

LLORENÇ

M. DURÁ

N

AVINGUD

A DE LES

GERMAN

IES

C. D’EN

TROBAT

C. DE PONENT BISBE LL

OMPAR

T

C. AN

TONI

FLUX

À

AVING

UDA G

ENER

AL LU

QUE

CARR

ER DE

FRA J

UNIPE

R SER

RA

ANTO

NI BE

STAR

D

C. SO

N ODR

E

C. JA

UME S

ALOR

D

MURTA

DE LA PAU

CARR

ER C

. DEL BO

RN

CAMPAN

A DE LA MOSTRA

CARRER SANT FRANCESC

ANGELCREU

PERLA

GRAN VIA DE COLOM

AVINGUDA DEL RAIGUER

AVINGUDA DEL TREN

CARR

ER DE

JAUM

E I

CARR

ER DE

JAUM

E II

AVINGUDA DELS REIS CATOLICS

C. DEL VENT

C. SA

NTA T

ERES

A

C. DEL CALLC. DE CAN

VALELLA

VIRTU

TC. BLANQUERNA

MIQUEL M

IR

AVINGUDA ANTONI MAURA

CORON

A D’AR

AGÓ

CARRER DE

CABRIT I BA

SSA

CARRER DE RAMON I CAJAL

CARRER DE SANT ANTONI

CARRER DE SANT

BARTOMEU

SANTSEBASTIÀ

DURETA

C. MAJOR

COMERÇ

C. GARROV

ERS C. HOSTALS

FRA RAFE

L SERRA

C. TEATRE

C. JARDÍ

C. SOLETAT

C. DELS PARAIRES

C. D’EN PALMER

C. BARTOMEU COC

C. CAN VIDAL

COLL

PLAÇALLIBERTAT

PLAÇAESPANYA

PLAÇAORIENT

PLAÇADE MALLORCA

PLAÇADEL BESTIAR

PLAÇAMARIA

LA MAJOR

PLAÇADES BANQUER

PLAÇAQUARTERA

C. D’ARTÀ

C. JOANOT COLOM

34

30

35

32

2

7

6

5

36

4

1725 18

61

22 23

24 11

14

20

10

2627

13

33

28

1529

1216

9

3

8

21

34

1 Sant Domingo 2 Sant Francesc 3 Les escultures del sabater i la sabatera 4 Monument a Antoni Fluxà Figuerola 5 El Museu del Calçat i de la Pell 6 Sa Quartera 7 Can Fluxà 8 Can Mir 9 Teatre Principal 10 Can Janer 11 Can Florencio 12 Antic Hotel Domingo/Centre Parroquial 13 Can Amengual/Cas Metge Cifre 14 Ca n’Ensenyat 15 Antic Club Velocipedista d’Inca 16 Can Beltran 17 Antiga tintoreria de Bartomeu Fiol 18 Can Fiol/Can Ramis 19 Can Ribot 20 Can Marquès 21 Can Piritis 22 Merceria La Florida 23 La Lealtad 24 La Giralda 25 Casa del fotògraf Fiol 26 Cas Baster 27 Can Fullana 28 Cas Metge Amengual/Can Domènech 29 Església parroquial de Santa Maria 30 El pou de la Font Vella 31 Església de Sant Bartomeu 32 El molinar d’Inca 33 El primer call d’Inca 34 Can Monroig i el call d’Inca

10

37

11

35 Santa Magdalena 36 Talaiot de s’Ermita 37 Cementeri d’Inca 38 Son Vivot

36

35

38

L’EDITA:

HI COL·LABOREN:

COMISSIÓ CIENTÍFICA DE LES JORNADES

D’ESTUDIS LOCALS D’INCA