6 ACTUACIONS - Paeria.es - Ajuntament de Lleida part2.pdf · En tot cas, en conjunt, fins l’any...

6 ACTUACIONS

...................................................................................... PLH Lleida-Memòria PLH

166

6 ACTUACIONS

INTRODUCCIÓ

De la fase de diagnosi del PLH de Lleida es desprenen els següents resultats:

� Desajustaments entre oferta i demanda d’habitatge lliure, en règim de propietat, superfícies i, per consegüent, preus.

� Entre quatre i cinc de cada deu noves unitats familiars del municipi no podran accedir al mercat lliure d’habitatge en les condicions actuals: 3.335 noves unitats familiars 2010-2015 i 778 punt de partida PLH.

� Més de dues terceres parts de les noves famílies excloses del mercat d’habitatge lliure es corresponen amb un perfil de necessitat d’habitatge en lloguer.

� Gairebé una de cada deu de les noves famílies cerquen un habitatge per motius d’emancipació (menors de 35 anys que tenen la voluntat de formar una nova família). La resta respòn a motivacions relacionades amb d’altres motivacions: separacions, divorcis o viudetat; motivacions laborals; persones amb rendes molt baixes; necessitats especials d’habitatge: tutelats, previsions de violència de gènere, gent gran, etc.

� No es detecten problemes importants de qualitat als edificis d’habitatges de Lleida ni es considera quantitativament important la presència d’habitatges buits ni sobreocupats.

� El nivell d’infrahabitatge és lleugerament superior al comarcal i es troba concentrat a Ferran-Centre Històric i La Mariola.

� Es detecta una certa carència d’ascensors en edificis de tres o més plantes i una necessitat important en la millora de l’accessibilitat.

� L’OSU requereix 1.902 habitatges assequibles (protegits, dotacionals, mediats, d’inserció...) fins 2015.

A partir d’aquesta diagnosi, es determina el contingut estratègic del PLH, al qual es proposen cinc objectius a assolir mitjançat cinc línies estratègiques:

OBJECTIU 1. Satisfer lesnecessitats d’habitatgegenerades dins del contexteconòmic actual, tant generalscom, específicament, socials.

ESTRATÈGIA 1. Generació denous contingents d’habitatgeassequible de maneraprogressiva, en consonànciaamb l’evolució de lesnecessitats.

OBJECTIU 2. Adequar l’ofertaassequible a les necessitatscalculades pel present PLH.

OBJECTIU 3. Optimitzar laqualitat del parc i les sevescondicions d’ús.

OBJECTIU 4. Potenciar elscanals d’informació en matèriad’habitatge.OBJECTIU 5. Incrementar irendibilitzar socialment el sòlpúblic destinat a habitatge.

ESTRATÈGIA 2. Establiment delínies de foment de larehabilitació .ESTRATÈGIA 3. Establiment delínies d’inspecció, detecció ireallotjament de casos desobreocupació.

ESTRATÈGIA 4. Potenciació delsserveis aportats des de l’actualoficina d’habitatge.ESTRATÈGIA 5. Gestió imobilització del PatrimoniMunicipal de Sòl i Habitatge.

6 ACTUACIONS


167

A continuació es detallen les actuacions que conformen la part propositiva del contingut programàtic del present PLH, estructurades en diversos blocs temàtics, imprescindibles per a poder satisfer les necessitats diagnosticades en la mesura del possible.

ACTUACIONS PROPOSADES

Les properes actuacions es divideixen en les següents nou àrees d’actuació:

1. PROMOCIÓ D’HABITATGE

2. FOMENT DEL PARC D’HABITATGE PROTEGIT IMPULSAT PER ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, COOPERATIVES, SINDICATS I AGENTS PRIVATS

2.1 HABITATGE PROTEGIT DE NOVA CONSTRUCCIÓ

2.2 FOMENT DE L’HABITATGE PROTEGIT DE LLOGUER

3. PLANEJAMENT

4. PATRIMONI DEL SÒL I HABITATGE

5. REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC EXISTENT

6. GESTIÓ DELS HABITATGES

7. HABITATGES LLIURES

8. RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT

9. PROJECTES INTERVENCIÓ INTEGRAL

1 PROMOCIÓ D’HABITATGE

El Pla General de Lleida té un considerable marge de desenvolupament, atès que dels 24.733 habitatges totals que es poden derivar dels 18 sectors de planejament en sòl urbà o en sòl urbanitzable, el 37’7% es considera possible dintre de la vigència del PLH.

Tenint en compte, d’una banda, la situació econòmica actual i les disponibilitats econòmiques locals i, d’altra banda, el desequilibri diagnosticat entre l’evolució de les necessitats i la calendarització dels habitatges potencials possibles, es recomana que es desenvolupin totes les actuacions que proporcionin habitatge protegit d’una manera immediata i, molt especialment, les que produeixin nous contingents d’habitatge protegit en lloguer, com a complement de les actuacions de mobilització d’estoc d’habitatges desocupats -buits, o nous o de segons mà amb dificultats de venda- i de potenciació dels ajuts al pagament del lloguer i l’adquisició d’habitatges.

En tot cas, en conjunt, fins l’any 2015 es podrien generar, aproximadament, uns 3.363 habitatges assequibles i 569 habitatges dotacionals. Val a dir que, cap al final del període del PLH, si millora el context de crisi actual, s’absorbeix l’estoc d’habitatges nous i usats en oferta, i es mobilitza una part considerable dels habitatges buits plurifamiliars, és probable que es desenvolupin més habitatges protegits. En aquest sentit, el present PLH proposa la promoció d’aquells habitatges protegits immediatament disponibles que permetin cobrir les necessitats d’habitatges diagnosticades, és a dir, que permetin mantenir el ritme de producció de 352 nous habitatges protegits biennalment, i que suposen un total de 1.109 nous habitatges protegits i 245 habitatges dotacionals fins l’any 2015.

6 ACTUACIONS


168

2 FOMENT DEL PARC D’HABITATGE PROTEGIT IMPULSAT PER ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, COOPERATIVES, SINDICATS I AGENTS PRIVATS.

2.1 HABITATGE PROTEGIT DE NOVA CONSTRUCCIÓ

Es proposa la promoció de 1.354 habitatges protegits de diferents règims i dotacionals, en conveni amb els diferents actors del mercat immobiliari (administració, cooperatives, fundacions, sindicats i agents privats), als barris de la Bordeta, Cappont, Centre, Magraners i Zona Alta, disponibles als diferents biennis de desplegament del PLH d’acord amb la distribució següent36:

� Zona Centre/Estació, 94 habitatges protegits.

� Zona Alta: 116 habitatges protegits i 150 habitatges dotacionals.

� Cap Pont/Bordeta: 400 habitatges protegits.

� Àrea Residencial Estratègica: 360 habitatges protegits i 95 habitatges dotacionals.

� Magraners: 82 habitatges protegits.

� Centre Històric: 57 habitatges protegits.

Es considera que bona part d’aquests habitatges seran de lloguer per donar compliment a les necessitats contemplades a la diagnosi del PLH, així com també es considera el cobriment de les necessitats dels dotacionals, destinats a sectors socialment vulnerables (joves, tercera edat, monoparentals,...).

Tant pel que fa a la construcció d’habitatge protegit en règim de venda com en règim de lloguer, caldrà establir tota mena de convenis i acords de col�laboració entre els agents implicats.

S’estima que la promoció dels 1.354 habitatges assequibles previstos al llarg del desplegament del PLH suposaran un cost d’edificació total proper als 178 M d’€, cost que reportarà uns ajuts al voltant de 34 M d’€ si no es produeixen modificacions en les línies d’ajut existents actualment, i uns ingressos per compravenda i lloguer estimats propers als 106 M d’€ calculats a partir dels preus actuals del mòdul dels diferents règims d’HPO i sota el supòsit de col�locar els habitatges edificats tan bon punt estiguin acabats. S’ha de tenir present, no obstant això, que aquestes xifres corresponen a un horitzó que arriba fins l’any 2015, i que no té en compte el retorn de la inversió fins al final dels 25 anys de vigència de la qualificació dels habitatges en lloguer previstos. Serà imprescindible, doncs, la col�laboració de tots els agents públics i privats vinculats al sector de l’habitatge a Lleida (Ministerio de la Vivienda, Ajuntament, Generalitat de Catalunya, cooperatives, fundacions i sindicats) per a fer viable la posada en el mercat d’aquests habitatges assequibles.

Aquesta actuació està condicionada per les actuacions 3.2 a 3.4 i 4.1 a 4.5.

2.2 FOMENT DE L’HABITATGE PROTEGIT DE LLOGUER

Es proposa que l’Ajuntament de Lleida treballi en direcció a proporcionar als promotors privats tota la informació necessària i a agilitzar la tramitació associada a l’habitatge protegit en lloguer que desenvolupin, amb la finalitat de maximitzar la presència d’aquest habitatge sobre el total desenvolupat pels promotors privats.

36 A l’annex 8 es pot trobar el detall sobre els sectors de planejament als quals s’ubiquen els habitatges previstos al present PLH.

6 ACTUACIONS


169

En particular, des de L’OLH de Lleida es porten a terme els tràmits que es detallen a continuació per a ajudar als promotors privats d’habitatge protegit:

� Abans d’iniciar una promoció protegida: informació general dels sol�licitants del Registre respecte a la demanda que hi ha a la zona, els sol�licitants que reunirien requisits per accedir al règim i la qualificació que voldrien sol�licitar.

� Un cop feta la promoció protegida:

o Ajut en la redacció de les Normes d’adjudicació.

o Llistat dels sol�licitants que compleixen els requisits per tal que els puguin enviar informació de la promoció.

o Assessorament en la preparació del sorteig d’habitatges.

o Ajut en la redacció de contractes.

o Informació de l’Aval-lloguer.

� Quant als habitatges buits de promocions lliures: informació i garanties per als propietaris que cedeixin els habitatges a la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.

També seria convenient plantejar per part de l’Ajuntament que, mitjançant la figura de planejament adient, s’estudiï la necessitat d’establir una densitat d’habitatges complementària a la densitat principal actualment vigent, amb la finalitat d’incrementar el nombre d’habitatges en règim general o especial de lloguer, en totes les zones urbanes on l’ús principal és el d’habitatge plurifamiliar i els terrenys tinguin la condició de sòl urbà consolidat.

3 PLANEJAMENT

3.1 REDACCIÓ DEL NOU POUM

Es preveu que la redacció del nou POUM de la ciutat de Lleida estigui enllestit abans de finalitzar el PLH l’any 2015.

En el marc de la redacció del proper POUM es considerarà la procedència de revisar els paràmetres que determinen el desenvolupament dels sectors residencials no desenvolupats en relació als aprofitaments urbanístics, intensitat, densitats i usos, per tal de garantir la seva viabilitat i donar resposta adequada a les necessitats de la ciutadania en relació a l’habitatge i a les demandes detectades, així com també s’estudiaran i determinaran les polítiques de rehabilitació del parc d’habitatges existent en àrees especialment degradades o sensibles.

Calendarització: durada del PLH.

3.2 DESENVOLUPAMENT DE L’ARE DE LLEIDA

D’acord amb les determinacions del Pla Director de l’Àrea Residencial Estratègica, cal abordar la gestió i l’execució del sector de manera proporcionada i coherent amb les necessitats socials a les que dona resposta.

En aquest sentit, caldrà plantejar el desplegament de l’ARE a partir de diferents polígons d’actuació urbanística, que permetin la seva execució per fases que assegurin el desplegament racional de l’execució de la urbanització i l’adequada producció d’habitatge social necessària per a satisfer les necessitats detectades.

També caldrà abordar, de manera coherent amb el punt anterior, els ajustos d’ordenació tant a l’interior de l’àmbit com en el seu perímetre, per tal de facilitar el desenvolupament del Pla

6 ACTUACIONS


170

Director i adequar les previsions en el teixit de contacte entre el sòl urbà, amb ordenació detallada, i l’àmbit de l’ARE.

Aquesta actuació condiciona les actuacions 1 i 2.1.

3.3 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLANEJAMENT GENERAL PER A LA CESSIÓ DE LA PARCEL�LA DE CIUTAT JARDÍ (SUR2) RESERVADA PER ALS 150 HABITATGES DOTACIONALS UNIVERSITARIS

D’acord amb les especificacions del CONVENI DE COL�LABORACIÓ ENTRE L’EXCM. AJUNTAMENT DE LLEIDA I LA UNIVERSITAT DE LLEIDA PER AL DESENVOLUPAMENT DELS ACORDS DE PROMOCIÓ D’HABITATGES UNIVERSITARIS A LLEIDA, signat el punt de partida del PLH de Lleida, l’Ajuntament de Lleida ha aprovat la modificació puntual del planejament general referida al règim urbanístic de l’equipament comunitari referit al conveni, per tal que es qualifiqui com a sistema d’habitatges dotacionals públics, en la part necessària per a la construcció dels habitatges i dels serveis comuns.

Aquesta actuació ve condicionada per l’actuació 4.1. i, a la vegada, condiciona les actuacions 1 i 2.1.

Calendarització: punt de partida del PLH.

3.4 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLANEJAMENT GENERAL PER A POSSIBILITAR LA PROMOCIÓ D’HPO DE LLOGUER.

El Pla Local d’Habitatge de Lleida estableix com a proposta d’actuació preferent el posar en el mercat local l’habitatge de protecció en règim general o especial de lloguer.

Amb independència de les actuacions d’iniciativa pública establertes al Pla i encaminades a facilitar la producció d’aquest tipus de producte per cobrir les necessitats detectades, caldrà plantejar-se la necessitat d’establir altres mesures complementàries a les oficialment establertes mitjançant les diverses línies d’ajuts actualment en vigor, ja siguin estatals com de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes mesures hauran d’anar encaminades a afavorir i incentivar l’oferta al mercat immobiliari de Lleida de l’habitatge de protecció en lloguer per tal de poder adaptar-se a les noves realitats d’aquest mercat i donar resposta als requeriments de la població establerts en el document d’anàlisi del present PLH.

Així, és convenient plantejar que, mitjançant la figura de planejament adient, s’estudiï la necessitat d’establir una densitat d’habitatges complementària a la densitat principal actualment vigent, amb la finalitat d’incrementar el nombre d’habitatges en règim general o especial de lloguer, en totes les zones urbanes on l’ús principal és el d’habitatge plurifamiliar i els terrenys tinguin la condició de sòl urbà consolidat.

Els promotors estaran obligats a la tramitació de la qualificació dels habitatges protegits davant l’òrgan competent encarregat d’establir dita qualificació.

La qualificació definitiva dels habitatges, que es rebrà un cop acabades les obres i passada la inspecció tècnica per part de tècnics de la Direcció General d'Habitatge, haurà de ser inscrita per la persona o entitat promotora al Registre de la Propietat, a fi i efecte de la constància del règim jurídic a què estan subjectes els habitatges qualificats.

6 ACTUACIONS


171

4 PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE

4.1 CESSIÓ DEL DRET DE SUPERFÍCIE GRATUÏT DE 50 ANYS SOBRE LA PARCEL�LA DE CIUTAT JARDÍ (SUR 2) DESTINADA A EDIFICAR 150 HABITATGES DOTACIONALS UNIVERSITARIS

A través del CONVENI DE COL�LABORACIÓ ENTRE L’EXCM. AJUNTAMENT DE LLEIDA i LA UNIVERSITAT DE LLEIDA PER AL DESENVOLUPAMENT DELS ACORDS DE PROMOCIÓ D’HABITATGES UNIVERSITARIS A LLEIDA, signat en el punt de partida del PLH de Lleida, l’Ajuntament de Lleida ha constituït el dret de superfície gratuït per un període de 50 anys, amb l’objectiu de cedir gratuïtament l’ús privatiu d’una finca de 9.560 m2 de superfície, classificada de sòl urbà, de titularitat i domini públic, situada en el sector SUR 2, amb la qualificació d’Equipament Comunitari, per a la construcció de 150 habitatges universitaris destinats a arrendament i serveis comuns, per a ús dels joves estudiants i altres membres de la comunitat universitària de la Universitat de Lleida, sempre que durant aquest període la Universitat de Lleida destini els habitatges que construeixi al règim de protecció pública vigent en cada moment, en relació a la destinació social dels habitatges universitaris.

Aquesta actuació que condiciona les actuacions 1 i 2.1.


4.2 CESSIÓ A L’EMU DE LLEIDA LA PARCEL�LA 386 DE CIUTAT JARDÍ (SUR 2)

En el punt de partida del PLH, l’Ajuntament de Lleida ha cedit a l’EMU de Lleida la parcel�la 386 de Ciutat Jardí (SUR 2), amb destinació HPO a una superfície total de 5.565 m2.



4.3 CESSIÓ A L’EMU DE LLEIDA LA PARCEL�LA 10 DE TORRE SALSES (SUR 42)

En el punt de partida del PLH, l’Ajuntament de Lleida ha cedit a l’EMU de Lleida la parcel�la 10 de Torre Salses (SUR 42), amb destinació HPO i ús no residencial, a una superfície total de 3.899’85 m2.



4.4 CESSIÓ A L’EMU DE LLEIDA LA PARCEL�LA UZ-6 DEL SUR 12

En el mes de març de 2010 l’Ajuntament de Lleida ha cedit a l’EMU de Lleida la parcel�la UZ-6 del SUR 12, amb destinació parcial a HPO concertat i règim general, a una superfície total de 3.503’68 m2.


Calendarització: 2010.

4.5 CESSIÓ A L’EMU DE LLEIDA LA PARCEL�LA UZ1-9B1-1 A MAGRANERS (UA 71)

Es troba en marxa la cessió per part de l’Ajuntament de Lleida a l’EMU de Lleida la parcel�la UZ1-9B1-1 de Magraners (UA 71), amb destinació HPO de règim general a una superfície total de 1.729’11 m2.

6 ACTUACIONS


172


Calendarització: al llarg del PLH.

5 REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC EXISTENT

5.1 CAMPANYA DE FOMENT DEL MANTENIMENT DEL PARC

En general, el parc d’edificis i habitatges de Lleida presenta un bon estat de conservació, tot i ser inferior a la mitjana provincial, observació que aconsella efectuar campanyes o mesures destinades a la seva millora que fomentin la implementació de polítiques actives de manteniment, especialment tractant-se d’un municipi amb un parc fonamentalment plurifamiliar i parcialment ubicat a barris amb problemàtiques específiques de conservació.

D’altra banda, està previst que al llarg de 2010 l’Agència d’Habitatge de Catalunya posi en marxa el Programa d’Inspecció Tècnica d’Edificis, que serà obligatòria per als edificis que determini l’Agència, el cost de la qual haurà de ser assumit pels propis usuaris dels edificis inspeccionats. En aquest sentit, les campanyes constituirien una plataforma adient per a difondre els objectius i funcionament de l’esmentat Programa, així com també les conseqüències que se’n podrien derivar si els edificis inspeccionats no compleixen les mínimes condicions d’habitabilitat requerides, com a argument reforçador de la importància de portar a terme un manteniment periòdic dels edificis residencials del municipi.

En aquest sentit, es recomana l’organització d’una campanya de sensibilització davant la ciutadania sobre la necessitat del manteniment adequat dels seus habitatges, tot insistint en la presència de consells pràctics per als seus inquilins, campanya que hauria de portar-se a terme de manera coordinada amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya.

Aquesta campanya hauria de tenir diversos eixos:

� Sensibilització sobre el manteniment: un manteniment adequat avui és una necessitat menor de rehabilitació en el futur.

� Coneixement de les parts d’un edifici.

� Coneixement dels elements de l’entorn que deterioren un habitatge.

� Aportació de consells pràctics de manteniment en:

o Estructura

o Façanes

o Cobertes

o Parets interiors

o Acabats

o Instal�lacions

� Drets i obligacions dels propietaris en relació al manteniment de l’habitatge.

� El Llibre de l’Edifici.

� El Llibre del Manteniment.

En aquest sentit, per a un assessorament adequat, els Col�legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics disposen d’un sòlid servei de rehabilitació i manteniment i experiència en campanyes de manteniment com “La Casa en Forma”.

6 ACTUACIONS


173

Calendarització: a partir de 2010.

5.2 MESURES VINCULADES A LES SITUACIONS DE SOBREOCUPACIÓ

Les dades procedents del padró de 2008, referents als habitatges amb set o més persones empadronades a la ciutat de Lleida, si bé exclouen que la presència d’habitatges sobreocupat sigui elevada, sí recomana la identificació sobre el terreny d’aquesta anomalia per dos motius: podrien existir habitatges amb poques persones empadronades però moltes persones residents, però també casos amb molts residents a un habitatge de grans dimensions, o bé es podria tractar de segones residències (en un percentatge mínim, molt probablement).

L’Ajuntament i l’EMU de Lleida, conscients d’aquesta necessitat van posar en marxa dos tipus d’actuació al punt de partida del PLH encaminades a regular i detectar sobre el terreny els habitatges sobreocupats:

d. Elaboració de la normativa municipal reguladora de les situacions de sobreocupació.

El corresponent Decret municipal va ser aprovat el 31 de juliol de 2008, dintre del marc del PLH, amb l’objectiu d’impulsar actuacions orientades a eradicar situacions de sobreocupació.

e. Detecció sobre el terreny d’habitatges sobreocupats.

Com a conseqüència de l’entrada en vigor de l’esmentat Decret municipal l’1 de setembre de 2008, i paral�lelament al procés de redacció del PLH de Lleida, es va posar en marxa un treball de camp d’inspecció i detecció dels casos de sobreocupació dintre del parc d’habitatges del municipi.

Des de llavors, s’han valorat 781 habitatges (697 a partir de les dades del Padró Municipal i 84 per demandes particulars o dels serveis municipals); d’aquestes s’han obert 121 expedients i, en l’actualitat, en tenim de vigents 17; el 20% d’aquestes inspeccions han estat situacions reals de sobreocupació i la resta han suposat situacions de conflictes diversos i de ús inadequat dels espais comunitaris.

Atès que, resulta fonamental el treball conjunt de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament per tal de cercar vies de solució dels casos detectats, i que ja s’està treballant a partir dels resultats del treball de camps realitzat, es proposa la continuació de les tasques de cerca de solucions alternatives a les famílies que resideixin als habitatges sobreocupats detectats, sempre en coordinació amb la Generalitat de Catalunya.

Calendarització: continuació al llarg del PLH.

5.3 AJUTS A LA INSTAL�LACIÓ D’ASCENSORS I A LA REHABILITACIÓ DELS EDIFICIS I HABITATGES DEL CENTRE HISTÒRIC

L’AJUNTAMENT DE LLEIDA va signar el juny de l’any 2006 amb ADIGSA i la FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEINS D’HABITATGE SOCIAL de Lleida un CONVENI D’ADHESIÓ I COL�LABORACIÓ PEL PROJECTE D’OBRES D’ACCESSIBILITAT DESTINAT A LES COMUNITATS DE PROPIETARIS DE LES PROMOCIONS D’HABITATGE PÚBLIC A LA CIUTAT DE LLEIDA, en el qual es determina l’àmbit d’intervenció i s’acorda el finançament que aportarà cadascuna de les parts.

En particular, s’estableix que:

� En el cas de crear un itinerari practicable que comporti instal�lar un ascensor, la Generalitat de Catalunya aportarà el 60% del pressupost protegible amb un màxim de 6.000 € per habitatge o local, l’Ajuntament de Lleida aportarà el 20% del pressupost protegible amb un màxim de 18.000 € per Comunitat de Propietaris, i la darrera aportarà el percentatge restant necessari per a cobrir el pressupost protegible.

6 ACTUACIONS


174

� En el cas d’instal�lar un ascensor únicament, la Generalitat de Catalunya aportarà el 45% del pressupost protegible amb un màxim de 6.000 € per habitatge o local, l’Ajuntament de Lleida aportarà el 20% del pressupost protegible amb un màxim de 18.000 € per Comunitat de Propietaris, i la darrera aportarà el percentatge restant necessari per a cobrir el pressupost protegible.

Aquest Conveni ha permès la instal�lació de 23 ascensors en diferents promocions d’habitatge social de la ciutat de Lleida. Tanmateix, s’està continuant el treball d’assessorament a moltes altres comunitats, les quals estan arribant a acords de la junta de propietaris o bé ja estan en execució de les obres.

D’alta banda, en el mateix mes de juny de 2006 l’AJUNTAMENT DE LLEIDA també va signar amb el DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE de la GENERALITAT DE CATALUNYA un CONVENI EN RELACIÓ A ACTUACIONS DE REHABILITACIÓ D’ESPECIAL INTERÈS I AMB CARÀCTER EXCEPCIONAL EN EL CENTRE HISTÒRIC, que va ser prorrogat i ampliat l’octubre de 2009, en el qual s’estableix com a objectiu el reconeixement d’un conjunt d’especial interès i el caràcter excepcional de la situació dels ocupants dels edificis del Centre Històric enumerats al Conveni i es recullen els compromisos acordats en la matèria. En particular:

� Campanya d’inspecció dels edificis del nucli antic,amb sol�licitud dels TEDI corresponents a la Direcció General d’Habitatge (DGH) i complement dels TEDI amb estudis sobre l’estat de conservació i manteniment promoguts directament des de l’Ajuntament de Lleida.

� La Declaració del conjunt d’especial interès suposa que els promotors de les obres de les actuacions de rehabilitació dels habitatges susceptibles d’acollir-se a les condicions del conveni podran rebre les subvencions addicionals del 10% previstes per l’article 18.1.e) del Decret 455/2004, de 14 de desembre.

� Finançament públic addicional del cost dels projectes i de la direcció de les obres (article 18.2 del Decret 455/2004, de 14 de desembre).

� L’Ajuntament es compromet a impulsar els acords necessaris amb els titulars i ocupants dels habitatges i les actuacions que resulten de l’informe aportat a la DGH, fer el seguiment i la coordinació de les actuacions de rehabilitació, assumir les despeses derivades dels estudis tècnics promoguts des de l’Ajuntament, i finançar part de les actuacions de rehabilitació d’habitatges aportant un màxim de 6.000 € per edifici que s’aculli a les condicions del conveni.

� El Departament de Medi Ambient i Habitatge a través de la DGH es compromet a tramitar i resoldre les sol�licituds d’ajut de les obres de rehabilitació dels edificis/habitatges objecte d’aquest conveni, incrementar en un 10% l’import de les subvencions concedides per a les esmentades sol�licituds d’ajut i tramitar una subvenció addicional per cobrir el cost dels projectes i direcció d’obres d’aquestes actuacions.

� Supeditació dels compromisos anteriors a les disponibilitats pressupostàries existents a les convocatòries de subvenció aprovades anualment.

En el marc d’aquests convenis, des de l’any 2006 fins l’actualitat s’han realitzat 265 TEDIS i n’hi ha 61 més d’encarregats. Pel que fa als ajuts a la rehabilitació, l’any 2009 es van resoldre favorablement 48 sol�licituds.

Es proposa, doncs, mantenir les actuacions derivades d’ambdós convenis i els compromisos reflectits.

Calendarització: continuació al llarg de la vigència del PLH.

5.4 CAMPANYA DE DIFUSIÓ DELS AJUTS EXISTENTS A LA INSTAL�LACIÓ D’AIGUA CALENTA SOLAR EN EDIFICIS SENSE INSTAL�LACIÓ DE GAS

El Decret 21/2006, de 14 de febrer, que regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, determina que tots els projectes d’edificació han d’integrar criteris, sistemes

6 ACTUACIONS


175

constructius, tecnologies i mesures que facin possible un desenvolupament sostenible del sector de l’edificació.

En la mateixa línia, el Real Decreto 314/2006 del Codi Tècnic de l’Edificació “és el marc normatiu que regula les exigències bàsiques de qualitat que han de complir el projecte, la construcció, el manteniment i la conservació dels edificis i les seves instal�lacions, per tal de satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat”. En particular, estableix, entre d’altres exigències bàsiques, que, “als edificis amb previsió de demanda d’aigua calenta sanitària o de climatització de piscina coberta, una part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades d’aquesta demanda serà coberta mitjançant la incorporació de sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar de baixa temperatura adequada a la radiació solar global del seu emplaçament i a la demanda d’aigua calenta de l’edifici”37.

Igualment, l’Anteproyecto de la Ley de Economía Sostenible, aprovat el passat 27 de novembre, pretén introduir a les “reformes estructurals necessàries per a crear condicions que afavoreixin un desenvolupament econòmic sostenible”. En concret, estableix l’obligatorietat d’incorporar als nous habitatges que es construeixin a partir de l’1 de gener de 2012 elements d’eficiència energètica, i incentiva fiscalment la rehabilitació i renovació d’habitatges sota la base de criteris d’estalvi energètic i d’eficiència mediambiental.

Atès que la Direcció General d’Habitatge, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, preveu ajuts en aquesta matèria, es proposa portar a terme una campanya des de l’OLH de difusió d’aquests ajuts, per tal de donar a conèixer a la ciutadania la seva existència i contribuir a impulsar la instal�lació d’aigua calenta solar en edificis sense instal�lació de gas.


5.5 EXEMPCIÓ FISCAL A LES OBRES DE REHABILITACIÓ

L’ordenança fiscal número 3.1 relativa a la taxa per ocupació de la via pública preveu a l’article 8 que estan exemptes del pagament “Les bastides a instal�lar per a la realització d'aquelles obres menors que han estat declarades exemptes situades dins de les àrees de rehabilitació preferent delimitades en el Pla Especial de l’Àrea de Rehabilitació Integral (ARI) aprovat pel Ple en l’any 1994”. Es planteja, doncs, sostenir l’esmentada exempció al llarg del període de vigència del PLH.

D’altra banda, tots els casos d’habitatges amb una Ordre d’Execució estan exempts del pagament de la corresponent llicència municipal. En aquest sentit, es proposa mantenir l’exempció al llarg de la vigència del PLH.

Calendarització: manteniment al llarg del PLH.

6 GESTIÓ DELS HABITATGES

6.1 DETECCIÓ I MOBILITZACIÓ DEL PARC VACANT PER A ALIMENTAR LA BORSA DE MEDIACIÓ

D’acord amb l’estudi bàsic d’habitatges buits realitzat al PLH de Lleida, s’ha detectat la presència de parc vacant a la ciutat en una quantitat aproximada màxima al voltant de les 2.581 unitats, és a dir, el 3’91% del conjunt del parc existent. Cal tenir en compte que, sens dubte, una part d’aquests habitatges detectats amb consums d’aigua baixos estaran ocupats o en altres situacions que no els

37 Artículo 15. Exigencias básicas de ahorro de energía (HE). Exigencia básica HE 4: Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria.

6 ACTUACIONS


176

faran aptes per a la mediació (per exemple, un estat de ruïna). Per tant, esdevé clau detectar quins casos són realment habitatges buits de tipus plurifamiliar i procedir a la seva mobilització a través de campanyes específiques de mobilització.

D’altra banda, òbviament, tot i la priorització del grup anterior, també és fonamental captar qualsevol altre immoble de tipus plurifamiliar que compleixi uns requisits mínims d’habitabilitat o que sigui susceptible de ser rehabilitat per a la seva mobilització efectiva.

Atès que se està produint la incorporació voluntària dels habitatges buits a les borses de mediació, de l’estoc d’obra nova en una part considerable, i que es detecten dificultats per a localitzar la demanda que pugui residir a aquests habitatges, es proposa portar a terme una campanya de difusió dels habitatges en oferta a les borses entre la ciutadania per tal de localitzar els llogaters que podrien residir a aquests habitatges, campanya que es podria realitzar periòdicament en els moments en què s’identifiqui com a necessari. Igualment es planteja la voluntat d’intentar establir totes les relacions público-privades amb els intermediaris del mercat immobiliari local per a fer viable aquesta actuació.

Calendarització: 2010 per a la primera edició.

6.2 MOBILITZACIÓ DE L’ESTOC D’OBRA NOVA

Actualment, a Lleida podria haver un estoc nombrós d’habitatges d’obra nova com a conseqüència de la intensa activitat constructiva portada a terme al municipi fins l’any 2006, una part dels quals podria estar suposant càrregues hipotecàries molt importants per a alguns promotors. En particular, aquest estoc es podria situar, com a mínim en els 133 habitatges d’obra nova en oferta de la mostra recollida, i com a màxim en els 612 que determina la DGH.

Mitjançant el servei de mediació, aquests habitatges d’obra nova que, degut a la conjuntura actual no tenen sortida immediata al mercat, poden aportar un ús social com el descrit a la Llei pel dret a l’habitatge, encara que sigui a curt termini, a més d’alleugerir la càrrega de despeses dels promotors en virtut dels ingressos per lloguer.

Atès que, actualment, s’està mobilitzant i incorporant aquest estoc d’habitatges a les borses de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, es proposa mantenir les de mobilització i incorporació al llarg del PLH. En addició, es planteja la voluntat d’intentar establir totes les relacions público-privades amb els intermediaris del mercat immobiliari local per a fer viable la mobilització de l’estoc d’obra nova.

Calendarització: continuació al llarg del PLH.

6.3 GESTIÓ DE LA BORSA SOCIAL I DE LA BORSA JOVE ADSCRITES A LA XARXA DE MEDIACIÓ PEL LLOGUER SOCIAL

L'article 96.1 del Decret 13/2010 preveu que “el departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge pot subscriure convenis per a constituir (...) borses de mediació per al lloguer social, d’àmbit municipal, supramunicipal o comarcal, amb ajuntaments o amb altres administracions locals, i també amb institucions o entitats que tinguin desplegament territorial”. Sigui quin sigui l’àmbit territorial de la borsa de mediació, el Decret preveu que la Secretaria d’Habitatge faci una aportació específica pels serveis de mediació prestats.

En aquest sentit, la Borsa d’Habitatge de l’Ajuntament disposava l’any 2008 de 51 habitatges amb contracte, mentre que al juliol de 2010 en tenia contractats 76. D’altra banda, el Programa de Cessió d’ADIGSA gestionava 73 habitatges amb contracte l’any 2008 i en data juliol de 2010 en tenia 88. I la Borsa Jove disposava de 108 habitatges amb contracte, i un total de 115 el juliol de 2010.

Aquest total, de 278 habitatges que es troben en l’actualitat en el parc d’intermediació, s’han de veure incrementats de manera progressiva en els anys d’ implementació del PLH.

6 ACTUACIONS


177

Atès que aquesta activitat ha permès resoldre les necessitats d’habitatge com a mínim de 342 llars joves i de 256 llars no específicament joves, i que s’ha mostrat que, mantenir el ritme d’activitat de les borses (i de la tramitació d’ajuts) permetia resoldre les necessitats totals que es generin al PLH, es planteja un horitzó de mediació conservador de la tendència observada el bienni 2008-2009, quant a què planteja:

� Mantenir a la borsa del Programa de Cessió d’ADIGSA el mateix nombre d’habitatges amb contracte que s’ha estimat per l’any 2009, és a dir, al voltant de 100-105 unitats, les quals permetrien resoldre al voltant de 125 necessitats anualment per terme mitjà.

� Mantenir l’activitat observada l’any 2008 a la Borsa d’Habitatge de l’Ajuntament i la Borsa Jove:

o En el cas de la Borsa Jove, al voltant de 105-110 habitatges amb contracte anualment., volum que permetria resoldre unes 140-150 necessitats anualment.

o En el cas de la Borsa d’Habitatge de l’Ajuntament, al voltant de 50-55 aproximadament, habitatges que permetrien resoldre 55-60 necessitats anualment.

És a dir, en conjunt disposar d’una cartera mínima anual de 255-270 habitatges amb contracte, activitat que permetria resoldre, previsiblement, unes 315-330 necessitats d’habitatge anualment per terme mitjà.

D’altra banda, es planteja la voluntat d’intentar establir totes les relacions público-privades amb els intermediaris del mercat immobiliari local per a fer viable l’assoliment dels objectius plantejats respecte a la incorporació d’habitatges a la Borsa Social i la Borsa Jove adscrites a la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social.


6.4 GESTIÓ D’HABITATGES PER CRITERIS SOCIALS

La diagnosi de les necessitats d’habitatge xifrava en unes 100 les llars que, anualment, es veuran excloses fins i tot del mercat d’habitatge protegit, és a dir, que no podran accedir ni tan sols a l’habitatge amb protecció més econòmic. Es tracta, per consegüent, dels casos que presenten necessitat d’ajut per a accedir a un habitatge de manera més urgent.

Actualment, la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió gestiona una total de 16 habitatges, clarament insuficients a la vista dels resultats de la diagnosi. D’altra banda, de l’anàlisi del planejament es desprèn que estaran disponibles 245 habitatges dotacionals, 95 a l’ARE i 150 al SUR 2, que comporten una mitjana anual propera a 41, una part dels quals podria resoldre algunes de les necessitats més urgents.

La resolució d’aquestes necessitats més urgents no només requereix un treball municipal, sinó també d’altres departaments de la Generalitat –Acció Social i Ciutadania, Medi Ambient i Habitatge, Salut, Treball...-, és a dir, un treball transversal tots els àmbits que hi tinguin competències.

En aquest sentit, es proposa materialitzar la reservar que preveu la Llei per a atendre els casos amb necessitat urgent d’ajut:

� De les noves promocions, el 5%. En el cas del PLH de Lleida, es correspondria amb uns 55 habitatges fins l’any 2015.

� Del parc existent, conveniar habitatges que quedin vacants amb diferents entitats socials que puguin donar resposta a aquests col�lectius. En concret, per a arribar a ajudar a les 100 llars que, anualment, tindran necessitats urgents, seria necessari arribar a conveniar com a mínim uns 45 habitatges vacants per any, en termes mitjans.


6 ACTUACIONS


178

7. HABITATGE LLIURE

Tal i com es desprèn de l’anàlisi i diagnosi del PLH, de les aproximadament 7.790 noves llars que residiran a la ciutat de Lleida al llarg de la vigència del PLH38, 3.335 romandran excloses del mercat d’habitatge lliure i les 4.455 restants no tindran dificultats per a accedir a un habitatge del mercat lliure.

L’estratificació d’aquests sol�licitants segons dimensió que necessitarien d’acord amb la seva dimensió familiar i tram de la quota39 o lloguer mensual que podrien assumir considerant un esforç econòmic màxim del 30%40, és la que es mostra a la taula següent per a cadascun dels dos submercats:

Si s’estratifica l’oferta lliure disponible a la ciutat també segons dimensió dels habitatges i quota o lloguer mensuals amb el mateixos criteris aplicats als sol�licitants no exclosos s’obtenen els resultats recollits a les taules següents per a cadascun dels dos submercats:

D’altra banda, s’han quantificat tant l’estoc d’habitatge lliure existent com els sol�licitants no exclosos i el desequilibri com a diferència entre l’oferta i la demanda a cada submercat:

38 9.609 en total, 7.790 al sexenni 2010-2015 i al voltant de 1.820 al punt de partida del PLH. 39 Calculada considerant les condicions de finançament aplicades per a la caracterització del producte més econòmic mitjà. 40 És a dir, que la proporció dels ingressos familiars mensuals nets destinada al pagament de la quota hipotecària mensual o el lloguer mensual no sigui superior al 30%.

ESTOC D'HABITATGES LLIURES ESTIMAT* 4.080

Propietat-Obra nova 612

Propietat-Segona mà 2.991

Lloguer 477

SOL�LICITANTS NO EXCLOSOS 2010-2015** 4.455

Propietat 3.109

Lloguer 1.346

DESEQUILIBRI QUANTITATIU TOTAL

[ESTOC EN OFERTA LLIURE-DEMANDA]

-375

DESEQUILIBRI QUANTITATIU PROPIETAT


494

DESEQUILIBRI QUANTITATIU LLOGUER


-869

* A partir de l'estadística oficial sobre l'estoc d'habitatges nous en oferta

(DGH) i els pesos de cada submercat a la mostra d'oferta analitzada al

present PLH.

** Només sol�licitants d'habitatge lliure perquè no es disposa d'informació

sobre el règim de tinença de l'habitatge per a cadascun dels sol�licitants

d'HPO. Les xifres s'han calculat a partir de l'aplicació dels pesos de la

mostra de sol�licitants d'habitatge lliure analitzada al present PLH al

nombre total projectat de noves llars no excloses del mercat d'habitatge

lliure de la ciutat de Lleida.

PROPIETAT % 1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTAL

Menys de 600 € 19,7% 19,7% 0,8% 40,2%

600-900 € 11,8% 26,8% 1,6% 40,2%

900-1.200 € 3,9% 11,0% 0,0% 15,0%

Més de 1.200 € 0,0% 4,7% 0,0% 4,7%

TOTAL 35,4% 62,2% 2,4% 100,0%

LLOGUER % 1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTAL

Menys de 600 € 34,5% 38,2% 0,0% 72,7%

600-900 € 5,5% 14,5% 1,8% 21,8%

900-1.200 € 5,5% 0,0% 0,0% 5,5%

Més de 1.200 € 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

TOTAL 45,5% 52,7% 1,8% 100,0%

PROPIETAT % 1-2 dormitoris3 dormitoris4 dormitorisTOTAL

Menys de 600 € 1,7% 0,1% 0,1% 1,9%

600-900 € 9,7% 4,3% 9,1% 23,1%

900-1.200 € 7,9% 5,0% 27,8% 40,7%

Més de 1.200 € 0,8% 1,3% 32,3% 34,3%

TOTAL 20,0% 10,7% 69,3% 100,0%

LLOGUER % 1-2 dormitoris3 dormitoris4 dormitorisTOTAL

Menys de 600 € 29,8% 3,8% 14,4% 48,1%

600-900 € 11,5% 7,7% 29,8% 49,0%

900-1.200 € 0,0% 0,0% 1,9% 1,9%

Més de 1.200 € 0,0% 0,0% 1,0% 1,0%

TOTAL 41,3% 11,5% 47,1% 100,0%

6 ACTUACIONS


179

Si s’apliquen els percentatges de les quatres primeres taules de la pàgina anterior a les 4.455 noves llars que podran accedir a algun producte del mercat lliure s’obté una quantificació estimada dels desequilibris existents en termes de dimensió i preu de producte lliure que necessitarien els sol�licitants no exclosos al mercat de la propietat, el mercat del lloguer i al conjunt del mercat:

Una possible proposta d’emprar els habitatges lliures en lloguer en estoc seria la que figura al quadre següent:

En definitiva, la composició de l’oferta lliure hauria d’experimentar una modificació substancial tant en superfície com en preus, atès que no cobreix suficientment les necessitats d’habitatges de dimensions reduïdes o intermèdies però, en canvi, ofereix en excés habitatges de grans superfícies i, per consegüent, de preus superiors als què podria pagar la demanda que pot accedir al mercat d’habitatge lliure.

En conseqüència caldrà reestudiar el producte immobiliari ofertat, dins el marc de la nova situació de mercat, plantejant una distribució racional del sostre residencial i d’altres usos complementaris per poder ajustar-se a la demanda detectada.

Tanmateix, i dins el marc del POUM s’estudiarà la situació dels sectors residencials quan a aprofitaments urbanístics, especialment les intensitats i les densitats de l’habitatge lliure amb l’objectiu de quantificar la seva viabilitat i resposta a les necessitats detectades.

1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTAL

Menys de 600 € 323 427 * 0 750

600-900 € 18 41 ** 0 60

900-1.200 € 60 *** 0 0 60

Més de 1.200 € 0 0 0 0

TOTAL 401 468 0 869

Pressuposant que s'absorbeixen els excedents d'habitatge lliure en lloguer de la

següent manera:

* Els 69 habitatges lliures en lloguer de 4 dormitoris més econòmics (menys de 600 €

mensuals) excedents s'empressin per a ubicar llars que necessiten 3 dormitoris del mateix

tram de preus.

** Els 118 habitatges lliures en lloguer de 4 dormitoris de preu situat al tram 600-900 €

mensuals excedents s'empressin per a ubicar llars que necessiten 3 dormitoris del mateix

tram de preus.

*** Els 14 habitatges lliures en lloguer de 4 dormitoris de 900 € mensuals o més excedents

es lloguessin a un preu corresponent als habitatges més petits de 900-1.199 € mensuals.

PROPOSTA/INFORMACIÓ HABITATGE LLIURE EN LLOGUER NECESSARI AL

PLH (POSSIBLE MERCAT)


Menys de 600 € -875 -1.103 49 -1.929

600-900 € -36 -835 395 -476

900-1.200 € 89 -163 1.011 937

Més de 1.200 € 28 -101 1.167 1.094

TOTAL -795 -2.203 2.622 -375

DESEQUILIBRI TOTAL ENTRE OFERTA LLIURE I SOL�LICITANTS NO

EXCLOSOS


Menys de 600 € -552 -607 -20 -1.179

600-900 € -18 -676 277 -417

900-1.200 € 163 -163 1.002 1.001

Més de 1.200 € 28 -101 1.163 1.089

TOTAL -380 -1.548 2.422 494

DESEQUILIBRI ENTRE OFERTA LLIURE EN PROPIETAT I SOL�LICITANTS

NO EXCLOSOS


Menys de 600 € -323 -496 69 * -750

600-900 € -18 -159 118 ** -60

900-1.200 € -73 0 9 *** -64

Més de 1.200 € 0 0 5 *** 5

TOTAL -415 -655 200 -869

DESEQUILIBRI ENTRE OFERTA LLIURE EN LLOGUER I SOL�LICITANTS

NO EXCLOSOS

6 ACTUACIONS


180

8 RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT

8.1 CONSOLIDACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE DE LLEIDA

L’OLH de Lleida és un ens de titularitat local, que actua com a finestreta única especialitzada en la prestació de serveis de manera integral en matèria d’habitatge i rehabilitació, i que té una doble naturalesa, com a organisme de caràcter instrumental que presta serveis propis, i com a col�laborador de la Generalitat que presta els serveis reglats.

En particular, l’OLH de Lleida presta serveis tant de tipus transversal, quant a què ofereix informació i assessorament en els diversos àmbits d’interès ciutadà en matèria d’habitatge, com de tipus sectorial quant a gestió d'habitatges del parc públic, rehabilitació del parc construït, borsa habitatge-xarxa de mediació per al lloguer social i altres serveis.

Segons es desprèn de l’anàlisi de recursos, l’EMU de Lleida presenta una estructura actual de personal fonamentada en dedicacions a temps complet en el 90% de la plantilla. Per tant, qualsevol ampliació de les seves competències i/o de les actuacions desenvolupades derivades de les actuacions a seguir pel PLH (com ara un increment dels habitatges incorporats a les borses de mediació) podria suposar haver de reforçar l’estructura de personal d’aquesta àrea, bé amb una major dedicació del personal existent, bé amb l’ampliació o amb un reajustament de funcions de la plantilla actual. En particular, l’any 2009 al voltant de la cinquena part de la plantilla a temps complet i de la plantilla total de l’EMU de Lleida treballaven a l’OLH.

D’altra banda, les actuacions de manteniment, i fins i tot increment, del ritme d’activitat de les borses plantejades com a crucials per a la resolució de necessitats d’habitatge en el context actual podrien suposar una exigència superior a l’actual sobre l’estructura de recursos humans de l’OLH de Lleida.

En aquest sentit:

� S’acaba d’estrenar la nova OLH que ha permès la unificació en un sol espai de tots els serveis destinats a l’habitatge.

� Es preveure reforçar puntualment l’actual estructura de recursos humans de l’OLH en els moments en què les tasques a desenvolupar així ho requereixen.


8.2 ORGANITZACIÓ DE JORNADES CIUTADANES SOBRE HABITATGE

L’evolució recent del mercat de l’habitatge ha comportat que creixents capes de la població s’hagin vist excloses d’un dret protegit per l’article 47 de la Constitució Espanyola. En el cas de Lleida, el 42’8% del total de noves llars romandrà exclòs del mercat lliure fins l’any 2015. Aquest fet obliga a què, des del sector públic s’hagin de prendre mesures per atendre les necessitats d’aquesta població, però també, a mantenir una línia oberta entre gestors públics i ciutadans, dins d’un esperit democràtic.

D’altra banda, l’experiència de D’ALEPH en el món local de l’habitatge revela el desconeixement existent entre la ciutadania respecte als possibles ajuts disponibles per a accedir a un habitatge, així com també les dificultats existents als procediments habilitats, no només per a la sol�licitud dels esmentats ajuts, sinó també per d’altres qüestions vinculades a l’habitatge.

Addicionalment, el Reglament de participació ciutadana de la ciutat de Lleida estableix que “l’Administració local ha de garantir el dret as la participació activa de tothom –ja individualment o bé a través de les legítimes associacions- en els afers que són propis de la comunitat” i també que “Aquesta participació ha de permetre que els seus actors la sentin com a element de reflexió i com a instrument de proposta per al desenvolupament de la vida ciutadana”.

6 ACTUACIONS


181

En aquest sentit, es planteja organitzar anualment una jornada on els gestors públics es trobin amb els ciutadans per debatre tant els problemes ciutadans, com ara la marxa de les línies d’actuació públiques, sessions que també podrien ser emprades per a informar els ciutadans sobre els ajuts per a accedir a un habitatge que ofereix l’Administració i les maneres d’obtenir-lo, així com, també, les possibilitats que ofereixen les Borses d’habitatges per a aquells propietaris d’habitatges susceptibles d’ésser incorporats i també per als possibles sol�licitants d’habitatges de les Borses. Una actuació d’aquest tipus pot anar acompanyada de l’establiment d’una agenda de debat que podria realitzar-se prèviament, de manera conjunta entre els gestors públics i els representants ciutadans.

El cost referencial d’una actuació d’aquest tipus seria molt reduït, però variable en funció de les característiques definitives de les jornades.


8.3 CREACIÓ D’UN OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE

La funció dels observatoris locals d’habitatge és aportar llum periòdicament a l’estat del mercat de l’habitatge –tant de l’oferta com de la demanda- amb la finalitat de tenir constància, en major o menor grau, de les necessitats d’habitatge protegit de la població. Atenent a la seva rellevància i a la petició tant dels components de la Mesa Sectorial de la Construcció com del Col�legi d’API de Lleida, es proposa generar dues vegades a l’any un Observatori Local d’Habitatge què incorpori variables d’oferta i de demanda, així com variables de política local d’habitatge, en funció de la disponibilitat d’informacions.


8.4 ORGANITZACIÓ DE JORNADES TÈCNIQUES O THINK TANKS ENTRE AGENTS PÚBLICS I PRIVATS

En la mateixa línia que l’actuació 8.3, la interrelació dels diversos agents professionals que integren el sector de l’habitatge, tant públics com privats, pot aportar noves idees a la millora i solució dels reptes que sorgeixen i, a la vegada, pot permetre un debat qualificat sobre els problemes que afronta el municipi sobre aquest tema.

D’altra banda, atès que les informacions facilitades per l’Ajuntament i l’EMU de Lleida indiquen les escasses intencions revelades pels promotors quant a qualificar habitatges lliures acabats amb protecció, i, per tant, assenyalen la manca d’informació de què disposen els promotors d’habitatges nous en estoc al mercat local, aquest tipus de jornades contribuirien a mantenir informats als promotors locals sobre les diverses opcions que l’Administració els ofereix per col�locar l’estoc d’habitatges acabats i els avantatges corresponents, així com també el procediment que haurien de seguir per qualificar amb protecció oficial els habitatges acabats que no poden vendre.

Per tant, es proposa organitzar anualment una sessió on gestors i tècnics públics es trobin amb els seus homònims del sector privat –Mesa Sectorial de la Construcció de Lleida, Col�legi d’API de Lleida i qualsevol altre agent que intervingui a la intermediació immobiliària de la ciutat- per establir un think tank local sobre habitatge. Seria desitjable que aquestes jornades s’organitzessin sempre en coordinació amb la Generalitat i amb tots els implicats i, per consegüent, es recomana que siguin posteriors a l’actuació 8.3, per tal de convocar a les jornades proposades a tots els agents participants a l’Observatori Local d’Habitatge.

Aquesta actuació tindria un cost referencial molt reduït, però variable segons les característiques definitives de les jornades. D’altra banda, si es planteja la possibilitat d’elaborar estudis d’utilitat a partir de les conclusions obtingudes dels grups de discussió, aquests estudis podrien tenir un cost anual d’uns 15.000 euros.


6 ACTUACIONS


182

9 PROJECTES D’INTERVENCIÓ INTEGRAL

9.1 PLA DE BARRIS “LA MARIOLA”

La Mariola, un cas típic de reallotjament i de concentració de població en situació d’exclusió social i, com a conseqüència, d’autogeneració de segregació urbana, va ser un dels barris seleccionats en la primera convocatòria (2004) d’ajuts previstos en la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.

L’estratègia d’intervenció integral a La Mariola apostava per trencar amb aquesta situació regenerant l’espai i cohesionant l’àmbit urbà a mig i llarg termini, a través d’un procés d’integració progressiva i sostinguda al conjunt urbà de Lleida, enfortint relacions i connexions en els diferents àmbits. En particular, es proposava augmentar els nivells de qualitat urbana, desenvolupar l’activitat econòmica de proximitat, promoure i desenvolupar processos d’inclusió social, fomentant la iniciativa social, potenciar la vida cultural i potenciar la vida cívica i l’associacionisme en un entorn de major seguretat i de respecte a les normes de convivència.

El pla contemplava un conjunt d’actuacions urbanístiques de gran impacte, com ara:

� La nova rambla per a vianants a través del carrer de la Mercè, que millora la connexió de la trama urbana obrint espais i habilitant usos comunitaris.

� La millora de la qualitat urbana a través de la urbanització de diferents carrers o la millora de zones verdes públiques.

� La reparació de façanes, instal�lació d’ascensors i la millora d’instal�lacions comuns en diferents blocs d’edificis.

� L’edificació d’un nou centre d’activitats per a joves, una ludoteca i un esplai, i un centre de promoció gastronòmica.

En l’àmbit social, es plantejava crear una associació de dones gitanes, impartir formació ocupacional per a joves i per a dones, i implementar polítiques de sensibilització i d’educació cívica.

A nivell operatiu, contemplava la creació de un sistema de gestió i de govern d’implicació de tots els afectats i implicats, i la cerca de formes de coordinació operatives i dinàmiques amb les diferents àrees municipals.

Amb un pressupost total d’11’1 M d’€, es podria dir que el projecte d’intervenció integral es troba en la fase final d’una estratègia amb un horitzó de llarg termini (10-12 anys) que té l’objectiu de valorar els impactes reals de les actuacions que es portin a terme per a assegurar una transformació sostinguda de l’àrea urbana. Està finalitzada la rehabilitació de les promocions socials del barri i s’ha actuat en més de 1.000 habitatges, però continuen vigents i en execució les ajudes per instal�lació d’ascensors i la possibilitat d’accedir als ajuts de rehabilitació per la resta de comunitats de propietaris del barri que ho sol�licitin i que compleixin requisits. En definitiva, els treballs relacionats directament amb els habitatges del barri de La Mariola que romanen en procés d’execució o que encara s’han d’iniciar es troben totalment emmarcats dintre de l’abast temporal del PLH de Lleida.

6 ACTUACIONS


183

9.2 PLA DE BARRIS “CENTRE HISTÒRIC”

El Centre Històric de Lleida presenta una estructura viaria irregular, accentuada per una accidentada topografia amb forts pendents. La parcel�lació combina petites superfícies de formes complexes que acullen part del teixit residencial, constituït per sistemes constructius i estructurals molt heterogenis i materials humils, amb un règim de propietat de caràcter vertical que, davant situacions d’escassetat d’habitabilitat, comporta una pèrdua de consciència de la responsabilitat del manteniment i l’agreujament del dolent estat de la construcció.

El projecte d’intervenció i adequació de diversos espais del Centre Històric neix en el marc d’un procés de regeneració del teixit urbà, iniciat en un moment en què el deficient estat d’alguns edificis va originar una important problemàtica política i social.

La pràctica habitual d’intervenció consistia en l’obertura d’expedients de ruïna, enderrocs i ensorraments d’edificis, fet que comportava la recuperació de solars que s’incorporaven a l’espai públic de forma descontrolada amb usos espontanis, convertint-se en aparcaments i abocadors desordenats que degeneraven el fràgil ordre cívic i social de la zona. Les tasques d’adequació tenien com a objectiu sanejar aquests solars per a incorporar-los temporalment al sistema d’espais públics, a la vegada que permetien preservar els edificis annexes.

En aquest sentit, sota l’empara dels fons de la Llei de Barris obtinguts a la convocatòria de 2006 s’han estat portant a terme diversos treballs de dinamització del barri els quals, amb una inversió total propera als 17 M d’€, es troben al 67% d’execució (les obres acabades o en fase d’execució avançada suposen una inversió d’11’2 M d’€) i que, previsiblement, continuaran al llarg del present exercici. Aquests treballs abasten l’eliminació de barreres arquitectòniques, la provisió d’equipaments (com ara l’espai d’ús cultural al Seminari), i la rehabilitació i adaptació a nous usos del Convent de Santa Teresa.

Addicionalment, el projecte integral del Pla de Barris del Centre Històric s’ha vist complementat per un seguit d’actuacions de la Generalitat que contribueixen a definir la transformació de la zona, com ara la instal�lació d’ascensors i la rehabilitació dels seus polígons d’habitatge amb finançament conjunt de l’Ajuntament de Lleida i del Departament de

Medi Ambient i Habitatge, a través d’Adigsa; la realització de cursos de formació per part del Departament de Treball; la construcció de la nova Audiència de Lleida per part del Departament de Justícia en el marc del Pla de Millora del Seminari.

Per consegüent, la continuació dels treballs plantejats per al Centre Històric en el marc del Pla de Barris continuaran al llarg de 2010 (com a mínim) i, en aquest sentit, aquells que afecten directament als habitatges d’aquest barri també formen part del PLH.

6 ACTUACIONS


184

9.3 PLA DE BARRIS “PORTAL DE LA MAGDALENA-NOGUEROLA”

Amb 11.695 habitants, el 8’88% de la població total del municipi l’any 2008 (131.731 habitants), al Portal de la Magdalena-Noguerola confluïen problemàtiques de diversa naturalesa que li conferien un gran desequilibri amb la resta de la ciutat:

� Presenta una topografia accidentada, i s’ha edificat sobre parcel�les petites amb materials constructius de baixa qualitat.

� Presenta una notable acumulació de situacions de pobresa, desocupació, immigració i gent gran amb pocs recursos.

� Escassa activitat comercial fora del carrer Major (eix comercial principal de la ciutat), i absència de comerç de proximitat.

Per aquest motiu, es va sol�licitar, exitosament, l’ajut del fons de la Llei de barris de la convocatòria 2009.

Amb un pressupost total de 12.077.774 € i una subvenció pel 50% (és a dir, 6.038.887 €), es va plantejar portar a terme les següents actuacions principals:

� Reurbanització de carrers de Noguerola.

� Construcció d’una zona verda a la plaça Auditori.

� Museu a les Termes Romanes i edifici polivalent.

� Millora de la deixalleria “Estació”.

� Impuls de programes de foment laboral i formació ocupacional.

� Acollida als nouvinguts i mediació social comunitària.

� Dinamització comercial i foment de nous usos a la Rambla Ferran.

� Instal�lació d’un ascensor per connectar la plaça Sant Joan, el carrer Canyeret i l’Esglèsia.

Atès que es tracta de la convocatòria de 2009, els treballs que afecten directament als habitatges del Portal de Magdalena-Noguerola, per a la realització dels quals s’ha obtingut el finançament del fons de la Llei de Barris, queden completament emmarcats dintre de l’abast temporal del PLH de Lleida.

6 ACTUACIONS


185

6 ACTUACIONS


186

CALENDARI DE LES ACTUACIONS

La distribució de les actuacions en el temps és imprescindible per oferir una resposta gradual a les necessitats d’habitatge i distribuir d’una manera més equilibrada i racional els recursos econòmics necessaris per a portar-les a terme.

La temporalització, programació i priorització de les actuacions proposades al PLH de Lleida es fonamenta, d’una banda, en la necessitat de donar resposta a les demandes detectades en l’apartat de diagnosi i recollides en el quadre de formació de noves llars, i de l’altra, en les prioritats organitzatives que afecten a la programació d’habitatges ja previstos per l’Ajuntament i l’EMU de Lleida.

La informació detallada del calendari de les actuacions proposades es troba al quadre Q2 de l’Annex 10.

AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

Les actuacions proposades al present PLH, que l’administració municipal ha d’impulsar, dependran de les disponibilitats pressupostàries i de les prioritats polítiques respecte la promoció d’habitatge públic.

Els quadres d’avaluació econòmica estimen les inversions necessàries que s’hauran de programar els propers anys, en principi, amb recursos públics. Tanmateix, és possible derivar envers el sector privat algunes de les actuacions necessàries mitjançant diversos mecanismes de gestió que poden fer possible acomplir les previsions del PLH.

S’han seguit dos criteris a l’hora de valorar econòmicament el PLH:

� Sumar ingressos i despeses no globals de l’actuació, sinó en la mesura en què afecten o poden afectar al pressupost local. En aquest sentit, si es considera que una actuació s’ha de desenvolupar des del sector privat, no implicarà costos per a l’Ajuntament més enllà dels imprescindibles.

� No desdoblar despeses: si una actuació forma part operativa d’una altra més àmplia, i en aquesta darrera hi ha una previsió de cost que inclogui el cost de l’actuació de caràcter més operatiu, només es contemplarà la despesa en l’actuació més general.

El quadre Q4 (Avaluació econòmico-financera del PLH, annex 10) conté informació acurada sobre l’avaluació econòmica del PLH.

7 EXECUCIÓ DEL PLA


187

7 EXECUCIÓ DEL PLA

7.1 GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLA

La implantació del PLH en qualsevol municipi implica la definició de diferents rols que haurien d’assumir diferents llocs de treball i que facilitin tant el desenvolupament de les actuacions previstes com la coordinació, seguiment i direcció del PLH.

En aquest sentit, es presenta un model organitzatiu proposta que recull els diferents rols i mecanismes de gestió i avaluació que requeriria la implantació del PLH de Lleida.

Els principals agents implicats en l’execució dels PLH són l’Ajuntament i l’EMU del municipi, que són els responsables de dur a terme les activitats aprovades al PLH a través d’agents interns, recursos propis o externs, i serveis contractats externament, per al desenvolupament de determinades activitats. Pel que fa als agents interns existirien tres llocs de treball clau:

� Director/a del PLH, aquest agent seria el responsable de la gestió global del PLH i s’encarregaria de:

o Programar les línies estratègiques a desenvolupar al PLH.

o Proposar els recursos necessaris per a la realització de les activitats previstes al PLH.

o Dirigir i avaluar els recursos humans que s’acabin assignant per al desenvolupament del PLH, així com els recursos materials i econòmics adscrits al mateix.

o Coordinar i vetllar per l’elaboració del pla d’actuació anual del PLH.

o Coordinar i vetllar pel correcte desenvolupament del procés de recollida de dades i anàlisi de les mateixes, càlcul d’indicadors, elaboració dels informes de seguiment general i avaluació anual de les actuacions del PLH.

o Gestionar qualsevol incidència que es pogués produir durant el desenvolupament del PLH.

o Comunicar els informes de seguiment i avaluació de les actuacions i els informes globals a l’equip de govern i a d’altres instàncies internes i externes de l’Ajuntament.

o Desenvolupar funcions de representació davant d’altres administracions per temes relacionats amb el desenvolupament del PLH.

� Gestor principal d’actuació, aquest lloc de treball seria el responsable de la gestió de cadascuna de les actuacions del PLH que li fossin assignades i tindria com a funcions principals:

o Coordinar i controlar els recursos humans adscrits per al desenvolupament de les activitats del PLH de les quals ha estat designat responsable, distribuint tasques, guiant-los en l’execució de les activitats, etc.

o Gestionar els recursos econòmics i materials assignats per al desenvolupament de les activitats del PLH de les que és designat responsable, d’acord amb els criteris establerts.

o Informar al Director/a del PLH de qualsevol desviació, risc i/o necessitat econòmica no prevista.

o Executar directament les tasques operatives de nivell superior o com a suport en relació amb les activitats del PLH que gestiona.

7 EXECUCIÓ DEL PLA


188

o Desenvolupar els continguts del pla d’actuació del PLH pel que fa a les actuacions per a les que sigui designat responsable.

o Organitzar el procés de recollida de dades i anàlisi de les mateixes, i el càlcul d’indicadors de les actuacions del PLH que gestiona, entre el personal al seu càrrec, per elaborar els informes de seguiment i avaluació de les seves actuacions, realitzant les propostes de reorientació o correcció d’actuacions del PLH de les que és responsable, si s’escau.

o Fer arribar els informes de seguiment i avaluació de les seves actuacions i donar suport al Director/a del PLH en l’elaboració de l’informe de seguiment general i avaluació anual del PLH.

Les funcions principals anteriors s’aplicarien a les diferents actuacions proposades al PLH (secció 6):

o Accions de PROMOCIÓ D’HABITATGE, FOMENT DEL PARC D’HABITATGE PROTEGIT IMPULSAT PER ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, COOPERATIVES, SINDICATS I AGENTS PRIVATS, i HABITATGE LLIURE (1, 2.1., 2.2. i 7).

o Actuacions relatives a REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC EXISTENT (5.1. a 5.5.).

o Actuacions de PROJECTES D’INTERVENCIÓ INTEGRAL (9.1. a 9.3.).

o Actuacions relatives a PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE (4.1. a 4.5.).

o Actuacions relatives a PLANEJAMENT (3.1. a 3.4.).

o Actuacions sobre RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT (8.1. a 8.4.).

o Actuacions relatives a GESTIÓ DELS HABITATGES excepte gestió d’habitatges per criteris socials (6.1. a 6.3.).

o GESTIÓ D’HABITATGES PER CRITERIS SOCIALS (6.4.).

� Gestors col�laboradors d’actuació. Aquesta figura desenvoluparia funcions de caràcter complementari als àmbits de comunicació, participació ciutadana, gestió econòmica i serveis jurídics. Les seves funcions bàsiques serien:

o Assessorar i proposar en les matèries del seu camp professional.

o Col�laborar en impulsar la correcta execució de les actuacions que conformen el PLH.

o Realitzar i/o participar en el seguiment de les tasques relacionades amb el seu àmbit de treball.

A partir de la descripció de rols realitzada, a continuació es presenta un organigrama model per al desenvolupament del PLH. Val a dir que els quadres següents procuren ser molt exhaustius en les propostes de mecanismes de funcionament dels diversos organismes de gestió i control, tot i què, l’estructura d’aquest model s’haurà de configurar finalment per adaptar-se a la realitat i necessitats municipals.

Cal apuntar que el rol dels agents implicats en l’execució del PLH que acabem de descriure poden ser assumits per un lloc de treball nou, creat expressament per al desenvolupament del PLH, o bé per llocs de treball que ja existeixin i que, a més de les funcions que ja tinguin assignades, assumeixin les descrites.

Per al PLH de Lleida, especialment actiu pel que fa al volum d’habitatge assequible creat, es proposa la següent distribució de les funcions descrites:

Director/a del PLH: gerent de l’EMU.

Gestors principals d’actuació:

o Coordinador de planificació urbanística i habitatge.

7 EXECUCIÓ DEL PLA


189

o Gerent d’Urbanisme i Conseller/a Delegat/da de l’EMU.

o Gerent de l’EMU.

o Coordinador/a de Planificació Urbanística i Habitatge.

o Oficial major.

o Gerent de Serveis a les Persones.

o Gerent de Recursos Econòmics i Concessions.

Gestors col�laboradors d’actuació

Fonamentalment es tractaria de les següents figures:

- Interventor/a municipal.

- Tresorer/a.

- Tècnic/a de Comunicació.

- Tècnic/a de Participació

- Tècnic/a de Serveis Socials

Estructures organitzatives

El bon desenvolupament d’un PLH no recau únicament en l’adequada execució de funcions de cadascun del participants, sinó que requereix supraestructures que ajudin a dinamitzar, coordinar i en definitiva, gestionar adequadament els projectes. Resulta, per consegüent, imprescindible definir mecanismes de gestió i avaluació del PLH com supraestructures internes.

Atès que en la gestió del PLH de qualsevol municipi conflueixen decisions tant polítiques com tècniques, s’ha considerat imprescindible que els mecanismes de gestió i avaluació del PLH proposats permetin mantenir separats aquests dos nivells, ja que es tracta de decisions de diferent naturalesa i, per tant, responen a diferents objectius i requereixen ser preses per diferents tipus d’actors. Així mateix, és important tenir en compte la participació ciutadana com a element a considerar, sobretot, a nivell polític.

En aquest sentit, s’han dissenyat els següents mecanismes de gestió i avaluació del PLH:

Comissió Supervisió Política:

COMISSIÓ

SUPERVISIÓ

POLÍTICA

COMISSIÓ

TÈCNICA

SEGUIMENT

DIRECTOR/A

PLH

Comissió Tècnica Seguiment:

Comissió Supervisió Política:

7 EXECUCIÓ DEL PLA


190

1. Comissió de Supervisió Política (CSP), de caire polític, està concebut com a ens coordinador de la gestió del PLH i hauria de dependre directament d’Alcaldia.

Té com a objectiu general prendre decisions per a garantir que les diferents actuacions programades al PLH s’executen tal i com estan planificades, i reprogramar aquelles que, per diferents motius que esdevinguin en el procés d’execució del PLH, així es determini per a una bona implantació del PLH.

Les persones suggerides per a aquest Comitè serien:

- President: Alcalde/ssa.

- Secretari: Director/a del PLH, que és també President/a de la Comissió Tècnica de Seguiment.

- Vocals:

o Regidor/a d’Urbanisme i Habitatge.

o Gerent d’Urbanisme i Conseller/a Delegada de l’EMU.

o Regidor/a d’Economia i Hisenda.

o Regidor/a de Serveis a les Persones.

o Regidor/a de Joventut.

2. Comissió Tècnica de Seguiment (CTS), té com a funció principal garantir la participació, en primer terme, i la coordinació, seguidament, de l’ens local implicat en el desplegament de la política d’habitatge. És també el marc on orientar, canalitzar i resoldre les juxtaposicions pròpies d’un projecte d’aquestes dimensions.

Les persones suggerides per a aquest Comitè serien:

- President: Director/a del PLH

- Vocals: tots els agents principals d’actuació, entre els quals es pot troba la figura anterior. També els agents col�laboradors, que assistiran només a aquelles reunions en que es consideri oportuna la seva presència.

7.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESPLEGAMENT I SEGUIMENT

DEL PLH

Es proposa l’establiment d’una Comissió de Participació que tingui com a missió mantenir informada a la ciutadania sobre la implementació del PLH. El seu funcionament es descriu al quadre següent:

COMISSIÓ DE PARTICIPACIÓ

OBJECTIU GENERAL

Mantenir informada a la ciutadania sobre el desenvolupament del PLH, i contrastar i definir amb aquesta possibles processos de participació ciutadana lligats al desenvolupament de determinades actuacions previstes al PLH.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

� Informar i debatre amb la ciutadania el procés d’execució del PLH.

� Consensuar l’orientació i definició dels processos de participació que es generin a l’entorn de les actuacions previstes al PLH i fer-ne el seguiment.

7 EXECUCIÓ DEL PLA


191

COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ

La composició de la Comissió de Participació podrà ser formada per representants de diverses entitats del municipi, si bé es pot preveure la presència de ciutadans a títol particular.

Una comissió d’aquest tipus podria estar integrada per:

� L’Alcalde/ssa.

� El/La Regidor/a d’Urbanisme i Habitatge.

� El/La Regidor/a de Participació Ciutadana.

� Els diferents grups polítics amb representació al municipi.

� El/La Director/a del PLH.

� El tècnic responsable operatiu del temes de participació.

� Mesa Sectorial de la Construcció.

� Representants dels Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida.

� Representats de la Generalitat de Catalunya en matèria d’habitatge.

� Representants d’organitzacions d’acció social vinculades als col�lectius amb més problemàtica en relació a l’habitatge.

FUNCIONAMENT La Comissió es reunirà, com a mínim, un cop l’any per informar dels treballs d’execució del PLH realitzats i de les accions previstes per l’any següent.

En cas que es prevegin processos participatius vinculats a actuacions concretes del PLH, caldrà que la Comissió de Participació es reuneixi, com a mínim, en el moment d’obertura i de tancament de cada procés.

7.3 CONCERTACIÓ DEL PLH

La majoria d’actuacions proposades es fan de forma autònoma per l’Ajuntament i l’EMU de Lleida o a través del concurs de privats. No obstant això, en el cas de les actuacions corresponents a Pla de barris, accés i ús adequat dels habitatges, rehabilitació millora del parc, i recursos, organització i coneixement, està prevista la concertació amb la Generalitat de Catalunya.

7.4 INDICADORS DE SEGUIMENT

A continuació es mostren els indicadors de procés i de resultat assignats a cadascuna de les 29 actuacions proposades al PLH de Lleida:

1. PROMOCIÓ D’HABITATGE

Indicadors

Indicadors de procés: % habitatges assequibles construïts/programats Indicadors de resultat: Nº d’habitatges assequibles

7 EXECUCIÓ DEL PLA


192

2.1. HABITATGE PROTEGIT DE NOVA CONSTRUCCIÓ

Indicadors

Indicadors de procés: % habitatges protegits construïts/programats Indicadors de resultat: Nº d’habitatges protegits

2.2. FOMENT DE L’HABITATGE PROTEGIT DE LLOGUER

Indicadors

Indicadors de procés: % habitatges protegits en lloguer construïts/programats Indicadors de resultat: Nº d’habitatges protegits en lloguer

3.1. REDACCIÓ DEL NOU POUM

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: POUM redactat

3.2. DESENVOLUPAMENT DE L’ARE DE LLEIDA

Indicadors

Indicadors de procés: % habitatges lliures construïts/programats % habitatges assequibles construïts/programats

Indicadors de resultat: Nº d’habitatges lliures Nº d’habitatges assequibles

3.3. MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLANEJAMENT GENERAL PER A LA CESSIÓ DE LA PARCEL�LA DE CIUTAT JARDÍ (SUR2) RESERVADA PER ALS 150 HABITATGES DOTACIONALS UNIVERSITARIS

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Modificació realitzada

3.4. MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLANEJAMENT GENERAL PER A POSSIBILITAR LA PROMOCIÓ D’HPO DE LLOGUER

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Modificació realitzada

4.1. CESSIÓ DEL DRET DE SUPERFÍCIE GRATUÏT DE 50 ANYS SOBRE LA PARCEL�LA DE CIUTAT JARDÍ (SUR 2) DESTINADA A EDIFICAR 150 HABITATGES DOTACIONALS UNIVERSITARIS

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Dret cedit

4.2. CESSIÓ A L’EMU DE LLEIDA LA PARCEL�LA 386 DE CIUTAT JARDÍ (SUR 2)

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Cessió realitzada

4.3. CESSIÓ A L’EMU DE LLEIDA LA PARCEL�LA 10 DE TORRE SALSES (SUR 42)

Indicadors


7 EXECUCIÓ DEL PLA


193

4.4. CESSIÓ A L’EMU DE LLEIDA LA PARCEL�LA UZ-6 DEL SUR 12

Indicadors


4.5. CESSIÓ A L’EMU DE LLEIDA LA PARCEL�LA UZ1-9B1-1 A MAGRANERS (UA 71)

Indicadors


5.1. CAMPANYA DE FOMENT DEL MANTENIMENT DEL PARC

Indicadors

Indicadors de procés: Fases de la campanya desenvolupades/ Fases previstes.

Indicadors de resultat: Realització de la campanya

5.2. MESURES VINCULADES A LES SITUACIONS DE SOBREOCUPACIÓ

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Nombre de situacions de sobreocupació solucionades.

5.3. AJUTS A LA INSTAL�LACIÓ D’ASCENSORS I A LA REHABILITACIÓ DELS EDIFICIS I HABITATGES DEL CENTRE HISTÒRIC

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Nombre d’edificis beneficiats per la subvenció.

5.4. CAMPANYA DE DIFUSIÓ DELS AJUTS EXISTENTS A LA INSTAL�LACIÓ D’AIGUA CALENTA SOLAR EN EDIFICIS SENSE INSTAL�LACIÓ DE GAS

Indicadors

Indicadors de procés: Edicions de la campanya de difusió realitzades/previstes Indicadors de resultat: Nombre de consultes ateses

Campanya realitzada

5.5. EXEMPCIÓ FISCAL A LES OBRES DE REHABILITACIÓ

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix

Indicadors de resultat: Nombre d’edificis residencials beneficiats Nombre d’habitatges beneficiats

6.1. DETECCIÓ I MOBILITZACIÓ DEL PARC VACANT PER A ALIMENTAR LA BORSA DE MEDIACIÓ

Indicadors

Indicadors de procés: Fases de la campanya desenvolupades/Fases previstes. Indicadors de resultat: Campanya realitzada

6.2. MOBILITZACIÓ DE L’ESTOC D’OBRA NOVA

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Nombre d’habitatges d’obra nova incorporats/nombre d’habitatges d’obra nova en estoc

7 EXECUCIÓ DEL PLA


194

6.3. GESTIÓ DE LA BORSA SOCIAL I DE LA BORSA JOVE ADSCRITES A LA XARXA DE MEDIACIÓ PEL LLOGUER SOCIAL

Indicadors

Indicadors de procés: % Nombre d’habitatges incorporats/objectiu Indicadors de resultat: Nombre d’habitatges incorporats

6.4. GESTIÓ D’HABITATGES PER CRITERIS SOCIALS

Indicadors

Indicadors de procés: % Nombre d’habitatges gestionats / objectiu Indicadors de resultat: Nombre d’habitatges gestionats

7. HABITATGE LLIURE

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: A determinar

8.1. CONSOLIDACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE DE LLEIDA

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Reforçament de la plantilla realitzat (quan s’escaigui)

8.2. ORGANITZACIÓ DE JORNADES CIUTADANES SOBRE HABITATGE

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Jornades celebrades/Jornades totals

8.3. CREACIÓ D’UN OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Edicions realitzades/previstes

8.4. ORGANITZACIÓ DE JORNADES TÈCNIQUES O THINK TANKS ENTRE AGENTS PÚBLICS I PRIVATS

Indicadors

Indicadors de procés: No procedeix Indicadors de resultat: Jornades celebrades/Jornades totals

9.1. PLA DE BARRIS “LA MARIOLA”

Indicadors

Indicadors de procés: Fases desenvolupades /previstes Nombre d’habitatges beneficiats/previstos

Indicadors de resultat: Treballs finalitzats Nombre d’habitatges beneficiats.

9.2. PLA DE BARRIS “CENTRE HISTÒRIC”

Indicadors



7 EXECUCIÓ DEL PLA


195

9.3. PLA DE BARRIS “PORTAL DE LA MAGDALENA-NOGUEROLA”

Indicadors



8 ANNEXOS


196

8 ANNEXOS

ANNEX 1. DOCUMENT DE SÍNTESI I CONCLUSIONS SOBRE NECESSITATS D’HABITATGE

CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DEMOGRÀFIC

1. La població de Lleida creixerà intensament fins l’any 2015 a causa de les pròpies dinàmiques i, en particular, de l’afluència de població que procedeix directament de l’estranger, i passarà de 127.314 persones l’any 2007 a més de 150.000 persones l’any 2015 segons l’escenari optimista de població (el més plausible).

2. El nombre de persones per llar continuarà baixant per sota del nivell 3 i assolirà cap el 2015 una dimensió de 2’68 per l’escenari 1 (el més plausible de dimensió mitjana).

3. El nombre de llars s’incrementarà en tots els escenaris de projecció considerats. Així, les 46.635 llars estimades l’any 2007 es convertiran en 56.244 l’any 2015 segons l’escenari intermedi alt (el més plausible en termes de llars).

4. Dintre del període de projecció, el creixement més intens en nombre de llars a l’escenari intermedi alt es presenta en el primer i el segon bienni de vigència del PLH, els quals comportaran, previsiblement, un volum de noves llars similar (2.712 el bienni 2010-2011, i 2.645 el bienni 2012-2013).

CONCLUSIONS DE L’ESTUDI D’OFERTA

1. El nivell de construcció d’obra nova de Lleida ha crescut a partir del 1998 de forma espectacular, amb dos màxims els anys 2005 i 2006 (més de 2.300 habitatges iniciats i al voltant de 1.600 habitatges acabats en cadascun dels dos anys). La seva evolució ha estat truncada l’any 2007 amb una caiguda del 50% en els nous inicis i el consegüent retorn als nivells d’activitat edificatòria residencial de finals dels 90.

2. Malgrat les opinions recollides dels agents immobiliaris i la conjuntura actual, especialment difícil pel que fa a les transaccions immobiliàries, el mercat immobiliari de Lleida encara mostra cert dinamisme, amb nivells especialment elevats de segona mà i un volum considerable d’intermediaris immobiliaris (col�legiats i no col�legiats).

3. L’habitatge de propietat representatiu de Lleida té un preu total de 209.791’35 €, una superfície de 91’85 m2 i un preu unitari de 2.413’70 €/m2 (mitjanes de valors mostrals). Així mateix, presenta 3 dormitoris i es troba ubicat a Cappont, Ferran-Centre Històric, Pardinyes i La Bordeta amb més probabilitat.

4. L’habitatge d’obra nova de Lleida té uns 68’7 m2, 2 dormitoris (2’25) i està ubicat a La Bordeta, Ferran-Centre Històric o Pardinyes amb més probabilitat. Presenta un preu mitjà total de 201.117’95 € i un preu unitari mitjà de 3.057’06 €/m2 (mitjana de preus unitaris mostrals).

5. Pel que fa a l’habitatge característic del mercat de segona mà de la ciutat, mostra un preu mitjà de 211.563’34 €, una superfície mitjana de 96’6 m2, 3 dormitoris (3’16), es localitza a Cappont, Pardinyes, Ferran-Centre Històric i La Bordeta amb més probabilitat, i presenta un preu unitari de 2.282’26 €/m2 (mitjana de preus unitaris mostrals).

8 ANNEXOS


197

6. Pel conjunt de la propietat, la zona més econòmica en termes de preu unitari és la Mariola, amb poc menys de 2.000 €/m2 i un preu total mitjà de 163.993’76 €. Per contra, la més cara en termes unitaris és Pardinyes, amb 2.673’26 €/m2 i un preu total de 212.686’77 €.

7. Pel que fa a preus totals del conjunt de la propietat, Ciutat Jardí és també la zona més cara (410.039’80 €) i el Secà de Sant Pere és la més econòmica, amb un preu mitjà total de 156.474’00 €.

8. Respecte al lloguer, l’habitatge sol tenir uns 75’8 m2 i un preu mitjà de 615’13 € al mes, 2’38 dormitoris (el 66% dels casos amb 2 dormitoris com a màxim) i està ubicat especialment a Ferran-Centre Històric i Cappont. El cost unitari mitjà és de 8’70 €/m2 (mitjana de preus unitaris mostrals).

CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DE DEMANDA

1. El perfil tipus de la demanda d’habitatge lliure a Lleida és una parella, amb o sense fills, o bé una persona sola –en sentit ampli-, entre 25 i 39 anys, nascut a Espanya i resident al mateix municipi, amb 2’49 membres per llar, que declara uns ingressos mensuals nets propers als 1.770 € de mitjana, i que tant cerca l’habitatge per millorar la qualitat, el confort o la superfície de l’anterior, com per ser propietari, per motivacions de caire acadèmic o laboral o per emancipar-se de la família, en aquest ordre.

2. Lleida aporta la major part de la població jove que demanda habitatge lliure a la ciutat.

3. L’habitatge lliure més sol�licitat es troba a Lleida, és plurifamiliar del mercat de compravenda o de lloguer, i nou o de segona mà, pràcticament de forma indistinta, amb una superfície entre 60 i 89 m2 (76’5 m2 de mitjana en el cas dels habitatges plurifamiliars sol�licitats) i prop de 3 dormitoris (2’76). Així mateix, mostra un disposició a pagar entre 180.300 € i 240.399 €, tot i que una part gens menyspreable dels sol�licitants estaria disposada a pagar entre 120.200 € i 180.299 € o bé 240.400 € o més (187.600 € de mitjana).

4. El sol�licitant mitjà de l’habitatge lliure unifamiliar de compravenda està disposat a pagar uns 249.220 €. En el cas de l’habitatge lliure plurifamiliar aquest preu és d’uns 180.226’67 €.

5. El 45’9% dels sol�licitants cerquen un habitatge en lloguer lliure de segona mà, d’uns 69 m2, entre 2 i 3 dormitoris (2’35) i disposen d’uns 1.400 € familiars mensuals nets.

6. Del grup de sol�licitants d’habitatge lliure en lloguer, el 86% està disposat a pagar no més de 600 € mensuals de lloguer, i, com a conseqüència, el sol�licitant tipus està disposat a pagar 466 € mensuals de lloguer de mitjana. La ubicació més cercada és Ferran-Centre Històric o Cappont.

7. La demanda d’habitatge lliure procedeix especialment de Ferran-Centre Històric, i Cappont, Balàfia, Cap d’Esports-Joc de la Bola, La Bordeta i Pardinyes en menor grau, en aquest ordre. Tots els sol�licitants mostren una forta preferència per continuar residint al mateix barri del qual provenen, tot i què Ferran-Centre Històric i Cappont es mostren com a les segones opcions més sol�licitades.

8. Els sol�licitants d’HPO de Lleida són, també, joves entre 25 i 39 anys, persones soles (en sentit ampli) o bé parelles, amb 2’24 persones per llar, i amb uns ingressos familiars mensuals nets al voltant dels 950 € (el 32’4% declara entre 600 i 899 € familiars mensuals nets).

9. El 90’6% dels sol�licitants d’HPO estan disposats a pagar un preu de lloguer no superior a 600 € mensuals, fet que comporta que el lloguer mitjà que està disposat a pagar el sol�licitant tipus d’HPO és de 343’79 € mensuals.

8 ANNEXOS


198

DESEQUILIBRIS QUALITATIUS

1. Un dels primers desequilibris qualitatius entre oferta i demanda d’habitatge a Lleida, que és preocupant quant al grau de cobertura de la població que se’n deriva, es troba en el règim de l’habitatge, vist que només l’11’7% de l’oferta lliure és en lloguer però, en canvi, el 45’9% dels sol�licitants en cerquen un en lloguer, en gran part per motius involuntaris. L’any 2004, aquest darrer percentatge era només de l’11%.

2. El segon desequilibri detectat fa referència a l’estat de l’habitatge de propietat: mentre que el 83% de l’oferta lliure de compravenda present al mercat de Lleida és de segona mà, una mica menys de la meitat de les persones que cerquen un habitatge lliure s’inclinen per un de segona mà. No obstant això, es necessari fer dues consideracions:

� Gairebé el 16% dels sol�licitants romanen indiferents respecte a l’estat de l’habitatge cercat.

� És evident que no es tracta d’un desequilibri preocupant, en el sentit que, lògicament, qualsevol sol�licitant que cerqui un habitatge d’obra nova i no el trobi per l’escassetat de l’oferta d’aquesta tipologia podrà trobar un producte semi-nou al mercat de segona mà (tot i què, en aquest cas, els sol�licitants de segona mà que no poden accedir a un producte nou, es podrien veure desplaçats del mercat).

3. El tercer desequilibri s’origina en la divergència entre les superfícies sol�licitades i les ofertes pel mercat immobiliari de la ciutat, desequilibri que, lògicament comportarà divergències en els preus totals.

� El sol�licitant tipus d’habitatge lliure en cerca un de compravenda (obra nova o segona mà) amb una superfície mitjana d’uns 76 m2 i la del producte tipus en oferta lliure (compravenda de segona mà) és d’uns 97 m2, fet que comportarà un preu total en oferta superior al preu màxim que està disposat a pagar el sol�licitant tipus.

� El sol�licitant tipus d’habitatge lliure també en cerca un de lloguer d’uns 69 m2 mentre que el producte lliure tipus de lloguer en oferta a la ciutat mostra una superfície d’uns 76 m2, fet que, igual que abans, implicarà un preu total de lloguer superior al màxim que aquest sol�licitant tipus està disposat a pagar.

4. Ara bé, el desequilibri crucial al mercat residencial de Lleida fa referència als preus.

� En termes globals, mentre que el sol�licitant tipus està disposat a pagar al voltant de 187.600 € de mitjana per un habitatge lliure de compravenda (obra nova o segona mà) d’uns 76 m2, l’habitatge lliure tipus en oferta al municipi (compravenda segona mà) té un preu de 211.563’34 € i una superfície de gairebé 97 m2; com a conseqüència, el 63’3% expressa la voluntat de pagar un preu màxim inferior a la mitjana.

� En termes de tipologia dintre del segment de compravenda, l’habitatge lliure unifamiliar en oferta presenta un preu mitjà de 366.482’44 €, mentre que el preu mitjà que els sol�licitants d’aquest tipus d’habitatge estan disposats a pagar és de 249.220’00 €, conseqüència del fet que el 95% dels sol�licitants té un preu de reserva inferior al mitjà de mercat.

� Respecte a l’habitatge lliure de compravenda plurifamiliar, el producte en oferta presenta un preu mitjà de 200.249’95 € i una superfície mitjana propera als 86 m2 -és a dir, 2.328’49 €/m2-, mentre que els sol�licitants d’aquest tipus de producte estan disposats a pagar uns 180.226’67 € per una superfície mitjana no superior als 77 m2 -2.355’90 €/m2-. Aquestes dues observacions són preocupants per un doble motiu: primer, el 63% dels sol�licitants té un preu de reserva inferior al mitjà de mercat; i segon, el sol�licitant tipus cerca un habitatge lliure plurifamiliar de compravenda amb una superfície mitjana inferior a la que ofereix el mercat, que es tradueix en un preu total inferior al que mostra el producte tipus d’aquest submercat.

8 ANNEXOS


199

Preu m2 Preu total del pis

Interessos Total Hipoteca

Quota mensual Ingressos Mensuals mínims

Obra nova mitjana 68'7 m2 3.057,06 201.117,95 205.581,25 406.699,20 1.129,72 3.227,77

2ª mà mitjana 96'6 m2 2.282,26 211.563,34 216.257,06 427.820,40 1.188,39 3.395,40

Mercat lliure més econòmic:

2ª mà plurifamiliar 46 m2

1.171,43 82.000,00 83.819,60 165.819,60 460,61 1.316,03

Producte més econòmic mitjà

60'51 m2

2.118,07 118.327,39 120.953,81 239.281,20 664,67 1.899,06

Lloguer 88 m2 8,70 615,13 1.757,53

Taula C1. Accessibilitat econòmica al mercat d’habitatge del municipi de Lleida segonsproducte.

Les condicions de finançament són: un tipus d’interès de referència del 5,403% (corresponent al tipus mitjà dels prèstecs hipotecaris amés de 3 anys segons el Banc d’Espanya), un termini de 30 anys, un préstec pel 100% del preu de venda de l'habitatge, i un esforç màximdel 35% dels ingressos familiars mensuals nets.

S'ha emprat el mateix tipus d'interès que es va emprar per a la determinació de la renda mínima necessària per adquirir el producte méseconòmic mitjà.

Notes metodològiques:

� Els sol�licitants d’habitatge lliure en lloguer no troben només dificultats en termes de volum, sinó també, i fonamentalment, en termes de preus. El sol�licitant tipus d’habitatge lliure en lloguer està disposat a pagar uns 466 € de mitjana, i el sol�licitant d’HPO prop de 344 €, mentre que el mercat ofereix un lloguer mitjà de 615’13 €, preu que requereix uns ingressos familiars mensuals nets de 1.760 € com a mínim (si es considera un esforç màxim del 35%), i dels quals no disposa el 72’3% del total de sol�licitants d’habitatge lliure en lloguer i el 93’4% dels sol�licitants d’HPO. La situació s’agreuja si s’observa que una cinquena part dels sol�licitants d’habitatge lliure en lloguer i la meitat dels sol�licitants d’HPO estan disposades a pagar un preu inferior als 350 € que, com a mínim, ofereix el municipi.

PERSPECTIVA GLOBAL

De la contraposició de les característiques socioeconòmiques de la demanda d’habitatge de la ciutat de Lleida, amb els preus de l’oferta i les condicions de finançament, es pot deduir quin és el percentatge de la demanda que quedarà teòricament exclòs del mercat i que, per tant, previsiblement necessitarà d’ajuts per a poder accedir a un habitatge.

Partint dels preus del mercat immobiliari de la ciutat disponibles, el producte de compravenda més econòmic en termes mitjans és un habitatge amb un preu total de 118.327’39 €. Tal i com queda recollit a la taula C1, si es consideren unes condicions de finançament raonables i plausibles -termini de 30 anys, finançament del 100% del preu de l’habitatge, destinant no més del 35% dels ingressos mensuals al pagament de la quota hipotecària (o del lloguer mensual) i un tipus d’interès del 5’403%-, accedir al producte més econòmic mitjà de propietat requereix uns ingressos mensuals nets no inferiors a 1.899’06 €, i al producte més econòmic mitjà de lloguer no menys de 1.224’29 € mensuals familiars nets 41.

Els preus mostrats a la taula són els preus mitjans de la mostra en cada cas, és a dir, els resultats de calcular la mitjana mostral dels preus en cadascun dels casos i conceptes de preus considerats.

Quant al mercat protegit, l’administració ofereix fins a tres grans grups de producte que deriven en set tipologies d’habitatge assequible, amb la finalitat de contribuir a donar sortida a diferents necessitats:

� Habitatges amb protecció oficial destinats a la venda. Per a la zona on es troba Lleida (zona B), aquests productes es desenvolupen actualment a partir de quatre preus:

o 2.600 €/m2 de l’habitatge concertat de Catalunya.

41 Tot i què el producte més econòmic del mercat en termes absoluts presenta un preu total i requereix uns ingressos mensuals inferiors als que es necessiten per accedir al producte més econòmic mitjà, s’ha volgut incorporar a la taula anterior només a efectes comparatius, atès que el producte més econòmic és el més volàtil i, per tant, el que més ràpidament desapareix de la mostra d’habitatges en oferta a la qual pot accedir qualsevol unitat familiar que cerqui habitatge a la ciutat.

8 ANNEXOS


200

Entre 300€ i 599€ 2,9Entre 600€ i 899€ 6,4Entre 900€ i 1.199€ 21,9Entre 1.200€ i 1.499€ 12,9Entre 1.500€ i 1.799€ 9,3Entre 1.800€ i 2.099€ 16,4

Entre 2.100€ i 2.399€ 9,0

Entre 2.400€ i 2.699€ 3,5Entre 2.700€ i 2.999€ 8,43.000 € o més: 9,3Total 100,0

Taula C3a. Sol�licitants d'habitatge lliure segonsingressos familiars mensuals nets (% sobre el total)

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades a lesagències immobiliàries.

COMPRA-VENDA Preu m2 Preu total Quota mensual Ingressos Mensuals mínims

Concertat català (75m 2 ) 2.600,00 195.000,00 1.095,35 3.129,57

Concertat català (65m 2 ) 2.600,00 169.000,00 949,30 2.712,29Concertat català (55m 2 ) 2.600,00 143.000,00 803,26 2.295,03

HPO preu concertat (75m2) 2.183,04 163.728,00 919,69 2.627,69



HPO R. general (75m2) 1.576,64 118.248,00 664,22 1.897,77

HPO R. general (65m2) 1.576,64 102.481,60 575,66 1.644,74

HPO R. general (55m2) 1.576,64 86.715,20 487,09 1.391,69

HPO R. especial (75m2) 1.478,10 110.857,50 622,71 1.779,17

HPO R. especial (65m2) 1.478,10 96.076,50 539,68 1.541,94HPO R. especial (55m2) 1.478,10 81.295,50 456,65 1.304,71

LLOGUER R.E. 25 ANYS Preu m2 Preu total Renda mensual Ingressos Mensuals mínims

HPO Lloguer (75m2) 4,31 323,25 323,25 923,57

HPO Lloguer (65m2) 4,31 280,15 280,15 800,43HPO Lloguer (55m2) 4,31 237,05 237,05 677,29

Taula C2. Accessibilitat econòmica al mercat d’habitatge del municipi de Lleidasegons tipus d’habitatge (concertat de Catalunya, protegit de preu concertat,protegit de règim general, protegit de règim especial, o protegit en lloguer) isuperfície.

Mercat protegit, finançament lliure

Notes metodològiques:

Les condicions de finançament són: un tipus d’interès de referència del 5,403% (corresponent al tipus mitjà dels prèstecshipotecaris a més de 3 anys segons el Banc d’Espanya), un termini de 30 anys, un préstec pel 100% del preu de venda del'habitatge, i un esforç màxim del 35% dels ingressos familiars mensuals nets.

S'ha emprat el mateix tipus d'interès que es va emprar per a la determinació de la renda mínima necessària per adquirir elproducte més econòmic mitjà.

o 2.183’04 €/m2 de l’HPO de preu concertat, 1.576’64 €/m2 de l’HPO de règim general, i 1.478’10 €/m2 de l’HPO de règim especial.

� Habitatges amb protecció oficial de lloguer. Existeixen diferents tipologies (els preus referits corresponen a la zona B), tot i què als càlculs només es considera la tipologia més econòmica:

o Lloguer de règim especial a 25 anys (el més econòmic): 4’31 €/m2 mensuals.

o Lloguer de règim general a 25 anys (el de preu intermedi): 4’60 €/m2 mensuals.

o Lloguer de règim general a 10 anys (el més car): 7’23 €/m2 mensuals.

Si es diversifica la superfície de l’habitatge representatiu en tipologies de 55 m2, 65 m2 i 75 m2 útils sobre els preus esmentats podem conèixer les condicions econòmiques que exigeix cada producte sota les condicions de finançament considerades.

En termes generals, i per al producte més econòmic mitjà del mercat (en termes de preu total), segons els sol�licitants d’habitatge lliure42, la demanda que sol�licita habitatge lliure que no arriba a aquest llindar dels 1.899’06 € d’ingressos mensuals és aproximadament del 61’6%. Aquesta demanda està formada en un 31’2% pel segment de demanda menys solvent, amb uns ingressos mensuals inferiors als 1.200 €, i en un 30’4% per sol�licitants dins del tram entre 1.200 i 1.899’06 €/mes.

42 Per evitar un possible biaix a la baixa als ingressos familiars mensuals nets i, per tant, en les conclusions i resultats derivats, la quantificació del grau d’exclusió del mercat d’habitatge lliure es basarà, únicament, en la mostra corresponent als sol�licitants d’habitatge lliure.

8 ANNEXOS


201

Noves llars Noves llars amb necessitats




TOTAL bienal 1.817 778 2.712 1.161 2.645 1.132 2.434 1.042

Mitjana anual 908 389 1.356 580 1.323 566 1.217 521

Escenari intermedi altPunt de partida 2010-2011 2014-20152012-2013

Taula C5. Projeccions de llars amb necessitat d’ajuts en matèria d’habitatge segons l'escenari intermedi alt. (hipòtesi: 42'8% de la demanda ambnecessitat d’ajuts).

D’una banda, a priori, aquest 31’2% de la demanda d’habitatge de propietat per sota dels 1.200 €/mes té uns ingressos tan baixos que, en no poder destinar en cap cas ni 420 € mensuals a cobrir les necessitats d’habitatge (considerant el 35% màxim dels ingressos), fonamentalment només pot trobar sortida en el mercat de lloguer (com s’ha comentat, en l’actualitat molt reduït), o en menor proporció, en el mercat de compravenda més econòmic.

D’altra banda, el segment de demanda amb ingressos mensuals entre els 1.200 i els 1.899’06 €, gaudeix d’una lleu millora en la solvència que li permetria, en les condicions adients, accedir amb més facilitat a la compra d’un habitatge, règim de tinença que semblen preferir la majoria dels sol�licitants.

A partir d’ingressos superiors als 1.899’06 €, situació en què es troba només el 38’4% dels sol�licitants d’habitatge lliure, l’accessibilitat millora suficientment per a optar a una part del mercat. Mentre que per a l’obra nova cal disposar, com a mitjana, d’uns ingressos de 3.277’77 € mensuals, per a la segona mà aquesta barrera s’eleva fins als 3.395’40 €.

Ara bé, no totes les llars excloses del mercat d’habitatge lliure disposen de les mateixes condicions a l’hora de comprar o llogar un habitatge. S’ha procedit a examinar la proporció de llars que, no arribant als 1.899’06 € mensuals que els permetria trobar un dels habitatges que ofereix el mercat lliure de Lleida, tampoc no procedeix d’un habitatge en propietat que li proporcioni un ajut al finançament de l’operació.

Com es pot apreciar, i s’ha esmentat anteriorment, les llars que no poden accedir al mercat lliure segons els seus ingressos familiars mensuals nets se situa en el 61’6%. Aquesta proporció es composa d’un 42’8% que, a més, no són propietaris, i d’un 18’8% que, tot i no disposar d’uns ingressos mensuals suficients, són propietaris. Cal dir que, en termes comparatius amb l’experiència que aporta D’ALEPH en l’àmbit municipal, aquest percentatge se situa dintre dels més baixos registrats, no ja en la difícil conjuntura actual, sinó també en els moments àlgids del passat més immediat del cicle immobiliari.

Aquest 42’8% es divideix entre un 23’4% que, a més de no procedir d’un habitatge propi disposa d’uns ingressos familiars mensuals nets inferiors a 1.200 €, i el 19’4% restant que, si bé no és propietari d’un habitatge declara tenir uns ingressos entre 1.200 i 1.899’06 € familiars mensuals nets.

Des d’aquesta perspectiva, quant al mercat d’habitatge lliure de propietat, i segons grau d’exclusió i escenari intermedi alt, el 42’8% de la demanda representa entre 778 noves llars amb necessitat d’algun tipus d’ajut per a accedir a un habitatge al punt de partida del PLH (389 anuals), 1.161 al període 2010-2011 (580 anuals), 1.132 al bienni 2012-2013 (566 anuals) i 1.042 al bienni 2014-2015 (521 anuals). En total, 4.113 noves llars excloses fins l’any 2015 (588 noves llars excloses anualment) (taula C5, a continuació).

Font: elaboració D’ALEPH.

Menys de 1.899'06€ 61,6

Habitatge de procedència propi 18,8

Habitatge de procedència no propi 42,8

1.899'06€ i més 38,4

Total 100,0

Taula C4a. Sol�licitants d'habitatge lliure segonsingressos familiars nets i habitatge de procedència (%sobre el total de sol�licitants d'habitatge lliure)

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades a lesagències immobiliàries.

8 ANNEXOS


202

La darrera taula mostra el nombre de llars que necessitaran habitatge i que no podran trobar-lo de cap manera al mercat lliure, estimat a partir de les pressions demogràfiques projectades -determinants de la demanda futura d’habitatge-, l’estudi de l’actual demanda d’habitatge al municipi, i l’anàlisi del producte que ofereix el mercat residencial de la ciutat.

Les xifres anteriors s’han de prendre com a orientació del volum global de necessitats no satisfet pel mercat lliure, però no determina com s’han de cobrir aquestes necessitats, ni, molt menys, estableix que aquest és el volum d’habitatges a edificar; això és, precisament, el que s’ha de determinar en el Pla d’Habitatge. És fonamental, doncs, prendre el grau d’exclusió residencial amb el seu propi significat: proporció de llars que necessitaran habitatge i que, de mantenir-se les condicions actuals, no tindran cabuda al mercat lliure de propietat, necessitat que podrà ser coberta de maneres, amb actuacions i des de fronts diferents.

En termes de procedències, el grup de llars excloses del mercat d’habitatge lliure de propietat resideixen majoritàriament a Lleida (75%), tret que caldrà tenir en compte especialment atenent al nivell de rendes del sol�licitant tipus segons la seva procedència.

TIPOLOGIA DE LES LLARS EXCLOSES DEL MERCAT D’HABITATGE LLIURE DE LLEIDA

Per determinar les característiques de les llars sol�licitants d’habitatge a la ciutat s’han analitzat les dues mostres obtingudes: les fitxes referents als sol�licitants d’habitatge lliure i les dades sobre sol�licitants d’HPO.

La consideració de les condicions del producte en oferta al mercat immobiliari de Lleida han permès caracteritzar el producte més econòmic mitjà, determinar els ingressos familiars mensuals nets mínims necessaris per a accedir-hi i, el que constitueix un dels objectius fonamentals del present treball, obtenir el grau d’exclusió, és a dir el percentatge de llars excloses del mercat d’habitatge lliure de la ciutat. Addicionalment, l’aplicació del grau d’exclusió residencial sobre les projeccions de les necessitats total d’habitatge en els propers sis anys (contingudes a les projeccions demogràfiques) ha permès quantificar en termes globals les necessitats d’habitatge que, previsiblement, no trobaran sortida al mercat d’habitatge lliure de Lleida per romandre’n excloses.

No obstant això, resulta imprescindible qualificar el volum de llars excloses fins l’any 2015, és a dir, estratificar-les segons les seves tipologies familiars (quant a dimensió i, per tant, superfície que requereixen a l’habitatge) i possibilitats econòmiques (quant a règim de protecció al qual podrien accedir segons la seva renda familiar i la superfície de l’habitatge que necessiten), amb la finalitat d’orientar adequadament la política d’habitatge local i, en alguns casos, també la política social de la ciutat.

El criteri per establir les diverses tipologies d’habitatge és doble: un de superfície (on el nombre de dormitoris ve marcat per trams de metres quadrats43) i un altre de preu que determina en última instància el règim que cal realitzar. Per assignar els casos de la mostra a les tipologies resultants de la taula anterior, s’ha tingut en compte la mida familiar44 així com un criteri basat en “la millor elecció45”. Així, per exemple, si una família de tres membres queda dins d’un habitatge de tres dormitoris de règim general, però la seva renda també li permetés accedir a un de preu concertat que, tot i sent un xic més petit també tingués superfície suficient com per ser considerat de tres dormitoris, passaria a ser assignada al grup de protegits de preu concertat.

43 Els trams suposen la següent correspondència de superfícies útils: de 55 a 65 m2 pels habitatges d’un a dos dormitoris, de 65 a 75 m2 pels de tres dormitoris, i superiors a 75 m2 pels de quatre dormitoris. 44 S’assignen famílies d’una a dues persones als habitatges d’un/dos dormitoris; famílies de tres a cinc membres per als de tres dormitoris, i de més de cinc membres per als de quatre dormitoris. 45 Segons aquest criteri, es classifiquen de superior a inferior els règims segons aquest ordre: concertat de Catalunya, protegit de preu concertat, protegit de règim general, protegit de règim especial i protegit en lloguer. Per tant, les futures necessitats d’habitatge segons règims cal associar-les als nivells de renda més que a la voluntat o a les preferències dels sol�licitants.

8 ANNEXOS


203

A més, hi ha un doble filtrat posterior: un de renda, on s’han exclòs les entrades que declaren ingressos superiors a 1.899’06 € mensuals; i un altre de joventut, on aquelles sol�licituds realitzades per parelles sense fills de menys de 35 anys s’han assignat, no a habitatges de dos dormitoris, sinó de tres, tot considerant que la probabilitat de què en un futur proper tinguin descendència és elevada.

En resum, per calcular les necessitats d’habitatge social pel que fa a règim i característiques dels habitatges s’han fet servir els següents criteris:

. Mostres resultants de l’estudi de Demanda

366 casos de sol�licitants d’habitatge lliure i 2.256 de sol�licitants d’HPO

111 i 2.010, respectivament, excloses del mercat d’habitatge lliure, és a dir, susceptibles de necessitar ajut per accedir a un habitatge

. Classificació per règim i per tipologia d’habitatge: un/dos, tres i quatre dormitoris.

Criteris de mida familiar i de ‘la millor elecció’

. Correccions posteriors sobre els resultats de la mostra

Correcció de mercat

Correcció de joventut

De l’aplicació dels criteris descrits anteriorment a totes les llars sol�licitants d’algun tipus d’habitatge (a partir de les dues mostres de què es disposa i que s’han analitzat per a determinar el perfil dels sol�licitants d’habitatge lliure i dels sol�licitants d’HPO a Lleida) que romanen excloses del mercat d’habitatge lliure de Lleida i que, per tant, necessitaran algun tipus d’ajut per accedir-hi, s’obté el seu perfil, és a dir, una estratificació en funció del règim de protecció al qual podrien accedir i del tipus d’habitatge que necessitarien per les característiques de la llar. La taula que figura a continuació en mostra els resultats.


Un fet a destacar és que, com a conseqüència de què els habitatges protegits de preu concertat i els habitatges concertats de Catalunya presenten uns preus superiors al producte més econòmic mitjà del mercat lliure, no poden donar sortida a les llars excloses i, per tant, únicament els habitatges protegits de règim general, especial i de lloguer són els que poden facilitar-ne l’accés.

Predominen de forma molt contrastada el grup que només podrien accedir a un habitatge protegit de lloguer econòmic, i el que necessitaria habitatges entre 1 i 2 dormitoris, reflex del fet que només un 8% del total de llars excloses són parelles joves (8% també si es consideren només els sol�licitants d’HPO i 19% si es consideren aïlladament els sol�licitants d’habitatge lliure), que han estat assignades a habitatges de tres dormitoris.

Cal fer esment de l’aparició de casos d’exclosos de l’HPO en gairebé una cinquena part del total. Dins d’aquest grup se situen totes aquelles unitats familiars amb rendes tan baixes que ni tan sols poden accedir a un lloguer de renda bàsica a 30 anys, els de preu més econòmic. Clarament, l’accés a un habitatge per part del grup d’exclosos d’HPO depèn, no únicament de la política d’habitatge local, sinó també de les polítiques socials del municipi i, per tant, requerirà un treball transversal per part de les àrees que en són responsables.

1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTALGeneral 5,5% 2,8% Residual 8,3%Especial 2,0% 1,6% Residual 3,6%Lloguer 39,2% 27,6% 1,9% 68,7%Exclosos HPO 10,8% 7,5% 1,0% 19,4%TOTAL 57,6% 39,5% 3,0% 100,0%

Llars excloses del mercat lliure d'habitatge de Lleida segons règim inombre de dormitoris (base=sol�licitants totals)

8 ANNEXOS


204

Escenari intermedi alt, hipòtesi 42'8%

Punt de partida 1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTALGeneral 43 22 0 65Especial 15 12 0 28Lloguer 305 214 15 534Exclosos HPO 84 59 8 151TOTAL 448 307 23 778

2010-2011 1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTALGeneral 64 32 0 96Especial 23 18 1 42Lloguer 455 320 22 797Exclosos HPO 126 88 12 226TOTAL 668 458 34 1.161



Quantificació de les necessitats per règim i nombre de dormitoris

D’altra banda, un element crucial a l’hora de determinar les característiques de la demanda d’habitatge exclosa del mercat lliure és el seu perfil: es tracta majoritàriament de joves entre 25 i 39 anys, persones soles i parelles –amb i sense fills- en menor proporció.

L’aplicació del quadre anterior -que procedeix de les dues mostres de sol�licitants d’habitatge a Lleida exclosos del mercat lliure (111 d’habitatge lliure i 2.010 d’HPO), i de l’aplicació dels ingressos mínims de la taula C2 a les dues mostres- a les noves llars amb necessitats projectades (taula C5) desprèn la quantificació de les llars que, durant la vigència del PLH es veuran excloses del mercat d’habitatge lliure, en termes de règims d’habitatge protegit al qual podrien accedir i tipologies d’habitatge que requeririen. La quantificació està calculada en funció de l’escenari demogràfic intermedi alt per tractar-se del més plausible, pressuposant que el grau d’exclusió es manté constant fins l’any 2015 en el 42’8%.


Cal insistir que les xifres reflectides a la darrera taula no s’han d’interpretar com la quantitat d’habitatges que s’han de construir, sinó com una mera quantificació de necessitats, independent de les eines que després s’adoptin per donar sortida a aquestes necessitats a la pràctica. Es tracta, per tant, de famílies que necessitaran algun tipus d’ajut per a poder accedir a un habitatge, ajut que pot prendre diferents formes i que s’haurà de configurar al Pacte per l’Habitatge, i que requerirà un treball conjunt per part de tots els àmbits de política local.

Tipologia de les llars sense sostre

Des de els diferents Serveis Socials46 d’Atenció Primària de la ciutat de Lleida es va recollir l’any 2004 informació sobre 258 famílies que tenien com a principal dificultat l’accés a un habitatge digne. En aquest sentit, cal considerar aquesta dada, degut a la seva antiguitat, com a referència a la baixa de la situació actual. Durant els anys transcorreguts des de 2004, les condicions d’accés al

46 Informe de les necessitats d’habitatge detectades pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida, març de 2004.

8 ANNEXOS


205

mercat sens dubte s’han endurit –deixant fora progressivament a col�lectius més nombrosos-. I a l’actualitat, les fortes inèrcies del mercat immobiliari fan que la crisi actual encara no s’hagi traduït en millores significatives d’aquest mateix accés.

Val a dir que seria esperable que els Serveis Socials detectessin contingents de famílies excloses més elevades dels que els càlculs d’exclusió d’HPO puguin determinar (a la fi, els casos realment greus seran invisibles en sol�licituds d’habitatge lliure i, fins i tot, protegit). Per tant, que les previsions biennals fins l’any 2015 mostrin mitjanes d’unes 200 noves famílies excloses d’HPO cada dos anys és compatible amb una dada molt similar en un context més benigne.

En general, aquests exclosos detectats pels Serveis Socials es localitzen majoritàriament al Centre Històric, on es concentra el 52% dels casos. En aquesta zona es reconeix l’existència encara d’habitatges en condicions deficients, i que estan ocupats única i exclusivament per una qüestió de baix preu.

Des dels Serveis Socials es distingeixen dos grups entre els 258 casos detectats:

a) Persones/famílies amb dificultats per assolir un lloguer elevat. b) Persones/famílies amb dificultats econòmiques i de relació amb el veïnatge.

a) Persones/famílies amb dificultats per assolir un lloguer elevat.

Sumen un total de 208 nuclis familiars, que incorporen no només casos de dificultats per a assolir un lloguer elevat sinó també situacions de discriminació on els propietaris es neguen a llogar per motius d’origen (immigrants, persones d’ètnia gitana...) Més de la meitat són nuclis d’una o dues persones, mentre que una sisena part correspon a famílies entre 5 i 7 persones.

Les seves condicions econòmiques són força restrictives -més de la meitat de llars no arriba al SMI (actualment, IPREM). Aquesta dada té plena concordança amb el fet què només el 20% d’elles té com a font d’ingressos el treball assalariat. La prestació majoritària (35% dels nuclis) és la renda mínima d’inserció (PIRMI).

b) Persones/famílies amb dificultats econòmiques i de relació amb el veïnatge.

Inclou els 50 nuclis restants dels detectats per Serveis Socials. Es tracta, sobretot, de:

� Persones d’ètnia gitana provinent d’assentaments. � Persones soles, sense suport familiar, i amb alcoholisme, malalties orgàniques cròniques,

mentals, en definitiva, persones en processos d’exclusió residencial.

Aquestes característiques són obstacle per a la relació amb el seu entorn i veïnatge, motiu pel qual requereixen d’atenció molt especial, sobretot tractant-se de persones que viuen, generalment, en habitatges precaris, amb estructura deficient i manca evident de salubritat.

El 30% dels nuclis d’aquest grup són unipersonals, és a dir, persones que viuen soles. D’altra banda,un altre 30% són llars nombroses entre 5 i 7 persones i, fins i tot, es detecta un 6% de casos que presenten entre 8 i 10 persones.

Les condicions econòmiques d’aquest grup són encara més greus que a l’anterior: quasi dos terços de les llars no arriben al SMI (IPREM), només un únic nucli rep ingressos procedents del treball assalariat i, de nou, el principal tipus de prestació és el PIRMI, amb la diferència respecte al grup anterior consistent en què el percentatge de llars que perceben la renda mínima d’inclusió s’eleva fins al 48%.

CONCLUSIONS

Com a cloenda, a continuació es resumeixen els punts clau de la síntesi de la diagnosi de les necessitats d’habitatge a Lleida exposada al llarg de les seccions anteriors.

� La població de Lleida passarà de 127.314 persones l’any 2007 a més de 150.000 l’any 2015 (escenari optimista), de 46.635 llars estimades l’any 2007 a 56.240 i escaig l’any

8 ANNEXOS


206

2015 (escenari intermedi alt). Com a conseqüència, el nombre de noves llars que residiran a la ciutat serà de 1.817 al punt de partida, 2.712 al bienni 2010-2011, 2.645 al bienni 2012-2013, i 2.434 al bienni 2014-2015, és a dir, 9.609 noves llars fins l’any 2015.

� Anàlisi de l’oferta d’habitatge: mostra de 888 casos, de mitjans especialitzats, procedents tant d’agències com de particulars.

� Anàlisi de la demanda d’habitatge:

o Demanda d’habitatge lliure: mostra de 366 casos, fitxes emplenades a les agències immobiliàries.

o Demanda d’HPO: mostra de 2.256 casos, dades dels sol�licitants inscrits al Registre de l’OLH.

� Sol�licitant tipus d’habitatge lliure: parella o una persona sola, 25-39 anys, 1.770 €/mes familiars nets, motivat per millorar confort, qualitat o superfície, o per ser propietari.

� Sol�licitant tipus d’HPO: persona sola o parella, 25-39 anys, 950 €/mes familiars nets, probablement motivat per trobar un producte més econòmic que el lliure.

� Habitatge lliure sol�licitat:

o Compravenda (54’1% de la mostra de sol�licitants d’habitatge lliure), 76 m2, prop de 3 dormitoris (2’76), 187.600 €.

o Lloguer (45’9% de la mostra de sol�licitants d’habitatge lliure), 69 m2, entre 2 i 3 dormitoris (2’35), 466 € mensuals.

o Ubicat al mateix barri en el qual resideix el sol�licitant. Fonamentalment, Ferran-Centre Històric i Cappont.

� Sol�licitant d’HPO: mitjana de 344 €/mes de lloguer màxim.

� Habitatge lliure tipus ofert: compravenda de segona mà (88% de la mostra), prop de 97 m2, 3 dormitoris (3’16), 211.563’34 €, ubicat a Cappont, Pardinyes i Ferran-Centre Històric amb més probabilitat. Producte més econòmic (en preu total): la Mariola i Secà de Sant Pere.

� Habitatge lliure de lloguer tipus ofert (11’7% de la mostra): 76 m2, entre 2 i 3 dormitoris (2’38), 615 €/mes, ubicat a Ferran-Centre Històric i Cappont amb més probabilitat.

� Tres desequilibris qualitatius fonamentals.

o Manca de cobertura de les necessitats de lloguer: 11’7% oferta i 45’9% de demanda.

o Desajustaments en termes de superfícies i, per tant de preus totals:

� Demanda habitatge lliure: compravenda (obra nova o segona mà) 76 m2. Oferta (compravenda de segona mà): 97 m2. Conseqüència: desajustament dimensional i preu total ofert superior al màxim demandat.

� Demanda de lloguer lliure: 69 m2. Oferta de lloguer: 76 m2. Conseqüència: desajustament dimensional i preu total ofert superior al màxim demandat.

o Dificultats d’accés al mercat lliure a causa dels preus:

� 63’3% de la demanda de compravenda lliure: preu màxim inferior a l’ofert. Preu mitjà demandat: 187.600 €. Preu mitjà ofert: 211.563’34 €.

8 ANNEXOS


207

Escenari intermedi alt, hipòtesi 42'8%

Punt de partida 1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTALGeneral 43 22 0 65Especial 15 12 0 28Lloguer 305 214 15 534Exclosos HPO 84 59 8 151TOTAL 448 307 23 778




Quantificació de les necessitats per règim i nombre de dormitoris

� 86% de la demanda de lloguer lliure: preu màxim inferior a l’ofert. Preu mitjà de la demanda: 466 €/mes. Preu mitjà de la demanda d’HPO: 344 €/mes. Preu mitjà ofert: 615 €/mes.

� Grau d’exclusió residencial: 42’8%.

o Significat: el 42’8% de les llars que cerquen habitatge lliure local no podran accedir-ne a cap perquè no disposen dels ingressos mínims que requereix el producte més econòmic mitjà (1.899’06 €/mes familiars nets) i no procedeixen d’un habitatge propi amb el qual finançar-ne l’accés.

o Procedència: caracterització del producte més econòmic mitjà lliure de compravenda, determinació dels ingressos familiars mensuals nets mínims necessaris (amb simulació de condicions hipotecàries), i aplicació d’aquests a la mostra de sol�licitants d’habitatge lliure no procedents d’habitatge propi.

� Quantificació del nombre de noves llars excloses del mercat d’habitatge lliure local fins l’any 2015: parteix d’aplicar el grau d’exclusió a les noves llars totals projectades. Resultats, escenari intermedi alt de projeccions demogràfiques: 4.113 excloses en tot el període (Punt de partida: 778; 2010-2011: 1.161; 2012-2013: 1.132; 2014-2015: 1.042).

� Estratificació de les llars excloses en tipologies, en funció de dos elements: la dimensió de l’habitatge (superfície/nombre de dormitoris) que necessitarien les excloses segons el nombre de membres, i el règim de protecció al qual podrien accedir segons els seus ingressos familiars mensuals nets. Obtinguda a partir de simular condicions hipotecàries sobre els productes protegits per a tres dimensions d’habitatge (55 m2, 65 m2, 75 m2 útils), i aplicar-les sobre la mostra total de sol�licitants exclosos (111 casos d’habitatge lliure i 2.010 casos d’HPO).

� Resultat de l’estratificació:

� Més de dos terços: protegit de lloguer més econòmic. D’aquest grup, prop del 40% necessiten habitatge petit, i més d’un quart habitatge intermedi.

� Exclosos d’HPO: 19’4%. Disposen d’uns ingressos tan reduïts que no poden accedir ni al protegit de lloguer més econòmic. Requereixen, per tant, ajut procedent de la política social i, per consegüent, un treball transversal entre els responsables locals.

� Desagregació del volum de noves llars excloses segons tipologies de dimensió i règim de protecció: a partir de l’aplicació de l’estratificació de les llars excloses en tipologies sobre el nombre total de noves llars excloses fins l’any 2015. Per l’escenari intermedi alt de projeccions demogràfiques:

1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTALGeneral 5,5% 2,8% Residual 8,3%Especial 2,0% 1,6% Residual 3,6%Lloguer 39,2% 27,6% 1,9% 68,7%Exclosos HPO 10,8% 7,5% 1,0% 19,4%TOTAL 57,6% 39,5% 3,0% 100,0%

Llars excloses del mercat lliure d'habitatge de Lleida segons règim inombre de dormitoris (base=sol�licitants totals)

8 ANNEXOS


208

� De les 4.113 noves llars excloses fins l’any 2015:

o 2.825 només podran accedir a un habitatge amb les condicions del producte protegit de lloguer més econòmic. D’aquestes, 1.613 necessitaran un habitatge petit i 1.134 un intermedi.

o 799 es veuran excloses fins i tot de l’HPO. D’elles, 446 necessiten un habitatge petit i 310 intermedi.

� De les 778 noves llars excloses al punt de partida:

o 534 només podran accedir a un habitatge amb les condicions del producte protegit de lloguer més econòmic. D’aquestes, 305 necessitaran un habitatge petit i 214 un intermedi.


� De les 1.161 noves llars excloses el bienni 2010-2011:









8 ANNEXOS


209

ANNEX 2. ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS

TAULES

Parc i usos anòmals

Taula 1. Tipologia edificatòria del parc d'habitatge de Lleida destinat principalment a habitatge any 2001.

Taula 2. Superfície del parc d’habitatge de Lleida any 2001.

Taula 3. Programa funcional del parc d’habitatge de Lleida any 2001.

Taula 4. Antiguitat del parc existent destinat principalment a habitatge de Lleida any 2007.

Taula 5. Estat de conservació del parc d'habitatge de Lleida destinat principalment a habitatge any 2001.

Taula 6. Accessibilitat i ascensors del parc d'habitatge de Lleida any 2001.

Taula 7. Mancances del parc d'habitatge de Lleida any 2001.

Taula 8. Propietat dels habitatges del parc de Lleida per tipus de persona any 2001.

Taula 8bis. Titularitat del parc de Lleida, 2008.

Taula 9. Règim de tinença del parc d'habitatge de Lleida any 2001.

Taula 10. Antiguitat mitjana i estat de conservació del parc d'habitatge de Lleida any 2001.

Manca de servei o lavabo dins l'habitatge principal. Segrià, 2001.

Manca de servei o lavabo dins de l'habitatge principal. Lleida, 2001.

Evacuació d'aigües residuals dels habitatges principals. Segrià, 2001.

Evacuació d'aigües residuals dels habitatges principals. Lleida, 2001.

Estat de l'edifici (habitatges principals). Segrià, 2001.

Estat de l'edifici (habitatges principals). Lleida, 2001.

Interval del percentatge d'infrahabitatge mínim. Segrià.

Interval del percentatge d’infrahabitatge mínim a diversos municipis de Catalunya.

Interval del percentatge d'infrahabitatge mínim per zones. Lleida, 2001.

Superfície útil dels habitatges principals. Segrià, 2001.

Superfície útil dels habitatges principals per zones. Lleida, 2001.

Indicador d'habitabilitat. Segrià, 2001

Indicador d'habitabilitat per zones. Lleida, 2001.

Rehabilitació d’edificis a Lleida, 2002-2008.

Rehabilitació d’habitatges a Lleida, 2002-2008.

Xifra bàsica de parc vacant.

8 ANNEXOS


210

Estimació del percentatge de parc vacant a Lleida.

Nivell bàsic de sobreocupació, 2008.

Distribució de les llars amb set o més empadronats, Lleida 2008.

Distribució de les llars totals, Lleida 2008.

Habitatges principals <64 m2 i totals, i factor de correcció.

Distribució original i corregida de les llars amb set o més empadronats, Lleida 2008.

Projeccions demogràfiques

Taula 1a. Saldo migratori intern a Lleida segons grups de procedències, acumulat 1997-2006.

Taula 1b. Migracions internes a Lleida segons grups de procedències, 2000-2006.

Taula 1c. Migracions internes a Lleida procedents de la resta de la pròpia demarcació, 2000-2006.

Taula 1d. Migracions internes a Lleida procedents de la demarcació de Barcelona, 2000-2006.

Taula 1e. Migracions internes a Lleida procedents de la demarcació de Tarragona, 2000-2006.

Taula 1f. Migracions internes a Lleida segons trams d’edat, 2000-2006.

Taula 2a. Migracions exteriors a Lleida segons trams d’edat, 2000-2006.

Taula 2b. Migracions exteriors a Lleida segons país de procedència, 2000-2006.

Taula 3. Nombre de llars a Lleida, 2007-2013*.

Demanda

Taula 1. Sol�licitants segons edat (% sobre el total).

Taula 1HPO. Sol�licitants d’HPO segons edat (% sobre el total).

Taula 2. Sol�licitants per lloc de naixement segons edat (% sobre el total a cada lloc de naixement).

Taula 3. Sol�licitants segons tipus de família (% sobre el total).

Taula 2HPO. Sol�licitants d’HPO segons tipus de família (% sobre el total).

Taula 4. Sol�licitants per edat segons tipus de família (% sobre el total a cada tram d’edat).

Taula 5. Sol�licitants per tipus de família segons edat (% sobre el total a cada tipus de família).

Taula 6. Sol�licitants per tipus de família segons lloc de naixement (% sobre el total a cada tipus de família).

Taula 7. Sol�licitants segons nombre de persones que hi viuran (% sobre el total).

Taula 3HPO. Sol�licitants d’HPO segons nombre de persones que hi viuran (% sobre el total).

Taula 9. Sol�licitants per situació laboral segons edat (% sobre el total a cada situació laboral).

8 ANNEXOS


211

Taula 10. Sol�licitants segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total).

Taula 4HPO. Sol�licitants d’HPO segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total).

Taula 11. Sol�licitants per edat segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total a cada tram d’edat).

Taula 12. Sol�licitants per ingressos familiars mensuals nets segons edat (% sobre el total a cada tram d’ingrés).

Taula 5HPO. Sol�licitants d’HPO per edat segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total a cada tram d’edat).

Taula 6HPO. Sol�licitants d’HPO per ingressos familiars mensuals nets segons edat (% sobre el total a cada tram d’ingrés).

Taula 13. Sol�licitants per ingressos familiars mensuals nets segons lloc de naixement (% sobre total a cada tram d’ingrés).

Taula 14. Sol�licitants per lloc de naixement segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre total a cada lloc de naixement).

Taula 15. Sol�licitants per tipus de família segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total a cada tipus de família).

Taula 16. Sol�licitants per ingressos familiars mensuals nets segons tipus de família (% sobre el total a cada tram d’ingrés).

Taula 7HPO. Sol�licitants d’HPO per tipus de família segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total a cada tipus de família).

Taula 17. Sol�licitants segons lloc de procedència (% sobre el total).

Taula 17b. Sol�licitants residents a Lleida segons barri de procedència (% sobre el total de residents a Lleida).

Taula 18. Sol�licitants per lloc de procedència més freqüent segons edat (% sobre el total a cada lloc de procedència especificat).

Taula 19. Sol�licitants per lloc de procedència més freqüent segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total a cada lloc de procedència especificat).

Taula 20. Sol�licitants segons lloc de naixement (% sobre el total).

Taula 21. Sol�licitants per lloc de naixement més freqüent segons lloc de procedència més freqüent (% sobre total a cada lloc de procedència més freqüent).

Taula 22. Sol�licitants segons habitatge de procedència (% sobre el total).

Taula 23. Sol�licitants per habitatge de procedència segons edat (% sobre el total a cada tipus d’habitatge de procedència especificat).

Taula 24. Sol�licitants per habitatge de procedència segons lloc de naixement més freqüent (% sobre total a cada tipus d’habitatge de procedència).

Taula 25. Sol�licitants per lloc de naixement més freqüent segons habitatge de procedència (% sobre total a cada lloc de naixement).

Taula 26. Sol�licitants per habitatge de procedència segons lloc de procedència més freqüent (% sobre total a cada tipus d’habitatge de procedència).

Taula 27. Sol�licitants per lloc de procedència més freqüent segons habitatge de procedència (% sobre total a cada lloc de procedència).

8 ANNEXOS


212

Taula 28. Sol�licitants segons preu màxim de compra revelat (% sobre el total).

Taula 29. Sol�licitants per edat segons preu màxim de compra revelat (% sobre el total a cada tram d’edat).

Taula 30. Sol�licitants per preu màxim de compra revelat segons edat (% sobre el total a cada tram de preu màxim de compra).

Taula 31. Sol�licitants per preu màxim de compra revelat segons lloc de naixement més freqüent (% sobre el total a cada tram de preus).

Taula 32. Sol�licitants segons lloguer màxim revelat (% sobre el total).

Taula 33. Sol�licitants segons formes de pagament previstes en l’habitatge en propietat (% sobre el total de sol�licitants de l’habitatge en propietat).

Taula 34. Sol�licitants per edat segons forma de pagament prevista de l’habitatge en propietat (% sobre el total a cada tram d’edat).

Taula 35. Sol�licitants segons ràtio [preu màxim de compra revelat/ingressos familiars mensuals nets] (% sobre el total de sol�licitants de l’habitatge en propietat).

Taula 35bis. Sol�licitants no procedents d’habitatge en propietat segons ràtio [preu màxim de compra revelat/ingressos familiars mensuals nets] (% sobre el total de sol�licitants de l’habitatge en propietat).

Taula 36. Sol�licitants segons ràtio [preu màxim de lloguer revelat/ingressos familiars mensuals nets] (% sobre el total de sol�licitants d’habitatge de lloguer).

Taula 37. Sol�licitants segons superfície de l’habitatge (% sobre el total).

Taula 38. Sol�licitants per tipus de família segons superfície de l’habitatge (% sobre total a cada tipus de família).

Taula 39. Sol�licitants per superfície de l’habitatge segons tipus de família (% sobre total a cada tram de superfície).

Taula 40. Sol�licitants segons nombre de dormitoris de l’habitatge (% sobre el total).

Taula 41. Sol�licitants per tipus de família segons nombre de dormitoris de l’habitatge (% sobre el total a cada tipus de família).

Taula 42. Sol�licitants per nombre de dormitoris de l’habitatge segons tipus de família (% sobre el total a cada nombre de dormitoris).

Taula 43. Sol�licitants segons municipi de destí (% sobre el total).

Taula 43b. Sol�licitants segons preferència per barris individuals a Lleida (% sobre el total).

Taula 43c1. Sol�licitants residents a Lleida segons barris de procedència i de destinació més freqüents (% sobre total a cada barri de destinació).

Taula 43c2. Sol�licitants residents a Lleida segons barris de procedència i de destinació més freqüents (% sobre total a cada barri de procedència).

Taula 44. Sol�licitants segons motius de localització de l’habitatge (% sobre el total).

Taula 47. Sol�licitants per tipus de família segons règim de tinença de l’habitatge (% sobre total a cada tipus de família).

Taula 48. Sol�licitants per règim de tinença de l’habitatge segons tipus de família (% sobre total a cada règim de tinença).

8 ANNEXOS


213

Taula 49. Sol�licitants per edat segons règim de tinença de l’habitatge (% sobre el total a cada tram d’edat).

Taula 50. Sol�licitants segons estat de l’habitatge (% sobre el total).

Taula 51. Sol�licitants per edat segons estat de l’habitatge (% sobre el total a cada tram d’edat).

Taula 53. Sol�licitants segons motiu de la cerca d’habitatge (% sobre el total).

Taula 55. Sol�licitants per edat segons motius individuals de la cerca d’habitatge (% sobre el total a cada tram d’edat).

Taula 57. Sol�licitants per lloc de procedència més freqüent segons motiu de la cerca individual de l’habitatge (% sobre el total a cada lloc de procedència).

Taula 58. Sol�licitants per motius individuals de la cerca d’habitatge segons lloc de procedència més freqüent (% sobre el total a cada motiu de la cerca).

Taula 59. Sol�licitants per lloc de naixement més freqüent segons motiu de la cerca individual de l’habitatge (% sobre total a cada lloc de naixement).

Taula 60. Sol�licitants per motiu de la cerca individual de l’habitatge segons lloc de naixement més freqüent (% sobre total a cada motiu de la cerca).

Taula 61. Sol�licitants segons motius de la cerca d’habitatge de lloguer (% sobre el total de sol�licitants d’habitatge de lloguer).

Taula 63. Sol�licitants per lloc de naixement més freqüent segons motius de la cerca d’habitatge de lloguer (% sobre el total a cada lloc de naixement).

Taula 64. Sol�licitants per motius de la cerca d’habitatge de lloguer segons lloc de naixement més freqüent (% sobre el total a cada motiu de la cerca de lloguer).

Oferta

Taula 1. Preus mitjans de l’oferta immobiliària a Lleida, 2008.

Taula 2. Preus màxims i mínims de l’oferta immobiliària a Lleida, 2008.

Taula 3. Superfície de l’oferta immobiliària a Lleida, 2008.

Taula 3 bis. Distribució de l’oferta immobiliària de Lleida per superfícies i tipologies, 2008.

Taula 4. Tipologia de l’oferta immobiliària de Lleida, 2008 (% de casos sobre el total)

Taula 5. Preu mitjà de l’oferta immobiliària de Lleida segons mercat i tipologia de l’habitatge, 2008.

Taula 6. Programa funcional de l’oferta immobiliària de Lleida, 2008.

Taula 6 bis. Estructura de l’oferta segons nombre de dormitoris, 2008.

Taula 7. Tipologia de l’oferta immobiliària per zones, 2008 (% sobre total a cada zona).

Taula 7 bis. Tipologia de l’oferta immobiliària per zones, 2008 (% sobre total de tipologia).

Taula 8. Preus de l’oferta segons mercat i zones, 2008.

Taula 8 bis. Preus de l’oferta plurifamiliar segons mercat i zones, 2008.

Taula 9. Superfície mitjana dels immobles segons mercats i zones, 2008.

8 ANNEXOS


214

Taula 9 bis. Superfície mitjana dels immobles plurifamiliars segons mercats i zones, 2008.

Planejament

Desenvolupament dels sectors urbanitzables residencials.

Desenvolupament dels sectors urbanitzables residencials. Planejament vigent aprovat.

Desenvolupament dels sectors urbanitzables residencials. Planejament vigent en tràmit.

Desenvolupament dels sectors urbanitzables residencials. Planejament iniciat.

Expedients municipals de modificació de densitat-sectors urbans amb planejament iniciat.

Desenvolupament dels sectors urbanitzables residencials. Planejament no iniciat.

Expedients municipals de modificació de densitat-sectors urbans amb planejament no iniciat.

Previsions d’execució directa sobre sòl urbanitzable.

Desenvolupament dels sectors urbans residencials.

Desenvolupament Plans de Millora Urbana residencials-Aprovats o en tràmit.

Desenvolupament Plans de Millora Urbana residencials-No tramitat.

Previsions d’execució directa sobre sòl urbà.

Planejament vigent. Desenvolupament dels sectors residencials.

Planejament vigent. Desenvolupament dels sectors residencials de disponibilitat immediata. Horitzó 2008-2015.

Desenvolupament dels sectors de disponibilitat immediata. Planejament vigent.

Recursos

Taula 1. Ingressos i despeses de l’EMU de Lleida 2002-2007.

Taula 2. EMU de Lleida-Comptes de pèrdues i guanys provisionals.

Taula 3. EMU de Lleida-Beneficis.

Taula 4. Inversions més destacades al pressupost inicial de 2009 de l’EMU de Lleida (milions d’euros).

Taula 8a. Dedicació del personal de l’EMU destinat a urbanisme i a habitatge 2008.

Taula 8b. Dedicació del personal de l’EMU destinat a urbanisme i a habitatge 2009.

Taula 8a-II. Dedicació del personal de l’EMU destinat a habitatge 2008.

Taula 8b-II. Dedicació del personal de l’EMU destinat a habitatge 2009.

Síntesi i conclusions

Taula C1. Accessibilitat econòmica al mercat d’habitatge del municipi de Lleida segons producte.

8 ANNEXOS


215

Taula C2. Accessibilitat econòmica al mercat d’habitatge del municipi de Lleida segons tipus d’habitatge (concertat de Catalunya, protegit de preu concertat, protegit en règim general, protegit en règim especial o protegit en lloguer) i superfície.

Taula C3a. Sol�licitants d’habitatge lliure segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total).

Taula C4a. Sol�licitants d’habitatge lliure segons ingressos familiars mensuals nets i habitatge de procedència (% sobre el total de sol�licitants d’habitatge lliure).

Taula C5. Projeccions de llars amb necessitat d’ajuts en matèria d’habitatge segons l’escenari intermedi alt (hipòtesi: 42’8% de la demanda amb necessitat d’ajut).

Llars excloses del mercat lliure d’habitatge de Lleida segons règim i nombre de dormitoris.

Quantificació de les necessitats per règim i nombre de dormitoris. Escenari intermedi alt, hipòtesi 42’8%.

Llars excloses del mercat lliure d’habitatge de Lleida segons règim i nombre de dormitoris.

Quantificació de les necessitats per règim i nombre de dormitoris. Escenari intermedi alt, hipòtesi 42’8%.

GRÀFICS

Parc i usos anòmals

Ascensors en edificis de 3 o més plantes. Ciutat de Lleida, 2001.

Ascensors en edificis de 3 o més plantes. Província de Lleida, 2001.

Ús dels habitatges de la ciutat de Lleida, 2001.

Ús dels habitatges de la província de Lleida, 2001.

Nombre de persones per llar, Cens de 2001. Lleida (% sobre total de llars).

Projeccions demogràfiques

Gràfic 1. Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Lleida (1990-2007).

Gràfic 2. Evolució població total Lleida i entorn (1986-2007) (base 100=1996).

Gràfic 3. Població total de Lleida per grups d’edat quinquennals 2000-2007 (%).

Gràfic 4. Evolució població estrangera Lleida i entorn (1996-2007) (base 100=1996).

Gràfic 5. Evolució població no estrangera Lleida i entorn (1996-2007) (base 100=1996).

Gràfic 6. Evolució població total Lleida (1986-2013*).

Gràfic 7. Evolució població total Lleida i entorn (1986-2013*) (base 100=1996).

Gràfic 8. Població total de Lleida per grups d'edat quinquennals i escenaris de projecció (%) 2007-2013*.

Gràfic 9a. Evolució del nombre de llars a Lleida (1991-2013*).

Gràfic 9b. Evolució de la dimensió mitjana de les llars a Lleida (1991-2013*).

8 ANNEXOS


216

Demanda

Gràfic 1. Sol�licitants segons edat (% sobre el total).

Gràfic 1HPO. Sol�licitants d’HPO segons edat (% sobre el total).

Gràfic 2. Sol�licitants segons lloc de naixement i edat (nombre de casos).

Gràfic 3. Sol�licitants segons tipus de família (% sobre el total).

Gràfic 2HPO. Sol�licitants d’HPO segons tipus de família (% sobre el total).

Gràfic 4. Sol�licitants segons tipus de família i edat (nombre de casos).

Gràfic 6. Sol�licitants segons lloc de naixement i tipus de família (nombre de casos).

Gràfic 7. Sol�licitants segons nombre de persones que hi viuran (% sobre el total).

Gràfic 3HPO. Sol�licitants d’HPO segons nombre de persones que hi viuran (% sobre el total).

Gràfic 8. Sol�licitants segons situació laboral (% sobre el total).

Gràfic 9. Sol�licitants segons situació laboral i edat (nombre de casos).

Gràfic 10. Sol�licitants segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total).

Gràfic 4HPO. Sol�licitants d’HPO Gràfic 5segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total).

Gràfic 11. Sol�licitants segons ingressos familiars mensuals nets i edat (nombre de casos).

Gràfic 5HPO. Sol�licitants d’HPO per ingressos familiars mensuals nets segons edat (nombre de casos).

Gràfic 13. Sol�licitants segons lloc de naixement i ingressos familiars mensuals nets (nombre de casos).

Gràfic 15. Sol�licitants segons ingressos familiars mensuals nets i tipus de família (nombre de casos).

Gràfic 7HPO. Sol�licitants d’HPO per ingressos familiars mensuals nets segons tipus de família (nombre de casos).

Gràfic 17. Sol�licitants per lloc de procedència (% sobre el total).

Gràfic 17b. Sol�licitants residents a Lleida per barri de procedència (% sobre el total de sol�licitants residents a Lleida que han declarat una procedència).

Gràfic 18. Sol�licitants segons lloc de procedència més freqüent i edat (nombre de casos).

Gràfic 19. Sol�licitants segons lloc de procedència més freqüent i ingressos familiars mensuals nets (nombre de casos).

Gràfic 20. Sol�licitants segons lloc de naixement (% sobre el total).

Gràfic 21. Sol�licitants segons lloc de procedència i lloc de naixement més freqüents (nombre de casos).

Gràfic 22. Sol�licitants segons habitatge de procedència (% sobre el total).

Gràfic 23. Sol�licitants segons habitatge de procedència i edat (nombre de casos).

Gràfic 24. Sol�licitants segons lloc de naixement i habitatge de procedència (nombre de casos).

8 ANNEXOS


217

Gràfic 26. Sol�licitants segons lloc de procedència més freqüent i habitatge de procedència (nombre de casos).

Gràfic 28. Sol�licitants segons preu màxim de compra revelat (% sobre el total).

Gràfic 29. Sol�licitants segons edat i preu màxim de compra revelat (nombre de casos).

Gràfic 31. Sol�licitants segons lloc de naixement i preu màxim de compra revelat (nombre de casos).

Gràfic 32. Sol�licitants segons lloguer màxim revelat (% sobre el total).

Gràfic 33. Sol�licitants segons forma de pagament prevista de l’habitatge en propietat (% sobre el total de sol�licitants d’habitatge en propietat).

Gràfic 34. Sol�licitants segons forma de pagament prevista de l’habitatge en propietat i edat nombre de casos).

Gràfic 35. Sol�licitants segons ràtio [preu màxim de compra revelat/ingressos familiars mensuals nets] (% sobre el total de sol�licitants d’habitatges en propietat).

Gràfic 37. Sol�licitants segons superfície de l’habitatge (% sobre el total).

Gràfic 38. Sol�licitants segons superfície de l’habitatge i tipus de família (nombre de casos).

Gràfic 40. Sol�licitants segons nombre de dormitoris de l’habitatge (% sobre el total).

Gràfic 41. Sol�licitants segons tipus de família i nombre de dormitoris de l’habitatge (nombre de casos).

Gràfic 43. Sol�licitants segons municipi de destí (% sobre el total).

Gràfic 43b. Sol�licitants segons barri de destí a Lleida (% sobre el total dels sol�licitants que cerquen un habitatge a Lleida i especifiquen un barri).

Gràfic 43c. Sol�licitants residents als barris de procedència més freqüents de Lleida segons barri de destinació més freqüent (nombre de casos).

Gràfic 45. Sol�licitants segons motius individuals de localització de l’habitatge (% sobre el total).

Gràfic 46. Sol�licitants segons règim de tinença de l’habitatge (% sobre el total).

Gràfic 47. Sol�licitants segons tipus de família i règim de tinença de l’habitatge (nombre de casos).

Gràfic 49. Sol�licitants segons règim de tinença de l’habitatge i edat (nombre de casos).

Gràfic 50. Sol�licitants segons estat de l’habitatge (% sobre el total).

Gràfic 51. Sol�licitants segons estat de l’habitatge i edat (nombre de casos).

Gràfic 52. Sol�licitants segons equipaments i serveis de l’habitatge (% sobre el total).

Gràfic 54. Sol�licitants segons motius individuals de la cerca d’habitatge (% sobre el total).

Gràfic 55. Sol�licitants segons motius individuals de la cerca i edat (nombre de casos).

Gràfic 57. Sol�licitants segons motius individuals de la cerca i lloc de procedència més freqüent (nombre de casos).

Gràfic 59. Sol�licitants segons motius individuals de la cerca i lloc de naixement més freqüent (nombre de casos).

8 ANNEXOS


218

Gràfic 62. Sol�licitants segons motius de la cerca d’habitatge de lloguer (% sobre el total de sol�licitants d’habitatge de lloguer).

Gràfic 63. Sol�licitants segons motius de la cerca d’habitatge de lloguer i lloc de naixement més freqüent (nombre de casos).

Oferta

Gràfic 1. Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Lleida, 1990-2007.

Gràfic 2. Evolució dels preus unitaris de l’oferta d’obra nova a les quatre capitals catalanes, 1996-2006 (€/m2).

Gràfic 3. Quota de protecció dels habitatges iniciats a Lleida i el seu entorn, 1990-2007.

Gràfic 4. Quota de protecció dels habitatges acabats a Lleida i el seu entorn, 1990-2007.

Gràfic 5. Evolució del preu de lloguer a Lleida (€/mes), 1998-2008.

Gràfic 6. Oferta immobiliària detectada per zones, 2008.

Gràfic 7. Situació relativa dels barris de Lleida per superfície i preu de l’habitatge, 2008.

Recursos

Ingressos, existències i endeutament de l’EMU de Lleida 2002-2007 milers d’€.

Recursos humans de l’EMU de Lleida en matèria d’habitatge segons tipus de lloc de treball i dedicació setmanal 2008 (%).

Recursos humans de l’EMU de Lleida en matèria d’habitatge segons tipus de lloc de treball i dedicació setmanal 2009 (%).

Organigrama de l’EMU, 2009.

8 ANNEXOS


219

ANNEX 3. MODEL DE FITXA

8 ANNEXOS


220

8 ANNEXOS


221

ANNEX 4. CONVERSIÓ DE SECCIONS CENSALS A BARRIS

Les dades procedents del Cens de 2001 permeten la subdivisió de un territori municipal en districtes i seccions. Al cas de Lleida, es contemplen fins a 9 districtes, dels que cadascun disposa d’un nombre variable de seccions, des de dues seccions al cas del districte 9, fins a setze (ampliades posteriorment a disset) per al districte 6.

Val a dir que aquesta subdivisió censal no és gaire pràctica per a la identificació de zones diferenciades del municipi. En aquest sentit, és molt millor la distinció per barris. Aquesta distribució, però, no queda ben reflectida al Cens. Per tant s’ha realitzat una translació de seccions censals a barris, d’acord amb el patró de la pàgina següent (taula A1).

En alguns casos, una secció podia estar dividida entre diversos barris. Per a aquests casos (taula A2) s’ha acordat amb l’Ajuntament uns percentatges d’assignació d’aquestes seccions “multibarri” a cadascun dels barris que afecten.

Finalment, des de l’any 2001 hi han hagut algunes modificacions censals. Algunes seccions han desaparegut absorbides per altres, mentre que alguna de les més antigues s’ha desdoblat, generant noves seccions. D’acord amb això, per a l’anàlisi s’ha treballat sempre sobre la divisió en seccions més actual, tot demanant als tècnics municipals en quin sentit han anat els canvis censals dels darrers anys per poder adaptar les dades de 2001 a la distribució territorial de 2008.

8 ANNEXOS

...................................................................................................................................... PLH Lleida-Memòria PLH 222

BARRI

Ferran-Centre Històric (uneix elCentre Històric amb RamblaFerran-Estació)

1.1 1.12 3.1 3.3 4.1 5.2 5.7 6.1

Universitat 4.3 4.4 4.5 4.6 4.7 5.3 5.4 5.5 5.10Xalets-Humbert Torres 6.4 6.5 6.13 6.15Príncep de Viana-Clot 1.3 1.9 6.1 6.2 6.3 6.10 6.12 6.16Cappont 2.3 2.6 2.7 2.8 2.9 7.2Templers 3.4 3.5 3.6 3.7 3.8 4.16Mariola 4.8 4.10 4.11 4.12 4.13 4.14 4.15 4.17Camp d’Esports-Joc de la Bola(inclou els dos barris homònims)

5.6 5.8 5.9 5.11 5.12 6.11 6.16

Pardinyes 1.6 1.7 1.8 1.9 1.11 1.13La Bordeta 7.1 7.2 7.3 7.4 7.5 7.6 7.7Magraners 7.4Ciutat Jardí (incorpora CiutatJardí i Vila Montcada-CiutatJardí)

8.2 9.1

Balàfia 1.4 6.6 6.7 6.9 6.14 6.17 9.2Secà de Sant Pere 1.5 1.10 9.2Raïmat-Sucs 8.3Altres barris (Engloba la resta debarris)

8.1 8.2 9.1 9.2

Butsènit 8.1Torres de Sanui 8.2Basses d'Alpicat 9.1Llívia 9.2

CORRESPONDÈNCIA EN SECCIONS

Taula A1. Correspondència entre seccions censals i barris de Lleida.

NOTA: Les caselles en groc impliquen seccions que ocupen més d'un barri.

Districtes

1.9 Príncep de Viana-Clot 97% Pardinyes 3%6.16 Príncep de Viana-Clot 50% Camp d’Esports-Joc de

la Bola (inclou els dosbarris homònims) 50%

7.4 La Bordeta 97% Magraners 3%8.2 Ciutat Jardí (incorpora Ciutat Jardí i

Vila Montcada-Ciutat Jardí) 80%Altres barris (Engloba laresta de barris)* 20%

9.1 Ciutat Jardí (incorpora Ciutat Jardí iVila Montcada-Ciutat Jardí) 80%

Altres barris (Engloba laresta de barris)* 20%

9.2 Balàfia 5% Altres barris (Engloba laresta de barris)* 90%

Secà de Sant Pere 5%

* Resta de barris:

Butsènit

Torres de Sanui

Basses d'Alpicat

Llívia

Barris

Taula A2. Barris que comparteixen districte a Lleida i assignació realitzada

8 ANNEXOS


Dades sobre rehabilitació en 2002-2004

Ajuts a la rehabilitació protegida a la ciutat de L leida. 2002-2004Nombre d'edificis i habitatges segons el tipus d'ob ra

Pla 1998-2001

Sol�licituds Actuacions iniciades

Edificis Habitatges Edificis Habitatges

2002 1 19 22 432003 0 0 1 22004 0 0 0 0

Pla 2002-2005


Edificis Habitatges Edificis Habitatges

2002 12 149 0 3

2003 22 161 1 632004 9 27 3 81

Ajuts a la rehabilitació protegida a la ciutat de Lleida. 2002-2004

Nombre d'habitatges segons el tipus d'obra

Pla 1998-2001


Total Edificis Habitatges Total Edificis Habitatges

2002 24 5 19 247 204 432003 0 0 0 6 4 2

2004 0 0 0 0 0 0

Pla 2002-2005


Total Edificis Habitatges Total Edificis Habitatges

2002 272 123 149 3 0 3

2003 410 249 161 75 12 63

2004 132 105 27 132 51 81

Dades sobre rehabilitació en 2005

Sol�licituds Informe Intern d'Idoneïtat (III) 57

Sol�licituds del Test de l'Edifici (TEDI)Edificis 73Habitatges 1148

Sol�licituds ARI 0

Total sol�licituds d'ajuts a la rehabilitació 2005Edificis 22Habitatges 259

ANNEX 5. TAULES RELATIVES A REHABILITACIÓ

TAULES APORTADES PER LA DGH

8 ANNEXOS



Total sol�licituds rehabilitació entrades i registrades informàticament 2005

21


Sol�licituds del Test de l'Edifici (TEDI) 5


Total sol�licituds d'ajuts a la rehabilitació tramitades en 2005 13

Inspeccions tècniques (III) 9



64


Sol�licituds del Test de l'Edifici (TEDI)

Dels quals 18 són al Centre Històric


Total sol�licituds d'ajuts a la rehabilitació tramitades en 2006

EDIFICIS: 10 (dels quals 2 es van desistir)

HABITATGES: 5 (dels quals 1 es va desistir i 1 es va denegar)


51

15



191

Sol�licituds Informe Intern d'Idoneïtat (III)

Dels quals 2 es van desistir

Sol�licituds Test de l'Edifici (TEDI) particulars+conveni Ajuntament i MAH (Centre Històric)

174

Sol�licituds Test de l'Edifici (TEDI) conveni Ajuntament i MAH (Centre Històric)

86

Sol·licituds ARI 2Total sol�licituds d'ajuts a la rehabilitació tramitades en 2007

EDIFICIS: 21 (dels quals 3 es van desistir)HABITATGES: 3


15

24



181


Sol�licituds Test de l'Edifici (TEDI) particulars+conveni Ajuntament i MAH (Centre Històric)

134

Sol�licituds Test de l'Edifici (TEDI) conveni Ajuntament i MAH (Centre Històric)

89

Total sol�licituds d'ajuts a la rehabilitació tramitades en 2008

EDIFICIS: 56 (dels quals 7 edificis es troben dins del Conveni d’actuacions de Rehabilitació d’especial interès i amb caràcter excepcional del Centre Històric)

HABITATGES: 8


64

TAULES APORTADES PER L’OLH DE LLEIDA

8 ANNEXOS


225

ANNEX 6. DETERMINACIÓ DE L’OSU: EXTRAPOLACIÓ A 20 ANYS

Atès que la LDH fa referència al parc social existent a 20 anys vista i que els càlculs de l’apartat 1.4.3 corresponen al període 2009-2015, a continuació s’ofereix el resultat que derivaria d’una extrapolació lineal de les dades de parc principal d’habitatges a 20 anys vista, com a valor de contrast de l’estimació realitzada fins l’any 2015.

Segons l’escenari intermedi alt de les projeccions demogràfiques, les 47.513 llars residents a Lleida l’any 2008 es convertiran en 56.244 llars totals l’any 2015, és a dir, creixeran en total 8.731 llars, 1.247 noves llars anualment mitjana. L’extrapolació lineal directa d’aquest increment anual mitjà fins l’any 2028 proporciona un increment en el nombre de llars de 16.215, és a dir, segons aquesta extrapolació les 56.244 llars de 2015 creixerien fins a 72.459 l’any 2028.

Si s’identifiquen habitatges principals amb llars, l’anterior extrapolació lineal comporta que el parc d’habitatges principals passarà a ser de 72.459 unitats l’any 2028. Per consegüent, el nombre d’habitatges socials de què hauria de disposar la ciutat de Lleida l’any 2028 hauria de ser de 10.869.

Atès que el parc social local l’any 2008 era de 5.435 unitats, el compliment de l’OSU implica que el parc social de Lleida s’haurà d’incrementar en 5.434 habitatges fins l’any 2028, i en 1.902 habitatges fins l’any 2015 si s’aplica la part proporcional als set anys de vigència del PLH.


Com es pot apreciar, el resultat és exactament el mateix que el derivat dels càlculs de la secció 1.4.3, tot i què es recomana prendre els resultats exposats al present annex només com a exercici experimental de recolzament.

Parc social existent 2008 (a) 5.435Parc principal estimat 2028 (b) 72.459

Parc social 2028-OSU (c=15%*b) 10.869Dèficit OSU 2009-2028 (d=c-a) 5.434

Proporcionalitat septennal (e=d*7/20) 1.902

Dèficit OSU 2009-2015 1.902

Càlcul del dèficit actual OSU Lleida a 20 anys

8 ANNEXOS


226

ANNEX 7. PLÀNOLS

Índex de plànols aportats per l’Ajuntament de Lleida i l’EMU de Lleida

Estructura general del territori i classificació del sòl (dividit en dues parts)

Estat de planejament i gestió en sòl residencial 2009

Sistema urbanístic d’equipaments i d’habitatge dotacional

Ordenació detallada de la ciutat, Sucs i Raïmat al PGL Municipal d’ordenació urbana i territorial 1995-2015

Sectors de disponibilitat immediata per al PLH.

8 ANNEXOS

.......................................................................................................................................................................................................... PLH Lleida-Memòria PLH

227

Estructura general del territori i classificació del sòl (I)

8 ANNEXOS


228

Estructura general del territori i classificació del sòl (II)

8 ANNEXOS


229

Estat de planejament i gestió en sòl residencial 2009

8 ANNEXOS


230

Sistema urbanístic d’equipaments i d’habitatge dotacional

8 ANNEXOS


231

Ordenació detallada de la ciutat, Sucs i Raïmat al PGL Municipal d’ordenació urbana i territorial 1995-2015

8 ANNEXOS


232

Sectors de disponibilitat immediata per al PLH

8 ANNEXOS


233

ANNEX 8. HABITATGES PROTEGITS PREVISTOS PER BARRIS I SECTORS DE PLANEJAMENT

BARRIS SECTORS DE PLANEJAMENT (IMMEDIATS)

TOTAL HPO

HABITATGES DOTACIONALS

SÒL

(m2)

SOSTRE

(m2)

CENTRE HISTÒRIC 57

ZONA CENTRE/ESTACIÓ

UA-1 PMU de l'ESTACIÓ 94 0 94.083,43 7.990,00

327 0 12.561,56 43.018,53

BORDETA SUR-6- Aubares 73 0 3.785,00 10.961,00MAGRANERS SUR-42-Torre Salses 82 0 3.899,85 8.370,10

116 150 18.476,51 29.400,00

360 95 307.254,00 43.225,00

1.109 245 778.352,42 258.608,16

SÒL URBÀ

ARE Lleida ÀREA ESTATÈGICA RESIDENCIAL

SUR-5-COPA D’ORCAP PONT

SUR-2-Ciutat JardíZONA ALTA

TOTAL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ACTUACIONS PLH

SÒL UBANITZABLE

6 ACTUACIONS - Paeria.es - Ajuntament de Lleida part2.pdf · En tot cas, en conjunt, fins l’any...

Documents

Transcript of 6 ACTUACIONS - Paeria.es - Ajuntament de Lleida part2.pdf · En tot cas, en conjunt, fins l’any...