59 PARRÒQUIA I SOCIETAT_penjar

FUNDACI NOGUERA

Estudis, 59

pARRqUIA I sOCIEtAt RURAl Al bIsbAt DE GIRONA,

sEGlEs xIII-xIv

Elvis Mallorqu

bARCElONA, 2011

Elvis Mallorqu, 2011

Edita: pags Editors, s l

sant salvador, 8 - 25005 lleida

[email protected]

www.pageseditors.cat

primera edici: octubre de 2011

IsbN: 978-84-9975-147-4

Dipsit legal: l-937-2011

Impressi: Arts Grfiques bobal, s l

textos edievalscatalans

A la Iolanda

NDEx

PrlEg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13PrEliMinar . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19abrEviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . 23introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25la definici de parrquia . . . . . . . . . . . . . 26 Esglsia, feligresos i territori . . . . . . . . . . . 27 parrquia i comunitat rural . . . . . . . . . . . 28 Una feudalitzaci sense parrquies? . . . . . . . . 30Fonts documentals i marcs danlisi . . . . . . . . . 36 per a una visi global: el bisbat de Girona . . . . . . 37 Des de la mitja distncia: els ardiaconats de Girona i la selva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 les parrquies, des de dins . . . . . . . . . . . 51

primera part

Els pRIMERs tEMps DE lEs pARRqUIEs

lEstabliMEnt dE la xarxa Parroquial, dE la fi dEl sEglE ix al sEglE xi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

El poblament rural abans de les parrquies . . . . . . . 64 villes i vilars . . . . . . . . . . . . . . . . 65 la lenta cristianitzaci de la poblaci rural . . . . . . 70 les esglsies rurals del segle ix . . . . . . . . . . 74

Aparrochiavit atque concessit decimas et primicias.... . . . 79 lestabliment de la xarxa parroquial, segles x i xi . . . . 80 El romnic i laparici de les sagreres . . . . . . . . 84 Els castells feudals . . . . . . . . . . . . . . 90Ms enll de les evidncies escrites i materials . . . . . . 93

8 Elvis Mallorqu

les formes de la parroquialitzaci . . . . . . . . . 94 lapropiaci del delme . . . . . . . . . . . . . 98 la parrquia i els parroquians . . . . . . . . . . 101Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

la rEcuPEraci dE la iniciativa EPiscoPal, sEglEs xii-xiii . . . . 105

les restitucions desglsies i delmes laics . . . . . . . 106 lefecte de la reforma gregoriana a Girona . . . . . . 107 les capellanies de la seu gironina . . . . . . . . . 108 Els monestirs i el delme . . . . . . . . . . . . 114El context social i poltic dels segles xii i xiii . . . . . . 116 Els grups socials del camp giron . . . . . . . . . 116 Els primers reis i el control de la classe dominant . . . 119 la recepci del dret rom i la imposici de la servitud . . 123Els bisbes al capdavant de la dicesi . . . . . . . . . 125 Concilis provincials i snodes diocesans . . . . . . . 127 El control de les esglsies i dels delmes en mans de laics . 130Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

El PoblaMEnt a lintErior dE lEs ParrquiEs rurals, sEglE xiii i inicidEl xiv . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

la xarxa parroquial del bisbat de Girona, del segle xi al xiv . 137

Canvis i permanncies . . . . . . . . . . . . . 138 la definici dels termes parroquials sobre el terreny . . . 142la parrquia, una estructura adaptada a la dispersi de lhbi-tat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 venats i sufragnies . . . . . . . . . . . . . 145 vincles entre masos i parrquia . . . . . . . . . . 150la parrquia, una estructura poc til per a la concentraci del poblament? . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 lesglsia parroquial i el cementiri . . . . . . . . . 160 De les sagreres a les celleres i viles . . . . . . . . 162 la xarxa de camins . . . . . . . . . . . . . . 168Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

9Parrquia i sociEtat rural al bisbat dE girona, sEglEs xiii-xiv

segona partlA pARRqUIA I lEs FORMEs DE DOMINACI

sObRE Els HOMEs I lEs DONEs

lEs sEnyoriEs dE lEs tErrEs dE girona . . . . . . . . . 179

El nombre de senyories . . . . . . . . . . . . . . 180 Moltes petites senyories . . . . . . . . . . . . 181 lestructura de la senyoria i la parrquia . . . . . . 183la senyoria sobre la terra i sobre els homes . . . . . . 186 prestacions agrries i censos emfitutics . . . . . . . 187 servitud i prestacions en treball . . . . . . . . . . 193El control senyorial de leconomia rural . . . . . . . . 199 Ferreries, forns i molins . . . . . . . . . . . . 200 Els drets ds comunals . . . . . . . . . . . . 207 El mercat i la notaria . . . . . . . . . . . . . 212El valor econmic dels drets senyorials . . . . . . . . 214Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218

la Parrquia, una sEnyoria Ms . . . . . . . . . . . 221

Els delmes gironins a partir del llibre verd dels Feus . . . 222 la percepci del delme al segle xiv . . . . . . . . . 224 Delmes majors i delmes menors . . . . . . . . . 228 El valor dels delmes . . . . . . . . . . . . . 230 El repartiment del delme . . . . . . . . . . . . 234 Els bisbes de Girona, senyors dels delmes . . . . . . 237 Un reflex de levoluci del delme als segles xiii i xiv . . . 240les primcies . . . . . . . . . . . . . . . . . 242les oblacions dels fidels . . . . . . . . . . . . . 247 les prestacions per les persones . . . . . . . . . 251 les prestacions per les terres . . . . . . . . . . . 255Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . 258

lMbit dE la jurisdicci . . . . . . . . . . . . . . 261

Castells i parrquies al bisbat de Girona . . . . . . . . 261 Una visi des de dins: el plet del castell de lloret . . . . 262 Una visi des de fora: les comunitats gironines en els fogatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265

10 Elvis Mallorqu

ladministraci de justcia . . . . . . . . . . . . . 271 lexercici de la justcia criminal al tombant dels segles xiii i xiv . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272 Entre la jurisdicci civil i una justcia de la terra . . . 277la defensa del territori . . . . . . . . . . . . . 280 Esglsies encastellades i celleres fortificades . . . . . . 280

Els castells i les prestacions militars . . . . . . . . 283 les comunies del bisbe de Girona . . . . . . . . . 288Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295

tercera part

lA sOCIEtAt RURAl A tRAvs DE lA pARRqUIA

El clErgat Parroquial . . . . . . . . . . . . . . 299

Controls externs sobre els clergues parroquials . . . . . . 299 bisbes i ardiaques . . . . . . . . . . . . . . 300 Capellans i institucions eclesistiques gironines . . . . 303Els crrecs religiosos a les parrquies gironines. . . . . . 310 Noms i crrecs . . . . . . . . . . . . . . . 311 Nombre i distribuci geogrfica . . . . . . . . . . 313 Repartiment de les tasques rectorals . . . . . . . . 317 patrimoni i rendes . . . . . . . . . . . . . . 319Els clergues al capdavant de les parrquies . . . . . . . 329 Condici i formaci . . . . . . . . . . . . . . 329 El clergat i la cultura escrita . . . . . . . . . . . 334 Nivell de vida . . . . . . . . . . . . . . . . 336 procedncia social i familiar . . . . . . . . . . . 340 Control episcopal sobre els clergues . . . . . . . . 343Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . 355

Els laics i la Parrquia: noblEs i PagEsos . . . . . . . . 359Els nobles, entre lallunyament i laprofitament de la parrquia 359 Els grans senyors i la fundaci de les capelles castrals . . 360 Els cavallers i la lluita pel control de les parrquies rurals . 367 lascens dels ciutadans arriba al camp . . . . . . . 376Els parroquians i el seu enquadrament religis a travs de la parrquia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 380


Els grups socials a linterior de les parrquies rurals . . . 381 la formaci religiosa dels laics . . . . . . . . . . 388 El compliment dels sagraments eclesistics . . . . . . 392 Excomunicats, pecadors i heretges . . . . . . . . . 398 les confraries rurals . . . . . . . . . . . . . . 406 lassistncia als pobres i als malalts . . . . . . . . 411lobreria i la participaci dels laics en la gesti de la parrquia 416 El manteniment de lesglsia i la difusi de les obreries . . 417 Els recursos econmics de les obreries . . . . . . . 424 lobreria, sota el control de la pagesia de mas . . . . . 429Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 433

Parrquia i coMunitat rural . . . . . . . . . . . . 437El naixement de les universitats rurals . . . . . . . . . 439 Universitats de castells i viles . . . . . . . . . . 440 Universitats de parrquies . . . . . . . . . . . . 447 Funcions de les universitats . . . . . . . . . . . 450les comunitats rurals en conflicte . . . . . . . . . . 457 les comunitats de cara a lexterior . . . . . . . . . 457 lluites a linterior de la comunitat . . . . . . . . . 460Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 466

conclusions gEnErals . . . . . . . . . . . . . . . 471Fonts documentals . . . . . . . . . . . . . . . 472la parrquia en el territori rural de Girona . . . . . . . 474la parrquia i la senyoria . . . . . . . . . . . . . 476la parrquia i la societat rural . . . . . . . . . . . 477 Els clergues . . . . . . . . . . . . . . . . 477 Els senyors . . . . . . . . . . . . . . . . 478

Els pagesos i les comunitats rurals . . . . . . . . . 480Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 482

fonts i bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . 487Fonts documentals publicades . . . . . . . . . . . 487sigles utilitzades . . . . . . . . . . . . . . . . 493

12 Elvis Mallorqu

bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . 495

aPndixs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5391. les parrquies del bisbat de Girona, segles x-xiv . . . . 539

Ardiaconat de Girona . . . . . . . . . . . . 540 Ardiaconat de la selva . . . . . . . . . . . . 549 Ardiaconat dEmpries . . . . . . . . . . . . 555 Ardiaconat de besal . . . . . . . . . . . . 5622. El registre de la dcima eclesistica de 1364 . . . . . 572 la contribuci dels beneficis eclesistics a la dcima de 1364 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 572 la contribuci de les obreries parroquials a la dcima de 1364 . . . . . . . . . . . . . . . . . 578 les capellanies dels ardiaconats de Girona i la selva se- gons la dcima de 1364 . . . . . . . . . . . . 5823. El repartiment de les tasques dels clergues parroquials de quart, llagostera i paret Ruf, 1308-1321 . . . . . . . 5844. les activitats dels clergues de Crulles i Monells, 1302-1333 5885. El capbreu del blat de loli de lobra de sant Mart vell, 1364- 1380 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 590

docuMEnts . . . . . . . . . . . . . . . . . . 595

ndExs coMPlEMEntaris . . . . . . . . . . . . . . 637Figures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 637Mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 638taules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 639

la parrquia s i ha estat una pea essencial de lestructura or-ganitzativa de lEsglsia; la cllula bsica dorganitzaci des de lalta edat mitjana, quan les dicesis van esdevenir territoris massa amplis per ser operatius en determinats aspectes de la vida diria dels cristi-ans i es van subdividir en unitats ms petites. la parrquia, ja llavors, era una circumscripci territorial i alhora una comunitat de fidels que compartia determinats aspectes de la vida religiosa: uns clergues, una esglsia, un cementiri, etc., amb tot el que envolta el funcionament de la instituci eclesial.

per a ledat mitjana la parrquia era molt ms que aix. Era tamb un marc de sociabilitat per a la poblaci rural que eventualment podia servir per organitzar-se polticament. Era tamb un mbit dexercici de la senyoria, utilitzat per al cobrament de rendes. la parrquia era, a ms a ms, lescena on es posaven de manifest solidaritats, jerarquies o rivalitats a escala local.

s possible considerar la parrquia medieval noms des del punt de vista de les funcions religioses que exercia, com un espai utilitzat pels bisbes per facilitar el control del territori dioces. Elvis Mallorqu Garcia, en aquest llibre, fruit de la seva tesi doctoral, ha triat preci-sament el cam contrari, el danalitzar la parrquia des de tots els angles possibles. I ho fa, a ms, procurant situar la parrquia en el seu context, en el sentit ms ampli, per tant, contraposant-la a altres institucions, relacionant-la amb els diversos elements que configuren la societat medieval fins a pintar un fris ric de matisos. per aquest motiu el llibre sestructura en una srie de captols que aborden els grans temes des dels quals s possible estudiar el paper de la parrquia en el mn medieval.

pRlEG

14 Elvis Mallorqu

Des daquesta perspectiva, malgrat que lEsglsia a travs de les parrquies tingus un paper homogenetzador, la realitat a escala regi-onal s molt variada. En bona part de la Catalunya vella els individus sidentifiquen en els textos escrits amb relaci a la parrquia on viuen. No s aix en la majoria de regions peninsulars de la mateixa poca. I aquesta caracterstica distintiva namaga moltes ms que aquest llibre aclareix admirablement.

s ben sabut que Catalunya conserva un tresor amb la documen-taci medieval, difcilment superable. sol fer-se esment dels pergamins conservats, anteriors a lany mil, per no es parla prou dels milers i milers de documents dels segles xiii i xiv que es conserven als arxius eclesistics o notarials, per posar noms dos exemples. I una de les principals virtuts daquest valuosssim patrimoni rau en la possibilitat de combinar fonts documentals de tipus molt divers: algunes procedents dels arxius episcopals o diocesans, altres de les diverses senyories de la regi i uns quants ms dels rics arxius de les notaries que llavors funcionaven en una muni de petites viles. Aix s precisament el que fa amb particular destresa Elvis Mallorqu, que ha dedicat una bona part dels seus anys de recerca a descobrir i donar a conixer documents com els que procedien del monestir de sant Miquel de Crulles.1 Aquest llibre s sobretot el resultat duna seriosa recerca als arxius, intentant explorar tots els tipus de documents possibles. Alguns es mereixen per ells mateixos ledici acurada que nha fet lautor com en el cas de lexcepcional registre del bisbe de Girona anomenat llibre verd dels Feus del 1362 que permet conixer amb detall qui cobrava els delmes de cada parrquia.2

lmbit de la recerca s una part de la dicesi de Girona, formada pels dos ardiaconats de la selva i Girona, que a grans trets coincideix amb els lmits del comtat. Aquest s un espai on hi havia una xarxa densa i antiga, constituda per quasi dos centenars de parrquies. sa-bem que desprs del segle xi sn poqussims els canvis o segregacions de parrquies.

Aquest s un territori que Elvis Mallorqu coneix pam a pam. Dalguns indrets citats ja nha fet i publicat estudis monogrfics Monells, begur, lloret, sant Mateu de Montnegre i les Gavarres en general. les explicacions sempre sacompanyen amb casos concrets,

1. Mallorqu, E., El monestir de Sant Miquel de Crulles a ledat mitjana, la bisbal dEmpord: Ajuntament, 2000.

2. Mallorqu, E., El llibre verd del bisbe de Girona (1362-1371), Girona: Dipu-taci de Girona, 2011.


molts situats en mapes. El lector trobar, a travs de la parrquia, una profunda reflexi sobre la histria del paisatge i del poblament. En un captol podr resseguir les diverses esglsies parroquials i els altres temples, ms dun centenar, que no tenien estatus parroquial. tamb ressegueix el fenomen de les sagreres, o celleres, i la formaci dels nuclis de poblament concentrat mentre es mantenien els venats de masos dispersos. s aquest un punt crucial que sens dubte dna sentit a la importncia dels territoris parroquials. Nhi ha daltres. per exemple, labsncia duna slida xarxa de termes castrals com la que es troba coetniament en comarques de ms al sud o ms a loest.

El llibre s especialment til en la descripci del clergat parroqui-al, un tema en el fons molt inexplorat en la Catalunya medieval. shi examinen les figures dels rectors, sagristans, domers, diaques, clavers i beneficiats, figures de qui dna noms i exemples concrets de les seves tasques, per tamb sobre els nivells de vida i les relacions que establien amb bisbes, famlia dorigen i laics de la parrquia. Aquest s un aspecte en general ignorat perqu precisament requereix un co-neixement de les realitats locals ms que no pas els principis generals.

bona part del llibre es dedica a analitzar el paper dels laics en les parrquies. Aix inclou la noblesa, de la qual Elvis Mallorqu s un bon coneixedor i ha contribut decisivament a clarificar-ne genealogies, dominis o rendes, i les jerarquies internes com les que diferencien senyors de castells i cavallers de cases fortes. tal com es demostra de manera clara, a principis del segle xiv encara hi havia molts nobles que cobraven delmes, per tamb sobserva un distanciament que es manifesta per exemple en la construcci de capelles en castells i resi-dncies nobiliries.

Un dels captols centrals i indispensables del llibre s el que es dedica a la relaci dels clergues amb els seus parroquians laics. Aques-tes experimentaren una important transformaci amb el Iv Concili del later, del 1215, que va comportar un canvi radical en exigir dels laics un major comproms i una major responsabilitat. El concili promogu un esfor seris per controlar la prctica religiosa a les parrquies. En imposar lassistncia a la missa o el compliment dun conjunt de sagraments, encoratjava un contacte molt ms regular amb lEsglsia i el missatge cristi. Fruit daquest esperit sn les visites pastorals on, amb inusitada vivesa, sinterroga tant a clergues com a laics i que recentment han esdevingut un centre dinters per si mateix.3

3. PuigvErt, j. M.; Monjas, l.; PErEa, E.; sol, x., Les visites pastorals: dels orgens medievals a lpoca contempornia, Girona: CCG Edicions, 2003; Monjas, ll., La Reforma

16 Elvis Mallorqu

la responsabilitat dels parroquians afectava especialment la gesti dels obrers encarregats de la cura del temple i els seus bns mobles, i duns recursos que els pertocava administrar com el blat de loli que aqu es descriu amb sorprenent precisi. lobreria es pot convertir llavors en un mirall de les tensions de la societat local i per tant es donen enfrontaments. Aquests sn reveladors del paper que unes elits podien assolir al capdavant de les institucions parroquials o de les jerarquies internes com la que es demostra en loposici entre rustici i iuvenes homines. la complexitat daquestes estructures parroquials tamb deixa un marge per a la religiositat individual amb la proliferaci de petites confraries locals, amb les institucions de beneficis i amb les disposicions per a la sepultura.

Aquest llibre t lenorme encert de mostrar la parrquia en relaci amb la senyoria. No shi perd locasi de fer un estudi seris dels drets senyorials per exemple passant revista als nombrosos capbreus conser-vats per la dicesi de Girona. Aix permet constatar que la parrquia fou en molts casos la circumscripci territorial utilitzada per gestionar els diversos drets senyorials. s a dir, lmbit utilitzat per al cobrament de rendes, la instituci de batllies o lorganitzaci de monopolis.

Aquesta exploraci dels drets senyorials permet avaluar correcta-ment el delme, un dels elements pels quals la recerca dElvis Mallor-qu comena a ser valorada arreu. El delme s una pea essencial de leconomia del bisbat, els monestirs i la principal font dingressos per a molts nobles de la regi, a ms, s clar, de ser una de les prestacions de la pagesia ms quantioses. El bisbe de Girona ha dadmetre que sn sovint els laics els qui es queden amb una part substancial dels delmes de les parrquies. tot i els esforos desplegats des de la reforma gregoriana, els bisbes no aconsegueixen posar fi a aquesta realitat. per durant els segles xiii-xiv aconseguiren obtenir-ne el reconeixement dels seus detentors per tal dequiparar-los a feus com una impressionant srie dhomenatges conservats a larxiu de la Mitra de Girona demostra a bastament. tal com diu Roland viader, el delme ha tingut un paper estructurant en la proliferaci rpida de feus i fidelitats, en lafirmaci de les jerarquies feudals.4

Amb relaci a aquest darrer punt, lestudi dElvis Mallorqu ofereix una esplndida visi dels poders dels bisbes gironins als segles xiii i

eclesistica i religiosa de la provncia eclesistica tarraconense al llarg de la baixa edat mitjana: a travs dels qestionaris de visita pastoral, barcelona: Fundaci Noguera, 2008.

4. viadEr, R., la dme dans lEurope des fodalits. Rapport introductif, dins: d. (ed.), La dme dans lEurope mdivale et moderne, toulouse: presses Universitaires du Mirail, 2010, p. 7-38.


xiv. Al costat daspectes ms coneguts com el patrimoni o els intents de controlar el nomenament dels clergues que tenen la cura dnimes de les parrquies, sens mostren aspectes indits de lautoritat episco-pal com ls que feia de les excomunions. En una magnfica taula es presenten els motius dexcomuni (cf. taula 29), entre els quals ocupa un lloc destacat la no-assistncia a les comunies, aix s, la fora armada que el bisbe podia mobilitzar entre els habitants de la dicesi.

No obstant aix, lautor tamb ens assenyala els lmits del poder episcopal o laic damunt de les parrquies. En primer lloc, rendes que es queden al si de la comunitat parroquial, delmes menors, primcies i oblacions dels fidels. Malgrat visites pastorals i excomunions, encara a principis del segle xiv ens trobem amb una realitat local que no acaba de sotmetres a les directrius episcopals.

Com tots els bons estudis aquesta s una tesi que en suggereix daltres i que obre nous camins, com lestudi del poder episcopal, la proliferaci de les universitats rurals o la difusi de models artstics i culturals en el mn rural. En les pgines daquest llibre Elvis Mallorqu ens acompanya pel difcil cam del mig, entre els estudis dhistria de lEsglsia i els dhistria del feudalisme, entre unes parrquies objecte preuat de domini senyorial i alhora base duna sociabilitat pagesa. El resultat, del tot reeixit, s una contribuci brillant al coneixement de la Catalunya medieval.

llus to figuEras Universitat de Girona

pRElIMINAR

la histria del present llibre sinicia deu anys enrere, quan vaig comenar a treballar decididament en el que acabaria convertint-se en la tesi doctoral. Aleshores, havia enllestit diferents recerques derivades del treball de recerca de nou crdits del doctorat, presentat el 1997 a la Universitat de Girona amb el ttol dUn territori en evoluci: Cru-lles i la conca mitjana del Dar del segle ix als inicis del segle xiv,1 i acabaven daparixer publicats dos treballs ms, un era ledici del fons documental del monestir de sant Miquel de Crulles i laltre la sntesi de levoluci del masss de les Gavarres amb especial incidncia en el fins aleshores massa desconegut perode medieval.2

El primer projecte de la tesi doctoral tenia com a objectiu lanlisi de la llarga etapa de creixement medieval, dels segles xi al xiii, a travs destudis microhistrics de diversos indrets i sectors de les terres de Girona. segurament, la idea era massa ambiciosa perqu no shavien fet, encara, recerques arqueolgiques, toponmiques i documentals que servissin de base per reconstruir de manera fidedigna la realitat paisat-gstica medieval. De fet, alguns treballs puntuals sobre Riudellots de

1. part dels materials recollits en el treball de recerca van ser reelaborats en alguns articles, cf. Mallorqu, E., El mas com a unitat dexplotaci agrria. Reps dels seus orgens, dins El mas medieval a Catalunya. Quaderns del Centre dEstudis Comar-cals de Banyoles, nm. 19, 1998, p. 45-64; d., Els mbits de la solidaritat pagesa en una comunitat rural de la Catalunya vella (Crulles, s. xiii i inicis del xiv), dins j. bar-rull; j. j. busquEta; E. vicEdo (eds.), Solidaritats pageses, sindicalisme i cooperativisme, lleida: Institut dEstudis Ilerdencs, 1998, p. 185-203; d., Homes, viles i masos (Crulles, 1319), dins R. congost; ll. to (dirs.), Homes, masos, histria, barcelona: publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999, p. 43-89.

2. Mallorqu, E., El monestir de Sant Miquel de Crulles a ledat mitjana, la bis-bal dEmpord: Ajuntament, 2000 [PSMCR]; d., Les Gavarres a ledat mitjana, Girona: CCG Edicions, 2000.

20 Elvis Mallorqu

la selva, sant Mateu de Montnegre, Monells i lloret, juntament amb recerques daltres autors, ens han fet constatar la complexitat existent a lhora daproximar-se a les formes del poblament i de locupaci del sl de ledat mitjana i, alhora, la necessitat urgent de combinar dife-rents fonts dinformaci, essencialment els capbreus senyorials i els registres notarials de ledat mitjana, i de partir dels cadastres i dels amillaraments dels segles xix i xx.

s per aquest motiu que el plantejament inicial de la tesi es va anar modificant dacord amb les indicacions del doctor llus to Figue-ras, director de la tesi, a mesura que elaborava les diferents parts que finalment han constitut lestudi. El punt de partida va ser un primer esbs, elaborat entre el 2002 i el 2003, sobre el paper de la parrquia en lorganitzaci del territori, amb especial atenci a la seva dimen-si territorial, a la seva evoluci entre els segles x i xiv, als delmes i als altres drets parroquials, al paper dels clergues parroquials com a portaveus de la jerarquia eclesistica i a la implicaci dels laics en la vida i en la gesti de la parrquia. Entre els anys 2004 i 2005 vaig explorar les implicacions de les parrquies i dels castells termenats en lestructuraci del territori del bisbat de Girona, en laparici dels nuclis de poblament concentrat castells, celleres i viles, en la per-vivncia del poblament dispers en masos, en la definici dels grups de la societat rural gironina nobles i pagesos, sobretot i, a lltim, en la construcci de les senyories feudals, de ladministraci de justcia i de la defensa militar del territori. A partir de la tardor del 2005 i durant el 2006 vaig acabar destructurar la tesi doctoral en tres grans apartats: un primer sobre labast de la presncia de la parrquia en el territori rural de la dicesi de Girona; un segon sobre els grups socials clergues, nobles i pagesos i les seves relacions amb les parrquies rurals, i un tercer sobre les rendes associades a la parrquia i les for-mes a travs de les quals el marc parroquial permet estructurar les senyories feudals i les comunitats rurals.

la tesi doctoral, finalment, va ser llegida a la Facultat de lletres de la Universitat de Girona el 26 de mar del 2007. El tribunal que la va avaluar, format pels professors Josep M. salrach (Universitat pompeu Fabra), pascual Martnez sopena (Universitat de valladolid), Roland viader (CNRs, toulouse), Joaquim M. puigvert (Universitat de Girona) i pere Ort (Universitat de Girona), li va concedir la mxima qualifi-caci. Amb posterioritat a aquesta data, he ampliat algunes qestions puntuals de la tesi doctoral, com lorigen i la difusi dels venats i de les celleres a les terres gironines entre els segles xi i xiv, i, grcies a la beca de Cincies socials concedida pel patronat Francesc Eiximenis de la Diputaci de Girona, mhe encarregat de ledici i lestudi complets


del llibre verd dels Feus del bisbe de Girona, pea clau que permet entendre millor el paper del delme com a fonament de leconomia de tots els senyors medievals gironins.3 Finalment, lobtenci de la xIx beca de la Fundaci Noguera el 2009 ha suposat lempenta defi-nitiva per a la publicaci de la tesi doctoral, per la qual cosa agraeixo la confiana dipositada en mi pel jurat de la beca i per la direcci de la fundaci. Ha estat locasi per estructurar de manera ms coherent els materials de la tesi i fer-la menys feixuga del que era abans.4

* * *

Afortunadament, no he estat sol en el llarg cam de la tesi. per comenar, he dagrair les observacions i comentaris de llus to Figue-ras, director de la tesi, pere Ort, Rosa lluch, vctor Faras i Aymat Catafau, professors dhistria medieval de les universitats de Girona, barcelona, pompeu Fabra i perpiny, i tamb de llus Monjas i xavier soldevila, que mhan perms anar situant les meves primeres idees sobre la tesi i, sobretot, reconduir pacientment la nebulosa didees, de documents i de projectes que tenia al cap i entre mans. tamb agraeixo les crtiques i els suggeriments dels membres ja esmentats del tribunal de la tesi doctoral, que he tingut en compte per a la publicaci final. De manera ms general, em sento en deute envers tots els professors de la Universitat de Girona, de la Universitat pompeu Fabra i de la Universit de toulouse-le Mirail que he tingut al llarg de la llicencia-tura i del doctorat dHistria, entre els quals voldria destacar els noms de pierre bonnassie, Monique bourin, Jos ngel Garca de Cortzar, Josep M. salrach, Rosa Congost, xavier torres i Enric saguer. tamb han estat profitoses les converses amb els companys de llicenciatura i doctorat que ens hem endinsat en el camp massa poc reconegut de la investigaci histrica.

3. Mallorqu, E., les celleres medievals de les terres de Girona, Quaderns de la Selva, nm. 21, 2009, p. 117-148; d., Els venats: orgens i evoluci duna demarcaci territorial a linterior de les parrquies del bisbat de Girona, segles x-xiv, dins J. bols; E. vicEdo (eds.), Poblament, territori i histria rural, lleida: Institut dEstudis Ilerdencs, 2009, p. 361-396; d., El llibre verd del bisbe de Girona (1362-1371), Girona: Diputaci de Girona, 2011 [LVBG].

4. bona part de les taules dels apndixs de la tesi doctoral, amb els quals hem elaborat figures i mapes, no els hem incls en aquesta publicaci. per tal de consultar-los, cf. Mallorqu, E., parrquia i societat rural al bisbat de Girona, segles xiii i xiv, tesi doctoral indita, Girona, Universitat de Girona, 2007 (consultable a i .

22 Elvis Mallorqu

Ms enll de la universitat, aquest treball de recerca no hauria estat possible sense moltes altres persones. En primer lloc, tots els arxivers que mhan ajudat a cercar pergamins i llibres medievals, en especial Joan boadas (AMGi), Josep Matas i santi soler (AHG), Gabriel Roura () i Joan villar (ACG), xavier prez i quim Carreras (ACsE), quim Daban (sAMlM), Josep M. pons Guri () i Hug palou (AHFF) i, de manera molt especial, Josep M. Marqus () (ADG). A continuaci, els companys dels instituts densenyament secundari de llagostera i santa Coloma de Farners i els membres de lAssociaci dHistria Rural de les Comarques Gironines, el Centre dEstudis selvatans, la revista Gavarres i la Colla Excursionista Cassanenca, especialment en pitu basart, lEloi Madri, lngel Madri, en Joan llins, en Narcs Figueras, en Miquel borrell i en pere Gifre que mhan perms aprendre molts aspectes del passat de la terra on vivim. Finalment, he dagrair la pacincia infinita de la gent que tinc ms a prop, els meus pares Josep i M. ngels, el meu germ David, els meus sogres Josep i Dolors, en Josep, la Cristina i la teia i, sobretot, la Iolanda, la sira i la Duna.

Riudellots de la selva, gener del 2011

ACA Arxiu de la Corona dArag (barcelona)ACG Arxiu Capitular de GironaACs Arxiu Capitular de solsonaADG Arxiu Dioces de GironaADM Arxiu Ducal de Medinaceli (dins lArchivo de la Nobleza, de

toledo)AMGi Arxiu Municipal de GironaACbE Arxiu Comarcal del baix Empord (la bisbal dEmpord)ACsE Arxiu Comarcal de la selva (santa Coloma de Farners)AMs Arxiu Municipal de saltANC Arxiu Nacional de Catalunya (sant Cugat del valls)AHG Arxiu Histric de GironaAHH Arxiu Histric dHostalricAHMC Arxiu Histric Municipal de CalellaAHMCl Arxiu Histric Municipal de Cornell de llobregatAMsFG Arxiu Municipal de sant Feliu de GuxolsAMsU Arxiu Municipal de la seu dUrgellApF Arxiu patrimonial del mas Ferrer (bescan)

bCAH biblioteca de Catalunya, Arxiu HistricsAMlM servei dArxiu Municipal de lloret de MarsAMp servei dArxiu Municipal de palams

AbREvIACIONs

24 Elvis Mallorqu

c. columna ed. orig. edici originalcap. captol d. dem (el mateix autor)cf. confer compareu nm. nmerocomp. compilador p. pginacoord. coordinador s. nm. sense nmerodir. director vol. volumed. editor

Fa ms dun segle, lhistoriador francs pierre Imbart de la tour va presentar una sntesi sobre levoluci de les parrquies del seu pas entre la fi de lantiguitat, en qu, deia ell, parrquia i dicesi eren sin-nims, i el segle xi, en qu les esglsies rurals, desprs de multiplicar-se arreu, havien estat privatitzades pels senyors feudals.1 Des daleshores, la parrquia ha estat considerada com una de les principals institucions de la societat rural de ledat mitjana, si b potser pel fet de ser una instituci de marcat carcter eclesistic, els historiadors lhan considerat essencialment des de lptica religiosa i no tant des dels vessants econ-mic i poltic, oblidant que les campanes de lesglsia identificaven una comunitat rural daqu, lexpressi villages clocher i en regien el temps diari i setmanal, a la vegada que marcaven els moments de festa i de dol i advertien els feligresos dels perills, de les tempestes o del pas de criminals pel poble.2

A banda de lempenta de la setmana de spoleto de lany 1980 per a lestudi de la cristianitzaci i lorganitzaci eclesistica del camp a lalta edat mitjana, en els darrers vint anys les contribucions sobre les parrquies a les diferents regions dOccident cristi han pres nous camins. Aix es pot constatar en els colloquis sobre lenquadrament

1. iMbart dE la tour, p., Les paroisses rurales du 4e au 11e sicle, pars: picard, 1979 (ed. original, 1900).

2. gaudEMEt, J., la vie paroissiale en Occident au Moyen ge et dans les temps modernes, Recueils de la Socit Jean Bodin pour lhistoire comparative des institutions, vol. 43, 1984, p. 65; gEnicot, l., Comunidades rurales en el Occidente medieval, barcelona: Crtica, 1993, p. 140; Palazzo, ., Liturgie et socit au Moyen ge, pars: Aubier, 2000, p. 107-108. per a una visi ms mplia del pes de lEsglsia sobre la societat medieval, cf. guErrEau, A., El feudalismo, barcelona: Editorial Crtica, 1984, p. 229-241; d., Lavenir dun pass incertain, pars: ditions du seuil, 2001, p. 28-31.

INtRODUCCI

26 Elvis Mallorqu

religis dels fidels a pars el 1984, sobre la parrquia en el si de les-tructura de lesglsia i com a marc de desenvolupament de les comu-nitats rurals a Fanjeaux el 1990, sobre els orgens de les parrquies a lantiguitat tardana a Roma el 1998 i a toulouse el 2003, sobre la relaci entre les parrquies i la difusi del preromnic i del romnic a sant Miquel de Cuix el 1998, sobre la configuraci territorial de les parrquies a tours el 2004, sobre la vida religiosa i els aspectes socials i econmics a linterior de les parrquies a Fanjeaux el 2004 i sobre el delme a Flaran el 2008.3

la present tesi doctoral reprn moltes de les reflexions suscitades en aquests frums per tal de contrastar-les, en el marc dun bisbat de la Catalunya vella, el de Girona, amb un conjunt heterogeni de fonts documentals: les actes de consagraci i dotaci desglsies dels segles x i xi, els diversos tipus de documents dels segles x-xiii conservats en pergam o en cartorals, les constitucions sinodals i provincials dels segles xiii i xiv i les visites pastorals i els registres episcopals del xiv. lobjectiu principal s, malgrat les dificultats existents, trobar els nexes duni entre les imatges parcials de la parrquia que proporciona cada tipus documental i, daquesta manera, obtenir una valoraci global sobre el seu paper en lestructuraci de la societat medieval. per comenar, per, cal definir el que era una parrquia a ledat mitjana.

la dEfinici dE Parrquia

El mot llat parochia t el seu origen en el grec paroikia, grup dhabitatges vens o gent que viu a lentorn dun lloc. per als medi-evalistes, per, la parrquia t altres significats: era, a la vegada, un edifici destinat al culte religis, una comunitat de fidels que hi eren batejats i enterrats per un clergue i una circumscripci territorial sobre la qual es recaptaven el delme i altres drets per al manteniment del

3. Cristianizzazione ed organizzazione ecclesiastica delle campagne nellalto medio-evo: espansione et resistenze, spoleto: Centro Italiano di studi sullAlto Medioevo, 1982, 2 vols.; Lencadrement religieux des fidles au Moyen-ge et jusquau Concile de Trente, pars: Comit des travaux Historiques et scientifiques, 1985; La paroisse en Languedoc (xiiie-xive sicles), toulouse: ditions privat Centre dtudes Historiques de Fanjeaux, 1990; PErgola, ph. (ed.), Alle origini della parrochia rurale (iv-viii sec.), Ciutat del vatic: pontificio Istituto di Archeologia Cristiana, 1999; La paroisse pr-romane et romane. Les Cahiers de Saint-Michel de Cux, vol. 30, 1999; dElaPlacE, Ch. (dir.), Aux origines de la paroisse rurale en Gaule mridionale, ivme-ixme sicles, pars: ditions Errance, 2005; La paroisse, gnse dune forme territoriale. Mdivales, vol. 29, 2005; Lglise au village, toulouse: ditions privat, 2005; viadEr, R. (ed.), La dme dans lEurope mdivale et moderne, toulouse: presses Universitaires du Mirail, 2010.


culte.4 tres elements, doncs, formen una parrquia medieval: lesglsia, la comunitat de fidels i un territori vinculat al temple. les diferents formes demprendre lestudi daquests tres elements ha condicionat notablement les explicacions dels historiadors sobre els orgens de les parrquies a les diferents regions dOccident.

Esglsia, feligresos i territori

Els primers estudiosos de la parrquia entenien que la xarxa parroquial es va constituir a partir de la fragmentaci de la parrquia originria i nica que era la dicesi, amb seu a lesglsia catedral, lnic temple des don es podien administrar el baptisme i la resta de sagraments; desprs, lestudi de les advocacions de les esglsies permetia detectar com es van anar fragmentant les primeres parrquies rurals creades com a fragmentacions de la parrquia matriu.5 El progrs de les recerques arqueolgiques sobre temples rurals de lantiguitat tardana no ha modificat gaire aquesta idea inicial: la identificaci de baptis-teris formant part de les esglsies o dels seus conjunts monumentals i lomnipresncia de conjunts de sepultures al seu entorn immediat confirma la difusi de les funcions parroquials a molts temples de les zones rurals dOccident. Ms recentment, diversos autors han rellegit les disposicions dels concilis eclesistics dHispnia i de la Gllia i daltres textos dels segles iv-vii, fixant-se en els diversos significats de parochia en aquests moments. No ha estat una tasca senzilla, atesa la polismia de la paraula en qesti: tant pot fer referncia al conjunt de la dicesi, com a un simple lloc de culte, la baslica o lesglsia parroquial. El que sembla clar, per, s que abans del segle ix no hi ha indicis que permetin afirmar que les esglsies rurals, siguin qualificades com a parrquies o no, disposin dun territori propi. En realitat, no s fins que Carlemany imposa el delme a la fi del segle viii que es comencen a configurar, molt lentament, els termes de les parrquies rurals i que es donen les primeres definicions de parroquians, conjunt de fidels lligats, inicialment per la situaci de llurs sepultures, a la figura del

4. garca dE cortzar, J. ., La sociedad rural en la Espaa medieval, Madrid: siglo xxI, 1988, p. 90; guErrEau, A., quelques caractres spcifiques de lespace fodal europen, dins N. bulst; R. dEsciMon; A. guErrEau (eds.), Ltat ou le roi, pars: ditions de la Maison des sciences de lHomme, 1996, p. 89-91.

5. iMbart dE la tour , Les paroisses..., p. 50-51 i p. 93-95; chauME, M., le modede constitution et de dlimitation des paroisses rurales aux temps mrovingiens et caro-lingiens, Revue Mabillon, vol. 27, nm. 106, 1937, p. 61-73; fourniEr, g., la mise en place du cadre paroissial et lvolution du peuplement, dins Cristianizzazione..., vol. 1, p. 498-509.

28 Elvis Mallorqu

rector de la seva esglsia, lindret on protagonitzaven els principals actes de les seves vides com a cristians: el baptisme, la confessi, las-sistncia a la missa, la comuni, els obsequis i el pagament del delme.6

s a partir del segle ix que, per a certes regions de lOccident europeu, podem comenar a parlar de parrquies en el triple signi-ficat desglsia, comunitat de feligresos i territori. Ara b, la difusi daquesta entitat social i espacial es va fer duna manera molt allargada en el temps perqu, en realitat, no s fins als segles xii i xiii que els principals compiladors de la legislaci cannica recullen la parrquia com a cllula bsica de lordenament de lEsglsia catlica. En aquest moment, doncs, la parrquia ha esdevingut, a tot arreu dOccident, un marc perfectament definit per a lorganitzaci de la societat rural.7 per aix, en aquesta recerca sobre el bisbat de Girona, desprs de presentar cronolgicament les fases de la constituci de la xarxa de parrquies gironines (cf. primera part), prenem el segle xiii com a inici del perode en qu analitzarem les relacions entre la societat rural i la parrquia (cf. segona part i tercera part).

Parrquia i comunitat rural

per a les terres gironines, els primers estudis que relacionen la societat rural amb les estructures parroquials sn obra de Josep M. Marqus i de Joaquim M. puigvert. A travs dels casos de vilob dOnyar, Avinyonet de puigvents i Riudellots de la selva, la parrquia dpoca moderna apareixia com lescenari en qu els clergues i els membres de

6. riPoll, G.; vElzquEz, I., Origen y desarrollo de las parrochiae en la Hispania de la antigedad tarda, dins PErgola, Alle origini..., p. 111-142; Palol, p. de (dir.), Del rom al romnic, barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1999, p. 394-395; saxEr, v., les paroisses rurales de France avant le ixe sicle: peuplement, vanglisation, or-ganisation, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuix, vol. 30, 1999, p. 6-35; dElaPlacE, Ch., la mise en place de linfrastructure ecclsiastique rurale en Gaule la fin de lAntiquit (ive-vie sicles aprs J.-C.), Les Cahiers de Saint-Michel de Cuix, vol. 30, 1999, p. 167-168; d., les origines des glises rurales (ve-vie sicles). propos dune formule de Grgoire de tours, Histoire et Socits Rurales, vol. 18, 2002, p. 15-17; zadora-rio, E., lhistoriographie des paroisses rurales lpreuve de larchologie, dins dElaPlacE, Aux origines..., p. 16-20; d., the making of churchyards and parish territories in the Early-Medieval landscape of France and England in the 7th-12th Centuries: A Reconsidera-tion, Medieval Archaeology, vol. 47, 2003, p. 17-18; lPEz quiroga, J., los orgenes de la parroquia rural en el occidente de Hispania (siglos iv-ix) (provincias de Gallaecia y Lusitania), dins dElaPlacE, Aux origines, p. 193-228; lauwErs, M., paroisse, paroissiens et territoire. Remarques sur parochia dans les textes latins du Moyen ge, Mdivales, nm. 49, 2005, p. 12-25; iogna-Prat, D., La Maison Dieu, pars: ditions du seuil, 2006, p. 244-246 i p. 312.

7. gaudEMEt, la vie..., p. 73-75; lauwErs, paroisse..., p. 25-30.


les comunitats rurals participaven activament i, a vegades, senfrontaven pel manteniment de costums tradicionals que entraven en conflicte amb les directrius de les autoritats diocesanes.8 Desprs de vint anys de recerques sobre les parrquies als segles xvi, xvii i xviii, sha pogut entendre millor el lloc dels clergues rurals tenint en compte la seva procedncia, la comunitat que regien i les condicions que els imposava la jerarquia eclesistica; igualment, sha destacat lestreta relaci entre les obreries parroquials i les universitats i municipis dantic rgim per al finanament de les despeses de manteniment del temple, i tamb amb les confraries, encarregades de les celebracions festives.

En contrast, no hi ha hagut cap aproximaci global ni a les par-rquies gironines ni catalanes dpoca medieval.9 I aix que alguns treballs de sntesi sobre les comunitats rurals medievals de diferents regions europees han destacat, desprs de presentar les caracterstiques dels edificis eclesistics i dels cementiris, el paper important que han tingut els feligresos en la gesti dinstitucions parroquials com lobreria, les confraries, els hospitals i les almoines, aix com la transcendncia del paper dels rectors de la parrquia, en tant que mitjancers entre la voluntat i lideari dels bisbes i les aspiracions i possibilitats de la comunitat rural. Dit duna altra manera, a partir dels vincles religio-sos dels feligresos envers el seu temple les misses, les processons, els sagraments, el cementiri, la gesti de les obreries i les confraries, els donatius als pobres i malalts, es va poder desenvolupar la vida comunitria al mn rural fins a generar unes primeres formes de go-vern comunitari, fonamentades en lassemblea de tots els habitants duna localitat per gestionar bns i drets que posseen en com les pastures, laigua, els boscos i per elegir, de manera autnoma, els representants que, durant un perode de temps, shavien dencarregar

8. Marqus, J. M., LEsglsia a vilob dOnyar, vilob dOnyar, 1978; d., Avinyonet de puigvents, poble, parrquia i castell, Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, vol. 13, 1978, p. 11-66; PuigvErt, J. M., Una parrquia catalana del segle xviii a travs de la seva consueta (Riudellots de la Selva), barcelona: Fundaci salvador vives Casajuana, 1986. vegeu, tamb, els seus treballs de sntesi, cf. PuigvErt, J. M., Esglsia, territori i sociabilitat (s. xvii-xix), vic: Eumo Editorial, 2000, p. 111-113; d., parrquia i societat rural: 15 anys dinvestigacions, Revista de Girona, nm. 202, 2000, p. 67-71; Marqus, J. M., Una historia de la dicesi de Girona (ca. 300-2000), barcelona: publicacions de lAbadia de Montserrat, 2007.

9. lany 1998 Josep M. salrach afirmava que la parrquia rural, almenys pel que fa a ledat mitjana, s un gran tema destudi que mereix una monografia, cf. salrach, J. M., solidaritat i sociabilitat pageses en els orgens de la vila (segles x-xiv), dins barrull; busquEta; vicEdo, Solidaritats..., p. 67.

30 Elvis Mallorqu

de regir la comunitat.10 En el cas del bisbat de Girona, en quin mo-ment trobem constitudes tots aquests elements que caracteritzaran les parrquies dpoca moderna? les primeres universitats gironines, corresponents a les ciutats i viles reials ms importants, neixen al se-gle xiii; la instituci sestn, a inicis del xiv, a daltres viles senyorials i monstiques i sembla que no s abans de la segona meitat del segle xiv, quan el rei i les Corts imposen crregues fiscals a totes i cadas-cuna de les comunitats per mitj dels fogatges, que es pugui imaginar una generalitzaci de les universitats a tots els indrets del regne. Aquest darrer perode ser, per tant, el moment final de la present recerca.

Una feudalitzaci sense parrquies?

que a lpoca moderna i, segurament tamb, al final de ledat mitjana parrquia i comunitat rural siguin prcticament sinnims o, potser de manera ms exacta, es confonguin contnuament, no vol pas dir que tinguessin ni el mateix origen ni la mateixa histria.11 tal com sha assenyalat per a la toscana, diversos factors incidiren, a partir del 1100, sobre lorganitzaci poltica de les comunitats ru-rals: la senyoria, la parrquia, les prctiques comunals sobre els espais conreats i incults, les transformacions de la propietat de la terra i els governs de les ciutats. Fins ara, a moltes regions italianes sha estudiat el paper dels castells i, per tant, dels senyors laics sobre lorganitzaci del territori i de la societat rural: s el que pierre toubert va definir com a incastellamento en el seu estudi sobre el laci, on els senyors feudals imposaren un control absolut tamb sobre les esglsies i els drets parroquials fins al segle xii en qu els papes de Roma i els bisbes comenaren a recuperar la seva autoritat sobre les esglsies, deixant que els senyors mantinguessin el dret de patronatge. De manera semblant, a la llombardia els senyors dels castells continuaven controlant, als segles xii i xiii, els delmes de les esglsies parroquials, per en aquest moment les comunitats vilatanes van obtenir, desprs de negociacions i

10. lE bras, G., tudes de sociologie religieuse, pars: presses Universitaires de France, 1955, vol. 1, p. 107-108; gaudEMEt, la vie..., p. 75-82; bourin, M.; durand, R., vivre au village au Moyen-ge, pars: Messidor, 1984, p. 59-98; ullMann, W., Principios de gobierno y poltica en la Edad Media, Madrid: Alianza Editorial, 1985, p. 221-222; gEnicot, Comunidades..., p. 119-140; Pastor, R., perspectivas para el estudio de las solidaridades campesinas. Edad media, dins barrull; busquEta; vicEdo, Solidaritats..., p. 38-40; brown, A., Church and Society in England, 1000-1500, Houndmills: palgrave Macmillan, 2003, p. 15-17.

11. MorsEl, J., les logiques communautaires entre logiques spatiales et logiques catgorielles (xiie-xve sicles), Bulletin du centre dtudes mdivales dAuxerre, fora de srie nm. 2, 2008.


lluites amb els senyors, unes franqueses que els van permetre constituir uns primers governs comunals, sovint amb el suport de les ciutats.12

Ms a prop de Catalunya, la poblaci rural del llenguadoc, fins al 1150, la poblaci rural es va anar estabilitzant en els castra o nuclis fortificats creats pels senyors al segle anterior i, des daleshores, les comunitats van aconseguir que els seus senyors les reconeguessin com a universitats, amb capacitat per delegar poders als cnsols elegits en les assemblees comunals. A les terres de Castella, en canvi, es detecta un major control de la parrquia per part de les comunitats rurals: als segles xii i xiii, els concejos de la tierra de Campos, tot i que no eren els propietaris de les esglsies, s que mantenien una forta capacitat de control sobre una part dels delmes i sobre lelecci dels clergues locals entre els fills dels propis parroquians. s, per, a les valls dels pirineus Andorra i les parts altes de la bigorra i el bearn, on les esglsies parroquials no noms eren els elements estructuradors de les comunitats de la vall, sin que, a la vegada, actuaven com el mecanisme a partir del qual els habitants de les valls sintegraven en un mn completament feudalitzat: ells mateixos elegien lliurement el rector que els havia de servir i es quedaven, almenys fins al segle xiii, una part substancial del delme.13

El rpid reps a levoluci social dalgunes regions mediterrnies permet entendre que el lent procs dinecclesiamento, que entre els segles ix i xi va reunir en uns mateixos indrets les esglsies, els cementiris i els llocs habitats, va contribuir, a les regions on ni els castells ni les institucions comunitries es van desenvolupar del tot, a fixar espacial-ment la poblaci i a intensificar la pressi senyorial sobre els habitants del camp a travs de la prestaci del delme. De fet, ja ho va enunciar Robert Fossier fa uns anys, que la revoluci de lany 1000, amb les-fondrament de lordre pblic heretat dels carolingis i les violncies de la noblesa i dels cavallers, va portar lencellulement de la poblaci rural a travs de la casa i la famlia, la parrquia, la senyoria i la comuni-

12. toubErt, p., Les structures du Latium mdival, Roma: cole Franaise de Rome, 1973, vol. 2, p. 867-894; MEnant, F., Campagnes lombardes du Moyen ge, Roma: cole Franaise de Rome, 1993, p. 453-454, p. 497-500 i p. 508-544; wickhaM, Ch., Co-munit e clientele nella Toscana del xii secolo, Roma: viella, 1995, p. 204 i p. 220-223.

13. bourin, M., villages mdivaux en Bas-Languedoc, pars: lHarmattan, 1987, vol. 2, p. 166-174; MartnEz soPEna, p., La Tierra de Campos occidental, valladolid: Ins-titucin Cultural simancas, 1985, p. 273-303; d., las solidaridades campesinas en la tierra de Campos durante la edad media, dins barrull; busquEta; vicEdo, Solidaritats..., p. 103-105; viadEr, R., LAndorre du ixe au xive sicle, toulouse, presses Universitaires du Mirail, 2003, p. 285-327; cursEntE, b., les abbadies ou abbayes laques: dme et socit dans les pays de lAdour (xie-xvie sicles), Annales du Midi, vol. 116, 2004, p. 301-305.

32 Elvis Mallorqu

tat; ms recentment, Joseph Morsel ha insistit tamb en el fet que els processos de parroquialitzaci, senyorialitzaci i comunitaritzaci sn tres dimensions indissociables de lenquadrament de la poblaci rural medieval i, a la vegada, poden ser tres angles daproximaci diferenciats per als investigadors que estudin aquest perode.14

pel que fa a Catalunya, la tesi de pierre bonnassie sobre la feu-dalitzaci de la societat catalana entre els segles x i xi, un referent del canvi feudal per a les regions de lEuropa mediterrnia, deixava poc marge a les esglsies rurals, si b reconeixia la importncia de lapropiaci de bns i drets eclesistics, de parrquies i de monestirs per part de magnats laics i les resistncies de pagesos i eclesistics a les violncies dels senyors feudals, emmarcades en el moviment de pau i treva de Du al pas i evidenciades amb la construcci de sagrers en lespai dasil eclesistic que envoltava els temples. Amb relaci als delmes, assenyal que a les zones de franquesa eren els nics impos-tos pblics que es recaptaven fins que, durant la revolta senyorial del segle xi, van ser apropiats pels senyors feudals, els quals els infeuda-ren a fidels laics o clergues tot i linici del corrent de restituci de delmes a lesglsia.15 Aquests elements, per, van resultar insuficients com per generar noves recerques sobre el paper de les parrquies en la feudalitzaci catalana durant els anys vuitanta del segle xx.16 Amb una excepci remarcable: les sagreres. la contribuci de Ramon Mart sobre lensagrerament, de lany 1988, i els treballs que la van seguir realitzats per pierre bonnassie, vctor Faras i Aymat Catafau, han relacionat aquests nuclis eclesials caracterstics de la Catalunya vella amb la iniciativa dels pagesos que els construren, amb el paper dels bisbes o amb el control exercit pels senyors laics.17 En part, linters

14. fossiEr, r., La infancia de Europa: siglos x-xii, barcelona: Editorial la-bor, 1984, vol. 1, p. 191-433; lauwErs, M., Naissance du cimetire, pars: Aubier, 2005, p. 269-274; MorsEl, les logiques....

15. bonnassiE, p., Catalunya, mil anys enrera, barcelona, Edicions 62, 1979-1981, vol. 1, p. 154-159, p. 273, p. 287-291 i p. 419-424, i vol. 2, p. 18-21, p. 65-67, p. 110-117, p. 155 i p. 203. per a una exposici ms completa del balan historiogrfic sobre les parrquies a Catalunya, cf. Mallorqu, E., parrquia i feudalitzaci a la Catalunya vella. Reflexions a partir del cas del comtat de Girona, segles ix-xi, dins J.-p. barraqu; ph. snac (dirs.), Habitats et peuplement dans les Pyrnes au Moyen ge et lpoque moderne, toulouse: CNRs Universit de toulouse-le Mirail, 2009, p. 50-56.

16. per exemple, en el colloqui sobre el feudalisme realitzat a Girona el 1985 cap ponent ni cap comunicant van destacar el rol de la parrquia en la feudalitzaci catalana; cf. PortElla, J. (ed.), La formaci i expansi del feudalisme catal. Estudi Gen-eral, nms. 5-6, 1985-1986, p. 7-21.

17. Mart, R., lensagrerament: ladveniment de les sagreres feudals, Faventia, nm. 10, 1988, p. 166-179; faras, v., la sagrera catalana (c. 1025-c. 1200): caractersticas y desarrollo de un tipo de asentamiento eclesial, Studia Historica, nm. 11, 1993, p. 81-


MaPa 1

les dicesis catalanes als volts del 1300

Font: MEstrE, j.; hurtado, v., Atles dHistria de Catalunya, barcelona, Edicions 62, 1995, p. 112.

121; bonnassiE, p., les sagreres catalanes: la concentration de lhabitat dans le cercle de paix des glises, dins Lenvironnement des glises et la topographie religieuse des campagnes mdivales, pars: ditions de la Maison des sciences de lHomme, 1994, p. 68-79; catafau, A., Les celleres et la naissance du village en Roussillon (xe-xve sicles),

la Seu d'Urgell

Elna

GironaVic

Barcelona

Tarragona

Lleida

Tortosa

TORTOSA

LLEIDA

TARRAGONA

BARCELONA

OSONA

GIRONA

ELNA

URGELL

Valld'Aran Capcir

Dicesi

Territori depenentde dicesis foranes

Seu diocesana

Elvis

Mall

orqu

, 201

0

34 Elvis Mallorqu

per les sagreres s fruit del millor coneixement de les actes de consa-graci i dotaci desglsies catalanes, que, entre daltres qestions, han servit per documentar el procs de creaci de parrquies als diferents territoris de la Catalunya vella (cf. mapa 1), per assenyalar-ne les for-mes, les manifestacions i les etapes i per detectar els estrets vincles amb la imposici del delme i dels altres drets parroquials a partir de la fi del segle ix.18

per a les muntanyes del pirineu pallars, Urgell, Cerdanya, la correcci de la data de la dotalia de la seu dUrgell, que no seria del 839 sin de la segona meitat del segle x,19 ha perms ressituar el procs de parroquialitzaci del bisbat dUrgell per a un perode ms tard, cosa que coincideix amb el que sha detectat al pallars i a la Ribagora, on els comtes respectius cedien delmes als seus fidels o als principals monestirs de la zona juntament amb els castells de la fron-tera o amb les esglsies del rerepas. parallelament, el comtat dOsona es va reocupar a finals del segle ix a travs dels castells termenats, a linterior dels quals hi havia les parrquies i les villes i vilars on residia la poblaci rural; i la reorganitzaci de les terres de la marca fronterera del comtat de barcelona peneds i Garraf no va tenir en compte la xarxa preexistent desglsies vinculades a villes, sin que es va estructurar a partir dels castells, de les concessions de delmes als fidels dels comtes barcelonins i de lerecci a linterior dels castells de nous temples, les noves esglsies parroquials.20

A les zones baixes de la Catalunya vella, des del valls al bisbat dElna, lluny de la frontera musulmana, la parrquia es va convertir en la demarcaci territorial bsica del territori i en una eina per a

perpiny: presses Universitaires de perpignan, 1998; faras, v.; Mart, R.; catafau, A., Les sagreres a la Catalunya medieval, Girona: Documenta Universitaria, 2007.

18. ordEig, R., Les dotalies de les esglsies de Catalunya (segles ix-xii), vic: Fun-daci Gallifa, 1993-2002, 6 vols. [DEC]; PuigvErt, x., la introducci del delme a la Marca dHispnia, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, nm. 13, 1992, p. 117-125. Aquests documents han servit de base per a moltes monografies sobre parrquies osonenques publicades per Jaume pladelasala, Ramon Ordeig i, sobretot, Antoni pladevall a la revista Ausa, de vic, a partir dels anys 1950.

19. DEC, p. 1-14; garsaball, J., sobre la pretesa data de dotaci de la seu dUrgell. Apunts per a una nova dataci, dins I Congrs dHistria de lEsglsia Catalana des dels orgens fins ara, solsona, 1993, vol. 1, p. 55-62.

20. riu, M., El paper dels castra en la redistribuci de lhbitat al comtat dOsona, Ausa, vol. 10, nms. 102-104, 1982, p. 401-409; batEt, C., lesglsia i les es-glsies en els inicis del domini comtal a la marca de barcelona, dins I Congrs..., vol. 1, p. 247-254; olivEr, J., senyors capturats? El delme a la documentaci de pallars i Rib-agora anterior al s. xii, dins ph. snac (ed.), Histoire et archologie des terres catalanes au Moyen Age, perpiny: presses Universitaires de perpignan, 1995, p. 152-160.


la feudalitzaci de la societat: els senyors controlaven tant els delmes i les altres rendes parroquials com, a travs de les capellanies i del patronatge laic, leconomia dels rectors i preveres de les parrquies.21 Centrant-nos en el bisbat de Girona, Josep M. Marqus va situar en els segles x i xi la constituci de la xarxa parroquial al bisbat de Girona, per b que rarament es documenta el mot parochia abans de lany 1000; mentrestant, Josep M. salrach sha interessat pels con-flictes generats al segle xii per la propietat laica de molts delmes de parrquies gironines, fet que xocava amb les pretensions del bisbe, dels canonges i dels abats de controlar-los directament; i, finalment, Ramon Mart ha completat la seva hiptesi inicial de lapropiaci de les esglsies i de les sagreres pels senyors, que hi solien construir els seus castells, amb la recerca sobre levoluci del significat del mot alou abans de lany 1000, cosa que lha portat a afirmar que a Girona durant el segle x es procedeix a la parroquialitzaci i a la privatitzaci dels ingressos que genera laplicaci del delme eclesistic, ... per, sense fortificacions.22

A partir del reps a la bibliografia sobre la histria de la parrquia rural a ledat mitjana, hem fixat els marcs cronolgics i espacials de la present recerca: el bisbat de Girona de linici del segle xiii, moment en qu els cnons del Iv Concili del later estableixen la parrquia com a cllula de base de lorganitzaci de lEsglsia, fins a la segona meitat del segle xiv, quan els fogatges catalans deixen entreveure lexis-tncia duna organitzaci comunitria a travs de les universitats. A ms, hem remarcat quins seran els centres dinters de la recerca: les parrquies com a entitats territorials sobre les quals es recaptava el delme, com a marcs per a lorganitzaci de la comunitat pagesa, com

21. vilagins, J., El fenomen parroquial en la societat del valls oriental a lalta edat mitjana (segles xi i xii), Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, nm. 9, 1988, p. 125-142; d., El paisatge, la societat i lalimentaci al valls Oriental (segles x-xii), bar-celona, publicacions de lAbadia de Montserrat, 2001, p. 104-130; to, ll., El marc de les comunitats pageses: villa i parrquia en les dicesis de Girona i Elna (final del segle ix-principi de lxi), dins Catalunya i Frana meridional a lentorn de lany mil, barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991, p. 226-239.

22. Marqus, J. M., Creaci i extinci de parrquies al bisbat de Girona, An-nals de lInstitut dEstudis Gironins, nm. 35, 1995, p. 405-446; d., parrquies i divisi administrativa del territori, fins al s. xi, Annals de lInstitut dEstudis Gironins, nm. 38, 1996-1997, p. 1501-1520; salrach, J. M., Disputes i compromisos entre lEsglsia de Girona i la noblesa: notes dunes difcils relacions (segles xi i xii), Anuario de Estudios Medievales, nm. 29, 1999, p. 927-957; Mart, lensagrerament: ladveniment...; d., lalou a la documentaci catalana dpoca comtal: soluci dun problema historiogrfic genric, dins La vida medieval als dos vessants del Pirineu, Andorra: Govern dAndorra, 1997, p. 41-45; d., lensagrerament: utilitats dun concepte, dins faras; Mart; catafau, Les sagreres..., p. 192-201.

36 Elvis Mallorqu

a mbits dexercici del poder senyorial i, evidentment, com a marcs per al desenvolupament dels actes de la vida religiosa dels feligresos que hi vivien. Resta per a detallar les fonts documentals que serviran per a estudiar aquestes qestions, juntament amb daltres disciplines que permeten completar les informacions procedents dels arxius. Gr-cies a la cartografia hem pogut representar sobre el mapa limpacte de les parrquies en el territori, el poblament i la societat medievals. la histria de lart i de larquitectura, des del preromnic a linici del gtic, ens han perms illustrar el vessant material de les parrquies medievals. Els avenos continuats de larqueologia medieval a les co-marques gironines han contribut a precisar millor els orgens de les esglsies parroquials gironines. I, finalment, la publicaci dels textos epigrfics de la ciutat de Girona, en espera de conixer millor els que hi ha escampats arreu de la dicesi, descobreixen les voluntats dels que els van fer redactar.

fonts docuMEntals i Marcs danlisi

No va ser fins al segle xvi que els rectors de les parrquies, a travs de les disposicions del concili de trento, van ser obligats a enregistrar els baptismes, els matrimonis i els bits en els llibres sagramentals. Aix significa que els arxius parroquials de ledat mitjana prcticament no conserven documentaci dels segles xiii i xiv.23 Al bisbat de Giro-na, espordicament, es troben pergamins o llibres daquesta poca als arxius de les parrquies, com la venda del domini de Guillem de pa-lera sobre uns masos dEsponell lany 1257, com el magnfic capbreu del castell de Crulles de lany 1319 o el no menys interessant llibre escrit pel rector de Riudellots de la selva, entre el 1387 i 1399, amb una cinquantena de testaments dels seus parroquians.24 Aix, per tal descriure la histria de les parrquies rurals gironines cal recrrer a la resta de fonts documentals disponibles, tant eclesistiques com no. la gran extensi del bisbat i lelevat nombre de parrquies ens han portat a adoptar tres marcs danlisi diferents per tal de respondre tots els interrogants que ens plantegem sobre el paper i la funci de la parrquia rural en la societat medieval. Els tres marcs tenen com a base les divisions eclesistiques existents durant ledat mitjana: la dicesi, els ardiaconats i les parrquies.

23. PuigvErt, Esglsia..., p. 94-95. A Frana, tanmateix, es conserven alguns re-gistres de matrimonis del segle xiv, cf. gaudEMEt, la vie..., p. 83-85.

24. ADG, parrquia dEsponell, pergam nm. 2 (1257.02.08), parrquia de Crulles, capbreu del segle xiv (1318.11.17-1320.02.18), i parrquia de sant Andreu sa-lou, vol. t-1 (1387-1399).


Per a una visi global: el bisbat de Girona

Creat al segle iv, el primitiu bisbat de Girona reunia els territoria o demarcacions administratives de lImperi rom depenents de la ciutat de Girona i, molt probablement tamb, dels municipis romans dAquae Calidae Caldes de Malavella i de Blandae blanes; ales-hores, almenys des del 517, tamb existia un bisbat amb seu a la ciu-tat romana dEmpries que va ser absorbit pel de Girona desprs del lliurament de la ciutat a Carlemany lany 785. Aix, a la fi del segle viii el bisbat de Girona va adquirir lextensi territorial que va mantenir durant tota ledat mitjana: els lmits eren el pirineu al nord, el mar a llevant, les muntanyes del puigsacalm, Collsacabra i Guilleries a loest i el Montseny i el Montnegre al sud (cf. mapa 2).25 potser per la co-incidncia dels lmits amb accidents geogrfics clars, no disposem de textos medievals que recullin les afrontacions del bisbat giron amb els vens: en lacta de consagraci de la catedral de Girona del 1038 noms es diu que el territori del bisbat incloa els comtats de Girona, besal, Empries i peralada.26

Els comtats existents a linterior del bisbat de Girona van ser creats al segle ix arran duna reforma administrativa menada pels mo-narques carolingis, per, en realitat, eren hereus de demarcacions ms antigues, els territoria de les antigues ciutats romanes i visigtiques.27 A grans trets, el comtat de besal abastava la zona ms muntanyenca del bisbat, els dEmpries i peralada ocupaven la plana de lEmpord i el de Girona anava de la vall de la tordera fins a la conca del ter, amb la plana selvatana com a espai principal. En el punt de confluncia

25. aMich, N. M., Les terres del nord-est de Catalunya en les fonts escrites dpoca tardoantiga (segles iv-vii), Girona: Institut dEstudis Gironins, 2006, p. 111-122. Els lmits medievals del bisbat giron sn vlids encara avui, noms amb una modificaci rel-levant: la cessi lany 1957 de les parrquies de la vall de Camprodon al bisbat de vic; cf. Mallorqu, E., Fronteres a lescala local: el mapa de parrquies del bisbat de Girona del segle xiv, dins Fronteres. Una visi des de lEmpord, Figueres: Institut dEstudis Empordanesos.

26. DEC, nm. 160 (1038.09.21). En canvi, existeixen dues delimitacions del bisbat dOsona, dels anys 978 i 1038, i dues ms del de barcelona, dels anys 1169 i 1176; cf. junyEnt, E., Diplomatari de la Catedral de vic, vic: patronat dEstudis Ausonencs, 1980-1987 [DCV], n. 445 (978.02.25); DEC, nm. 159 (1038.08.31); baucElls, J., vivir en la Edad Media: Barcelona y su entorno en los siglos xiii y xiv (1200-1344), barcelona: Consejo superior de Investigaciones Cientficas, 2004-2007, vol. 1, p. 79-86; Monjas, ll., Les comunitats parroquials del Baix Llobregat a finals de ledat mitjana, a travs de les visites pastorals del patriarca Sapera, 1414-1425, barcelona: publicacions de lAbadia de Montserrat, 2005, p. 75-76.

27. Mart, R., territoris en transici als pirineus medievals (segles v-x), dins La vida medieval als dos vessants del Pirineu, Andorra: Govern Andorr, 1995, p. 43-49.

38 Elvis Mallorqu

dels tres grans sectors del bisbat,28 shi trobava la ciutat de Girona, punt de pas obligat en els itineraris que comunicaven les terres de la pennsula Ibrica amb les del continent europeu. la seva situaci estratgica, posada de relleu en el setge de les tropes croades del rei

28. lEmpord, la selva i la Muntanya eren les denominacions populars anteriors a la creaci de les comarques actuals; cf. sabat, F., El territori de la Catalunya medieval, barcelona: Fundaci salvador vives Casajuana, 1997, p. 46-48.

MaPa 2El bisbat de Girona, segle xiv

Font: elaboraci prpia a partir del Mapa Fsic de Catalunya 1:300.000, barcelona: Institut Cartogrfic de Catalunya, 1996.

la Selva

l'Alt Empord

les Gavarres

l'Ardenya

el Montnegre

masss delMontseny

les Guilleries

les Alberes

el Baix Empord

la Planade Vic

el Valls

la Tordera

l'Onyar

el Ter

el Fluvi

la Mugael Llobregat

el Tecla Tet

el Ter

elFreser

lariera

Gavarre

s a

el Ter

el Terri

el Dar

el Ridaura

el Bess

el Mares

me

la Garrotxa

Girona

la Garrotxa

Collsacabra

masss delCanig

el Pla del'Estany

ARDIACONAT DE BESAL ARDIACONAT

D'EMPRIES

ARDIACONAT DE GIRONA

ARDIACONAT DE LA SELVA

BISBAT DEBARCELONA

BISBATD'OSONA

BISBAT D'ELNA

Elvis

Mallorqu

, 200

6Relleu

0-200 m200-600 m600-1000 m> 1000 m

bisbat deGirona

ardiaconats

rius principalsrius i rieressecundaris

0 10 km


francs Felip lArdit, lany 1285, li van merixer el ttol de clau del regne.29 A nivell quotidi, el qualificatiu que ms li corresponia era el de cap del bisbat, perqu, encara que ho fos des de feia molts segles, diversos factors van enfortir la capitalitat de Girona i van contribuir a fer ms slida la demarcaci parroquial al segle xiv. En primer lloc, la creaci i lactuaci de la cria diocesana de Girona va generar una visi global sobre tot el territori del bisbat. Els notaris, escrivans, oficials i jutges episcopals havien de distingir sovint parrquies del bisbat que compartien un mateix topnim i, per agilitar-ho, van afegir-hi refern-cies geogrfiques que, vistes des de la ciutat de Girona, tenen un sentit ben clar: s el cas de les parrquies de Riudellots, Cass, Romany i Maanet de la selva i dArenys i Romany dEmpord. En segon lloc, el govern municipal de la ciutat de Girona, tant en les protestes per les alienacions de la jurisdicci reial com en la promoci de la reintegraci al patrimoni reial, prenia el bisbat com a marc dactuaci. Daquesta manera, la dicesi de Girona esdevingu lnic bisbat catal que tenia una equivalncia en les institucions i prctiques civils: els Costums de Girona, que regulaven les relacions entre pagesos i senyors, i els pesos i mesures de la capital gironina eren vlids a tot el bisbat; el jutge dapellaci reial, amb seu a Girona, era reclamat arreu dels llocs del bisbat sota jurisdicci reial; el veguer giron, amb el suport dels jurats de la ciutat i de la resta doficials reials, podia actuar arreu del bisbat per combatre les jurisdiccions baronials; i el bisbat de Girona tamb era una demarcaci tinguda en compte per ladministraci reial, tal com demostren els fogatges dels anys 1358, 1360 i 1378.30

Al costat dels costums gironins i dels fogatges, hi ha tres regis-tres eclesistics de la dcada de 1360 que proporcionen una visi de conjunt sobre totes les parrquies del bisbat de Girona: es tracta del

29. guillEr, Ch., Girona al segle xiv, barcelona: publicacions de lAbadia de Montserrat, 1993-1994, vol. 1, p. 43-44.

30. nEgrE, p., la dicesis de Gerona: su importancia histrica, Anales del In-stituto de Estudios Gerundenses, nm. 12, 1958, p. 359-362; iglsiEs, J., El fogaje de 1365-1370. Contribucin al conocimiento de la poblacin de Catalua en la segunda mitad del siglo xiv, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, vol. 34, 1962, p. 277 i p. 340; Pons guri, J. M., Un fogatjament desconegut de lany 1358, Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, nm. 30, 1963-1964, p. 323-496; Pons guri, J. M., Les colleccions de costums de Girona, barcelona: Fundaci Noguera, 1988; riEra, A., El bisbat de Girona al primer ter del segle xv. Aproximaci al context scio-econmic de la sria ssmica olotina (1427-1428), Anuario de Estudios Medievales, nm. 22, 1992, p. 162-166; sabat, El territori..., p. 180-183 i p. 488-493; MiErEs, t., Costums de Girona, Girona: CCG Edicions, 2001 [CG]; REdondo, E., El fo-gatjament general de Catalunya de 1378, barcelona: Consell superior dInvestigacions Cientfiques, 2002.

40 Elvis Mallorqu

llibre verd dels Feus dels anys 1362-1371, del registre de la dcima eclesistica del 1364 i del nomencltor desglsies del 1368.31 per als perodes anteriors, existeixen altres possibilitats. En primer lloc, les actes de consagraci i dotaci desglsies, una font documental perfectament catalogada que illumina els primers temps de les parrquies catalanes, des de la fi del segle ix, i el naixement de les sagreres, al segle xi.32 En comparaci amb el bisbat dUrgell, amb noranta-nou actes anteriors al 1200, a Girona es conserven cinquanta-quatre dotalies completes i disset notcies fragmentries referides a la catedral de Girona, a quinze monestirs, a cinc sufragnies i a quaranta-quatre temples parroquials desigualment repartits entre els tres comtats: vint-i-un per besal, tret-ze per Girona i deu per Empries (cf. mapa 3). A partir del segle xii endavant, la consagraci de nous temples es van anar aturant, per els registres de dotalies de lArxiu Dioces de Girona contenen les escriptures de fundaci de beneficis daltars i capelles que permeten completar levoluci de la xarxa parroquial i la gesti interna de les parrquies gironines.33

En segon lloc, fruit de les reformes empreses el 1215 en el Iv Con-cili del later, que foren rebudes a Catalunya en el concili de lleida, lany 1229, es van comenar a constituir les colleccions de constituci-ons dictades en els concilis provincials i en els snodes diocesans, que permeten conixer de primera m la doctrina i la disciplina eclesis-tica, els rituals litrgics, els costums, els valors morals, les prctiques jurdiques i les activitats econmiques dels segles xiii i xiv.34 El bisbat

31. El llibre verd s un inventari dels delmes de totes les parrquies del bisbat giron, mentre que el registre de la dcima recull la contribuci de tots els beneficis eclesistics del bisbat de Girona a la dcima concedida pel papa al rei pere III el Ceri-monis per als anys 1363 i 1364; mentrestant, el nomencltor desglsies de lany 1368 s una relaci de crrecs desglsies i monestirs citats a les assemblees sinodals i que servia, amb tota seguretat, per comprovar-ne lassistncia; cf. LVBG; Pons guri, J. M., Nomencltores de la dicesis gerundense en el siglo xiv, Anales del Instituto de Estu-dios Gerundenses, nm. 17, 1964-1965, p. 5-78; ACA, Reial patrimoni, Mestre Racional, vol. 1802 (1364).

32. per a ledici ms completa, cf. DEC. Es tracta dun tipus documental inexis-tent fora de Catalunya, provena i del nord dItlia; cf. lauwErs, Naissance..., p. 141-144.

33. Es coneixen, almenys, cinquanta-cinc fundacions de beneficis del segle xiii i vuitanta-una de la primera meitat del segle xiv; cf. Marqus, J. M., Fundaciones de beneficios en el obispado de Gerona, s. xii-xviii, Anthologica Annua, nm. 36, 1989, p. 498-503.

34. noguEr, t.; Pons guri, j. M., Constitucions sinodals de Girona de la prim-era compilaci, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, nm. 18, 1966-1967, p. 49-212 [CSG]; Pons guri, J. M., Constitucions conciliars tarraconenses (1229 a 1330), Analecta Sacra Tarraconensia, nm. 47, 1974, p. 65-128, i nm. 48, 1975, p. 241-363 [CCT]. sobre les possibilitats de la font, cf. Pontal, O., Les statuts synodaux, turnhout: brpols, 1975, p. 85-89.


MaPa 3les actes de consagraci desglsies al bisbat de Girona, 904-1200

Font: DEC. Els nmeros corresponen a les esglsies citades a lapndix 1, on figuren agrupades per ardiaconats.

42 Elvis Mallorqu

de Girona s la dicesi amb ms assemblees sinodals de la provn-cia eclesistica tarraconense, que s on es van celebrar ms concilis provincials vint-i-vuit al segle xiii i vint-i-vuit ms al xiv de tota lEsglsia catlica. Mentre que a la vena dicesi de barcelona es van reunir tretze snodes entre el 1229 i el 1344, a Girona sen compten almenys trenta-quatre entre els episcopats de berenguer de Castellbis-bal i Arnau de Mont-rodon, entre el 1245 i el 1348 (cf. taula 1).35 Fins ara, de les constitucions sinodals gironines se nha estudiat les seves coincidncies i divergncies amb relaci a les disposicions canniques del dret eclesistic universal, per potser falta aprofundir en les circum-stncies histriques que van generar aquesta legislaci i en les seves conseqncies sobre les parrquies medievals i, en concret, sobre els rectors que les dirigien i sobre els seus feligresos.

taula 1bisbes i snodes diocesans de Girona, 1199-1369

Bisbe Episcopat Snodes ConstitucionsRamon de palafolls 1214-1218Alemany dAiguaviva 1219-1227Guillem de Cabanelles 1227-1245berenguer de Castellbisbal 1245-1254 10 2pere de Castellnou 1254-1279 11 11bernat de vilert 1279-1291 1bernat de vilamar 1292-1312Guillem de vilamar 1312-1318 1pere de Rocabert 1318-1324 1 1pere dUrrea 1325-1328Gast de Montcada 1329-1334Gilabert de Crulles 1334-1335Arnau de Mont-rodon 1335-1348 10 71berenguer de Crulles 1348-1362 10 30nnec de vallterra 1362-1369 4 56total 48 171

Font: CSG, p. 53-212; buEno, El derecho..., p. 57-113; Monjas, La reforma..., p. 89-91.

35. buEno, s., El derecho cannico cataln en la baja Edad Media, barcelona: Edicions de la Facultat de teologia de Catalunya, 2000, p. 11 i p. 57; Marqus, J. M., Recensi. Al marge del dret cannic dioces de Girona durant la baixa edat mitjana, Annals de lInstitut dEstudis Gironins, nm. 42, 2001, p. 691-693; Monjas, ll., La reforma eclesistica i religiosa de la provncia eclesistica Tarraconense al llarg de la baixa edat mitjana a travs dels qestionaris de visita pastoral, barcelona: Fundaci Noguera, 2008, p. 75-91; baucElls, vivir..., vol. 1, p. 341-348.


En tercer lloc, des de lany 1294 es conserven els primers registres generats per una primerenca administraci episcopal gironina, organit-zada pel notari Guillem de socarrats, que exerc fins al 1311. A partir del 1313, es va consolidar una notaria de loficial o vicari episcopal al costat de la del mateix bisbe. Aquesta darrera, entre el 1313 i el 1332 va ser regida per pere Capmany que tamb va confeccionar la segona part del Cartoral de Carlemany, va redactar el Cartoral de Rbriques vermelles i va encetar un registre de delmes que actualment es coneix, precisament, com a protocol de pere Capmany (cf. taula 2).36 Grcies a ell, ladministraci episcopal i la cria diocesana van fer un pas endavant en la seva organitzaci interna. Fruit daix, i a banda dels cartorals, disposem duns registres episcopals classificats en dues sri-es: els de lletres contenen, a part de les cartes enviades pels bisbes, moltes informacions sobre els nomenaments de clergues de la dicesi i algunes dallades sobre ordenacions, mentre els de Notaria recullen tots els documents elaborats per la notaria episcopal; a ms, disposem dalguns registres dels processos mantinguts a la cria episcopal i de volums que recullen cpies de les institucions de beneficis de diferents poques.37 En el present estudi, bviament, no hem emprat tota la nombrosssima documentaci episcopal, sin que noms hi hem acudit de manera puntual i sempre amb relaci a qestions molt concretes. per exemple, hem pogut resseguir el dest dels delmes parroquials en mans de laics al llarg dels segles xiii i xiv grcies a la segona part del Cartoral de Carlemany i del Cartoral de Rbriques vermelles, al protocol de pere Capmany i a dos registres ms del fons de la mitra.

36. Marqus, J. M., Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. ix-xiv), barcelona, Fundaci Noguera, 1993, 2 vols. [CCBG]; Marqus, J. M.; Puig, J. de; sErrat, A., El Cartoral de Rbriques vermelles de Pere de Rocabert, bisbe de Girona (1318-1324), barcelona: Fundaci Noguera, 2009 [CRV]; d., Regest del protocol del notari de la cria diocesana de Girona pere Capmany (anys 1313-1367), Arxiu de Textos Catalans Antics, vol. 28, 2009, p. 265-453 [PPC].

37. PPC, p. 269-276. A la mateixa poca, el bisbe pon de Gualba, de barcelona, va agrupar els registres episcopals en les sries dels Registra Communium, les Collationes i els Registra Ordinatorum; cf. baucElls, vivir..., vol. 1, p. 295-314.

44 Elvis Mallorqu

taula 2Els registres de ladministraci episcopal, 1294-1340

Registres Nombre de documents Total

Abans 1290

1291-1300

1301-1310

1311-1320

1321-1330

1331-1340

Cartoral de Carlemany 517 4 21 71 11 624Cartoral de Rbriques vermelles

89 9 15 53 18 1 185

protocol de pere Capmany

1 225 77 48 351

Escriptures de Delmes 166 56 38 18 7 22 307lletres 132 3 2.033 847 3.015Notaria 618 416 372 1.823 912 4.141processos 2 6 10 26 74 112 230Dotalies 348 32 28 45 49 67 569total 1.122 857 532 810 4.092 2.009 9.422

Fonts: CCBG, CRV, PPC; ADG, Mitra, calaix 5, vol. 24 i calaix 11, vol. 6b; ADG, lletres, vol. U-1, U-2, U-2b, U-3, U-4, U-5, U-6 i U-7; ADG, Notaria,vol. G-1, G-2, G-3, G-4, G-5, G-6, G-7, G-8, G-9, G-10, G-11, G-12, G-13, G-14 i G-15; ADG, processos, srie general; ADG, Dotalies, vol. D-1, D-2, D-3, D-4, D-5, D-6, D-7, D-8, D-9, D-10, D-12, D-14, D-18, D-19, D-20, D-21, D-22, D-23, D-29, D-152 i D-154. Dels registres de notaria a partir del vol. G-7, dels anys 1329-1331, noms hem comptat els documents que figuren en el repertori selectiu elaborat per Josep M. Marqus.

Des de la mitja distncia: els ardiaconats de Girona i la Selva

la consistncia territorial del bisbat de Girona no va eliminar les demarcacions internes al seu interior. A partir del segle xii, els comtats altmedievals de Girona i besal es van anar diluint dins el territori sot-ms a lautoritat dels comtes de barcelona i reis dArag; mentrestant, els comtats dEmpries i peralada es convertiren en les baronies duns poderosos llinatges nobiliaris, els comtes dEmpries i els vescomtes de Rocabert, respectivament, molt sovint enfrontats entre ells. A partir del segle xiii, els reis dArag van concedir als veguers plena capacitat dactuaci militar i jurisdiccional en els districtes territorials depenents de nuclis urbans, de tal manera que les vegueries de Girona i besal, juntament amb dues ms de menors, Camprodon i la Ral, van comenar a prendre forma si b a les terres depenents dels comtes dEmpries i dels vescomtes de Cabrera i Rocabert el poder reial era noms no-minal.38 En contrast, lautoritat del bisbe de Girona, especialment al

38. sabat, El territori..., p. 35-40 i p. 172.


llarg dels segles xiii i xiv, es feia sentir sobre els quatre ardiaconats Girona, besal, Empries i la selva que integraven el bisbat. Els lmits dels ardiaconats gironins coincidien amb els dels antics comtats de Girona, besal i Empries-peralada. Amb una novetat: lardiaconat de la selva ocupava la meitat sud de lextens comtat giron. I amb un punt de divergncia als lmits septentrionals dels territoris de besal i Empries: mentre el comtat de besal tenia com a lmit oriental la strata francischa, els lmits de lardiaconat dEmpries sallargaven cap a ponent fins a incloure les parrquies dAgullana, la vajol, sant Juli dels torts i part de la de Capmany.39

En el present estudi, hem utilitzat els ardiaconats de Girona i la selva, aproximadament la meitat meridional del bisbat,40 per tal de reconstruir lestructura bsica del poblament de les parrquies gironines celleres, venats, masos, camins i per analitzar-hi el grau daplicaci de les mesures dictades pels snodes i pels bisbes a partir de lanlisi aprofundida de les colleccions de pergamins conservades als arxius senyorials i dels primers registres de visita pastoral. Efectivament, en els darrers vint anys shan multiplicat les publicacions descriptures dels segles ix-xiii conservades sobre pergam o copiades en cartorals que proporcionen moltes informacions sobre les parrquies rurals, per encara queden uns quants fons indits (cf. taula 3). Es tracta, princi-palment, de fons monstics, dels arxius dels bisbes de Girona i de la seu, dels reis dArag i, s clar, de fons patrimonials laics, tant nobles com pagesos, alguns dels quals remunten al segle xii.41 labsncia ms remarcable sn els arxius dels comtes dEmpries i dels vescomtes de Cabrera que, de ben segur, contenen informacions valuosssimes sobre les terres gironines, per les dificultats daccedir-hi durant els anys delaboraci de la tesi doctoral ens hi van fer renunciar.42

39. Pons guri, Nomencltores..., p. 10-11, p. 35, p. 51 i p. 54-55; bols, j.; hurtado, v., Atles del comtat de Besal (785-988), barcelona: Rafael Dalmau editor, 1998, p. 28-29; d., Atles dels comtats dEmpries i Peralada (780-991), barcelona: Rafael Dal-mau editor, 1999, p. 26-27.

40. Aquest territori coincideix amb les comarques del Girons, el baix Empord i la selva, que compten amb unes recents sntesis histriques; cf. albErch, x.; burch, J. (coords.), Histria del Girons, Girona: Diputaci de Girona Consell Comarcal del Girons, 2002; saur, C.; solEr, s. (coords.), Histria del Baix Empord, Girona: Diputaci de Girona Consell Comarcal del Girons, 2006; figuEras, N.; llins, J. (coords.), Histria de la Selva, Girona: Diputaci de Girona Consell Comarcal de la selva, 2011.

41. gifrE, P.; Matas, j.; solEr, s., Els arxius patrimonials, Girona: CCG Edicions, 2002, p. 13.

42. Els fons comtal dEmpries i vescomtal de Cabrera es van conservar molt de temps a la Casa pilatos de sevilla, dintre lArxiu Ducal de Medinaceli, fins que van sser traslladats a lArchivo de la Nobleza, a toledo. Afortunadament, en lactualitat

46 Elvis Mallorqu

taula 3les colleccions de pergamins referents a lantic comtat de Girona,

817-1300

shan realitzat cpies en microfilm que shan dipositat a larxiu del monestir de poblet i tamb als arxius municipals de Castell dEmpries i Hostalric, respectivament. Es-perem en el futur comprovar si les afirmacions realitzades pel conjunt del bisbat de Girona sn vlides tamb en els territoris de jurisdicci dels comtes dEmpries i dels vescomtes de Cabrera.

Fons documentals (arxiu; edici) Nombre de documents Total

Abans 1000

1001-1100

1101-1200

1201-1300

EsGlsIA DE GIRONA- bisbe de Girona (ADG; CCBG, CRV, PPC, PM, SESS) 4 18 51 479 552- seu de Girona (ACG; CDSG) 26 111 447 757 1.341- Ardiaques de Girona, la selva i besal (ADG) 1 5 44 50- sagrist major (ADG) 5 52 57- Claver (ADG) 1 3 31 35- Cabiscol (ADG) 3 3- beneficiats (ADG) 2 39 41

MONEstIRs- st. Daniel de Girona (AsD i ADG; CDSDG) * 4 27 64 347 442- st. Mart sacosta (bRAH; CSMS) * 6 9 19 34- st. pere de Galligants (ACA) 1 8 24 150 183- sta. Maria dAmer (ACA i ADG; DSMA) * 16 12 31 143 202- st. Feliu de Guxols (ACA; PMMG; PSFG) * 2 5 14 21- st. pol de Mar (ACA; DCM) * 7 19 29 55- sta. Maria de Rocarossa (ACs; CSMRR) * 30 139 169- sta. Maria de Cervi (ACA; PSMCE) 6 23 72 61 162- st. Miquel de Crulles (aca; PSMCR) 18 20 123 161

AltREs INstItUCIONs EClEsIstIqUEs- Almoina del vestuari (ADG) 1 119 120- Almoina del pa (ADG) 4 21 174 1.936 2.135- Hospital de santa Caterina (AHG) 1 10 205 216

COMtEs DE bARCElONA I REIs DARAG- Cancelleria (ACA; ACB; FAC; PACB) * 299 891 177 9 1376


les sigles en cursiva corresponen a colleccions de documents editades, cf. bibliografia. Dels fons marcats amb *, noms hem comptabilitzat els documents que figuren en les publicacions citades que fan referncia exclusiva a les terres de Girona.

Daltra banda, com la resta de llibres de ladministraci episcopal, els registres de visites pastorals permetrien un estudi global sobre el conjunt de la dicesi gironina. En el present treball, per, hem realit-zat un buidat exhaustiu de totes les visites pastorals anteriors al 1330 dels ardiaconats de Girona i la selva per ta

59 PARRÒQUIA I SOCIETAT_penjar

Documents

Transcript of 59 PARRÒQUIA I SOCIETAT_penjar