585 edat mitjana

27
1 Nivell: Continguts: Competències bàsiques treballades: Títol: Autor: Objectius: L'EDAT MITJANA Ernest Zarzoso Orellana [email protected] 1r. Cicle superior de primària CONTINUAR Utilitzar críticament fonts d'informació. Situar en el temps etapes i fets de la història personal i col·lectiva Utilitzar fons històriques per analitzar o situar esdeveniments històrics Organitzar informació i practicar tècniques d'estudi Els períodes de l'edat mitjana El feudalisme Els estaments de l'edat mitjana l'edat mitjana a Catalunya El romànic i el gòtic Identificar les línies del temps històric Conèixer els períodes de l'edat mitjana Conèixer el feudalisme Identificar els estaments de l'edat mitjana Conèixer l'edat mitjana a Catalunya Identificar i comparar dos estils artístics: el romànic i el gòtic.

Transcript of 585 edat mitjana

1

Nivell:

Continguts:

Competències bàsiques treballades:

Títol:Autor:

Objectius:

L'EDAT MITJANA 

Ernest Zarzoso Orellana   [email protected]

1r. Cicle superior de primària

CONTINUAR

­ Utilitzar críticament fonts d'informació.­ Situar en el temps etapes i fets de la història personal i col·lectiva­ Utilitzar fons històriques per analitzar o situar esdeveniments històrics­ Organitzar informació i practicar tècniques d'estudi

­ Els períodes de l'edat mitjana­ El feudalisme­ Els estaments de l'edat mitjana­ l'edat mitjana a Catalunya­ El romànic i el gòtic

­ Identificar les línies del temps històric­ Conèixer  els períodes de l'edat mitjana­ Conèixer el feudalisme­ Identificar els estaments de l'edat mitjana­ Conèixer l'edat mitjana a Catalunya­ Identificar i comparar dos estils artístics: el romànic i el gòtic.

2

LÍNIA HISTÒRICA

CONTINUAR

3

comença amb

té durant aquest període

artísticamentes donen

L'EDAT MITJANA

LA CAIGUDA DE L'IMPERIROMÀ

ORGANITZACIÓ SOCIAL MOLT JERARQUITZADA ELS COMTATS 

CATALANS S'INDEPENDITZEN

ROMÀNIC GÒTIC

i acaba ambformada de dalt a baix per

i amb el temps

ContrafortsArc de mig puntObertures petitesAbsis

Arc botantRossasaArc d'ogivaVitralls

EL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA

REINOBLES I CLERGAT

CAVALLERS

CAMPEROLS, SERFS, ARTESANS, PASTORS,...

CATALUNYA I ARAGÒFORMEN LA CORONACATALANOARAGONESA

que

S'EXPANDEIX PEL MEDITERRANI

CONTINUAR

4

LA SOCIETAT FEUDAL

El feudalisme és la forma d'rganització social i política de les terres de l'occident europeu durant l'edat mitjana.  La població medieval no tenia una llei vàlida per a tothom i hi havia persones lliures, persones amb algunes llibertats i persones que eren propietats d'altres. Era una organització piramidal encapçalada pel rei i els senyors feudals, que oferien protecció als que es estaven per sota seu.

CONTINUAR

5

DIVIDIM L'EDAT MITJANA EN DOS PERÍODES

L'ALTA EDAT MITJANA

Comprèn des del segle V fins al segle X.  Durant aquest període la vida va ser, bàsicament rural.

LA BAIXA EDAT MITJANA

Comença al segle XI i arriba fins al segle XV.  Durant aquest període les ciutats es van convertir en nuclis de gran activitat artesanal i comercial.

6

                       LA SOCIETAT A L'EDAT MITJANA (feudalisme)

SENYORS FEUDALS O NOBLES:            ­ DUCS            ­ MARQUESOS            ­ COMPTES            ­ BARONS

EL REI

EL CLERGAT:       ­ BISBES       ­ ABATS       ­ FRARES       ­ MONGESELS CAVALLERS

NORMALMENT EREN NOBLES

CAMPEROLS, SERFS, ARTESANS, PASTORS,...

CONTINUAR

7

TIPUS DE POBLAMENTS A L'EDAT MITJANA

CASTELLS

CIUTATS , VILES i CAMPS DELS VOLTANTS

MONESTIRS

CONTINUAR

8

ALS CASTELLS:

Dedicaven el temps a la vida guerrera, tornejos, caçeres, festes i cerimònies de l'homenatge.Tenien una alimentació prou variada, espècies, pa, verdures, cereals, carns,...

             ALS MONESTIRS:

Dedicaven el seu temps a l'oració,el treball, l'estudi, copiar llibres a mà, i estaven subjectes a les normes de l'orde.Tenien una alimentació bona en general ja que rebien sempre una aportació dels pagesos  anomenat (DELME)

 

CLAUSTRE

ESGLÉSIA

CUINA

MENJADOR

SALA CAPITULAR O DE REUNIONS

BIBLIOTECA

DORMITORI

CONTINUAR

EL JOC DELS CASTELLS

9

TERRES COMUNES

POBLE

MASOS

CASA DEL SENYOR

CASTELL

TERRES DEL SENYOR

EL CAMPConstruïen casa seva, fabricaven els mobles i eines de treball.  Patien moltes malaties.  Llauraven els petits terrenys que tenien i les terres del noble. Pagaven el delme a l'església.Normalment patien gana.  Solien menjar pa, sopes i llegums

LES CIUTATSVivien els artesans especiatilzats que constituïen gremis.Es comença a donar el comerç i la burgesiaHi havia comerciants i  fires.Es construíen les catedrals.S'alimentaven millor que al camp.

CONTINUAR

JOC DE VIURE AL CAMP

JOC DE VIURE A LA CIUTAT

10

ELS ARTESANS I ELS GREMIS

CONTINUAR

11

CLASSIFICA AQUESTES PARAULES EN EL QUADRE

merlet ­ claustre ­ sala capitular ­ torre de l'homenatge ­ biblioteca ­ pati d'armes ­ muralla ­ fossat ­ espitllera 

CASTELL MONESTIR

MARCA L'OPCIÓ CORRECTA DE LES DUES QUE HI HA EN NEGRETAa.­Tots els estaments socials tenien els mateixos/ diferents dretsb.­El clergat posseïa terres / tallers d'artesaniac.­ Els nobles eren una minoria / majoriad.­ Els cavallers vivien a les afores / dins del castelle.­ Els cavallers posseïen un cavall, un arnès i armes / terres i un cavall

COMPLETA AQUESTES FRASES

Els  ____________   vivien al _____________ . Eren amos de les terres, sovint lluitaven contra altres 

nobles. Els _______________ vivien al castell.  Servien als _____________. Combatien a les guerres.

El ________________ vivien als  ________________.  Posseïen terres.  Es dedicaven a _________

 i a l'estudi.  Copiaven _____________. Els _____________  depenien del senyor ____________. No 

posseïen res. Trevallaven per a ell a canvi de ________________.

COMPROVAR

12

CLASSIFICA AQUESTES PARAULES EN EL QUADRE

merlet ­ claustre ­ sala capitular ­ torre de l'homenatge ­ biblioteca ­ pati d'armes ­ muralla ­ fossat ­ espitllera 

CASTELL MONESTIR

claustresala capitularbiblioteca

MARCA L'OPCIÓ CORRECTA DE LES DUES QUE HI HA EN NEGRETAa.­Tots els estaments socials tenien els mateixos/ diferents dretsb.­El clergat posseïa terres / tallers d'artesaniac.­ Els nobles eren una minoria / majoriad.­ Els cavallers vivien a les afores / dins del castelle.­ Els cavallers posseïen un cavall, un arnès i armes / terres i un cavall

COMPLETA AQUESTES FRASES

Els  ____________   vivien al _____________ . Eren amos de les terres, sovint lluitaven contra altres 

nobles. Els _______________ vivien al castell.  Servien als _____________. Combatien a les guerres.

El ________________ vivien als  ________________.  Posseïen terres.  Es dedicaven a _________

 i a l'estudi.  Copiaven _____________. Els _____________  depenien del senyor ____________. No 

posseïen res. Trevallaven per a ell a canvi de ________________.

CONTINUAR

merlettorre de l'homenatgepati d'armesmurallafossatespitllera

nobles castell

noblescavallers

monjos i frares monestirs l'oració

llibres camperols noble

parts de la collita

13

RELACIONA AMB FLETXES

CAVALLER                   CAMPEROLS                FRARES                 REI                  NOBLE

COL∙LOCA ELS NOMS A SOTA LES IL∙LUSTRACIONS QUE CORRESPONGUI

COMPROVAR

14

RELACIONA AMB FLETXES

CAVALLER                   CAMPEROLS                FRARES                 REI                  NOBLE

COL∙LOCA ELS NOMS A SOTA LES IL∙LUSTRACIONS QUE CORRESPONGUI

NOBLES

SERFS

CÀRRECS ECLESIÀSTICS

MONJOS I MONGESCAPS MILITARS 

REI

CONTINUAR

15

FRANCS I ISLÀMICS A CATALUNYA

Els guerrers islàmics, des de Catalunya, feien incursions al nord del Pirineu, en territori franc, eduent­se collites, cremant poblacions i agafant esclaus. Per evitar això Carlemany va crear una marca entre el Pirineu i el riu Ebre anomenada La Marca Hispànica. Ell no va aconseguir el que es proposava, però el seu fill Lluís I sí i va conquerir Barcelona als islàmics l'any 801.  Aleshores el terrirori català va quedar dividit en dues zones. Una dels francs que arribava fins al riu Llobregat on els francs van construir castells al llarg del riu.  Una altre, al sud, dominada pels islàmics

EL NAIXEMENT DE CATALUNYA: GUIFRÉ I BORRELL II.

Els francs van dividir el territori de Catalunya en comtats i el comtes juraven fidelitat al rei franc. Al final de segle IX Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Osona i Girona va repoblar la zona d'Osona amb hones i dones del Pirineu i quan va morir va deixar en herència els comtats al seus fills.100 anys més tard, els islàmics van atacar, saquejar i cremar Barcelona, alesrores era comte Borrell II.  El rei franc no els va ajudar i Borrell II va declarar els comtats catalans independents.Els comtes es consideraven iguals entre ells, però reconeixien el de Barcelona, més ric i gran, com una mena de germà gran.

CARLEMANY

GUIFRÉ EL PELÓS

NAIXEMENT I EXPANSIÓ DE CATALUNYA

CONTINUAR

16

LA CORONA CATALANOARAGONESA

Els habitants del Pirineu van començar a conquerir territoris islàmics.  Així va néixer el Regne d'Aragó.  De mica en mica es va anar esnenent cap al sud fins a conquerir Saragossa.  L'any 1137 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella, filla única del rei d'Aragó. Anys despés van conquerir Tortosa i Lleida.

Jaume I va conquerir Mallorca i València i algunes zones del sud de França, això explica que avui dia en aquestes zones es parli el català.  També, per aquesta raó les banderes de Catalunya, Aragó, la Comunitat valenciana i les illes Balears tenen en comú les quatre ratlles vermelles sobre fons groc.  Era la bandera de la dinastia fundada per Guifré el Pelós, anomenada "Casal de Barcelona"

CONTINUAR

17

CONTINUAR

18

COL∙LOCA EL NOM AL PERSONATGE CORRESPONENTGUIFRÉ EL PELÓS RAMIR II BORRELL II

PERONELLARAMONBERENGUER IV

ALFONS I

PERE IJAUME I

SEGLE IXEls francs conquereixen__________________. Es formen els comtats cqatalans. Guifré el Pelós deixa al seus ________________ en herència als seus fills.

SEGLE XEls __________________ de Còrdova saquegen i cremen Barcelona.  Els francs npo ajuden al comte Borrell II.  El comte Borrell ll no renova el jurament de ________________ al rei franc.

SEGLE XIIEl comte Ramon Berenguer IV, descendent de Guifré, es casa amb Peronella, heredera del regne d'_____________________. Alfons I, fill de_____________________ i Peronella, esdevé el primer rei de la Corona catalanoaragonesa.

SEGLE XIII

Jaume I, nét d'Alfons I, hereta la corona catalanoaragonesa. __________________ conquereix Mallorca.  

COL∙LOCA LES PARAULES QUE FALTEN EN AQUEST TEXT

COMPROVAR

19

COL∙LOCA EL NOM AL PERSONATGE CORRESPONENT

GUIFRÉ EL PELÓS RAMIR II BORRELL II PERONELLARAMONBERENGUER IV

ALFONS I PERE I JAUME I

SEGLE IXEls francs conquereixen__________________. Es formen els comtats cqatalans. Guifré el Pelós deixa al seus ________________ en herència als seus fills.

SEGLE XEls __________________ de Còrdova saquegen i cremen Barcelona.  Els francs npo ajuden al comte Borrell II.  El comte Borrell ll no renova el jurament de ________________ al rei franc.

SEGLE XIIEl comte Ramon Berenguer IV, descendent de Guifré, es casa amb Peronella, heredera del regne d'_____________________. Alfons I, fill de_____________________ i Peronella, esdevé el primer rei de la Corona catalanoaragonesa.

SEGLE XIII

Jaume I, nét d'Alfons I, hereta la corona catalanoaragonesa. __________________ conquereix Mallorca.  

COL∙LOCA LES PARAULES QUE FALTEN EN AQUEST TEXT

CONTINUAR

Barcelonacomtats

islàmicsfidelitat

Aragó Ramon Berenguer IV

Jaume I

20

L'ART A L'EDAT MITJANA

L'estil artístic és la manera d'expressar­se, o de fer les obres, d'un o d'un grup d'artistes d'una època determinada.  Per mitjà de l'estil podem saber quines tècniques utilitzaven els artistes de l'època, però també com vivia i com pensava la gent.  El ROMÀNIC  i el GÒTIC són els estils característics de l'edat mitjana.

ROMÀNIC

GÒTIC

CONTINUAR

21

INDICA A QUIN ESTIL ARTÍSTIC PERTANYEN AQUESTS EDIFICIS

CONTINUAR

22

INDICA A QUIN ESTIL ARTÍSTIC PERTANYEN AQUESTS EDIFICIS

CONTINUAR

GÒTIC

GÒTIC ROMÀNIC

ROMÀNIC

23

MAPES HISTÒRICS

En aquests mapes es pot veure la situació d'Europa i de Catalunya duran una part del període de l'Edat Mitjana.

CONTINUAR

24

comença amb

té durant aquest període

artísticamentes donen

L'EDAT MITJANA

i acaba ambformada de dalt a baix per

i amb el temps

ContrafortsArc de mig puntObertures petitesAbsis

Arc botantRossasaArc d'ogivaVitralls

que

COMPROVA­HO

RECORDA EL QUE HEM APRÉS

25

FEM EL NOSTRE ESCUT

Entrem en dues pàgines d'internet.  la primera ens indica que volen dir els objectes, animals, colors, barres,... que hi ha als escuts.  La segona ens deixa triar tot el que hem dicidit i  PODEM FER EL NOSTRE ESCUT.

CONTINUAR

26

En aquesta unitat proposa un tipus d'avalució final tipus test per comprovar el grau d'assoliment d'alguns objectius.

27