58 SOCIOLOGIA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ_reduit

FUNDACI NOGUERA

Estudis, 58

SOCIOLOGIA DE LA INDUSTRIALITZACI.

DE LA SEDA AL COT A LA CATALUNYA CENTRAL

(SEGLES XVIII-XIX)

LLorEn FErrEr i ALs

bARCELONA, 2011

Lloren Ferrer i Als, 2011

Edita: Pags Editors, S L

Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida

[email protected]

www.pageseditors.cat

Primera edici: juliol de 2011

ISbN: 978-84-9975-137-5

Dipsit legal: L-772-2011

Impressi: Arts Grfiques bobal, S L

www.bobala.cat

Relligat: Enquadernacions Prats XXI, S L

textos edievalscatalans

NDEX

SObRE LA REVOLUCI INDUSTRIAL A CATALUNYA . . . 9 El debat sobre el paper del comer colonial . . . . . . 14 Les fbriques dindianes i el seu pes en la industrialitzaci catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 El concepte de protoindustrialitzaci en la historiografia catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 El paper dels gremis . . . . . . . . . . . . . 21 La penetraci en el mercat interior . . . . . . . . . 23 Les sntesis . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Les bases comercials de la indstria catalana en el segle xix 28 La revoluci industrial en els historiadors econmics . . 29 La diversificaci industrial de Catalunya . . . . . . . 32 Enclavaments, districtes industrials o milieux innovateurs . 33 Una explicaci social de la industrialitzaci . . . . . 38 Una proposta . . . . . . . . . . . . . . . . 41 LECONOmIA DIFUSA DEL SEGLE XVIII . . . . . . . 45 Tradicions econmiques i noves oportunitats en els segles xvi i xvii . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Els blanquers a la manresa dels segles xvi i xvii . . . 47 Unes notes sobre la indstria llanera . . . . . . . 49 Claus, mules i gel . . . . . . . . . . . . . . 53 La viticultura: la via de lespecialitzaci agrcola . . . 54 Producci, comer, famlia i ascens social . . . . . 55 Les especialitzacions del segle xviii . . . . . . . . . 56 mocadors i cintes: la seda com a oportunitat . . . . 57 Galons, cordons, cintes, vetes i altres menuderies . . . 85

6 LLoren Ferrer i ALs

Les companyies de comer . . . . . . . . . . . 88 Les indianes: una experincia marginal . . . . . . 93 Els arrendaments: un ingrs complementari . . . . . 97 La indstria llanera: una tradici de la comarca . . . 103 Cardona: cnem, ferro, llana, seda . . . . . . . . 127 Santpedor: seda, transport, llana i aiguardent . . . . 129 Vi i aiguardent . . . . . . . . . . . . . . . 133 Larribada del cot . . . . . . . . . . . . . 140 La conjuntura de finals del segle xviii . . . . . . . 150

LES INDUSTRIALITZACIONS DEL COT A LA CATALUNYA CENTRAL (1801-1830) . . . . . . . . . . . . . 153 La geografia dels tres sistemes filadors . . . . . . . 159 La industrialitzaci de la bergadana a la comarca del bages 168 Sallent: fbriques de riu per cardar cot i filatura amb bergadanes . . . . . . . . . . . . . . . . 170 Laprofitament histric de laigua del riu Llobregat . . . 176 Les necessitats daigua per cardar cot . . . . . . 178 Les fbriques de riu a Sallent . . . . . . . . . 180 La importncia del treball txtil a Sallent segons el padr de 1836 . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 Recapitulaci sobre el cas de Sallent . . . . . . . 203 Santpedor: de la bergadana als telers manuals . . . . 209 La industrialitzaci de la contnua a la comarca del bages . 211 manresa. El torrent de Sant Ignasi . . . . . . . . 212 manresa. El riu Cardener . . . . . . . . . . . 243 Cardona. La fbrica de la Costa . . . . . . . . . 264 Castellgal. La fbrica barrera i monteys . . . . . . 266 Les fbriques de Navarcles . . . . . . . . . . 270 Una recapitulaci sobre la industrialitzaci de la contnua a manresa . . . . . . . . . . . . . . . . 279

EL FRACS DE LES FbRIqUES DE LLANA . . . . . . 289 Arts: de paraires a pagesos . . . . . . . . . . 289 Les experincies fallides de les fbriques de llana . . . . 291

Les experincies de fbriques llaneres al bages . . . 291

7Sociologia de la induStrialitzaci

Els fabricants del Valls busquen el bages . . . . . 308 Crisi i adaptaci de la producci de llana a moi i Castell- terol . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310

LA INDSTRIA DIFUSA DEL SEGLE XIX: TEIXITS DE SEDA I CINTERIA . . . . . . . . . . . . . . . . . 319 Els velers . . . . . . . . . . . . . . . . . 320 La cinteria . . . . . . . . . . . . . . . . . 333

La petita empresa de cinteria . . . . . . . . . 338Progrs tcnic i organitzaci del treball . . . . . . 343Comercialitzaci, mercats i producci . . . . . . . 348

LECLOSI I RECONVERSI DE LES FbRIqUES DE RIU (1830-1860) . . . . . . . . . . . . . . . . . 353 La lenta ocupaci dels rius Llobregat i Cardener . . . 362 La reconversi de les velles fbriques . . . . . . . 368

Ladaptaci de les fbriques de Sallent . . . . . . 368La reconversi de les velles fbriques de manresa . . 371Els beneficis de les fbriques txtils a mitjan segle xix . 375Energia hidrulica i mquines de vapor . . . . . . 376barcelona i la comercialitzaci . . . . . . . . . 383

Les noves i velles fbriques del Llobregat: de berga a monistrol de montserrat . . . . . . . . . . . 387 Les fbriques del Cardener: de Cardona a Castellgal . . 429 Les fbriques del Torrent de Sant Ignasi a manresa . . . 458 El manteniment de les xarxes de fbriques de teixir a m . 467

El tissatge manual a Arts . . . . . . . . . . . 469Algunes notes sobre el cas de Santpedor . . . . . . 471

LES COLNIES: FbRIqUES SENSE PObLACI. TORRENTS I SqUIES (1860-1890) . . . . . . . . . . . . . . 475 Geografia de les noves fbriques . . . . . . . . . 476 La creaci de lindustrial . . . . . . . . . . 478 Les colnies del Llobregat . . . . . . . . . . . 482 El debat sobre les colnies industrials . . . . . . 483 qui va construir les colnies industrials? . . . . . 489


Les colnies i fbriques de lAlt Llobregat . . . . . 492 Les colnies i fbriques de la comarca del bages . . . 508 Discussi dalguns tpics sobre les colnies industrials . 519 Les fbriques i colnies del riu Cardener . . . . . . . 528 Els aprofitaments hidrulics de la squia de manresa . . 542 Les societats annimes familiars . . . . . . . . . . 558

LLTImA OCUPACI DELS RIUS I LOPORTUNITAT DE LELECTRIFICACI (1890-1920) . . . . . . . . . . 561 Les petites fbriques del riu Llobregat . . . . . . . 564 Les petites fbriques del riu Cardener . . . . . . . 568 La conquesta de rius i rieres de poc cabal . . . . . . 572 Les fbriques del riu Calders. De monistrol de Calders a Navarcles . . . . . . . . . . . . . . . . 572 Les fbriques de la riera Gavarresa . . . . . . . 578 Fbriques, electrificaci i antics nuclis txtils . . . . . 579 La xarxa de fbriques del districte industrial . . . . . 590

CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . 593

FONTS UTILITZADES I bIbLIOGRAFIA . . . . . . . 627

SObRE LA REVOLUCI INDUSTRIAL A CATALUNYA*

Hem de partir de J. Vicens Vives, que lany 1958 va publicar Indus-trials i poltics, un llibre de sntesi que vist molts anys desprs mostra una frescor extraordinria: era una histria econmica de Catalunya i estava ple de preguntes i suggeriments, tot i una base emprica molt feble. El segon captol estava dedicat a lactivitat industrial i comenava escrivint s un tpic habitual parlar del desplegament extraordinari de la indstria catalana del vuit-cents. qualsevol llibre el descriu com un seguit dxits, paralitzats solament per la incompetncia dels Governs centrals (vicEns vivEs 1991: 40), per iniciar a continuaci una crono-logia: antecedents dinmics en el segle xviii a tota la geografia catalana, crisi produda per la guerra del Francs, una lleugera recuperaci de 1827 a 1834, la gran expansi fins a 1854 aquest perode s, doncs, importantssim en el desplegament econmic del vuit-cents, perqu del seu balan final dependria lesdevenidor de lestructura industrial del pas (p. 45) i una segona expansi que duraria fins al 1886 desprs de la febre dor. Vicens es va adonar del volum enorme de la indstria cotonera i de les dificultats de la metallrgia i va utilitzar un argument que desprs va reutilitzar J. Nadal:

La vida econmica de les grans potncies del segle xix fou muntada sobre el carb, com a font denergia, i el ferro com a material bsic de la indstria i del transport (...) les grans concentracions industrials en aquella poca no tenen altre origen (...) A Catalu-nya la natura sens mostr avara. Lentusiasme dels decennis de 1830 a 1850 per la recerca daquells dos minerals an minvant davant els horitzons poc encoratjadors de la realitat (vicEns vivEs 1991: 58-59).La industrialitzaci va ser una realitat a la Catalunya del vuit-

cents. Per Vicens no es queda aqu: dedica un captol al comer i

* Aquesta recerca semmarca en el projecte dinvestigaci La reconstruccin de la actividad femenina en Catalua: trabajo y movilidad social HAR 2008-0198-HIST.


als diners; un altre als grups socials, els tradicionals i els que estaven apareixent entre ells el moviment obrer del qual fa un inventari das-sociacions, ateneus i sindicats i, finalment, un captol dedicat a les fluctuacions demogrfiques, econmiques i socials i tamb humanes a travs de les generacions. Tot un programa de treball a desenvolupar pels historiadors en les dcades segents.

Tot i aix, quina havia estat la causa que Catalunya sindustria-litzs davant duna Espanya que no ho fu? Un epgraf dun captol ho resumeix la prosperitat catalana, obra collectiva, s a dir el factor hum no ents individualment, sin collectivament. Escrivia Vicens:

els catalans trobaren oportunitat dexpandir llurs activitats no so-lament aplicant al treball quotidi les energies acostumades, sin parant esment en les radicals innovacions tcniques (...) lluitant en un doble front foren capaos de crear un nucli econmic ric, complex i puixant, en el qual els factors de dissociaci ancestrals semblaren eliminats per una sola fe en el progrs collectiu (vi-cEns vivEs 1991: 24). La modernitzaci catalana es devia al carcter catal, a lesfor

collectiu, no a laprofitament doportunitats econmiques ni de con-juntures favorables. Aquesta era la part de Vicens que ser oblidada: el desenvolupament econmic no es troba en els gens de la gent.

Pocs anys desprs P. Vilar publicava el seu Catalunya dins lEspa-nya moderna. Recerques sobre els fonaments econmics de les estructures nacionals (1964). Era una monografia regional, a lestil de les escrites per molts historiadors francesos a partir de la metodologia desenvolu-pada per lescola dels Annales, amb una base marxista poc ortodoxa i amb el qualificatiu dhistria total. El primer volum estava dedicat al medi natural no hem doblidar la formaci de gegraf de Vilar; el segon als antecedents histrics; el tercer a les estructures agrries que eren analitzades a partir destudiar levoluci demogrfica, lextensi i intensificaci dels conreus, el moviment dels preus agrcoles i les crisis de subsistncies, laugment dels ingressos i el seu repartiment entre els senyors feudals a partir de lestudi dels arrendaments senyorials, les masies i masoveries. El seu ttol era molt significatiu De limpuls de les forces productives a la formaci duna burgesia nova. El quart volum es titulava La formaci del capital comercial i shi estudiava amb detall la conjuntura comercial al llarg del segle xviii i les institucions utilitzades per a desenvolupar lactivitat comercial: la botiga, la barca, la companyia i, al final, plantejava lexpansi del capital comercial quan es va obrir el mercat americ. Aquest treball ingent va posar sobre la taula lextraordinari desenvolupament que es va produir en el segle xviii en tots els camps a Catalunya i la interrelaci entre tots


els sectors de leconomia per a explicar qualsevol canvi. Encara que apareixien contnues referncies a la producci local, no sestudiaven ni les fbriques dindianes ni les dinmiques activitats manufactureres, tant de barcelona com de les ciutats de linterior.

Lany 1974 va publicar un article que intentava donar una resposta a les causes de larrencada industrial i que es va publicar a Recerques. Tenia una virtut: larrencada era fruit de la frentica activitat del xviii, per tenia un defecte, la indstria motor era sobretot les fbriques dindianes de barcelona i era el ritme daquestes el que permetia parlar dindustrialitzaci. Aix el portava a un atzucac: a la primeria del segle xix, amb totes les tragdies damunt la taula guerres amb Frana, prdua del mercat americ, crisi de subsistncia amb grans mortaldats lactivitat econmica va continuar i ho explicava dient que Catalunya shavia acostumat a produir no per consumir sin per vendre, per aquesta afirmaci no explicava la continutat del procs.

En els anys setanta, sota la influncia de Vicens i Vilar, es van iniciar investigacions que van proposar interpretacions que encara avui es debaten.

J. Fontana publicava lany 1973 el llibre Cambio econmico y actitudes polticas en la Espaa del siglo xix que recollia quatre articles en qu aplicava al cas espanyol tesis clssiques de desenvolupament del capitalisme. La tesi explicativa de la industrialitzaci es podria resumir de la manera segent: a Catalunya shavia desenvolupat una indstria cotonera (indianes versus modernitzaci) i havia aparegut una burgesia que hi estava relacionada. No podia haver-hi industrialitzaci sense mercat nacional i aquest no existia en lmbit espanyol a causa duna agricultura retardada i noms escassament a escala regional, per va ser el mercat colonial qui va prendre el relleu la industria algodonera ligaba su futuro a la continuacin del trfico colonial y creca de es-paldas a Espaa y a su mercado (p. 38). El lliure comer va ser clau per a aquest desenvolupament i la indstria va crixer sense mercat nacional. A la darreria de segle, la prdua dels mercats americans va portar a una greu crisi a la indstria cotonera i la burgesia va haver de mirar al mercat interior per a collocar els seus productes Cuando perdieron los mercados coloniales y volvieron la mirada Espaa aden-tro, para ver las posibilidades de desarrollo que les ofreca el mercado nacional, los fabricantes hubieron de percatarse de que aquel en que vivan era un pas atrasado, sometido a la explotacin de unas oligar-quas de carcter feudal. Va ser aleshores quan la burgesia es va fer liberal i va lluitar per la caiguda de lantic rgim que havia de permetre el desenvolupament duna agricultura que assegurs una demanda als seus productes.


Lany 1972 es va celebrar un colloqui a barcelona sobre histria econmica que va dedicar una sessi al comer colonial i les comu-nicacions presentades es van convertir en un debat sobre el paper daquest comer en el desenvolupament de la indstria cotonera catalana (NAdAL i tortELLA 1974). En el treball de martnez Shaw les fbriques dindianes prenien tot el seu protagonisme juntament amb el comer colonial, un factor clau per al seu creixement, encara que no es podia explicar el seu naixement per aquesta causa i Antonio Garca baquero tamb afirmava que el desarrollo industrial cataln resulta prctica-mente inconcebible de no haber contado con el mercado americano (p. 294). Josep Fontana, que tamb acceptava la potenciaci que el comer colonial va fer del desenvolupament industrial catal, introdua un mats explicatiu important: altres zones amb un actiu comer co-lonial com Cadis no es van industrialitzar la qual cosa significava que calia buscar les causes en el fet que Catalunya exportava el que produa, factor que estimulava el dinamisme intern, a diferncia dels comerciants gaditans que treballaven a comissi i no transformaven la seva ciutat.

miquel Izard va publicar Revoluci industrial i oberisme. Les Tres Clases de Vapor a Catalunya (1869-1913) (IzArd 1973). Els materials procedien de la seva tesi doctoral no publicada (escrita a la Universitat dels Andes el 1969) amb el suggeridor ttol de La revolucin industrial en Espaa. Expansin de la industria algodonera catalana, 1832-1861. Es repetien els arguments de Fontana que seran els mateixos de Nadal. Les indianes eren el punt de partida, el mercat colonial la base de lexpansi, la crisi de finals del xviii amb la prdua de les colnies va acostar un mercat interior sense possibilitats i el 1832 any de laranzel proteccionista i data de la construcci de la fbrica bonaplata moguda a vapor va ser el punt darrencada de lexpansi industrial. El cot en floca i els capitals invertits en les noves empreses eren largument que sostenia larrencada. Aquesta expansi va durar fins a la crisi de la fam de cot estimulada per la guerra de Secessi americana. Va succeir desprs una etapa de recuperaci de 1871 a 1884 i una nova crisi entre 1885 i 1890 fins que el mercat colonial antill va permetre una nova expansi entre 1891 i 1898.

m. Izard titula un captol El fallido despegue industrial i ho descriu amb els mateixos arguments que Fontana i que popularitzar Nadal:

As, a finales del xix los industriales algodoneros se encontraban, como a principios de siglo, en un crculo vicioso cuya salida pa-reca imposible encontrar. La falta de un mercado nacional les impeda coronar una serie de progresos tcnicos que a travs de


un proceso de industrializacin les hubiera podido dar la sufici-ente fuerza poltica y econmica para colaborar en la revoluci-n burguesa que hubiera debido crear dicho mercado nacional. Por ello, la industria algodonera catalana qued limitada a una industria de substitucin de importaciones sin posibilidad de competir en los mercados exteriores, enteramente vinculada a una agricultura de subsistencias (p. 64).A aquesta sntesi shi afegia un altre captol sobre les Tres Clas-

ses de Vapor que es considera el primer sindicat que es va formar a Catalunya. Inaugurava una lnia destudis sobre el moviment obrer que desenvolupava les aportacions de Vicens i que seria molt fecunda en anys posteriors.1 Jordi maluquer (MALuquEr dE MotEs 1977) avanava tamb en aquesta direcci en el seu treball sobre el socialisme.

Jordi Nadal publicava lany 1975 el seu estudi El fracaso de la revolucin industrial en Espaa. Era el primer intent dexplicar el des-envolupament econmic dEspanya i es feia a partir del model angls. Les idees principals ja es trobaven en els esquemes de Vicens i el mateix Fontana es decantava per la mateixa via explicativa. Per en aquest cas, el que ens interessa s el captol que Nadal va dedicar a la indstria cotonera i a lesquema que va dibuixar sobre el seu des-envolupament. Els antecedents del segle xviii es resolen rpidament (NAdAL 1975: 188-190): a la darreria de segle el beneficio industrial tiende as a relevar la renta seorial i les indianes sn la base del canvi i el punt de partida de la indstria moderna; a lacabament del segle xviii la filatura es va nacionalitzar i, fins i tot, es va comenar a mecanitzar: era la resposta a la crisi colonial. Es continuava pensant que el desarrollo inicial de la industria algodonera catalana aparece intmamente ligado al mercado americano encara que hi ha dades que no quadren i el mateix autor es veu obligat a afirmar que el mercat intern tindria alguna rellevncia. Aquesta etapa va servir per formar esperit dempresa emerge un sistema de sociedad incluso de men-talidad diferente, cuya consistencia tendr ocasin de ser probada en los aos venideros.

1. ms endavant m. Izard va publicar Manufactureros, industriales y revoluci-onarios (1979). Al fracs de la revoluci industrial que havia argumentat en treballs anteriors no li podia correspondre una burgesia industrial, lnica interessada a dur a terme la revoluci burgesa. La seva investigaci demostrava que la facci industrial de la burgesia catalana era minoritria, i que eren ms importants sectors relacionats amb activitats especulatives o tradicionals. El llibre s un exemple de la deriva que havia pres la historiografia espanyola sobre revoluci burgesa i revoluci industrial. Lestructuralisme althuseri havia penetrat amb fora (IzArd 1979).


La crisi provocada per les guerres, entre elles la del Francs, la prdua de les colnies, males collites i crisis demogrfiques, convertirien el perode que va de 1808 als anys trenta en una poca fosca i crtica. I s a partir daquest moment amb generacions recuperades de les crisis demogrfiques, capitals retornats de les colnies, substituci de bergadanas per mquines modernes que la industrialitzaci cata-lana va iniciar un salt qualitatiu: les fbriques creixen de grandria amb la incorporaci de la mquina de vapor, es produeixen canvis de localitzaci, el consum de cot en floca es dispara... prescindiendo de algunos accidentes, puede hablarse de una larga etapa de rpido crecimiento, de una duracin de 40 a 50 aos, desde la cuarta d-cada de la centuria hasta 1880 (p. 209). A partir daquest moment el creixement es va alentir i les causes es trobaran en els problemes del camp espanyol.

El llibre de Nadal va posar data a la revoluci industrial (i tro-bar en la fbrica moguda a vapor dels bonaplata el smbol) i la va situar en la dcada dels anys trenta. Les indianes el seu antece-dent havien estat una experincia impulsada pel comer colonial i trencada per la crisi del primer ter del segle xix. A partir daqu van comenar les investigacions sobre les caracterstiques daquest procs des de molts punts de vista, per el segle xviii va quedar relegat a un paper de comparsa i es tardar un temps a descobrir que no hi havia ruptura, sin continutat.

EL dEbAt sobrE EL pApEr dEL coMEr coLoniAL

La tesi sobre la importncia del comer colonial en el desenvo-lupament de les fbriques dindianes es va reforar amb els treballs posteriors de Carlos martnez Shaw (MArtnEz shAw 1981; 1985), ms tard Garca baquero hi va tornar a insistir (GArcA bAquEro 1991).

Els treballs de Josep m. Delgado sn els que ms han qestionat aquest model i ho han fet a partir daportar noves dades empriques sobre el tema (dELGAdo ribAs 1986, 1988, 1993, 1995). Utilitza tres lnies argumentals: a) una correcta lectura de les sries de comer amb Amrica redueix sensiblement la participaci dels txtils de cot catalans en les exportacions a les colnies. En primer lloc, Delgado demostra com abans del mercat lliure les indianes no estaven presents al mercat colonial i es collocaven ntegrament al mercat interior, com es reflecteix a partir dels estudis sobre diverses empreses. A continuaci critica les sries de comer amb Amrica en el sentit que no s possible aclarir el que eren indianes produdes a Catalunya o simples llenos


pintats reexportats; b) la comptabilitat de les empreses cotoneres con-firma el redut pes relatiu daquestes exportacions sobre la producci total i el predomini de les vendes en el mercat interior, i c) ni el marc institucional dins del qual es realitzava el comer colonial durant el segle xviii, ni les pautes de consum del mercat americ, permetien una major penetraci de les teles de cot catalanes en el mercat ultramar (dELGAdo ribAs 1995).

Aix, segons aquesta interpretaci, linters es desplaava cap al mercat interior, per Delgado concloa obrint el panorama industrial catal:

sera incorrecto extender el ejemplo de las telas de algodn cata-lanas al conjunto de la produccin industrial del Principado. La construccin naval, el pintado de lienzos, las industrias papeleras, mediera, sombrerera y sedera, el curtido, la fabricacin de encajes y puntas, el metal y la agroindustria generaron un importante valor aadido gracias a sus exportaciones al mercado americano (...) Pese a que estos sectores industriales carecan de la capacidad transformadora y de arrastre (...) favorecieron el desarrollo de un tejido industrial denso y diversificado, capaz de aportar rentas de informacin, trabajo e iniciativa empresarial, a las nuevas oportu-nidades que se presentarn en la centuria siguiente y preparado para resistir el impacto de las malas coyunturas (p. 28). La producci catalana no era noms indianes, sin molts ms

productes.

LEs FbriquEs dindiAnEs i EL sEu pEs En LA industriALitzAci cAtALAnA

Fins als anys setanta les fbriques dindianes del set-cents havien format part duna interpretaci continuista del desenvolupament catal, segons la qual eren la causa de la mecanitzaci del segle xix. Hem vist com en els anys setanta, amb la influncia de les tesis rupturistes del model angls, el paper de les indianes va quedar relegat a una simple experincia que es va expandir grcies al comer colonial i que va fracassar a finals de segle quan es va perdre el mercat americ i el mercat interior va ser incapa dassumir la producci. Lmfasi posat per J. Nadal (1975) i m. Izard (1974) en larrencada dels anys trenta van acabar marginant la indianeria en lexplicaci del procs dindus-trialitzaci.

En els anys setanta linters per les fbriques dindianes es va centrar en lestudi de casos concrets del fons de la Junta de Comer que disposa de documentaci dempreses fallides (GutirrEz 1972; ALi-Er 1974; GrAu i LpEz 1974; oLivEr JuAn 1974; snchEz suArEz 1981;


vAzquEz dE prAdA 1984), per la perspectiva del fracs va deixar el tema abandonat.

La renovaci de la historiografia anglesa en una direcci menys rupturista i acceptant vies i camins diferents per explicar la industria-litzaci, els plantejaments protoindustrials i la pregunta sobre el perqu de larrencada dels anys trenta del segle xix, va reconduir linters a les estructures productives de les fbriques dindianes i a plantejar-se lenlla amb la mecanitzaci posterior.

Es van obrir diverses vies de treball. Una tenia a veure amb lob-servaci, passada per alt, que lexportaci a Amrica estava constituda sobretot per llenos estrangers que eren pintats a barcelona. La discussi sobre el paper del mercat colonial havia reobert aquest tema (GArcA bAquEro 1991; dELGAdo ribAs 1995) com ja hem vist. Per J. Nadal, a partir dun estudi sobre la fbrica Rull (snchEz surEz 1989a) va as-senyalar el pes que tenia en la producci de les fbriques lestampaci de llenos, la qual cosa constitua una autntica especialitzaci fins ara desconeguda i que disminua el pes del cot en aquestes manufac-tures. Aquesta via hauria convertit barcelona en un centre txtil de primer ordre no principalment cotoner a nivell continental (...) els guanys acumulats en lestampaci de lli van apuntalar una indstria (la indianeria prpiament dita que es desenvolupava en condicions precries i finanar linici del procs de mecanitzaci (nAdAL 1991b). A. Snchez ha aportat ms dades sobre el tema i ha matisat que, si b s cert que a finals del segle xviii, el pintat de llenos va aconseguir un desenvolupament significatiu, la manufactura de cot va continuar sent lactivitat predominant (snchEz surEz 1992).

Aquest debat no aportava gran cosa a la continutat o no de la indianeria i la indstria del cot del segle xix, tot al contrari, si les fbriques es dedicaven fonamentalment a pintar llenos, el paper transformador de les fbriques dindianes era molt relatiu. En realitat, si J. Nadal i altres autors van treure importncia a les fbriques din-dianes, va ser perqu a principis del segle xix van perdre importncia i van ser substitudes per altres formes productives relacionades amb la mecanitzaci de la filatura en uns establiments fabrils aparentment de menor capacitat i volum que les experincies en les indianes del segle xviii. Un altre desconcert: aquesta nova filatura tenia un fort arrelament en zones de linterior que, tamb aparentment o en els esquemes dels estudiosos de les indianes, no tenia cap connexi amb la indianeria de la barcelona del xviii. La pregunta, per tant, era una altra: hi havia continutat entre les indianes i la nova filatura? Aquest era el cam adequat que havia de prendre la investigaci.


Aix suposava estudiar el procs de nacionalitzaci de la filatura del cot que estava en mans dels maltesos en el segle xviii i, desprs, si aquesta nacionalitzaci tenia res a veure amb la mecanitzaci del segle xix. Diversos estudis han analitzat el primer problema. La filatu-ra de cot estava en mans dels maltesos i va ser en els anys seixanta del segle xviii que es va comenar a plantejar si era possible produir filats a escala local i, lany 1767, ladministraci va impulsar-la per incrementar la importaci de cot de les colnies. Lany 1772 els prin-cipals fabricants dindianes van constituir la Real Compaa de Hilados de Algodn de Amrica que tenia per objectiu estimular la filatura i pressionar a la baixa els preus del cot filat dels maltesos (snchEz surEz 1989b; dELGAdo ribAs 1990; oLivErAs sAMitiEr novembre 1981). Encara que amb una evoluci errtica, la filatura de cot va comenar a introduir-se a les zones rurals seguint dos models diferents: intentant aprofitar el treball domstic daquelles zones on no hi havia cap activitat protoindustrial prvia ni cap estructura organitzativa concreta (tELLo 1987; okuno 1999; GArcA bALA 2001) i laprofitament de les xarxes protoindustrials formades per fabricants de llana i altres produccions txtils que van acabar no sols filant, sin teixint empeses en cru que eren venudes al mercat barcelon. Aquest s un procs fonamental en el desenvolupament de la indstria cotonera perqu la nova fibra es va convertir en una nova oportunitat per a bona part del territori. I individus daquestes rees la van aprofitar com ho havien fet en altres ocasions i, sorprenentment, la industrialitzaci va arrancar en bona part de linterior.

I aquesta s la sorpresa de molts dels treballs que han estudiat les fbriques dindianes. Les fbriques dindianes es van ubicar a barcelona (constituint un districte o rea de producci ben delimitat com moltes altres que hi havia a Catalunya com veurem ms endavant) i tenien el mrit dutilitzar cot la fibra que desprs triomfaria, noms aix; com que la industrialitzaci es veu en clau del triomf de la indstria cotonera i, a barcelona, la crisi era patent en els primers trenta anys del xix i el protagonisme es va traslladar a zones rurals, la tesi que sorgeix s que la manufactura es va enfonsar i el vapor bonaplata construt el 1833 es va convertir en smbol dels nous temps.

A. Snchez (snchEz surEz 1989b) ha tingut el mrit de reivindicar que no es pot menystenir letapa anterior a la introducci del vapor i junt amb el llibre de J. Thomson (thoMson 1990; 1993; 1994), amb un ttol que alludeix a aquesta etapa, sha resituat aquest perode que la historiografia de la industrialitzaci menystenia. Segons aquests autors van haver-hi canvis desprs del tancament de bona part de les fbriques dindianes; es van multiplicar els establiments fabrils modestos que es


dedicaven a la filatura i al teixit, separant les seves fases i, el que s ms significatiu, la nova activitat es va territorialitzar i les fbriques van proliferar en les rees amb activitat protoindustrial. I aquest feno-men que s el que realment dna continutat a la industrialitzaci a Catalunya s interpretat noms com a conseqncia del fracs de les indianes. Per a J. Thomson:

durant les dcades del 1770 i del 1780 hem vist que el capital comercial estava prou satisfet amb les condicions comercials es-tables que li proporcionaven uns beneficis respectables i regulars. El carcter especulatiu del comproms amb la indstria era un nou atribut (...) i els seus fabricants havien esdevingut tant co-merciants com fabricants a causa de la importncia de la seva participaci en el comer amb Amrica (...) La crisi i el comer amb Amrica van contribuir (...) al factor que va fer que la in-dustria sabandons totalment al seu dest (p. 352).

I conclou: que labast de la desinversi pugui haver proporcio-nat una oportunitat per a un tipus distint de sistemes de producci basats en la unitat domstica de producci s, evidentment, una altra cosa.

Altres factors ajudaven a fer que les grans fbriques dindianes entressin en crisi: si eren grans ho eren grcies a la poltica del go-vern, les reglamentacions, la difusi dels coneixements tcnics, les pressions malthusianes dels sobrants demogrfics, lespecialitzaci de les fbriques en el pintat i laband del teixit i filat... per en els fons el problema era que la fbrica dindianes tenia una estructura atpica en el context de la producci barcelonina subjecta a uns costos ms alts de funcionament i no podia competir amb les unitats de pro-ducci a petita escala. El domini del productor a petita escala no s sorprenent; en la indstria anglesa de teixir hi va haver un predomini similar (p. 356).

A continuaci es posava mfasi en el naixement de quelcom nou si aquest perode va ser testimoni de la crisi de la manufactura, tamb ho va ser, evidentment, del naixement duna nova indstria (...) Una nova indstria, aquesta vegada popular naixia. En realitat no naixia, simplement les antigues i dinmiques estructures productives del mn rural i les ciutats intermdies, aprofitaven i desenvolupaven una nova oportunitat com havien fet durant segles. Per a entendre aix, era necessari saber que el creixement econmic del segle xviii no havia estat noms cosa de les fbriques dindianes el districte industrial barcelon sin del districte de manresa, de Reus, dOlot, de Vic,


de matar que produen altres coses.2 La discussi sobre el concepte de protoindustrialitzaci va ajudar a fixar-shi.

EL concEptE dE protoindustriALitzAci En LA historioGrAFiA cAtALAnA

La introducci del concepte protoindustrialitzaci va ser obra a Espanya de R. Aracil i m. Garca bonaf (ArAciL i GArcA bonAF novembre 1980); per va ser J. Torras qui el va utilitzar com a model per a explicar la distribuci de la indstria llanera a Catalunya a partir de la lgica de les zones dagricultura pobra (on subicava la indstria llanera) i agricultura especialitzada en qu no es desenvolupava3 (torrAs ELiAs 1984; torrAs ELiAs i durAn 1985). Desprs van utilitzar lesmentat concepte un parell dinvestigadors que estudiaven les zones draperes de Sabadell (Muoz LLorEt 1984) i dOlesa i Esparreguera intentant comprovar la validesa de la teoria general (MusEt pons 1989). Amb prou feines hi ha treballs posteriors que utilitzin aquesta terminologia.

Lescs ress del concepte a la prctica no es correspon amb el canvi de perspectiva que va provocar sobre els estudis del segle xviii, ja que les indstries rurals (en sentit ampli no barcelonines) i tot el que es derivava del seu desenvolupament van comenar a tenir inters. Va ser aleshores quan es va comenar a descobrir una Catalunya interi-or molt activa des del punt de vista econmic, i que els mecanismes dacumulaci i creixement que sorgien de les iniciatives locals no tenien res a envejar a les fbriques dindianes de barcelona.

El mateix Jaume Torras va comenar a estudiar les estratgies productives duna empresa llanera dIgualada, la qual cosa va suscitar una mplia reflexi metodolgica (torrAs ELiAs 1986; 1987; 1992) i lobertura cap a nous temes (torrAs ELiAs 2006). Laprofundiment del coneixement de la indstria llanera sha fet tamb sota el guiatge de

2. Alhora que es discutia la decadncia de les fbriques dindianes i la substituci per una multitud de petites empreses de filats i teixits, es discutia tamb la introducci de les mquines de filar i fins a quin punt les noves estructures industrials estaven ms preparades per a assumir-les. Aix sha avanat moltssim en el coneixement de la introducci de la jenny i la bergadana (soLEr viLAbELLA 1911; soL 1992; 1995; 1997, 2002; thoMson 1998, 2001, 2003b; 2003a), sobre la throstle o la mule-jenny (snchEz surEz 1989b; thoMson 1994). Levoluci tecnolgica t una gran importncia ja que condiciona lestructura productiva i fins i tot la producci, aspectes sovint deixats de banda pels historiadors. Alguns historiadors han avanat que en un mateix moment van coexistir diferents tecnologies que eren complementries i definien una determinada forma dorganitzar el treball i la producci (soL 1997; FErrEr ALs 1999, 2004; GArcA bALA 2001). Tornarem ms endavant sobre aquest tema.

3. En realitat larticle de la RHE era el resultat duna comunicaci presentada a un congrs dhistria econmica lany 1981.


Josep m. benaul que ha analitzat la indstria de la llana a Sabadell i Terrassa a partir del procs de producci, de la tecnologia, de les estructures gremials i apuntant la continutat cap al desenvolupament del districte industrial llaner del segle xix (bEnAuL 1981; 1988; 1992; 1993; 1993b; 1993a; 1995; 1997; 2009; tardor de 1989).

El descobriment de lactivisme econmic de linterior sha desen-volupat extraordinriament en els ltims anys. Citem treballs sobre Igualada i la seva rea dinfluncia (torrAs rib 1974; 1993; torrA FErnndEz 1997), sobre Solsona (pLAnEs ALbEts 1984), sobre el maresme (soL 1985; LLonch cAsAnovAs 1997a; oLivA ricos 1999), sobre la co-marca dOsona (ALbArEdA 1981; 1982; ALbArEdA i surinyAch 1987), sobre la seda a Reus (AndrEu 1986; 1991), sobre la seda a manresa (FErrEr ALs 1986), sobre la pell (GArcA cAzorLA 1994; torrAs rib 1991; 1994), sobre la indstria naval (dELGAdo ribAs 1983); sobre la indstria de les mitges (LLobEt 1966; soL 1985; LLonch cAsAnovAs 1997b); sobre la fabricaci de claus (GrAELLs 1971) o sobre la fabricaci de gorres a Olot (ALbArEdA 1982; puiG 1988).

El concepte de protoindustrialitzaci, aplicat a Catalunya, va servir per a poc ms que per centrar latenci sobre lenorme dinamisme de les ciutats intermdies de Catalunya i el seu hinterland. No qestionaven lesquema general: crisi de les indianes a finals del segle xviii, buit i decadncia fins al sorgiment de la mquina de vapor i la gran fbrica moderna que representava el vapor bonaplata. Aquesta argumentaci concloa que el vapor sorgia del no-res, un plantejament ahistric. La industrialitzaci continuava essent cosa del cot.

Aquests estudis sobre les activitats econmiques de la Catalunya interior (i no hem fet esment a la producci agrcola vi, aiguardent, mules, cavalls, oli, etc. que gaudia tamb dun gran dinamisme) mostren que el creixement econmic es produa tamb a partir del desenvolupament daltres activitats productives que no eren el cot. matreviria a afirmar que, en el segle xviii, el cot era una activitat ms, exactament igual com ho era la seda a manresa o a Reus o les pells a Igualada, o la indstria de les mitges a matar, amb un dina-misme semblant i sotmeses a conjuntures com totes les produccions. Era aquesta suma denclavaments productius, amb una mentalitat i una cultura daprofitament de les oportunitats, el que convertia Catalunya en un territori ptim per a lacollida dinnovacions. El cot havia estat una oportunitat loportunitat de barcelona ciutat, de la mateixa manera que la seda o les pells ho eren en altres indrets. Tot i aix va ser a travs del cot que es va resoldre un dels problemes que teni-en totes les activitats protoindustrials: la dificultat per a satisfer una demanda creixent a causa de la baixa productivitat de la filatura que necessitava molta m dobra per a fer funcionar un teler.


Va ser a Anglaterra on es van inventar les primeres mquines. La jenny data de lany 1770 i avui sabem que la primera va arribar a barcelona el 1785 i que lany 1787 funcionava una fbrica a barcelona sota les ordres de la Reial Companyia de Filats. Al cap de setze anys de la seva patent, ja arribava a Catalunya i iniciava una expansi ful-gurant. Lany 17894 a berga ja hi havia catorze mquines nuevamente inventadas i lany 1790 ja nhi havia unas treinta mquinas de algo-dn, trabajando una sola muchacha en una de ellas treinta y tantos hilos.5 I va ser a linterior del pas on la jenny es va perfeccionar i va aparixer la bergadana de 120 fusos (thoMson 2003c).

Aquest canvi tcnic que siniciava era revolucionari i va acabar condicionant tot el procs productiu ja que va relacionar progrs material amb millores tcniques. El progrs tcnic es va comenar a desenvolupar en totes direccions. Per aix no era mrit de les fbriques dindianes barcelonines del segle xviii, sin de les peculiaritats del territori, i quan van arribar els nous invents procedents de Frana o dAnglaterra, es van escampar com la plvora entre els sectors productius que ja havien pres contacte amb el cot a la Catalunya interior i que necessitaven incrementar la productivitat del filat. De barcelona a berga amb prou feines hi ha dos anys de diferncia en la difusi de la jenny. La meca-nitzaci era una nova oportunitat que van aprofitar tant lenclavament de barcelona com alguns de la resta del pas (berga, Igualada o Sallent) com veurem ms endavant. La visi del procs s molt ms polidrica que la visi lineal que connectava les fbriques dindianes amb el vapor de bonaplata. s el que explicar que en molts llocs de Catalunya es comencessin a construir fbriques molt abans.

EL pApEr dELs GrEMis6

El creixement de lactivitat econmica a la Catalunya interior i la constataci duna transici a la indstria cotonera o llanera mecanitzada en el segle xix portava a plantejar el tema del paper dels gremis en aquest procs de canvi, i ms si es t en consideraci que, en el procs dindustrialitzaci, sn vistos com un fre al canvi econmic a causa

4. Lany final s illegible per t moltes probabilitats de ser aquest any (sErrA i FErrEr 1985).

5. Resposta de berga a lenquesta de Francisco de Zamora, juny, 1790, mn. 1680.6. Hi ha bons estudis sobre els gremis a Catalunya, en la majoria dels quals

es constata que foren un obstacle per al creixement econmic (picAnyoL 1962; MoLAs ribALtA 1970; 1974; sEGurA 1981; DD. AA. 1984; torrAs rib 1994; burGos rincn 1997; sErrALLonGA urquidi 2000; viros puJoLA 2000b; ALbArEdA, setembre 1982).


de plantejaments corporatius.7 Aquesta idea es va veure reforada a partir de la constataci que les activitats relacionades amb els gremis van tendir a fugir de les ciutats, precisament per evitar les limitacions corporatives, i installar-se en el camp on es podia produir amb ms llibertat. La protoindustrialitzaci, en aquest sentit, hauria estat una conseqncia daquesta fugida de la ciutat al camp. P. Vilar ha corro-borat aquesta impressi per a Catalunya: estem per tant autoritzats a admetre que del 1600 al 1640 la principal indstria catalana emigra de la ciutat al camp, i canvia la seva forma medieval gremial per una forma capitalista de la distribuci del treball (viLAr 1964-1968, vol. II, p. 324).

Ha sigut Jaume Torras qui ha introdut un element de relati-vitzaci8 (torrAs ELiAs 1999). No qestiona que lactivitat productiva gremial emigrs de la ciutat a qu anomenem ciutat?, noms a bar-celona? a petits nuclis de linterior alguns dels quals tenien gremis des del segle xiv com a mnim, per fa constar que en tots els pobles productors de teixits de llana per a comercialitzar shavien constitut gremis. s a dir que la ruralitzaci de la indstria va suposar crear nous gremis, en realitat perqu eren necessaris per a lorganitzaci de la producci local.

Els gremis o confraries a Catalunya la diferncia entre unes i altres s mnima tenien tres funcions: la primera que ajudaven a homogenetzar la producci i proporcionaven una marca que permetia, en un entorn amb escassa informaci, garantir la qualitat del producte al comprador. Si aquesta marca era apreciada, era un valor afegit que interessava a tota la comunitat. La segona que eren un instrument de solidaritat social i a travs de les quotes no sols es mantenia lestructura gremial sin que sarbitraven mecanismes per a cuidar els agremiats malalts o amb dificultats. El tercer avantatge era que el gremi dispo-sava dinstallacions comunes per realitzar determinats treballs que no es podien finanar de forma individual com ara molins o tints, entre altres (FErrEr ALs 2000). J. Torras afegeix que els gremis eren una base necessria que estructurava laccs al govern local (torrAs ELiAs 1999).

Per aquesta instituci podia patir moltes distorsions segons com evolucionaven els mercats locals, les conjuntures o la diferenciaci

7. En realitat s una visi que ja es troba en el segle xviii. Campomanes escrivia el 1774 Nada es mas contrario a la industria popular que la ereccin de gremios y fueros privilegiados (cAMpoMAnEs 1975).

8. s aquest autor el que ms ha treballat per donar la dimensi justa al mn gremial que necessita amb urgncia un replantejament (torrAs ELiAs 1986, 1987, 1992, 1999).


social que es produa en el seu si, o la confrontaci entre diferents fases de lofici (com passava entre paraires i teixidors). Era aleshores que el gremi podia convertir-se en un monopoli que impedia laccs de nous agremiats per evitar incrementar la producci; que podia tenir poca flexibilitat per adaptar-se a nous mercats i a noves produccions; que podia evitar tota competncia exterior i laparici de produccions externes al marge del sistema gremial. Per tamb podia passar tot el contrari, que els agremiats fossin els que estimulessin les noves pro-duccions, que sobrissin a innovacions tecnolgiques i que el gremi no fos cap obstacle per al canvi, dit duna altra manera, que el gremi impulss el canvi i que aquest prengus forma dindstria agremiada.

Com tota instituci, els gremis shavien creat per donar resposta a unes necessitats collectives concretes, per amb el temps, les necessi-tats variaven i amb aix el sentit poltic dels gremis que, en funci de qui els controls en cada comunitat, podien tenir una evoluci o una altra. No es pot plantejar, per tant, que els gremis fossin un obstacle al canvi econmic ja que hi ha casos (el gremi de velers de manresa, per exemple) en qu levoluci es fu des de dins i en altres que es lluitava contra tota evoluci. La veritat s que en el segle xix i xx la creaci dinstitucions corporatives que defensaven interessos va continu-ar. Els gremis no van ser necessriament contraris al desenvolupament econmic, si de cas la seva utilitzaci poltica per alguns sectors que se sentien perjudicats amb la nova liberalitzaci. Per tamb van ser proteccionistes els que havien demanat leliminaci de lesperit gremial.

LA pEnEtrAci En EL MErcAt intErior

Un altre debat que qestiona la visi rupturista de la industria-litzaci s el debat sobre el mercat interior. Hem vist ms amunt com es relacionava mercat colonial amb creixement de les fbriques din-dianes barcelonines, de manera que la desaparici del mercat colonial acabaria convertint-se en una crisi de la indstria cotonera que no es reconstruiria fins als anys trenta del segle xix.

De fet, les evidncies han anat portant a considerar el mercat interior espanyol com lautntic mercat de les manufactures catala-nes. Els estudis sobre fbriques dindianes o sobre teixits de seda han posat de manifest que el mercat interior absorbia la major part de la producci (bEnAuL 1988; MusEt pons 1988; snchEz surEz 1989a); daltra banda, historiadors daltres regions sadonaren de la presncia de catalans comerciant activament al seu territori (prEz picAzo i LEME-uniEr; prEz picAzo 1982; brAvo corEs 1991; LpEz cApont 1998). En la mateixa direcci, A. muset ha dedicat la seva tesi doctoral a demostrar


la importncia del mercat interior (MusEt pons 1993; 1995) i lany 1996 es va celebrar un congrs sobre Els Catalans a Espanya (1760-1914) en qu es corroborava mpliament aquest desenvolupament (FErrEr ALs, sEGurA MAs et al. 1996).

Alhora que es desenvolupava largument de la importncia del mercat interior, ho feia tamb la constataci que els catalans funcio-naven en forma de xarxa i que hi havia alguns pobles especialitzats en lactivitat comercial, els habitants dels quals arribaven fins a lltim rac de la pennsula. En algunes ciutats van arrelar i van acabar essent socialment considerats. Se sap poc del cas de Tortell a la Garrotxa (puiG rEixAch 1996) i una mica ms del cas de Copons i de Calaf (MusEt pons 1997). Tot sembla indicar que, de la mateixa manera que alguns pobles es convertien en enclavaments especialitzats en algun tipus de producci, el mateix passava amb el transport de mercaderies. Aix Copons i Tortell es dedicaven al comer amb la pennsula, mentre que Calaf i Santpedor ho feien amb Catalunya.

La teoritzaci daquest fenomen lha dut a terme Jaume Torras que ha utilitzat el concepte de dispora mercantil com adequat en entorns com lespanyol:

la singularitat nacional o confessional, preservada per aliances endogmiques i per lescassa integraci en la societat local, cre-en confiana mtua, faciliten la cooperaci i proporcionen ca-nals espontniament exclusius per a la circulaci dinformacions econmicament significatives. En definitiva, esdevenen poderoses armes comercials en economies en qu els costs de transacci (en particular dinformaci i dexecuci) sn molt alts per no ho sn tant per a qui t les connexions que dna una dispora extensa (torrAs ELiAs 1996). Els catalans, tot i sser del mateix pas, eren estranys a la Pe-

nnsula per la llengua i els costums i estaven en condicions ptimes dorganitzar les xarxes per les quals circulava la informaci sobre els mercats, les mercaderies i els capitals.

Aquest comer no es redua a les indianes encara que recentment sha posat de manifest que els teixits de cot senviaven fonamentalment al mercat interior mentre que a Amrica hi anaven els llenos pintats (sAnchEz suArEz 2000a), sin a tot tipus de mercaderies (sedes, cintes, llanes, claus, paper, etc.), s a dir, tot el que es manufacturava a Cata-lunya. El mercat interior estava al servei de lestructura manufacturera catalana, no nicament de la indstria cotonera.

Finalment, i era lgic que aix passs, la preocupaci pels mer-cats ha portat a estudiar-los des de la perspectiva de la demanda i no


sols de loferta com ens hem estat referint fins ara. qu consumien els catalans? Com van canviar les pautes de consum en el temps? qu demanaven els mercats exteriors? ltimament han aparegut diversos treballs des de les reflexions de J. Torras i b. Yun en un llibre conjunt amb diverses aportacions (torrAs i yun 1999) i investigacions sobre consum a partir de les informacions dels captols matrimonials (torrA FErnndEz 1997) o els drets de bolla (durAn 2003).

queda encara una pregunta sobre la cronologia daquest desen-volupament. J. Torras, el que ms ha teoritzat sobre el comer catal i les formes que va prendre en el segle xviii, larranca precisament daquest segle, una vegada leconomia havia comenat a desenvolu-par-se a finals del segle xvii i shavia produt una uni duanera entre la Corona de Castella i la dArag desprs de la guerra de Successi. Els historiadors acostumem a veure els fenmens com a nous i com a canvis, i desprs descobrim que hi ha continutats no estudiades o ignorades. Alguna cosa sembla que comena a succeir en els estu-dis sobre el comer quan es descobreixen continutats respecte del segle xvii i tamb en lestudi de societats de manufactures (MArtnEz shAw 1978; LobAto FrAnco 1994; DD. AA. 1995). Aix ens permet posar mfasi en les continutats ms que en les ruptures i cercar explicacions ms enll de la conjuntura productiva.

LEs sntEsis

Hi ha una pregunta a la qual no sha donat resposta: per qu a Catalunya es va produir aquest creixement econmic que va acabar en industrialitzaci en el segle xix? J. Torras ha exposat en un esquema sinttic els factors que hi van intervenir (torrAs ELiAs 1994): una de-terminada estructura agrria que permetia que una part de lexcedent productiu queds en mans dels que tenien el domini til, un sistema hereditari que evitava la fragmentaci i un sistema daccs a la terra que permetia absorbir el creixement demogrfic del segle xviii; a finals del segle xvi i xvii es va produir un canvi en lorientaci del comer que va passar del mediterrani a lAtlntic i laparici duna nova opor-tunitat: lexportaci daiguardents i fruites seques per a satisfer les noves demandes a canvi de pesca salada i altres manufactures. Aquest comer va ser aprofitat pels catalans que, quan es va poder comerciar lliurement per la pennsula, van ser els qui van desenvolupar les xarxes de comer; aquest increment de la demanda daiguardent va acabar estimulant la viticultura que proporcionava majors ingressos, afavorint el creixement de la poblaci i laugment de la demanda interna que es va traslladar a les manufactures txtils de qualsevol tipus, especialment les ms senzilles; en moltes comarques el creixement de la poblaci


va fer que molts pagesos no tinguessin suficient terra per garantir la subsistncia, per lincrement de la demanda sobre les antigues xarxes de treball txtil rural va crear una complementarietat molt intensa, la qual cosa va fer que la pluriactivitat per a satisfer les diverses demandes fos una caracterstica del territori.

La multiplicaci del nombre de famlies pageses que no podien obtenir terres suficients per a viuren, de famlies pageses acostu-mades a diversificar molt la seva feina i a oferir treball a lexterior sense renunciar per aix a lactivitat agropecuaria, donava lloc a una disponibilitat de treball que es combinava amb les con-nexions comercials i amb la competncia tcnica i organitzativa implcites en el desenvolupament de les indstries rurals. Tot aix donava plasticitat a leconomia comarcal, la feia receptiva a les oportunitats econmiques que es podien copsar per la vinculaci a circuits mercantils que el procs agrari havia fet ms actius i ms potents (p. 34).El creixement econmic era fruit de tota una transformaci regio-

nal qual afectava tot el territori i en el qual barcelona jugava el paper de capital i on shavia desenvolupat el sector ms modern que era la manufactura del cot. Per a Torras la clau havia estat els canvis en la divisi del treball a nivell continental i la configuraci dun sistema de drets de propietat sobre la terra i els seus fruits que condicionava favorablement la resposta a aquestes oportunitats (p. 34-35).

Per sorgeix la pregunta per qu a Catalunya, si en altres llocs de la monarquia van haver-hi tamb els mateixos estmuls? Torras argumenta que, encara que no est ben estudiat, els drets de propie-tat diferents que impedien aprofitar oportunitats com lextensi de la vinya a travs de la rabassa; o lexistncia dinteressos que poguessin protegir els vins de qualitat enfront de lextensi dels vins per a cremar; o el fet que lestanc daiguardent a Castella dificults lexpansi de la producci... per el que no vol acceptar s largumentaci de Capmany

un carcter nacional, mas no individual (...) Este como lo ha enseado ya la experiencia, fuera de la vista de los suyos perder aquella actividad y afn de lucro de sus paysanos, aquella codicia de las ganancias, de la vida laboriosa, y aquel deseo de gozar de las comodidades que esta ofrece o promete al artesano. Los catalanes son industriosos por espritu de imitacin, reunidos en pueblo, en comunidad nacional (p. 38). Jaume Torras no pot acceptar lexplicaci de Capmany No sha de

donar validesa explicativa a la invocaci dun nebuls esperit collectiu, ni tampoc a lautomtica sedimentaci cultural duna vella tradici industrial


que hauria pogut extingir-se com a daltres bandes. Aquesta cultura del treball i del negoci era lefecte de causes ben materials (p. 38).

No hi estem del tot dacord. La realitat material configura el mn mental, s cert, per el mn material s percebut tamb per un mn mental preexistent que sha configurat amb el pas del temps i que haur dinterpretar les noves condicions materials. s cert que lactitud mental podia extingir-se, per tamb podia mantenir-se i re-produir-se. Alguna cosa hauria deixat la histria passada en el mn mental de bona part de la gent que vivia a Catalunya, que interpretaven la nova realitat material com una possibilitat daprofitar oportunitats, mentre altres collectius feien tot el contrari. Les dades de la histria de finals del segle xvi quan aquest esquema encara no shavia posat en marxa indiquen la mateixa actitud que a finals del xviii quan el mn material shavia transformat profundament (GArcA EspuchE 1998).

Una altra aportaci interpretativa s la de J. maluquer de motes (MALuquEr dE MotEs juliol-agost 1984). La industrialitzaci catalana no pot explicar-se a partir dels recursos naturals ja que no es disposa ni de ferro ni de carb. La palanca de canvi va ser

un procs de creixement fonamental extensiu, s a dir, daugment sostingut de la producci sense grans guanys de productivitat en termes de producte per hora treballada (en altres paraules sense progressos tecnolgics rellevants) que va tenir lloc entre les dcades de finals del segle xviii i les primeres del xix. Aix no s contra-dictori amb un increment important i continu de productivitat en termes de producte per actiu ocupat en lagricultura ni, molt menys, en termes monetaris (p. 23). I el motor principal va ser lespecialitzaci de les comarques del

litoral en productes destinats a lexportaci, sobretot relacionats amb la viticultura, la qual cosa va estimular a les comarques de linterior a especialitzar-se en cereals, llana, fusta, ferro, bestiar i comerciar amb la costa. Per lelement distintiu del model catal era la distribuci igualitria de la renda que shavia produt a conseqncia de la degra-daci preco de les estructures feudals.

La renda igualitria proporcionava poder adquisitiu a mplies capes de la poblaci que demanaven productes de consum corrent i aprofundia el mercat interior. Lautor considera que, perqu es produs lexpansi industrial, es necessitava disponibilitat de capital (lestructura igualitria de la renda permetia aportar petits capitals i els canvis agraris possibilitaven transferncies dactius cap a la indstria); disponibilitat de m dobra (que es va produir grcies al creixement demogrfic i a la installaci de les activitats industrials en lentorn rural) i xarxes de comercialitzaci per a exportar (que no explica com van aparixer).


Per insisteix: s fonamental advertir que la clau principal de tot el procs no rau en lespecialitzaci agrria ni en les exportacions vitivin-coles, sin en el carcter relativament igualitari de la societat (p. 26).

El principal problema daquesta interpretaci s la seva validaci a nivell empric, cosa que no s gens fcil ats el carcter de les fonts, i la necessitat de validar si altres societats amb una estructura de ren-da semblant van evolucionar en la mateixa direcci i van aprofitar les seves oportunitats i es van industrialitzar. No hi ha cap dubte que la hiptesi s suggeridora i situa la perspectiva del tema en lmbit social i en lmbit de la demanda. modernitzaci econmica s alguna cosa ms que millores tcniques o avenos en lestructura productiva, s tot el grup hum que senfronta a noves oportunitats. No s gens estrany que maluquer hagi evolucionat cap a la utilitzaci del concepte de milieux innovateur per a explicar el que va passar a la Catalunya del segle xviii (MALuquEr dE MotEs 1999). La xarxa humana i dactivitat econmica que interaccionava, convertia el pas en una zona dinmica mes enll de lestricte joc de loferta i la demanda.

LEs bAsEs coMErciALs dE LA indstriA cAtALAnA En EL sEGLE xix

Avui coneixem b els intercanvis comercials que van fer possible el desenvolupament i creixement de la indstria cotonera. En el segle xviii les exportacions daiguardent cap al nord dEuropa shavien compensat amb les importacions de pesca salada un aliment fonamental per a la dieta de la poblaci i de txtils, especialment llenos (teixits semielaborats de lli) que eren pintats a barcelona i exportats cap a Amrica, on eren ms apreciats que les indianes de cot. A canvi de les exportacions de llenos, simportava cot en floca dAmrica que servia per a alimentar la indstria cotonera.

El comer colonial va reduir la seva importncia, primer per les guerres de finals de segle i desprs per la independncia de les colnies americanes, la qual cosa va obligar a una reorientaci de les bases comercials, aspecte que ha estat estudiat per J. m. Fradera (FrAdErA 1987) i ms recentment per Francesc Valls (vALLs JunyEnt 2004). Lim-portant daquestes aportacions s que veuen el comer exterior com una derivaci de la dinmica productiva de linterior.

Des de finals del segle xviii fins a 1820 el comer exterior es va transformar. En realitat van funcionar dos circuits: en el colonial van desaparixer les reexportacions de productes daltres pasos i les ar-ribades dor i plata; les exportacions es componien de vi i aiguardent i manufactures txtils i el retorn es basava en el sucre cub i altres productes colonials; el baix rendiment va portar a lentrada de co-


merciants catalans en el trfic desclaus, molt intens en aquests anys (MALuquEr dE MotEs 1974). El segon circuit era cap al mediterrani on es compraven els cereals que barcelona necessitava i sexportaven els productes colonials vinguts dAmrica. Va ser la legislaci de 1820, que prohibia lentrada de gra, la que va acabar amb aquest model en tancar la porta a la collocaci dels retorns americans.

Aleshores es va constituir el model comercial que arribaria fins a mitjan segle xix i que tenia a veure amb el procs dindustrialitzaci. El mercat interior va aportar la soluci. Els cereals van comenar a arribar de linterior de la pennsula a canvi de la venda de productes colonials i teixits, i el retorn del comer catal amb Amrica b-sicament amb Cuba a partir de laranzel de 1834 es va fer amb el cot americ per a alimentar la indstria cotonera catalana. Aquesta importaci es finanava amb la venda de vi que havia substitut la producci daiguardent i que millorava el nivell de vida dels pagesos. s daquesta manera que el comer exterior va contribuir, en aquest perode, al creixement de leconomia regional a diferncia daltres rees vitcoles (vALLs JunyEnt 2004).

LA rEvoLuci industriAL En ELs historiAdors EconMics

Hem indicat ms amunt que Jordi Nadal i altres historiadors econmics van situar la revoluci industrial a Catalunya en els anys trenta del segle xix i van posar sobre la taula una gran quantitat de temes dels quals no se sabia res i sobre els quals la investigaci ha avanat molt significativament, aix sha obtingut una explicaci sobre levoluci de Catalunya en els segles xix i xx.

Dentrada sha avanat en la construcci dndexs que permeten precisar els ritmes del creixement econmic. En primer lloc, els ndexs dimportaci de cot en floca, la matria primera bsica per a la indstria cotonera, els fusos installats manuals i mecnics, ndexs de consum de carb, cavalls de vapor installats (nAdAL 1975; nAdAL i MALuquEr dE MotEs 1986). Desprs levoluci de la constituci de societats i lelabo-raci dun ndex general de producci industrial (cArrErAs 1986; 1989; 1990). Posteriorment shan anat elaborant altres ndexs (MALuquEr dE MotEs 1994a; MorELLA 1997; tAFunELL 1998) que permeten seguir els ritmes del procs des daltres punts de vista.

Una altra qesti s el tema del finanament de la industrialitzaci i, al mateix temps, lestudi de les caracterstiques del sector financer. C. Sudri ha fet els plantejaments generals (sudri 1987): la formaci de capital va sser intern, es va invertir a la indstria i es va mantenir elevat al llarg del segle; amb relaci a lactiu circulant el finanament


va ser intern, la qual cosa explica el raquitisme de lestructura ban-cria; els actius fixos es van realitzar donant prioritat a la societat en comandita i no a la societat annima, la qual cosa va implicar que els capitals estaven fora de les institucions financeres. Una vegada en marxa les societats, lautofinanament era el mecanisme principal. Cal relativitzar, doncs, lestudi de les societats annimes ja que no repre-senten lestratgia normal.

Per a aprofundir en aquesta direcci shan comenat a estudiar de forma sistemtica totes les societats que es van formar a Catalunya al llarg del segle xix, cosa que ha perms estudiar no sols levoluci de la inversi en societats, sin tamb la sociologia dels inversors i les seves caracterstiques.9 C. Sudri ha resumit algunes de les aportacions daquest treball (sudri, pAscuAL et al. 1992; sudri 1994) segons el qual les inversions en societats marquen clarament tres etapes: molt redudes entre 1815 i 1837, una acceleraci entre 1838 i 1855 en qu les inversions en la indstria txtil van marcar la pauta, i una etapa dexplosi entre 1855 i 1866 quan les inversions financeres i les fer-roviries eren les ms dinmiques. El salt endavant i la diversificaci de les inversions proven els avanos de la modernitzaci econmica. Altres treballs han analitzat els mercats a qu sadreava la indstria cotonera i el pes de les exportacions (prAt i soLEr bEcErro 2002; prAt sAbArtEs 2008a; 2008b).

El finanament de la industrialitzaci estava relacionat tamb amb la creaci dun sistema bancari i un mercat borsari. Els estudis sobre aquests temes tamb han abundat (cAbAnA 1972; nAdAL i sudri 1983; sudri 1986; dd. AA. 1989; rosEs vEndoiro i soL pArErA 1992; cAstAEdA i tAFunELL 1993; dd. AA. 1993; pAscuAL i sudri 1993; rosEs 1991; 1993; pAscuAL 2004; dd. AA. desembre 1996) i han mostrat les limitacions i el procs de modernitzaci emprs.

Un altre dels grans temes era lenergtic. En els inicis de la me-canitzaci de les fbriques es va utilitzar lenergia hidrulica i la fora de tir dels animals, desprs la fbrica bonaplata va marcar linici de la construcci de vapors a barcelona i altres ciutats com Igualada, Reus o Vilanova amb recursos hdrics escassos i al final de la industrialitzaci cotonera lenergia hidrulica va recuperar protagonisme a les conques fluvials del Llobregat i del Ter (EnrEch MoLinA 2003). Aquesta evoluci es produeix quan sarriba a la conclusi que el carb catal ansiosament buscat era de baixa qualitat i calia dependre del carb angls, molt

9. Lestudi de la formaci de societats va comenar ja amb J. Vicens Vives i va seguir posteriorment ja que era un indicador del ritme de la industrialitzaci (izArd 1971; nAdAL 1975; vicEns vivEs 1991).


ms car. El plantejament daquesta qesti portava necessriament a investigar sobre els recursos energtics de Catalunya, aspecte que sha convertit en una lnia dinvestigaci important (Sudri 1987).

En primer lloc, els recursos fluvials (cArrErAs 1983; MALuquEr dE MotEs 1985; ALbArEdA i surinyAch 1987; oJEdA sAn MiGuEL 1999; Es-puA abril 2001) que han acabat portant a lestudi dels fabricants que van subministrar la major part de les turbines installades a Espanya al llarg del segle xix (nAdAL 1992a); desprs la histria del fracs del carb catal i la necessitat de recrrer al carb angls (coLL i sudri 1987; pAscuAL 1998); ms endavant el procs delectrificaci (MALuquEr dE MotEs 1986; AntoLn 1988; sudri 1990b; MALuquEr dE MotEs 1992; nEz roMEro bALMAs 1995; bArtoLoM 1999) i finalment el petroli (sudri 1989; 1990a).

Com eren les empreses txtils? quina era la seva estructura i el seu funcionament? Els arxius de fallits de la Junta de Comer van permetre estudiar casos concrets de fbriques dindianes, per no va passar el mateix amb les empreses cotoneres del xix, tal vegada per les dificultats per accedir als arxius que shan comenat a resoldre recentment. Un estudi pioner va ser el de J. Nadal i E. Ribas sobre la fbrica de la Rambla de Vilanova (nAdAL i RibAs 1974) que recentment sha pogut estudiar ms profundament amb la descoberta de docu-mentaci detallada (soLEr bEcErro 1997b; 1997a; 1998); tenim tamb aproximacions a lEspanya Industrial (GutirrEz 1997); a la indstria dIgualada en la primera meitat del segle xx (pAscuAL 1991; pAscuAL, EstrAdA et al. 2004); empreses comercialitzadores com Nadal i Rib (oLivA ricos 1999; GAL 2002), o aportacions sobre empreses llaneres (bEnAuL 1992; bEnAuL 1993b). Hi ha altres aproximacions ms globals sobre lestructura empresarial (MALuquEr dE MotEs 1976; rosEs 1997).

Si b laccs als arxius empresarials no ha estat possible i noms amb la creaci del fons dempreses de lArxiu Nacional de Catalunya aix podr esmenar-se (FErnndEz trAbAL 1996), aix no vol dir que no hi hagi histries reconstrudes de fbriques (localitzaci, construcci, societats, companyies) que permeten avanar en la sociologia de la industrialitzaci (cAsAssAs siM 1971; torrAs rib 1974; bEnAuL 1981; 1989; cAsAs FustEr 1985; oLivErAs sAMitiEr 1985; cALvo 1987; cAMps Gir 1987; GutirrEz ortoLA 1987; cAbAnA 1992; soL 1992; 2004; cAM-prub pLAns 1994; FErrEr ALs 1994c; 2005c; dd. AA. 1996c; MAsAts LLovEr 1997).

En canvi la historiografia ha avanat molt en lestudi de les col-nies industrials, tal vegada perqu es considera un element caracterstic de la industrialitzaci catalana de lltim ter del segle xix. El fet que les dues primeres investigacions la colnia Rosal (MorEu rEy 1967)


i la colnia de lAmetlla de merola (tErrAdAs 1979) fossin sobre dos industrials que van emigrar de lrea de barcelona cap a les conques fluvials de linterior ha portat a la conclusi que va haver-hi un reple-gament de la indstria des de la costa a linterior i es discrepa sobre les causes: per J. Nadal, la deslocalitzaci es devia als problemes ener-gtics derivats del cost del carb i per a I. Terradas, a la recerca de la pau social i salaris ms baixos. Aquest debat sha vist matisat per les constatacions, cada vegada ms evidents, que una part important de locupaci dels rius fou conseqncia dindustrials autctons (la deslocalitzaci ha de matisar-se) i que la formaci del sistema de co-lnies va ser un procs histric en qu les causes de la seva formaci derivaven de la llunyania de les fbriques de les rees habitades i que noms a finals del segle xix es va generar el discurs paternalista de control obrer i dels avantatges que tenien els empresaris respecte a les fbriques del pla de barcelona (EnrEch MoLinA 2000; 2003; 2005). En altres casos la investigaci emprica comena a desmuntar altres tpics com els derivats duna pretesa estabilitat de la fora de treball (FErrEr ALs estiu 1995).

En els darrers anys shan realitzat excellents monografies sobre colnies industrials en qu sestudien molts aspectes de lactivitat in-dustrial i de lorganitzaci social de la colnia. Citem (FriGoLA i LLArch 1986; GArzn MAnzAno 1987; sErrA i viLAds 1987; oLivErAs sAMitiEr 1989; coLoMEr 1990; dd. AA. 1990; bEnAvEntE 1991; dorEL-FErrE 1992; sErrA rotEs 1992; 2000; MorErA 1996; ForAst rocA 1997; pAdr MAr-G 2002; rovirA 2003; dd. AA. 2005; cAstELLA pErArnAu 2006; dd. AA. 2009; sErrA estiu 1995; sErrA sALA gener-febrer 1982; bAyn gener 2008; dorEL juny 1990; FErrEr ALs mar 1985; sErrA mar 1985; tErrAdEs mar 1985).

Altres temes eren les recerques sobre els mitjans de transport, sobretot la construcci de la xarxa ferroviria i la seva importncia en la consolidaci del mercat interior. Les investigacions han sigut rea-litzades amb deteniment per P. Pascual (1985; 1998; 1999) i S. Ponce (1992). Tamb sha treballat el tema de la xarxa de carreteres i altres mitjans de transport (dd. AA. 1991b; Font GAroLErA 1993).

LA divErsiFicAci industriAL dE cAtALunyA

Va ser en lestudi de la contribuci industrial espanyola una font que, tot i els seus problemes, podia acostar-nos a lestructura econmica del pas quan Jordi Nadal es va adonar que la producci de bns i serveis havia destudiar-se en la seva globalitat i no sols a partir de la indstria cotonera. Des daquest punt de vista, va observar


que moltes regions espanyoles havien comenat la seva modernitzaci especialitzant-se en alguna activitat i feia notar que Catalunya ocupava un lloc destacat en totes les produccions lany 1856, tendncia que shavia accentuat lany 1900. Va ser aquest fet el que va permetre a J. Nadal titular una exposici Catalunya, la fbrica dEspanya (nAdAL 1992b: 153).

Va ser aquesta lnia dinvestigaci el que va portar a plantejar la necessitat destudiar els altres sectors productius i deixar de mirar amb tanta exclusivitat el sector txtil. En aquesta perspectiva i s ms coherent amb el punt darribada del segle xx la modernitzaci econmica de Catalunya era el resultat de les millores tcniques i de productivitat que es produen en tots els fronts, encara que aparentment no tinguessin lespectacularitat de les fbriques txtils. En realitat s el mateix plantejament que hem reivindicat per al segle xviii.

El mateix Nadal ha introdut en els seus treballs investigacions sobre altres sectors. En el catleg de lexposici fa referncia al gas, la indstria llanera, el lli, el cnem, la seda, el paper, les fbriques de farina i les experincies siderometallrgiques (nAdAL 1992b). Aquests sectors no lders han estat tamb una de les lnies dinvestigaci en els ltims anys. Aix tenim treballs sobre la cinteria a manresa (FErrEr ALs 1994b; viros puJoLA 1997; 2000a); sobre la producci de paper (GutirrEz poch 1993; 1999); sobre la pell (torrAs rib 1991; GArcA cAzorLA i Muios viLLAvErdE 1994; torrAs rib setembre 1984); (diEGo 1996; puiG i LoscErtALEs 2001); sobre fabricaci dalcohols (puiG rAposo 1993), etc.

EncLAvAMEnts, districtEs industriALs o milieux innovateurs

La necessitat dexplicar la ra per la qual un territori o regi es desenvolupa econmicament, ha portat a la teoria econmica a formular conceptes que intenten donar-hi una resposta. En un primer moment la resposta es va buscar en els avantatges especials que la localitzaci industrial podia proporcionar: dotaci de recursos de carcter estrat-gic, accs ms gran al territori o costos de transport menors. Aquestes propostes es basaven en les condicions de les empreses considerades de forma allada i va ser Alfred marshall qui va assenyalar que les empreses reduen els seus costos de producci a travs dexternalitats generades per la mateixa densitat del teixit productiu. Laglomeraci produa menys costos de transacci, millor oferta de fora de treball i serveis especialitzats, rpida i barata difusi de la tecnologia i de la informaci, i una flexibilitat i capacitat dadaptaci ms gran. En aquest sentit s fcil dentendre perqu les empreses tendien a concentrar-se en una regi (MALuquEr dE MotEs 1999).


Recentment shan desenvolupat nous conceptes com el de dis-tricte industrial (truLLEn 1990) o el milieu innovateur (AydALot 1986; MAiLLAt i pErrin 1992) que ens poden ser de gran utilitat. maluquer els ha descrit daquesta manera:

una atmosfera econmica feta de cooperacions mltiples, ms enll de lactuaci de les empreses i de les institucions, contribueix decisivament al creixement. La capacitat empresarial i lacceptaci del risc, una consideraci social positiva de la funci empresarial, una cultura organitzativa dinmica, una posici de permanent obertura a lexterior, mentalitats i continguts socials inclinats al canvi i a la innovaci conformen un entorn regional dinmic (...) Els milieux innovateurs extrauen la seva capacitat dimpuls sobre el sistema productiu de la natura oberta i informal de la seva organitzaci. Sn integrats per les institucions pbliques i privades i per les empreses, per tamb, i principalment, per la societat sencera. s una realitat cultural consolidada, feta de co-dis, coincidncies i acords, pel damunt de les actuacions puntuals daquelles institucions que posseeixen una incidncia jurdica ben definida (MALuquEr dE MotEs 1999: 1081-1082).Aquests nous conceptes ja no tenen inters per un tipus o altre

dactivitat, ni pel predomini de la gran empresa, ni per lexistncia de recursos energtics a la zona; el realment important s lactitud mental, social i cultural del territori i les sinergies generades per lacumulaci dactivitat que redueix costos de tota mena i genera lambient necessari per adaptar-se als mercats i realitats canviants.

Si fssim un mapa de lorganitzaci de la producci a la Cata-lunya del segle xviii podrem distingir una gran quantitat de petits enclavaments especialitzats en algun tipus de producte. Aquestes pro-duccions intensives en m dobra es beneficiaven duna xarxa local que proporcionava avantatges productius, redua els costos i els feia ms competitius. Una anlisi de la geografia de la producci de teixits de llana mostra una clara especialitzaci per corregiments i segurament per localitats. La producci de teixits de llana es realitzava en cent cinc localitats lany 1760 i ocupava dos mil cent telers. La major part eren teixits de roba estreta i baietes (dos teros dels telers), utilitza-ven llana destam i es concentraven en la Catalunya central (Osona, bages, bergued, Ripolls) i una petita part del Valls. J. m. benaul (1997) fa constar lenorme especialitzaci daquestes localitats, ja que vint-i-sis pobles daquesta rea produen el 100% de peces dun tipus de teixit.10 La resta de telers utilitzaven llana cardada i es destinaven

10. Per corregiments sabem que el de manresa produa quasi el 100% de baietes 22nes, baietes 12nes, buretes 10ens, cordellats 8ens, cordellats 7ens, estamenyes 24nes, estamenyes 16nes (ImHb, JC n. 81, pp. 232-233).


a la producci de draps i baietes fines i tamb hi havia una especi-alitzaci territorial a Anoia (Igualada), prop de montserrat (monis-trol de montserrat, Olesa, Esparreguera), Valls occidental (Terrassa i Sabadell) i la vall de Camprodon fins a maanet.

Existeix tamb un mapa de producci sedera al voltant de bar-celona, manresa, Tortosa i Reus. La indstria paperera es concentrava a les comarques de lAnoia, Alt Peneds i Alt Camp i es pot parlar de tres districtes (el de Capellades, el de Sant Pere de Riudevitlles i el de la Riba) que concentraven la major part de molins paperers. O lespecialitzaci en transport dels habitants de Copons, Tortell, Calaf o Santpedor. I aix podrem continuar amb la producci de mitges al maresme, de puntes tamb al maresme, de gorres a la Garrotxa, de pells a Igualada, de mineral de ferro a les fargues del Pirineu, de producci daiguardent, de la indstria naval, etc. I totes elles organitzades entorn de nuclis en qu els recursos naturals, laccs a matries primeres o les connexions amb el mercat podien explicar-ne la localitzaci, per el seu dinamisme es devia al capital hum, a la histria productiva de la zona i a la reducci de costos de compartir tecnologia i coneixements. La suma daquests enclavaments o districtes industrials connectats sovint amb un actiu comer exterior i articulats en clau regional, constitu-en un cos viu i dinmic que aprofitava les oportunitats, era capa de respondre a conjuntures adverses, assumir millores tecnolgiques amb extrema facilitat i canviar de producte si era necessari.

La desindustrialitzaci s un fenomen geogrfic. Un territori que forma part dun districte industrial actiu que es buida dactivitat sig-nifica que els condicionants externs (recursos energtics necessaris, llunyania dels mercats, dificultats tcniques...) sn insalvables. Tot i aix es resisteix i, possiblement, una part del capital hum emigra per a passar a formar part dun altre districte industrial. El cas de moi i Castellterol illustren aquest procs. Els dos pobles constituen un potent districte industrial dedicat a la producci de teixits senzills de llana. En el segle xix la competncia del cot es va fer ms intensa sobre aquests teixits que a ms eren els que requerien una inversi ms gran si es volien mecanitzar. El districte patia i podrem dir que entrava en una clara decadncia, per en el segle xix hi havia encara prou fbriques de teixits de cot manuals (que buscaven aquelles pro-duccions que els telers mecnics no podien produir) i, quan va arribar lelectricitat, van aparixer tamb petites fbriques. Hi havia hagut en part adaptaci, per hi havia hagut tamb una emigraci cap als nous districtes industrials llaners vens de Terrassa i Sabadell que es nodrien de quadres daquelles zones i la construcci de fbriques en altres zones per individus que procedien daquells pobles (FErrEr ALs


2000) (cAMps curA 1995). El mateix va passar amb el districte cotoner dIgualada del primer ter del segle xix, el primer productor de cot amb mquines bergadanes. quan es va produir el canvi tcnic, fabricants dIgualada van optar pel vapor, per molts daltres van emigrar cap als altres districtes industrials (barcelona, manresa, colnies del Ter...).

Per a la comprensi de la histria econmica del segle xix s molt important analitzar com van evolucionar aquests enclavaments o districtes i com van respondre als canvis que sanaven produint. Els districtes txtils de la llana o de la seda es van veure pressionats per lexpansi duna nova fibra, el cot, i, al mateix temps, per la incorpo-raci de noves tecnologies, ms capital fix i per la necessitat de noves fonts denergia. I aquest procs de transformaci seria continuat, la qual cosa posaria en escac continu el dinamisme de cada districte en el segle xix.

El cot era una nova oportunitat i, si en el segle xviii noms era la fibra caracterstica del districte industrial de la ciutat de barcelona on estaven concentrades la majoria de fbriques dindianes, a poc a poc alguns enclavaments la van incloure i la van convertir en la seva producci bsica, incorporant amb gran rapidesa la nova tecnologia de la jenny. Voldria citar el cas de berga que, en el darrer ter del segle xviii, va substituir la llana pel cot i va introduir amb molta ce-leritat el cardat mecnic per la via de ls de la fora hidrulica de la riera de metge, la filatura mecnica mitjanant la jenny millorada i el teixit manual dempeses en cru. Una evoluci semblant es va produir a Sallent i a Cardona com veurem en les pgines segents.

Igualada va fer la mateixa evoluci que berga i, tot i que en sabem poc del procs de canvi durant la primera meitat del segle xix, era una de les zones on hi havia ms bergadanes i ms telers teixint empeses en cru. manresa i Reus van haver devolucionar les produccions de teixits de seda cap a la producci cotonera i, en el cas de manresa, lespecialitzaci es va produir en els teixits estrets de cot (la cinteria), que ja havia dominat en el xviii junt amb la seda. matar va acabar trobant la seva oportunitat en la producci de mitges i gneres de punt en qu ja shavia especialitzat en el segle xviii. Terrassa i Sabadell, que estaven especialitzats en draps de qualitat, podran mantenir la seva especialitzaci llanera grcies a produir draps de mitjana qualitat que continuaven essent demanats, tot i lexpansi del cot.

Vull fer esment a dos casos que, aparentment sense cap relaci amb la indstria txtil en el segle xviii, van acabar tenint una gran influncia en el procs dindustrialitzaci. Un s el cas de Vilanova. Aquesta ciutat, i segurament altres de la comarca del Garraf, shavia especialitzat a finals del segle xviii i potser abans en el comer de


vins, aiguardents i cot amb Amrica. Les xarxes familiars organitza-ven tot el procs comercial que va acabar essent molt lucratiu. Podr-em comparar-ho amb el cas de Copons dedicat al comer peninsular. Linteressant daquest enclavament s la seva evoluci des del comer colonial cap a les inversions en els nous negocis de la primera meitat del segle xix. R. Soler (soLEr 1998) ha establert clarament els vincles entre comer antill i les noves fbriques txtils construdes a Vilanova, que no tenia cap tradici txtil. Els socis de la colnia Sed dEspar-reguera tenien tamb aquest origen (dorEL FErr 1995) i el mateix pot dir-se dels de la fbrica de Sant benet de Navarcles (FErrEr ALs 1994c). Tamb tenia aquest origen Avell Trinxet que tenia una fbri-ca a monistrol de montserrat (cAbAnA 1992: 246-249). Per el capital colonial no sha de tractar diferent del capital manres que provenia de la cinteria i va evolucionar cap al cot. Per als vilanovins i altres pobles de la costa el seu districte econmic eren les Antilles, ms lluny que madrid o Cadis on hi anaven a vendre fabricants daltres districtes, per no tan lluny conceptualment. De fet, les Antilles eren, per a moltes famlies de Vilanova, una extensi de Vilanova mateix. A mitjan segle xix van descobrir lextraordinria rendibilitat del cot i shi van llanar com els fabricants de manresa, berga, Igualada o Reus.

Un altre cas a esmentar s el de Vilassar al maresme. I. Terradas, en el seu treball sobre la colnia de lAmetlla de merola, ja va fer notar que els promotors daquesta fbrica tenien fbrica de teixits de cot a Vilassar (tErrAdAs sAborit 1994) i una recent investigaci sobre aquest municipi mostra una densa xarxa de fabricants de teixits de cot en cru i la construcci de filatures mogudes a vapor (AbriL, AndrEu et al. 1988; oLivA ricos 1999). Segons aquest darrer autor, a Vilassar no es detecten activitats protoindustrials en el segle xviii ms enll de dones que es dediquen a fer puntes o a la filatura i de ciutadans honrats acomodats que invertien en activitats mercantils. Tal vegada la inves-tigaci necessitaria aprofundir en el segle xviii ja que fa la impressi que les noves fbriques de teixits van sorgir de forma espontnia. El cert s que, a partir de la primera dcada del segle xix, sorgeix una densa trama de fbriques de filats mogudes per cavalleries i sobretot fbriques de teixits de cot en cru o empeses amb capitals modests que treballen per a fabricants a barcelona.11 Lany 1850 hi havia a

11. b. Oliva descriu molt b la relaci entre alguns daquests fabricants amb la societat Nadal i Rib. Aquesta societat aportava una part del capital a la societat local, indicava qu shavia de fabricar, comercialitzava els productes amb un 3% de comissi i repartia els beneficis segons el capital invertit (oLivA ricos 1999). Aquest era el model que aplicava a diverses empreses, externalitzava aix el cost de la producci, estimulava un fabricant local, a canvi de controlar el que es produa i comercialitzava.


Vilassar mil setanta telers que es repartien entre trenta fabricants (la sisena localitat en nombre de telers de Catalunya).

La modernitzaci econmica de Catalunya en el segle xix tindr molt a veure amb la resposta que els diferents districtes configurats en el segle xviii van donar a les innovacions tecnolgiques, a les limitaci-ons energtiques, a levoluci dels mercats de treball, a les alternatives econmiques, als conflictes socials, a les conjuntures... que es produ-en amb el procs de mecanitzaci. Alguns van optar per aprofitar les possibilitats del cot, sense pensar en els canvis constants a qu es veuria abocat el sector per les innovacions tecnolgiques. La histria industrial catalana s, en part, la histria daquestes adaptacions a noves realitats. El que farem en aquest treball s estudiar un daquests districtes el de manresa i la seva comarca que va ser, al mateix temps, receptor de les evolucions daltres.

unA ExpLicAci sociAL dE LA industriALitzAci

La histria econmica de la industrialitzaci ha afavorit les va-riables de tipus econmic (evoluci de la poblaci, lagricultura, canvi tcnic, formaci de capital, matries primeres, mercats interiors i ex-teriors, oferta, demanda, etc.). Una de les conseqncies del procs va ser el sorgiment del moviment obrer que sorganitzava per aconseguir un salari millor i senfrontava a la burgesia o propietaris dels mitjans de producci. El sindicalisme, el socialisme, lanarquisme foren les formes ideolgiques que van donar discurs a aquest moviment obrer i van donar sortida poltica al conflicte. En el fons subsistia el vell paradigma marxista de la base econmica (la infraestructura) com a configuradora de la base cultural i poltica (la superestructura).

Van ser les investigacions sobre la realitat sense prejudicis ide-olgics, la prpia evoluci de leconomia i de la poltica en contextos diferents les que van demostrar que no hi havia explicacions lineals ni homognies i que hi havia sovint moltes respostes al mateix problema. Un retorn a lestudi de la realitat histrica es feia necessria i una construcci ms complexa de la realitat. Va ser E. P. Thompson qui en La formacin histrica de la clase obrera (thoMpson 1977) va posar les bases per a un estudi social de leconomia de la industrialitzaci. El ttol era ja molt suggeridor: les caracterstiques de la classe obrera anglesa depenien de la relectura que els obrers feien de la realitat a partir de les tradicions que fins aleshores havien configurat el mn del qual sorgien i lexperimentaci concreta amb les noves tecnologies i formes dorganitzar la producci. I la histria mostrava, a ms, que la nova realitat productiva era molt complexa i els obrers i les seves


experincies no eren ni iguals ni homognies. Si la classe obrera es formava histricament, tamb ho feia la burgesia que tamb podia ser observada des de la mateixa complexitat. I les relacions entre els uns i els altres a travs del procs de producci senriquien a travs del dileg i del conflicte.

Estem davant dun tipus dhistria que proposa una histria social de leconomia de la industrialitzaci en qu, a ms de les variables invisibles com loferta o la demanda, les relacions socials juguen un paper important en la configuraci del procs productiu. Els avanos tecnolgics es produen en un marc de relacions socials i els dife-rents agents que els rebien (industrials i obrers) els llegien en funci dels seus interessos i el canvi podia provocar c

58 SOCIOLOGIA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ_reduit

Documents

Transcript of 58 SOCIOLOGIA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ_reduit