50 ANYS DE LA CANÇÓEls Setze Jutges, Raimon i els seus contemporanis

enderrock.indd 1 11/3/09 11:46:05

50 ANYS DE LA CANÇÓEls Setze Jutges, Raimon i els seus contemporanis

JOaquim vilaRnau

enderrock.indd 3 11/3/09 11:46:06

Primera edició: març del 2009

Coediten:

Cossetània EdicionsC/ de la violeta, 6 – 43800 vallS

Tel. 977 60 25 91Fax: 977 61 43 57

cossetania@cossetania.comwww.cossetania.com

Grup EnderrockC/ Enric Granados, 111, 1r 1a – 08008 BaRCElOna

Tel. 93 237 08 05Fax: 93 237 03 64

enderrock@enderrock.catwww.enderrock.cat

© del text: Joaquim vilarnau© de les fotografies: Juan miguel morales, Oriol maspons

i arxius de Jordi Roura, Francesc Pi de la Serra i família D’Efak

Direcció editorial: lluís Gendrau i Jordi novell Disseny: Pedro mota

Impressió: Romanyà-valls, SaISBN: 978-84-9791-468-0

Dipòsit legal: B-14.262-2009

enderrock.indd 4 11/3/09 11:46:06

PròlegEns calen cançons d’araEls Setze JutgesRaimon: la personalitatEl pop dels 60El Grup de FolkEls contemporanisles 50 cançons de la nova CançóEl disc. Audiència pública

Índex

69

13353951576086

enderrock.indd 5 11/3/09 11:46:06

�

L’ANY DE LA CANÇÓ

amb motiu del cinquantè aniversari del manifest fundacional de la nova Cançó —“Ens calen cançons d’ara”, de lluís Serrahima, publicat a la revista Germinabit el gener de 1959— i de la primera cançó moderna en català —“al vent”, de Raimon—, el Grup Enderrock, juntament amb Cossetània Edicions, presenta un recull d’articles publicats a les revistes Enderrock, Folc i Rockcol·lecció sobre la cançó d’autor i el pop en català dels anys seixanta, a més de la reedició de l’històric disc Audiència pública (Concèntric, 1966), l’únic àlbum col·lectiu d’Els Setze Jutges.

Fa cinquanta anys, en aquella columna, s’animava els joves a fer cançons del moment. l’autor s’emmirallava en el que passava a la cançó francesa, on “de qualsevol tema, important o no —això és igual—, sorgeix una cançó”, i reclamava un comportament equivalent entre catalans. Els historiadors de la Cançó l’han estipulat com l’apunt fundacional de la nova Cançó i, concretament, d’Els Setze Jutges, ja que després de publicar-lo, Serrahima va reunir a redós seu el nucli fundador: miquel Porter moix, Josep maria Espinàs i Remei margarit. a partir d’aquell col·lectiu —i de Raimon— va créixer tota la resta: la cançó, però també el pop-rock i el folk.

El 13 d’abril del 2007, el Parlament de Catalunya va concedir la medalla d’Honor, en la categoria d’or, a Els Setze Jutges. El president, Ernest Benach, va subratllar que es feia un “exercici de dignitat” i es participava en el “procés de recuperació de la memòria cultural i artística” del país. maria del mar Bonet, que va parlar en representació dels cantants guardonats, va demanar als responsables polítics: “El millor homenatge que es podria fer seria reconèixer la nostra tasca i mantenir-ne la continuïtat”, i va fer una crida perquè “es garanteixi la presència viva de les nostres velles i noves cançons, que parlen de llibertat, i d’amor, i que asseguren la continuïtat de la parla natural dels Països Catalans. moltes coses encara s’han de fer...”

50 ANYS DE LA CANÇÓ

enderrock.indd 6 11/3/09 11:46:06

�

Seguint el mateix esperit, Enderrock ha impulsat la reedició i actualització dels articles de Joaquim vilarnau i la difusió amb aquest volum del primer i únic disc col·lectiu d’Els Setze Jutges: Audiència pública (Concèntric, 1966), que incloïa tretze dels setze cantautors, i que va ser gravat expressament. a la nova edició en CD s’hi ha afegit els tres darrers Jutges —maria del mar Bonet, lluís llach i Rafael Subirachs—, que llavors encara no havien entrat al col·lectiu. aquest elapé, actualment descatalogat, va ser cedit fa anys pels seus propietaris a la Generalitat de Catalunya, que encara en té pendent la classificació.

aquest projecte és fruit d’una idea del cronista de cançó Xevi Planas i de l’activista Joan martí, de Salvem l’Empordà, després d’un debat a verges amb maria del mar Bonet i Xavier Elies, el dia del concert de comiat de lluís llach (23 i 24 de març del 2007), i de l’homenatge a Els Setze Jutges celebrat al Parlament de Catalunya el 13 d’abril del 2007. També ha tingut la col·laboració del periodista Enric Frigola i dels que van ser responsables del segell Concèntric, Ermengol Passola i Roser Domingo.

Els Setze Jutges van iniciar una feina, però encara queda molt de camí per recórrer. És un veritable viatge a Ítaca, ja que el més important no és on volem arribar, sinó poder sentir molta i bona música pel camí. i com més llarg es faci el camí, més música. Homenatjar la nova Cançó vol dir recordar aquelles cançons, però també escoltar els contemporanis, els de la generació posterior, i els actuals, i els que han de venir... Des d’Enderrock ens sentim hereus de la idea que va inspirar l’article d’en Serrahima.

Per això declarem el 2009 l’any de la Cançó. us convidem que aquest llibre sigui una bona inspiració per recuperar les cançons de la nostra memòria col·lectiva, tornar-les a escoltar, cantar i versionar. Perquè sempre ens calen cançons d’ara.

lluÍS GEnDRau. Director editorial del Grup Enderrock

PRÒLEG

enderrock.indd 7 11/3/09 11:46:07

�

50 ANYS DE LA CANÇÓ

enderrock.indd 8 11/3/09 11:46:07

�

Ens calen cançons d’araEl gener de 1959, la revista Germinabit va publicar un article titulat “Ens calen cançons d’ara”, que amb el temps ha estat considerat el manifest fundacional de la nova Cançó.Per dimensionar la importància històrica que va tenir la seva publicació cal situar-se a l’època. Tot just feia vint anys que les tropes de Franco comandades pel general Yagüe havien entrat a Barcelona. la repressió posterior contra la cultura catalana es pot definir sense pal·liatius com un genocidi cultural. van ser anys de misèria i de por en què les iniciatives per a la recuperació cultural es produïen a l’exili o, en tot cas, de manera individual i amb molt poca transcendència pública. a final dels cinquanta la situació continua sent molt complicada, però la recuperació econòmica permet introduir matisos. alguna cosa es comença a moure, i no és casualitat que a principi dels seixanta coincideixin iniciatives culturals de primera magnitud com la creació de la discogràfica Edigsa (1961) o Edicions 62 (1962). El país encara no ho sap, però s’està preparant per al boom turístic dels anys seixanta. És un camí de no retorn en el qual el règim franquista segueix tenint la voluntat de tractar amb mà de ferro els opositors, i quan cal ho demostra amb accions de brutal repressió, fins i tot amb sentències de mort, però alhora intenta millorar la seva imatge a nivell internacional mostrant una cara més amable. Ja s’ha acabat l’autarquia econòmica, l’Estat espanyol ha estat admès a les nacions unides i els nord-americans són amics als quals no convé fer enfadar.a poc a poc, el català, l’ús en públic del qual havia estat expressament prohibit després de la caiguda de Catalunya, va aconseguint petites escletxes de presència pública.

ENS CALEN CANÇoNS D’ARA

enderrock.indd 9 11/3/09 11:46:07

10

Encara no hi ha cap diari escrit en català, però sí que ho és la revista Germinabit —predecessora de l’actual Serra d’Or—, publicada per la unió Escolania de montserrat. al règim franquista no li fa por perquè és una petita capçalera de difusió molt limitada. És aprofitant aquesta plataforma que l’historiador Josep Benet suggereix a l’advocat lluís Serrahima de fer un article sobre la conveniència de cantar cançons actuals en llengua catalana.Però l’article de Serrahima és l’autèntic punt de partida del moviment? Sí i no. Com en tot moviment complex i de gran abast, el naixement no és degut a un únic fet. El mateix 1959, des de valència, Raimon, que ni ha llegit l’article ni sap res de les reunions on setmanalment miquel Porter i el mateix lluís Serrahima comencen a escriure cançons, aprofita un viatge amb moto entre el seu poble, Xàtiva, i valència per donar forma a la seva primera cançó: “al vent”. abans, el 1958, havien aparegut dos EPs que amb el temps serien considerats els primers de música moderna en català: Hermanas Serrano: Cantan en catalán los éxitos internacionales (la voz de su amo) i José Guardiola: Canta en catalán los éxitos internacionales (Regal). Com es veu, la creativitat a l’hora de triar el títol del disc no era de gaire nivell. aquests intèrprets, juntament amb altres com Font Sellabona i Rudy ventura, formen part de la prehistòria de la nova Cançó. una altra versió de la mateixa història explica que miquel Porter ja cantava en públic a les mitges parts de les sessions del Teatre viu. Porter i Serrahima coincidien al tren de Sarrià (actualment línia urbana dels Ferrocarrils de la Generalitat) i, mentre viatjaven, parlaven del distanciament cultural entre la cultura d’elit que representava l’institut d’Estudis Catalans i la cultura popular fortament castellanitzada, i com a través de la cançó es podrien difondre altres formes de cultura catalana. lluís Serrahima recorda efectivament una trobada amb miquel Porter al tren però assegura que “la fantasia d’en miquel” la va mitificar. El 1961 s’accelera el procés. Els dies 5 i 12 de febrer, el Centre Comarcal lleidatà acull el i Festival de la Cançó Catalana Ballable, amb el grup Els Pioners. Són les dues primeres sessions de ballables en català d’ençà de la guerra. Els escriptors Josep maria andreu, Joan argenté i albert Jané són els responsables de la creació i adaptació de les lletres de les cançons del grup.

50 ANYS DE LA CANÇÓ

enderrock.indd 10 11/3/09 11:46:07

11

la cronologia a partir del 1961 és força coneguda, amb els concerts seminals d’Els Setze Jutges al Centre Comarcal lleidatà (30.9.1961) i al Centre d’influència Catòlica Femenina (19.12.1961). Precisament, aquest darrer es presenta sota el títol La poesia de la Nova Cançó, amb les actuacions de Josep maria Espinàs, miquel Porter i lluís Serrahima. També s’havia anunciat l’actuació de Remei margarit, que finalment no va fer-ho perquè estava malalta. Tot i que es considera que aquest recital és la primera aparició pública d’Els Setze Jutges, el col·lectiu encara no té nom ni s’ha acabat de definir. Finalment, Serrahima decideix no cantar més i el nucli fundacional d’Els Setze Jutges queda format pel crític de cinema miquel Porter, Remei margarit i l’advocat i escriptor Josep maria Espinàs. El 29 d’abril de 1962 Els Setze Jutges ja es presenten amb aquest nom en un concert a Premià de mar organitzat per la Penya Barcelonista de la població. El nom va quedar establert perquè permetia moltes lectures: d’una banda remetia al famós embarbussament de difícil pronunciació per als no catalanoparlants: ‘Setze Jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat’, i de l’altra els definia com a Jutges i, a més, amb aquest numeral que encara els quedava lluny, demostraven la seva voluntat de créixer. lluís Serrahima recorda que van triar el nom en una reunió a casa del metge Gonçal lloveras. “En miquel Porter i jo estàvem fent una llista de possibles noms esperant trobar-ne un que ens agradés a tots. l’Espinàs, a qui sempre li ha agradat dir les coses d’una manera indirecta, va començar a cantussejar ‘Setze Jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat...’. Ho vam veure clar de seguida.” uns mesos més tard, a Castelló de la Plana, alguns dels Jutges coneixen Raimon (21.10.1962), i ben aviat (13.12.1962) es produeix el debut del xativenc a Barcelona en la concessió dels premis de Santa llúcia i la primera actuació conjunta entre Els Setze Jutges i Raimon, al Fòrum vergés de Barcelona (15.12.1962). En poc més d’un any s’havien bastit les bases sobre les quals se sustentaria la nova Cançó. Gairebé mig segle més tard, el Parlament de Catalunya va atorgar a Els Setze Jutges la medalla d’Honor, en la categoria d’or, als integrants del col·lectiu, inclòs lluís Serrahima, en reconeixement a la seva contribució a la música i la cultura catalanes.

ENS CALEN CANÇoNS D’ARA

enderrock.indd 11 11/3/09 11:46:08

12

50 ANYS DE LA CANÇÓ

Els Setze Jutges l’any 1964. Foto: Oriol maspons.

Reunió d’Els Setze Jutges a casa de miquel Porter. Foto: Oriol maspons.

enderrock.indd 12 11/3/09 11:46:09

13

Els Setze Jutgesa partir d’aquí, Els Setze Jutges van anar acollint nous intèrprets, casualment fins a arribar al nombre exacte que els donava nom. l’èxit del projecte permetia fer broma a un dels seus impulsors, miquel Porter, que assegurava que quan fossin més de setze s’haurien de canviar el nom i rebatejar-se com Can Seixanta. El quart component que es va incorporar a Els Setze Juges va ser el psiquiatre Delfí abella, i poc més tard, Francesc Pi de la Serra es va convertir en el primer jutge nascut després de la guerra. la incorporació de Pi de la Serra va precedida d’una divertida anècdota, quan després d’una actuació va recriminar el deficient acompanyament dels Jutges del moment. li van dir que si podia fer-ho millor, que toqués amb ells. així, en quico va començar com a guitarrista de miquel Porter i més tard va presentar les seves pròpies cançons. Serrahima recorda que quan va sentir per primera vegada “l’home del carrer” va pensar: “Ja tenim una cançó de veritat”.van formar part d’Els Setze Jutges, per aquest ordre, miquel Porter moix, Remei margarit, Josep maria Espinàs, Delfí abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina motta, maria del Carme Girau, martí llauradó, Joan Ramon Bonet, maria amèlia Pedrerol, Joan manuel Serrat, maria del mar Bonet, Rafael Subirachs i lluís llach. la nova Cançó va resultar un autèntic moviment, nacional i transversal, amb cantants procedents de tots els indrets dels Països Catalans, de diferents estrats socials i amb estètiques ben distants, que anaven des del tòpic cantautor d’estètica francesa acompanyat només d’una guitarra fins als pioners del

ELS SEtzE jutGES

enderrock.indd 13 11/3/09 11:46:09

14

rock en català, els recuperadors de cançons tradicionals i els que van adreçar la seva proposta als infants. l’impacte de la nova Cançó va ser tan gran que els següents anys un grapat d’artistes internacionals amb carreres consolidades en altres llengües no es resistien a l’hora de fer versions dels seus èxits en català. Ho van fer, per exemple, Jimmy Fontana, Tony Dallara, mina, Rita Pavone, el Dúo Dinámico i luis Eduardo aute, entre d’altres. la resta de la història és a bastament coneguda: l’impacte d’“al vent”, el compromís de “Diguem no”, l’èxit esclatant de “Paraules d’amor” i de “Cançó de matinada”, la força de “l’estaca”...i si l’origen de la nova Cançó està més o menys documentat, cal plantejar-se en quin moment n’hem de deixar de parlar. la teoria més estesa abona que a partir del 1969 ens hem de referir a la Cançó sense adjectivar-la. així doncs, el 1968 seria l’últim any de la nova Cançó. És l’any en què Els Setze Jutges deixen de funcionar com a tals, en què Serrat abandona el monolingüisme i en el qual els nous intèrprets —Bonet, Subirachs i llach— ja són presentats com la novíssima Cançó, un fet molt simptomàtic que l’etiqueta ja ha caducat. amb la seva dissolució, els Jutges deixaven enrere un miler de concerts arreu dels Països Catalans. la seva petjada va ser tan forta que no només va influir en el futur de la música en català, sinó que va afavorir el sorgiment d’altres col·lectius de cantants, com el basc Ez Dok amairu, el castellà Canción del Pueblo, el gallec voces Ceibes i l’andalús manifiesto Canción del Sur. També va condicionar altres moviments de noves Cançons, com l’occitana i la cubana. artistes com Pablo milanés o Silvio Rodríguez han reconegut sempre la influència decisiva de la nova Cançó catalana en la seva obra.Hi ha hagut molta llegenda sobre els exàmens per entrar a formar part d’Els Setze Jutges i la llista de suspesos. Serrahima no ho recorda com un tribunal, sinó com una colla que s’escoltaven altres artistes i, si els agradaven, els proposaven d’entrar al col·lectiu: “no eren exàmens, sinó trobades per admetre la gent. no teníem un lloc fix, de vegades era a la Cova del Drac, altres a casa meva...”. Cadascú donava la seva opinió i tots els que hi anaven tenien veu: “a mi no em va agradar la Guillermina motta però en quico va dir que sí i la vam admetre. O, per exemple, lluís llach va ser desastrós, sobretot el posat. Ens demanava perdó, deia que ens feia perdre el temps

50 ANYS DE LA CANÇÓ

enderrock.indd 14 11/3/09 11:46:09

15

i coses d’aquestes. Però vam veure que podria arribar lluny”, recorda lluís Serrahima.anomenats exàmens o trobades, el cert és que les proves d’ingrés van existir. no a l’inici, quan el que calia era sumar voluntarisme, sinó sobretot a partir de l’èxit i la projecció de Joan manuel Serrat.alguns dels Jutges més antics reconeixen que, si al principi haguessin existit aquestes proves amb el nivell d’exigència al qual van arribar, mai no haurien format part d’Els Setze Jutges. molts aspirants a cantant es van adreçar a Els Setze Jutges per entrar a formar-ne part. Ho recorda Serrahima: “En vam suspendre bastants. S’assabentaven d’on ens podien trobar i ens venien a veure. a mi, a en miquel Porter... la majoria ja els descartàvem d’entrada, sense haver de convocar els altres Jutges. quan en vèiem algun que no estava malament del tot, el fèiem cantar davant de tres o quatre de nosaltres i decidíem. Però era gent de qui no he sentit a parlar mai més”. Tampoc ningú no recordaria que a Pau Riba i Pere Tàpias un dia els van dir que no podien entrar a formar part d’Els Setze Jutges si no fos perquè tant l’un com l’altre van sortir-se amb la seva: fer carrera com a cantant.El cas més recordat és el de Riba, que va ser despatxat sense manies perquè tenia “una veu de regadora espantosa”, segons recorda que li va dir lluís Serrahima. “El Pau Riba que coneixem ara ja és un cantant fet, i això distorsiona la perspectiva amb què s’han de mirar les coses. no el vam admetre perquè no ens va agradar i jo vaig dir que tenia una veu horrorosa. mirat amb els anys és evident que ens vam equivocar, perquè ha fet cançons magnífiques”, reconeix.Pere Tàpias va fer la prova a la Cova del Drac el mateix dia que lluís llach. Prèviament s’havia presentat a casa de Serrahima: “va entrar i em va dir: ‘Em donarà un cafè?’... Després em va explicar que feia cançons i el vaig citar a la Cova del Drac”. Tàpias, que aleshores encara feia servir el seu nom real, Joan Collell, va presentar un repertori de cançons transcendentals que va deixar estabornits els examinadors: miquel Porter, Delfí abella, Josep maria Espinàs i lluís Serrahima. Espinàs li va demanar si tenia alguna cançó més divertida i Pere Tàpias va cantar “la tia maria”, una cançó que poc després enregistraria en el seu primer disc. Després de la prova, el mateix Espinàs va sentenciar: “llach, sí; Collell, no”.

ELS SEtzE jutGES

enderrock.indd 15 11/3/09 11:46:10

1�

1. Miquel Porter (Barcelona, 1930-2004)Membre fundacional del grupva ser un dels impulsors d’Els Setze Jutges. Home polifacètic, es va dedicar a la crítica cinematogràfica, a la divulgació del cinema català, al teatre, a la cançó, va ser professor universitari i impulsor dels cinefòrums, va entrar en política i al món sindical i va ser rector de la universitat Catalana d’Estiu. miquel Porter va enregistrar un sol disc petit amb quatre cançons, Miquel Porter canta les noves cançons (Edigsa, 1962), però la seva participació en la gestació d’Els Setze Jutges va ser decisiva. abans de la formació d’aquest col·lectiu, Porter havia interpretat en públic alguna cançó i havia musicat poemes de Joan Salvat-Papasseit.

50 ANYS DE LA CANÇÓ

enderrock.indd 16 11/3/09 11:46:11

�2

43. “Cançó de les balances” (1968)oviDi montlloR Text i música: Josep Maria Carandell Repertori d’Ovidi Montllornovament, Ovidi montllor retrata la realitat, aquesta vegada camuflada sota l’aparença de conte ambientat a l’edat mitjana. la cançó està extreta d’una obra de teatre de Josep maria Carandell. montllor la va enregistrar al seu primer disc, al costat d’una altra de les seves peces emblemàtiques: “la fera ferotge”.

¿Quan vindrà el dia que l ’homevalgui més que pous i cases;més que les terres més bones,

més que les plantes i els arbres?¿Quan vindrà el dia que l ’home

no se’l pese amb les balances?

44. “Veles e vents” (1969)Raimon

Text: Ausiàs MarchMúsica: RaimonDesprés d’haver palesat el seu compromís civíc amb cançons com “al vent”, “la nit” o “Diguem no”; d’haver cantat a l’amor amb “Treballaré el teu cos” i “En tu estime el món”, entre d’altres, i d’haver musicat Salvador Espriu, Raimon fa un pas més enllà i recupera el principal poeta en llengua catalana de l’edat mitjana: ausiàs march. D’aquesta manera dimensiona una obra que té la voluntat de transcendir més enllà de les circumstàncies conjunturals del moment.

Veles e vents han mos desigs complir,faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d’ells veig armar;xaloc, llevant, los deuen subvenirab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanalque en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

50 ANYS DE LA CANÇÓ

enderrock.indd 82 11/3/09 11:46:51

110

LES CANÇONS DEL DISC

la tria de cançons per al disc va ser feta pels mateixos Els Setze Jutges d’acord amb Concèntric; es tractava de programar algunes de les cançons més representatives del grup, juntament amb cançons noves i inèdites, i que, examinat en conjunt, aquest lP fos com una antologia dels diversos estils que conviuen en la nova Cançó creada precisament pels Jutges.

El disc comença amb “a la vora de la nit”, la primera cançó ‘rebel’ cantada i gravada en català on Espinàs proposa ‘d’estrenar una nova veu i alegrar l’antiga terra’; segueix Remei margarit amb la més nova i potser la millor de les seves cançons: “algú el recull”, referint-se a aquest dolor que tots sentim; “Polítics de saló” és una mostra molt afortunada de la ironia penetrant i el divertit llenguatge d’Enric Barbat; la musicalitat de “l’arbre sec”, de maria del Carme Girau, ens duu tot l’aire popular del País valencià; així com “no m’enterreu”, del mallorquí Joan Ramon Bonet, mariner de professió, és una cançó profundament fidel al seu ofici i a la seva terra. “Pantalons llargs”, de Salvat-Papasseit i martí llauradó, és un exemple de cançó poètica per la lletra, la música i l’accent, i la primera cara acaba amb “la cançó de taverna”, de miquel Porter, que va iniciar tot el moviment amb una lúcida voluntat de popularització (els Jutges presents a l’estudi no van resistir la temptació de cantar amb en Porter allò de ‘tots són homes, no hi ha dones’).

la segona cara d’audiència pública comença amb “minyó que no et vols casar”, una cançó gens coneguda, i molt original, de Francesc Pi de la Serra, i segueix amb “qui em diria on van”, de Guillermina motta, en una nova versió que accentua el suggestiu lirisme d’aquesta peça; amb “les flors”, Xavier Elies té un dels seus millors acudits musicals, que s’escolta amb un somriure continuat; el somriure perdura amb “Els infants sorruts”, de maria amèlia Pedrerol, una cançó plena d’intel·ligents i gracioses observacions; “una guitarra” de Joan manuel Serrat, a més d’una cançó molt arrodonida i emotiva, representa ‘l’arma’ triada per Els Setze Jutges; i una peça clàssica del grup, “Cap a futbol”, on Delfí abella intenta sacsejar, satíricament, l’hipnotitzat ramat col·lectiu.

50 ANYS DE LA CANÇÓ

enderrock.indd 110 11/3/09 11:46:58