50 anys de Col·legi La maduresa dels 50 anys · ses juntes del Col·legi. Des de la revista...

50 anys de Col·legi

La maduresa dels 50 anys

SostenibilitatBoicot atmosfèric

EntrevistaMontserrat Tura,consellera de Justícia

C O L · L E G I D ' E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N A - N Ú M E R O 1 2 0 M A I G D E 2 0 0 8

revista 120.qxp:Revista92CTP4.qxd 30/4/08 12:51 Página 1

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Oriol Arnall, Jordi Castañeda, Centre Solidari CascAntic, Jordi Català, Jordi Garriga, Jordi Goula,Tamara G. Cisneros, Infonomia, María Luque,Albert Martín, Eva Mestres, Joan-Marc Passada,Albert Punsola, Marta Recolons, Isaías P.Santamaría (Normativa)

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: EiCC, Canetti Fotografia, MónEmpresarial, Estudi Freixes, Centre Solidari CascAntic, Marc Javierre, Parlament, Ruca, LourdesSegade, Víctor Valiente, XaRTAP

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

TheknosNúm. 119. Abril de 2008

En Portada

26

20 24

MAU

RICI

O FU

ERTE

S


SUMARI

38 49

EDITORIAL_05Fem 50 anys i arribem a les 52

OBSERVATORI_07Aquest any...

OPINIÓ_08Una crisi de quatre potes

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_09

COMISSIÓ DEL MES_19Comissió de Medi Ambient,Energia i Seguretat

RETRAT PROFESSIONAL_20Julio Rodríguez

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_22

SOSTENIBILITAT_24Boicot atmosfèricSuperar el marc estatalLa dada

ENTREVISTA_38Montserrat Tura,consellera de Justícia

INNOVACIÓ_42La riquesa i la capacitat de posar encontacte coneixements diferents

ARTICLE TÈCNIC_44Conceptes importants a tenir encompte per al càlcul de conductes

RESPONSABILITAT SOCIALCORPORATIVA_48Centre Solidari Casc Antic

CULTURA_49La ràdio del futur ja és aquí

NORMATIVA_50


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

5

Aviat és dit: cinquanta anys. No són mésde quatre síl·labes. Dues paraules. Però els que han viscutaquests deu lustres bé saben els esforços que ha comportatarribar-hi com s’hi ha arribat. Ara val la pena fer un punt i apart. Asseure’s. Agafar aire i mirar enrere per contemplar d’onvenim i pensar on volem anar a parar. El número 120 de larevista Theknos, el que teniu a les mans, vol acompanyar totsels col·legiats en aquesta mirada al passat que ha d’ajudar aafrontar el futur.

L’article d’En portada explica el què, el com i el quan delnaixement del que avui en dia és el Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona que, hereu de l’Agrupació dePèrits de Catalunya-Balears, va constituir-se com a col·legiprofessional un 1 de maig de 1958 englobant l’actual demar-cació de Barcelona i també la resta de Catalunya i les Balears.L’article explica els esdeveniments transcorreguts des dels ini-cis d’una institució amb només sis empleats fins a l’actualcorporació en què treballen quasi 50 persones per donar ser-vei directe a més de 7.500 col·legiats i a tota la societat engeneral.

Aquesta revista, coincident amb l’efemèride, dóna tambéel tret de sortida als actes de celebració del cinquantè aniver-sari, que van tenir en una concorreguda conferència deMiquel Roca i Junyent sobre els col·legis professionals el per-tinent aperitiu. En aquest acte, l’exdiputat de CiU va desta-car que el gran repte dels col·legis professionals és la formaciócontínua, un element que des del Col·legi s’ha estat treballantamb força durant els darrers anys, amb l’impuls als cursos.

L’entrevista del mes és a Montserrat Tura, consellera deJustícia. Del departament que dirigeix Tura depenen els

col·legis professionals. La consellera destaca que “hi had’haver un cert canvi de cultura corporativa; d’altra manera,els col·legis esdevindrien entitats bunqueritzades sensefutur”. Per a Tura, els col·legis han de deixar de ser entitatsamb l’únic objectiu de la defensa corporativa. En aquestsentit, Miquel Roca destaca la necessitat que els col·legistambé sancionin els col·legiats amb comportaments negli-gents com a mesura de defensa de la professió i la imatgecol·lectiva de la professió. “L’únic que pot fer la condescen-dència enfront del company és perjudicar el col·lectiu”, asse-gura la persona que va ser durant molts anys assessor jurídicdel CETIB.

Com és habitual en els darrers anys, l’abril és mes de Jun-ta General Ordinària al CETIB. El Col·legi convoca tots elscol·legiats per explicar-los en què s’han gastat els dinersdurant el darrer any i aprovar, si escau, els pressupostos.Aquest any la Junta es va celebrar el darrer dia del mes, talcom s’explica a la pàgina 10. A la pàgina següent CarlesVives, tresorer del Col·legi, valora la política de gestió delCETIB durant el darrer any i fa una estimació dels comptesaprovats i de la situació de la caixa. “Si ve una mala època,tenim coixí suficient per superar-la”, assegura amb el conei-xement de causa que li donen els anys de vinculació a diver-ses juntes del Col·legi.

Des de la revista Theknos ens sumem als actes de celebra-ció dels 50 anys, afegint quatre pàgines més a les habituals48 per arribar a la cinquantena de pàgines d’informaciócol·legial i professional. És la nostra manera de desitjar a totsels col·legiats, estudiants precol·legiats, col·laboradors i pro-veïdors del CETIB molts cinquantens aniversaris més.

Fem 50 anys i arribem a les 52

EDITORIAL


E l Col·legi està de celebració: compleix mig segle de vida. Laprofessió de l’enginyeria tècnica industrial, però, triplica l’edat de la nostra organit-zació. Fa 50 anys, encara en mancaven uns quants perquè jo nasqués, i segonsm’expliquen, i pel que he anat veient des que tinc ús de raó, com han canviat lescoses en aquests anys! La ciència i la tecnologia molt i, igual més, la societat.

Avui en dia al Col·legi ja som 7.564 col·legiats, i d’aquests només el 8% somdones, que compaginem, com els nostres companys, la vida personal, laboral isocial. Per sort, crec que puc dir que avui en dia ja ho compartim pràcticament tot,encara que manca en tots aquests camps, i en tots nosaltres, temps.

Temps, molt més temps per poder gaudir, per una part de la nostra feina, quecada dia avança a un ritme més accelerat, amb innovacions, invents, lleis... Unafeina que a vegades no podem arribar a gaudir prou per aquesta velocitat que nodeixa assaborir els èxits que es van aconseguint, les fites que es van assolint.

D’altra banda, falta temps, molt més de temps per poder cuidar i cultivar lesnostres relacions personals i afectives, amb la família, amb els amics, amb el nostreentorn, que fa que moltes vegades no gaudim dels somriures que hi ha al nostreentorn. I sobretot, manca temps per estar amb nosaltres mateixos, per preguntar-nos si estem bé, què necessitem i què hem de fer per aconseguir ser més feliços.

I no és just que, per aquesta manca de temps, moltes vegades només es puguioptar per la feina o la família, per la professió o per la persona. No és just que perfalta de temps perdem felicitat.

És per això que, quan penso en 50 anys,penso en tot el temps que ha passat, en totes lespersones que durant aquests anys han estatescollint en cada moment cap a on dedicavenel seu valuós temps, cap a on destinaven lesseves energies, i la conclusió és que totes leseleccions i totes les decisions han servit per ferevolucionar la societat cap al dia d’avui, en totsels seus aspectes i en totes les seves variants, i que si alguna hagués estat diferent,potser ara no seríem on som.

Al Col·legi hem de buscar quines són aquestes eines i serveis que ens poden aju-dar a guanyar en la nostra professió, en els nostres coneixements, en les nostres rela-cions personals i socials i, per què no, en molts casos, ens poden ajudar a guanyaraquest temps tan desitjat.

Des del reeixit Servei de Selecció Professional, que ha ajudat molta gent a tro-bar feina o a millorar la seva situació professional; des de la innovada SecretariaTècnica, que ajuda molts professionals a resoldre els dubtes que apareixen dia a dia,i ens manté informats i actualitzats de totes les modificacions i novetats legislativesi tècniques existents; des de la formació continuada i les múltiples conferències finsa les sortides culturals i actes socials que s’organitzen i que permeten tenir contacteamb els nostres… I de les comissions que permeten compartir amb els nostres com-panys inquietuds, desenvolupar projectes que ajudin el col·lectiu i, de retruc, la restade la societat, que és, al capdavall, a qui hem de retornar tot aquest coneixementque anem adquirint dia rere dia.

Així que aprofitem on som i el que tenim per donar valor al passat, i prenguemnoves decisions i iniciatives per donar valor al futur.

Marta Recolons I Vocal [email protected]

OBSERVATORI

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

7

Aquest any...


N o recordo quemai una institució com el G-7 (elsministres d’Economia i els governadorsdels bancs centrals del països més gransdel món) haguessin llançat un ultimà-tum a la banca internacional. I això ésel que va passar a l’última reunió cele-brada a l’abril. Van donar cent dies alsbancs perquè d’una vegada facin públi-ca la xifra de les seves exposicions alsactius d’alt risc. Quan va començar lacrisi de les famoses subprime es parlavad’uns 100.000 milions de pèrdues perals bancs, ara el Fons Monetari Interna-cional (FMI) diu que poden ser unbilió i només n’hi ha 300.000 milionsde comptabilitzats a la banca. On potarribar això? El missatge del G-7 és benclar: mentre no sortim de dubtes sobrela gravetat real de la situació financera,els bancs no es deixaran diners entreells amb la conseqüència directa que endeixaran menys als seus clients.

La financera és la primera pota de lacrisi actual, el punt de sortida. Unesmales pràctiques bancàries que hanescampat paper dolent pertot arreu i deles quals paguem les conseqüències,fins i tot a casa nostra on els bancs nohan comprat subprime. Mentre nos’hagi aclarit el panorama financer, des-enganyeu-vos, no podem començar apensar que la situació econòmicamillori. El problema rau en el fet que,mentre duri, poden caure empreses quefuncionen bé, però que necessitenfinançament bancari per al seu desen-volupament normal. Si els falla,comencen els retards en els pagamentsals proveïdors i entrem en un cercleviciós del qual ningú no sap el final.

La segona pota a casa nostra és benevident: la construcció i el sectorimmobiliari. Avui ja no dubtem de lacaiguda en el començament de noushabitatges i sembla que passarem dels700-800.000 d’anys anteriors a uns400.000 enguany. Això, mentre la ban-

ca tanca l’aixeta a tot el que faci olor derajola i els preus dels pisos comencen adavallar. El cost social és evident. Lesempreses que fan materials per a laconstrucció o productes per a la llar–tèxtils, electrodomèstics…– ja se’nressenten i molt aviat veurem comcomença a créixer l’atur directe i indi-recte al sector. Molts immobiliaris esqueixen que tenen compradors, però

ningú no els vol donar finançament. Éscert, però també ho és que tots elsexcessos s’acaben pagant en economia ique tard o d’hora arriba l’ajustament.Es parla d’un període de crisi al sectoral voltant dels dos anys, mentre el mer-cat no trobi un nou equilibri entreoferta i demanda, en volum i preu.

Sobre la tercera pota, malaurada-ment, no hi podem fer res. És la infla-ció que ha tornat a despertar amb forçadesprés d’unes dècades de tranquil·litat.El fet és que el petroli ja és molt perdamunt dels cent dòlars i que els preusdels aliments primaris s’han disparat,com l’arròs o alguns cereals que l’handuplicat en uns mesos. La demandasupera l’oferta. Tot plegat té molt a veu-re amb el fort creixement de la Xina il’Índia (petroli i matèries primeres) iamb el canvi de dieta d’àmplies capes

de la població enriquides d’aquestspaïsos que demanen carn i llet, entred’altres. Els cereals han estat objecte deforta demanda i les reserves mundialsestan sota mínims. Si afegim el fet quees preveuen canvis en els conreus perafavorir els que poden transformar-seen biocombustibles i l’entrada decididadels fons d’inversió amb molts dinersper especular, tindrem una explicaciófefaent del que passa.

La quarta pota és causa i efecte almateix temps: la desacceleració delcreixement de l’economia a tot el món.No recordo que mai les institucionsque fan previsions internacionals(FMI, OCDE, CE...) haguessin revisata la baixa tantes vegades i en tan poctemps els números que calculen.L’última ha estat la revisió de l’FMI,que sembla una pel·lícula de por.Alguns ministres d’Economia euro-peus, com el francès i l’espanyol, hanprotestat i creuen que exagera. Ja veu-rem. Mentrestant, el consumidor vasentint un rau-rau a l’estómac quel’aconsella ser prudent amb la despe-sa… just ara que l’economia necessita-ria alegria en aquest sentit.

Jordi Goula I [email protected]

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

8

OPINIÓ

Una crisi de quatre potes

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A


�Tot i aquest creixement de lademanda, en aquests últims anys lesdues escoles més grans de Catalunya,l’Escola de Barcelona i la de Terrassa,han sofert un descens del 6,8% en lesinscripcions de primer curs. A més, un35% dels alumnes que inicien els estu-dis d’enginyeria no els finalitzen,segons dades de les mateixes escoles.

Per què hi ha tanta demanda? AnnaMasvidal, responsable del Servei deSelecció Professional – Borsa de treballdel CETIB, explica que “els enginyerstècnics industrials són uns professio-nals versàtils molt valorats en l’empresacatalana, que està constituïda majorità-riament per petites i mitjanes empre-ses”. Segons l’anuari 2007 de la patro-nal PIMEC, les pimes van generar un74% dels llocs de treball a Catalunya.

Aquesta versatilitat es basa en elsestudis d’enginyeria tècnica industrial,que completen una vessant més tècni-ca amb uns continguts generalistes queprepara els seus graduats per assumirfuncions tècniques i de gestió al mateixtemps. Masvidal assegura que “la unióde les dues característiques fa que sigu-in professionals molt resolutius i queels nous titulats acabin la carrera pre-parats per poder assumir competènciesprofessionals”. El mes següent d’haveracabat els estudis, la majoria dels titu-lats tenen un contracte indefinit o enpràctiques per passar a indefinit.

Per què falten enginyers? Segons JoanRibó, degà del CETIB, “hi ha un des-coneixement generalitzat per part delsestudiants de Batxillerat del que és laprofessió d’enginyer i quines sortidesprofessionals té”, i hi afegeix: “Elsestudiants preuniversitaris tenen la

sensació que és una carrera difícil”.Des del Col·legi es creu que l’adap-tació de l’Espai Europeu d’EducacióSuperior a les particularitats d’Espa-nya fa necessari que els futurs gradu-ats en enginyeria tinguin plenescompetències per exercir la professiója que, d’una altra manera, la man-ca d’enginyers que pateix el paíss’agreujaria.

El CETIB considera que el futurgraduat en enginyeria ha de ser dife-rent de l’actual: han de desaparèixerels tòpics de primer i segon cicle, jaque la societat necessita enginyerspolivalents dins de l’àmbit industrial.El nou enginyer ha de ser capaç dedesenvolupar les competències i habi-litats que fins ara, en el cas del’enginyer tècnic industrial, han fun-cionat, a més d’incorporar novescapacitats derivades de les necessitatsde la societat del coneixement, peròdes d’un enfocament generalista.L’especialització, en canvi, ha de venir

al màster. El Col·legi estima necessà-ria una reflexió que tingui en comptequè necessita el futur del país, deixantde banda els interessos corporatius:“Un error en aquest sentit tindriagreus conseqüències a mitjà termini”,conclou el degà.

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

9

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Un 85% de les ofertes de feina per a enginyers tècnics industrials no es cobreixen

La societat necessita més enginyers

Ofertes segonsel sector professional

Siderometal·lúrgic 6%Serveis 13%Químic 4%Metal·lúrgic 8%Enginyeries / Instal·ladores 22%Electrònica 2%Elèctric 2%Construcció 17%Automoció 7%Administració pública 1%Altres 18%Dades: SSP – Any 2007

La Borsa de treball del Col·legi ha doblat en els darrers tres anys el nombre d’ofertes de treball pera enginyers tècnics industrials. L’any 2004 es van rebre 766 ofertes, mentre que el 2007 se’n van rebre1.657. Durant el primer trimestre de 2008 només es va poder donar resposta a un 15% de les ofer-tes de feina rebudes.

VICT

OR V

ALIE

NTE

L’Escola Industrial de Barcelona, i també la de Terrassa, han sofert un descens del 6,8% en les inscripcions



�La Junta General va començaramb una exposició del degà, JoanRibó, de la gestió desenvolupadadurant l’any 2007. Ribó va remarcarla tasca dedicada, a més de la feina deldia a dia, a difondre la professió mit-jançant la campanya de màrquetingque, amb el lema Professionals versà-tils, ha intentat acostar a la societatl’enginyeria tècnica industrial. Aixímateix, també va posar de manifest laparticipació a Construmat i les contí-nues reunions amb l’Administracióper transmetre les inquietuds delcol·lectiu.

A continuació, el tresorer, CarlesVives, va fer una exposició detalladade les partides pressupostàries méssignificatives i va remarcar l’augmentdels ingressos en un 11% respecte al’exercici 2006. També va destacarque el Col·legi està econòmicamentpreparat per a una eventual recessió i

que, si aquesta sobrevingués, no su-posaria un contratemps en el paga-ment de les reformes que s’estan fental nou local.

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Els comptes del 2007 s’aproven amb un resultat positiu de més de 950.000 euros

Ingressos perquotes i semblants1.015.884,64

Ingressosexercicis anteriors-5,01

Ingressos perserveis3.039.603,64

Altres ingressos538.462,02

Provisionsinsolvències aplicades

7.178,63

Ingressos financers30.499,83

Ingressosextraordinaris21.223,07

Serveisexteriors1.065.807,5

Despeses i pèrduesexercicis anteriors4.085,39

Despeses depersonal1.304.214,93

Dotacionsamortitzacions218.620,85

Tributs82.936,41

Dotacions aprovisions

23.835,09

Despesesextraordinàries4.801,53

Compresi despeses diverses

991.281,81

Despeses 2007 Ingressos 2007

2006 2007Despeses 3.331.616,71 3.695.583,58Ingressos 4.182.471,73 4.652.846,82Resultat 850.855,02 957.263,24

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

10


�Un cop tancats i aprovats pels col·le-giats, quin balanç fa dels comptes?La Junta de Govern fa una valoraciómolt positiva d’aquest exercici. Hemintentat fer una gestió acurada delsdiners del Col·legi, cenyint-nos tantcom ha estat possible als pressupostosaprovats a la Junta General del 20 dedesembre de 2007. Col·loquialmentpodríem dir que ens hem estrenyut elcinturó, ja que hem procurat estalviarper sufragar sense contratemps les obresdel local del carrer Bailèn que vamadquirir l’octubre de 2006.

En quina situació es troba la tresoreriadel Col·legi?L’any 2006 es van invertir 1,6 milionsd’euros en l’adquisició del nou local i,malgrat això, els actius financers (treso-reria més inversions financeres) van serd’1,54 milions d’euros, mentre quel’any anterior aquesta xifra arribava als2,06 milions. Acabem de tancarl’exercici 2007 amb una situació finan-cera i patrimonial força positiva ja queels actius financers ascendeixen a 2,45milions d’euros. Enguany, aquesta xifratornarà a disminuir ja que tenim pre-vist invertir un milió d’euros en lesreformes del nou local. No obstantaixò, la inversió no excedirà dels tresmilions que es van aprovar destinar aaquest espai a la Junta General.

En quines partides s’ha fet un esforçeconòmic més gran?Sobretot en la participació en fires(Construmat), en una sèrie d’activitatsorganitzades conjuntament amb elConsell de Col·legis de Catalunya i enla campanya de màrqueting orientada a

la difusió de la professió. D’altra ban-da, cal dir també que la partida destina-da al Servei de Visat es va incrementaren gairebé un 90% per la implementa-ció del servei de certificació i signaturadigital (tokens).

Com explica l’augment dels ingressos?En una època d’hipotètica crisi econò-mica, el Col·legi està mantenint el rit-me d’ingressos per visats, fet del qual esdedueix que el treball dels nostrescol·legiats s’està mantenint. Podem direl mateix del primer trimestre del2008: de moment, i en termes gene-rals, la crisi no s’està notant en el nos-tre col·lectiu. Quant a ingressos proce-dents d’altres fonts, s’ha experimentatun increment que gairebé ha doblat laxifra del 2006. Això ha estat possiblegràcies a l’augment d’ingressos proce-dents de la publicitat, els patrocinis il’esponsorització d’actes del CETIB

per part de tercers, i també pels ingres-sos per subvencions i lloguer d’espais.Si a l’increment anual del totald’ingressos hi restem l’IPC de rigor,encara s’hi observa un creixement con-siderable. Tampoc cal oblidar que elritme d’altes col·legials ha mantingutl’habitual tendència, fet que ens ha per-mès superar els 7.500 companys.

Quina ha estat la política econòmica delCol·legi durant el 2007? I per al 2008?Hem mantingut una política de caute-la: hem intentat generar cash en previ-sió de les inversions que hem de fer enel 2008. Durant aquest any continua-rem sent econòmicament conserva-dors. Hem iniciat l’exercici amb proufons per assumir les despeses de remo-delació del nou local que tenim com-promeses i encara ens restarà coixí sufi-cient per si haguéssim de superar unamala època.

CETI

B

Carles Vives, tresorer del CETIB, porta tretze anys vinculat a la Junta de Govern del Col·legi

Acabats de tancar els comptes del Col·legi de l’exercici 2007, Carles Vives, tresorer, en fa una valoració,explica quina ha estat la política de gestió i com es presenta l’any 2008 tenint en compte la recessió eco-nòmica per la qual passa el país. La seva experiència el duu a afirmar que el CETIB està econòmicamentpreparat per assumir la inversió que comporti la remodelació del nou local i la possible crisi econòmica.

Carles Vives, tresorer del CETIB

“Si vingués una mala època,tenim coixí suficient per superar-la”

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

11


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

12

�Joan Ribó, president del Consell deCol·legis i degà del CETIB; EstanislauTrepat, secretari del Consell, amb elsuport de l’Assessoria Jurídica delCETIB, van reunir-se, el 5 de març,amb Maria Vendrelen, subdirectorageneral de la Direcció de Recursos del’Administració de Justícia, per tractarles inquietuds dels enginyers tècnics enrelació amb l’exercici de les funcionsinherents als peritatges judicials.

En aquest sentit, entre altres, es vafer palesa la necessitat de crear una llis-ta de perits judicials acreditats, ambformació avalada pel Departament deJustícia, adreçat als col·legiats que s’hivulguin inscriure. Així mateix, es vaposar de manifest la conveniència decrear canals de comunicació entre elConsell de Col·legis i Justícia, per talque des dels jutjats es posi en coneixe-ment dels col·legis professionals els pro-fessionals que sistemàticament renun-cien als peritatges assignats pels jutjatsper tal que es prenguin les mesuresdeontològiques pertinents. A bandad’això, s’informa que, presumptamentdes dels jutjats, no es fan servir les llis-tes de perits que anualment s’envien alDepartament de Justícia, tal com esta-bleix la Llei, i per tant no les actualitzenany rere any.

En relació amb la problemàticaplantejada, el Departament de Justíciaen tot moment va estar receptiu i es va

comprometre a activar un pla per tal desolucionar a les qüestions plantejades.

El Departament es va comprometreexpressament a crear una Comissió dePeritatges Judicials per afavorir elscanals de comunicació amb l’Adminis-tració i el Consell de Col·legis. Tambées va acordar impartir formació per aperits judicials, supervisada per l’Admi-nistració de Justícia, que constarà d’uncurs bàsic (sessions generals) i de cursosespecialitzats (sessions monogràfiquessobre temes concrets com ara incendis).Per una banda, el Departament enviaràuna proposta de programa sobre elscursos bàsics que voldria impartir. Perl’altra, el CETIB facilitarà el programasobre les seves activitats formatives a fide sol·licitar al director general queimparteixi alguna conferència per cons-cienciar el col·lectiu i fer avinent alhorala bidireccionalitat de les obligacions,tant per part del perit judicial com del’Administració.

El Departament també es va com-prometre a continuar fent difusió alsjutjats de la necessitat de consultartelemàticament les actualitzacions deles llistes de perits judicials, per posar fia la problemàtica. Així mateix, la sub-directora general va informar de laproposta d’Ordre que properamentregularà els peritatges d’ofici (justíciagratuïta) i va obrir les portes a fer lesobservacions que s’escaiguin.

Justícia es compromet a estudiar les inquietutsque es plantegen davant els peritatges judicials

El CETIB publicala ‘Memòria 2007’

INFORMACIÓ COL·LEGIALCA

NET

TI F

OTOG

RAFI

A

Eva Mestres, Estanislau Trepat, Maria Vendrelen, Joan Ribó i Daniel Castaño van parlar dels peritatges judicials

�Coincidint amb la celebració de laJunta General d’aprovació de comptes,el 30 d’abril, es va presentar la Memò-ria d’activitats del 2007 del Col·legi. LaMemòria s’acompanya d’un DVD querecull les imatges dels moments mésintensos de l’any, com ara el Dia delCol·legi i la Diada de la Professió.

Els temes que s’han destacat a laMemòria són la campanya de màrque-ting de promoció de la professió, ladedicació de l’any al Codi Tècnic del’Edificació, el llançament del Tecno-visat 2.0, l’inici de les obres de reformadel nou local i el tall elèctric.

Durant el mes de maig, tots elscol·legiats rebran a casa la Memòria. Amés, les edicions anteriors estan dispo-nibles al web del CETIB en formatPDF perquè qualsevol usuari puguidescarregar-les i conèixer més profun-dament l’activitat de la corporació. Lesedicions dels set darrers anys es podentrobar a la secció de Documents, dinsl’apartat Informació del web delCol·legi.

Noves revistesdisponibles al Serveide Documentació

�El Col·legi s’ha subscrit a les revis-tes Emergencia 112, Prevención deIncendios i Revista Profesional de Pre-vención de Riesgos Laborales. Ambaquestes tres noves publicacions, elfons del Servei s’amplia a 35 subscrip-cions. Entre aquestes hi ha publica-cions com ara la Revista de Acústica,Revista del Caucho, CIC. Arquitecturay construcción, Electra, Revista españolade electrónica, Energía, Fomento de laproducción, Instalaciones y técnicas delconfort, Instalador, Mantenimiento,Plásticos modernos, Tecnología delagua, Boletín de AENOR, etc.


�Joan Ribó, degà del CETIB i presi-dent del Consell de Col·legis d’Engi-nyers Tècnics Industrials de Catalunya(CCETIC), va comparèixer el 9 d’abrilpassat davant la Comissió de Treball,Indústria, Comerç i Turisme del Parla-ment per exposar el posicionament delConsell davant la Llei de seguretatindustrial que s’està tramitant actual-ment. Juan J. Gracia, vicedegà del CETIB,i Marta Recolons, vocal, van acompa-nyar Ribó en la compareixença.

Els representants van manifestar lanecessitat que les entitats que actuïncom a operadors de la inspecció enmatèria de seguretat industrial d’acordamb el nou règim d’autorització admi-nistrativa han de ser independents. Aixípodran acreditar imparcialitat en lesactuacions inspectores. Per aquesta raó,Ribó va assegurar que cal establir unrègim d’incompatibilitats d’aquestsoperadors en matèria de seguretat in-dustrial i no deixar-ho per al posteriordesplegament reglamentari. També esconsidera que l’objecte social de lesentitats inspectores ha de ser exclusiva-ment el d’operador en matèria de segu-retat industrial, tot i que dins d’unmarc de lliure mercat i sense deixarpossibilitat al monopoli. En aquestsentit, les persones –físiques o jurídi-ques– que treballen en entitats inspec-tores haurien de justificar dedicació enexclusivitat per evitar possibles incom-patibilitats. En definitiva, es vol evitar

que les entitats de control o els seus tre-balladors puguin ser jutge i part.

Finalment, el Consell i el Col·legivan manifestar la necessitat de concre-tar el terme “tècnic competent”.

La gestió de residus. Uns dies abans, el26 de març, el vicedegà, Juan J. Gracia,i el secretari, Jordi Català, van compa-rèixer davant del Parlament en repre-sentació del Consell i del CETIB, perexposar consideracions al projecte dellei de finançament de les infraestruc-tures de gestió de residus i el projectede llei de modificació de la llei 6/1993,de 15 de juliol, reguladora dels residus.

De la seva intervenció cal destacarl’oferiment de col·laboració de l’IDESen estudis que contribueixin a millorarla gestió dels residus i la percepció quela població en té. Així mateix, es vaposar èmfasi en la conveniènciad’aprofundir en la regulació de la reco-llida selectiva i en el fet que la declara-ció de sòl contaminat porti implícita lad’utilitat pública als efectes del’expropiació forçosa del terreny, lesalternatives a la recollida segregada dela matèria orgànica, l’aplicació de trac-taments finalistes només en casosinevitables i la necessitat de reduir elsresidus d’envasos i embalatges.

El Consell exposa al Parlament el seu posicionament sobre la nova Llei de seguretat industrial i el projecte de llei de residus

PARL

AMEN

T

Juan J. Gracia, Marta Recolons, Joan Ribó i Antoni Fernández Teixidó, president de la comissió parlamentària



�El 9 d’abril el CETIB va acollir unajornada tècnica, organitzada amb lacol·laboració del Servei de MediAmbient de la Diputació de Barcelona,per divulgar el Pla d’actuació per a lamillora de la qualitat de l’aire. MariaComellas, directora general de QualitatAmbiental, va lloar la iniciativa pel fetque es tractés el Pla des del punt de vis-ta tècnic i no mediàtic. Ferran Vallespi-nós, coordinador general del Servei deMedi Ambient, es va sumar a l’elogi.

Isabel Hernández, subdirectora dePrevenció i Control de la Contamina-ció Atmosfèrica, va desgranar les més de70 mesures del Pla per millorar els ni-

vells de contaminació de l’aire en muni-cipis catalans declarats zones de protec-ció especial. Josep Montes, cap delDepartament d’Ecologia Urbana del’Àrea de Medi Ambient de l’Ajunta-ment de Badalona, va exposar les difi-cultats dels municipis en el complimentde les mesures previstes en el Pla. PereSauret, director tècnic de la FundacióRACC, tot i manifestar que valorenpositivament la iniciativa de Medi Am-bient, va presentar estudis que posen endubte que alguna de les mesures perreduir les emissions de partícules i NOx

tingui els resultats esperats per l’Admi-nistració i va presentar-ne alternatives.

Finalment, Vanessa Bastida, tècnicade Medi Ambient de l’Associació per ala Promoció del Transport Públic, va pre-sentar iniciatives per potenciar el trans-port públic i millorar la mobilitat.

Jornada sobre el pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

14

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

La jornada tècnica va reunir nombrosos assistents

�Joan Ribó, degà del CETIB, vaintervenir el passat 4 d’abril en la taularodona “Quins professionals aporta launiversitat?”, celebrada dins el SalóFutura. Aquest saló forma part de laSetmana de la Formació i el Treball iestà dedicat als màsters i postgraus queofereixen les universitats, centres deformació contínua i escoles de negocis.La taula rodona organitzada per MónEmpresarial va ser presidida per BlancaPalmada, comissionada per a Universi-tats i Recerca de la Generalitat de Cata-lunya, i va comptar amb les ponènciesd’Antoni Giró, rector de la UniversitatPolitècnica de Catalunya; Joan Viñas,rector de la Universitat de Lleida, iEsther Giménez-Salinas, rectora de laUniversitat Ramon Llull.

En la jornada hi van participarrepresentants d’una cinquantena decol·legis professionals de Catalunya,alguns dels quals, com el degà delCETIB, van expressar la seva preocu-pació per la dificultat de trobar profes-sionals, la qual cosa fa que sovints’hagin d’anar a buscar a fora. “Vivimen un moment en què hi ha una man-ca evident d’enginyers. Al CETIBnomés podem cobrir el 15% de lesofertes de feina que ens arriben.

Davant d’aquesta situació no entenemcom pot haver qui plantegi que elsenginyers de grau no disposind’atribucions per poder incorporar-seplenament al mercat laboral”, va mani-festar el degà.

Per la seva banda, la comissionadaper a Universitats i Recerca va afirmarque la desaparició del catàleg de màs-ters públics amb l’entrada en vigor de

Bolonya “permetrà una major flexibili-tat. en els perfils professionals i, pertant, afavorirà un major encaix entrel’oferta i la demanda, alhora que ajuda-rà a pal·liar l’actual desajust competen-cial”. En la mateixa línia que defensa elCETIB es va expressar Viñas per a qui“la prioritat de la universitat és formarpersones amb competències professio-nals transversals”.

Ribó exposa la situació de l’enginyeria al Saló Futura

MÓN

EM

PRES

ARIA

L

Una cinquantena de representants de col·legis professionals van participar en la taula rodona


�Amb motiu de la Diada de Sant Jor-di, el Col·legi va programar la presenta-ció del llibre L’electricitat a Catalunya,de Joan Carles Alayo, pèrit industrialelèctric i doctor enginyer industrial,que tracta de forma planera, peròdocumentada, de la trajectòria de laindústria elèctrica des de 1875 fins a1935. Més tard es va presentar Núvolnegre, una novel·la de Ramon Gasch,enginyer tècnic industrial, vocal de laJunta i empresari. Com és habitual, esva muntar una parada de llibres al patidel CETIB amb la llibreria Jaimes i esva regalar una rosa a tots els assistents.

Relats per a Enginyers. La primera edi-ció del concurs Relats per a Enginyers vacomptar amb una notable participació.El lliurament dels premis va coincidiramb el dia del llibre i de la rosa; es vanatorgar mil euros als guanyadors i 250als accèssits. En la categoria de no fic-

ció el premi va recaure en Plànol 25,quadrant A-3, de David Román Pérez,i l’accèssit va ser per a La vídua i el pas-tisser, d’Antoni Alsina. En ficció, el pre-miat va ser Juan J. Gracia per La linter-na cuántica, i es van atorgar dos accès-

sits, un per a Manel Nesweda pel relatBig Bang bis, i un altre per al col·legiatDaniel Artero per El volar azul. Aquestconcurs s’inclou dins les activitats quepromou el Projecte de Projectes de laComissió de Vinculats a Empresa.

El CETIB celebra una Diada de Sant Jordi plena de llibres i premis

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

A la parada de llibres que es va muntar a la terrassa del Col·legi s’hi podien adquirir les obres que es presentaven


THEK

NO

S·N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

16

�Les utilitats del certificat digital delCol·legi es poden agrupar en dues cate-gories principals. Per una banda, la fir-ma electrònica de documents, com arasignatura de correus electrònics, factu-res, expedients, comptes financers i visatde projectes. Per l’altra, l’autenticacióweb. És a dir, identificar-se davant ter-cers per fer tràmits telemàtics.

L’e-administració. L’1 de gener de 2010totes les administracions públiques hande prestar telemàticament els seus ser-veis als ciutadans. Ho estableix la Llei11/2007 d’accés electrònic dels ciuta-dans als serveis públics. El repte és con-siderable per a algunes administracions,ja que el grau d’adaptació depèn moltdels recursos i del tipus d’administració.Així, l’Agència Tributària ha fet un con-siderable esforç i ja dóna la possibilitatde pagar impostos o fer la declaració dela Renda a través d’Internet, missatgesde mòbil o televisió digital terrestre. LaGeneralitat també ha fet esforços, comara oferir el Diari Oficial exclusivamenten format digital i amb signatura elec-trònica, o el portal e-Tributs per trami-tar els pagaments dels impostos que ges-tiona. Quant a l’àmbit local, l’adaptaciódepèn dels recursos de cada consistori.

A data d’avui, aquests són algunsdels tràmits que es poden gestionaramb diverses administracions per viatelemàtica. En molts d’ells és requisitimprescindible la certificació digital.

Agència Tributària. És una de les insti-tucions públiques que s’ha adaptat mésràpidament per oferir tràmits online.Actualment, des del web www.aeat.eses pot tramitar el pagament d’impostos(autoliquidacions, liquidacions, taxes),

presentació de declaracions (gransempreses, censals, domicili fiscal, tri-mestrals), registre de documents elec-trònics (interposició de recursos isol·licituds de revisió, presentacionstelemàtiques prèvies, requeriments ocomunicacions), administracions pú-bliques (Direcció General de Tributs,Model 111-IRPF Retencions i ingres-sos a compte de treballador personal,intercanvi d’informació de l’IAE), con-sultes de declaracions (verificació i con-sulta de models presentats, consulta perrangs de dates), consultes personalitza-des (de situació fiscal, estadístiques,verificació de pagaments), certifica-cions tributàries, etiquetes, ajornamentde deutes, duanes i impostos especials.

Generalitat de Catalunya. L’any 2002 esva posar en marxa el portal CAT365, lafinestra virtual per als tràmits amb lesadministracions. El 2007 es va crearl’Oficina per al Desenvolupament del’Administració Electrònica, que ha

d’establir uns criteris comuns per al des-envolupament de les aplicacions tele-màtiques en els departaments de laGeneralitat. El portal e-Tributs facilitainformació sobre els tributs que gestio-na l’Agència Tributària de Catalunya.Recentment s’ha incorporat la possibili-tat de tramitar telemàticament el model600 per a la compra d’immobles, laconstitució de societats i els préstecshipotecaris. Les operacions que espoden fer amb token són de pagament ipresentació d’autoliquidacions o l’ob-tenció del justificant de presentació.

Ajuntament de Barcelona. Un portalespecífic concentra tots els tràmitstelemàtics, com ara al·legacions orecursos de multes de trànsit. Amb elcertificat digital es poden signar elec-trònicament sol·licituds i altres docu-ments garantint la identitat de l’autori la integritat del seu contingut.L’aplicatiu permet comprovar que eldocument signat no ha estat modifi-cat després de la signatura.

Altres administracions que facilitentràmits online són la Seguretat Social,Ministeri de Foment, Ministerid’Indústria, Comerç i Turisme, Minis-teri d’Administracions Públiques,INEM, Direcció General de Trànsit,Oficina Espanyola de Patents i Mar-ques, Correus, FORCEM, etc.

A la pàgina web de FirmaProfesio-nal (www.firmaprofesional.com), l’em-presa amb la qual el Col·legi ha signatun acord per poder expedir el certifi-cat digital als col·legiats, hi ha unaàmplia llista d’organismes que fan trà-mits telemàtics amb la firma recone-guda que el CETIB lliura gratuïta-ment als col·legiats.

GEN

ERAL

ITAT

DE

CATA

LUN

YA

El web de la Generalitat permet fer tràmits ‘online’

El certificat digital del CETIB i les gestions amb l’Administració

El ‘token’ facilita els tràmits ‘online’


Els certificats digitals, com el que lliura gratuïtament el CETIB, tenen molts usos. La progressiva implan-tació del DNI electrònic farà que les aplicacions que utilitzen aquesta tecnologia de certificats digitalsaugmenti sensiblement en els propers anys, de manera que els usos de la firma digital del Col·legitambé s’incrementaran. El token també servirà per votar a les eleccions a la Junta de Govern de 2009.


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

18

�Els clubs esportius DiR, gràcies alconveni que mantenen amb elCETIB i que s’acaba de renovardurant un any més, ofereixen alscol·legiats, precol·legiats, empleats delCol·legi i els seus familiars un des-compte del 50% sobre l’import de lainscripció i preus especials per a lesmodalitats d’empresa.

Per poder gaudir d’aquests avantat-ges als centres esportius del grup ésnecessari que el col·legiat o pre-col·legiat acrediti la seva pertinença alcol·lectiu presentant el carnet col·legial,que els treballadors mostrin la targetaidentificativa i que els familiars acredi-tin la seva vinculació amb la personacol·legiada en el moment d’inscriure’s

en algun club DiR.Per la seva banda, el Col·legi es

compromet a comunicar els avantatgesde l’acord a tot el col·lectiu per tal quese’n puguin beneficiar.

Trobareu tota la informació delstractes preferencials de què gaudiu endiferents productes i serveis a l’apartatDescomptes i Avantatges de l’àrea pri-vada del web.

�El Col·legi i l’Associació Catalanade l’Hidrogen (ACH2) han subscritun conveni de col·laboració en matè-ria de formació i desenvolupamenttecnològic. Gràcies a l’acord, elscol·legiats gaudiran d’un 15% de des-compte en els cursos de formació del’Associació.

DESCOMPTES I AVANTATGES

El DiR i el CETIB renoven els avantatgesen els centres esportius per al col·lectiu

Descomptes en laformació de l’ACH2

Convenis CETIB

Podeu consultar tots els avantatges disponibles per als col·legiats a l’apartat Descomptes i avantatges de l’àrea privada del web (www.cetib.cat).

Òptiques BoiraLes Òptiques Boira, situades a Barcelona,ofereixen a tots els col·legiats i familiarsdirectes els descomptes següents: - 40% en muntures i vidres graduats- 20% en audífons digitals

(garantia de 5 anys)- 20% en ulleres de sol i lents de contacte- Regal d’unes ulleres de sol per compres

superiors a 150 euros (a triar entre 12 models). Finançament a mida, tres mesossense recàrrec i revisions visuals i audi-tives gratuïtes.

Adreça: Muntaner, 134 (cantonada Pro-vença) i València, 494 (cantonada Padilla).Telèfons: 934 54 61 08 i 932 45 99 15

Estudi FreixesEstudi Freixes, amb més de deu anysd’experiència amb clients del sector del’enginyeria tècnica industrial, ofereix un20% de descompte sobre les tarifesvigents en tots els seus serveis gràfics alscol·legiats i als precol·legiats del CETIB.Experiència en serveis de comunicaciód’empresa, disseny, senyalètica, publicitatgràfica, logotips, treballs periodístics, coor-dinació, disseny i maquetació de revistes ipublicacions professionals (Theknos),imatge corporativa, memòries d’empresa,webs, estands o fires (Construmat).

Demaneu més informació al telèfon935 408 247, al 607 98 40 10 o bé al’adreça electrònica [email protected].

Mútua General de CatalunyaLa Mútua General de Catalunya ofereix atot el col·lectiu les seves coberturesd’assistència sanitària i previsió social enunes condicions especials, com ara lliureelecció de ginecòleg i pediatre i fins a un15% de descompte en les quotes mensu-als. Així mateix, els col·legiats que ja per-tanyin a aquesta Mútua podran benefi-ciar-se de les condicions de l’acord en elmoment que ho comuniquin a l’entitat.

Per a més informació, contacteu ambServeis Col·legials o bé amb la Mútua altelèfon 934 14 36 00.

estudi freixes


19

�Andreu Martínez, Rafael Cabeza, Àlex González i ManelNicolàs conformen la junta rectora d’aquesta comissió,estructurada en tres àrees de treball: energia, gestió mediam-biental, legislació i vectors ambientals, i prevenció de riscoslaborals i seguretat industrial.

Martínez, president de la Comissió, lidera els temes vin-culats a l’energia. La tasca d’aquesta àrea se centra en la cer-tificació energètica dels edificis lligada a l’eficiència, i utilit-zant com a eina les aplicacions incloses en el CTE i la recer-ca d’altres aplicacions potencials que puguin introduir-se enel mercat. D’altra banda, és objectiu de l’àrea disposar deguions estructurats per diferents sectors d’activitat per elabo-rar anàlisis sobre el comportament d’un determinat sector iestudiar-ne la tendència: “Volem engegar investigacions mit-jançant els qüestionaris a entitats representatives dels sectorstriats per poder estudiar el seu comportament energètic”,explica Martínez. La formació i la divulgació permanent,aplicable a les tres àrees, és un dels principals objectius:“Volem que el col·legiat pugui aprofundir en coneixementsespecífics alhora que fem divulgació dels temes de més actua-litat cap la societat en general”, matisa Cabeza, responsablede l’àrea de medi ambient. Aquesta àrea ha organitzat recent-

ment jornades formatives per donar a conèixer la implanta-ció de temes d’actualitat de reconeguda importància: “Regla-ment Reach”, “RD 117/2003 sobre limitacions de compos-tos orgànics volàtils COVs” i “30 anys de legionel·la”.

La tercera branca de la Comissió, l’àrea de treball quegestiona aspectes vinculats a la seguretat coordinada perGonzález, basa els seus esforços en la instrumentació delscanvis que suposa la creació de l’Agència Catalana de laSeguretat Industrial, en la què van col·laborar amb recoma-nacions en el Projecte de Llei. Quant a prevenció de riscos,també van participar en l’anàlisi interpretativa de la implan-tació de la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de lasubcontractació en el sector de la construcció (BOE 250).Estan treballant també en una guia pràctica d’interpretacióde la normativa en matèria de seguretat i prevenció de riscoslaborals en format de fitxes i en establir les competències delsenginyers tècnics industrials com a coordinadors d’obres.

Com a apunt final, els col·legiats han de saber que laComissió està potenciant el seu espai web de l’àrea privadaamb actualitzacions i ampliacions periòdiques.

Tamara Gutiérrez I [email protected]

COMISSIÓ DEL MES

Àlex González, Andreu Martín, Manel Nicolàs i Rafael Cabeza, membres de la junta rectora de la Comissó de Medi Ambient, Energia i Seguretat del CETIB

Comissió de Medi Ambient, Energia i Seguretat

“Apostem per la formació i la divulgació en tres àrees de treball”

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008


RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 120

MA

IG d

e 20

08

Qualitat indispensable d’un ETI: Per-sonalment valoro molt la passió, el fet queles persones demostrin compromís amb lafeina, la transparència –dir el que fas i ferel que dius sense tenir por d’expressar-te–, la capacitat de prendre decisions il’orientació als resultats.

Una virtut: Sóc transparent –qualsevolsap el que penso– i treballo molt orientata resultats.

Un defecte: Sóc una persona impacient.

Un lloc per viure: Esterri d’Àneu, sensdubte.

Un viatge: Repetiria el viatge que vaigfer a la Xina, però a la part interior.

Un llibre: Dràcula, de Bram Stoker.

Un somni: Que les persones que estimotinguin salut.

A qui admira? A les persones que trans-formen el món partint de no res, perexemple Nelson Mandela o la mare Teresade Calcuta, la feina que van fer és tremen-da!

Etigrafia

20


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

Mitja vida d’aeroporten aeroport

Julio Rodríguez, director general per a Europa de Schneider Electric

21

MAR

C JA

VIER

RE

�Es passa la meitat del temps fora de Barcelona, però ara viatja poc encomparació del que viatjava fa uns anys: ha arribat a acumular més de2.500 targetes d’embarcament d’aeroports de tot el món. Julio Rodríguezodia els aeroports –“em rebenten, no són gens confortables i fan perdremolt de temps”, diu–, però des del 2001 els seus càrrecs professionals l’hanobligat a desplaçar-se contínuament. Ara fa un any va assumir el càrrec dedirector general de la divisió Europa de Schneider Electric i continuaamunt i avall: “M’agrada estar on es cou el negoci”.

Aquesta inquietud és també la que el va fer decidir-se a estudiar engi-nyeria tècnica industrial elèctrica en especialitat electrònica a la Universi-tat Laboral de Tarragona: “Era molt bon estudiant”, assegura. La vocacióli venia de família: als estius ajudava els seus oncles a l’empresad’instal·lacions elèctriques que tenen. Acabats els estudis, va fer les milíciesuniversitàries a Mallorca –“tinc l’honor de ser alferes de milícies”,s’enorgulleix– i de seguida va començar a treballar a la companyia france-sa Merlin Guerin, filial de l’aleshores anomenat Grup Schneider. Alhoraque treballava, va completar la seva formació a EADA i IESE en la vessantmés executiva. Després de mitja vida a l’empresa, Rodríguez hi ha fet“gairebé de tot”: ha estat responsable de planificació de producció, direc-tor de condensadors elèctrics de baixa i mitjana tensió, de control indus-trial i automatismes, i director general a Bèlgica, on es va traslladar ambtota la família i on comença la seva extensa col·lecció de targetesd’embarcament. Durant aquesta etapa assumeix una important responsa-bilitat: està al capdavant d’un país, Bèlgica, que factura 130 milionsd’euros i que dóna feina a 600 empleats.

Dos anys més tard completa la seva “obsessió per conèixer tot el nego-ci” amb el seu nomenament com a director general a Espanya i Portugal iel posterior ascens a president de Schneider Electric Espanya i directorgeneral de la divisió Europa, una divisió que factura 5.200 milions d’eurosanuals i que ocupa 32.000 persones. Rodríguez va entrar a la companyiaamb 23 anys i, després de 24 anys de treballar-hi, està convençut que perser un bon directiu s’ha de fer créixer les persones que formen part d’unequip sense mirar-ne gaire l’edat: “L’experiència i la maduresa són impres-cindibles”, puntualitza.

Els caps de setmana Rodríguez s’ha imposat la “fèrria disciplina” de noemportar-se feina a casa i gaudir del seu poc temps amb la família: “Eltemps del directiu és important en quantitat i en qualitat”, afirma. Així, fauna vida “com el més corrent dels habitants de Barcelona”: li agrada feresport (l’esquí i les motos d’enduro), el cinema i la música, especialmentel jazz. Quan les activitats dels seus dos fills –l’Àlex de 16 anys, que fa ballesportiu, i la Paula d’11, que practica bàsquet– li ho permeten, tota lafamília es refugia a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), la petita localitat natalde la seva dona.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

22

�Fira de Barcelona ha apostat percrear una oferta integral estructuradaen dotze sectors: aire condicionat, cale-facció, aigua, gas, electricitat, domòti-ca, telecomunicacions, energies renova-bles, seguretat, regulació i control,eines de fixació i serveis. El Saló comp-ta amb unes jornades tècniques ambun enfocament eminentment pràctic ibasades en tres blocs: domòtica, novanormativa i eficiència energètica.

Un sector en transformació. El de lesinstal·lacions és un sector en transfor-mació amb un fort potencial de desen-volupament i una importància creixentgràcies al despuntament de les novestecnologies, el perfeccionament de tèc-niques i materials, la rellevància del’eficiència energètica i l’adequació deles instal·lacions a normatives espanyo-les i europees de seguretat i qualitat.Amb més de 150.000 treballadorsdirectes, el volum de negoci del sectora Espanya se situa entorn dels 15.000milions d’euros l’any i durant els anysvinents es preveu que les empresesdedicades al sector de la reposició, elmanteniment i la rehabilitació incre-mentaran el seu volum de facturació.

El saló compta, a més del suportdel Col·legi, amb el de la ConfederacióNacional d’Associacions d’Empresesde fontaneria, gas, calefacció, climatit-zació, protecció contra incendis, elec-tricitat i afins, de la Federació Nacionald’Empresaris d’instal·lacions elèctri-ques i telecomunicacions d’Espanya ide la Federació Catalana d’Associa-cions territorials d’empresaris ins-tal·ladors d’electricitat, fontaneria, cli-matització i afins de Catalunya.

InstalMat obrirà des del dimecres14 fins al dissabte 17 de maig de 10 a19 h. El saló tindrà una periodicitatbiennal i se celebrarà els anys parells.Més informació: www.instalmat.es.

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

DOMÒTICA EFICIÈNCIA ENERGÈTICANOVA NORMATIVA

Dimecres 14 de maig Divendres 16 de maig

10 - 10.45 h

12.30 - 13 h

Solar tèrmic - Rendiment

de la instal·lació - Propietats

dels sistemes (tecnologies disponibles)

Dijous 15 de maig

Inauguració jornadaeficiència energètica

10.45 - 11.30 h

Introducció a l’estalvi energètic11 - 11.45 h

Nou Reglament de gas. Nova normativa RD 919/2006

16 - 16.45 h

Climatització

17 - 17.45 h

Calefacció

18 - 18.45 h

Gestió del consum de l’aigua

18 - 18.45 h

L’optimització de l’energiasolar a través de la domòtica

16 - 16.45 h

Llei reguladora de la subcontractació

en el sector de la construcció

16 - 17.30 h

Els beneficis de la domòtica

12 - 12.30 h

Eficiència energèticaen l’enllumenat

13 - 13.30 h

La domòtica aplicada a l’estalvi i l’eficiència

energètica

13 - 13.45 h

Reglament d’instal·lacions tèrmiques

en edificis (RITE)

17 - 17.45 h

Manteniment d’instal·lacions elèctriques

en habitatges

12 - 12.45 h

Instal·lacions comunes de telecomunicacions

MATÍ

TARDA

El CETIB està a punt per a InstalMat

Programa de les jornades

InstalMat, el primer Saló Integral de Materials per a Instal·lacions, obrirà les portes el proper 14 de maigal recinte de la Gran Via de Fira de Barcelona. Fins al 17 de maig, el saló acollirà uns 10.000 professionalsdel sector de les instal·lacions. El Col·legi, que ha col·laborat amb Fira en l’organització del saló, comptaràamb un estand a l’entrada principal d’InstalMat i intervindrà en algunes jornades tècniques.


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

23

�Els professionals de les diversesespecialitats de l’enginyeria tenen unacita els dies 4, 5 i 6 de desembre a Pal-ma de Mallorca per assistir al III Con-grés d’Enginyeria i Cultura Catalana(EiCC). Aquesta tercera edició, ambel lema Tecnologia, Territori i Societat,comptarà amb ponències, conferèn-cies, taules rodones i diverses activi-tats. Organitza l’Associació Enginye-ria i Cultura Catalana.

El Congrés convoca els professio-nals de l’enginyeria interessats a apro-fundir interdisciplinàriament en larepercussió social de la seva activitatprofessional. Engloba els diversosàmbits territorials: Catalunya, IllesBalears, Andorra, Catalunya Nord iPaís Valencià. En aquesta nova edició,el Congrés debatrà aspectes del’enginyeria relacionats amb la tecno-logia, el territori i la societat.

L’any 2000 tingué lloc a Manresa elI Congrés d’Enginyers de LlenguaCatalana que va congregar més de 300professionals per debatre les relacionsentre l’enginyeria i la sostenibilitat, la

societat de la informació i el coneixe-ment. El 2004 tingué lloc a Andorra elII Congrés, que va aprofundir les rela-cions entre la enginyeria i globalitzaciói el desenvolupament territorial.

Quatre anys després, amb la cele-bració del III Congrés, l’Associació

s’imposa nous objectius: debatre tèc-nicament i professional les implica-cions de l’enginyeria en la conforma-ció del territori i l’evolució de la socie-tat a principis del segle XXI; abordarles repercussions socials i ambientalsde projectes i infraestructures concre-tes del nostre territori, en un mónglobalitzat que tendeix cap a la deslo-calització de l’activitat econòmica;analitzar el paper de l’enginyeria en laconstrucció europea i en el procés deglobalització mundial, i posar encomú les experiències professionalsd’enginyers dels diversos àmbits terri-torials.

Ponències. Els temes de debat estanoberts a tots els enginyers partici-pants. Es poden presentar ponències,que se sotmetran a Comitè Científic,abans del 26 de juny de 2008, envia-des sobre suport informàtic amb unaextensió d’entre 4 i 6 pàgines, in-cloent-hi figures i fotografies amb elformat que s’indica al web del Con-grés www.eicc.cat.

El món de l’enginyeria es troba en un congrés a Palma de Mallorca

EiCC

El CELC tindrà lloc els dies 4, 5 i 6 de desembre

�La Generalitat de Catalunya, jun-tament amb la Fundació Centre CIM–l’entitat gestora– i deu centres tecno-lògics més, ha creat la Xarxa de Refe-rència de Tècniques Avançades deProducció (XaRTAP). Aquesta xarxaté com a missió ajudar les empreses aincrementar la seva capacitat tecnolò-gica i d’innovació en l’àmbit de lestecnologies de producció.

XaRTAP actua de forma coordi-nada oferint a les empreses els millorsespecialistes de Catalunya –d’entreun total de més de 400– en tecnolo-gies i metodologies avançades de pro-ducció. L’objectiu és fer de pont entreel món investigador i universitari i elmón empresarial, per tal d’augmentarla seva capacitat tecnològica en matè-ria de recerca, desenvolupament, for-

mació i innovació en tècniques avan-çades de producció.

Aquesta nova xarxa està integradaper tècnics i investigadors d’onze cen-tres tecnològics situats a Barcelona,Girona, Terrassa, Bellaterra i Castell-defels, que integren diferents tecno-logies i disciplines (electrònica, robò-tica, materials, mecànica, càlcul,informàtica...).

En definitiva, la intenció de XaR-TAP és promoure la investigaciócientífica, el desenvolupament tecno-lògic, la formació i la difusió delconeixement dins de l’àrea de les tec-nologies avançades de producciócontribuint així al benestar de lasocietat, al desenvolupament profes-sional de les persones i al progrés deles empreses.

La Generalitat promou una xarxa que agrupa els centres tecnològics

XaRT

AP

XaRTAP agrupa més de 400 tècnics i investigadors


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

Albert [email protected]

�La revolta al Tibet ha obert unaesquerda en la projecció exterior de laXina associada als propers Jocs Olím-pics. Protestes i incidents aïllats enactes solemnes associats als Jocs hanestat fins ara les conseqüències delsaldarulls i la posterior repressió en elpaís dels lames, envaït per la Xina el1950. La comunitat internacional hapreferit moderar el to respecte algovern xinès i evitar un boicot total alsJocs, a causa del pes decisiu de la potèn-cia asiàtica en l’economia mundial.

Però si els Jocs de Pequín estan enperill és per un desenvolupament malentès. El creixement ha canviat la feso-mia de les ciutats, que en 20 anys hanpassat d’acollir milions de bicicletes afer espai per a milions de vehicles demotor que contaminen molt: cada dias’afegeixen mil cotxes al caòtic trànsitde la capital. La revista alemanya Der

Spiegel afirma que la velocitat mitjanas’ha reduït de 45 km/h a 12 km/h, fetque agreuja els efectes de la pol·luciótant per a conductors com per a via-nants. Les al·lèrgies i l’asma estan cadacop més esteses i la contaminació del’aire és responsable de la mort de50.000 nounats cada any.

La pol·lució pot fer estralls entre elsmés febles, però també entre els atletes,sobretot ciclistes i corredors de fons. Elrisc per a la salut s’incrementa enl’activitat física: els participants arribena inhalar 150 litres d’aire en un minut,deu vegades més que la mitjana d’un

treballador sedentari, fet que provocaque entrin més contaminants en el sis-tema respiratori. A l’estiu, la calor i lamanca de pluges i de vent podrienagreujar la situació. Des del punt devista de la competició, fonts del Comi-tè Olímpic Britànic han assenyalat queles condicions ambientals dificultaranla consecució de bones marques. Desd’un prisma mèdic i a més llarg termi-ni, cal tenir en compte que les partícu-les en suspensió, un cop inhalades, vana parar a l’interior dels pulmons.

La situació de Pequín no és capnovetat. Històricament, ciutats quehan hostatjat els Jocs Olímpics han tin-gut seriosos problemes de contamina-ció: Mèxic 1968, Los Angeles 1984 i,més recentment, Atenes 2004. A lacapital grega, un 20% dels atletes del’equip nord-americà d’atletisme vanser atesos per molèsties respiratòries.

Mesures insuficients. El problemaestà prenent dimensió per l’especialgravetat de la pol·lució –entre dues itres vegades el nivell màxim tolerableindicat per l’Organització Mundial dela Salut– i sobretot pel fet que la Xinahavia promès la celebració d’uns “jocsverds”. Les anàlisis més serioses que téel Comitè Olímpic Internacionaldaten de l’estiu de 2007 i a partird’aquestes no s’han anunciat mesuresespecials, però tampoc no es descartaque la situació pogués canviar si esfessin noves anàlisis.

Els organitzadors han consideratmesures dràstiques com la supressiódel trànsit a la capital mentre durin elsJocs. El problema és que més de lameitat de la pol·lució de la ciutat esgenera en les províncies circumdants ipot arribar a Pequín en pocs minutssegons la direcció i la força del vent.El diari China Daily ha publicat queles previsions del pla quinquenal2006-2010 sobre l’eficiència energèti-ca i la reducció d’emissions no nomésno s’han complert, sinó que les xifresavancen en la direcció oposada.

SOSTENIBILITAT

La contaminació de l’aire de Pequín pot perjudicar els atletes

Boicot atmosfèric

24

A Beijing hi ha milions de bicicletes però cada dia se sumen mil cotxes a la circulació de la ciutat

ARXI

U

La qualitat de l’aire de la capital xinesa va en camí de convertir-seen una de les principals amenaces per a l’èxit dels Jocs Olímpics,molt per damunt de les tensions derivades de la situació al Tibet.

“Els organitzadors han con-siderat mesures dràstiquescom la supressió del trànsitmentre durin els Jocs”


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

25

El canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica i l’aigua preocupen als europeus

Superar el marc estatal�El debat sobre com afrontar lasequera ha comportat greus tensionspolítiques i territorials a Catalunya iEspanya. Mentre les discussionssobre aquest tema deixen empremtaal nostre país, s’han fet públics elsresultats d’una enquesta impulsadaper la Unió Europea on s’assenyalaque dos terços dels europeus preferi-rien que les principals decisions polí-tiques sobre el medi ambient es pren-guessin a nivell de la UE més que nopas dintre de cada estat. L’enquestaha posat damunt la taula que aquestàmbit temàtic es vincula a la qualitatde vida i s’ha convertit en un temacentral per a la ciutadania, sobre elqual existeix una responsabilitatcol·lectiva que traspassa fronteres. Un82% està convençut que les legisla-cions ambientals dels països hauriend’harmonitzar-se encara més i que lesinstitucions europees podrien fer més

del que fan en aquest terreny.El problema ambiental que més

preocupa els europeus actualment ésel canvi climàtic, seguit, en aquestordre, per la contaminació atmosfè-rica i de l’aigua, les catàstrofesd’origen humà i l’ús de substànciesquímiques en els productes d’ús quo-

tidià. Més específicament, el 58%dels enquestats expressa recel davantels productes transgènics, si bé un21% hi està a favor.

L’enquesta també ha aportat algu-nes dades interessants relacionadesamb l’economia. Més de la meitatdels europeus no ha consumit mai elque s’entèn per productes ecològicsperò, alhora, un 75% declara queestaria disposat a fer-ho encara queaixò impliqués un cost superior. Uncanvi substancial en relació amb opi-nions tradicionals és la consideraciódel respecte a l’entorn com un factorrelacionat amb la innovació (63%)per damunt d’un obstacle per al des-envolupament econòmic (16%). Dosterços dels enquestats també pensenque la mesura de riquesa i benestard’un país ha d’incorporar indicadorsambientals juntament amb els socialsi econòmics.

Imatge d’Europa presa per satèl·lit

ARXI

U

130.000La dada. 130.000 tones de CO2 és el que han emès al’atmosfera els funcionaris de l’Administració britànica com a conse-qüència dels seus viatges. Les dades han estat recollides perl’oposició conservadora i publicades pel diari The Guardian i han ser-vit per posar de manifest les contradiccions entre els discursos ofi-cials sobre la sostenibilitat i i la realitat que posa de manifest ladimensió veritablement complexa d’aquesta qüestió.

La xifra s’ha obtingut sumant el conjunt de viatges en avió efec-tuats pels funcionaris de l’estat en un període de 20 mesos entre elsanys 2006 i 2007, que totalitzen uns 300 milions de milles ol’equivalent de 1.280 viatges a la Lluna. L’informe detalla quins sónels departaments ministerials amb més viatges: el d’afers exteriors,el de defensa i el de desenvolupament internacional, fet que respona la lògica dels temes que tracten. No obstant això, l’informe ha fetpalès que, en departaments amb poques competències en temesinternacionals, els funcionaris també s’han desplaçat a l’estrangermoltes vegades en avió, en aquest grup –tot i que fora de l’àmbit

ministerial– cal destacar la policia metropolitana de Londres il’alcaldia de la ciutat.

Les dades recollides pel departament ministerial de MediAmbient assenyalen que durant el període cobert per l’informe esvan realitzar 230 viatges a Brussel·les i 130 als Estats Units.

L’oposició ha dit que les dades demostren una certa falta decoherència entre exigir determinades actituds en favor del desenvo-lupament sostenible i dur a terme pràctiques que no afavoreixenaquest objectiu, i ha posat com a exemple concret els desplaça-ments a Brussel·les que es poden fer de manera competitiva a tra-vés del tren Eurostar. El govern s’ha defensat dient que els interes-sos del país necessiten la presència física on qualsevol indret on esti-guin en joc i que el telèfon no és suficient. També ha al·legat ques’han inclòs els viatges de la Cambra del Comuns quan no es tractade funcionaris del govern. Seria possible un estudi d’aquestes carac-terístiques a Catalunya o a Espanya? Si més no, fóra molt interessantconèixer-ne els resultats, sobretot en una època on les contradic-cions es posen de manifest contínuament.


Albert Martín VidalPeriodista

�Efectivament, el primer de maigd’aquell any, fa exactament cinquantaanys, naixia oficialment la institucióque més endavant esdevindria elCol·legi Oficial d’Enginyers TècnicsIndustrials de Catalunya. El pas vasuposar molt més que un simple can-vi de denominació: com a Col·legi, elspèrits i tècnics de Catalunya recupera-ven l’autonomia que havien perdutamb la guerra civil, quan primer coma Servicio Sindical de Peritos TécnicosIndustriales de Cataluña i despréscom a delegació de la AsociaciónNacional de Peritos Técnicos Indus-triales van haver de canalitzar laimmensa majoria de les seves activi-tats a través de Madrid.

El fet de recuperar la major part deles seves atribucions va ser particular-ment important per als enginyers tèc-nics catalans, que des dels primersdies de la professió havien estat pio-ners a l’Estat espanyol i que als anyscinquanta eren la delegació espanyolamés nombrosa i activa, tant en l’àmbitprofessional com social. Malgrat queel Consejo Superior de Colegios es vareservar l’última paraula en matèriescom les atribucions dels pèrits i la sevaformació, va ser aquell primer demaig de 1958 quan els pèrits de Cata-lunya i Balears van poder tornar atenir una vida professional pròpia.

La primera junta que presidí JosepMaria Cabestany la conformaven 23persones, entre les quals es comptavenels presidents de les demarcacions deLleida, Tarragona, Balears i Manresa iels corresponsals de Girona i Vilanovai la Geltrú. Les seves primers tasques

van anar orientades en dues direc-cions que han estat la tònica constantdels més de 150 anys que compta la

professió a Catalunya. D’una banda,es tractava de lluitar pel reconeixe-ment de la professió pel que fa a lesseves atribucions, fet no resolt per lallei de reordenament dels ensenya-ments tècnics de 1957. Els pèritsreclamaren la denominació d’engi-nyers especialistes, la qual cosa no se’lsva concedir. A més, exigien la libera-lització de l’exercici de les professionstècniques per tenir via lliure per pro-jectar.

Durant els primers anys seixanta elCol·legi es va preocupar també peraugmentar les seves activitats i visibi-litat social, i va ser aleshores quan vanéixer la publicació pròpia NuevosHorizontes, que va veure la llum el pri-mer dia de 1960, amb un editorialque deixava clara la voluntat defomentar els llaços entre elscol·legiats: “La nova revista és una

EN PORTADA

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

27

Un matí d’hivern de 1958 arribava la notícia a la quarta planta del número 50 del passeig de Gràcia. “Almaig serem Col·legi!”, anunciava Josep Maria Cabestany i Sanz. Era la confirmació definitiva d’una notí-cia esperada des de feia dos anys, per la qual l’Agrupació de Pèrits de Catalunya-Balears, amb seu aBarcelona, esdevindria Colegio de Peritos Industriales de Cataluña y Baleares. Cabestany acabava desaber pel Boletín Oficial del Estado de l’1 de març que els professionals titulats estarien obligats acol·legiar-se per poder exercir la professió, cosa que implicava la creació definitiva del Col·legi.

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Portada d’un exemplar de la revista ‘Nuevos horizontes’

NUE

VOS

HORI

ZON

TES

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va inaugurar el llibre d’honor del CETIB amb la seva dedicatòria



publicació purament nostra que ha deconstituir fonamentalment un llaçd’unió entre tots que permeti el diàlegconstant (…). Tot ho donarem perben invertit si amb això donem, comés el nostre desig, un pas important afavor d’una major unió i d’una mésíntima comprensió i identificació decriteris entre tots els que formem elcol·lectiu, que és l’únic camí per pres-tigiar la carrera i aconseguir unadefensa eficaç dels interessos dels quel’exerceixen”.

En aquells temps el Col·legi erauna petita organització. El Libro –Registro de Personal de l’època recullcom l’activitat col·legial va començar

amb sis treballadors: cinc administra-tius i una bibliotecària. Una plantillaque aviat s’ampliaria fins a les deupersones i que 50 anys després se situaal llindar dels 50 empleats, que donenservei a un col·lectiu de més de 7.500col·legiats.

El Col·legi de Catalunya i Balearsfuncionava de manera descentralitza-da i totes les seves delegacions tenienlocals i juntes de govern pròpies, fetque va impulsar el dinamisme queexigia la professió en aquell momenthistòric. Eren els temps del desarrolis-mo a Espanya, la indústria del paísvivia un bon moment i l’obligaciódels professionals de col·legiar-se va

propiciar un ràpid augment delvolum de feina que es tramitava alCol·legi. Per aquest motiu, el 1964 lainstitució va adquirir un nou pis almateix edifici del passeig de Gràcia.Aquella època d’ebullició va tenir enla persona de Manuel Casas un testi-moni privilegiat com a secretari tèc-nic del Col·legi. “Això era una agèn-cia de col·locació!”, riu, recordant elsfavors fets als joves que acabaven definalitzar els seus estudis. “Jo feiagairebé de confessor. Els primers anysal passeig de Gràcia [el primer pis vaser adquirit el 1946] érem quatre i elcabo, però quan ja vam ser Col·legi,va començar a venir molta gent”,

EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 120

MA

IG d

e 20

08

28

L’enginyeria abans del Col·legi

Abans de la creació del CETIB, l’enginyeria a Catalunya ja suma-va més d’un segle d’activitat. Algunes de les seves fites mésimportants van venir donades per esdeveniments històrics d’unabast global.

La Revolució Industrial anglesa, per exemple, arriba a Cata-lunya amb la posada en funcionament de la fàbrica barceloninade Bonaplata, el 1833, la primera d’Espanya a fer servir el vaporcom a font d’energia. A més d’utilitzar telers mecànics i filado-res mule-jenny, tenia tallers de fundició per fabricar filadoresmodernes i donava feina a 700 treballadors.

La primera guerra carlina (1833-1839) entre partidaris del’absolutisme de Carles de Borbó i els liberals d’Isabel II va pro-piciar la destrucció de moltes de les fàbriques pioneres de Cata-lunya.

El Decret de Nova Planta (1714) va deixar Catalunya senseinstitucions pròpies per voluntat de Felip V. No obstant això,aquest monarca va crear la Junta de Comerç, que en un princi-pi no tenia atribucions, però que Carles III va dotar de certs pri-vilegis perquè pogués exercir de motor industrial i de bressoldels primers estudis d’enginyeria desvinculada de la branca mili-tar que es feien a Espanya. L’Instituto Industrial de Cataluña vatenir com a primeres assignatures, des de 1847, matèries comara agricultura, sederia, llaneria, llenceria, cotó, fundició, cons-trucció de màquines, productes químics o paper.

La pèrdua de Cuba (1898) per part d’Espanya va impulsar laconvicció a Catalunya que calia reforçar els estudisd’enginyeria: els productes d’aquí ja no es podien exportar al’ex colònia i calia formar professionals preparats per competira Europa.

La Primera Guerra Mundial (1914-1919) va tenir un efectepositiu per a la indústria catalana. L’aturada del mercat de con-sum europeu va propiciar un fort creixement econòmic a Cata-

lunya, però també un augment de les desigualtats socials i unaagudització de les reivindicacions obreres i, en última instància,les accions terroristes de grups anarcosindicalistes.

La teoria de la relativitat que va formular Einstein el 1905va convertir-lo en el físic més cèlebre de l’època. El 23 de febrerde 1923 va ser rebut amb tots els honors a l’Escola Industrialdel carrer Urgell.

La Dictadura de Primo de Rivera (1924-1930) va coincidir aBarcelona amb un temps de fort creixement industrial que vaculminar amb l’organització de l’Exposició Universal del Barce-lona el 1929.

Durant la postguerra després de la convulsa dècada dels 30i l’aturada econòmica que va suposar la Guerra Civil espanyola,en acabar la Segona Guerra Mundial (1939-1945) l’enginyeriaindustrial va rebre un fort impuls al nostre país gràcies al procésde tecnificació propiciat per l’arribada de maquinària i instru-mental de segona mà al nostre país.

La postguerra va propiciar la tecnificació del país amb maquinària de segona mà

ESTU

DI F

REIX

ES


rememora. “L’ambient era com si fós-sim una família. No eren temps fàcilsi contínuament arribaven companysque et demanaven un cop de mà. Hihavia una companyonia molt gran”,afegeix. “Aquest caliu no va canviaramb l’augment de col·legiats: el queva passar és que ens ajuntàvem persectors: d’una banda estàvem els del’exercici lliure, de l’altra hi havia elsvinculats a grans empreses, després estrobaven els que treballaven al’Administració… Mai no es va per-dre el bon ambient”. Bona provad’això és el fet que, després de l’esforçfinancer que va suposar l’adquisicióde la nova seu, va ser condicionadaamb donatius de diners o de moblesdels mateixos col·legiats.

El desembre de 1962, Vicent Illava esdevenir el segon degà delCol·legi. La seva tasca va seguir lalínia del seu antecessor, centrada enel ple reconeixement de la professió ila projecció social del Col·legi. La

principal tasca que va impulsar Illa alllarg dels seus nou anys com a degàva ser l’elaboració d’un llibre blancde la professió. Aquesta iniciativa,que va veure la llum el 1965, tenia laintenció d’aconseguir un canvi denom en els estudis i la professió persituar el col·lectiu a l’alçada del quees feia a la resta d’Europa. Aixímateix, exigia que es revisessin lesfacultats dels pèrits, però aquestesreivindicacions van haver d’esperaranys a ser ateses. Illa va ser tambél’impulsor d’una assegurança corpo-rativa que cobria els riscos de defun-

ció i va contribuir a millorar la situa-ció professional dels col·legiats. Vaser durant aquest mandat –concreta-ment l’any 1967– que la revistaTheknos, que ha viscut fins als nostresdies, va veure la llum.

El 1971 va convertir-se en degàFlorentino Mañá, que va estar al cap-davant del Col·legi la xifra rècord de23 anys, i que es va estrenar coinci-dint amb la Llei de reordenamentdels ensenyaments tècnics de 1971.La primera implicació d’aquest canvilegislatiu va ser l’adéu a la denomina-ció de pèrits a favor de la d’enginyerstècnics industrials –una vella reivin-dicació– i també va suposar l’am-pliació de les atribucions professio-nals fins a projectes de 250 cavalls i45.000 volts. Durant el seu mandatva morir Franco, fet que va tenir unaimplicació directa en el Col·legi: el1978, la demarcació de Balears vaconcloure els tràmits per establir-secom a Col·legi independent i va

“Va ser l’any 1967 que larevista ‘Theknos’, que haviscut fins als nostres dies,va veure la llum”


posar fi a 38 anys d’història conjuntaamb Barcelona.

Però probablement la data mésimportant per a la professió va arri-bar el dia 1 d’abril de 1986, quanuna nova Regulació d’AtribucionsProfessionals va actualitzar el voltatgei la potència de les instal·lacions delsenginyers tècnics i, sobretot, va reco-nèixer finalment el ple dret del’exercici professional en la realitzacióde projectes. Malauradament, elsúltims temps del mandat de Mañávan ser molt convulsos i controver-tits. Els mètodes del degà van serdurament qüestionats per antidemo-cràtics i fins i tot va haver d’afrontar

acusacions referents a una mala ges-tió econòmica. La situació delCol·legi va ser tan crítica que fins itot alguns col·legiats van témer laseva desaparició.

No obstant això, després de lespolèmiques eleccions guanyades perMañá el 1993, el seu mandat no es vaallargar gaire i el 1995 els seus com-panys de junta en van forçar la dimis-sió. El vicedegà, Miquel Oliveres, vaesdevenir degà en funcions i s’ocupàde preparar el complicat procés detransició cap a unes noves eleccions icap a la segregació de les demarca-cions. Tot aquest procés va tenir coma final l’arribada d’una democràcia

real a la institució, amb Antonio Car-rillo com a nou degà.

En aquesta nova etapa, el Col·legiva dur a terme el seu trasllat a la seuactual del carrer Consell de Cent, fetque va ajudar a tancar pàgina desprésd’anys convulsos. “L’ambient que hihavia a passeig de Gràcia era enrariten els últims temps. Quan va entraruna junta nova tot era il·lusió, que hovolien fer bé i trencar amb el passat”,recorda Carles Vives, que desd’aleshores ha estat a les diverses jun-tes del CETIB ocupant diferents càr-recs. Vives recorda amb humor eltrasllat. “Vam comprar aquest edificii ens vam posar a fer obres. El canvi

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

30

EN PORTADA

Paraula de veterà

“Aquí faig l’última visita abans de la meva operació i aquí faréla primera quan torni a estar bé”, deia Manuel Casas quan vaatendre Theknos. L’havien d’intervenir del cor i s’ho prenia ambhumor: “Tinc el cor delicat perquè sempre he estat enamoradís.Quan torni, vindré amb els rubors, com un novici”.

Però Manuel Casas i Bayer no és cap novici: va néixer l’any1921 i ha viscut en primera persona tota la història del Col·legi.“Porto 60 anys vinculat a aquesta casa, que per mi és com lameva família… M’emociono en parlar-ne”, diu.

“La primera vegada que vaig sentir la paraula pèrit va serabans de la guerra. Allà per l’any 35, s’acabava de morir el meupare. Jo tenia 14 anys i em vaig posar a treballar a un tallerd’automòbils. Ma mare pagava un duro cada setmana perquèm’ensenyessin l’ofici de mecànic. Quan portaven els cotxes itenien pressa, ens donaven un txusco amb un pot de llet con-densada i així podíem treballar més tranquils pensant que ja enshavien pagat. Un dia va venir a casa el germà del meu pare, queem feia de tutor, i va dir: ‘Aquest noi el que hauria de fer per anarde pressa és un peritatge’. A partir d’aquell moment mai mésvaig fer vacances i vaig estar sempre treballant i estudiant”,explica.

En acabar la carrera, va córrer a col·legiar-se –“aquest espe-rit d’associacionisme ja el vaig veure a casa meva, sempre hesabut que la unió fa la força”–, i amb els anys va formar part dela gran família del Col·legi. “Ens coneixíem tots, hi havia relacióal marge de l’edifici, compartíem la nostra intimitat i ens fèiemfavors els uns als altres”, explica. “Encara recordo que la mared’un company em va regalar 20 quilos de patates, que en aque-lla època eren un tresor perquè tenia nens petits”. “El momentmés bonic que recordo”, afegeix, “va ser poder pagar amb elscompanys de l’exercici lliure la recuperació d’un company quetenia una depressió. Tenia criatures, i venia la dona i es posavaa plorar al despatx…”.

En Manuel Casas també va viure moments molt difícils per ala institució. “Era l’any 1965 i, entrant al banc, em vaig trobarun treballador del Col·legi que em va dir: ‘He vingut a cobrar eltaló i no me l’han pagat per falta de fons’. Vam anar al Banc deBilbao, on em coneixien, i em van dir que ningú no pagava elstalons del Col·legi perquè duien molt de temps en números ver-mells. ‘I si jo me’n faig solidari?’, vaig dir-los. I van pagar-li. Nosé què dimonis havia passat, però durant nou mesos, que va serun embaràs, allò, vaig pagar tots els treballadors del Col·legi.Amb el temps, quan va canviar la junta, m’ho van tornar”, reme-mora.

Quaranta anys després d’allò, Casas es passeja orgullós pelCol·legi i es presenta a una noia que no el coneix. “Hola! Sóc elCasas, una de las madres fundadoras”, li etziba. Es gira i diu,baixet, que ningú el senti: “Veus aquesta catifa que estem tre-pitjant? T’agrada? És un regal que vaig fer al Col·legi”.

L’any 2006 Casas va rebre de mans del degà la placa de Col·legiat Distingit

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


il·lusionava tothom, perquè de la seude passeig de Gràcia en dèiem, enbroma, La oficina siniestra, perquè hihavia unes guixetes petites i qui ateniatreia el cap per la finestra… Tothomvolia anar a la casa gran”, afegeix.

Aquest veterà del Col·legi recordaamb enyor els temps de passeig deGràcia, fins al punt que encara avuilamenta la venda d’un dels dos localsper afrontar les despeses de la novaseu. “Estàvem al davant de la CasaBatlló, amb una vista estupenda, ensvam vendre un pis i vam arreglarl’altre. En aquells moments era lamillor opció, però no deixa de ser unaespina que tinc clavada perquè aquellpis ara valdria una fortuna”, diul’actual tresorer del Col·legi. Ell va serl’impulsor de les primeres eleccionsper internet que se celebraven en unCol·legi professional a tot l’Estat.

Fruit d’aquells comicis va arribaral CETIB l’actual degà, Joan Ribó,amb la idea de modernitzar elCol·legi. Fent gal·la d’una transparèn-cia que va sorprendre fins i tot el seutresorer –“per trencar amb el passat”,s’explica el degà–, Ribó ha estat el res-ponsable de dirigir la institució fins adia d’avui. Les seves principals tasqueshan estat apropar-se als col·legiats iincidir en la formació contínua a tra-vés dels cursos que s’imparteixen a laseu del CETIB. L’espai que requerei-xen aquestes activitats és, precisament,un dels motius pels quals s’ha adquiritun ampli local al carrer Bailèn, ambprop de 600 metres quadrats que esdedicaran principalment a la docència.Tot plegat és possible gràcies a la sane-

jada salut financera de la institució.Com ratifica el tresorer Vives, “lasituació és molt i molt bona”.

Ribó ha estat també l’encarregatd’afrontar el Tractat de Bolonya, unacord europeu que podria suposar unnou canvi de nom per a la professió idel qual depenen els estudis d’engi-nyeria tècnica i les seves atribucions.Malgrat tot, Ribó veu el futur comuna oportunitat: “El futur de la pro-

fessió passa per ser pluridisciplinaris.Cal una formació continuada, que ésuna de les coses per les quals apos-tem”, recorda. I va més enllà: “ElCol·legi, com la professió, ha de sub-sistir, perquè té una utilitat socialinnegable. Sigui amb aquest nom,sigui fusionant-se –que no pas sentabsorbit–, la institució ha de ser-hi”.Ho diu amb el mateix optimisme queva mostrar Josep Maria Cabestany facinquanta anys quan va saber quel’Agrupació de Catalunya-Balearsesdevindria col·legi.

Les demarcacions. L’enginyeria tècni-ca al nostre país ha estat estretamentvinculada a la petita i mitjana empre-sa i a la tecnificació dels seus proces-sos productius. Igual que a les IllesBritàniques, a Catalunya la indústriacotonera, encapçalada per la delsestampats, és la que inicià el procésindustrial. Tot i el retard respecte aAnglaterra i els països més avançatsd’Europa, a Catalunya ja hi ha activi-tat industrial a la segona dècada delsegle XIX. També cal destacar que desde finals de segle XVII i principis delXVIII productes del nostre país com elvi o l’aiguardent van començar aintroduir-se als mercats europeus, iaquest fet va ser clau per trencar elsconreus d’autoconsum que tan estesosestaven a la resta d’Espanya.

Un darrer fet que explica queCatalunya s’industrialitzés abans quela resta de l’estat és la repatriació decapitals d’Amèrica, pel retorn d’in-dians enriquits en el comerç amb lescolònies de Cuba i Puerto Rico. Per

“L’enginyeria tècnica alnostre país ha estat estre-tament vinculada a la peti-ta i mitjana empresa”

Exemplar dels anys setanta de la revista ‘Theknos’

THEK

NOS


tot plegat, no és d’estranyar quel’enginyeria a Espanya arrenqués acasa nostra. El gironí Lluís Bernoyava aconseguir, l’any 1854, el primertítol d’enginyer industrial de segonaclasse –que equivaldria actualment auna enginyeria tècnica industrial–.El 1867, amb el tancament del’escola de Madrid i el nul èxit de lesde Sevilla i Bergara, l’Escola de Bar-celona es va convertir en l’únicaescola oficial d’enginyers d’Espanyafins que el 1899 es creà la de la Bil-bao. Però durant aquest temps, i acausa de necessitats geogràfiques par-ticulars, van sorgir diversos centresd’estudis paral·lels com l’Escola Tec-nicopràctica d’Arts i Oficis de Vila-nova i la Geltrú.

L’enginyeria a Catalunya no haestat mai un patrimoni exclusiu de laprovíncia de Barcelona. Les diferentsdemarcacions que han format partde la història del CETIB són Balears(segregada el 1978) i Tarragona,Vilanova i la Geltrú, Lleida, Manresai Girona. La primera va néixer el1931 i va gaudir d’un fort impuls

gràcies al creixement econòmic vin-culat al turisme de què va gaudirentre 1940 i 1970. La gran transfor-mació que va tenir l’illa en aquestperíode en els àmbits urbanístic iindustrial va venir donada en granpart pel seu Col·legi. L’avui vocalManuel Rivas, que va entrar alCol·legi l’any 1958, rememora comeren aquells temps: “Érem quatrepersones portant el Col·legi, amb unsol empleat que era un ex militar, i laseu la teníem a casa del senyor Mar-çal Rueda”. L’any 1972 va aparèixerel suplement balear de la revistaTheknos, i l’any 1978 va esdevenircol·legi de ple dret. “Per a nosaltresva ser una bona notícia, però a mi

em va fer pena perquè tenia una granrelació amb els companys de Barce-lona, ens comunicàvem per telèfon icorreu, i de vegades ens tocava viatjarallà. Era un Col·legi com cal i sempreens van tractar molt bé”, conclou.

A Lleida, per la seva banda, no esva crear una associació fins a la dèca-da dels cinquanta. Molt arrelada aprocessos agraris, aquesta institucióva tenir un començament difícil, talcom explicava el seu president, Agus-tí Milà. “Tots els principis sóndolents, però el nostre va estar pit-jor… El llarg esforç que es requereixper arribar a un nivell de realitat comel d’avui, malgrat l’ajuda moral i eco-nòmica rebuda de Barcelona, no eldesitjo a ningú”. Aquesta delegacióva gaudir des de 1981 d’una seu prò-pia per impulsar la formació post-universitària dels seus col·legiats.Com la resta de demarcacions catala-nes, va segregar-se de Barcelona l’any1995.

A Manresa, el naixement del’agrupació de pèrits va tenir enl’alcalde, Josep Prats Pons, i en el seu

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

32

EN PORTADA

21 de març de 1946. La institució, ano-menada aleshores Asociación Nacional dePeritos Técnicos Industriales de Cataluña yBaleares, abandona el local del carrer Fon-tanella i es trasllada la seva seu al passeigde Gràcia, número 50. [1]

1 de maig de 1958. Neix oficialment elColegio de Peritos Industriales de Cataluñay Baleares.

1964. El creixent nombre de col·legiatsobliga a comprar un segon pis al passeig deGràcia. [2]

1967. Amb Vicent Illa com a degà, es creala revista Theknos per substituir NuevosHorizontes com a publicació oficial delCol·legi.

1971. La Llei de reordenament dels ense-nyaments tècnics suposa l’adéu a la deno-minació de pèrits en favor de la d’enginyerstècnics industrials, i amplia les atribucionsprofessionals fins a projectes de 250 cavallsi 45.000 volts.

1978. La demarcació de Balears es deslligade Catalunya i esdevé Col·legi.

Cronologia

“L’enginyeria a Catalunyano ha estat mai un patri-moni exclusiu de la provín-cia de Barcelona”

[1] [2] [3]


1986. La nova Regulació d’Atribucions Pro-fessionals reconeix finalment el ple dret del’exercici professional en la realització deprojectes.

1995. Després d’una crisi institucional, esforça la dimissió de Florentino Mañá, quehavia estat degà des de 1971, i el Col·legiviu gairebé una refundació que acaba ambla segregació de les demarcacions de Giro-na, Manresa, Lleida, Vilanova i la Geltrú iTarragona i amb l’elecció d’Antoni Carrillocom a degà.

22 de novembre de 1996. S’inaugural’actual seu del CETIB al carrer Consell deCent, 365. [3]

2001. Creació de l’Ateneu Industrial [4] iobtenció de la certificació ISO 14001.

2004. Certificació ISO 9001.

2005. Se celebren les primeres eleccionsdel Col·legi per internet, una fita a l’Estatespanyol. Joan Ribó pren el càrrec de degà.[5]

2006. S’adquireix un nou local de 600metres quadrats al carrer Bailèn, 68. [6]

[4] [5] [6]


primer degà, Ramon Casals i Cardo-na, les seves figures cabdals. La sevacreació data de 1957 i una de lesseves fites més importants va ser laconsecució del Patronat de l’Escolad’En-ginyers de Manresa l’any 1975.Va destacar per ser una de les delega-cions catalanes més dinàmiques.

Més antiga és la delegació deGirona, creada el 1930 però que nova tenir un reconeixement oficial finsgairebé vint anys més tard. Els pèritsd’aquesta província, que gaudeixd’una de les economies més puixantsd’Espanya, també van gaudir de seupròpia des del 1986. A Tarragona,per la seva banda, els pèrits es vanagrupar pels volts de 1927, quan erauna de les nou associacions que hihavia a Espanya. Molt vinculada a lapotent indústria química i petrolierade la regió, la seva activitat ha estat

molt intensa. Potser ningú millor que Miquel

Oliveres, ex president de la demarca-ció de Girona i degà en funcions delCol·legi Oficial d’Enginyers TècnicsIndustrials de Catalunya durant latransició post-Mañá, per explicarl’ambient de companyonia existententre les diferents demarcacions alllarg dels anys: “Ha passat el temps.Imagina’t que havíem de jurar sobrela Bíblia respectar les Leyes Orgánicas

del Estado!”, riu. “Teníem indepen-dència econòmica respecte a Barcelo-na, sempre que consultéssim lesqüestions importants. Baixàvem cadames o cada quinze dies a lesreunions”, recorda. “Fèiem les festespatronals, formàvem una pinya moltforta i hi havia molta harmonia iamistat. Recordo que tots elscol·legis organitzaven sopars. La rela-ció era tan estreta que, amb els presi-dents d’aleshores que seguim vius,encara ens apleguem una vegadal’any per sopar tots junts”, diu.

En definitiva, una prova de lafilosofia de cooperació que segueixvigent avui dia: “Les nostres rela-cions són bones, mogudes per la ideaque si treballem junts crearem mésriquesa i tindrem més utilitat per a lasocietat”, conclou Joan Ribó, degàdel CETIB.

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

34

EN PORTADA

ESTU

DI F

REIX

ES

“Les nostres relacions sónmogudes per la idea que sitreballem junts crearem mésutilitat per a la societat”

La sala Platt era un dels tallers de filatura de cotó on els alumnes de l’Escola Industrial de Terrassa hi feien pràctiques als anys quaranta


El Tractat de Bolonya és un acord sobre educació que afecta tota la Unió Europea i que preveu uncanvi radical en la manera de plantejar els estudis d’enginyeria tècnica. Aquest acord aspira, entrealtres coses, a aconseguir que qualsevol carrera formi els alumnes per poder començar a exercir laseva professió. Hi ha, d’una banda, un esperit de practicitat i, de l’altra, una aposta perl’especialització. Per aquest motiu desapareixen els enginyers tècnics i els de segon cicle tal comavui es coneixen. Es creen estudis de quatre anys amb l’opció de continuar l’especialització en unmàster. És en aquest darrer punt on sorgeix la polèmica, perquè la vocació de l’enginyeria tècnicaha estat sempre molt pràctica, d’una aplicació gairebé immediata. El CETIB ha vingut defensant queel camí més adient és el d’apostar per unes atribucions suficients, i que els alumnes, després de qua-tre anys, puguin ja exercir. En la nostra opinió, això és el que demana la societat, més que no pasperfils d’enginyers hiperespecialitzats que només dominin un camp i que es vegin obligats a estu-diar sis anys. El teixit industrial del nostre país està fet de moltes petites i mitjanes empreses quenecessiten d’enginyers polivalents.

El futur de la professió passa per ser pluridisciplinaris. Aquella figura de l’enginyer treballant persi sol, crec, amb tots els meus respectes, que desapareixerà. Cal una formació continuada, que ésuna de les coses per les quals aposta el Col·legi. En els darrers quaranta anys els programes de lacarrera han perdut volum –al pla de 1957 calien entre 3.000 i 4.500 hores, mentre que a l’actualqueda reduït a 225 crèdits que equivalen a 2.250 hores lectives.

Malgrat tot, veiem el futur amb optimisme i estem convençuts que els canvis que es donin seranpositius. El Col·legi, com la professió, ha de subsistir, perquè té una utilitat social innegable. Siguiamb aquest nom o amb un altre, una institució com la nostra ha de ser-hi.

Joan Ribó I Degà

Perspectives de futur


�“Bolonya baixa l’exigència acadèmi-ca en anys per generar titulats que elmercat accepta. La professió vindràposteriorment en el moment d’entraren el mercat laboral”, va assegurar. Aixídoncs, la formació contínua i específi-ca per a les necessitats del col·lectiucol·legiat ha de ser una de les principalsprioritats dels col·legis, en opinió deRoca i Junyent. Per a l’expolític, Bolo-nya també és la capacitat d’integrar totsels ensenyaments tècnics.

La conferència, que duia per títol“Passat, present i futur dels col·legis pro-fessionals”, s’emmarca en els actes decommemoració del cinquantè aniversa-ri de la constitució del Col·legi. Sobre lallei de col·legis professionals, aprovadaal maig de 2005, Roca diu que no es potconsiderar un exemple reeixit de bonalegislació, ja que, segons ell, traspua“una certa por que l’Administració té alscol·legis, al concepte d’autoregulació ique la mateixa societat creï estamentspotents i independents”.

Les funcions dels col·legis. Per a Roca,una de les funcions primordials delscol·legis és la de garantir els interessoscol·lectius dels professionals que repre-senten. Una professió, afirma, identifi-

ca interessos col·lectius, ja que tot elque afecta la professió, afecta elscol·legiats. Així doncs, per exemple, elsproblemes dels futurs col·legiats tambésón assumptes en què els col·legis hand’invertir-hi els màxims esforços, jaque dels futurs col·legiats depèn elfutur de la professió i, per tant, el futurdels col·legiats actuals.

Una altra funció dels col·legis ésassessorar el poder legislatiu des de laindependència política que els permetla seva configuració actual. “Quan joera diputat sempre deia que la mevafeina era la de ser un mer recader quali-

ficat”. D’aquesta manera tan gràfica,Roca dóna a entendre que els membresdel poder legislatiu no tenen informa-ció suficient per elaborar lleis sobrequalsevol matèria. Durant l’elaboraciód’una llei, es veuen, doncs, obligats arecórrer a la informació que els facilitenestaments independents com poden serels col·legis professionals.

La tercera funció primordial quehan de tenir els col·legis, segonsl’exassessor jurídic del CETIB, ésdefensar la imatge col·lectiva de la pro-fessió. En aquest sentit, assegura que“la condescendència enfront de com-portaments negligents dels companysés perjudicial per a tot el col·lectiu”.

Societats professionals. Sobre la novaLlei de societats professionals, Roca vaafirmar no creure-hi massa. La princi-pal crítica que li fa és que fins al 25%del capital de les societats pugui serd’un inversionista aliè a la professió.“Les societats professionals són bonesper aprendre mútuament entre elsmembres que les componen, ara bé, esfa difícil poder explicar a un client quetens darrere un inversionista el princi-pal interès del qual és treure un rèditeconòmic a la seva inversió”.

EN PORTADA

Roca i Junyent parla al CETIB del passat, present i futur dels col·legis professionals

“El gran repte dels col·legisés la formació permanent”Miquel Roca i Junyent, advocat, expolític i exassessor jurídic del CETIB, va assegurar, en una conferència elpassat 24 d’abril al Col·legi, que el gran repte dels col·legis és la formació permanent dels seus membres.Un repte que pren especial rellevància amb l’adaptació de les titulacions a l’Espai Europeu d’EducacióSuperior establert a Bolonya. Roca va afirmar que “als llibres no es pot aprendre tot”, en referència a lanecessitat de formar-se al llarg de tota la vida.

Roca va tornar al CETIB per parlar de col·legis

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Patrocinadors


�El dia 30 de maig se celebra el Dia del Col·legi iel Concert de Primavera, l’acte en què el Col·legiret homenatge als col·legiats i col·legiades que com-pleixen 25 i 50 anys de vinculació amb l’entitat.Amb motiu del cinquantenari del CETIB, tambés’homenatjarà els exmembres de les Juntes deGovern. L’acte començarà a les 19 h al Petit Palaudel Palau de la Música Catalana on, després dellliurament d’insígnies i diplomes, tindrà lloc elConcert de Primavera que, amb el títol “De Cubaa Serrat”, recorrerà una selecció dels millors temesdel cantautor Joan Manuel Serrat, reinterpretatsper un pianista, una cantant i un contrabaixista.

A les 21.30 h, la celebració continuarà per aaquells que ho desitgin amb un sopar de germa-nor al restaurant El Xalet (avinguda Miramar,31). El Col·legi posarà un autocar gratuït a dis-posició de tots aquells que hi vulgin anar. Lesentrades per al concert són gratuïtes i cal recollir-les a la seu del Col·legi mentre que el sopar s’had’abonar per separat a la caixa del CETIB (Con-sell de Cent, 365).

Tot a punt per al Dia del Col·legi i el concert de Primavera


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

38

ENTREVISTA

Nascuda a Mollet del Vallès (1954) i llicenciada en Medicina i Cirurgia per la UB, Montserrat Tura iCamafeita ha desenvolupat bona part de la seva activitat professional en la política activa. Provinent d’unafamília de polítics republicans, als 16 anys ja militava en la clandestinitat, i va ser alcaldessa de Mollet desde 1987 fins al desembre de 2003. Actualment és secretària nacional del PSC i membre de la ComissióExecutiva Nacional, i ha estat diputada del Parlament de Catalunya del 1995 al 2004. Va deixar l’alcaldiade Mollet per entrar a formar part del govern de Pasqual Maragall com a consellera d’Interior i, des del2006, és consellera de Justícia del Govern de José Montilla, conselleria de la qual depèn el CETIB com acorporació de dret públic. Parlem amb ella de l’exercici de professions titulades i del futur dels col·legisprofessionals davant dels nous reptes que s’obren amb el procés de Bolonya i les seves repercussions.

Montserrat Tura, consellera de Justícia

“Hi ha d’haver un certcanvi de cultura corporativa”


Jordi [email protected]

�Quina és la vocació de la nova Lleide col·legis professionals del 2006?Què es busca?En realitat, el Departament de Justícia téla responsabilitat de legislar a l’entorn detot el que és la societat civil organitzada,per tal de potenciar la seva activitat. I

està molt bé que estigui a Justícia i no aInterior, com passa en d’altres indrets.En aquest sentit, la llei no té una vocaciócontroladora, sinó potenciadora del’activitat que regula. El que persegueixla Llei és que tota organització puguidesenvolupar la seva vocació de serveiamb la màxima eficiència, i jo diria queaquest és un objectiu compartit amb elsmateixos col·legis.

Els col·legis professionals són un delsprincipals motors de creixement econò-mic i de progrés de les societats avan-çades. Quins avantatges presenta laLlei en aquest sentit?La Llei, que va entrar en vigor l’any2006, o sigui quan jo encara no estavaen aquesta Conselleria, pretén fer el pasde la societat de la desconfiança a lasocietat de la confiança.

A què es refereix quan parla de socie-tat de la desconfiança?Em refereixo al fet que vivim en unasocietat on ho volem fiscalitzar tot apriori, i això pot ser entorpidor per aldesenvolupament de determinadesactivitats professionals. Aquesta Llei,en canvi, parteix de la idea de deixar ferl’activitat amb el seu dinamisme propi,sense fiscalitzar prèviament; però, aixòsí, si no es compleix, aleshores la pena-lització serà més severa. S’atorga con-fiança però, per a qui la vulneri, les san-cions també seran més contundents.

Què passarà finalment amb les novestitulacions d’enginyeria que no són nil’enginyeria tècnica industrial ni latècnica industrial actuals? On escol·legiaran els seus titulats?Precisament, és a causa de la prolifera-ció de noves titulacions que feia faltauna nova llei, per tal que aquestes espuguin organitzar. Faltava una regla-mentació moderna i adequada que aras’està fent. En l’àmbit de les enginye-ries, la tendència hauria de serl’agrupació, ja que encara aniran sor-gint noves especialitzacions i titula-cions, però segurament no proupotents per tenir un col·legi propi.

En aquest sentit, doncs, no seria millorper a la societat i per a les mateixesprofessions una fusió de col·legis delmateix àmbit de l’enginyeria?Les decisions, en aquest sentit, han deser dels mateixos col·legis. El que és clarés que un plantejament atomitzat perdforça. Un gran col·legi amb seccionsseria possible, pel que fa al que esta-bleix la llei, i potser seria bo… Potserhauríem d’anar cap aquí, i més en unasocietat on cada vegada és més impor-tant l’especialització dins d’un sector

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

39

LOUR

DES

SEGA

DE


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

més ampli, com podria ser el cas del’enginyeria. En qualsevol cas, però, lesdecisions les han de prendre elscol·legis i els seus professionals.

Caldria que els col·legis s’emmirallessinen les associacions europees, que sónles que habiliten els titulats per exercirla professió, i que alhora se’ls autorit-zés i reconegués per a la formació con-tinuada junt amb la universitat?També és una possibilitat, però com licomento, aquesta és una reflexió quecorrespon als mateixos col·legis.

En general, com veu els col·legis devessant tècnica amb les novetats quecomportarà l’adequació a Bolonya?Bolonya ens obliga a tots a treure’ns deldamunt determinats estereotips. Ensobliga a una visió de futur més trenca-dora, i això és bo, encara que sigui cri-ticat per determinats sectors. A vegades,cal repensar el futur, i ara estem en und’aquests moments. El món ha fet can-vis molt ràpids i, per exemple, la inter-nacionalització de tots els aspectes de lavida professional ja és una realitat.Bolonya va en aquest sentit, i no hihem de donar l’esquena, ben al contra-ri. Hem de tenir les eines per poderdibuixar un món ple de professions iactivitats que avui encara no imaginem.

Amb el nou marc europeu, també ésmolt important el moviment dels profes-sionals a escala internacional. Creu queels col·legis hi estan prou preparats?Els col·legis han d’ajudar a obrir portes,i no s’ha de veure la internacionalitza-ció dels professionals amb por, sinócom una gran oportunitat. Els canvisgeneren incerteses, però és clar que enshem de preparar per rebre i exportarprofessionals a tot arreu. En tot cas, lacompetència a l’exterior és també inhe-

rent a la titulació i a la defensa i reco-neixement que els col·legis aconseguei-xin per als seus professionals. En això,Bolonya també ajuda.

Abans parlava de la reglamentació queara s’està fent. Com li agradaria ques’acomplís el calendari d’adequacióestatutària a la nova Llei?La Llei donava un marge de dos anysper ser aplicada. Durant aquest temps,s’haurien hagut d’adaptar els estatuts,però és cert que els terminis eren curtsper a determinades organitzacions,com els col·legis professionals, d’una

dimensió i un volum potser massa fei-xucs per a aquest temps tan curt. Peraixò, el Parlament va aprovar el passatdia 16 d’abril una ampliació del termi-ni fins al març de 2009. Aleshores tam-bé ja estarà totalment acabada deredactar la reglamentació, que ja és enmans de les organitzacions per ser con-sultada abans de ser definitiva.

Què predomina a la Lllei de 2006, elsdrets dels consumidors que reben serveisdels professionals o els drets dels profes-sionals com a membres corporatius?Això forma part d’un únic paquet. Tots

40

ENTREVISTA

“Hem de tenir les eines perpoder dibuixar un món plede professions i activitats queavui encara no imaginem”

LOUR

DES

SEGA

DE


dos drets són igual d’importants, peròel que li diria és que un col·legi que nos’adoni que la qualitat i el seu controlsón bàsics s’estarà equivocant. El ques’ha de buscar és la satisfacció de lasocietat. Hi ha d’haver un cert canvi decultura corporativa; d’altra manera, elscol·legis esdevindrien entitats bunque-ritzades sense futur. Els col·legis han dedeixar de ser entitats amb l’únic objec-tiu de la defensa corporativa. Aquestaés una fase que confio que se superi. Sino, la realitat els passarà pel damunt.

La multidisciplinarietat és un altrerepte per als col·legis professionals?Segurament els col·legis haurand’aprendre a jugar diferent. Però aixòno els ho ha de dir l’Administració,sinó que han de saber avançar-se. Lasocietat civil ha de trobar les formesd’actuar en aquest sentit per poderdonar un pas endavant. Però Catalunyasempre ha volgut estar a l’avantguarda isegur que tornarà a ser així.

L’arbitratge i la mediació són tambéeines a potenciar? Quina podria ser la

implicació dels col·legis?Efectivament, el Departament creu molten l’arbitratge i la mediació. Una socie-tat avançada no pot renunciar a un ins-trument civilitzat com aquest. Tot elque sigui d’àmbit civil i no penal téaquesta opció, i és possible que elscol·legis la utilitzin i la promoguin en-tre els seus col·legiats. A més, en l’àmbitde la mediació també s’obren portes perals mateixos professionals tècnics. Elprocediment és molt favorable, per aixòvolem ampliar la Llei. Però el que éssegur és que no pot ser obligatori. Afe-gir una clàusula als contractes on diguique les parts se sotmetran a la mediacióper arbitratge ja és possible, però n’had’existir la voluntat. Jo espero que, des

dels col·legis, i més si són d’enginyeriao tècnics en general, s’incorpori la pos-sibilitat de la mediació i l’arbitratge,però no crec que ho haguem d’animar.Nosaltres no els hem de convèncer deles bondats de la mediació.

Es coneix prou, l’arbitratge?Es coneix… Però hi ha una inèrcia aanar per la via judicial. Ara bé, calremarcar que l’arbitratge sempre és lamillor solució, i més pensant en un mer-cat obert on pot haver-hi afectacions enjurisdiccions diferents, i on sempre ésmés senzill l’arbitratge que la llei.

Considera que els col·legis professio-nals s’estan adaptant bé a la novasocietat de la informació com a presta-dores de serveis per via telemàtica?Penso que sí, o així hauria de ser.Aquest és un fet irreversible, però jo nodubto que els col·legis hi estan oberts ifent passos en aquest sentit, i més siparlem de col·legis d’àmbit tècnic. Sil’Administració ha estat capaç de feraquest canvi, no pot ser que no ho facicap entitat amb visió de futur.

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

41

“Els col·legis han de deixarde ser entitats amb l’únicobjectiu de la defensa cor-porativa”

LOUR

DES

SEGA

DE


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

42

[email protected]

�Va caldre l’obstinació d’un científicaficionat –en la vida normal, el metgeque va desenvolupar de forma seriosal’anestesiologia a Anglaterra, JohnSnow–, així com del mapament –lavisualització de la informació recolli-da durant l’epidèmia (qui havia mort,quan i on)–, per arribar a la conclusióque l’origen de l’epidèmia estava en lacomunicació de les aigües fètides ambels pous d’aigua utilitzats pels ciuta-dans d’aquesta zona, no en l’olor de laciutat. Va ser la fusió, la combinació,la fertilització d’aquestes idees proce-dents de persones amb coneixementsdiferents allò que va fer possibledonar una explicació que deixés forade combat la versió oficial, miasmàti-ca, dels orígens de l’epidèmia. De lamultiplicació de dos coneixementssorgeix una mica més que la sevasuma: 1+1 donen com a resultat tantcom energia es posi a sumar-los.

Twinning (“aparellament”) és unaparaula de futur: de posar en contacteconeixements diferents dependrà quesiguem capaços de generar riquesa enels pròxims anys. Així, en concret,aparellar empreses (business twinning)permetrà que emergeixi un valor eco-nòmic superior a la mera suma delscomponents. Quan la pura especula-ció amb actius financers ja no siguipossible com a forma d’inventar valor(del no-res apareixien bilions d’euros,a força de col·locar ofertes en un capi-talisme popular ignorant però assede-

gat i avariciós), potser descobriremque la combinatòria de coneixementsés una forma excel·lent de crear nousproductes i serveis que, a més deresoldre els problemes del món, delsseus habitants, dels seus ciutadans,dels seus consumidors, amb novessolucions, creen riquesa.

Comencem a veure molts exem-ples de creació de solucions, i la con-següent generació de riquesa, resultatde connectar coneixements que apa-rentment semblen distants. Així, del’observació del comportament delseixams, els formiguers i altres grups

nombrosos d’animals, es deriva unconeixement sobre l’emergènciad’ordre i l’aparició d’eficàcia a partirde petites regles, que pot aplicar-se aproblemes concrets de logística delshumans: com moure camions d’aquícap allà de manera que s’optimitzinels recursos, per exemple, o com sermés eficient en les reunionsd’empresa. Què tenen aparentment aveure les formigues amb els camions oles reunions?

Sobre aquest tema treballen cientí-fics com Eric Bonabeau, o com Tho-mas Malone, aquest últim del Centerfor Collective Intelligence del’Institut Tecnologic de Massachusetts(MIT) (que té com a tema principalde treball com es pot connectar lespersones i els ordinadors de maneraque, col·lectivament, actuïn amb mésintel·ligència que amb la que capindividu, grup o ordinador hagi actu-at mai).

Trobem molts altres exemples:1. Podem combinar el coneixement

d’un constructor de globus aeros-tàtics amb el d’un equip d’engi-nyers de telecomunicacions per talde fabricar satèl·lits a baixa altura(el que es denomina un estra-tèl·lit)?

2. Podem contribuir a la solució delproblema energètic del món a tra-vés del cultiu intensiu d’algues quegeneren biopetroli com a subpro-ducte? És el cas de l’empresavalenciana BioFuelSystems.

3. Podem repensar l’estructura finan-cera del cinema, a través d’esque-

INNOVACIÓ

‘Twinning’

La riquesa i la capacitat de posaren contacte coneixements diferentsA l’estiu de 1854, una epidèmia de còlera va esclatar en un dels barris de la que llavors era la metròpo-li més gran del món: Londres. L’establishment de la classe mèdica del moment es va entossudir a donar-li una explicació basada en la mala qualitat de l’aire, o sigui, en l’efecte perjudicial de les “miasmes” (unpot imaginar-se la col·lecció d’olors fètides en una ciutat extremadament densa sense un bon sistema degestió de residus, de fet, avui ho veiem en les que seran les grans metròpolis de les pròximes dècades).

“Ja no serveix sumar. No hiha temps. Cal multiplicarconeixements i això es potaconseguir aparellant-los”

RUCA

1+1 és igual a l’energia que es posi a sumar-los


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

43

mes en que són els futurs especta-dors els que inverteixen petitesquantitats en la producció de lespel·lícules (com ja fa el directorcinematogràfic Robert Green-wald)?

4. Què resulta de combinar aplica-cions com GoogleEarth i Second-Life, de manera que puguem nave-gar per un entorn virtual que con-sisteix en un mapa de la realitat(en la qual, entre altres coses, estanmapejats els habitants reals d’unaciutat)?

5. Pot un metge especialista en el sis-tema digestiu humà combinar elsseus coneixements sobre biologiabacteriana amb els coneixementsd’un biòleg expert en els ecosiste-mes bacterians dels llacs de mun-tanya?

6. Si, com suggereix l’economistafrancès Jacques Attali en el seu fas-cinant llibre Une brève histoire del’avenir (Una breu història delfutur), la humanitat serà regida perles grans companyies d’asseguran-ces (que temperin la nostra por pertot: per perdre la feina, per que-dar-te malalt, per perdre la tevaparella perquè finalment desco-breix que l’avorreixes, etc.), no elsserà útil a aquestes companyiesd’assegurances saber-ho tot sobreles nostres psicosis, pors, sobre lanostra psicologia futurible per talque aquesta predicció d’Attali esconverteixi en autocomplerta? Nohaurien d’inventar la psicoseguro-logia? El futur no és simple, no és un

futur de tèxtils i punt, sinó de tèxtilstècnics, de tèxtils mèdics, de tèxtilssanitaris. No és un futur de joguines ipunt, sinó que és un futur de joguinesecodissenyades, que estalviïn energia,que transmetin valors, que proporcio-nin de nou als nens la passió per jugaramb les seves mans, construint, ima-ginant, creant. L’energia econòmicadels pròxims anys prové d’hibridarempreses (1+1=3 o 1+1=1000, segonscom fem la suma), o sigui, de fondreles fronteres entre els diferents sectorsi de reduir la distància entre els som-nis i la realitat.

Per això cal concedir molta impor-tància a la creació de condicions, pla-taformes, circumstàncies, xarxes, quepermetin a diferents coneixementstrobar-se per barrejar-se. Situacionsgràcies a les quals persones amb dife-rents know-how coneixen personesque no coneixerien en els seus gremishabituals. Però no només per conèi-xer-se, sinó per investigar les possibili-tats d’hibridar el que saben cadascund’ells i multiplicar coneixements.

Les ciutats són plataformes idealsper a aquest encreuament, i és peraixò que serà segurament en aquesteson es definirà el futur de l’economia(les noves ciutats-estat), tal com sem-pre ha passat. Però no succeirà de

manera automàtica, sinó si algú hiposa energia perquè succeeixi, presen-tant als potencials nuvis entre ells.Caldrà fer un doble mapa: un de lesempreses sòlides que exploten elsmercats ja existents, l’altre de lesempreses visionàries que explorennoves solucions gràcies a noves tecno-logies. I, després d’aquest mapatge,caldrà posar en contacte les unes ambles altres, de forma no aleatòria. Aixíserà com podrem superar (única-ment) l’ona asiàtica.

Ja no serveix sumar. No hi hatemps. Cal multiplicar coneixements.I això pot aconseguir-se aparellant(twinning) aquells que siguin coneixe-ments hibridables.


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

44

Oriol [email protected]

�La missió d’un sistema de conduc-tes és transportar l’aire des d’una uni-tat interior fins al recinte on es volclimatitzar o ventilar, format per unconducte d’impulsió i de vegades unde retorn. Per això dividirem l’articleen quatre grans blocs:1.- Pèrdua de càrrega2.- Velocitat i nivell sonor de l’aire3.- Dimensionament de la xarxa de

conductes 4.- Ubicació del focus transmissor

1. Pèrdua de càrrega. Òbviament lespropietats físiques de l’aire depenende la temperatura i de la pressió. Enel disseny de conductes les propietatsmés utilitzades són la densitat i la vis-cositat. La densitat la podrem obtenirmitjançant la fórmula següent:

Sent Patm la pressió atmosfèrica(Pa), T la temperatura de l’aire (K) i rla densitat (Kg/m3), per tant, podríemagafar com a aproximació una densi-tat de l’aire constant a 1,2 kg/m3.

Pel que fa a la viscositat de l’aire,l’obtenim de la fórmula següent:

A partir d’aquí, tenint en comptela densitat (que podem passar més omenys quantitat d’aire) i que l’airetindrà una viscositat (Ns/m2), aquestprovocarà una resistència al pas pelsconductes que produirà una pèrdua

de càrrega o resistència de la ins-tal·lació a vèncer.

Hi ha quatre mètodes per calcularla pèrdua de càrrega:

a) Mètode de reducció de velocitat.És el més senzill, s’utilitza per axarxes de conductes senzilles, ambpoca pèrdua de càrrega, i hi apli-carem la fórmula següent:

Sent f el factor de fricció de l’aire,ρ la densitat, EEQ el diàmetreequivalent i c la velocitat.

b) Mètodes de guanys estàtics orecuperació de pressió estàtica.S’utilitzen per a xarxes de conduc-tes amb pressions altes i es basen acalcular la velocitat de tal maneraque la disminució d’aquesta siguiproporcional a la conversió depressió dinàmica en pressió estàti-ca a cada tram. En aquest cas lesfórmules que s’han d’aplicar són:

Sent C1 el coeficient de pèrduadinàmica en la divergència, APflpèrdua pressió lineal, P densitat, Vvelocitat, L12 longitud.

c) Mètode de pèrdua de pressióconstant. Aquesta és l’evolució delmètode 1, millorat, ja que redueixels m2 de conductes calculats.

Aquest mètode s’utilitza en xarxesmés complicades i es basa a man-tenir constant la pèrdua de càrre-ga per metre lineal. Així aplicaremles fórmules següents:

Sent ΔPp la pèrdua de càrregaparcial des de la branca principalfins al punt a estudiar, ΔPul lapèrdua de càrrega lineal de labranca secundària i L la longitudtotal de la branca secundària. Eldesavantatge d’aquest mètode ésque, en aplicar compensacions acausa de les pèrdues de càrrega,hem d’escanyar el pas de l’aire. Enfer-ho augmentem la velocitat ipot provocar un alt nivell sonor.Si això ocorregués hem de disse-nyar una nova xarxa de conductesbuscant perdudes de càrrega uni-tàries més baixes.

d) Finalment existeix el famós elmètode T. Aquest consisteix abuscar el millor disseny a un costmínim. Assegura un cost mínim apartir de la vida útil de la xarxa deconductes. La fórmula a aplicar ésla següent:

Sent Ct el cost total, Cind el costindirecte, CRF l’actualització delcapital segons la vida útil de lainstal·lació, Cd el cost directe oinversió inicial.Aquest mètode és el més compli-

Conceptes importants a tenir encompte per al càlcul de conductesEscriure sobre el càlcul de conductes no és fàcil a causa del gran nombre d’articles i llibres que s’han escritsobre el tema. En aquest article intentarem donar unes pinzellades tècniques, encara que la finalitat seràexpressar alguns conceptes pràctics que el grup que represento, distribuïdor de la marca Fujitsu d’aparellsde climatització, ha acumulat al llarg de la seva dilatada experiència.

ARTICLE TÈCNIC

287 · ΤPatm

ρ=

273,16

Τμ= 1,724 · 10−5 ( )

0,76

Deq (m) 2LΔP

(Pa / m) = f

2

C1ρ1V21

Pt1 - Pt2 =ΔPf1 - 2 + ΔPd =ΔPf1 x L2+

V2 =

n

1 j

ρ (kg/m3) c2 (m/s)

ρ

(1 - C1) x V12 -2ΔPf,1 x L12

ΔPt = ΔPfl (Σ Li +Σ Leqj)

ΔPu,l =L

ΔPt - ΔPp

Ct = Cind x + Cd

CRF1


cat, però ens aclareix amb segure-tat si és millor estalviar en potèn-cia instal·lada i posada a puntmentrestant (mètode B) o reduirels m2 de conductes (mètode C).Amb el mètode T ens asseguremun disseny a un cost mínim.Com que les fórmules són compli-

cades, hi ha taules (com la de la dreta)que ens faciliten el càlcul. En aquestcas observarem que, per a un cabalnecessari de 1.500 m3/h, si fixem unavelocitat de 3 m/s, mirem on intersec-ta i veiem que necessitarem un con-ducte de diàmetre entre 355 mm i400 mm. Baixem a l’eix de coordena-des i determinem una pèrdua de càr-rega entre 2.4 i 2.7 Pa/m.

Finalment, esmentem que hi haprogrames informàtics que simplifi-quen de forma significativa aquestscàlculs.

2. Velocitat i nivell sonor de l’aire.Aquest apartat és un dels més impor-tants. Una bona xarxa de conductesha de ser imperceptible per a l’usuari.Això vol dir que, independentmentdel disseny de xarxa que decidim,aquesta ha de ser silenciosa o compliruns mínims per aconseguir que larelació entre la dimensió del conduc-te i la velocitat d’aire que circula perdintre sigui admissible. Hem derecordar que hi ha una relació directaentre la velocitat de l’aire i el nivellsonor. La relació entre la velocitat i eldiàmetre ve donada pel cabal mitjan-çant la fórmula següent:

Q (m3) = V (m/s) · S (m2)

Aquesta relació sobre l’equilibriesmentat, l’aplicarem fixant la míni-ma secció respectant les velocitatsaconsellades en la taula de la pàginasegüent i el cabal necessari per a lainstal·lació. Aquest cabal ens crearàuna pèrdua de càrrega que la corbadel ventilador haurà de superar.

Finalment, remarquem que a veloci-tats superiors a 12 m/s l’aire xiula,amb la qual cosa el soroll és ja moltdesagradable i, per tant, no les utilit-zarem. Per motius econòmics lamateixa taula la trobarem amb veloci-tats superiors, encara que creiem queno és recomanable.

Conductes circulars rectilinisPèrdua de càrrega per fregament de l’aire

Cabal en m3/h

Conductes rígids

Conductes flexibles

Velocitat de l’aire


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

46

3. Dimensionament de la xarxa deconductes. Ja hem parlat del dimen-sionament de conductes. Principal-ment hi ha dos tipus de conductes:circulars i rectangulars. Per poderdeterminar el diàmetre equivalentd’un conducte rectangular podemutilitzar l’expressió següent:

On: Deq Diàmetre equivalent, Haltura del conducte i W amplària delconducte.

El més important serà poder dis-senyar el conducte mantenint lesvelocitats descrites. El material delsconductes podrà ser de xapa galvanit-zada, material plàstic, llis o flexible.En el cas de conductes per a climatit-zació és important l’aïllament, ja que,si no, tindrem problemes de conden-sacions.

Els tubs flexibles ens permetenmantenir la secció circular. En aquestcas el principal avantatge és la facili-tat d’instal·lació en el moment de sal-var obstacles com bigues o columnes,mentre que el seu principal defecteseria l’elevada pèrdua de càrrega queens pot comportar problemes desoroll o falta de cabal.

Finalment tindrem conductes defibra tèxtil que tenen com a caracte-rística principal que la difusió del’aire es fa pel mateix conducte i pergran part de la seva superfície sense lanecessitat de boques de sortida.Normalment s’instal·len vistos acausa del seu bonic disseny o en llocson no està permès el corrent d’aire,bé siguin piscines, granges... Espoden despenjar fàcilment, fins i totplegar com cortines.

4. Ubicació del focus transmissor. Hiha tres punts a tenir en compte:1.- Nivell sonor: aquests han d’estar

situats en un punt on no molestil’usuari, el més allunyat possibled’aquest, però que la corba delventilador tingui prou potènciaper vèncer la pèrdua de càrrega dela instal·lació. En oficines les uni-tats interiors les col·locarem situa-

des als passadissos, mai damuntdel lloc de treball. En dormitorisaniran al punt més allunyat delreposacaps.

2.- Bona circulació de l’aire: unabona circulació l’aconseguiremposant la sortida de l’aire enaquell punt on si escombréssiml’aire fins a arribar al retorn acon-seguiríem una superfície més gran(veure figura). Això significa queel retorn ha d’estar situat en elcostat oposat de la sortida d’airede l’habitacle a refrigerar. Ésimportant que la situació no creïun bucle tancat. No obstant això,hi haurà situacions on no podremaconseguir-ho, per tant, seràimportant que les lamel·les de sor-tida enfoquin al punt on creiemque serà més important que esti-gui refrigerat (per exemple els llits

en els hotels).3.- Finalment les màquines han

d’estar situades a una distànciaprudencial de parets i sostre perevitar vibracions. A més, enmàquines de refrigeració convétenir en compte que el desguàsnecessitarà com a mínim un pen-dent del 1/100 i que aquest siguiviable.

ARTICLE TÈCNIC

Residències 4-6

ApartamentsDormitoris hotel 2-5Dormitoris hospital

Oficines i despatxos 4-8

Sales de cinema i de teatreAuditoris i biblioteques 3-6

Oficines públiquesRestaurants / bancs 6-9

Botigues / cafeteries 6-9

Locals industrialsPàrquings 9-12

Control de soroll en m/s en conductes principalsAplicació

(H + W)0,25

(H · W)0,625

Deq = 1,3

“El retorn ha d’estar situaten el costat oposat de lasortida d’aire de l’habitaclea refrigerar”

�

��

�SI, màx. escombratge

NO, bucle aire


�La favorable acollida d’aquesta ini-ciativa, donà lloc l’any 1992 i pervoluntat de l’Associació de Veïns delbarri, a la creació de la Fundació CascAntic, com una entitat de caràctersocial constituïda per treballar a CiutatVella, centrant totes les activitats a laseu del Centre Solidari del Casc Antic.

Actualment, la Fundació és mem-bre del Pla Integral del Casc Antic(PICA) format per 46 entitats de lazona del Casc Antic de Barcelona, queprovenen d’àmbits ben diferents (cul-turals, socials, comercials, de lleure,etc.), i que porten a terme treballs decoordinació d’activitats i projectes pera la millora de la qualitat de vida delsciutadans i ciutadanes del barri, amb elvistiplau i el suport de l’Ajuntament deBarcelona i de la Generalitat.

El Centre Solidari Casc Antic: avui.Actualment el Centre Solidari CascAntic, que té un pressupost aproximatde 60.000 euros l’any, porta a termedues accions principals: el programa“Anem per feina” i el lliurament de“Lots d’aliments en cru”.

Anem per feina” és un serveid’ajuda i assessorament per a la inserciólaboral de persones amb dificultats pertrobar feina. L’objectiu és oferir orien-tació laboral per facilitar la inserció enel món del treball, es prepara el currícu-lum vitae i es contacta amb empresesque demanen personal a través d’anun-cis en la premsa laboral especialitzada,que prèviament hem seleccionat i clas-sificat. Dins d’aquest servei, el Centrecobreix altres aspectes, com ara informa-

ció sobre allotjament i indicacions sobreaspectes laborals, a fi que la persona ate-sa se senti el més còmoda possible.

En el cas de persones immigrades ique no tenen la seva situació regularit-zada, els informem de tot allò que elscal saber sobre la seva situació, quinssón els passos que han de fer i onpoden adreçar-se. Actualment, aquestaés la problemàtica més complexa, per-què no hi ha empreses ni empresarisque s’arrisquin a contractar-los, davantd’una possible inspecció que els puguicomportar una sanció econòmica.

Complementant l’activitat enaquest camp de suport als nouvinguts,a finals del 2004 el Centre va iniciaruna col·laboració amb una entitat ques’encarrega de l’acolliment, allotjamenti formació (català, castellà i ofici)d’immigrants, per un període aproxi-mat de tres mesos, a fi de facilitar-los laposterior inserció laboral. Si durantaquesta estada, la persona immigrantmostra una predisposició favorable a la

integració, l’ajudem en tot el que siguipossible perquè trobi una feina. A fi dedonar també suport legal, el Centre tésubscrit un conveni de col·laboracióamb una fundació que ofereix assesso-rament jurídic per garantir a aquestespersones els drets que els corresponen.

“Anem per feina” rep cada any unagran quantitat de persones en deman-da de feina: l’any 2006 es va superar laxifra de 1.100 persones, immigrants iespanyols, provinents de diversos puntsde l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’altra activitat principal del Centreés el lliurament de “Lots d’aliments encru”, que es reparteixen cada divendresa persones derivades des dels ServeisSocials del Districte així com de la CreuRoja o d’algun CAS de Toxicomanies, ia diferents persones nouvingudes quees troben en una situació en què nopoder accedir als ajuts necessaris.

La previsió inicial de l’ajut és de tresmesos i pot allargar-se per suggerimentde l’Àrea de Serveis Personals del CascAntic. Actualment, el nombre de famí-lies que setmanalment recull aliments ala Fundació és una mitjana de 25. Lamajoria d’aquest col·lectiu la compo-nen persones d’edat avançada quepateixen problemes de salut i, sobretot,amb greus necessitats econòmiques.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Centre Solidari Casc Antic

Recerca de feina i aliments per al nostre entorn més proper

CEN

TRE

SOLI

DARI

CAS

C AN

TIC

Una treballadora atén una visita a la seu del centre

Fundació Casc AnticC/ Bou de Sant Pere, 3 baixosTel.: 933 10 70 [email protected]

El Centre Solidari del Casc Antic va néixer l’any 1987 arran de la iniciativa de l’Associació de Veïnsdel Casc Antic que va encapçalar una campanya ciutadana que duia per lema “Aquí hi ha gana”. L’any2007 el CETIB va atorgar 6.000 euros a aquest projecte, dins la seva política d’ajuts socials. Des quel’any 2000 el Col·legi va començar a destinar el 0,7% del seu pressupost a projectes del tercer i quartmón, la Fundacio Casc Antic s’ha beneficiat d’aquest suport econòmic.

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

48


THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

49

Jordi Castañ[email protected]

�Amb els anys, es va arribar a creureque els diaris passarien a la història,però realment no va ser així. Més tard,amb l’aparició de la televisió, qui vasentir com li tocaven les absoltes era lamateixa ràdio. Els apocalíptics delgènere radiofònic anunciaven unfutur negre per a un mitjà que nocomptés amb el suport de les imatges.Al final, ni els diaris han desaparegutni la ràdio està a les últimes. Això sí,els mitjans s’han hagut d’adequar a lesnoves formes de consum, que en lamajoria dels casos complementen elsformats més tradicionals.

Així com els diaris ja tenen web,on es fan enquestes i hi ha hemerote-ques consultables, avui la ràdio tambéestà atenent al seu futur. CatalunyaRàdio, l’emissora pública de la Cor-poració Catalana de Mitjans Audiovi-suals, està abanderant una ampliacióde mires que vol tenir en compte unpúblic que va més enllà d’engegar eltransistor i posar-se’l a l’orella. Fins al26 d’abril es va poder veure a l’IllaDiagonal, a Barcelona, una exposicióque sota el nom de Vols veure la ràdiodel futur? mostrava el passat, el pre-sent i el futur del mitjà. Amb motiudels 25 anys de Catalunya Ràdio, esvan reunir una trentena de ràdios, queanaven des d’aparells antics cedits pel

Museu de la Ciència i la Tècnica deCatalunya fins a terminals d’ordi-nador on poder veure i escollir el pro-grama que es vol sentir en cadamoment. La gent de més edat, moltvinculada al concepte més clàssic,rememorava els vells receptors quetenien a casa, però els més joves ana-ven directament a l’ordinador. Ésaquí, entre aquest públic, on vol inci-dir més la ràdio del futur.

El mitjà radiofònic no vol deixarescapar les oportunitats que li ofereixInternet. Els estudiosos de les novesformes de consum detecten que hi haelements com ara seguir la ràdio a tra-vés del web de l’emissora que espoden completar amb l’oferta demolts més actius per a l’oient. Així éscom neix, per exemple, el concepteICat, que s’està desenvolupant a lesemissores de Catalunya Ràdio percompletar la informació que es dónaen cada moment. Així és com, perexemple, a través d’Internet l’oientpot estar escoltant una música, però almateix temps pot conèixer a quin discpertany, quina és la biografia del’autor o de la banda, etc. Un concep-te d’afegir informació complementà-ria a l’estricta que s’està sentint perantena.

Entre els avantatges que també esvolen explotar en el mitjà radiofònichi ha la possibilitat de descarregar-seels àudios dels programes que interes-

sin a l’oient. Que un programa el fandiumenge a les tres de la matinada i tupenses estar dormint a aquesta hora?Cap problema. L’endemà te’l descar-regues, te’l poses al teu reproductor il’escoltes anant cap a la feina, com quiaprofita el temps de viatge del domi-cili al lloc de treball per llegir un llibreal tren.

Cada cop hi ha més aparells quefaciliten un consum convencional oespecial de la ràdio, com és el cas delsiPod, els MP3 o les connexions perordinador. A més, el mitjà de la ràdiono vol deixar enrere conceptes inhe-rents a ella mateixa, com la immedia-tesa o el feed-back amb l’oient. Aixòvol dir que, avui, a més de la trucadatelefònica per intentar entrar en unprograma, la ràdio cada cop comptamés amb la participació via correuselectrònics o SMS, que afegeixen opi-nions, alerten sobre notícies, envienfotografies i vídeos o simplementcomenten allò que s’està transmetentdes d’un estudi. Ja ho veieu: la ràdiodel futur ja és aquí.

CULTURA

Més informacióMuseu de la Ciència i la Tècnica deCatalunya (Terrassa): www.mnactec.cat

Catalunya Ràdio: www.catradio.cat

ICat fm: www.icatfm.cat

Els 25 anys de Catalunya Ràdio posen sobre la taula nous formats de consum

La ràdio del futur ja és aquíL’aparició de la radiodifusió a Europa, cap als anys vint i trenta del segle XX, va tenir un gran èxit coma comunicador de masses. El sistema d’aprofitar les ones hertzianes per emetre so i poder-lo descodi-ficar amb una antena receptora va revolucionar els mitjans de comunicació.

ARXI

U


NORMATIVA I LEGISLACIÓTotes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF al Servei de Biblioteca i Documentació de l’àrea pri-vada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

UNE 150008Análisis y evaluación del riesgoambiental. Observaciones: Estanorma anula y sustituye a laNorma UNE 150008:2000 ex.

UNE-CR 1752 INVentilación de edificios. Crite-rios de diseño para el ambienteinterior.

UNE-EN 13565-1:2005+A1Sistemas fijos de lucha contraincendios. Sistemas espuman-tes. Parte 1: Requisitos y méto-dos de ensayo de los componen-tes. Observaciones: Esta normaanula y sustituye a la NormaUNE-EN 13565-1:2005.

UNE-EN 14492-2Grúas. Polipastos y cabrestantesaccionados mecánicamente. Parte2: Polipastos accionados mecá-nicamente. Observaciones: Estanorma anula y sustituye a laNorma UNE 58915-7:1992.

UNE-EN 15095Máquinas móviles motorizadaspara el trasiego y el almacena-miento en estanterías, carruselesy ascensores para el almacena-miento. Requisitos de seguridad.

UNE-EN 55016-1-1Sistemas de detección y alarmade incendios. Parte 21: Equiposde transmisión de alarmas y avi-

sos de fallo.

UNE-EN 55016-1-1Especificación para los métodosy aparatos de medida de las per-turbaciones radioeléctricas y dela inmunidad a las perturbacio-nes radioeléctricas. Parte 1-1:Aparatos de medida de las per-turbaciones radioeléctricas y dela inmunidad a las perturbacio-nes radioeléctricas. Aparatos demedida. Observaciones: Estanorma anulará y sustituirá a lasNormas UNE-EN 55016-1-1:2006 y UNE-EN 55016-1-1:2006/A1:2007 antes de2009-11-01.

UNE-EN 55016-1-1:2008/A1Especificación para los métodosy aparatos de medida de las per-turbaciones radioeléctricas y dela inmunidad a las perturbacio-nes radioeléctricas. Parte 1-1:Aparatos de medida de las per-turbaciones radioeléctricas y dela inmunidad a las perturbacio-nes radioeléctricas. Observacio-nes: Esta 1ª modificación com-plementa y modifica a la NormaUNE-EN 55016-1-1:2008.

UNE-EN 60068-2-2Ensayos ambientales. Parte 2-2:Ensayos. Ensayo B: Calor seco.Observaciones: Esta norma anu-lará y sustituirá a las NormasUNE-EN 60068-2-2:1997,

UNE-EN 60068-2-2/A1:1997 yUNE-EN 60068-2-2/A2:1997antes de 2010-09-01.

UNE-EN 60086-2Pilas eléctricas. Parte 2: Espe-cificaciones físicas y eléctricas.Observaciones: Esta normaanulará y sustituirá a las Nor-mas UNE-EN 60086-2:2002,UNE-EN 60086-2/A1:2002 yUNE-EN 60086-2/A2:2004antes de 2010-02-01.

UNE-EN ISO 14912:2007/ACAnálisis de gases. Conversiónde datos de la composición demezclas gaseosas. Observaciones:Este erratum modifica a la Nor-ma UNE-EN ISO 14912:2007.

UNE-EN ISO 17660-1Soldeo. Soldeo de armaduras deacero. Parte 1: Uniones solda-das que soportan carga.Observaciones: Esta norma,junto con la Norma UNE-ENISO 17660-2:2008 anula y sus-tituye a la Norma UNE36832:1997.

UNE-EN ISO 17660-2Soldeo. Soldeo de armaduras deacero. Parte 2: Uniones soldadasque no soportan carga. Observa-ciones: Esta norma, junto con laNorma UNE-EN ISO 17660-1:2008 anula y sustituye a laNorma UNE 36832:1997.

UNE-EN ISO 20988Calidad del aire. Directricespara la estimación de la incerti-dumbre de medida.

UNE- ISO 15685Calidad del suelo. Deter-minación de la nitrificaciónpotencial y la inhibición de lanitrificación. Ensayo rápidomediante oxidación de amo-nio.

NO

RMES

UN

E

2181/120BOE núm. 68 (19.03.2008)Reial Decret 223/2008, de 15de febrer, del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç pel quals’aproven el Reglament sobrecondicions tècniques i garanties

de seguretat en línies elèctriquesd’alta tensió i les seves instruc-cions tècniques complementà-ries ITC-LAT 01 A 09.

2181/120BOE núm. 69 (20.03.2008)

Reial Decret 224/2008, de 15de Febrer, del Ministeri d’In-dústria, Turisme i Comerç sobrenormes generals d’instal·lació ifuncionament de les estacionsd’inspecció tècnica de vehicles.

2183/120BOPB núm. 69 (20.03.2008)Anunci de l’Ajuntament deVeciana d’aprovació definitivade la modificació de l’ordenan-ça reguladora de la intervencióintegral de l’Administració mu-nicipal en les activitats i ins-tal·lacions.

2184/120BOPB núm. 78 (31.03.2008)Edicte de l’Ajuntament de lesMasies de Voltregà de rectifica-ció de l’errada, en l’apartat 2.3de l’article 2 de l’Ordenança

reguladora de serveis telefònicsd’ús públic.

2185/120BOPB núm. 83 (05.04.2008)Anunci de l’Ajuntament deBarcelona sobre l’ordenançareguladora de les condicions deprotecció contra incendis.

2186/120BOPB núm. 83 (05.04.2008)Anunci de l’Ajuntament deCerdanyola del Vallès d’aprova-ció definitiva de la modificacióde l’ordenança de la interven-

ció integral de l’administraciómunicipal en les activitats i ins-tal·lacions.

2187/120BOPB núm. 89 (12.04.2008)Anunci de l’Ajuntament del’Ametlla del Vallès d’aprovacióde l’ordenança municipal per al’estalvi d’aigua.

2188/120BOPB núm. 91, annex I(15.04.2008)Anunci de l’Ajuntament deCastell de l’Areny d’aprovació

definitiva de l’ordenança regu-ladora de la intervenció integralde l’Administració municipalen les activitats i instal·lacions.

2189/120BOPB núm. 91, annex I(15.04.2008)Anunci de l’Ajuntament dePiera de l’ordenança reguladorade la col·locació d’antenes, apa-rells de climatització i altres ele-ments assimilables a les façanes.

LEGISLACIÓ

LOCA

L

2178/120DOUE núm. C 78 (29.03.2008)Correcció d’errors de la Comu-nicació de la Comissió en el marcde l’aplicació de la Directriu89/686/CEE del Consell sobreaproximació de les legislacionsdels Estats membres relatives alsequips de protecció individual.(2008/C 78/10).

2179/120DOUE núm. L 96 (09.04.2008)Directriu 2008/47/CE de laComissió de 8 d’abril de 2008que modifica, per adaptar-la alprogrés tècnic, la Directriu75/324/CEE del Consell, relati-va a l’aproximació de les legisla-cions dels Estats membres sobreels generadors aerosols.

2180/120DOUE núm. C 90 (11.04.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 94/9/CE del Parla-ment Europeu i del Consell, rela-tiva a l’aproximació de les legisla-cions dels Estats membres sobreels aparells i sistemes de proteccióper a ús en atmosferes potencial-ment explosives. (2008/C 90/08).

NO

RMES U

NE

LEGISLA

CIÓ EU

ROPEA

ESTA

TAL

LEG

ISLA

CIÓ

LO

CAL


THEK

NO

S·N

úm. 1

04 N

OVE

MBR

E-D

ESEM

BRE

de 2

006

51

PUBLIREPORTATGE

A partir de l’anàlisi intel·ligent de lesimatges anònimes que es prenen ambcàmeres IP, es pot obtenir informació delcomportament de les persones en dife-rents espais, per exemple: comptar per-sones o gestionar cues d’espera.

El passat dijous 17 d’abril es va cele-brar a la seu del Col·legi la presentaciódel sistema de recompte de visitants através d’una càmera amb visió estèreo.Aquest sistema, que utilitza càmeresamb el programari embegut, és de sen-zilla instal·lació, ja que aquestes nomésrequereixen un cable de xarxa per fun-cionar, fan una lectura del terra,l’anul·len i analitzen el moviment que esprodueix en el camp de visió. Els tècnicsde TecBrain marquen zones d’entrada isortida que, un cop superades pel visi-tant, es compten com a entrades i sorti-des, discriminant entre elles encara quees produeixin simultàniament i en grups.Aquest sistema de visió artificial es fa através de dues lents que permeten ana-litzar els visitants de manera tridimensio-nal, la qual cosa implica que la persona,un cop analitzada, mentre es manté din-tre del camp de visió de la càmera, ésidentificada i es manté com a única, i aixíencara que es mogui per la zona lacompta un sol cop. La visió estèreo per-met als tècnics escollir les alçades a par-tir de les quals la càmera comptarà,

d’aquesta manera podem anul·lar car-rets de la compra, maletes, nens, etc. Lesdades obtingudes les envia a través decable o wireless, la qual cosa permetconsultar les dades de forma remotaconnectant-se a la IP de la càmera. Espot programar perquè enviï la informa-ció, per tant, la càmera emmagatzema,captura, analitza i envia alertes.

Amb la informació que proporcionala càmera podem confeccionar mapesde calor, això és, imatges confecciona-des tot seguint els visitants dintre d’unespai. Aquestes càmeres situades al sos-tre, van enllaçades entre elles i així espot seguir el mateix visitant sense quees perdi el senyal per dintre de totl’espai. Aquest sistema permet analitzarel comportament del consumidor, elposicionament del producte, la comuni-cació, la senyalètica, etc.

Així mateix, situant una càmera a leslínees de caixes, un cop programada,pot enviar un senyal auditiu per obrirnoves caixes per atendre els compradors

sense necessitat d’implicació dels super-visors un cop s’ha superat el límit delongitud de la cua o del temps d’esperapreestablert.

Amb la informació que s’obté de lescàmeres es poden configurar solucionsadaptades a les necessitats de cadaclient. Comptar persones en cadenes deretail, entrades en espais prohibits perseguretat, nombre de persones circulantper espais oberts, obtenció de ratios devisites/compres, conèixer en temps reall’aforament, confeccionar mapes decalor, així com nombrosos gràfics i infor-mes. La possibilitat d’enviar alertes per-met interactuar segons l’activitat delsdiferents sectors als quals va dirigitaquest innovador producte.

Per a més informació: Juan Carlos Rodríguez, gerentAv. Meridiana, 350 pl. 13 08027 Barcelona Tel.: 932 74 46 20 www.tecbrain.com

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S · N

úm. 1

20 M

AIG

de

2008

51

Jornada tècnica al CETIB, 17 d’abril de 2008

Sistemes intel·ligents de recomptede persones i anàlisi de comportament

Càmera de doble visió

TECB

RAIN

Els responsables de TecBrain van presentar els sistemes intel·ligents de recompte de persones amb càmeres IP


50 anys de Col·legi La maduresa dels 50 anys · ses juntes del Col·legi. Des de la revista...

Documents

Transcript of 50 anys de Col·legi La maduresa dels 50 anys · ses juntes del Col·legi. Des de la revista...