5. RESULTATS DE L’ENQUESTA DE MOBILITAT ALS ... -...

Mobilitat i sistema urbà de Terrassa / 137

5. RESULTATS DE L’ENQUESTA DE MOBILITAT ALS POLÍGONS I ZONESINDUSTRIALS DE TERRASSA (II): ELS TREBALLADORS.

5.1. Caracterització bàsica dels treballadors

Pel que fa al gènere, es mostra una distribució prou equitativa entre homes idones treballant als polígons industrials de la ciutat: un 51,1% d’homes per un48,9% de dones.

Pel que fa a l’edat dels treballadors, gairebé la meitat tenen entre 25 i 39 anys(49,5%). A molta distància dels treballadors que tenen entre 40 i 54 anys (el22,1%) i entre els 15 i els 24 anys (un 20,8%). D’aquesta manera, l’edat mitjanadels treballadors enquestats es situa als 34,52 anys.

L’estat civil indica que més de la meitat són persones casades (52,8%), mentreque pràcticament la resta, el 40,5%, són solters.

Pel que fa al nivell d’instrucció, el 13% tenen estudis primaris i el 67% estudisde batxillerat (elemental i superior), presentant en general un nivell d’instruccióbaix.

Homes51,1

Dones48,9

0,9

22,1

49,50,26,5

20,8

M enys de 15 anys De 15 a 24 anysDe 25 a 39 anys De 40 a 54 anysDe 55 a 75 anys M és de 75 anysNs/Nc

52,8

0,74,41,6

40,5

Solter/aCasat/da o viu en parellaVidu/aDivorciat/daNs/Nc

1,1

33,5

33,52,3

5,3

11,2

13,0

Sense estudis PrimarisBatxillerat elem. Batxillerat sup.Univers grau mig Univers. grau sup.Ns/Nc

gràfic 57 gràfic 58

GÈNERE(Resultats en %)

EDAT(Resultats en %)

ESTAT CIVIL(Resultats en %)

GRAU D’INSTRUCCIÓ COMPLETA(Resultats en %)


138 / Mobilitat i sistema urbà de Terrassa

Les principals dades sobre la seva situació laboral actual (gràfic 61) indiquenque un 84% de treballadors ho són per compte aliè, essent d’aquest el 60%empleats en una empresa de més de 5 treballadors (gràfic 62). Del 13,2% detreballadors per compte propi (gràfic 62), la situació lleugerament dominant ésla d’empresari amb poc treballadors (1 de cada 3, el 36,5%), seguida delsprofessionals liberals (el 21,6%) i dels empresaris amb 6 o més treballadors (el20,3%).

De la combinació entre el grau d’instrucció complert i la situació laboral actualdel principal aportador d’ingressos a la llar en surt una aproximació a la classesocial dels treballadors: un 42,2% pertanyen a la classe social baixa mentreque un 32% s’engloben a la classe mitjana.

0,42,4

13,2

84

Compte propiCompte alièEstudiantNs/Nc

8,18,1 5,4

21,6

36,5

20,3

Professional liberalEmpresari amb pocs treballadorsEmpresari amb 6 o més empleatsPropietari botiga <6 trebPropietari botiga >6 trebNs/Nc

7,4

60,0

5,91,3

0,6

17,2

7,0

0,6

Professional liberalDirectiu alt càrrec amb pocs treballadorsDirectiu alt càrrec amb 6 o més treballadorsCàrrec intermig amb 0 a 5 treballadorsCàrrec intermig amb 6 o més treballadorsEmpleat en una empresa de 5 treballadors o menysEmpleat en una empresa de més de 5 treballadorsNs/Nc

SITUACIÓ LABORAL ACTUAL(Resultats en %)

TREBALLA PER COMPTE PROPI(Resultats en %)

TREBALLA PER COMPTE ALIÈ(Resultats en %)

gràfic 61

gràfic 62

gràfic 63

17,3

42,2

8,5

32

AltaM itjaBaixaNo classificats

gràfic 64

CLASSE SOCIAL(Resultats en %)

Base: Treballa per compte propi (n=74)

Base: Treballa per compte aliè (n=472)


Sobre el nombre de membres de la llar cal destacar que el 6,4% delstreballadors/es viuen en llars unipersonals, mentre que la majoria detreballadors els trobem en l’interval de llars formades per entre dos i quatremembres (79,6%).

♦ Zona de residència dels treballadors

Pràcticament 2 de cada 3 treballadors entrevistats resideixen a Terrassa (el75,8%). Els altres orígens que aporten treballadors a les zones i polígonsindustrials de Terrassa són encapçalats per Sabadell i Barcelona (amb un 4,9 iun 4,6% dels treballadors entrevistats), seguit de Rubí (un 3%), i ja a certadistància els municipis de Matadepera i Viladecavalls (amb un 1,4% cadamunicipi), Sant Cugat del Vallès (l’1,2%) o Ullastrell (amb 1,1%).

30,20,20,40,50,70,70,91,11,21,41,4

34,64,9

75,8TerrassaSabadell

BarcelonaRubí

MatadeperaViladecav alls

Sant Cugat del VallèsUllastrell

Sant Quirze del VallèsCastellar del Vallès

Cerdany ola del VallèsVacarisses

CastellbisbalBadia

Montcada i RexachAltres

MUNICIPI ON RESIDEIX(Resultats en %)

gràfic 66

8,2

5,6

10,0

13,1

14,0

13,8

16,1

14,0

5,48221

8222

8223

8224

8225

8226

8227

8228

Ns/Nc

CODI POSTAL DE TERRASSA(Resultats en %)

gràfic 67

Altres: Barbera (2 casos), Les Franqueses (2),Badalona, Cornellà, L’Anoia, La Palma del Cervellò,Maresme, Parets, Polinyà, Ripollet, Sant AndreuLlavaneres, Sant Boi, St. Antoni Vilamajor, St. Vicençdels Horts, Sta. Perpètua de la Mogoda (1 casrespectivament)

4,9

1,6

1,6

6,2

29,0

27,6

23,0

6,4Un

Dos

Tres

Quatre

Cinc

Sis

Set o més

Ns/Nc

NÚMERO DE MEMBRES DE LA LLAR(Resultats en %)

gràfic 65

Base: Resideix a Terrassa (n=429)


♦ Horaris i torns a l’empresa

La majoria de treballadors/es treballen 5 dies de mitjana (72,6%) encara quen’hi ha un 23,7% que treballen més de 5 dies (el 84% d’aquests treballen 6dies/setmana).

Pràcticament 2 de cada 3 treballadors realitza la seva jornada laboral en horarifix (el 76,5%), i només un 16% té un horari flexible.

L’entrada a la feina es contra a la franja horària que va de les 8 a les 9 del matí(el 61,2% dels treballadors inicien a aquesta hora la seva jornada laboral). Lafinalització de la jornada i la sortida de la feina presenta una menorconcentració en l’arc temporal diària i es realitza d’una manera més escalonadaen el temps: entre les 6 i les 7 de la tarda surten de la feina el 41,9% delstreballadors.

0,4

3,2

20,5

72,6

1,1

1,2

0,7

0,41

2

3

4

5

6

7

Ns/Nc

DIES A LA SETMANA QUE TREBALLA COM AMITJANA(Resultats en %)

0,5

15,7

76,5

7,2Per torns

En horari f ix

En horari f lexible

Ns/Nc

TIPOLOGIA DE TORNS DE TREBALL(Resultats en %)


0,2 0,4 0,46,3

10,5

37,3

23,9

8,21,3 1,1 0,9 2,5 1,1 0,7 0,7 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2

4,1

Ns/Nc23:0022:0021:0019:0018:0017:0016:0015:0014:0013:0012:0011:0010:009:008:007:006:005:004:003:00

0,4 0,2 0,2 0,2 0,4 0,9 0,75,2

8,75,3 5,2 3,4

20,7 21,2

12,75,1 3,9

1,1 0,54,4

Ns/Nc0:0023:0022:0021:0020:0019:0018:0017:0016:0015:0014:0013:0012:0011:006:005:004:003:001:00

HORES D’INICI(Resultats en %)

HORES DE SORTIDA(Resultats en %)

gràfic 70

gràfic 71


L’horari mig d’entrada es situa prop de ¾ de 9 del matí mentre que l’horari migde sortida es situaria prop de ¾ de 6 de la tarda (a les 17:40).

Les hores de descans es concentren pràcticament entre la 13:00 i les 14:00 delmigdia (el 90% dels treballadors), tot i que més de la meitat les inicien a la 1 delmigdia (el 56,1%). L’hora mitjana d’aturada al migdia es situa prop de 2/4 dedues del migdia (a les 13:25).

.

♦ La tinença de carnet de conduir i la disponibilitat de vehicle.

Pràcticament el 90% dels treballadors disposa de carnet de conduir: un 83%tenen carnet de conduir cotxe, el 3% carnet de conduir motocicletes, i també un3% estan autoritzats per conduir indistintament cotxe o moto.

HORES DE DESCANS(Resultats en %)

1

0,6

3,5

18,7

15,2

56,1

2,9

0,3

1,3

0,39:00

10:00

11:00

12:00

13:00

13:30

14:00

15:00

16:00

17:00

gràfic 72

Base: Responen horari habitual de descans (n=310)

DISPOSA DE CARNET DE CONDUIR(Resultats en %)

Si cotxe i moto

3,4

No10,8

Sí moto 3,4Sí cotxe

82,5

gràfic 73


Entre el 10% de treballadors que no disposen de carnet de conduir, un 36% fareferència a la manca de temps com a motiu de no disposar de carnet, el34,4% al·lega motiu econòmics, i a molta distància un 13% dels enquestats queno tenen carnet diuen no necessitar-lo.

Sobte, en relació als ratios de tinença de carnet que es donen en el conjunt dela població (a Catalunya el 51% de la població i el 40% dels adults no disposende carnet de conduir), l’elevat percentatge de tinença de carnet entre elstreballadors dels polígons i zones industrials de la ciutat de Terrassa (9 de cada10 treballadors). L’explicació no és altra que la baixa accessibilitat quepresenten aquests zones en mitjans de transport alternatius als motoritzatsindividuals, especialment les localitzades més perifèricament en relació al nucliurbà: els treballadors entrevistats són treballadors d’aquestes zones industrials,per tant tenen la seva accessibilitat resolta en major o menor mesura.

Pel que a la disponibilitat de vehicle privat, un element que condicionadecisivament les pautes de mobilitat dels ciutadans i la seva accessibilitat alconjunt del territori i que incideix en les possibilitats de desplaçament d’aquellsque disposen carnet de conduir, destaca que un 82% dels treballadors ambcarnet disposen a diari de vehicle per desplaçar-se a la feina, un 3,5% no endisposa completament, i només un 14% no poden disposar mai de vehicle en elseu desplaçament a la feina malgrat tenir carnet de conduir.

9,8

3,3

3,3

8,2

8,2

13,1

34,4

36,1Manca de temps

Motius econòmics

No tinc cap necessitat

En tràmits

Menor d'edat

No vàlids carnets nocomunitaris

Fa por

Ns/Nc

MOTIUS PELS QUALS NO DISPOSA DE CARNET(Resultats en % de casos)

Base: No disposa de carnet de conduir (n=61)

gràfic 74

Ns/Nc0,4

No14,1

Sí, a vegades

3,5Sí, cada

dia82,0

DISPOSA DE VEHICLE PRIVAT(Resultats en %)

gràfic 75


Òbviament es pot realitzar aquí el mateix comentari en relació a la tinença decarnet de conduir. I és que la desviació existent entre aquestes xifres i els ratiosde disponibilitat de vehicle privat per al conjunt de la població (a la província deBarcelona, l’any 2000, el 50,4% de les llars disposaven d’un sol vehicle) deixenentreveure que els treballadors de les zones industrials de la ciutat sónaquelles persones que poden accedir-hi amb més facilitat (bé perquè disposende vehicle privat, bé perquè gaudeixen de transport col·lectiu proper a la sevazona de residència i amb destinació al seu lloc de treball, bé perquè viuen elsuficientment a prop com per desplaçar-s’hi caminants). Aquells col·lectiusciutadans que, pels motius que sigui, tenen una accessibilitat més limitada alterritori difícilment es plantejaran l’opció, si és que la tenen, d’anar a treballar aàmbits l’accessibilitat dels quals està tant limitada a un mitjà de transport ambun grau d’exclusió social tant elevat.

5.2. Les pautes de mobilitat en els desplaçaments residència-treball

♦ El repartiment modal i la complexitat del desplaçament

Els desplaçament d’accés a la feina que realitzen un 95% dels treballadors esfan utilitzant un únic mitjà de transport (desplaçaments unimodals), mentre quetant sols un 5% es realitzen a partir de la combinació de dos o més mitjans(desplaçaments multimodals.

Dels que usen un sol mitjà de transport per accedir al seu lloc de treball,pràcticament un 80% utilitzen el cotxe: un 71% realitzen el seu desplaçamenten solitari i pràcticament un 8% realitzen el trajecte acompanyats (el 7,8%).Tant sols un 3,2% d’aquests desplaçaments unimodals es fan en transportpúblic col·lectiu, bàsicament en autobús urbà (un 87,5% dels desplaçaments entransport col·lectiu). De la resta de mitjans, destaca que un 9,3% delsdesplaçaments es facin caminant.

PASSOS PER ANAR A LA FEINA(Resultats en %)

Multimodal4,9

Unimodal95,1

gràfic 76


Entre els desplaçaments multimodals, els que realitzen el desplaçament endues etapes combinen, majoritàriament, el desplaçament a peu (en l’etapa deldesplaçament que va des del domicili fins a la parada de transport col·lectiu) i eldesplaçament amb el servei de transport públic urbà (o viceversa, arribant allloc de treball després de caminar més de 5 minuts).

En els desplaçaments multimodals formats per 3 etapes de desplaçament(combinació de 3 mitjans diferents), la darrera etapa del desplaçamentcorrespon en un 88% dels casos en el desplaçament caminant des de laparada de transport col·lectiu fins al lloc de treball. Pel que fa a les duesprimeres etapes del desplaçament s’apunten 2 tipologies claramentdiferenciades: pels treballadors residents a Terrassa, que combinen el caminarfins a la parada d’autobús i el desplaçament en aquest mitjà; pels residents forade Terrassa, que utilitzen RENFE en la primera etapa del desplaçament il’autobús urbà un cop arriben a Terrassa.

0,2

1,4

3,4

95,11 pas

2 passos

3 passos

4 passos

NOMBRE D’ETAPES DE DESPLAÇAMENT PER ANAR ALA FEINA

(Resultats en %)

MITJÀ DE TRANSPORT PER ANAR A LA FEINA:DESPLAÇAMENTS UNIMODALS

(Resultats en %)

0,20,2

0,2

0,40,71,7

2,82,8

3,0

7,89,3

71,0Cotxe sense acompany antsCaminant (+ 5 min.)

Cotxe amb acompany antsMoto sense acompany ants

Cotxe com a acompany antAutobús urbà

Cotxe d'empresaBicicleta

Moto amb acompany antsFurgoneta/camió

Autobús interurbàRenf e


5,3

5,3

5,3

5,3

5,3

5,3

10,5

26,3

31,6Caminant (+ 5 min.)

Autobús urbà

Autobús interurbà

Cotxe sense acompany ants

Cotxe amb acompany ants

Moto sense acompany ants

Cotxe com a acompany ant

Renf e

Metro5,3

5,3

5,3

10,5

10,5

26,3

36,8Autobús urbà

Caminant (+ 5 min.)

Cotxe com a acompany ant

Autobús d'empresa

Cotxe sense acompany ants

Cotxe amb acompany ants

Renf e


MITJÀ DE TRANSPORT PER ANAR A LA FEINA:SEGONA ETAPA(Resultats en %)

MITJÀ DE TRANSPORT PER ANAR A LA FEINA:PRIMERA ETAPA(Resultats en %)

Base: Desplaçaments unimodals (n=538)

Base: Desplaçaments multimodals (2 etapes) (n=19)


En aquest desplaçament de casa a la feina, un 16,4% dels treballadorsaprofiten el desplaçament per a la realització d’alguna altra activitat,bàsicament portar els nens a l’escola (el 54%) o comprar (el 42%). La resta, el84% l’única finalitat del desplaçament és l’accés al lloc de treball.

Llevat del fet d’anar a comprar, els treballadors que solen aprofitar eldesplaçament d’accés al lloc de treball per realitzar alguna altra activitat,aquesta activitat complementària presenta una periodicitat diària.

12,5

12,5

12,5

25,0

37,5Caminant (+ 5min.)

Renf e

Autobús urbà

Cotxe com aacompany ant

Metro 12,5

12,5

62,5

12,5Renfe

Autobús urbà

FCG

Autobúsinterurbà

12,5


Renfe

MITJÀ DE TRANSPORT PER ANARA LA FEINA: PRIMER PAS(Resultats en %)

MITJÀ DE TRANSPORT PER ANAR A LA FEINA: SEGÒN PAS(Resultats en %)

MITJÀ DE TRANSPORT PER ANAR A LA FEINA: TERCER PAS(Resultats en %)

gràfic 81 gràfic 82 gràfic 83

COMBINA DESPLAÇAMENTS CASA – FEINA AMBALTRES ACTIVITATS(Resultats en %)

no83,6

si16,4

16,1

10,8

41,9

53,8Portar nens a escola

Comprar

Portar altresmembres de la

familia

Altres

ACTIVITATS DESPLAÇAMENT CASA - FEINA(Resultats en % de casos)

gràfic 69

gràfic 84

Base: Fan 3 passos per anar a la feina (n=8)

Base: Sí combina desplaçaments amb altres activitats (n=93)


En el desplaçament de tornada a casa, un cop finalitzada la jornada laboral, elpercentatge de treballadors que introdueixen finalitats/activitatscomplementaries puja fins al 32,7% (es duplica en relació al desplaçamentd’anada des de casa fins a la feina). En aquest cas, l’activitat predominant ésl’anar a comprar, que esdevé l’activitat realitzada pel 72,4% dels treballadorsque realitzen alguna activitat en el desplaçament des del lloc de treball cap acasa.

Llevat del fet d’anar a comprar, que s’acostuma a fer d’un a dos cops a lasetmana en la sortida de la feina, la resta d’activitats presenten una periodicitatmés elevada (la recollida dels nens de l’escola és diària, i altres activitats esrealitzen 3 o 4 vegades a la setmana).

4,3

15,7

4,3

19,5

72,4Comprar

Portar nens de l'escola

Portar altres membresde la f amilia

Altres

Ns/Nc

no67,3

si32,7

26,726,7

46,7

2020

60

53,823,123,1

24

2

92

Portar nens aescola

Comprar


familia

A ltres

M enys d'un dia 1 - 2 dies 3 - 4 dies Cada dia

gràfic 85

COMBINA DESPLAÇAMENTS FEINA – CASA AMBALTRES ACTIVITATS(Resultats en %)

ACTIVITATS DESPLAÇAMENT FEINA - CASA(Resultats en % de casos)

gràfic 86

gràfic 87

Altres: Gimnàs (5 casos), Estudiar (4), Cafè/dinar (2),Anar al banc, Cuidar nens, De tot, Ns/Nc (1 casrespectivament)



FREQÜÈNCIA ACTIVITATS DESPLAÇAMENTSCASA - FEINA(Resultats en %)


♦ El temps de desplaçament.

El temps mitjà per accedir a la feina dels treballadors dels polígons i zonesindustrials de Terrassa és de 18 minuts. Malgrat tot, es posen de manifest unesdiferències substancials entre els que utilitzen un sol mitjà de transport peraccedir diàriament al seu lloc de treball (desplaçaments unimodals), invertint-hiuns 16 minuts de mitjana, i els que combinen més d’un mitjà de transport, queinverteixen en el desplaçament des del lloc de residència fins al lloc de treballpoc més de ¾ d’hora (47 minuts).

El mitjà de transport amb el qual es satisfà el desplaçament incideixdecisivament en el temps que finalment hi inverteix cada treballador, així, elsusuaris del mitjans motoritzats individuals empren 15,8 minuts de mitjana en eldesplaçament de casa a la feina, els que es desplacen caminant hi inverteixen16,2 minuts, mentre que els que utilitzen mitjans motoritzats col·lectius hidediquen de mitjana 28,5 minuts.

♦ El cost del desplaçament.

El cost mensual del desplaçament entre la residència i el lloc de treball, estimatper cada treballador, és de 55,04 euros.

Existeixen però diferències substancials en aquest cost mensual mitjà segonsel mitjà de transport amb el qual es realitza aquest desplaçament. D’aquestamanera, mentre que la manera més econòmica és el desplaçament a peu, ambun cost zero, els que utilitzen mitjans motoritzats col·lectius diuen invertir en eldesplaçament 25,9 euros mensual de mitjana, mentre que usuaris de mitjansmotoritzats individuals hi destinen 51,4 euros mensuals.

29,7

40,529,7

2550

25

258,3

66,74,5

63,423,1

9

Comprar

Portar nens aescola


familia

Altres

Menys d'un dia 1 - 2 dies 3 - 4 dies Cada dia

gràfic 88

Altres: Gimnàs (12 casos), Estudiar (6), Fer esport (4),Cafè/dinar (2), Fer gestions, Portar company de feina,Treure Carnet, Sortir amb amics, De tot (1 casrespectivament)

Base: Sí combina desplaçaments amb altres activitats (n=185)FREQÜÈNCIA ACTIVITATS DESPLAÇAMENTSFEINA-CASA(Resultats en %)


5.3. Factors condicionants en els desplaçaments residència-treball

♦ El lloc de residència i el lloc de treball

Es constata una major tendència a l’ús dels mitjans motoritzats individuals entreaquells treballadors residents fora de Terrassa (el 92% utilitzen el cotxe per aanar a treballar) que no pas entre els residents a la ciutat (malgrat que el 79,5%també usa el cotxe per desplaçar-se de casa a la feina).

Factor aquest, el de la localització de la residència que també té certaincidència en els residents a la ciutat: així per exemple, entre els residents aldistricte 3 (districte sud) la quota de participació dels mitjans motoritzatsindividuals és del 73% mentre que un 23% dels desplaçaments a la feina esrealitzen caminant, a l’hora que entre els treballadors residents al districte 5 (elnord-oest, localitzat diametralment oposat a les zones industrials de la ciutat) laparticipació dels mitjans motoritzats individuals puja fins al 88% i tant sols vancaminant el 4,5% dels residents.

gràfic 89

6,8

86,4

6,813,3

80,0

6,7

23,2

72,7

4,0 1,8

82,2

16,1

4,5

88,1

7,512,1

82,8

5,1

Districte 1 Districte 2 Districte 3 Districte 4 Districte 5 Districte 6

Caminant

Motoritzat individual

Motoritzat col·lectiu

gràfic 90

12,4

79,5

3,7 4,40,7

92,0

0,76,6

Terrassa Altres municipis

No motoritzatM otoritzat individualM otoritzat co l·lectiuM ultimodal

Repartiment modal del desplaçament casa-feinasegons municipi de residència(reultats en %)

Repartiment modal en el desplaçament casa-feinasegons zona de residència a Terrassa(reultats en %)

Base: Treballadors residents a Terrassa (n=425)


La localització del polígon industrial en relació a la trama urbana de la ciutat i lacobertura del transport col·lectiu en el polígon, també condiciona decisivamentel comportament modal dels treballadors. Així, entre els treballadors que tenenel seu lloc de treball en zones industrials inserides en la trama urbanaterrassenca, com ara el Segle XX (Zona 3) i la Zona Industrial Est (Zona 5), éson hi ha les quotes de participació del transport públic i caminant més elevadesi on el vehicle privat té un predomini més atenuat. Entre els que treballen alSegle XX un 21,1% es desplacen a la feina caminant, un 9,8% en transportcol·lectiu, i un 69,1% en mitjans motoritzats individuals, mentre que entre elstreballadors de la Zona Industrial Est els mitjans motoritzats col·lectius sónusats per un 19,3% dels treballadors i l’anar a peu és el mitjà usat pel 12,8%.

L’exemple antagònic a aquesta situació té lloc amb el desplaçaments delstreballadors a la Zona 1 (polígons de Can Guitard, Can Parellada i Colom II),totalment excèntrica a la trama urbana i amb fronteres prou evidents quedificulten la permeabilitat cap i des d’aquesta, on els desplaçaments en mitjansmotoritzats individuals representen un 90,7% del total, el desplaçaments enmitjans motoritzats col·lectius un 6,2%, i tant sols un 3,1% dels treballadors esdesplacen caminant a la feina.

Òbviament, l’origen municipal dels treballadors condiciona també el tempsdedicat al desplaçament des del lloc de residència fins al lloc de treball. Així, siel temps mitjà de desplaçament de casa a la feina pels treballadors residents aTerrassa és de 14 minuts, el temps mitjà per aquells residents a fora deTerrassa és de pràcticament 30 minuts (29,7).

Zona 1: Can Guitard, Parellada, Colom II. Zona 2: Santa Margarida, Santa Eulàlia, Can Palet. Zona 3: Segle XX. Zona4: Els Bellots, Sector Montserrat. Zona 5: Zona Est. Zona 6: Polígon Nord, Can Petit, Les Arenes.

3,1

90,7

6,29,6

80,4

10,1

21,1

69,1

9,8 10,9

86,9

2,212,8

67,9

19,3

9,1

90,9

Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5 Zona 6

Caminant

Motoritzat individual

Motoritzat col·lectiu

gràfic 91

Repartiment modal en el desplaçament casa-feinasegons zona de treball(reultats en %)


Aquesta major dependència del vehicle privat per aquells treballadors residentsfora de Terrassa es constata també en la necessitat de disponibilitat de vehicleprivat. D’aquesta manera, mentre que entre els treballadors residents a la ciutatun 79% disposen completament de vehicle alhora de plantejar-se les sevesalternatives d’accés al lloc de treball, entre els que resideixen fora de la ciutataquesta disponibilitat augmenta fins al 93%. Per contra, només un 6% delstreballadors no terrassencs amb carnet de conduir no poden disposar devehicle, mentre que entre els terrassencs aquest percentatge assoleix el 17%.Queda clar, que la residència fora de la ciutat, element que condiciona a labaixa l’elecció d’alternatives d’accés al lloc de treball, augmenta el grau dedependència vers al vehicle privat dels treballadors.

Òbviament la procedència geogràfica dels treballadors es reflecteix en el costmensual percebut del desplaçament, que s’arriba a doblar per aquellstreballadors de fora de Terrassa (una mitjana de 86,8 euros) en relació alsresidents a la ciutat (una despesa mitjana mensual de 43 euros).

78,7

93,4

4,4 0,7

16,8

5,9

Si, cada dia Si, a vegades No

TerrassaAltres municipis

gràfic 93

Tinença de carnet de conduir segons municipi de residència(disposa vostè de carnet de conduir?)(reultats en %)

Disponibilitat de vehicle segons municipi de residència(disposa vostè de vehicle privat per desplaçar-se a la feina?)(reultats en %)

gràfic 92

87,2

12,8

95,6

4,4

Terrassa Altres municipis

Si

No


♦ El gènere

Malgrat el fet, ja apuntat amb anterioritat, que el plantejament de l’enquestadificulta posar de manifest algunes de les implicacions més significatives delsimpactes que el model de mobilitat actual pot tenir en l’accés als llocs de treballlocalitzats en els polígons i zones industrials de la ciutat, ja que s’ha focalitzaten aquells treballadors que en l’actualitat hi treballen (no formen part del’univers mostral aquells potencials treballadors les característiquesespecífiques dels quals en relació a la mobilitat els hagi pogut fer desistir depossibles ofertes laborals localitzades en aquests indrets), s’apunten certesdiferències que podrien arribar a ser prou significatives (tot i caldria aprofundir-hi a partir d’una redefinició més ambiciosa del tamany mostral). En aquestalínia, mentre que els treballadors usen els mitjans motoritzats individuals en un86% dels casos, pel que fa a les treballadores aquest percentatge disminueixfins al 79%.

Aquestes dades, per les característiques específiques ja ressaltades, amagueni difuminen pautes de desplaçament prou diferències entre homes i dones enl’accés al lloc de treball pel que fa a la població en general. Recordem que, pelque fa a la població resident a Terrassa i tal i com s’ha vist en la primera partdel treball, en els desplaçaments municipals, per exemple, mentre que un 65%dels homes el realitzen amb cotxe només un 45% de les dones utilitzen aquestmitjà de transport per accedir al seu lloc de treball. Queda clar, que el fet detenir el lloc de treball en zones més excèntriques de la ciutat, en les qualsdisminueixen les alternatives de desplaçament, eleva la necessitat de poderdisposar de vehicle privat, i que aquelles persones amb més dificultats d’accésa aquest mitjà de transport segurament no es poden plantejar les possiblesofertes laborals generades en aquestes zones.

Si que es fa evident però, malgrat constatar-se unes tinences de carnet méselevades que les que es donen entre la població en general, unes diferènciesprou significatives pel que fa a la tinença de carnet entre homes i dones. Així,mentre que un 95,6% dels treballadors tenen carnet de conduir, entre lestreballadores el percentatge baixa fins al 82,7%.

9,0

85,8

2,4 2,8

10,1

79,1

3,67,2

Home Dona


gràfic 94

Repartiment modal en el desplaçament casa-feinasegons gènere(reultats en %)


I en la mateixa línia, entre aquests assalariats amb carnet de conduir, s’apuntentambé diferències contrastades pel que fa a les possibilitats d’usar el vehicleprivat per accedir de manera quotidiana a la feina. És d’aquesta manera, quementre que un 88% dels treballadors tenen a completa disposició un vehicleprivat alhora de desplaçar-se a la feina, entre les dones aquest percentatgebaixa fins al 76,1%.

Malgrat aquestes diferències prou significatives en l’accés als mitjans detransport motoritzats individuals, l’escassa difèrència en l’ús d’aquestsmitjansper accedir als llocs de treball localizats en els polígons i zonesindustrials de la ciutat es tradueix en uns temps invertits en el desplaçamentmolt similar entre homes (18,4 minuts) i dones (17,1 minuts).

On si que es constaten diferències significatives és en el grau de compelexitatdel desplaçament d’anada a la feina i de tornada a casa, o el que és el mateix,mentre que pels homes el desplaçament laboral és un fi per sí mateix, entre lesdones hi ha una major tendència a aprofitar aquest desplaçament per a larealització d’altres activitats. Sens dubte, aquesta tendència constatada evocaels diferents rols socials encara associats a cada gènere, i és que malgrat la

95,5

4,5

82,7

17,3

Home Dona

Si No

gràfic 95

88,2

76,1

2,1 5,19,7

18,8


Home

Dona

gràfic 96

Tinença de carnet de conduir segons gènere(disposa vostè de carnet de conduir?)(reultats en %)

Disponibilitat de vehicle privat segons gènere(disposa vostè de vehicle privat per desplaçar-se a la feina?)(reultats en %)


creixent participació femenina en el mòn laboral les dades continuen mostrantque les tasques domèstiques, o reproductives, continuen essent assumidesmajoritàriament per les dones.

Així, en els desplaçaments d’anada a la feina, de casa al lloc de treball, un 35%dels treballadors que aprofita el desplaçament per a la realització d’altresactivitats són homes i un 65% són dones (gràfic 97). La mateixa tendència ésrepeteix en els desplaçaments de tornada a casa un cop finalitzada la jornadalaboral: un 63% dels treballadors que combina aquest desplaçament ambd’altres activitats són dones (gràfic 98).

♦ L’edat

L’edat és una altra variable que incideix en les pautes de mobilitat delstreballadors. Tal i com es posava de manifest en les dades relatives a lamobilitat per motius laborals del conjunt de la població terrassenca, l’ús delvehicle privat és significativament més elevat en els grups d’edat mitjans idisminueix en els extrems (entre els més joves i els més grans).

Així, l’ús del vehicle privat oscil·la entre el 73 i 75% dels treballadors més gransi més joves respectivament, fins al 88% dels treballadors que tenen entre 40 i54 anys. Pel que fa a la resta de mitjans, l’anar a peu és la manera dedesplaçar-se d’un 16% dels treballadors més grans mentre que només assoleixuna quota del 7% entre els treballadors de 25 a 39 anys, i pel que fa alstransports col·lectius destaca la diferència existent entre aquells treballadorsmés joves (són usats per un 7% dels treballadors inclosos en aquesta franjad’edat) i el col·lectiu de 40 a 54 anys (una quota d’ús del 0%).


36,8

63,258,0

42,0

Si No

35,5

64,5

54,1

45,9

Si No

Homes

Dones

Realització d’altres activitats en el desplaçamentde casa a la feina segons gènere(realitza vostè altres activitats en el desplaçament decasa a la feina?)(reultats en %)

Realització d’altres activitats en eldesplaçament de la feina a casa segons gènere(realitza vostè altres activitats en el desplaçamentde la feina a casa?)(reultats en %)


Pel que fa a la tinença de carnet de conduir, es constata que aquestaevoluciona positivament a mesura que augmenta l’edat dels treballadors, enuna progressió gradual dels 25 als 75 anys (passa del 93 al 97% delstreballadors amb carnet), però amb l’existència de diferències importants isignificatives en el col·lectiu de treballadors més joves (menys de 25 anys). I ésque en aquest darrer col·lectiu la possessió de carnet de conduir baixa fins al75%.

Pel que fa a la disponibilitat de vehicle privat la tendència és idèntica: mentreque pels grups d’edat entre 25 i 75 anys la no disponibilitat de vehicle es mantéforça estable entre el 7 i l’11%, per aquell grup de treballadors més jovesaquest percentatge assoleix el 31,4%. D’aquesta manera, per aquesta franjad’edat, 1 de cada 3 treballadors no disposa mai de vehicle per realitzar el seudesplaçament diari a la feina havent de cercar altres alternatives per desplaçar-se fins al lloc on realitza la seva jornada laboral.

11,9

75,4

6,8 5,9 7,1

84,6

2,95,4

10,4

88,0

1,6

16,2

73,0

2,78,1

De 15 a 24 anys De 25 a 39 anys De 40 a 54 anys De 55 a 75 anys


gràfic 99

Repartiment modal en el desplaçament casa-feinasegons grups d’edat(reultats en %)

74,6

25,4

92,9

7,1

93,6

6,4

97,3

2,7


Si

No

Tinença de carnet de conduir segons grup d’edat(disposa vostè de carnet de conduir?)(reultats en %)

gràfic 100


♦ La tinença de carnet de conduir i la disponibilitat de vehicle privat

És evident que la tinença de carnet de conduir és el primer requisit per tal depoder accedir al mitjà de desplaçament hegemònic en el model de mobilitatactual. D’aquesta manera la possessió o no de carnet de conduir determinaunes opcions de desplaçament prou diferenciades, així mentre que entre elsque tenen carnet de conduir un 90% es desplacen en mitjans motoritzatsindividuals, entre els que no tenen carnet l’ús dels diferents mitjans és forçamés equilibrat: el mitjà de transport predominant és el caminar (amb un 31%dels treballadors), seguit dels desplaçament multimodals que majoritàriamentcombinen l’anar a peu amb l’ús dels mitjans motoritzats col·lectius, elsdesplaçaments amb mitjans motoritzats individuals (ja sigui com acompanyatso en vehicles que no requereixen la tinença de carnet com ara els ciclomotors),i finalment els transports col·lectius de manera exclusiva en un 18% dels casos.

I si la tinença de carnet és el primer requisit per tal de poder optar per l’ús delmitjà de transport hegemònic més generalitzat en l’actualitat, aquesta variableno és definitiva alhora de poder optar per al seu ús, ja que independentment de

6,9

89,5

1,2 2,4

31,124,6

18,0

26,2

Si No


gràfic 102

65,3

3,4

31,4

87,5

2,5

10,0

87,0

5,7 7,3

83,8

5,410,8


Si, cada dia

Si, a vegades

No

Disponibilitat de vehicle en el desplaçament casa-feina segons grup d’edat(disposa vostè de vehicle privat per desplaçar-se a la feina?)(reultats en %)

Repartiment modal en el desplaçament casa-feina segons tinença de carnet de conduir(disposa vostè de carnet de conduir?)(reultats en %)


la tinença de carnet cal tenir la possibilitat real d’ús del vehicle, cal la possibilitatde tenir accés a l’ús real del vehicle de manera quotidiana.

D’aquesta manera, entre els que tenen plena disponibilitat de vehicle privat un95% es desplacen a treballar en aquest mitjà de transport, bàsicament el cotxe,mentre que entre els que en disposen ocasionalment o els que no hi tenenaccés malgrat disposar de carnet de conduir, l’ús dels diferents mitjans detransport és força més equilibrat: els mitjans no motoritzats són utilitzats per 1de cada 3 treballadors que no disposen diàriament de vehicle privat (un 35% enrelació al 4% dels que si que en disposen de manera quotidiana), els mitjanscol·lectius presenten una quota d’ús d’entre el 15 i el 16% (en relació al 0,2%dels treballadors amb plena disponibilitat de vehicle privat), mentre que pel quefa a l’ús dels mitjans motoritzats individuals el seu ús oscil·la entre el 40%d’aquells que en poden disposar ocasionalment i el 24% d’aquells que no enpoden disposar mai.

♦ La categoria professional

La categoria professional dels treballadors també mostra una clara incidènciaen les pautes de mobilitat que s’extreuen de la realització de l’enquesta. Elsmitjans motoritzats individuals són els predominants en totes les categoriesprofessionals, malgrat tot hi ha diferencies prou significatives entre elstreballadors no qualificats (és el mitjà emprat en un 69% dels casos) i la restade categories (amb una quota d’ús que oscil·la entre el 85 i el 91,2%).

En la resta de mitjans les diferències són poc rellevants, destacant ’absència dedesplaçaments en mitjans motoritzats col·lectius entre els directius, llevat delsdesplaçaments en mitjans no motoritzats que representen un 16% delsdesplaçaments dels treballadors no qualificats per tant sols un 3% en lacategoria de tècnics.

3,9

94,6

0,2 1,3

35,040,0

15,010,0

35,0

23,816,3

25,0



gràfic 103

Repartiment modal en el desplaçament casa-feina segons disponibilitat de vehicle(disposa vostè de vehicle privat per desplaçar-se a la feina?)(reultats en %)


La disponibilitat de vehicle privat també mostra clares diferències que tenen aveure amb aquesta variable directament relacionada amb les possibilitatseconòmiques de la població. D’aquesta manera, la disponibilitat completapresenta una disminució gradual a mesura que disminueix la categoriaprofessional (del 94% del directius al 84 i 79% dels treballadors qualificats i delsquadres intermedis respectivament), que s’accentua bruscament entre elstreballadors no qualificats (entre els quals un 68% tenen accés diari al vehicleprivat).

De manera inversa, la no disponibilitat de vehicle arriba a pràcticament 1 decada 3 treballadors no qualificats (el 29%) mentre que només el 4% delsdirectius afirma no poder disposar mai de vehicle per realitzar el seudesplaçament de casa a la feina malgrat tenir carnet de conduir.

gràfic 104

93,8

2,1 4,2

91,2

2,95,9

87,2

3,89,0

79,4

3,2

17,5

84,3

5,010,7

68,1

2,7

29,2

Directius Tècnics Personaladministratiu

Quadresintermedis

Treballadorsqualificats

Treballadorsno qualificats

Si, cada diaSi, a vegadesNo

12,5

87,5

2,9

91,2

2,9 2,95,7

86,0

2,55,7

7,9

85,7

4,8 1,69,3

85,0

2,1 3,6

15,9

69,0

5,39,7

Directius Tècnics Personaladministratiu

Quadresintermedis

Treballadorsqualificats

Treballadors noqualificats


gràfic 105

Repartiment modal en el desplaçament casa-feina segons categoria professional(reultats en %)

Disponibilitat de vehicle en el desplaçament casa-feina segons categoria professional(disposa vostè de vehicle privat per desplaçar-se a la feina?)(reultats en %)


♦ La complexitat del desplaçament

Malgrat el que podria semblar a priori, no s’aprecien diferències significativesen l’ús dels diferents mitjans de transport entre els que realitzen altres activitatscomplementaries en els trajectes de casa a la feina (gràfic 106) i viceversa(gràfic 107). Sens dubte, altra cop es necessari en aquest sentit fer referènciaal fet que l’enquesta ha estat realitzada a treballadors dels polígons i zonesindustrials de la ciutat, ciutadans que pel fet d’haver-se de desplaçar de maneradiària a zones que presenten una accessibilitat molt favorable al vehicle privatpresenten una major tendència a l’ús d’aquests mitjans de transport (major ús,major disponibilitat, etc).

5.4. La valoració dels diferents mitjans de transport

♦ Valoració transport públic

Els motius més importants pels quals s’utilitza el transport públic, són pel fet deno tenir cotxe/moto (56,1%) o no disposar de carnet de conduir (34,1%) commostra el gràfic 108. En el sentit contrari, el factor més important i determinanta l’hora d’utilitzar el transport públic és principalment que la parada estigui aprop, ja sigui de casa (51,2%) o del lloc de treball (43,9%) (gràfic 109).

7,6

87,6

1,6 3,2

10,5

80,1

3,7 5,8

Si No

6,5

84,9

2,26,5

10,1

82,0

3,2 4,7

Si No



Repartiment modal segons la realització d’altresactivitats en el desplaçament de casa a la feina(realitza vostè altres activitats en el desplaçament decasa a la feina?)(reultats en %)

Repartiment modal segons la realitzaciód’altres activitats en el desplaçament de lafeina a casa(realitza vostè altres activitats en el desplaçamentde la feina a casa?)(reultats en %)


Un 36,6% dels entrevistats creuen que l’accessibilitat als polígons ambtransport públic és dolenta mentre que el 21,9% creuen que és bona (gràfic110).

L’aspecte del servei de transport públic millor valorat és la puntualitat amb unanota mitjana de 3,89 mentre que l’aspecte pitjor valorat és el preu amb una notamitjana de 2,23 (sobre 5).

2,4

2,4

4,9

7,3

9,8

14,6

34,1

56,1No té cotxe/moto

No té carnet de conduir

Comoditat

No hi ha lloc per aparcar

Més econòmic

No hi ha altre remei

Depèn del temps

Ns/Nc

MOTIUS PELS QUALS UTILITZA TRANSPORTPÚBLIC(Resultats en % de casos)

14,6

26,8

31,7

31,7

34,1

36,6

43,9

51,2Proximitat de la parada a casaProximitat de la parada al lloc de

treballHoraris adequats

Puntualitat

Comoditat transport

Preu

Viatge curt

Ns/Nc

FACTOR MÉS IMPORTANT DEL TRANSPORTPÚBLIC(Resultats en % de casos)


VALORACIÓ DE L’ACCESSIBILITAT AL POLÍGONAMB TRANSPORT PÚBLIC(Resultats en % )

31,7

14,69,89,8 7,3

26,8

1 5Mitjana= 2,62

Molt bonaMolt dolenta

Ns/Nc

4,9

2214,614,6

39

4,9

1 5Mitjana= 3,89

Molt béMolt malament

Ns/Nc

PROXIMITAT A LA PARADA(Resultats en %)

12,219,5

14,67,3

19,5

26,8

1 5Mitjana= 2,97


Ns/Nc

PROXIMITAT -PARADA AL LLOC DE TREBALL(Resultats en %)

gràfic 110


Base: Utilitza transport públic (n=41) Base: Utilitza transport públic (n=41)

Base: Utilitza transport públic (n=41)



Globalment el servei de transport públic per aquells que l’utilitzen obté unapuntuació mitjana de 3,24 (sobre 5).

24,4 2214,617,1

9,812,2

1 5Mitjana= 3,00


Ns/Nc

VIATGE CURT(Resultats en %)

34,1

22

12,29,8 9,812,2

1 5Mitjana= 3,08


Ns/Nc

COMODITAT TRANSPORT(Resultats en %)

19,5

9,814,617,1

4,9

34,1

1 5Mitjana= 2,23


Ns/Nc

PREU(Resultats en %)

17,122

14,617,19,8

19,5

1 5Mitjana= 2,83


Ns/Nc

PUNTUALITAT(Resultats en %)

14,622

17,119,512,2

14,6

1 5Mitjana= 2,97


Ns/Nc

HORARIS ADEQUATS(Resultats en %)

3934,1

17,1

4,94,9

1 5Mitjana= 3,24


Ns/Nc

VALORACIÓ GENERAL(Resultats en %)



gràfic 118gràfic 117





♦ Valoració transport privat

Els motius pels quals s’utilitza el transport privat, principalment són per raonsde comoditat (54,2%), perquè no té transport públic per arribar-hi (42,7%) i perestalvi de temps (41,6%).

Els principals factors més importants a l’hora d’escollir el transport privat, sónsimilars als motius principals d’utilització, essent l’estalvi de temps (82,4%) i lacomoditat (76,2%) i la menor inversió en temps invertit en el desplaçament(69,9%) els més esmentats.

A continuació s’exposen els gràfics de valoració del transport privat segons elsseus principals atributs. La nota mitjana més alta l’obté el viatge més curt queté 4,9 (sobre 5).

1,9

6,6

3,4

4,8

6,5

21,3

41,6

42,7

54,2Comoditat

No té transport públic per arribar-hi

Estalv i de temps

Viatge més curt

Per no haber de caminarFacilitats aparcament al lloc de

treball

Necessita el cotxe per treballar

Altres

Ns/Nc

Altres: No hi ha alternatives (8 casos), Necessitat(6), Disposa de cotxe de la feina (4), Company defeina (2), Incompatibilitat (2), Mobilitat (2), Perportar els nens (2), Seguretat (2), Gratuït, Técotxe, No té carnet, Per comprar, Distància de lafeina a casa (1 cas respectivament),

MOTIUS UTILITZA TRANPORT PRIVAT(Resultats en %)

gràfic 119

8,4

13,4

21,8

69,9

76,2

82,4Estalvi de temps

Comoditat

Viatge més curt

Facilitatsaparcament allloc de treball

Per no haver decaminar

Ns/Nc

gràfic 120

FACTOR MÉS IMPORTANT DEL TRANPORT PRIVAT(Resultats en %)

Base: Utilitza transport privat (n=478)



6,516,1

6,12,9

65,7

2,7

15,320,5

6,55,2

50,2

2,3

8,413,4

51,9

68,4

2,910,9 8,4

16,515,1

25,124,1

10 7,915,9

7,9

34,1

24,1

ESTALVI DE TEMPS(Resultats en %)

VIATGE MÉS CURT(Resultats en %)

COMODITAT(Resultats en %)

PER NO HAVER DE CAMINAR(Resultats en %)

FACILITATS APARCAMENT LLOC DE TREBALL(Resultats en %)

1 5Mitjana= 4,8


Ns/Nc

1 5Mitjana= 4,9


Ns/Nc

1 5Mitjana= 4,50


Ns/Nc1 5Mitjana= 2,29


Ns/Nc

1 5Mitjana= 3,24


Ns/Nc

gràfic 126



Base: Utilitza transport privat (n=478) Base: Utilitza transport privat (n=478)

Base: Utilitza transport privat (n=478) Base: Utilitza transport privat (n=478)



En general la valoració de l’accessibilitat als polígons i zones industrials deTerrassa amb transport privat no és dolenta ja que tant sols el 15,3% delsentrevistats en realitza una valoració negativa.

Principalment els treballadors/es que van a l’empresa amb vehicle propi aparcaa la via pública (63,8%) o als aparcaments habilitats per l’empresa (21,8%)(gràfic 94).

2,5

1,5

2,9

7,9

21,8

63,8A la v ia pública

Aparcament del'empresa

A un altre aparcament

A qualsev ol delsanteriors

Altres

Ns/Nc

VALORACIÓ DE L’ACCESSIBILITAT AL POLÍGONAMB TRANSPORT PRIVAT(Resultats en % )

LLOC A ON APARCA EL VEHICLE PROPI(Resultats en % casos)

30,8

42,3

1,98,2 9,87,1

1 5Mitjana= 3,40


Ns/Nc

gràfic 127

gràfic 128




Dels treballadors/es que van a la feina amb transport privat el 51,5% estariadisposat a anar a la feina amb transport públic. Els factors que el farien utilitzarel transport públic, principalment, serien que el trajecte fos directe (54,5%),estalvies temps (24,8%), estalvies diners (17,9%) i guanyés en comoditat(17,5%).

Més de la meitat dels treballadors/es que viatgen amb transport privat estariendisposats a compartir cotxe a l’hora d’anar a la feina (56,5%). El factordeterminant que faria que compartís el cotxe seria que fossin companys de lafeina (85,1%) (gràfic 97).

Probablement no

22,4

Segur que si 27,2

Probablement si

24,3

Segur que no 24,3

Ns/Nc 1,9

DISPOSICIÓ A ANAR A LA FEINA AMB TRANSPORTPÚBLIC(Resultats en %)

4,92,42,4

2,8

3,7

17,517,9

24,8

54,5Fos un mitjà directe

Estalv iar tempsEstalv iar diners

Guany és comoditatCombinacions

No tingués transport priv at

Horari adequat al laboralQue hi hagués transport públic

Altres

FACTORS QUE EL FARIEN CANVIAR ALTRANSPORT PÚBLIC(Resultats en % de casos)

gràfic 129

gràfic 130

Probablement no

15,5

Segur que si 56,5

Probablement si16,5

Segur que no 8,8

Ns/Nc2,7

gràfic 131

4,3

4

0,3

1,1

1,1

1,4

5,2

6,9

85,1Amb company s de f eina

Adaptació a l'horari

Si l'empresa paga part de despeses

Indif erent

Ja el comparteix

Alguna persona del polígon

Si tinguessim plaça de parking

Altres

Ns/Nc

DISPOSICIÓ A COMPARTIR COTXE(Resultats en %)

FACTORS QUE EL FARIEN COMPARTIR COTXE(Resultats en % casos)

gràfic 132

Altres: Arribés al lloc de treball (3 casos), Necessitat(2), Fos barat, Més parades, Més accesos, Més línies,No coincidís amb ningú, Per no utilitzar el cotxe, Ns/Nc(1 cas respectivament)

Altres: Necessitat (2), Mateix trajecte (2), Qualsevoltreballador (2), Fos veí (2), Compartir despeses, Per nocontaminar, Coincideixi horari i recorregut, Si trobés algualtre, Fos un conegut, Si el cotxe estigues avariat (1 casrespectivament)



Base: Disposició a anar a la feina amb transport públic (n=246)

Base: Disposició a compartir cotxe (n=349)


♦ Valoració de l’anar a peu

Principalment els/les treballadors/es dels polígons de Terrassa que van a lafeina caminant ho fan perquè aquest polígon està a prop de casa (62%) operquè no disposen d’alternatives en forma de mitjans de transport col·lectius(24%) (gràfic 133).

La valoració de l’accessibilitat al polígon caminant a nivell general és bona,només el 28% dels treballadors/es que va a treballar caminant en realitza unavaloració negativa. L’accessibilitat obté una nota mitjana de 3,28 (sobre 5)(gràfic 134).

5.5. Els desplaçaments en horari laboral

De manera majoritària, els treballadors dels polígons i zones industrials deTerrassa no realitzen desplaçaments al llarg de la jornada laboral (el 61,1%),.D’entre aquells treballadors que si que necessiten realitzar algun desplaçamentdurant la seva jornada laboral lligat a la seva activitat professional la majoria elsrealitzen de manera diaria.

4

4

8

8

24

62Està a prop de casa

No hi ha cap transport públic quearribi

M és econòmic

No té cotxe

Dificultat per aparcar

Altres

MOTIUS VA CAMINANT A LA FEINA(Resultats en % casos)

gràfic 133

16

46

18

1010

1 5Mitjana= 3,28


gràfic 134

VALORACIÓ DE L’ACCESSIBILITAT AL POLÍGONCAMINANT(Resultats en % )

Base: Va únicament caminant (n=50)

Base: Va únicament caminant (n=50)


El 82,9% dels treballadors que utilitzen el transport en horari laboral utilitza eltransport privat (gràfic 136).

0,2

26,5

4,1

4,9

3,2

61,1M ai

M enys d'un dia a lasetmana

D'un dia a dos dies ala setmana

De tres a quatre diesa la setmana

Cada dia

Ns/Nc

FREQÜÈNCIA AMB LA QUE HA DE REALITZARVIATGES A LA SEVA FEINA(Resultats en % )

gràfic 135

10,5

5

82,9


Transport privat

Transport públic

Ns/Nc

TRANSPORT UTILITZAT PER AQUESTSDESPLAÇAMENTS(Resultats en % )

gràfic 136

Base: Sí realitza desplaçaments dins horari laboral (n=220)


5.6. Altres serveis localitzats a les zones i polígons industrials

El 52,8% dels treballadors/es utilitzen els serveis del polígon, d’aqueststreballadors el 82,6% esmenta que utilitza al bar – restaurant.

En l’actualitat els serveis als polígons i zones industrials de Terrassa en generaltenen una projecció negativa ja que el 35,6% dels entrevistats els valoramalament o molt malament.

No47,2

Si52,8

UTILITZA ALGUN SERVEI DEL POLÍGON(Resultats en % casos)

5,4

1,7

1,7

2,7

5

10

13

82,6Bar-Restaurant

Serv eis bancaris

Benzinera

Supermercats

Comerços

Centre comercial

Forn/pastisseria

Altres

QUIN/S SERVEIS UTILITZA EL POLÍGON(Resultats en % casos)

6,7

1,2

23

33,4

25,4

10,2Molt malamet

Malament

Acceptables

Bé

Molt bé

Ns/Nc

VALORACIÓ DELS SERVEIS DEL POLÍGON DETERRASSA EN L’ACTUALITAT(Resultats en %)


gràfic 139

35.6%

24.2% Valoració positiva

Valoració negativa

Base: Utilitza algun servei del polígon (n=299)


Els principals serveis que creuen que fan falta els treballadors dels polígons deTerrassa són els bancs/caixes (25,8%) bar-restaurant (16,4%) i elsaparcaments (12,9%).

QUIN/S SERVEIS FAN FALTA AL POLÍGON(Resultats en % casos)

17,4

1,51,21,52,1

2,32,3

3,84,4

5,3

5,65,6

6,2

6,58,2

12,9

16,4

25,8Banc/CaixaBar/Restaurant

Aparcaments

TransportBotigues/Comerç

NetejaAutobús

Seguretat

FarmàciaLlibreria/Quiosc

Col·legis/guarderiesCopiesteria/papereria

Supermercats

Serveis públicsParada de bus

CaixersCap

Altres

Altres: Il·luminació, balneari, zona de càrrega idescàrrega, carril bici, centre comercial, de tot,dispensari, drogueria, estació de tren, oci,ferreteria, gasolinera, indiferent, venda debitllets, contenidors, millorar carretera, méscomunicació, metro/tren, missatgeria,panaderia, ordre, parcs pels nens, parckingbicicletes, poliesportiu, solarium, tren de rentat,acadèmia, servei d’informació, servei pelsnens, gimnàs, perruqueria, tax.

gràfic 140

Base: Utilitza algun servei del polígon (n=299)

5. RESULTATS DE L’ENQUESTA DE MOBILITAT ALS ... -...

Documents

Transcript of 5. RESULTATS DE L’ENQUESTA DE MOBILITAT ALS ... -...