5.- EVOLUCIÓ NOCTURNA FILTRADA
1
5.- EVOLUCIÓ NOCTURNA FILTRADA Les dades utilitzades corresponen a 17 EMAs propietat del Servei Meteorològic de Catalunya i ubicades a la part oriental de la conca de l’Ebre (veure figura). S’han fet servir 10 anys de dades horàries que inclouen les variables següents: • Temperatura de l’aire a 1.5 m d’alçada • Humitat relativa a 1.5 m d’alçada • Velocitat i direcció del vent a 2 m i/o 10 m d’alçada • Precipitació 2.- BASE DE DADES Primeres Jornades de Meteorologia i Climatologia de la Mediterrània Occidental Barcelona, 28 de novembre de 2008 Climatologia de les nits establement estratificades a la conca de l’Ebre J. Cuxart *, F. Molinos, D. Martínez i M.A. Jiménez Universitat de les Illes Balears *correu electrònic: [email protected] 1.- OBJECTIU 8.- CONCLUSIONS El comportament de la capa límit en condicions d’estabilitat atmosfèrica depèn extremadament de la topografia de l’àrea d'interès. Així, les variacions del terreny dins una vall pot causar importants diferències en la mesura de les variables atmosfèriques dins una mateixa zona. En aquest estudi s’ha utilitzat un conjunt de 17 Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMAs), separades una distància típica de 10 km entre sí, per a analitzar simultàniament les sèries temporals de vent, temperatura i humitat relativa a la zona del pla de Lleida i els seus voltants, zona que pertany a la conca de l’Ebre. Amb aquesta idea, s’ha construït un filtre per a seleccionar les nits estables (definides com aquelles nits amb cels serens i vent sinòptic feble) pel període 1998-2007. Lleida 80 km 50 km Z ( m A G L ) Z ( m A G L ) Conca de l’Ebre 3.- EVOLUCIÓ MITJANA DIÀRIA 4.- SELECCIÓ DE LES NITS ESTABLES 7.- VARIABILITAT DE LA DIRECCIÓ DEL VENT NOCTURN S’han definit tres paràmetres per tal de seleccionar les nits amb cels serens i amb vent sinòptic feble: 1 2 ms n v V n t t i i C T T T posta posta º 5 . 5 8 RH d : humitat relativa mitjana diària. RH s : mitjana de la humitat relativa durant les hores de sol. Refredament nocturn: Índex d’humitat: Vent nocturn mitjà: Tposta: T a la posta de sol Tposta+8: T 8 hores després de la posta. Amb aquest sistema de filtrat s’obtenen un total de 1417 nits estables de 3608 nits possibles (39%). EMAs seleccionades Lleida S’ha analitzat el refredament, el ritme de refredament i l’evolució de la velocitat del vent pel conjunt de nits estables a totes les EMAs. Com a exemple representatiu, a continuació es mostren els comportaments trobats a l’EMA de Gimenells (VH): Primavera Estiu Tardor Hivern Mar Mediterrani Mar Cantàbric FRANÇA L’anàlisi de la direcció del vent pel conjunt de nits filtrades mostra dos tipus de comportaments: ponents febles i circulacions locals. Roses dels vents per a cinc EMAs triades. El vent en calma es defineix com vent amb velocitat mitja menor que 0.2 m·s -1 . • S’ha construït una climatologia condicionada de les nits establement estratificades a partir de les dades horàries d’un conjunt de 17 EMAs i per a un terreny complex com la part oriental de la conca de l’Ebre. • L’evolució diària de la temperatura i la humitat relativa mitjanes presenten un comportament molt semblant i ben definit en totes les EMAs. • Pel conjunt de nits filtrades (39%) s’han trobat patrons de refredament molt semblants a totes les EMAs. El refredament total depèn de la localització tot i que la seva intensitat és semblant a totes les estacions de l’any. Així, la zona d'interès es pot dividir en dos sectors. • Els ritmes de refredament són majors en les dues primeres hores de la nit en ambdós sectors. • Els comportaments de la direcció del vent són molt diferents entre EMAs degut a la influència de la topografia local. • La direcció del vent més freqüent a la majoria d’EMAs durant les nits estables correspon al cas de presència de vents de vall. Cada una de les roses dels vents mostren els dos règims més freqüents condicionats per la topografia: ponents febles i vents de vall en el cas de circulacions locals. Aquests dos règims depenen de la topografia pròxima a l’EMA. El vent en calma varia fortament depenent de l’EMA. 6.- REFREDAMENT NOCTURN FILTRAT Direccions del vent nocturn més probables i rosa dels vents general Variació diària de la mitjana d'humitat relativa (esquerra) i de la temperatura (dreta) a l’EMA de Raimat (VK) per a la sèrie sencera. El cicle diari present a Raimat és important a totes les estacions de l’any. El mateix succeeix a la resta d’EMAs selecciondes (no es mostra). Correlació de la temperatura (esquerra) i velocitat del vent (dreta) en funció de la distància de totes les EMAs respecte de l'EMA de Gimenells. Evolució nocturna de la mitjana de refredament (esquerra), ritme de refredament (centre) i velocitat del vent (dreta). El refredament és molt semblant a totes les estacions de l’any i el ritme de refredament es pot dividir en tres zones en funció de la seva intensitat, essent la primera zona (I) la de major ritme de refredament. La velocitat del vent decreix amb el temps a totes les estacions de l’any i els vents més febles coincideixen amb les hores de menor ritme de refredament (III) Rosa dels vents calculada per a totes les EMAs seleccionades amb vent a 2 m. Segons l’anàlisi de la direcció del vent, a la majoria d’EMAs la direcció més freqüent correspon a vents locals. La composició d’una rosa dels vents per a tota l’àrea d’estudi mostra que les direccions més freqüents són est i sud-oest (15%), seguides de sud-est, sud i norest (10%). Aquests resultats reflecteixen el predomini dels dos règims principals abans esmentats: ponents febles i circulacions locals induïdes pel terreny. Excelents correlacions per a la temperatura però la velocitat del vent està mal correlacionada degut a la influència de la topografia. L’anàlisi del refredament a totes les EMAs seleccionades ens permet dividir la zona d’estudi en dos sectors: la zona del pla (sector I) i la zona més elevada (sector II). Els refredaments i ritmes de refredament tenen comportaments semblants als dos sectors amb la diferència de que el refredament és major al pla (sector I). Els ritmes de refredament durant les primeres hores de la nit és també major al sector I. 07 , 0 d s d RH RH RH HUM Martínez et al. (2008). Conditioned climatology of the stably stratified nights at the area of Segrià . Tethys,5 (In press). Referèncie s Agraïments al Servei Meteorològic de Catalunya, propietari de les dades utilitzades en aquest estudi. I II III Ref. (adalt) i ritme de ref. (abaix) resultants de considerar totes les EMAs del sector I (esquerra) i del sector II (dreta).
-
Upload
teagan-mckay -
Category
Documents
-
view
27 -
download
0
description
1.- OBJECTIU. Climatologia de les nits establement estratificades a la conca de l’Ebre. J. Cuxart *, F. Molinos, D. Martínez i M.A. Jiménez Universitat de les Illes Balears *correu electrònic: [email protected]. Primeres Jornades de Meteorologia i - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of 5.- EVOLUCIÓ NOCTURNA FILTRADA
5.- EVOLUCIÓ NOCTURNA FILTRADA
Les dades utilitzades corresponen a 17 EMAs propietat del Servei Meteorològic de Catalunya i ubicades a la part oriental de la conca de l’Ebre (veure figura).
S’han fet servir 10 anys de dades horàries que inclouen les variables següents:• Temperatura de l’aire a 1.5 m d’alçada• Humitat relativa a 1.5 m d’alçada• Velocitat i direcció del vent a 2 m i/o 10 m d’alçada• Precipitació
2.- BASE DE DADES
Primeres Jornades de Meteorologia i Climatologia de la Mediterrània Occidental
Barcelona, 28 de novembre de 2008
Climatologia de les nits establement estratificades a la conca de l’Ebre
J. Cuxart *, F. Molinos, D. Martínez i M.A. JiménezUniversitat de les Illes Balears
*correu electrònic: [email protected]
1.- OBJECTIU
8.- CONCLUSIONS
El comportament de la capa límit en condicions d’estabilitat atmosfèrica depèn extremadament de la topografia de l’àrea d'interès. Així, les variacions del terreny dins una vall pot causar importants diferències en la mesura de les variables atmosfèriques dins una mateixa zona. En aquest estudi s’ha utilitzat un conjunt de 17 Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMAs), separades una distància típica de 10 km entre sí, per a analitzar simultàniament les sèries temporals de vent, temperatura i humitat relativa a la zona del pla de Lleida i els seus voltants, zona que pertany a la conca de l’Ebre. Amb aquesta idea, s’ha construït un filtre per a seleccionar les nits estables (definides com aquelles nits amb cels serens i vent sinòptic feble) pel període 1998-2007.
Lleida
80 km
50
km
Z (m
AG
L)
Z (m
AG
L)
Conca de l’Ebre
3.- EVOLUCIÓ MITJANA DIÀRIA
4.- SELECCIÓ DE LES NITS ESTABLES
7.- VARIABILITAT DE LA DIRECCIÓ DEL VENT NOCTURN
S’han definit tres paràmetres per tal de seleccionar les nits amb cels serens i amb vent sinòptic feble:
12
msn
vV
nt
ti
iCTTT postaposta º5.58 RHd: humitat relativa mitjana diària. RHs: mitjana de la humitat relativa durant les hores de sol.
Refredament nocturn: Índex d’humitat: Vent nocturn mitjà:
Tposta: T a la posta de sol Tposta+8: T 8 hores després de la posta.
Amb aquest sistema de filtrat s’obtenen un total de 1417 nits estables de 3608 nits possibles (39%).
EMAs seleccionades
Lleida
S’ha analitzat el refredament, el ritme de refredament i l’evolució de la velocitat del vent pel conjunt de nits estables a totes les EMAs. Com a exemple representatiu, a continuació es mostren els comportaments trobats a l’EMA de Gimenells (VH):
Primavera
Estiu Tardor
Hivern
Mar Mediterrani
Mar Cantàbric FRANÇA
L’anàlisi de la direcció del vent pel conjunt de nits filtrades mostra dos tipus de comportaments: ponents febles i circulacions locals.
Roses dels vents per a cinc EMAs triades. El vent en calma es defineix com vent amb velocitat mitja menor que 0.2 m·s-1 .
• S’ha construït una climatologia condicionada de les nits establement estratificades a partir de les dades horàries d’un conjunt de 17 EMAs i per a un terreny complex com la part oriental de la conca de l’Ebre.• L’evolució diària de la temperatura i la humitat relativa mitjanes presenten un comportament molt semblant i ben definit en totes les EMAs.• Pel conjunt de nits filtrades (39%) s’han trobat patrons de refredament molt semblants a totes les EMAs. El refredament total depèn de la localització tot i que la seva intensitat és semblant a totes les estacions de l’any. Així, la zona d'interès es pot dividir en dos sectors. • Els ritmes de refredament són majors en les dues primeres hores de la nit en ambdós sectors.• Els comportaments de la direcció del vent són molt diferents entre EMAs degut a la influència de la topografia local.• La direcció del vent més freqüent a la majoria d’EMAs durant les nits estables correspon al cas de presència de vents de vall.
Cada una de les roses dels vents mostren els dos règims més freqüents condicionats per la topografia: ponents febles i vents de vall en el cas de circulacions locals. Aquests dos règims depenen de la topografia pròxima a l’EMA.El vent en calma varia fortament depenent de l’EMA.
6.- REFREDAMENT NOCTURN FILTRAT
Direccions del vent nocturn més probables i rosa dels vents general
Variació diària de la mitjana d'humitat relativa (esquerra) i de la temperatura (dreta) a l’EMA de Raimat (VK) per a la sèrie sencera. El cicle diari present a Raimat és important a totes les estacions de l’any. El mateix succeeix a la resta d’EMAs selecciondes (no es mostra).
Correlació de la temperatura (esquerra) i velocitat del vent (dreta) en funció de la distància de totes les EMAs respecte de l'EMA de Gimenells.
Evolució nocturna de la mitjana de refredament (esquerra), ritme de refredament (centre) i velocitat del vent (dreta).
El refredament és molt semblant a totes les estacions de l’any i el ritme de refredament es pot dividir en tres zones en funció de la seva intensitat, essent la primera zona (I) la de major ritme de refredament. La velocitat del vent decreix amb el temps a totes les estacions de l’any i els vents més febles coincideixen amb les hores de menor ritme de refredament (III)
Rosa dels vents calculada per a totes les EMAs seleccionades amb vent a 2 m.
Segons l’anàlisi de la direcció del vent, a la majoria d’EMAs la direcció més freqüent correspon a vents locals.
La composició d’una rosa dels vents per a tota l’àrea d’estudi mostra que les direccions més freqüents són est i sud-oest (15%), seguides de sud-est, sud i norest (10%). Aquests resultats reflecteixen el predomini dels dos règims principals abans esmentats: ponents febles i circulacions locals induïdes pel terreny.
Excel·lents correlacions per a la temperatura però la velocitat del vent està mal correlacionada degut a la influència de la topografia.
L’anàlisi del refredament a totes les EMAs seleccionades ens permet dividir la zona d’estudi en dos sectors: la zona del pla (sector I) i la zona més elevada (sector II).
Els refredaments i ritmes de refredament tenen comportaments semblants als dos sectors amb la diferència de que el refredament és major al pla (sector I). Els ritmes de refredament durant les primeres hores de la nit és també major al sector I.
07,0
d
sd
RH
RHRHHUM
Martínez et al. (2008). Conditioned climatology of the stably stratified nights at the area of Segrià. Tethys,5 (In press).
ReferènciesAgraïments al Servei Meteorològic de Catalunya, propietari de les dades utilitzades en aquest
estudi.
I II III
Ref. (adalt) i ritme de ref. (abaix) resultants de considerar totes les EMAs del sector I (esquerra) i del sector II (dreta).
