Recull dels alumnes de 4t de Primària

Crida l‘atenció per les seves fulles grans, compostes, de forma arrodonida, amb cinc nervis que recorden la posició dels dits de la mà.

FLOREIX

Les flors blanques amb taques vermelles,de color carbassa i grogues, molt atractives, estan agrupades en poms drets, de figura cònica

FRUCTIFICA

El fruit, rodó i cobert d’ una capa dura i espinosa, conté una o dues castanyes no comestibles.

Castanyer d’Índia

Castaño de Índias

Aesculus hipposcastanum

Hipocastanàcies

Arbre petit,de fulla caduca,molt original i de gran bellesa per les seves nombroses

flors,d’un color rosa intens, que surten directament del tronc i de la fusta de les

branques,fins i tot de les més velles.Arriben a omplir tota la capçada.

Floreix entre l’abril i el maig.Les fulles,molt

característiques,arrodonides en forma de cor,apareixen després de la floració.

Els fruits,uns llegums estrets i aplanats,contenen unes quantes llavors.

A la tardor prenen un to vermellós i generalment resten a l’arbre durant tot

l’ hivern.

Arbre de l’amor

Àrbol de Judas

Cercis siliquastrum

Caesalpinàcies

Àlber

Álamo

Populus alba

Salicàcies

Arbre caducifoli que pot assolir fins a 25 m d' alçada o més ; capçada ampla i irregular .L'

escorça és blanca, d' aquí el seu nom. Les fulles al revers són més o menys peludes i d'

un blanc intens i a l’ anvers verdes . Té borrons. És un arbre alt i corpulent, de forma

arrodonida i de creixement molt ràpid. En ocasions pot presentar-se una mica tort. Té una forma ampla i columnar, amb un tronc gruixut . La capçada és oberta i esbarriada, és a dir, ampla i irregular, amb branquetes i brots tomentosos peluts no enganxosos . És

una espècie típica dels boscos de ribera .Floració: Floreix al març. Les flors femenines i masculines es troben en peus diferents, són molt petites i es reuneixen en inflorescències amb forma de penjoll. Les llavors presenten un plomall i el fruit apareix entre els mesos

de maig i abril.Usos: La fusta d' aquest arbre es fa servir per

fer pasta de paper . És una espècie que s' utilitza com a arbre d' ombra als parcs i als

jardins.

Arbre verd tot l'any , sovint poc desenvolupat i d'aspecte arbustiu ; branques joves enrogides i peludes . Fulles lluents, lanceolades, finament dentades amb el pecíol curt. Les fulles s'alternen a la tija. És una espècie que viu principalment en sòls silicis .Floració :d'octubre a febrer. Les flors són blanques, de corol·la petita amb forma de vas .El fruit és comestible, la cirera d'arboç , presenta una superfície granelluda i és vermell quan és madur. Triga un any a madurar .Usos: Es fan confitures amb el fruit . Cal tenir en compte que el fruit quan és madur conté petites quantitats d'alcohol.

Arboç

Madroño

Arbutus unedo

Ericàcies

El podem reconèixer fàcilment pel seu tronc i branques tortuoses i nusoses .Les branques joves ,en canvi ,són flexibles i pengen ,de vegades fins a terra .Fulles compostes ,llargues i estretes i flors en llargs ramells de color blanc verdós.A la tardor, s`han convertit ja en fruits madurs, unes boletes vermelles de gust picant que recorda el del pebre autèntic.

Fals pebrer

Pimiento falso

Schinus molle

Anacardiàcies

Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves i a vegades enter a les adultes . L‘ anvers de la fulla és d‘ un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxants. Aquest arbre és present a tota la serra de Collserola, ja que l‘ alzinar és un dels boscos més característics de la Mediterrània. L‘ alzinar és un bosc dens amb abundant presència d‘ arbustos i lianes . Les denses capçades de l‘ alzina crea al sotabosc unes condicions climàtiques que fan possible la presència de gran diversitat d’espècies .Floració.L‘ alzina floreix als mesos d‘ abril i maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Usos: La fusta de l‘ alzina és dura i compacta i s‘ utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel-lent .

Alzina

Encina

Quercus ilex

Fagàcies

Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat.Les fulles tenen una forma acicular característica i s’apleguen en flocs de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts. Les espècies europees tenen totes braquiblasts amb dues fulles.Els pins són plantes monoiques, amb inflorescències masculines i femenines separades a cada peu. Les femenines, després de pol·linitzades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les escames de les quals protegeixen les llavors, anomenades pinyons.Hi ha més d' un centenar d 'espècies de pins, distribuïdes per totes les latituds i altituds de l' hemisferi nord, sis de les quals es fan espontàniament als Països Catalans: el pi blanc, el pi pinyer i el pinastre, propis de la terra baixa.

Pi

Pino

Pinus pinea

Pinàcies

Arbre que s’arriba a fer altíssim , de creixement molt ràpid.L’escorça es va desprenent del tronc en llargues tires, i el deixa pelat, amb tonalitats grises platejades.La fusta, avui dia, es fa servir per fer paper.Les fulles, estretes i allargades tenen forma de llança.Són molt aromàtiques i tenen virtuts medicinals.Al llarg de l’any apareixen unes càpsules característiques, soles o en grup, que s’obren en madurar, tot desprenent-se d’una mena de tapadora que tenen.

Eucaliptus

Eucalipto

Eucalyptus

Mirtàcies

És un arbust perenne, de fulles compostes. Dóna fruits vermells primer i quan maduren, negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i l’alzinar.El llentiscle té en general forma d' arbust d' uns 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Els folíols són coriacis i lluents, de forma ovada a el·líptica, acabats en un petit mugró. El seu nombre varia entre 6 i 12. Sovint els folíols estan parasitats per una agalla de color roig amb una forma semblant a una fava.Igual que d' altres pistatxers, el llentiscle és dioic. Les flors són apètales. Floreix de març a maig.El fruit és una petita drupa arrodonida d' uns 5 mm de diàmetre. Quan és verda, és de color roig; a mesura que va madurant, es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida

Llentiscle

Lentisco

Pistàcia lentiscus

Anacardiàcies

Arbret de fulla perenne, sovint d’aspecte arbustiu. L’escorça és llisa i grisenca. Les

branques estan oposades. Les fulles s’alternen a la tija, són de forma ovalada i tenen la vora

una mica dentada. Floreix de febrer a abril. Les flors femenines i les masculines es troben en arbres diferents.

Són molt petites , formen raïms.El fruit madura al final de l’estiu o a la tardor;és carnós, rodó i petit, vermell primer i negre quan

és madur.L’escorça és purgant. Les fulles i branques

s’han utilitzat en forma de gargarismes contra les inflamacions de la boca i angines.

Aladern

Aladierno

Phyllyrea latofolia

Oleàcies

Arbre perennifoli originari de la Mediterrània oriental, alt i dret amb forma de columna, amb branques acostades al tronc i de capçada fusiforme que pot arribar

als 30 m d'alçada . Fulles petites atapeïdes entre elles de color verd fosc .Les llavors estan protegides per un revestiment d'escames poligonals dures, que formen una

pinya arrodonida o con femení . El xiprer és cultivat com a arbre ornamental i funerari . La fusta és molt apreciada per

la seva duresa i resistència . Arbre utilitzat en medicina natural per les seves propietats astringents

Xiprer

Ciprés

Cupressus sempervirens

Cupressàcies

Normalment és un arbust espinós o un petit arbre que arriba a fer de 5 a 7 m d'alt. La copa és ampla i arrodonida. Les fulles són simples, de disposició alternada, lanceolades, de 4 a 9 cm de llarg i d'1 a 2'5 cm d'ample, de color verd grisós per sobre i argentades per sota. Flors axilars, en grups d'1-3, argentades per fora i de color groc crema per dins, erectes i aromàtiques. Tenen forma acampanada i 4 estams; apareixen a principi d'estiu. El fruit és una drupa d'1 a 1.5 cm de llarg, ovoide, amb un llarg peduncle, de color marró vermellós, comestible i de gust agradable. El tronc sol presentar formes retorçades, i l'escorça, de color fosc, presenta una textura clivellada.

Arbre de Paradís

Árbol del paraiso

Eleagnus angustifolia

Eleagnàcies

Arbre caducifoli que generalment presenta forma d'arbust .Es caracteritza per presentar nombroses branques que estan cobertes d'espines . L'escorça és de color gris clar. Les fulles apareixen al final de l'hivern, són profundament dividides de 3 a 7 lòbuls i amb el marge dentat.Floració: Floreix des de finals de març a juny . Les flors són blanques i oloroses i s'agrupen formant ramells . Floreix després que apareguin les fulles . Fructifica a començaments de la tardor . El fruit és carnós de color vermell i esfèric d‘ aproximadament 1 cm .Usos: Les seves flors s'utilitzen en medicina natural per fer infusions que tenen acció tonificant i sedant. La seva fusta és força apreciada .

Arç blanc

Majuelo

Crataegus monogyna

Rosàcies

Arbre caducifoli de considerable altura que pot assolir fins a 30 m d'alçada. Capçada estretament allargada i fusiforme . Escorça grisenca marcadament clivellada . Fa borrons molt enganxosos. Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma de rombe, sense pèls, amb el marge finament dentat i amb les dents arrodonides El pollancre viu a prop dels corrents d'aigua i en ambients humits i és un dels arbres de les nostres contrades que tenen el creixement ràpid . Aquesta espècie pot arribar a viure força anys. Hi ha exemplars que poden superar els 200 anys.Floració : febrer i març. Les flors surten en inflorescències atapeïdes i penjants anomenades aments .Les flors masculines són vermelles i les femenines d'un discret color verd. És una espècie dioica (hi ha arbres masculins i femenins). Les llavors porten un plomall sedós que s'escampa per tot arreu. Usos :La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper . En medicina natural s'utilitza per tractar les bronquitis.Es planta amb fins ornamentals als passeigs i carrers de les ciutats.

Pollancre

Álamo negro

Populus nigra

Salicacies

En català aquesta planta se la coneix amb molts noms populars:Coscoll i els seus derivats, comuns a les Illes Balears, País Valencià, Penedès, Ribera d'Ebre i Baix Ebre, entre altres llocs; coscoll roig, coscoll roger, coscó o cuscó, coscona, coscolla. Garriga i els seus derivats; garritx, garriga, garriguella, garroll, garrulla, garric roig, Grana i els seus derivats; grana d'escarlata, graneta, grana vermelló,alzina ravell El garric, de la família de les fagàcies, és un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d ‘alçada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb el marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit és una aglà de peduncle curt i cúpula eriçada. Floreix d' abril a maig i fructifica durant l' agost de l 'any següent. És una espècie que viu en zones seques .Prolifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres. La seva distribució geogràfica es localitza en zones subcostals, de clima mediterrani no continental. A la serralada litoral o prelitoral catalana hi localitzem els millors exemplars del territori, sobretot vers el sud del massís del Garraf.

Garric

Coscoja

Quercus coccifera

Fagàcies

A l’hivern perden les fulles.Floreixen entre abril i maig.

Les flors,petites, poc aparents, reunides en densos ramells, surten abans de les fulles. Més tard, es tranformen en fruits, cada un amb una ala llarga. Es

mantenen a l’arbre fins a la primavera següent.La fusta, de color clar, forta i flexible, és molt apreciada en ebenisteria i per fer

peces de precisió

Freixe

Fresno

Fraixinus ornus

Oleàcies

Arbre típicament mediterrani, molt freqüent i conegut arreu per l’aroma de les seves fulles, d’un verd molt fosc i bastant dures.

FloreixA la primavera, amb flors petites, groguenques i agupades al llarg de les

branques. Usos

S’utilitzen com a condiment d’alguns menjars.El diumenge de rams es porten branques a beneir.

Llorer

Laurel

Laurus nobilis

Lauràcies

És un arbre d’ombra, de fulla caduca, És un arbre molt freqüent en passeigs, carrers i avingudes de parcs i jardins de la nostra ciutat.

Creix lentament.Capçada copuliforme amb fulles bastant grans, asimètriques a la base i

de marge finament dentat. Flors de color blanc groguenc, subjectes a una bràctea estreta i

amagades en penjolls sota les fulles de l’arbre.La infusió de flors de til·la és coneguda per la seva acció sedant.

Til·ler

Tilo

Tilia platyphillos

Tiliàcies

Arbust perennifoli que pot arribar a mesurar 3 o 4 m d'alçada . Fulles linears i molt petites de 3 a 4 mm . Branques primes . Les tiges joves són cobertes de

pels blancs .Floració: febrer - maig . Les seves flors oloroses són molt petites , 3 mm, de

color blanc o lleugerament rosades amb forma de campana, s'agrupen formant ramells amples al llarg de les tiges . El fruit, molt xic, és una càpsula que s'obre

en quatre valves on hi ha les llavors Usos: Amb les arrels es fan les cassoletes de les pipes de fumar . Aquesta aplicació està relacionada amb la capacitat de suportar el foc que té la seva

fusta . Antigament s'utilitzava per fabricar carbó .

Bruc

Brezo

Erica arborera

Ericàcies

És un arbre caducifoli, que pot arribar a uns 15 metres d’alçària. Té la capçada densa . L’escorça és bruna amb clivelles verticals.Té borrons força viscosos, d’un verd clar i sense pèls.Les seves fulles es disposen de forma alterna a les branques.Les flors, que podem veure d’abril a juny, són blanques o unamica tacades de rosa, petites, de 8 a 18 mm de diàmetre, amb 5 pètals i molts estams, agrupades formant ramells. El fruit és la serva, en forma de pera, d’uns 3-4 centímetres de llargada, de vegades més arrodonida i no tan grossa. És comestible.El server a vegades es cultiva com a arbre ornamental.És freqüent a la muntanya mitjana, a les valls fresques i ombrívoles de la Terra Baixa, encara que pot créixer a gairebé qualsevol lloc. No és mai abundant en un mateix lloc, no forma boscos i sovint es troba enmig de les rouredes.

Server

Serval

Sórbus doméstica

Rosàcies

Ginjoler

Azufaifo

Ziziphus jujuba

Rhamnàcies

El ginjoler és un arbust o petit arbre .Hom pensa que és originari del nord d'Àfrica i Síria i introduït posteriorment a l'Índia i a la Xina, on es conrea des de fa

més de 4000 anys. Avui dia també es conrea a diversos països de la conca Mediterrània.

És una planta caducifòlia que pot arribar a fer uns 10 m d' altura, amb tronc dret, amb grops i escorça molt clivellada. Les fulles, de 2 a 6 cm, són oval

lanceolades amb el marge finament dentat i d' un color verd clar brillant. Les flors, que apareixen entre abril i maig, són petites, verdoses i situades en grups.El fruit és el gínjol, una drupa comestible de forma el·lipsoïdal , de color rogenc

o marronós, quan és madur, que es produeix cap al setembre, i amb un sol pinyol. Els gínjols són rics en sucres i amb una important quantitat de vitamina

C. Per això s'han consumit pel seu valor nutritiu com a fruita, natural o assecada. També s'han utilitzat com a expectorant i com a remei contra

afeccions respiratòries. Les arrels del ginjoler s'han utilitzat contra la febre.La fusta del ginjoler s'utilitza per fer instruments musicals com gralles i tenores.

L’ametller o ametler és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les més evolucionades i nombroses en espècies. És un arbre prou conegut a casa nostra. Tot i que no està

catalogat com una planta medicinal de forma legal, s' usa molt de forma quotidiana; encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l' ametlla dolça de

l’amarga (la qual és tòxica).El fruit de l' ametller és l' ametlla, és a dir, la llavor

Ametller

Almendro

Prunus dulcis

Rosàcies

La Magnòlia és un arbre de la família de les magnoliàcies, compacte, perenne i de fulles oblongues alternes i brillants. Té una gran flor blanca i aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10-12 cm. És originària del sud-est dels Estats Units (de Texas a Virgínia). Actualment és molt usada a la jardineria i distribuïda arreu de les zones temperades del món.

Magnòlia

Magnolio

Magnolia grandiflora

Magnoliàcies

Arbust que arriba als 5m d'alçada, que viu habitualment en llocs humits i prop

de l'aigua . La medul·la de les tiges és blanca . Fulles oposades compostes de

5 a 7 foliols . Els foliols són lanceolats amb els marges dentats.

Floració : maig - juny. Flors petites de color blanc agrupades en ramells amb

forma de para-sol. Les flors són oloroses .Els fruits apareixen al setembre, són

drupes esfèriques de 5 - 6 mm i de color negre quan són madurs.

Saüc

Sauco

Sambucus migra

Caprifoliàcies

És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins els 5 metres d' alçada, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades, de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. Calze en forma d' urna carnosa, obert a manera d' estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lòbuls neix un pètal vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els pètals constitueixen la corol·la vermella. Androceu amb nombrosos estams amb els filaments vermells i les anteres grogues. El gineceu presenta un ovari ínfer que al madurar dóna lloc a la magrana de 5 a 9 cm, fruit comestible, singular dins el regne vegetal. La magrana és del tipus en balàustia, és un fruit gros, globós que quan és madur es clivella i s' obre de manera irregular. El fruit té una envolta coriàcia que va des de colors grocs a vermells. Aquesta envolta està formada pel pericarpi i les parets del receptacle i té moltes llavors, cadascuna d' elles envoltada per una polpa molt sucosa, translúcida i vermella o rosada. És un fruit sec que conté llavors carnoses.

Magraner

Granado

Punica granatum

Punicàcies

El sanguinyol o pelabou és una espècie de planta del gènere Cornus.És originària d‘ Europa i Àsia occidental i es troba des del sud

d’Escandinàvia al Mar Caspi.És un arbre petit o arbust caducifoli, d'1 a 6 m d'alçària, de branques

vermelloses, de fulles en disposició oposada, toves, ovals i acuminades i amb els marges enters. Les flors són blanques, agrupades en corimbes

terminals. Floreix d 'abril a juny. Els fruits són en baia amb una sola llavor, amargs i negres a la maduresa. Viu sobretot en boscos i bardisses una

mica humides. És molt comú a comarques com Osona.El nom català de sanguinyol, i el de l 'espècie sanguinea, fan referència a la

coloració vermella de les fulles a la tardor i també de les branques a l’hivern.

Sanguinyol

Durillo

Cornus sanguinea

Cornàcies

L'olivera és un arbre cultivat. El fruit és una drupa ; l'oliva . Les seves fulles són rígides, enteres ,lanceolades i tot l'any verdes . L'anvers de la fulla és d'un verd grisenc mentre que el revers és d'un color esblanqueït. Aquest arbre pot arribar a viure molts anys . La raça silvestre: Olea europaea varietat sylvestris és l'Ullastre. Aquesta varietat es caracteritza per presentar branques punxoses i fulles i fruits més petits.El fruit madura de novembre a gener.Floració : maig -juny . Les flors són blanques petites i s'agrupen formant ramells. Usos: de l'oliva s'extreu l'oli . En medicina s'utilitzen les fulles i l'escorça en infusió per rentar tota mena de nafres . L'oli és un laxant natural quan es pren en dejuni . Les fulles tenen propietats hipotensores i febrífugues .Les olives es consideren aperitives i tòniques .

Olivera

Olivo

Olea europaea

Oleàcies

Roure

Roble

Quercus pubescens

Fagàcies

Arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d’alçada. Fulles amb el marge lobulat. Aquest roure és una espècie endèmica de Collserola i altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o silicis i necessita un clima temperat, marítim, mitjanament humit.Floració: abril,maig . Té flors masculines i femenines a la mateixa planta. Les flors femenines formen grups de 2 a 5 inflorescències d' 1 a 3 cm d' alçada. Les flors masculines formen penjolls (aments) de 3 a 8 cm de llargada. Fructifica a la tardor . El seu fruit és l‘ aglà.Usos: és molt apreciada la seva fusta per fer botes . També s' utilitza per fer mobles i bigues

Arbre de fulla perenne que assoleix uns 7 m d'alçada i es manté verd tot l'any. El seu tronc presenta una escorça llisa i és gruixut i sovint mostra irregularitats. Fulles persistents compostes amb 6, 8 o 10 foliols, sempre en nombre parell. Els foliols són durs i lluents .

El fruit és la garrofa,llegum molt rica en sucres . La garrofa s'utilitza tradicionalment per alimentar el bestiar .En les èpoques de penúria les garrofes són utilitzades com aliment pels humans.La seva fusta s'utilitza, per la seva qualitat, en ebenisteriaFloració :agost a octubre .Les flors del garrofer són petites i mancades de corol.la, per la qual cosa, poden passar desapercebudes.La floració coincideix amb la maduració dels fruits de l'any anterior.

Garrofer AlgarroboCeratonia siliquaPapilonàcies