1

Apetesela revista d’Asproseat 47

De 0 a 100Atenció continuada des de la infantesa a la vellesa

2

PROJECTES 4De 0 a 100 ..........................................................................................................................4

Espai Salut .........................................................................................................................6

REPORTATGE 8Discapacitat intel·lectual i envelliment .......................................................................8

La vida a les llars ...............................................................................................................12

L’entrevista a Damián Chaparro ..................................................................14

L’entrevista a José Carlos Llonch .................................................................15

COMUNICACIÓ 16 Els sistemes alternatius de comunicació ...................................................................16

Jairo, un exemple de superació ...................................................................17

Estratègia per l’estimulació del llenguatge de persones autistes..........................18

SERVEIS EMPRESARIALS 21Renovant serveis ..............................................................................................................21

L’entrevista a Marc Castellano .....................................................................22

L’entrevista a Míriam Bastos...........................................................................................23

L’entrevista a José María Álvarez ...................................................................................26

ART 28Música i musicoteràpia ...................................................................................................28

BREUS 30Assemblea General ..........................................................................................................30

1a Jornada de famílies a Santa Susana.......................................................................30

Voluntariat American School .........................................................................................31

Nou mitjà de transport sostenible ................................................................................31

En memòria de .................................................................................................................31

Índex

EDITA ASPROSEAT

Carrer Dolors Aleu, 27-33, 08908 L’Hospitalet de Llobregat. Tel. 93 223 63 91 Fax 93 223 42 26www.asproseat.org | asproseat@asproseat.org

Coordinació, redacció i edició de textos: Iria Rodríguez Disseny gràfic i imatge: Bettina Brotons Impressió: AMPANS Dipòsit Legal: B-24259-1994

3

Editorial

Digueu-nos somiadors, però els que formem part d’aquesta gran entitat, estem convençuts que la paraula crisi està apunt de desaparèixer del

nostre vocabulari. Des de 2008 no hi ha hagut dia en que no haguem sentit i patit els efectes de la recessió econòmica, però això no ens ha impedit mirar a l’horitzó, sempre amb l’actitud d’avançar.

Aquesta postura ens ha permès seguir innovant en els serveis que oferim i portar endavant projectes socials com ‘De 0 a 100’ a Colòmbia i ‘Espai Salut’, enfocats al col·lectiu a qui dediquem cor i cap: el de les persones amb discapacitat intel·lectual. Els nostres professionals no s’aturen mai i segueixen evolucionant en la investigació de noves propostes i eines per donar la millor atenció als nois i noies que atenem. L’experiència d’Asproseat Proa Esplugues funciona molt i molt bé, l’equip segueix creixent...Però tot això, perdria el sentit si no seguíssim apostant per la qualitat i la satisfacció de treballadors i usuaris. En aquest cas ho mostrem amb les entrevistes d’alguns dels protagonistes principals com són Marc Castellano, José Carlos Llonch i Damián Chaparro.

També volem aprofitar per avançar-vos una noticia. A principis de l’any que ve tenim confirmada l’apertura de l’equipament de Plaça Europa. Com ja sabreu alguns de vosaltres aquesta llar residència fa més de 4 anys que roman tancada i absolutament equipada, a l’espera que l’administració ens doni el vist i plau per poder-la obrir. En l´última reunió que vam mantenir amb la consellera Neus Munté, ens va assegurar que la seva inauguració seria una realitat. Desitgem que així sigui.

Com podeu observar seguim al peu del canó: evolucionem junts, emprenen nous projectes, comptem amb un grau de satisfacció elevat dels qui ens envolten, estrenarem un nou equipament…Què més podem desitjar?

Només una cosa. Que les polítiques socials estiguin al marge de moltes de les negociacions que porten a terme els nostres polítics. Creiem que es tracta d’un sector de suma importància pel nostre col·lectiu i molts d’altres com per que hagi d’estar contínuament a la taula de negociacions. Cal una clara política social independentment de qui estigui al poder. En aquest sentit , la petició que fem és clara: que no se’ns utilitzi com a peça de canvi.

RAmOn VIVESDIREcTOR GEnERAl

4

De 0 a 100Atenció continuada des de la infantesa a la vellesa.

Asun Rodríguez. Gerent de Grup Asproseat

A ra ja fa més d’un any que ens vam endinsar en l’aventura per la internacionalització.

Colòmbia va ser la destinació. El taller de confecció tèxtil que vam inaugurar l’agost de 2014, juntament amb Corporació CECAN, ja compta amb la inserció laboral més de 10 dones afrodescendents víctimes del conflicte armat i caps de família.

Aquest any hem volgut tornar. Considerem essencial seguir apostant per projectes que garanteixin la màxima integració de les persones amb especials dificultats i, en especial, que donin suport al col·lectiu que més coneixem: el de la discapacitat intel·lectual.

Es per això que després de la 1a Missió per la Internacionalització del Tercer Sector a Colòmbia organitzada per ACCIÓ (Agència per la competitivitat de l’empresa), hem tornat en una segona missió a Medellín i a Bogotà per presentar ‘De 0 a 100’, una proposta elaborada amb Ampans i Fundació Ramon Noguera per donar atenció i suport a les persones

amb discapacitat intel·lectual en totes les etapes de la seva vida.

El PROjEcTE

‘De 0 a 100’ neix com una iniciativa que pretén exportar la suma de l’expertesa de tres entitats de referència en l’àmbit de la discapacitat a Catalunya. L’objectiu és oferir recolzament per a que la persona amb discapacitat disposi dels mitjans i suports necessaris per promoure la millora de la qualitat de vida en totes les seves dimensions: benestar emocional, benestar físic, benestar material, desenvolupament personal, auto-determinació, inclusió social, laboral, drets i oportunitats.Es tracta d’un projecte integral d’atenció continuada, a la vegada que adaptable a cada entorn, basat en el model de negoci que s’aplica amb èxit a Ampans, Ramón Noguera i Grup Asproseat, i que inclou professionals altament qualificats i uns estàndards de qualitat avalats tant per certificacions com per diferents premis i reconeixements.

La presentació es va fer als organismes oficials del govern, a les caixes de compensació Comfenalco

i Compensar i a les entitats que atenen col·lectius vulnerables de la regió d’Antioquia (Medellín) i Bogotà.

En aquesta missió hem aprofundit més en conèixer quins eren els recursos que existeixen per atendre a les persones amb discapacitat intel·lectual, visitant experiències que estan funcionant tant en l’àmbit de l’atenció i el suport, com en empreses que aposten per la integració d’aquest col·lectiu.

La bona acollida del model presentat ens ha permès restablir el contacte amb el Govern de Medellín i el sorgiment de noves demandes de cooperació per tal de que puguem replicar un model d’atenció a les persones que funciona.

Seguim fent passes a Colòmbia.

“De 0 a 100 ofereix atenció i suport a les persones amb discapacitat en totes les etapes de la seva vida”

PROjEcTES-cOlÒmBIA

5

6 PROjEcTES - SAnT juST

Susana López. Psicòloga d’Asproseat Sant Just

InTRODuccIó

Segurament molts ja coneixeu el projecte ‘Espai Salut’ de l’an-terior edició, però pels que en-

cara no n’heu sentit a parlar us po-sem en context. ‘Espai Salut’ és una iniciativa liderada per l’equip tècnic del Centre Ocupacional Asproseat Sant Just i subvencionada per DKV Seguros, que va ser la guanyado-ra en la 8a convocatòria d’ajudes a projectes socials i mediambientals ’Tú decides.’

Enguany, un cop finalitzat el projecte i després d’un intens treball conjunt, volem compartir l’experiència i presentar-vos una mostra dels resultats obtinguts.

‘Espai Salut’ ha estat ideat amb l’objectiu de promoure la salut de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social que atenem als diferents serveis del centre, (Escola, Centre Ocupacional i Centre d’Atenció Especialitzada) des d’una perspectiva global i preventiva.

PlA DE TREBAll

En aquest sentit, una de les accions que s’ha realitzat ha estat la millora i renovació d’alguns espais per tal de fer-los més segurs i

funcionals i promoure’n el seu ús. Així doncs, s’ha remodelat l’espai destinat a l’activitat física i al benestar corporal, que consisteix en una sala de gimnàs i una piscina d’hidroteràpia, i s’ha fet més accessible. Les obres han permès, d’una banda, l’ampliació d’aquest espai ,i de l’altra, la minimització de possibles riscos: s’han protegit les columnes i s’ha instal·lat un terra antilliscant a la piscina.

Un altre eix clau del projecte fa re-ferència a la intervenció direc-ta dels professionals, que s’ha definit segons els diferents nivells de prevenció que planteja l’ OMS (Organització Mundial de la Salut): prevenció primària, secundària i ter-ciària. Aquests nivells suposen tècni-ques i objectius diferents en funció del grau de salut de l’individu, grup o comunitat al qual va dirigit.

En el nostre cas, la prevenció primària ha intentat evitar l’ad-quisició de malalties i promoure el manteniment de la salut física i mental. La psicomotricitat, el pas-

seig saludable, la hidroteràpia i la relaxació s’han triat com activitats que tots els usuaris i alumnes han realitzat de manera periòdica per conservar un bon estat de salut.

La prevenció secundària és aque-lla que es dirigeix a grups més re-duïts, amb característiques i neces-sitats concretes que no es poden fer extensives a la resta d’usuaris. Les intervencions programades en aquest nivell de prevenció han es-tat planificades al voltant de quatre grans blocs temàtics:

1. La higiene personal 2. Els hàbits de vida saludables 3. La seguretat a la llar i a la

comunitat 4. Actuacions en situacions

d’emergència.

Per a aprofundir en aquestes àrees s’han fet una sèrie d’activitats dirigides per diferents professionals de l’àmbit psicològic, educatiu i sanitari i coordinades per l’equip tècnic del centre ocupacional. Els blocs s’han introduït a l’activitat de

Espai salut

“La salut no ho és tot, però sense ella, tota la resta no és res”. Arthur Schopenhauer.

Un projecte pel benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual

7

‘Dinàmica de Grups’, liderada per la psicòloga del Centre Ocupacional, mitjançant una explicació general adaptada als diferents graus i tipus de discapacitat. Així mateix, comptàvem amb dues estudiants d’Erasmus en pràctiques que s’encarregaven de confeccionar material pedagògic i realitzar un seguit de tallers amb temes molt concrets. En finalitzar cada taller es consultava el grau de satisfacció sobre els continguts als usuaris a través de el joc del semàfor. Tot seguit, cada educador relacionava els coneixements adquirits amb les diferents activitats del centre i guiava el seu grup per a que incorporés els hàbits treballats a la dinàmica diària.

Cal destacar també l’aportació del personal sanitari de l’Àrea Bàsica de Salut de Sant Just, que va dur a terme un cicle de xerrades i tallers sobre les diferents temàtiques escollides: Higiene i cura personal, Higiene dental , Ergonomia saludable i Esmorzar saludable.

Respecte al tercer nivell de prevenció, ha estat destinat a les persones amb patologies o característiques que requereixen un tracte individualitzat. Els tractaments consistien en sessions

de fisioteràpia i cures d’infermeria individuals o en petit grup.

AVAluAcIó I RESulTATS

Per tal de comprovar l’efectivitat del projecte, d’un curs escolar de durada, s’han establert una sèrie d’indicadors:

A. Estat de salut percebuda: Segons la OMS, aquest és un dels millors indicadors de salut de la po-blació. Per a la recollida de dades es va elaborar una escala amb un sistema pictogràfic de comunicació que pogués adaptar-se a persones amb una capacitat de comunicació o comprensió baixa. Els resultats in-diquen que després del projecte, el 90% de les persones enquestades manté un bon estat de salut. Es van enquestar a 90 persones.

B. Registre de freqüència d’episo-dis conductuals (ús de registres Scatter Plot): La manca d’una co-municació efectiva pot ser sovint la causa de l’aparició d’episodis con-ductuals davant d’un problema de salut. Segons els resultats, els episo-dis han disminuït en un 27%.

C. Escala de criteris fisioterapèu-tics: S’ha fet ús d’una escala creada pel Col·legi de Fisioterapeutes per

mesurar la capacitat de sedestació, transferències, marxa, caminar i pujar o baixar escales. Els resultats mostren que el 84% de les persones ha mantingut les habilitats motores i que un 13% (sobretot en l’àmbit escolar) ha millorat gràcies a l’exer-citació. S’ha enquestat a la totalitat d’usuaris i alumnes de Sant Just: 140.

GRAu DE SATISfAccIó

Quant al grau de satisfacció del pro-jecte ‘Espai Salut’, es van enquestar a 70 persones i els resultats indi-quen que un 75,71% dels usuaris està “molt satisfet”, mentre que un 11,43% se sent “satisfet”.

De manera global un al 87,14% mani-festa estar satisfet, mentre que només un 2,86% expressa estar “poc satisfet”.

Després d’analitzar el procés i els re-sultats, la valoració que fem des de l’equip tècnic és molt positiva, tot i que considerem que encara queden moltes àrees per explorar i treballar.

Tanmateix, volem aprofitar l’ocasió per a agrair l’esforç i el treball de tots aquells que heu contribuït d’una ma-nera o altra a tirar endavant aquest projecte, doncs cada peça és clau en aquest gran trencaclosques. |

8 REPORTATGE-cORnEllà

Equip tècnic del CO Asproseat Cornellà.

POSEm En cOnTExT

Ja fa temps que l’envelliment de les persones amb discapacitat intel·lectual (PDI) és un tema que pre-ocupa, doncs s’ha tractat a diverses jornades i sim-

pòsiums. L’any 2000 es va iniciar el projecte SENECA: Envelliment i Discapacitat Intel·lectual a Catalun-ya, una investigació que va durar 5 anys i que va servir per conèixer millor l’envelliment d’aquest col·lectiu al nostre país. L’objectiu d’aquest estudi era el d’identifi-car les necessitats assistencials i socials de les persones amb DI lleu i moderada majors de 40 anys a Catalunya.

Sempre s’ha dit que les persones amb discapacitat inte-l·lectual envelleixen més aviat que la resta de la pobla-ció, però recentment aquesta afirmació s’ha posat en entredit. El seguiment mèdic, l’alimentació i, en definiti-va, la millor qualitat de vida, fan que cada cop més l’en-velliment d’aquestes persones s’equipari al de la resta de la població; excepte en aquelles afectades per algun tipus de discapacitat que comporta complicacions mè-diques afegides, com la Síndrome de Down. No podem oblidar aquells que, tot i ser relativament joves, pateixen un deteriorament de les seves capacitats i es troben en processos degeneratius o de demència.

El procés d’envelliment comença, en termes generals, entre els 65 i els 70 anys, i si considerem que les per-sones amb discapacitat intel·lectual comencen a envellir entre els 45 i els 50 anys podem dir que al Centre Ocupacional Asproseat Cornellà compten amb

aproximadament un 25% d’usuaris que ha començat aquest procés i per tant són persones grans.

D’un temps ençà estem recollint informació i debatent sobre aquest aspecte, amb l’objectiu de prestar una atenció de qualitat a les necessitats individuals d’aque-lles persones afectades per canvis físics, psicològics i socials propis de l’edat. L’any 2008 la mitjana d’edat al centre era de 33 anys i actualment ha ascendit a 37 anys. Les últimes altes que hem tingut han estat persones jo-ves que procedien d’escola i això ha fet que la mitjana no augmentés un punt per any. No obstant, el nombre d’usuaris al centre va augmentant cada any. A dia d’avui comptem amb 2 persones de més de 65 anys, 4 majors de 45 i 2 que han fet els 45 aquest any.

Durant el procés d’investigació que estem portant a ter-me dins del programa anual, un dels aspectes que hem observat és l’augment de medicació respecte als més joves, i l’increment de trastorns de tot tipus, alguns d’ells intrínsecs a l’edat. Les dues persones majors de 65 anys prenen més de 15 pastilles diàries, mentre que les ma-jors de 45 en prenen entre 0 i 12.

L’edat és un factor que comporta que els pares d’aquests usuaris siguin molt grans o bé ja no estiguin vius, pel que passen a dependre de germans.

Discapacitat intel·lectual i envelliment

Sentir-se bé i sentir-se útil és la millor forma de viure aquesta etapa de la vida

Les persones amb discapacitat intel·lectual també es fan grans al Centre Ocupacional Asproseat Cornellà

9

cEDIm lA PARAulA

Per tal de saber què pensen i com viuen l’experiència de fer-se grans al centre, una de les activitats que hem dut a terme és ajuntar un grup de 5 usuaris, els més grans, al voltant d’una taula per a que poguessin expressar amb llibertat la seva opinió.

Transcripció literal d’una part de la sessió:

(…)Arturo: De momento quiero seguir como estoy Amando: Estoy aquí con ustedes hasta que me recojan los de la Cruz Roja, que no sé cuándo podrá ser. Pastora: Estoy triste porque...No me quiere.Ricardo: Yo estoy bien llevo aquí 20 años Magdalena: Estoy bien como estoy Magdalena: Vengo al taller para distraerme y para no estar metida en casa. Ricardo: Yo vengo por el trabajo.Arturo: A mí me gusta venir a trabajar. Ricardo: Como yo. Magdalena: Aquí se está bien trabajando. Pastora: Trabajar.Ricardo: Mi sobrina está a punto de tener una niña.Magdalena: Trabajamos para Jovi y Carioca.Ricardo: Estoy de acuerdo.Amando: Y presillas. Pastora: A mí me gusta.Amando: Antes teníamos Burbuja 30.

Ricardo: A mí me gustaba pinturas Titan.Amando: Y los mecheros.Ricardo: También hacemos la fotografía. Magdalena: El teatro y arte antes lo hacíamos con un educador y ahora lo hacemos con otro educador. Arturo: Pintura, hacemos pintura.Ricardo: Hemos hecho cuadros. Pastora: Me gusta más pintar. Amando: Hicimos un cabezudo, la pepa. Y las máscaras.Amando: A mí me gustaría seguir así según estoy.Ricardo: Yo todavía no me he casado. Magdalena: ¿Casarte para qué?Ricardo: Para tener críos.Amando: Y que más.Ricardo: Ganar más dinero para mi mujer.Magdalena: No te cases que así estás más tranquilo.Amando: Lo que hace falta es que lo pases bien con quien estés.Arturo: Yo ya tengo pelo blanco, soy mayorMagdalena: Así estas tranquilo, sin preocupación. Ricardo: Soy peli-rojo como mi padre. Él era como yo, mi madre está en la silla de ruedas, tiene 93 años. Magdalena: A mí me gustaría volver a hacer música con las campanas.Ricardo: Hacer karaoke que yo tengo muy buena voz.Amando: Cuando íbamos a los caballos.Arturo: Me gusta el trabajo. Carioca, Jovi, Presilla. Amando: Eso ya lo hemos dicho. Me gusta el domino y

10 REPORTATGE-cORnEllà

el parchís. Pastora: Si, eso a mí me gusta.Magdalena: El juego de la oca.Amando: También está el mus.Magdalena: Me gusta más el domino que el parchís. (…)

ConClusions

Podem concloure que les persones grans que assisteixen al centre ocupacionals mereixen un suport i una atenció diferenciada de la resta d’usuaris. A Cornellà aquestes persones gaudeixen d’alguns “privilegis”: tenen cadires i espais reservats, disposen de més flexibilitat en el funcionament intern, tenen llibertat per desplaçar-se dins del centre i també se’ls dóna preferència per triar activitats i rols en les diferents activitats. En aquest sentit és important fer que els companys i tothom en general els respecti per solidaritat i no per compassió. El plantejament és que quan sorgeixen noves necessitats no sempre s’hagin de crear serveis nous, sinó adaptar els ja existents.

Sentir-se bé i sentir-se útil és la mi-llor forma de viure aquesta etapa de la vida. L’ocupació terapèutica, les activitats i els tallers que es fan als centres han de perseguir aquests objectius, doncs el pitjor que pot passar-li a una persona que es jubila és quedar-se sense fer res i aïllar-se.

Mirant Cap al futur

El pas del temps comportarà, de forma natural i inevitable, un augment de persones grans amb discapacitat intel·lectual als centres, pel que ens proposem prendre un conjunt de mesures encaminades a dinamitzar i promocionar un envelliment actiu, doncs una vida sedentària i pobre en estímuls pot portar a l’apatia i a l’acceleració de l’envelliment.

1. Fer un seguiment que permeti la detecció precoç de problemàtiques associades a la discapacitat i a l’envelliment.

2. Aprofundir en la planificació centrada en la persona (PCP)i fomentar, mitjançant la programació d’activitats basades en les seves necessitats i preferències, que sentin que són els verdaders protagonistes de les seves vides.

3. Coordinar tot aquest procés amb els familiars i/o amb altres serveis assistencials, socials i mèdics que puguin ser necessaris .

4. Potenciar i mantenir el seu accés als recursos de la comunitat i a la cultura .

5. Tractar-los amb dignitat tenint molt present la seva edat cronològica, i que des d’aquest punt de vista són iguals que qualsevol altre persona del seu entorn.

Tenint en compte tot el proposat, des del CO Cornellà ens proposem revisar que els tallers i les activitats que realitzem considerin el següent:

• La continuïtat de les activitats i hàbits de la vida diària.

• La promoció de les habilitats socials i de comunicació.

• La forma física: gimnàstica, passeigs, esport adaptat, etc.

• L’educació per la salut: alimentació sana, seguiment mèdic, control de l’estrès.

• L’estimulació cognitiva per mantenir les capacitats intel·lectuals: exercicis d’atenció i memòria, jocs de taula, etc.

En tot aquest procés hem de tenir present, però, que l’envelliment no només els arriba a les persones amb discapacitat intel·lectual, sinó que es fa extensiu a tot el seu entorn: als pares, als familiars, als professionals, als serveis i inclòs a les entitats. |

11

A dia d’avui la Fundació Asproseat Serveis Residencials disposa de 5 habitatges en funcionament on viuen un total de 52 persones adultes amb discapacitat intel·lectual que tenen diferents necessitats de suport. Aquest servei d’acolliment és el producte d’un conjunt de recursos que col·laboren en un desenvolupament equilibrat i integral de la persona.

mODEl D’ATEncIó cEnTRAT En lA PERSOnA

La metodologia d’atenció a les persones que proposa Asproseat és un model caracteritzat essencialment per actuar en favor de l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual i del seu benestar. Aquesta tasca es realitza a partir d’un programa individualitzat d’atenció que té en compte les preferències i necessitats de la persona i que facilita que aquesta pugui sentir-se ‘com a casa’.

Un dels aspectes essencials en l’atenció que oferim als nostres usuaris és la qualitat de vida, entesa com una sèrie de condicions objectives (habitatge, alimentació, higiene...) i subjectives (sentir-se bé, autoestima, seguretat...) que permeten a les persones amb discapacitat intel·lectual portar una vida el més plena possible.

Felip Herrero. Psicòleg de Fundació Asproseat Serveis Residencials.

Per explicar, si més no, o esbossar unes pinzellades de com és la vida en una llar-

residència, cal definir en primer lloc el servei del que estem parlant.

Els serveis d’habitatge de Grup Asproseat són equipaments de llar-residència concebuts com un nucli de convivència per a persones adultes amb discapacitat intel·lec-tual que tenen l’ autonomia sufi-cient per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària (menjar, cura i higiene personal, desplaça-ment autònom...) i respectar les nor-mes essencials de convivència.

No obstant, els usuaris compten diàriament amb el recolzament d’educadors que donen atenció i resposta a les seves necessitats. L’habitatge es converteix, tanmateix, en un espai físic on la persona amb discapacitat intel·lectual pot expressar els seus desitjos, sentiments i conflictes.

La vida a les llars es complementa amb l’activitat que les persones amb discapacitat intel·lectual realitzen a l’entorn que més s’adapta a les seves capacitats: el Centre ocupacional, el Centre Especial de Treball o, en algun cas, l’empresa ordinària.

REPORTATGE-HABITATGES12

Un altre concepte fonamental en el model d’atenció centrat en la persona és la definició de suports: “Els suports són recursos i estratègies que tenen per finalitat promoure el desenvolupament, l’educació, els interessos i el benestar personal d’una persona i que milloren el funcionament individual. Els serveis són un tipus de suport que proporcionen els professionals i les institucions.” (Luckasson y cols., 2002, p.151).

Les persones que viuen als habitatges participen de les tasques pròpies de la llar (compres, cuina, neteja, bugaderia...) mitjançant el suport dels educadors. Per organitzar-ho els professionals fan reunions de grup amb els usuaris on analitzen les seves preferències, desitjos i competències .

L’ oci i el lleure tenen també una importància cabdal en el

la vida a les llars

13

funcionament dels nostres serveis. En aquest sentit es duen a terme un gran ventall d’ activitats internes i externes en funció de les propostes que fan els usuaris.

És a partir d’ aquesta atenció individualitzada en què es practica l’escolta activa, i sent receptius a les seves necessitats desitjos i opinions, que el usuaris poden sentir la llar-residència com casa seva. A més, se’ls fa partícips en tot moment dels diferents aspectes que tenen a veure amb el funcionament de l’habitatge (tasques domèstiques, organització d’activitats, decoració...), així com en l’ utilització efectiva dels recursos comunitaris.

En aquest procés es mantenen, sempre que sigui possible, els vincles familiars amb visites, trucades telefòniques o períodes de vacances compartits. |

REmODElAcIó HABITATGE ZOnA fRAncA

Ara fa 27 anys que es va inaugurar la primera llar residència el 1988, l’Habitatge de Zona Franca I. Gràcies a una important inversió de l’entitat aquest any hem pogut remodelar-la per crear un espai més modern i acollidor que doni resposta a les necessitats dels usuaris.

En aquest sentit s’han dut a terme nombroses millores: s’ha dividit una de les habitacions quàdruples en 2 habitacions dobles, s’han renovat i adaptat els banys per fer-los més accessibles, s’han millorat la ventilació i els espais d’emmagatzemament, i s’han dut a terme reformes en les instal·lacions d’aigua i electricitat per tal de millorar l’eficiència energètica i econòmica de l’habitatge. |

PlAçA EuROPA

La necessitat de les famílies de persones amb discapacitat intel·lectual de disposar del recurs d’habitatge ens ha portat a adquirir nous equipaments amb el temps. Aquest fet, que pot emmarcar-se en la situació de crisi generalitzada i estat actual del sector, és indicatiu de la necessitat de canvi en les polítiques que segueixen les administracions públiques en relació a les persones en situació de dependència.

Per fer front a aquesta necessitat creixent, actualment disposem d’una nova llar-residència amb capacitat per a 12 persones situada a la Plaça Europa de l’Hospitalet. Es tracta d’un espai lluminós i agradable que compta amb unes instal·lacions comuns molt àmplies i que, a diferència d’altres llars, inclou 2 habitacions individuals per a que els usuaris puguin gaudir de més intimitat. Una altra de les novetats de l’habitatge és que està dotat de bugaderia industrial, el que suposa un augment de la capacitat de rentat i un gran estalvi de temps a l’hora de realitzar aquesta tasca. |

L’habitatge és un espai on la persona amb discapacitat intel·lectual pot expressar els seus desitjos, sentiments i conflictes.

l’entrevista a Damián chaparroTreballador de la Fundació Asproseat Empresa i Treball i usuari de llar residència

C om ha canviat la teva vida des de que vius a la llar-residència?

Hi ha menys gent, menys problemes, i al centre on estava abans no teníem cadascú la seva clau. A més ara estic aprop, puc venir caminant.

Què és el que més t’agrada?

El que més m’agrada d’aquí és que puc anar més per lliure, hi ha normes, però en general tinc més llibertat.

Quins són els teus horaris?

Quan estic a jardineria em desperto a les 4:30h i fins les 6:35h no començo a treballar. Plego a les 14:20h i a les 16h arribo a casa.

Com us repartiu les tasques de la llar?

Tenim una llista i cadascú sap el que li toca. Si a un li toca cuinar, l’altre frega els plats, això els dimarts i dijous, i la resta de dies, dilluns, dimecres i divendres s’ha de comprar.

Fas activitats fora de la feina?

Anem amb les monitores a donar una volta, o al teatre, veure museus...i els diumenges cadascú tria el que vol fer. També vaig per lliure a veure la família, altres dies vaig al gimnàs...

Trobes a faltar la teva vida d’abans?

Abans tenia piscina i un pati on podíem jugar per la nit a l’estiu. |

la TIRA

14 REPORTATGE-HABITATGES

15

l’entrevista a josé carlos llonchTreballador de la Fundació Asproseat Empresa i Treball

l’entrevista a Damián chaparroTreballador de la Fundació Asproseat Empresa i Treball i usuari de llar residència

C om ha canviat la teva vida en independitzar-te i viure en parella?

Doncs he deixat a la meva família per anar-me amb la meva companya a Sant Andreu de la Barca. Ara m’agrada més viure en parella.

Què és el que més t’agrada d’aquesta etapa?

Doncs que tinc diners, salut, amor i treball.

Amb quines dificultats et trobes?

El fet de no tenir una ajuda econòmica, per exemple. Tinc ajuda pel transport, però tampoc massa.

Com feu per administrar els diners amb la teva parella?

Jo li dono a la meva sogra i ella ens administra els diners per a que jo pugui anar els dilluns a comprar i per a tota la setmana. I els dijous pel que faci falta i per sortir.

Com us repartiu les tasques de la llar?

Doncs per exemple la meva parella neteja el bany, jo faig la cuina, el menjador, neteja general de tota la casa.

I qui cuina a casa?

Els dos cuinem quan acabem de la feina, entre 15:15 i 15:30.

Quins són els vostres plats estrella? Què és el que acostumeu a cuinar?

Jo pasta, m’encanta. I ara m’estic posant a dieta, així que cuina a la planxa: gall d’indi, filet...Les verdures no les puc ni veure, ni els cigrons...

Com ha afectat el fet d’independitzar-te a la teva feina?

El canvi de torn. D’estar a la tarda a estar al matí.

Pel tema d’horaris del transport?

Sí.

Després del treball, tens temps de fer activitats?

No, estic per la meva parella i per si cal anar a comprar o a fer algun encàrrec.

Quan vivies a casa de la teva mare, disposaves de més temps?

Sí, tenia temps per fer esport.

I has pensat si en el futur et podràs organitzar d’alguna manera per fer esport?

Sí, possiblement vagi al gimnàs i em posi una miqueta en forma.

Trobes a faltar la teva vida d’abans?

Trobo a faltar a la meva família.

Amb quina freqüència us veieu?

Cada setmana normalment. |

16 cOmunIcAcIó-cAn SERRA

Els sistemes alternatius de comunicació

Maite García. Pedagoga de la Residència Can Serra

Els Sistemes Alternatius de Comunicació són instruments d’intervenció pedagògica des-

tinats a persones amb alteracions diverses de la comunicació i/o del llenguatge. Aquests sistemes s’uti-litzen en persones que, en comptes de comunicar-se de forma oral, re-quereixen un altre tipus de mitjà per fer arribar el seu missatge.

L’origen d’aquesta necessitat pot estar causat pera una capacitat de comunicació oral que s’ha deteriorat, que no s’ha desenvolupat o bé que mai s’ha tingut.

D’entre els diferents tipus de sistemes alternatius que existeixen, a la Residència i Centre de Dia Can Serra utilitzem els sistemes de comunicació amb ajuda (o sistemes de comunicació assistida), que són aquells en els quals els codis que es fan servir requereixen un suport físic, un material, o una ajuda externa físicament independent de la persona. Un exemple de sistema de comunicació assistida podria ser: un llapis i un paper, un tros de cartolina amb símbols gràfics dibuixats, un sistema pictogràfic

etc. Altres models serien els que utilitzen com a elements per a la comunicació objectes reals en miniatura, fotografies…

Podem dir, per tant, que la comunicació és una eina que s’adapta a les capacitats i necessitats de la persona emissora.

ElS SISTEmES DE cOmunIcAcIó ASSISTIDA

Les persones que es comuniquen amb el llenguatge oral o de signes només necessiten alguna part del seu cos, mentre que els usuaris de sistemes alternatius amb ajuda requereixen sempre d’un suport extern on sustentar-se, doncs els codis que utilitzen per transmetre la informació són símbols gràfic-visuals. En aquest sentit, per poder comunicar-se, la persona assenyalarà amb la seva o dit la imatge a la que vulgui fer referència.

L’objectiu d’aquests mètodes és dotar a la persona d’un instrument útil i eficaç que li permeti desenvolupar habilitats bàsiques de representació i comunicació funcional, espontània i generalitzable, fins que adquireixi

la parla. Tanmateix, poden actuar com un complement o substitut de la parla durant tota la vida.

Quant al tipus d’elements de representació, aquests poden ser de 2 tipus:

1. Molt representatius: objectes, fotografies, que l’usuari assenyala amb finalitats comunicatives.

2. Símbols pictogràfics i ideogràfics: que mantenen una relació gràfica o conceptual amb l’element al que representen.

Sistema pictogràfic per a la comunicació assistida.

Adaptant el llenguatge a les necessitats de cada persona

17

El 2011, Jairo va incorporar un nou sistema de comunicació: un ordinador controlat per la mirada que segueix el moviment de l’iris i permet activar qualsevol icona de la pantalla. En aquest sentit, parpellejar o mirar fixament una icona, és com fer clic amb el ratolí. Se li va preparar una pantalla amb diversos símbols perquè pogués comunicar-se: quan parpellejava mirant un d’ells (icona), l’ordinador convertia un text escrit en un

missatge de veu. Jairo navega amb paciència per la pantalla fins a fer clic en la icona apropiada, i podem escoltar la seva veu electrònica.

Com és lògic, hi ha moments en els quals es desanima, però normalment, en Jairo es manté optimista i amb moltes ganes de viure i superar-se dia a dia. Això fa que la seva vida sigui el més normal possible, com la de qualsevol persona. |

Relat del Samuel. Germà del Jairo

Jairo va néixer amb un tipus de paràlisi cerebral anomenada quadriplegia espàstica, que l’impedeix controlar el seu propi cos. A causa d’aquesta discapacitat depèn per complet dels altres per fer coses tan senzilles com menjar, vestir-se i hàbits del dia a dia.

Jairo volia expressar els seus sentiments amb paraules, però l’única cosa que sortia de la seva boca eren sorolls. Encara que no pogués parlar, ens entenia i, poc després, ens vam adonar que Jairo movia els “ulls”. Quan no enteníem el que volia dir es desesperava, però quan aconseguíem esbrinar els senyals i li donaven el que demanava, Jairo somreia d’orella a orella. Era la seva manera de donar les gràcies.

Una terapeuta especialitzada en llenguatge, ens va aconsellar que quan ens comuniquéssim amb ell li fessin preguntes de “Sí” o “No” i poséssim les dues mans davant d’ell. Així, Jairo podria fixar la mirada en la mà dreta si volia dir que “Sí” o en l’esquerra si volia dir que “No”.

Per tot això, és esencial tenir presents tot aquests recursos alternatius, especialment en les persones amb discapacitat intel·lectual, doncs podem adaptar aquests suports en funció de la seva capacitat cognitiva i contribuir així a la millora de la seva qualitat de vida.

Les Noves Tecnologies de la Informació i La Comunicació estan cada vegada més presents en el nostre entorn i en les activitats pedagògiques, sobretot al sector de la discapacitat. En els darrers anys podem parlar d’un gran avanç en aquest sentit, amb la finalitat de fer més accessibles aquests recursos a la diversitat i utilitzar-los per facilitar la integració i la participació de persones amb discapacitat i/o necessitats especials. Un dels tant exemples que existeixen, és del de “Samuel”, que ho ha volgut compartir amb nosaltres a través d’una família del nostre centre, que té també dos familiars a la nostra residència que compten amb un sistema de comunicació adaptat a les característiques i necessitats de cadascun d’ells (plafons de comunicació).

“No hi ha límits, més que els que es posa un mateix”

Sistema pictogràfic per a la comunicació assistida.

“jairo, un exemple de superació“

18 cOmunIcAcIó-SAnT juST

Antonio López, director de l’escola d’educació especial Centre Pilot Sant Just

cOmunIcAcIó I AuTISmE

Entenem la comunicació com la capacitat de reconèixer l’existència i la presència d’un altre ésser humà. Des d’aquest punt de vista comunicar-se per nosaltres vol dir tenir la capacitat de transmetre a algú altre un desig, un fet, o qualsevol experiència viscuda.

En aquest sentit, la comunicació pretén:

1. Regular el comportament dels altres.

2. Mantenir relacions socials.3. Establir una atenció conjunta.

En les persones amb autisme el desenvolupament de la capacitat d’interacció i de comunicació està afectat des d’etapes primerenques de la vida, doncs el trastorn es ma-nifesta “obstaculitzant l’apre-nentatge d’habilitats de comu-nicació i de relacions socials.” Les persones amb autisme expe-rimenten una manca d’esquemes cognitius per entendre les relacions humanes i l’aparició d’habilitats co-municatives es dóna de forma par-cial però no de manera espontània, pel que el llenguatge no resulta la millor eina.

A l’escola Centre Pilot de Sant Just Desvern fa dos cursos que treballem en un projecte per famílies sobre ‘Estratègies per a l’estimulació del llenguatge i la comunicació en alumnes amb autisme’, basat en el Mètode Hanen, del que estem obtenint resultats molt satisfactoris.

OBjEcTIuS I PROcéS DE TREBAll

La iniciativa per l’estimulació del llenguatge i de la comunicació que hem dut a terme estableix reunions periòdiques d’una vegada al mes i d’una duració de dues hores. Aques-tes trobades suposen un espai per a que les famílies es coneguin i puguin compartir les seves expe-riències. En aquest sentit, el nostre propòsit és orientar-les i ajudar-les a trobar estratègies de comunicació pels seus fills.

Per això, al llarg de tot el curs es planteja: portar tasques a casa, bus-car solucions a situacions difícils de comprendre, tractar els conflictes que els generen certes situacions i parlar de les seves preocupacions, entre d’altres.

En termes generals el que es pretén es conscienciar i sensibilitzar als

familiars, promoure la intenció comunicativa i potenciar l’aten-ció conjunta i la reciprocitat en el procés comunicatiu.

L’objectiu fonamental és aportar als parents coneixement molt útil i pràctic en el dia a dia per fomentar les habilitats socials i comunicatives dels seus fills. Aquesta implicació és imprescindible per tirar endavant la tasca des de l’escola.

L’objectiu fonamental és aportar als parents coneixement molt útil i pràctic en el dia a dia per fomentar les habilitats socials i comunicatives dels seus fills. Aquesta implicació és imprescindible per tirar endavant la tasca des de l’escola.

cOncluSIOnS

Creiem fermament que treballar la comunicació té moltes dificultats i complexitats, però també és molt gratificant, fascinant i motivador. És per això que l’aplicació d’aquest programa per l’estimulació del llen-guatge i la comunicació, i l’aportació de noves investigacions, ens fa més comprensible i entenedor el com-portament i les actituds dels alum-nes amb autisme i trastorns de l’es-pectre autista. Com especialistes i

Estratègies per l’estimulació del llenguatge en persones autistesBasat en el programa Hanen “Más que palabras”,“Cada dia és una nova possibilitat.”

19

El PRImER PAS En l’EDucAcIó éS

cREuRE En l’AlTRE

AnTOnIO lóPEZ OlIVA

“ “

20 cOmunIcAcIó - SAnT juST

orientadors necessitem construir una bona comu-nicació que ens permeti avançar en les relacions humanes i de la mateixa manera volem compartir aquest aprenentatge amb les famílies per a que es con-

verteixin en en-tesos de la co-municació.

Per començar necessitem ob-servar i desco-brir com es rela-

ciona cada alumne amb el seu entorn. Això ens ajuda a reflexionar i enriqueix la nostra intervenció. Els nens aprenen de manera més efectiva quan els adults s’in-volucren en les activitats quotidianes i, tanmateix, moti-var-los a interactuar promou la seva comunicació.Tenint en compte el comentat, cal fer una intervenció prime-renca en la pràctica quotidiana de deixar-nos guiar pels interessos del nen i avivar l’espontaneïtat, per reforçar els intents de comunicació. És adient també treballar en ambients naturals, reals i funcionals, establir rutines i si-tuacions estructurades i utilitzar el premi com a recurs. El que intentem és treballar de forma individual amb cada alumne: escollint objectius de tipus funcional per a cada nen, presentant les coses de manera visual i pro-movent conductes comunicatives auto iniciades que no requereixen suport.

RESum DEl PROGRAmA D’ESTImulAcIó lInGüÍSTIcA

En definitiva, a través d’aquest projecte es vol respondre a les següents qüestions:

• Com establir la comunicació amb entre pares i fill.

• Quines coses motiven al fill a comunicar-se.

• Com fer de les activitats diàries una oportunitat per aprendre a comunicar-se.

• Com respondre al fill de manera satisfactòria.

• Com fer que el fill entengui a familiar i professionals.

Per dur a terme aquesta iniciativa els pares han de re-conèixer l’escenari del seu successor i l’estil de comuni-cació, així com identificar les coses que el motiven. El joc és un exemple per construir confiança i comunicació.

L’hora de menjar, l’hora del conte, l’hora del joc i l’hora del bany, són oportunitats de comunicació on es po-den fer servir diferent estratègies. Al final del desenvo-lupament del projecte, les famílies hauran practicat un conjunt d’habilitats socials i de comunicació que podran utilitzar amb el seu fill en les activitats diàries.

Per mesurar els resultats es fa una avaluació continuada tant de progenitors com de formadors sobre les expec-tatives del projecte. Tot això ens permet recollir noves propostes i adaptar-les a les necessitats de pares i fills. |

BIBlIOGRAfIA

• Col·lecció ‘Què puc fer’. Edicions de 6 a 12 anys. Editorial TEA.

• Cornago, A. (2012) ‘Manual teoria de la ment per a nens amb autisme’, Psylicon Edicions.

• Equip Lletreja (2008) ‘Els nens petits amb autisme. Solucions pràctiques per problemes quotidians.’ Editorial CEPE.

• Fern Sussman, ‘More than words’ (Més que paraules), mètode Hanen.

• Grandi Tremp, (2006) ‘Pensar amb imatges’.

• Howlin, P. (2001) ‘Mètodes d’intervenció comunicativa per a nens amb autisme.

• En A. Riviere i J.Martos ‘Autisme: comprensió i explicació actual. Madrid; APNA (pp 205-233).

• Howlin,P, Baron Cohen,S, Hadwin J. (2008) “Ensenyar als nens autistes a comprendre als altres” Editorial CEAC.

• Manolson, A. (2007) ‘Parlant...ens entenem els dos’, Una guia per pares sobre com ajudar als seus fills a comunicar-se. Editorial Pepper, J.

WEBS REcOmAnADES

• www.autismobata.com • www.aetapi.org• www.do2learn.com• www.deletrea.es• www.asociacionalanda.org• www.hanen.org

Necessitem construir una comunicació que ens permeti avançar en les relacions humanes

21SERVEIS EmPRESARIAlS - cET PROA-ESPluGuES

Al llarg de la nostra trajectòria, un dels objectius d’inserció sòcio-laboral ha estat l’ampliació i diversificació de l’oferta de serveis externs,

per tal de generar el màxim nombre de llocs de feina qualificats per a persones amb especials dificultats. Aquest sistema ens ha permès incrementar anualment la contractació de persones amb discapacitat.

Aquesta mesura va lligada a un estudi de mercat realitzat que ens ha permès observar que al voltant d’un 80% dels treballadors dels Centres Especials de Treball s’ubica en l’àmbit dels manipulats. En base a aquestes

observacions hem cregut adient i necessari apostar per créixer amb noves unitats de negoci enfocades a l’exterior: neteja, consergeria, pintura de mobiliari urbà, i transports, així com potenciar les seccions de jardineria i manteniment integral.

Tanmateix, l’experiència d’ampliació de serveis externs, es contempla no sols com una opció més de creació de llocs de treball i creixement productiu, sinó també com una possibilitat de millora de les competències i habilitats dels treballadors, en tant que suposa un canvi de funcions, un canvi de lloc de treball i una millora de la seva autonomia.

Renovant serveisCentre especial de treball Asproseat Proa-Esplugues

2014

A 31 de Desembre de 2014, el Centre Especial de Treball d’Asproseat Proa Esplugues comptava amb 26 treballadors/es amb discapa-citat intel·lectual o amb trastorn mental (amb un grau de discapaci-tat reconegut igual o superior al 33 %) i amb discapacitat física o senso-rial (amb grau de discapacitat reco-negut igual o superior al 65%).

2015

Durant aquest 2015 hem incorporat:

3 treballadors per reforçar l’àrea de manipulats del Centre Especial de Treball i 1 per millorar la prestació del nostre servei de transport.

9 treballadors/es per cobrir les noves necessitats generades per la implementació i ampliació del servei de neteja iniciat el 2014.

1 treballador per la prestació d’un nou servei de consergeria.

Els nous perfils són molt diversos i hem incorporat persones amb discapacitat sensorial.

Actualment el Centre Especial de Treball Asproseat Proa Esplugues compta amb 41 treballadors. |

EVOlucIó DElS TREBAllADORS 2014-2015

4 2

16

1 2 1

5

2

19

10

2 2

02468

101214161820

Consergeria Jardineria Manipulats Neteja Pintura Transport

Suma de treballadors 2014Suma de treballadors 2015

22 SERVEIS EmPRESARIAlS - cET PROA-ESPluGuES

professió: Treballa com a conserge a 2 escales de veïns de Sarrià situades una al costat de l’altre.

lloc de naixement: Molins de Rei

Edat: 34

En què consisteix la teva feina?

He començat fa poc. Mai havia fet de conserge. He volgut provar i me n’estic sortint força bé.

Tinc cura de les porteries. Amb els veïns hi ha bona relació, tot i que encara no els conec gaire.

Mantinc la porteria neta, escombro i frego, netejo vidres i porto la correspondència als veïns.

Què és el que més t’agrada?

Estar una mica pendent de tot. Quan els veïns em vénen a preguntar. M’hi fixo en qui entra i qui surt. M’agrada ajudar els veïns. Estic molt a gust.

L’altre dia vaig ajudar una veïna a portar les bosses. He de tractar els veïns de les 2 porteries.

M’agrada estar pendent quan ve la cartera a l’escala d’aquí o d’allà, i així li porto les cartes als veïns. Estic a l’aguait. M’agrada tenir el control.

Què feies abans de treballar a Asproseat?

He estat 6 anys a l’atur. M’ha estat molt difícil trobar feina. He anat tirant currículums i buscant per internet. Abans havia treballat de mosso de magatzem a Sant Feliu però l’empresa va tancar. He fet molts cursos: d’informàtica, de manipulador, m’he tret el carnet de carreter.

A l’Institut vaig estudiar un cicle formatiu de comerç però ho vaig deixar per treballar de mosso de magatzem. Al juliol em vàreu trucar per fer una feina de 15 dies al CET i ara estic aquí.

Entrevista a marc castellanoTreballador de la Fundació Asproseat Proa-Esplugues

Com ha canviat la teva vida des de que treballes amb nosaltres?

L’any passat per aquestes dates estava molt parat. Ara estic molt millor. No m’agrada estar parat. M’aixeco d’hora per anar a treballar perquè a mi em costa estar a casa a veure-les venir. Vull estar actiu per tenir més experiència. El tema econòmic no el miro tant. Visc amb els meus pares, però sense fer res no estic bé. Fer cursets està molt bé, però jo prefereixo treballar, aprendre un ofici i ja està.

En relació al treball, com et veus en el futur?

Treballant. Fent el que faig ara o trobant alguna altra feina que m’agradi. Ara estic aquí i m’agrada. Ja veurem com va tot. Com estaré d’aquí 20 anys, no ho sé. De moment aquí estic bé. |

” “ m’AGRADA AjuDAR ElS VEïnS. ESTIc mOlT A GuST

“

23

Q uins perfils es contracten al Centre Especial de Treball d’Asproseat?

El perfil predominant és el de persones amb discapacitat intel·lectual, tot i que també contractem a persones amb discapacitat física. En els darrers 4-5 anys hem incorporat a persones amb discapacitat sensorial auditiva que provenen d’empresa ordinària, però que pel context de crisi econòmica han acabat accedint al Centre Especial de Treball.

Es tracta d’un col·lectiu que, malgrat puguem pensar que la seva principal dificultat és comunicar-se, també pateix més afectacions. La discapacitat auditiva comporta dificultats en la relació.

Com és la relació entre els diferents col·lectius que conviuen al CET?

En general la relació es bastant bona, tot i que a vegades poden tenir dificultats entre ells a l’hora de comunicar-se i d’entendre’s. No obstant, la majoria són bastant conscients i tolerants, doncs accepten que una persona tingui unes capacitats i/o limitacions diferents.

En què consisteix el procés d’integració en un CET?

El primer pas és valorar el tipus de discapacitat que té, i segons això es determina si és un perfil de CET. La treballadora social fa el primer contacte amb la família i amb la persona candidata i porta a terme una entrevista semi dirigida on es fa un anamnesi per conèixer a la persona i el seu recorregut. Un cop recollida aquesta informació se li explica el funcionament de tot el procés, així com les condicions i objectius de treballar en un Centre Especial de Treball.

El segon pas és establir una data per fer una prova laboral, que consisteix en un itinerari de la persona en diferents llocs de treball per valorar les seves capacitats. Per altra banda, es realitza una valoració psicològica que ajudi a determinar els seus trets de personalitat i les seves motivacions. També es té en compte quina ha estat la seva experiència prèvia, la visió que té del treball i de les normes, i si tot encaixa es fa la incorporació i l’acoblament.

Durant aquest període inicial és important situar a la persona en l’entorn laboral i en el funcionament

de la casa, i que conegui quines són les responsabilitats de cadascú i com pot gestionar les dificultats. El CET és un lloc molt gran i hi ha persones que venen d’estar a casa i de només relacionar-se amb el pare i la mare. Es per això que ajudar-les en aquesta transició és molt necessari.

Com viuen aquesta integració les persones amb discapacitat?

Les persones amb discapacitat intel·lectual que no s’han integrat a l’empresa ordinària sempre diuen que aquí s’hi troben bé. D’alguna manera el fet que els acceptis fa que es sentin còmodes. Jo sempre els hi dic que no ha de ser fàcil la situació en què es troben, però tothom té limitacions i el fet de comprendre-les i acceptar-les sovint ajuda.

Quina és la funció d’una psicòloga USAP?

La meva funció és ajudar a que la persona s’integri en tots els sentits. Sense els altres, la meva figura és complicada. Jo sempre dic que els monitors són els meus ulls, perquè són les persones que més informació em poden donar.

l’entrevista a míriam BastosPsicòloga de la Fundació Asproseat Empresa i Treball

SERVEIS EmPRESARIAlS - l’EnTREVISTA

En aquest sentit col·laboro amb ells en l’elaboració d’un itinerari d’integració laboral que identifiqui els aspectes que el treballador ha de millorar a nivell individual.

Entenem que a través de la integració laboral la persona amb discapacitat aconsegueix una integració social més plena. El treball no només es treball, es molt més que això: a la feina s’aprenen hàbits, comportaments, pautes de relació...i tot això és necessari en el dia a dia.

Quin és el context sociolaboral de les persones amb discapacitat i/o amb especials dificultats?

Són persones que encara tenen més dificultats per trobar feina. Crec que en general hi ha poc coneixement i es té una imatge errada de la discapacitat.

S’ha de continuar treballant per a que empreses ordinàries obrin les portes a aquest col·lectiu i els doni la possibilitat de treballar amb feines adaptades; pel que és important la sensibilització, que vinguin a Centres Especials de Treball a conèixer in situ què poden fer les persones amb discapacitat. No totes les feines les poden fer, però són persones molt bones per dur a terme activitats rutinàries, que n’hi ha moltíssimes a la vida i a tots els sectors. Quan tenim visites es sorprenen de les seves capacitats.

Pel que fa a la situació familiar és delicat, hi ha famílies que són molt protectores i això no facilita que la persona pugui aprendre a

desenvolupar-se. D’altres, en canvi, tenen un nivell d’exigència molt alt que la persona no pot assumir.

El terme mig és el més difícil d’aconseguir. El millor és estar al costat de la persona, donar el suport quan el requereixi. Però saber fins a on tensar la corda és a vegades on escau la dificultat.

Com és la seva evolució en el Centre Especial de treball?

Hi ha persones que venen amb una experiència prèvia i s’adapten amb més facilitat i d’altres que no han treballat mai i van evolucionant.

Hi ha una operària aquí que treballava en un supermercat i que havia estat a diferents feines però no s’adaptava. El procés d’integració al CET va ser difícil perquè arribava tard i vam haver de treballar molt amb ella. No obstant, ara quan la veig penso en l’evolució tant positiva que ha fet: té la seva feina, es relaciona, doncs quan va entrar aquí pràcticament no parlava amb ningú. Ara la veus contenta i això és molt gratificant.

També hi ha casos, però, on observes un deteriorament. Aquí també resideix la nostra feina, en detectar-lo, informar i veure com pot millorar.

El que valorem molt al CET és la capacitat de la persona i el que intentem és potenciar-la. Si tu veus que té habilitats per fer una tasca cal motivar-la perquè per ella és molt enriquidor. Hi ha qui et diu: “Em posen aquí perquè ho faig molt bé”.

Com afecta aquesta inserció laboral en la seva vida personal?

Per algunes persones la feina és la seva vida. Molts pares ens diuen que els seus fills no sortien de casa i des de que van al Centre Especial de Treball tenen amics, de tant en tant surten, els veuen més independents, més madurs i responsables... Inclòs quan estan de vacances o de baixa per algun motiu, molts venen a veure als seus companys.

És molt més que una feina per ells. De fet Asproseat treballa també pel seu oci, perquè facin activitats, sortides, esport, i en definitiva, per millorar la seva qualitat de vida. El treball forma part de la seva vida perquè el viuen molt, però no només per la tasca que desenvolupen, sinó per les relacions que estableixen. Hi ha gent que hem contractat per un temps puntual i quan tornes a trucar a la família et diuen: “Ostres que bé, ho estàvem esperant perquè està molt més content quan treballa.” Aquesta és una part bona perquè aportes un moment de felicitat tant a l’usuari com a la família, que a més de poder fer la seva activitat normal, se sent satisfeta sabent que la persona està atesa en tot moment.

La feina estructura molt. El fet d’anar a treballar fa que hagin d’adquirir hàbits: aixecar-se, agafar un transport públic, fitxar, organitzar la taquilla...Veus com fan servir Facebook, Whatsapp… i els ajudes quan ho necessiten. El fet d’atrevir-se a demanar ajuda fa que visquin més la vida. Pots passar per sobre d’ella o estar dins. |

SERVEIS EmPRESARIAlS - l’EnTREVISTA24

“ éS mOlT méS

quE unA fEInA

PER EllS

“

25

2626

éS DEl TOT ImPOSSIBlE TREBAllAR En AquEST SEcTOR SEnSE unA VERITABlE ImPlIcAcIó PROfESSIOnAl I HumAnA

“ l’entrevista a josé maría Álvarez Secretari General UGT de Catalunya

“

SERVEIS EmPRESARIAlS - l’EnTREVISTA

27

Q uina és la seva impressió després d’haver visitat els centres d’Asproseat?

En visitar el Centre de Teràpia Ocupacional de Marina, el primer pensament que he tingut ha estat: “aquest treball és, sense cap mena de dubte, vocacional. És del tot impossible treballar en aquest sector sense una veritable implicació professional i humana.”

Quina visió té del Centre Especial de Treball (CET) i en concret sobre el treball de les persones amb especials dificultats d’inserció laboral?

És una oportunitat. Si per una persona amb totes les capacitats el treball suposa una part molt important de la seva vida, per a les persones amb discapacitat o diversitat funcional segurament es tracta d’un aspecte vital.

Opina que hi ha una diferència substancial entre l’activitat dels professionals del CET i la dels professionals del Centre Ocupacional que pugui justificar una regulació diferenciada de les seves condicions laborals?

Penso que es planteja un tema delicat, és necessari aclarir que la regulació dels centres a nivell de l´administració ja es diferent; el Centre de Teràpia Ocupacional pertany al Departament de Benes-tar Social i Família i la part dels professionals del Centre Especial

de Treball pertany al Departament d’empresa i ocupació. També es cert que una part important sempre ha estat regulada de la mateixa mane-ra perquè aquestes entitats oferien els dos serveis, motiu principal pel qual es troben dins del mateix Con-veni Col·lectiu.

Ara que s’aproximen eleccions en tots els àmbits: municipal, autonòmic i estatal; Quin és el paper que vostè considera que haurien de jugar, tant en l’economia com en la cohesió social, les entitats del Tercer Sector?

De forma ben clara, treballar en pro de les persones, especialment defensar a les persones amb especials dificultats.

Fa 5 anys que no signem un Nou Conveni de Tallers. Que creu que està mancant, per totes bandes, per poder assolir aquest acord?

El moment és especialment complicat, la situació d´aquests últims anys no ha contribuït gaire en facilitar aquesta negociació Per a nosaltres es tracta d’ un sector amb salaris baixos en relació a la tasca que es desenvolupa als centres, i per la importància de protegir als més febles, les persones amb discapacitat. Des de la UGT sempre hem demostrat, però, la voluntat d’ arribar a acords i no perdem de vista mai el nostre anhel de posar seny en la negociació col·lectiva.

Al seu parer, quins són els reptes de futur hauran d’afrontar les entitats del Tercer Sector?

Ser capaços de convèncer a l’administració que sou més necessàries que mai, i defensar i dignificar les condicions de les persones ateses i dels treballadors i treballadores, doncs entre tots esteu fent una tasca encomiable.

Les entitats com les nostres han aguantat molt més la crisi que les organitzacions mercantils. A què creu que és degut?

Estic convençut que es tracta d’ un sector on tothom hi posa molt de la seva part. I sobretot, i això s’ha de destacar, els treballadors i les treballadores que veuen a les seves entitats d’una altra manera, per la implicació que tenen amb les perso-nes amb discapacitat i per la seva vocació i professionalitat en la seva tasca diària.

El 2014 el Govern català va crear el Consell de la Discapacitat de Catalunya. Quines coses positives creu que pot aportar aquest òrgan de participació?

Els òrgans de participació són del tot necessaris, formen part de la concepció d’un estat democràtic, però el més important es que algú els escolti, perquè en cas contrari, aquest treball, aquesta feina tan professional sembla que es pugui llençar a la paperera. |

28 ART-cO 1981 I lA mARInA

través de la qual es treballen les necessitats de cada pacient.

Les dites populars no són científicament exactes però normalment mai deixen d’amagar un principi de realitat. Si parlem de música, podem trobar dites com “qui canta el seu mal espanta” o “la música amansa les feres”, deixant entreveure que aquest art té unes característiques que el fan ben especial.

Als Centres Ocupacionals 1981 i La Marina la música fa camí amb nosaltres, i tanmateix, ens nodrim de les seves propietats. Ara fa més de 10 anys que vam organitzar un concert a l’estiu al Centre Ocupacional 1981 amb la col·laboració d’alguns professionals. Des de llavors la presència de la música ha estat continuada.

Dels Concerts d’Estiu se n’han fet diverses edicions, que han evolucionat cap a un major protagonisme de les persones

Oriol Cortadellas i Morera. Educador del Centre Ocupacional 1981

Des dels pobles més antics de la prehistòria fins a l’actualitat, es reconeix la influència de la

música en les diferents civilitzacions, on s’ha utilitzat per diverses finali-tats. Sovint com a font medicinal, d’altres per raons més espirituals i en nombroses ocasions, com un element més d’acompanyament per gaudir del moment.

A dia d’avui entenem la musicoterà-pia com el recull de la saviesa de la humanitat entorn al poder de la mú-sica, així com tots els coneixements i mitjans científics actuals sobre l’aplicació de les qualitats d’aquesta disciplina en els humans.

Tot i ser un ús professional relati-vament modern, la musicoteràpia està present en nombrosos àmbits i es vincula fàcilment a altres profes-sions, a través de la creació d’equips de treball multidisciplinaris en salut mental, educació especial, tercera edat o desenvolupament prenatal, entre d’altres.

En l’actualitat, gràcies a musicoterapeutes que treballen en hospitals, per exemple, podem

Amb l’aplicació de la música els productes anestèsics poden arribar a disminuir fins a un terç

música i musicoteràpia

“lA múSIcA éS

lA mEDIcInA DE l’ànImA”PlATó

constatar amb rigor mèdic la influència que exerceix un estímul musical/sonor sobre un individu, en funció de si s’accelera o es ralenteix el seu pols. S’ha observat també que amb l’aplicació de la música, els productes anestèsics que s’utilitzen per a intervencions quirúrgiques poden arribar a disminuir fins a un terç. D’aquesta manera podríem afirmar que entre les seves propietats la musicoteràpia pot ajudar a reduir el grau d’ansietat i d’angoixa previ a una operació mèdica.

Com una mostra evident dels bons efectes de la teràpia musical, el Dr. Pere Berbel va llegir recentment la seva tesi doctoral “L’ eficàcia de la teràpia musical vs diazepam per disminuir l’ansietat preoperatòria”, a la Facultat de Medicina de l’Hospital del Mar .

Quan es parla de musicoteràpia és important identificar quin paper fa la música. La música en musicoteràpia és el “vehicle” per treballar uns objectius terapèutics concrets. La seva implementació no persegueix ni finalitats pedagògiques (el musicoterapeuta no ensenya educació musical), ni finalitats estètiques (no es realitzen judicis de valor artístic sobre les produccions sonores). La Música en aquest cas només s’utilitza com una eina, a

29

usuàries. S’ha renovat la programació donant un pes clau a les arts en general i cada any s’ha inclòs la música com una de les opcions que els usuaris poden escollir. S’ha participat també en diverses edicions dels Tallers Musicals per a persones amb diversitat funcional que ofereix l’Obra Social “la Caixa” al Caixa Fòrum de Barcelona. La música ha anat tenyint de notes la realització d’activitats extraordinàries molt celebrades com: l’exposició 4RTS 2CO, l’entrega de premis del concurs literari Joan Maragall

d’Asproseat, l’espectacle musical “Trobant a Verdi” i enguany formant part del projecte “Educa amb l’art al teu Centre” de l’Auditori de Barcelona.

Volem que la música ens segueixi acompanyant, perquè, com dèiem, “qui canta els seus mals espanta” i, en la situació social en que ens trobem a dia d’avui, viure sense por és el primer pas per gaudir d’una bona qualitat de vida. |

30 BREuS

1a jornada de famílies a Santa Susana

Carlota García. Treballadora Social.

Amb l’objectiu de compartir tot allò que ens inquieta en un present i futur, el cap de set-

mana del 16 i 17 de maig vam orga-nitzar la Primera Jornada de Famílies al municipi de Santa Susana.

Aquesta trobada va comptar amb la participació de 128 usuaris i famílies i va representar un espai de debat molt profitós per extreure conclusions entorn problemàtiques comuns que afecten el món i l’entorn de la discapacitat intel·lectual, juntament amb solucions i millores per fer-ne front.

Assemblea General

A mb una clara aposta per la comunicació i la innovació, l’acte central de l’entitat s’ha celebrat aquest any el dia 23 de Maig al Centre Cultural Santa Eulàlia, i ha comptat amb la participació de 49 socis presents

i 14 vots delegats.

El Sr. Mauricio Ruiz, en la seva qualitat de president, va iniciar l’Assemblea amb un discurs encoratjador que posava de manifest totes les activitats i progressos que han tingut lloc en aquesta etapa, tot agraint l’esforç dels qui ho han fet possible. Tanmateix, Ramon Vives, director general de l’entitat, va posar èmfasi en tot l’empeny de la Junta Directiva i els professionals per tirar endavant infinitat de projectes malgrat la situació de crisi econòmica.

Un altre dels aspectes que s’han destacat ha estat l’evolució en el disseny dels suports i canals de comunicació, i en aquest sentit s’ha dut a terme la presentació de la nova web de l’entitat.

També vam comptar amb la presència Núria Marín, l’Alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, que ens va donar tot el seu suport en la consecució dels objectius de l’entitat.

De ben segur que seguirem treballant per poder seguir compartint aquesta carrera de fons per garantir la màxima integració de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Gràcies a tots els que vau ser presents! |

Breus

És un orgull comunicar-te que, en la nostra aposta permanent per la qualitat i l’eficiència dels

serveis que oferim, hem obtingut el Segell d’Excel·lència Europea 300+ que concedeix AENOR.

Seguim assolint fites en el camí cap a l’excel·lència gràcies al suport i la col·laboració de tots els qui, com tu, depositen diàriament la seva con-fiança en nosaltres.

Amb tu sumem.

El debat va consistir en 2 taules rodones, una representada per 6 usuaris i l’altre composada per 6 familiars, ambdues dinamitzades per Angeles Ponce, treballadora social.

Més enllà del valor d’unes jornades molt productives, el cap de setmana va representar un temps essencial que compartir conjuntament al voltant d’activitats de lleure: un agradable passeig per la costa del poble, un bon berenar, estones aquàtiques a la platja i la piscina i grans dosis de ritme al son dels balls que organitzava l’hotel on ens allotjàvem.

No podíem sinó marxar amb una deliciosa sensació i desitjant repetir experiència en la propera trobada de famílies i usuaris. |

31

Voluntariat American School

Des de fa un parell d’anys, al centre ocupacional d’Asproseat Proa-Esplugues es realitza una activitat conjunta amb un grup de voluntaris

de l’Escola Americana.

Durant aquest curs, amb una freqüència de 15 dies, els voluntaris del centre americà s’han traslladat a les nos-tres instal·lacions per elaborar juntament amb els usua-ris del centre ocupacional un mural que està ubicat en una de les de les parets del pati, al costat de l’hort. Per dur-lo a terme, hem treballat diferents aspectes i mate-rials que ens han ajudat a potenciar la nostra creativitat: el fang vermell, els colors, les formes...

Però, més enllà de donar sortida al nostre esperit crea-tiu, l’essencial ha estat trobar un espai de col·laboració entre dues entitats veïnes que, tot i tenir diferents finali-tats, s’ajunten per donar forma a un projecte fruit d’uns valors compartits.

Aquest espai no només serveix als integrants per a que es coneguin i posin en comú les seves vivències i emo-cions, sinó que a la vegada és un mitjà per posar en va-lor l’esforç i les capacitats de cadascun dels participants. D’una banda, uns prenen consciència real que hi ha col·lectius que presenten dificultats i, de l’altra, s’acce-deix a un espai de realització i satisfacció personal que neix de compartir i ampliar experiències.

Així doncs, per als usuaris amb discapacitat intel·lectual aquesta activitat representa:

• Donar a conèixer les seves qualitats com a persones, més enllà de la seva discapacitat.

• Sentir-se orgullosos del seu paper, en assolir un cert reconeixement per la tasca realitzada.

• Ampliar experiències interpersonals. |

nou mitjà de transport sostenible

Aquest mes de juny hem incorporat un camió Iveco amb capacitat per a transportar fins a 7 palets en pis. Amb aquest nou vehicle hem

generat un lloc de treball per a una nova persona amb discapacitat i podrem fer front a les necessitats de transport del grup. El nou mitjà de transport té com a novetat que està propulsat per Gas Natural Vehicular, el que suposa una disminució de l’emissió de gasos contaminants com: monòxid de carboni ( CO ) , hidrocarburs (HC) i diòxid de carboni (CO2), respecte als emesos amb gasolina i altres combustibles. D’aquesta manera es contribueix a la reducció de malalties respiratòries i a disminuir l’efecte de l’escalfament global, alhora que es redueix en costos de manteniment, en tractar-se d’un sistema de combustió més net.

Tenim prevista la renovació del 100% del parc mòbil, apostant pel respecte al medi ambient amb la utilització d’energies sostenibles. |

En memòria de... TOT EL NOSTRE RECOLZAMENT I ESTIMA A LES FAMÍLIES DE:

Salvador Pastor, Rafael Marín, Consolación Ramírez,Carmen Oliva y Yolanda Almela.

A la vida, el que de vegades sembla un final, és realment

un nou començament.

ASPROSEAT AGRAEIx lA cOl·lABORAcIó DE:

Segueix-nos a:

La marca d’il·luminació socialment responsable de la Fundació Asproseat Empresa i Treball presenta la seva nova col·lecció:

Descarrega’t el catàleg a: www.ferrumplus.net

ACASO

lOTERIA:Ja els pots adquirir les butlletes de la loteria d’enguany a la recepció dels nostres serveis.

Els números triats són:

69.852 i 98.986 Et desitgem molta sort!

facebook.com/asproseat

twitter.com/asproseat

linkedin.com/company/asproseat

youtube.com/asproseat

www.asproseat.org