43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA

43.- Afusellaments 3 maig 1808 FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES

Història de l’art

IES Ramon Llull

Maria Assumpció Granero Cueves

Retrat de Vicente López (1826)

43 ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814)

FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828)

MUSEU DEL PRADO. MADRID

1v

FITXA TÈCNICA (documentació general)

1v (2013, juny)

Catalogació i anàlisi formal Títol Els afusellaments del 3 de maig de 1808

Pintor Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828)

Cronologia 1814

Estil Neoclàssic – romàntic (però Goya és

difícilment classificable)

Localització actual Museu del Prado (Madrid)

Tècnica i suport Oli sobre tela

Dimensions 2’68 x 3’47 m

Tema Encàrrec del govern de la Regència de les

Corts de Cadis, pintat per Goya el 1814.

Segons paraules del propi pintor: “Para

perpetuar las más heroicas i notables hazañas

de nuestra gloriosa insurrección contra el

tirano de Europa” (Napoleó).

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)

1.1.- COMPOSICIÓ

1.2.- ELEMENTS PLÀSTICS

1.3.- LLUM I COLOR

2.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)

3.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)

4.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)

4.1.- BIOGRAFIA I FORMACIÓ

4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES

a.- Pintures de gènere o costumistes

b.- Retrats

c.- Pintures religioses

d.- Pintures de la guerra d’Independència

e.- Pintures negres

f.- Gravats

4.3.- TÈCNIQUES I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA SEVA OBRA

ÍNDEX

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 1.1.- COMPOSICIÓ

Davant d’un escamot (pelotón) d’execució de soldats francesos (devastador i

símbol d’opressió), que dispara i ha matat, es troba un grup de patriotes

(innocència), que s’enfronta amb la mort.

Al fons es veuen edificis de la ciutat, en la penombra de la nit. Hi destaca,

possiblement, la Caserna del Conde-Duque i, també, apareix la muntanya de Príncipe

Pío, realitzada amb pigmentacions de taques de color.


Caserna del Conde-Duque Muntanya de Príncipe Pío amb

pigmentacions de taques de color


La COMPOSICIÓ està articulada en dos grups. Els que han estat o van a ser

executats, col·locats en front dels seus executors en actituds molt diverses,

i els executors.

Van a ser executats

Han estat executats

Esperen per ser executats

Executors

Els executors col·locats en filera,

formant una diagonal, d’esquena a

l’espectador, tots iguals, exèrcit ben

format, sense rostre.



La llum del terra reforça la

separació dels dos grups.

En el grup de les víctimes trobem un agrupament en tres fases:

a) Els ja afusellats, grup de presos ajusticiats i tombats pel terra, en primer pla.

b) Els que estan a punt de ser ajusticiats, grup davant del paredó (on es troba el de camisa blanca i

braços en alt).

c) Els detinguts dirigint-se a la mort (caminen cap al paredó).


c) Detinguts dirigint-se a la mort.

b) Grup davant del paredó.

a) Presos ajusticiats i tombats pel terra.


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 1.2.- ELEMENTS PLÀSTICS

- GAMMA CROMÀTICA reduïda: colors ocre, negre, blanc, groc, vermell (sang).

- Colors freds a la part dreta.

- Colors càlids a la part esquerra.

ocre

negre

vermell (sang)

ocre

ocre groc

blanc

negre

ocre

- La TÈCNICA es caracteritza per la llibertat en la PINZELLADA vigorosa o

furiosa i solta, poca importància del dibuix.

- La PINZELLADA llarga i oberta potencia el dramatisme.

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 1.2.- ELEMENTS PLÀSTICS


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 1.3.- LLUM I COLOR

LLUM: El quadre està il·luminat pel fanal (farol) col·locat en terra, és

l’únic focus de llum, que incideix directament en el grup de

patriotes i, també, per una llum lúgubre d’alba, que tot ho inunda.

La il·luminació se centra, sobretot, en el personatge de

l’esquerra amb camisa blanca i els braços oberts, que

accepta la seva mort i desafia l’escamot, convertint

aquesta figura en el centre d’atenció.


La resta de personatges es distribueixen al seu voltant.

Els COLORS es veuen potenciats o apagats, segons els hi arriba la llum. En

conjunt, el CROMATISME és més bé esmortit, poc precís, i tan sol trenca

aquesta tonalitat la irrupció més brillant de la figura en els braços oberts.


brillant

En el costat dret dominen les masses compactes de colors foscos barrejats

amb el negre. Tot i que els afusellaments foren de dia, Goya prefereix la nit o

el trenc d’alba per emfatitzar el drama.


negre

foscos


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) L’obra de Francisco de Goya y Lucientes, Els afusellaments a la muntanya del Príncipe Pio,

és una font històrica dels afusellaments de patriotes, el 3 de maig de 1808, i de la duríssima

repressió de les tropes franceses contra els madrilenys, que s’havien aixecat contra ells.

Caserna del Conde-Duque.

2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)

L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, a on es veu la caserna

del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició.

Muntanya del Príncipe Pio de Madrid.

És una pintura a l’oli (2’68 x 3’47 m), que forma una sèrie amb el quadre El 2 de maig o La

càrrega dels mamelucs. Aquesta obra, juntament amb La càrrega dels mamelucs,

constitueix un encàrrec del govern de la Regència de les Corts de Cadis, que se li va fer a

Goya el 1814. Segons paraules del propi pintor: “Para perpetuar las más heroicas i notables

hazañas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa” (Napoleó).



Amb dues obres són quadres patriòtics i de pintura històrica, que va

realitzar després del retorn de Ferran VII a ocupar el tron, en 1814, que es

complementen i recorden l’horror i les tristes visions de la guerra, i

corresponen a la seva tercera època pictòrica.

La càrrega dels mamelucs

El 2 de maig de 1808

43 ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814)

FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828)

MUSEU DEL PRADO. MADRID

1v

3.2.- Quadres

patriòtics o pintura

històrica

3.- TERCERA ETAPA:

GUERRA DEL FRANCÈS

I RETORN FERRAN VII

(1808-1819)


El quadre és una INSTANTÀNIA de la nit del 2 al 3 de maig de1808, quan els soldats

francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla,

en represàlia a la revolta del 2 de maig a Madrid, i que representà l’inici de la Guerra del

Francès o Guerra de la Independència Espanyola (que obrí el sexenni revolucionari,

1808-1814, Juntes d’Armament i Defensa, Guerrilles, Corts de Cadis, “La Pepa”).

2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) Més que una obra que perpetuí el fet de la insurrecció nacional, Goya ens llega un

testimoni antibèl·lic, que denuncia la crueltat i la barbàrie; lluny del tractament heroic

i grandiloqüent de la pintura històrica d’altres èpoques, és com un document d’un

reporter fotogràfic, que utilitza els seu objectiu per denunciar les atrocitats.


El grup de les víctimes és heterogeni i el quadre plasma les distintes

reaccions dels personatges que van a ser afusellats, cada persona

s’enfronta amb la mort de distinta forma.

Al centre, l’home que destaca, per la camisa blanca i el calçó groc, de la

resta de companys, vestits amb vestimentes brunes (“pardas”) somortes

(mortecinas), com un valent obre els seus braços i...,


..., com un valent obre els seus braços i..., aixeca el cap amb mirada

desorbitada, en defensa de la llibertat de la seva pàtria.


Mira amb desafiament i orgullós sembla

increpar o que s’enfronti als seus

executors, als seus botxins (“verdugos”).



Abans de ser afusellat adopta la postura de

Jesús Crist en la creu.

És símbol del nou redemptor laic, que lluita per

la Constitució i les revolucions burgeses en

l’Europa conservadora de la Restauració.

Groc i blanc són símbols heràldics

del Papa i simbolitzen l’Església.


2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) En primer pla i en terra, jeuen (yacen) els cossos

amarats (“empapados”) en sang dels cadàvers

dels ja executats, que completen la visió tràgica

de l’escena.


L’home mort al terra

reprodueix el gest

dels braços oberts.

2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) Es troba sobre un bassal de sang i en un

escorç marcat, cosa que accentua el

dramatisme.

Els que esperen ser executats mostren

actituds diverses: un es tapa la cara i els

ulls no volent ni veure el seu propi rostre;

altre les orelles; el monjo resa; un altre mira

l’escena, també desafiant...



Tots mostren reaccions molt humanes

(ràbia, desesperació, horror, impotència...).


L’escamot d’execució, que forma un bloc compacte amb les baionetes

calades, situat en la penombra, d’esquena i ocultant les cares (són com

autòmats sense rostre), cosa que dóna a entendre que no són culpables,

únicament obeeixen ordres.

Els executors representen el caràcter

anònim de la màquina de guerra, que

tant havia criticat Goya.

Tots s’inclinen cap endavant seguint el

canó dels fusells, com ninots tràgics.



Tot i que els personatges tenen una fisonomia, una expressió, i realitzen uns

gestos determinats, al pintor el que li interessa és el conjunt.


El contrast entre l’escamot i els gestos patètics de les víctimes, la

proximitat entre víctimes i botxins contribueix a crear la idea de violència i

accentua la força dramàtica de l’escena.


L’únic focus de llum, als peus dels soldats, il·lumina els autèntics

protagonistes del quadre, el poble, els patriotes, els herois de la insurrecció.

És com UNA METÀFORA DE L’ASSISTÈNCIA DIVINA ALS REPRESALIATS.


És una obra de maduresa. La seva intensitat expressiva convertí Goya en un

precursor del ROMANTICISME, transcendeix la plasmació d’un fet concret per crear

una TELA COMPROMESA AMB LA DEFENSA DE LA LLIBERTAT I L’HEROISME.

Aquesta obra ha estat SÍMBOL DEL PACIFISME I L’ANTIBEL·LICISME

DE LA HUMANITAT FINS AL GUERNIKA DE PICASSO.

54 GUERNIKA (1937)

PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)

MUSEU D’ART REINA SOFIA. MADRID

1v


Goya supera el caràcter narratiu per dotar de valor universal un episodi particular.

El pintor aragonès denuncia la

guerra i l’invasor francès, com ja

havia fet en els seus gravats: Els

desastres de la guerra (1810-1812).


GRAVATS

“ELS DESASTRES DE LA GUERRA” (1808-9 i 1811)

Esto es peor En Els desastres de la guerra (1810-1812), Goya recollí

l’herència dels martiris de sants, propis de la tradició del

BARROC, usant el clarobscur per accentuar el dramatisme.

El sueño de la

razón produce

monstruos

La imatge heroica pròpia del

NEOCLASSICISME s’uneix amb el NOU

ROMANTICISME, on es busca reflectir la

lluita per la llibertat.



Tant aquest quadre, com la seva parella, van rebre crítiques dispars al llarg

del temps. Després de la seva exhibició a l’aire lliure amb motiu del retorn de

Ferran VII, es van emmagatzemar durant un llarg període, i se sap que cap

al 1850, es guardaven al Museu del Prado, però no s’exhibien.

El pintor José de Madrazo, director del

museu, va arribar a dir que eren obres de

discutible execució, molt inferiors als retrats

més famosos de l’artista. No va ser fins unes

dècades després, amb l’apogeu del

romanticisme i l’impressionisme, quan

aquestes pintures van adquirir fama mundial.


Autoretrat de José Madrazo, c. 1840 (Museu del Prado).

Restauració 2008

El quadre fou restaurat en 2008,

en commemoració al 1808 (als

200 anys dels esdeveniment).


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

3.- JUSTIFICACIÓ ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)

L’estil de Goya s’inspirà en les obres de Velázquez, principalment pel que fa a la

perspectiva, la llum, la llibertat del seu pinzell… com veiem a “Las Meninas”.

41

LAS MENINAS O LA

FAMÍLIA DE FELIP IV

(1656)

DIEGO RODRÍGUEZ DE

SILVA I VELÁZQUEZ

MUSEU DEL PRADO.

MADRID

2v

F

A

M

Í

I

L

I

A

C

A

R

L

O

S

I

V

Francisco de Goya y Lucientes

La família de Carles IV (1800)

Oli sobre tela (280 x 336 cm)

Museu del Prado, Madrid, Espanya

(FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013)

La Maja nua

(1799-1800)

Oli sobre llenç

(97 x 190 cm)

Museu del Prado, Madrid

Maja nua


Abans de la “Maja desnuda”, l’únic antecedent de nu femení de la

pintura espanyola era la “Venus del mirall” de Velàzquez.

La “Maja nua”

i la «Maja

vestida»

El pintor col·loca la cara del mirall difuminada, per així reflectir el cos nu de la dama que el

marquès estimava. Existeixen nombroses referències del tema d’aquesta l'obra: Rubens,

Ticià, Giorgione i, fins i tot, Miguel Ángel.

Diego Velázquez

Venus del Mirall (1649-51)

Oli sobre llenç (122 x 177 cm)

National Gallery, Londres

La Venus del mirall

6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660)

Però el sevillà els supera a tots i col·loca a una dona de bellesa palpable, de carn i ossos,

ressaltant encara més la carnació gràcies al contrast amb el drap blau i blanc, o el

cortinatge vermell que dóna gran càrrega eròtica a la composició.


Velázquez.

El Primo

La Venus del mirall

Diego Velázquez

Venus del Mirall

(1649-51)

Oli sobre llenç

(122 x 177 cm)


Possiblement, això va provocar que una sufragista anglesa, el 1914 clavés set punyalades

amb ganivet al quadre, que a penes es noten.


Diego Velázquez

Venus del Mirall

(1649-51)

Oli sobre llenç

(122 x 177 cm)


Fa la sensació que l'artista ha sorprès a Venus mentre Cupido, resignat, sosté el mirall on

es reflecteix el rostre de la bellesa, tot ique el que hauríem de veure seria el cos de la deessa.

Quant a la tècnica, cal destacar com el pintor utilitza una pinzellada solta, que produeix la

sensació que entre les figures circula aire, la famosa atmosfera de Velázquez.



De Rembrandt va rebre influència sobretot en el gravat, però

també en la perfecció del joc de clarobscur, com veiem en la

meitat esquerra de “La Família de Carles IV”.

Altre aspecte que tenen en comú és el seu interès pels autoretrats.

També comparteix la voluntat realista, naturalista, que l’apartà de

l’idealisme neoclàssic.


Influències posteriors de Goya, per exemple en Édouard Manet: “Execució de

l’emperador mexicà Maximilià a Querétaro” (1867); i en Pablo Ruiz Picasso: “Massacre

a Corea” (1951).

Execució Maximilià Éduard Manet

L’execució de l’emperador mexicà Maximilià a Querétaro

el 19 juny de 1867 (1868-69)


És una constant, tant a l'obra de Goya,

com a la de Manet i en la de Picasso,

les forces de l'opressió es troben a la

dreta, mentre que les o la víctima es

troben a l'esquerra.

1867. L’execució de l’emperador mexicà Maximilià.

Édouard Manet

Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els

afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid (1814). Goya

1951. Matança en Corea (1050-53).

Massacre in Korea



Massacre in Korea

Els anys 50, amb l’esclat de la guerra de Corea, inicia una nova fase el nomenat segon

EXPRESSIONISME: “Matança a Corea”.

2n EXPRESSIONISME (1950-1969)


Massacre in Korea

Recrea el quadre de Goya, el 3 de maig de 1808, i denuncia la matança de dones i nins de

Corea del Nord, per soldats de Corea del Sud.

2n EXPRESSIONISME (1950-1969)

Versió grafiti 3 de maig, Madrid


Goya va influir molt en corrents pictòrics

posteriors, així en Manet, en la seva “Olímpia”,

o en Picasso, en els seus nus reclinats.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)

Més polèmica i escàndol provocà la seva “Olympia” (1863), presentada en el Saló de

1865, que seguia els paràmetres de la “Maja nua” de Goya. Fou molt més criticada que

“Déjeuner sur l’herbe” per la falta de sensibilitat de l’artista en haver representat amb

audàcia una dona de la vida (que rep el regal d’un amant, que li du la seva criada negra),

nua i sense idealitzar, a més, la representa de forma vulgar i amb la mirada dirigida cap a

l’espectador com si el reptés a gaudir del seu nu. Utilitza els tons clars sobre clars i els

obscurs sobre obscurs, cosa que li confereix harmonia.

Édouard Manet,

Olympia, 1863,

Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm,

Musée d´Orsay, París

Édouard Manet,

Olympia, 1863,




Maja nua,


Édouard Manet,

Olympia, 1863,



Ticià,

Venus d’urbino

L’academicisme i la inspiració de Manet en els grans mestres és evident.


Goya és considerat, per molts, l’iniciador de la pintura moderna.


Delacroix (“La Llibertat guiant el poble”) l’admirà pel seu tractament

lliure i viu del color.


Pels IMPRESSIONISME fou important per les seves

pinzellades soltes i els contrastos cromàtics.

p


La deformació de la realitat sensitiva

per manifestar l’interior, en les seves

pintures negres, avançà

l’EXPRESSIONISME MODERN.

Nolde

Saturn devorant els seus fills

LES PINTURES NEGRES

Són obres de difícil interpretació. Predomina el color

negre, el no color, matisat tan sols per ocres terrosos.

p

Saturn detall

Capdavanter Per l’evolució és difícil ubicar-lo en un ESTIL determinat.

Si el dibuix marcat de les primeres obres ens recorda el

neoclassicisme; el color sobre la forma i com treballa

escenes quotidianes de la noblesa espanyola (El para-sol, La

gallina cega...): rococó i escola veneciana; però, la

posterior evolució obliguen a definir l’ESTIL de Goya com

estrictament personal.

Pintor que es va avançar al seu temps, és un precedent de

la pintura moderna, especialment per les seves Pintures

Negres.

És un antecedent de l’impressionisme per les formes

desdibuixades i la preeminència del color i la llum.

Les seves Pintures negres són un precedent de

l’expressionisme, per la importància que dóna a

l’expressivitat per damunt de l’acabat formal de l’obra.

També, se’ls considera el precursor del surrealisme per

la introducció del tema dels somnis en les seves pintures,

amb multitud d’éssers monstruosos i deformats.


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

Retrat de Vicente López (1826)

4.1.- BIOGRAFIA I FORMACIÓ Neix a Fuendetodos, un poble de Saragossa, en 1746.

Fill de José Benito de Goya, i Gracia de Lucientes y Salvador.

El seu pare fou mestre daurador, tal vegada va influir en el seu gust

per l’art.

De família materna molt rica, de noblesa menor, creix amb la seva

família en Aragó i es va formar en les Escoles Pies.

Als 14 anys inicia l’aprenentatge pictòric, a Saragossa, com

aprenent de José Luzán.

Després, estudia amb el pintor de renom neoclàssic, Anton

Raphael Mengs (1728-1779), que presidia la Academia de Bellas Artes

de San Fernando, qui el va influir, però amb qui, majorment, dissentia.

Fa estances a Madrid i viatja a Itàlia, en 1770, per ampliar els seus

coneixements pictòrics. En el viatge a Roma va ser molt influït per

Francisco Bayeu y Subías. Amb Bayeu va començar a trobar el seu

estil personal. En tornar va rebre el primer encàrrec: Les pintures

murals al fresc de la basílica del Pilar de Saragossa.

Francisco Bayeu 4.1.- BIOGRAFIA I FORMACIÓ

Es casa amb la germana del pintor Bayeu (1773), qui li facilitarà el

camí cap a Madrid. Allà va treballar fent cartons per a tapissos. Fins els 40

anys Goya, gairebé, es va limitar a pintar només escenes costumistes.

Rep el suport de la seva dona, Josefa Bayeu, amb qui va tenir molt de fills,

però sols Xavier va arribar a adult.

Protegit per la Duquessa d’Osuna, a qui van cridar l’atenció els primers

retrats del pintor, l’any 1785 esdevé pintor de la cort del rei Carles III i,

després, pintor de cambra de Carles IV (1799). La proximitat amb la

família reial li va obrir la porta dels salons aristocràtics i es va convertir en el

retratista de moda. Els seus retrats es caracteritzaven per la finor i

l’elegància. Fins aleshores, la seva vida havia estat un camí de triomfs

artístics i socials, i vivia, folgadament, en un habitatge luxós amb carruatge

propi.

Però, el esdeveniments li marcaran la seva vida: la sordesa (1790); la

Guerra contra Napoleó (1808-1814); i la tornada a l’Absolutisme després

de la intervenció de la Santa Aliança (1823).

Cap el 1790, una malaltia el va

deixar sord.

Tots els estudiosos de Goya

consideren que aquest fet el va

marcar decisivament.

La sordesa el va empènyer a

l’aïllament i a la introspecció;

va deixar de contemplar la

societat com un conjunt de

quadres i costums amables, i

va començar a reflectir-la de

forma crítica, tot i que va

continuar fent els encàrrecs de

retratista.

S’aparta de la vida cortesana

(amics acusats d’afrancesats).

Al final de la seva vida, vell i

aïllat, s’exiliarà i morirà a

Bordeus (França), en 1828.

“QUINTA DEL SORDO”


GOYA: CONTEXT HISTÒRIC, BIOGRAFIA I EVOLUCIÓ ESTILÍSTICA

1746 1828 1785 1799 1808 1814

Antic Règim:

Despotisme Il·lustrat

Revolució

Francesa Imperi Napoleònic Restauració

Guerra de la

Independència

Restauració de

l’Absolutisme

amb Ferran VII

Trienni

Liberal

(1820-23)

EXILI

a Bordeus

(1824)

Barroc / Rococó Neoclassicisme Romanticisme

Pintor del

rei

Carles III

Pintor de

cambra de

Carles IV

Goya neix l’any que Felip V fou substituït

pel fill Ferran VI i viu durant els regnats

de: Ferran VI (1746-1759); Carles III

(1759-1788); Carles IV (1788-1808);

Josep I Bonapart (1808-1813); Ferran VII

(1814-1833).


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES a.- Pintures de gènere o costumistes

Podem destacar els cartons per a tapissos (1775-1791), models per a la Real

Manufactura de tapissos de Santa Bárbara. Hi trobem reflectida la vida madrilenya,

les fires, les romeries, les baralles, els jocs. En aquestes composicions hi veiem la

gràcia del ROCOCÓ i l’interès per la llum i els paisatge dels mestres BARROCS,

especialment de Velázquez. D’aquesta sèrie destaquen:

“La Verema” (1786) i “La prada de Sant Isidre” (1788), en què va introduir centenars de

figures i dotzenes de grups, a vegades només suggerits per una simple taca.

Altres: “Las Majas y embozados” (1777);

“El cacharrero” (1778).

També pinta escenes divertides del poble com “El pelele” (1791-92);

“La gallina cega” (1788-89);

“Gitanillos” (1791);

i “El para-sol” (1777).

O escenes tristes, com “La nevada” (1786).

“LA MERIENDA” O “EL

BERENAR” (1776)

“LA COMETA”

O “L’ESTEL”

(1778)

“LA GALLINA

CEGA” (1791)

“EL PELELE” (1791)

CARTONS

“LA SOMBRILLA” O

“EL PARA-SOL” (1776-78)

1.2.- Cartons per a tapissos: Madrid

• (1775-1791)

1.- PRIMERA ETAPA O DE

FORMACIÓ (fins 1792)

S’INSTAL·LA EN

MADRID

(a partir de 1774)

En 1873 es casa amb Josefa Bayeu.

I el 1774 es trasllada a Madrid, amb l’ajut del seu cunyat, el pintor Francisco Bayeu, per començar a treballar en el taller de Rafael Mengs, realitzant cartons per a la “Real Fábrica de Tapices de Santa Bárbara”. Obres que mostren la perfecta assimilació de l’estil tardobarroc de Tièpolo i l’academicisme classicista de Mengs.

Goya pintava els models que havien de ser teixits pels artesans tapissers.

La Verema o la Tardor

“La Verema” (1786)

La romeria de Sant Isidre (1788)

“La prada de Sant Isidre” (1788), en què va introduir centenars de figures i dotzenes de

grups, a vegades només suggerits per una simple taca.

La maja y los

embozados

“Las Majas y embozados” (1777)

Popular “El cacharrero” o

Plats i olles (1778)

El venedor de plats i olles (1778)



La Titella o

“El pelele”

També pinta escenes divertides del

poble com “El pelele” (1791-92)

LA GALLINA CIEGA (1791)

La gallina cega (1788-89)

Infants

enfilant-se en

un arbre.

“Gitanillos” (1791)

El para-sol

El Para-sol

(1776-78)



La nevada (1786-87)

Oli sobre llenç

(275 x 293 cm)

Museu del Prado, Madrid La nevada o l’hivern

O escenes tristes, com “La nevada” (1786)


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES b.- Retrats

És el gènere en què Goya, per exigència dels seus clients, va ser més constant.

Destaquen per la penetració psicològica, perquè Goya no es va limitar a reflectir-ne els

trets físics, sinó que va traspassar l’aparença per descobrir els trets anímics i mostrar

l’antipatia o la simpatia que sentia pel personatge i pel que representava socialment. En

1799, Goya es convertí en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les portes dels

salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment. Són molt nombrosos els

retrats de la família reial:

- Carles III; Carles IV; La família de Carles IV (era FITXA 77 i desapareix 2013), aquest darrer

segurament inspirat en Las Menines; retrat de Godoy (1801).

- En el retrat femení destaquen el de la “comtessa de Chinchón” (dona de Godoy) en 1800 i,

sobretot, les famoses “Majas”, els retrats de la Maja nua i Maja vestida; la duquesa d’Alba (1797);

Doña Isabel de Porcel (1805);

- don Gaspar Melchor de Jovellanos (1798); i els ducs d’Osuna i els seus fills (1787-88).

- El 1800 Goya pintà els membres de la Família de Carles IV.

A partir d’aquest moment dos fets van marcar la seva vida i també la seva obra: la

sordesa que li va deixar una malaltia el 1790, i la guerra contra Napoleó, a partir de

1808.

1.3.- Retrats de personatges de la cort i

del món cultural de la capital (1775-

1791)

1.- PRIMERA ETAPA O DE

FORMACIÓ (fins 1792)

Carles III de caça Influència de Velázquez en la postura, en el

ca i el paisatge.

Però Goya no dissimula ni la llargària de la

cara, ni el nas prominent, ni la curvatura de

l’esquena, ni la caiguda de les espatlles o els

llargs braços.

Retrat eqüestre

de Carles IV

La família de Carles IV






El rei Carles IV

Mostra l’estima que sent el pintor

per aquest monarca, tot i que es va

deixar influir per la seva esposa

Maria Lluïsa de Parma.

Composició lineal, on els

contorns prenen forma d’arc.

El fons pintat amb colors vius com

el verd, el roig i el blanc..., que

contrasta amb el blau obscur del

monarca, del que, únicament,

destaca la franja roja.

Realça el detallisme de les

condecoracions del rei i els seus

ribets d’or en el vestit.

La reina Maria Lluïsa

A les obres on representa la reina

d’Espanya, queda palesa l’antipatia

que sentia per ella, a causa de la

seva supèrbia, altivesa i el domini

que exercia sobre el rei.

Raó per la qual no la va idealitzar en

els retrats, ans el contrari la pinta

lletja i amb el posat altiu sempre

present en el rostre.

El vestit és de colors freds, on

destaquen especialment els botons,

així com les condecoracions, fent

que ressaltin en contrast amb els

colors més vius del fons.

Retrat eqüestre de Maria Lluïsa

Manuel Godoy (1801)

La comtessa de Chinchón - En el retrat femení destaquen el de la “comtessa de Chinchón” (dona de Godoy)

La “Maja nua”

i la «Maja

vestida»

Les dues representen la mateixa dona tombada plàcidament en un llit amb coixins, mirant directament l’observador.

Es desconeix qui les encarregà, es creu que Godoy , totes dues.

En 1804, la llegendària “maja nua” provocà un escàndol, Goya va haver de comparèixer davant de la Inquisició per ser considerada obscena.

La Maja nua

(1799-1800)

Oli sobre llenç

(97 x 190 cm)


Fou identificada, equivocadament, amb la duquessa de l’Alba, amb qui Goya estava estretament unit, des què enviudà.

Però, és cert que el rostre no es correspon, és idealitzat, estereotipat, com un esbós falsament afegit, per no ser reconegut, almenys no representa el rostre de cap dona coneguda de l’època. La nua (primera pintada) també va ser anomenar “la Gitana”.

Maja nua

Maja vestida

La Maja vestida

(1800-1803)

Oli sobre llenç

(97 x 190 cm)


Pintures de gènere o costumistes

La duquessa d’Alba

La duquessa d’Alba

Detall rostre

Detall mà

Detall terra

Doña Isabel de Porcel La reina Maria Lluïsa

Gaspar Melchor de Jovellanos

Família del duc

d’Osuna

F

A

M

Í

I

L

I

A

C

A

R

L

O

S

I

V

Reina Mª Lluïsa

El rei Carles IV

Infant Francesc de Paula

El príncep de Parma

La Princesa

Maria Lluïsa,

amb el seu fill

D. Antonio Pascual i

Dª Carlota Joaquina

Dª Isabel

D. Carles

Maria Isidre

Ferran VII

La promesa de

Ferran VII

Goya






Detall

Esbós de la infanta M. Josefa

Es nota que el pintor no sent

apreciació pel príncep Ferran, per

la qual cosa el pinta més bé lleig,

igual que a la reina.

Realcen els colors vius (roig i

groc) de la vestimenta, així com el

daurat de les condecoracions, en

comparació als obscurs del fons.

El representa amb una expressió

altiva i de superioritat.

El príncep Ferran


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES c.- Pintures religioses

El seu primer encàrrec va ser els frescos de l’església del Pilar a Saragossa. Però

Goya no era un pintor religiós, fins i tot, la sèrie de frescos de l’església de San Antonio

de la Florida (Madrid) és concebuda com a escenes populars i cortesanes. Però va ser

capaç de realitzar obres impregnades d’emoció mística com “L’ultima comunió de sant

Josep de Calasanç” (1819), o “Sant Pere” (1825).

1.1.- PERÍODE DE FORMACIÓ SARAGOSSA, PRIMERES OBRES (1769-1771)

“GLÒRIA DEL CORETO” En el cor de la basílica del Pilar.

“LA VIDA DE LA VERGE” En la cartoixa d’Aula Dei (1774), a prop de Saragossa.

MURALS DEL PALAU DE SOBRADIEL I DE L’ESGLÉSIA DE REMOLINOS.

Fresc del cor de la Basílica del Pilar

“GLÒRIA DEL CORETO”

Fresc de la Basílica de l’Aula Dei “LA VIDA DE LA VERGE” En la cartoixa d’Aula Dei (1774), a prop de Saragossa.

RELIGIOSOS Goya no és un pintor religiós.

Els temes es concep com

escenes populars i cortesanes.

Pintures al fresc de l’interior de la

Cúpula de l’església de San Antonio

de la Florida (Madrid)

Frescos de San Antonio de la Florida Madrid

Detalls de la

cúpula

Detalls de la cúpula

El Crist de les oliveres o l’oració en l’hort

PINTURES RELIGIOSES.

L’última comunió de sant Josep de Calsanz


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES d.- Pintures de la guerra d’Independència

A partir de l’any 1808, els horrors de la guerra contra l’invasor francès va impressionar

fortament a Goya per la seva crueltat, i va intensificar la seva vena pessimista i

crítica; aquest fet farà que emeti el seu judici personal i l’art de Goya ja no va tornar a

ser la representació d’un món amable.

QUADRES PATRIÒTICS O

PINTURA HISTÒRICA Les escenes del “2 de maig o la

càrrega dels mamelucs” (1814)

mostren la càrrega de les tropes

musulmanes al servei de Napoleó sota

les ordres del general Murat.

Es ressalta l’heroisme i la lluita del

poble de Madrid, que s’alçà en armes

contra els francesos, i la càrrega contra

ell, a la Puerta del Sol.

“El mamelucs” ben armats, en

contrast amb els ganivets i punyals

del valent poble.

No predomina el primer pla, tot el

conjunt destaca al mateix temps, tot el

poble que s’enfronta les tropes

invasores.

Al centre de la composició, un mameluc, soldat sota ordres franceses cau mort del

cavall, mentre un madrileny continua apunyalant-lo i un altre fereix mortalment al cavall.

Al fons, les figures dels madrilenys, que amb els ulls desorbitats per la ràbia, la ira i la

indignació apunyalen amb les seves armes blanques a genets i cavalls, mentre els

francesos rebutgen l’atac i intenten fugir.

La càrrega dels mamelucs

El 2 de maig de 1808

En aquesta composició destaca el sentit èpic, el moviment impetuós, l’enèrgic valor

expressiu dels rostres i, fins i tot, dels cavalls, es denota el pànic en els ulls i el desig

d’abandonar el lloc. La llum violenta, un fort, ric i vibrant cromatisme, i una execució

de ràpida pinzellada amb grans taques, és com si el pintor hagués estat envaït per la

mateixa acció.

4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES d.- Pintures de la guerra d’Independència

L’altre quadre, que fa parella amb aquest, i és la seva continuació és “Els afusellaments

del 3 de maig” (present comentari). Obres que, pel seu contingut, adquireixen una

profunda dimensió moral i simbòlica.


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES e.- Pintures negres

Després de la guerra del francès, tot i que havia estat retratista de Josep Bonaparte,

Ferran VII li va tornar a oferir el lloc de pintor de cambra, però, liberal convençut, els

excessos de l’absolutisme el van portar a aïllar-se de qualsevol tracte mundà, i a

criticar aspectes del nou ordre de coses, com la Inquisició. És l’època de les “Pintures

Negres” a les parets de la seva casa, coneguda com la Quinta del Sordo, on va viure

Goya entre 1820-1823 (Trienni Liberal).

EL TRIBUNAL DE LA SANTA

INQUISICIÓN

Tribunal de la Santa Inquisició Francisco de Goya y Lucientes

Tribunal de la Santa Inquisició (1812-19)

Oli sobre taulell (46 x 73 cm)

Real Academia de San Fernando, Madrid

Després del retorn del rei i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició. Els

resignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells cònics i les flames que els

envolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de memòria i amb els ull

tancats, els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El secretari vestit amb robes

antigues simbolitza que Espanya és retrògrada.


El seu estat d’ànim angoixant i

la distanciació social provocada

per la sordesa, li va provocar

una introspecció i un aïllament

que van tenir com a fruits les

al·lucinats pintures dibuixades

directament sobre les parets de

la seva finca, on mostra

reunions de bruixes, lluites

fratricides, dimonis.

“QUINTA

DEL SORDO”


D’aquests anys entre 1820-1823 són: “L’Aquelarre o El gran cabró”; “Duel a

garrotades”; “Asmodea Baralla de gegants”. A “Dos vells menjant sopes”, no hi retrata

dos vells sinó la vellesa; a “Saturn devorant els seus fills” representa un tema mitològic

de forma explícitament desagradable: el déu es menja, literalment, als seus fills amb uns

ulls que reflecteixen un estat de bogeria.

Aquelarre

Aquelarre

Aquelarre. Detall

Lluita a bastonades

Duelo a garrotazos

Vells menjant

A “Dos vells menjant sopes”, no hi

retrata dos vells sinó la vellesa.

Vells menjant o la Vellesa

Saturn detall

p A “Saturn devorant els seus fills”

representa un tema mitològic de

forma explícitament desagradable:

el déu es menja, literalment, als

seus fills amb uns ulls que

reflecteixen un estat de bogeria.

Saturn devorant els seus fills

LES PINTURES NEGRES

Són obres de difícil interpretació. Predomina el color

negre, el no color, matisat tan sols per ocres terrosos.

La romeria de Sant Isidre

Destaquen els colors obscurs i la tècnica a taques.

És la imatge d’una processó amb personatges estranys de rostres al·lucinants, en un paisatge desolat i irreal.

En primer pla, les figures canten i criden per a demostrar l’alegria de la Romeria.

Mentre darrere es veu el serpentejar de la processó entre els turons del paisatge.

El més destacat de la composició és l’expressió grotesca i estúpida, que Goya ha aconseguit captar en les figures de primer pla.

És un escena de difícil interpretació.

La romeria de Sant Isidre (1788)

Excepcional equilibri entre la multitud festiva i el paisatge urbà, que apunta

a la llunyania, que recorda algunes composicions de Velázquez.

Introdueix centenars de figures i dotzenes de grups, a vegades només

suggerits per una simple taca. És un tema amable que respon al gust

aristocràtic per la temàtica popular.

Comparant Estils

La Leocadia


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES f.- Gravats

També va destacar en les sèries de gravats. Es considera a Goya com un dels millors

gravadors de tots els temps, comparable a Dürer i Rembrandt.

Va realitzar diverses sèries com “Els capritxos” (1797-1799) amb una ferotge crítica

contra els costums, vicis i ignorància de la societat de la seva època.

A la sèrie “Els desastres de la guerra” (1810-1815) mostra els terribles sofriments

provocats per la Guerra d’Independència, amb persones torturades i horriblement

mutilades, l’ésser humà esdevé una bèstia dotada d’instints de crueltat increïbles (igual

que fa en les obres històriques).

A la sèrie “Tauromàquia”, recrea una de les seves afeccions preferides: el tema dels

braus. Aquesta sèrie la va desenvolupar, especialment, durant el seu exili a Bordeus.

2.- SEGONA ETAPA:

PERÍODE D’APOGEU A

MADRID (1792-1808)

SORDERA: primera crisi

(1792 viatge a Andalusia):

pintura introspectiva; 1798

pintor cambra.

2.1.- 1rs Gravats: Els

capritxos

2.2.- Quadres de petita mida

2.3.- Quadres de bruixeria

per al duc d’Osuna

2.4.- Frescs

2.5.- Retrats i pintures de

gènere.

2.1.- 1rs Gravats:

• Els capricis o

capritxos

Cap el 1790 una malaltia el va deixar sord.

Tots els estudiosos de Goya consideren que

aquest fet el va marcar decisivament. La sordesa

el va empènyer a l’aïllament i a la introspecció;

va deixar de contemplar la societat com un conjunt

de quadres i costums amables i va començar a

reflectir-la de forma crítica, tot i que va continuar

fent els encàrrecs de retratista.

Dibuix preparatori de la sèrie de GRAVATS, titulada ELS CAPRITXOS

1r gravat: el seu AUTORETRAT

1r gravat el seu AUTORETRAT

SÈRIE de GRAVATS “ELS CAPRITXOS” (80 estampes en total, publicades en 1799).

TEMES DE CENSURA, DE LASCÍVIA, ETC.

¡De qué mal morirá! ¡Pobrecitas! ¡Qué sacrificio!

¡Qué sacrificio!

Sobre els metges i la seva incapacitat

per curar, fins i tot, els considera causants

de la pròpia mort del pacient. Per això els

representa com ases.

De quin mal morirà?

Tracta de l’avarícia de les dones per

aprofitar-se’n dels homes i prendre’ls els

doblers, després es desfan d’ells. El homes

marxen cap cots.

¡Ya van desplumados!

TEMES DE CRÍTICA

SOCIAL

¡Dios la perdona era

su madre!

El sueño de la razón produce monstruos

Dibuixos preparatoris GRAVAT 43 “CAPRITXOS” amb TÈCNICA de l’AIGUAFORT.

GRAVAT 43 de la SÈRIE “ELS CAPRITXOS” (80 estampes en total, publicades en 1799.

EL SOMNI DE LA RAÓ PRODUEIX MONTRES

AIGUAFORT

AUTORETRAT GOYA 1795

SÈRIE de GRAVATS “ELS CAPRITXOS” (80 estampes total, publicades en 1799.

Detall autoretrat GOYA, CAPRITXO 43

¡Que viene el Coco!

¡Tal para cual!

¡A la caza de dientes!

¡Si sabrá más el discípulo!

¡Hasta la muerte!

¡Nadie nos ha visto!

¡Lo que puede un sastre!

3.1.- Gravats: Els

desastres de la

Guerra

3.- TERCERA ETAPA:

GUERRA DEL FRANCÈS

I RETORN FERRAN VII

(1808-1819)

GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA

(1808- 1814)

GRAVATS:

Els desastres

de la guerra

ALTRES OBRES:

LA CÀRREGA DELS MAMELUCS

ELS AFUSELLAMENTS DE LA

MUNTANYA DEL PRÍNCIPE PÍO O ELS

AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE

LA MONCLOA (1814)

EL COLÓS (no autoria)

GRAVATS

“ELS DESASTRES DE LA GUERRA” (1808-9 i 1811)

Esto es peor

El sueño de la

razón produce

monstruos

Con razón o sin ella

Contra el bien general

Estragos de la guerra

Madre infeliz

Que se rompa la cuerda

Se aprovechan

Y no hay remedio

Y son fieras

Yo lo vi

Esto es peor


Arran de la intervenció de la Santa

Aliança, que va permetre a Ferran

VII la Restauració absolutista,

Goya decidí abandonar Espanya;

amb aquesta finalitat va demanar el

permís i es va instal·lar a Bordeus,

on va morir el 1828.

D’aquesta darrera època és “La

lletera de Bordeus” (1827).

Bastant temps després, les seves

restes foren traslladades a

Madrid, el 1901, i enterrades a San

Antonio de la Florida el 1929 (un

segle després de mort).

La lletera de Bordeus

(1825-27)

Oli sobre llenç

(74 x 68 cm)


La tranquil·litat de la nova

vida en l’exili li afavoreix un

nou període creador , que

anuncia el que després serà

l’impressionisme.

Aquest llenç és fruit

d’aquestes investigacions.

Presenta un estil

absolutament solt. És el seu

darrer quadre i una obra més

lineal.

Transmet una gran calma,

pau i tranquil·litat, després

de tantes obres dramàtiques i

obscures.

La imatge de l’al·lota

retallada sobre el cel, torna

treure el seu antic colorit

(cartons), pintura que torna

estar impregnada de color i

de llum.

La lletera de

Bordeus

LITOGRAFIES

Realitza la col·lecció de litografies (4 lamines) titulades «ELS TOROS DE BORDEUS» i altres dibuixos i gravats.

4.2.- PRINCIPALS GÈNERES I OBRES f.- Gravats

GOYA

LITOGRAFIA

(planxa matriu de pedra).

- Goya també va utilitzar, al final de la seva vida, la tècnica de la LITOGRAFIA

que utilitza com a matriu la pedra.

LITOGRAFIA (planxa matriu de pedra).

A la sèrie de gravats La Tauromàquia, de caràcter popular, recrea una de les seves afeccions preferides: el tema dels braus.

En aquesta sèrie mostra una gran capacitat per captar el moviment, l’emoció de la cursa, i la va realitzar, especialment, durant el seu exili a Bordeus.

Entreteniment espanyol, de la sèrie sobre “Tauromàquia”

El Morisc Gazul és el primer en llençar braus en regla

1815-16

Atreviment de Juanito Apiñani en el “coso” de Madrid

LITOGRAFIA (planxa matriu de pedra).

El brau i el torero

1773

1783

1795 1795

AUTORETRATS

Els autoretrat que pinta són,

sobretot, d’edat avançada, que revelen

un home de personalitat introvertida

en la intensitat de la seva mirada.

Autoretrat de 1790

Es pinta com un home del poble, sense mostrar la seva fama o èxit.

El 14 de novembre de 2006 fou robat el quadre de Goya “Los niños del carretón”, propietat del Museu d’Art de Toledo (Ohio, EUA), quan era traslladat a una exposició en Nova York.

Fou recuperat en Nova Jersey sis dies després.


1.1.- COMPOSICIÓ


1.3.- LLUM I COLOR







b.- Retrats



e.- Pintures negres

f.- Gravats


ÍNDEX

Precursor de l’art modern i de molts dels seus moviments.

Goya va treballar diverses TÈCNIQUES. Una de les primeres va ser la tècnica al

fresc, que va utilitzar per fer les Pintures murals de la catedral del Pilar (Saragossa) i

de l’església de San Antonio de la Florida (Madrid). Però va ser una tècnica poc

utilitzada per ell.

En desplaçar-se a Madrid, el que li va donar fama van ser els retrats i les

representacions d’escenes quotidianes, fetes amb la tècnica a l’oli sobre tela o sobre

cartons.

Com a gravador va utilitzar la tècnica de l’aiguafort. El primer pas d’aquesta tècnica

consisteix en envernissar una planxa metàl·lica. A continuació es realitza un dibuix

amb un punxó, gratant sobre la capa de vernís. Un cop acabat el dibuix s’introdueix

la planxa en aiguafort (àcid nítric rebaixat amb aigua), que aprofundeix les zones

gravades amb el punxó i desprotegides de vernís. D’aquesta forma on abans hi havia

les retxes del dibuix ara hi ha solcs. Per acabar es posa tinta sobre la planxa i

després es neteja amb un drap, quedant tinta dintre dels solcs. Després es posa un

paper damunt, es pressiona amb una premsa que es diu tòrcul i el paper absorbeix la

tinta. D’aquesta forma es poden fer les còpies que es vulguin.

També va utilitzar una variant de gravat a l’aiguafort, que es diu aiguatinta, que

segueix els passos descrits abans, però que utilitza pols de resina que el calor

contrau i deixa porus sobre els quals actua l’àcid. A l’hora de la impressió no s’ha de

pressionar massa fort per evitar la desaparició del granejat característic.

Goya també va utilitzar, al final de la seva vida, la tècnica de la litografia que utilitza

com a matriu la pedra.

Tècniques

Evolució trets estilístics formals de la seva obra

ABANS SORDERA DESPRÉS

Dibuix Nítid, les figures tenen un

contorn bastant perfilat.

Dibuix molt diluït, trencat, amb uns

contorns més borrosos, i factura de taques.

Color Gamma de colors ampla,

amb tons vius, alegres.

Tons més foscos: negres, ocres i grisos.

Llum Escenes quotidianes amb

llum clara i diürna.

Pintures Negres: una llum més tenebrista,

que accentua el dramatisme de les escenes.

Ritme Sensació de moviment

seré (“La gallina cega”).

Ritme violent (Saturn devorant als seus

fills).

Composició Cerca realisme, equilibri,

que li deixarà de

preocupar.

Composicions més anàrquiques però també

més expressives, com a Aquelarre.

Perspectiva Cerca la sensació de

profunditat.

Temes amables

Deixa de tenir importància, més important

per ell l’expressivitat i la transmissió del

sentiments com l’angoixa i l’horror, que no

pas la recerca de la tercera dimensió en la

pintura. Temes fantàstics i onírics.

2 etapes degut a sordesa (1790), i 4 segons els esdeveniments polítics i personals.

Pintava amb un ombrejat de gama cromàtica suau i amb capes de

colors.

Gran varietat de figures representa en les seves obres: serenes i

impregnades de llum, també, obscures i misterioses.

Usa moltes textures en el color.

Pobresa i guerra, repressió i ineficàcia de la monarquia són alguns

dels seus temes.

El seu ESTIL evoluciona des de l’optimisme fins a un estil molt

pessimista, representant les més diverses varietats de formes

grotesques, quan es torna sord (1790).

Bibliografia "Francisco de Goya (1746-1828) and the Spanish Enlightenment | Thematic

Essay | Heilbrunn Timeline of Art History | The Metropolitan Museum of Art." The

Metropolitan Museum of Art, New York: metmuseum.org. .

http://www.metmuseum.org/toah/hd/goya/hd_goya.htm

"WebMuseum: Goya (y Lucientes), Francisco." Ibiblio.org.

<http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/goya/>.

"Goya - Timeline of the life of Goya." Eeweems.com.

<http://eeweems.com/goya/bio_timeline.html>.

"Francisco de Goya. Art of Goya." MoodBook.

<http://www.moodbook.com/history/romanticism/goya-art.html>.

Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez

Web Gallery of Art, www.wga.hu

Wikimedia Commons

www.slideshare.net/landa

http://www.metmuseum.org/toah/hd/goya/hd_goya.htm

http://www.slideshare.net/tomperez



http://www.wga.hu/

http://commons.wikimedia.org/



http://www.slideshare.net/LANDArez

http://www.slideshare.net/LANDArez

Història de l’art

IES Ramon Llull

Maria Assumpció Granero Cueves

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA

Education

Transcript of 43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA