41. Nocions generals sobre la historiografia grecollatina. Historiografia llatina:

tendncies i evoluci. Pervivncia de les concepcions histriques llatines en la

literatura occidental.

Bibliografia:

ALBRECHT, M. VON (1997), Historia de la literatura romana. Desde Andrnico hasta

Boecio. Barcelona, Herder

BAYET, J. (1985), Literatura latina. Barcelona, Ariel.

CODOER, C. (1997), Historia de la literatura romana. Madrid, Ctedra.

BIELER, L. (1968), Historia de la literatura romana. Madrid, Gredos.

LPEZ, M. (1991), La historiografa en Grecia y Roma: Conceptos y autores.

Departament de Geografa i Historia, Universitat de Barcelona, Lleida.

Gui

1. Historiografia grega

1.1. Herdot

1.2. Tucidides

1.3. Xenofont

1.4. Polibi

2. Historiografia llatina: modalitat historiogrfiques

3. Historiografia poca mediorepublicana

4. Historiografia poca tardorepublicana

4.1. La biografia: Nepot

4.2. La monografia histrica: Sallusti

4.3. El comentari bllic: Juli Csar

4.4. Lantiquaria: Varr

5. Historiografia poca dAugust: Titus Livi

6. Historiografia poca JulioCludia

6.1. Velleu Patercle

6.2. La biografia novellesca: Q. Curci Ruf

7. Historiografia poca Flavia i de Traj: Tcit

8. Historiografia poca medio-imperial: Suetoni

9. Historiografia poca tardoimperial: Marcell

10. Pervivncia

Comentari Bibliogrfic

Lobra de Von Albrecht s una obra enciclopdica amb una gran amplitud de plantejaments. Per

altra banda, lobra de Bayet s un dels manuals clssics amb un plantejament cronolgic. Les

explicacions teriques, bastant concises, sillustren amb fragments traduts dels autors

analitzats. Al principi de cada fase cronolgica procedeix a una breu descripci del clima social

e histric molt adient. Al final, hi ha una petita antologia de textos llatins originals.

Bieler es un petit manual que segueix un estricte plantejament cronolgic. s molt til per la

literatura dpoca republicana i altimperial. Desgraciadament dedica poc espai a la literatura

baiximperial. Per ltim, en el volum de Codoer la matria est organitzada per gneres

literaris.

1. Historiografia grega

Lhistoriografia grega neix en el segle V aC de la m dHerdot. Per alguns autors, es

tracta dun naixement tard pel major pes del mite i la falta dinters per descobrir uns

orgens ms racionals. Abans ja havia textos de carcter histric per segons Bravo,

entre altres, no sn fonts historiogrfiques al mancar desperit crtic. Per Burrow,

aquestes primeres descripcions histriques es centraven en histries locals sobre els seus

suposats orgens. Schrader determina tres elements bsics i definitoris de la

historiografia grega:

El mite i la literatura arcaica. La histria primitiva arcaica la constituen els relats llegendaris,

essent Homer el major exponent daquest perode. Encara que s refusat com a primer

historiador, alguns autors el consideren el possibilitador de la historiografia posterior. Altres

redueixen la seva importncia, considerant-lo el precursor de la cronografia i de que en ell neix

la concepci de successi cronolgica. La presencia del mite noms va comenar a reduir-se

amb Hecateu de Milet en constatar la llarga histria oriental en comparaci amb la histria

grega.

Lafn explorador i investigador que donaria origen als periples.

El naixement duna concepci racional del mn que va portar per un costat al sorgiment duna

geografia representativa o cartogrfica. Per altre banda, va possibilitar la substituci del mite per

esquemes racionals sorgint els loggrafs. A ms, va ajudar al naixement de la historiografia una

necessitat dafirmaci personal, creant genealogies que rastrejaven els avantpassats de les

famlies. Entre els loggrafs van destacar Cadme de Milet i Hecateu de Milet.

Altres autores assenyalen com fonamental per el naixement de la historiografia grega la

influncia oriental. El contacte amb limperi persa torna conscients als grecs del que els

rodeja i de la seva herncia cultural, essent un estmul per explicar la seva histria. Per

tant, es deixa en un segon pla la importncia duna conscincia nacional pel sorgiment

de la historiografia.

1.1. Herdot

Fou considerat pels seus successors tant el pare de la historia com el ms gran mentider. En lactualitat est millor considerat i, encara amb reserves, se li considera fiable. Els seus crtics en lantiguitat el creien amic dels brbars, considerant els seus escrits histries interessants per allunyades de la veritat.

Hi ha una srie de caracterstiques que converteixen a Herdot en una cosa nova, diferent a tot lanterior: es tracta dun autor personal clarament definit i no explica cap histria narra per les muses, sin el resultat duna investigaci. A ms, la seva obra narra els successos de lhome; els dus deixan de tenir lloc en la historiografia, almenys de forma directa o personal. Per Schrader, lobra dHerdot est integrada per una Histria de Lidia, una Histria de Persia i una Histria de les Guerres Mdiques. La seva Historia,

dividida en nou llibres, sarticulava segons un criteri ternari. Aix mateix, cada passatge sarticula en tres parts: una introducci, una digressi i la narraci de lepisodi, podent haver-hi digressions addicionals en algunes parts.

La Historia es basa principalment en les fonts orals i en cas dobtenir distintes versions, exposava les que ms fonament tenien per que cada un escolls. En quant a les fonts

escrites, van destacar : les dades aportades per poetes; inscripcions, llistes oficials i

administratives aix com oracles; les informacions de loggrafs i literatura de la seva

poca. El desconeixement de lidioma dalgunes inscripcions i llistes oficials feia que en ocasions Herdot tingus errors en la seva interpretaci per una mala traducci. En

quant a influncies dautors anteriors, la crtica distingeix uns trenta passatges basats en Hecateu de Milet. En la seva obra destaquen tamb les seves descripcions geogrfiques i

etnogrfiques, la major part fruit de la seva prpia experincia com a viatger.

1.2. Tucdides

El seu treball a arribat a lactualitat sense nom definit i dividit en vuit llibres, per es sol conixer com la Historia de la Guerra del Pelopons. Lobra va quedar inacabada en morir Tucdides. El moment en el qual es va realitzar lobra ha generat un intens debat historiogrfic, denominat la qesti tucididea. La discussi es centra en dues teories: analtica i unitria. La primera proposa que lobra es va escriure en diverses fases, mentre que la segona, que sha imposat en lactualitat, exposa que tota lobra es va escriure de manera continuada, debatint-se en quin moment va comenar Tucdides a

escriure lobra.

La seva obra suposa un avan en diferenciar les causes poltiques de la guerra en causes

superficials i vertaderes o la ra profunda. A ms, refusa qualsevol intervenci divina, distanciant-se dHerdot. Tucdides va voler mostrar la guerra com inevitable essent per ell la ra profunda el temor dEsparta al poder atenenc. Alguns investigadors consideren que lestudi de les causes de Tucdides era encara poc elaborat i es limitava a assenyalar els sentiments profunds de les poblacions. Tucdides poc va influir en els

historiadors immediatament posteriors, per amb el pas dels segles es va convertir en un

model i amb ell siniciar el llenguatge histric, amb el seu argot particular, que desprs imitaran historiadors romans com Suetoni o Tcit.

Pel que fa a les fonts, igual que Herdot empra principalment fonts orals, encara que

tamb fa us dinscripcions per conixer xifres exactes, que en cas de que no coneixes no sinventava. Ell mateix assegura fer una selecci crtica dels informes orals, aprofitant-se dhaver viscut molts dels fets com a testimoni directe.

1.3. Xenofont

Entre les seves obres destaca la continuaci de lobra inacabada de Tucdides, les Hellniques. Tamb va fer una biografia de Cir II el Gran, la Ciropedia i diverses obres

sobre el procs que es va fer contra Scrates. A ms, va escriure lAnbasis on narra lexpedici militar de Cir el Jove contra Artajerjes II. El propi Xenofont va participar en aquesta expedici. LAnbasis contrasta amb les obres anteriors sobre la histria grega en centrant-se en un perode curt i en un sol personatge, el propi Xenofont.

Les seves diferncies amb Tucdides sn notables: per exemple, recupera les influncies

divines en les Hellniques. Lestil de Xenofont s decadent i pessimista, amb molta influncia retrica i poca metodologia histrica. Encara se li considera un historiador

menor, el seu estudi s fonamental per la conservaci de totes les seves obres, essent la

base de moltes teories historiogrfiques sobre aquella poca.

1.4. Polibi

Des del comenament del perode hellenstic, la historiografia va perdre el seu carcter

poltic, orientant-se cap a la superficialitat i la ficci novellesca. El nombre

dhistoriadors s molt alt, per destaquen per la seva metodologia i trascendencia Polibi, Posidoni i Timeu.

Polibi fou el primer historiador grec en tractar el fenomen rom, influt per Timeu, amb

profunditat. Pel que fa al seu treball historiogrfic, va escriure unes Histories en

quaranta llibres dels que noms es conserven complets els cinc primers, quedant la resta

nicament fragmentats. La seva obra tracta de la histria del progrs rom i abasta des

de la Primera Guerra Pnica fins lany 146 aC, desprs de la destrucci de Corint i Cartago.

La principal crtica a Polibi s la seva excessiva lloana de la poltica romana. Com a

molt arriba a veure injusta linvasi de Cerdenya, per ho considera com una cosa puntual i no com una mostra de la poltica general romana. Igualment fa crtiques

individuals com a Marc Claudi Marcel, al qual acusa de poc prudent, per no hi ha

crtica general com pot haver-hi contra la poltica dels estats grecs. Per Momigliano aix

es pot donar a una identificaci, en part, de Polibi amb lxit rom, encara que no a una capitulaci completa.

Per altra banda, a Polibi se li reconeix un avan en lestudi de les causes dels successos histrics. Polibi tenia en compte tres conceptes:

1) Causa: conjunt doperacions mentals que predisposen a actuar una vegada sha fet abstracci dels successos previs.

2) Pretext: el detonant o limperatiu ineludible que obliga a passar dimmediat a lacci.

3) Inici: sol coincidir amb un succs especialment memorable.

Amb aquest esquema teric guanyen importncia els individus i les decisions que

prenen. En tot cas, aquest esquema no era del tot slid ni era vlid en qualsevol

circumstancia. Polibi destaca tamb per les seves constants allusions al seu mtode i a

la seva elecci per la histria contempornia, justificada segons ell per la constant

renovaci de la matria i per la seva utilitat.

2. Les modalitats historiogrfiques

El gnere historiogrfic s una de les principals modalitats de la narrativa. La

historiografia t com a temtica principal el relat dels esdeveniments del passat, pot

adoptar nombroses modalitats:

Inicialment les mostres daquest gnere foren lannalstica, un tipus de narraci

estructurada cronolgicament, any per any, que deriva dels registres dels pontfexs i que

tradicionalment shavia considerat una forma molt feixuga, i la cronologia, un llistat de

dates i esdeveniments amb concordances i correspondncies entre la cronologia romana

i la grega.

Per influncia grega apareixen tot un seguir de noves modalitats, de noves formes de fer

histria, especialment en el decurs del segle II i I aC:

La monografia histrica, un relat historiogrfic circumscrita un esdeveniment

concret de la histria, com ara les obres de Sallusti.

La historiografia pragmtica exposa els fets i intenta esbrinar-ne les causes,

com ara lobra historiogrfica de Livi, de Tcit o dAmmi Marcell.

El comentari bllic era una memria de les activitats realitzades durant un

determinat conflicte. Constava duna simple exposici de les gestes dels grans

generals o sobirans, on primava, naturalment, el carcter subjectiu i la descripci

precisa i clara dels esdeveniments, sense excessiva ornamentaci literria. A

Roma les principals mostres daquest gnere sn els Comentaris a la Guerra de

les Gllies i els Comentaris a la Guerra Civil de Csar.

Els manuals o eptoms, breus resums dobres molt ms extenses, que apareixen,

amb clares finalitats didctiques, en poca tardoimperial.

Lantiquria s aquella recerca erudita sobre diversos aspectes de les

institucions poltiques, jurdiques, socials i religioses de lantiga histria de

Roma.

La biografia i lautobiografia es basen en el relat de les realitzacions vitals

dun determinat personatge; amb tot, no es poden considerar una modalitat

historiogrfica stricto sensu. En la literatura llatina destaquem les Vides dhomes

illustres de Nepot, la Vida dAgrcola de Tcit, les Vides dels dotze Csars de

Suetoni o lanomenada Historia Augusta dautor desconegut.

Els tractats de geografia i detnografia tampoc no sn modalitats

historiogrfiques stricto sensu, per sn incloses en aquest apartat pel seu

carcter auxiliar de la historiografia. Entre aquests tractats hi ha la Germania de

Tcit.

3. La historiografia dpoca mediorepublicana

La historiografia romana comen a finals del segle III aC, marcada per un fort carcter

oficial i sagrat.

Amb la denominaci dannalstica (dAnnales Annals) ens referim a

aquella modalitat historiogrfica dpoca republicana en qu el relat dels

esdeveniments pretrits seguia una seqncia estrictament temporal. Seguint

aquest esquema, els annalistes estructuraren la seva narraci any per any, tot

assenyalant-ne els principals esdeveniments. Molts dells concentraren

latenci en les llegendes fundacionals de la ciutat, incorporant grans dosis

de fantasia i dimaginaci, i en els esdeveniments contemporanis.

Amb la denominaci primera annalstica (o annalstica primitiva) es designen les

primeres manifestacions historiogrfiques realitzades per historiadors romans,

generalment senadors, com Quin Fabi Pictor (circa 260 -290 aC., ambaixador a Delfos

desprs del 216 aC.) o Luci Cinci Aliment (pretor del 210 aC.), que empren el grec i

que reberen la influncia dels historiadors hellenstics, com Timeu de Tauromnia.

La producci historiogrfica de la meitat del segle II dC es coneix amb el nom

dannalstica mitjana. Les obres dels historiadors

en llengua llatina sadapten als esquemes de

lannalstica, per sn presents dues grans

tendncies. Duna banda en alguns autors

predomina un pintoresquisme pattic i barroc

derivat de Timeu de Tauromnia i de les altres

produccions historiogrfiques de lhellenisme. En

altres simposa un racionalisme de carcter

cientfic, inspirat en lobra de Polibi de

Megalpolis. Sota la influncia daquest autor es

desenvolupa lanomenada historiografia

pragmtica, la qual defuig la rigidesa dels

esquemes cronolgics de lannalstica tradicional i intenta esbrinar les causes i els

motius de lesdevenir histric.

Cap a finals del segle II aC, apareix una nova modalitat historiogrfica, la monografia

histrica, que centra latenci en un perode o esdeveniment concret, preferentment de

la histria contempornia. La primera monografia histrica, dedicada a la 2 Guerra

Pnica, s lobra de Luci Celi Antpater (trib del 122 aC), una obra amb molta

informaci, per que no s exempta de tons pics sovint ridculs, enriquits amb

discursos delaboraci prpia. Tamb cal destacar la monografia sobre la guerra de

Numncia de Semproni Aselli (abans del 159 aC -91 aC), trib militar a Numncia

entre 134 i 133 aC, autor duna obra histrica coneguda Historiae o Rerum gestarum

libri que arribava fins al 91 aC.

Polibi de Megalpolis

Polibi de Megalpolis fou un noble

arcadi que an a Roma com a ostatge

desprs de la batalla de Pidna (168

aC.). All entr en contacte amb el

cercle dels Escipions. En les seves

Histries, molt infludes pel mtode

historiogrfic de la Histria de la

Guerra del Peloponns de Tucdides,

Polibi intenta esbrinar les causes de la

puixana romana.

Un dels prosistes ms originals daquesta poca s Marc Porci Cat el Censor,

(Marcus Porcius Cato, Tsculum 234 Roma 149, cnsol del 194 i censor del 184 aC).

Home de fora personalitat, fou conegut pel seu tradicionalisme i per laversi als nous

costums que venien de Grcia.

A lAntiguitat se li atribuen ms de 150 discursos de temtica diversa. La tradici vol

que Cat hagus escrit nombrosos llibres destinats al seu fill, els Praecepta ad filium

Consells al fill on tractava innombrables temes, com ara medicina, art militar, dret,

etc. Daquesta mena denciclopdia dafany didctic es conserven noms els llibres

dedicats a lagricultura i al conreu i a la gesti de les propietats agrcoles, aplegats sota

el ttol de De agri cultura Sobre el conreu del camp. Aquesta obra, que deu molt a

lobra de lagrnom cartagins Mag, exposa la millor forma de gestionar la propietat

agrria, lnica font directa de riquesa. A la primera part, molt ordenada, Cat illustra

la manera ptima de comprar, administrar, conservar i fer rendir una villa rstica,

donant instruccions molt clares i precises sobre els diversos procediments i lutillatge. A

la segona part, menys estructurada, apareix com una mena de calaix de sastre amb

nombroses preceptives. Lestil en general s sec i concs amb nombroses mximes.

Cat tamb practic el gnere historiogrfic. Escrigu en llat una importantssima obra

histrica, les Origines Orgens. En els tres primers llibres narrava la fundaci de

Roma i de moltes altres ciutats dItlia. Cat sesforava a crear una histria que

sacords amb els valors morals de Roma. Tamb s autor dun carmen de moribus una

collecci de mximes sobre la conducta humana que reflecteixen una saviesa popular

fruit de lexperincia quotidiana dun petit propietari atenta a la gesti del seu

patrimoni.

4. La historiografia dpoca tardorepublicana

En el camp de la historiografia, durant el segle I aC, lannalstica tradicional entra en

una fase de decadncia irreversible, mentre prenen ms volada altres modalitats

historiogrfiques, com ara la biografia, la monografia histrica, el comentari bllic o

lantiquria.

A banda de les produccions en llat, tamb diversos autors grecs escriuen sobre la

histria de Roma, com ara Posidoni de Rodes, alumne de Paneci, que escrigu 52

llibres dhistries, que continuaven lobra de Polibi de Megalpolis, abraant el perode

comprs entre el 146 aC i el 86 aC.

Lltima annalstica

Lltima annalstica romana s massa rgida i feixuga, a causa de la seva dependncia

de lestructuraci cronolgica anual i resultava indigerible per al lector. En canvi,

hereus de la historiografia alexandrina, de regust ms novellesc, sn els historiador

Valeri Anties i Luci Corneli Sisenna.

Lobra de Valeri Anties i de Sisenna

Valeri Anties escrigu 75 llibres i prengu en consideraci el perode que va des de la

fundaci de Roma fins a la mort de Sulla. Empr una retrica pintoresca i patritica i fou

censurat per la seva gran imaginaci, per les seves exageracions i falsificacions. Amb tot,

fou una de les principals fonts de Sallusti i de Livi.

Luci Corneli Sisenna (118 67 aC, pretor del 78 aC) escrigu dotze llibres dHistoriae, on

tractava la histria contempornia, especialment la Guerra Social i el conflicte entre Mrius

i Sulla. En les seves histries introdua elements anecdtics i novellescs. Tamb tradu les

Histories de Milet dun tal Arstides, una mena de contes destil decamernic.

4.1. La biografia: Nepot

El gnere biogrfic, que en principi no era considerat una modalitat historiogrfica,

sintrodueix a Roma en el decurs de la primera meitat del segle I aC, grcies a lobra de

Corneli Nepot (100/99 aC 29/24 aC), orind de la Cisalpina, amic de Catul (qui li

dedic el seu llibre de poemes), de Cicer i dtic.

Nepot fou autor duna collecci de 16 llibres de biografies de personatges

histrics, anomenada De uiris illustribus Sobre els homes illustres.

Dissortadament es conserva noms un llibre sencer, el dedicat a les

biografies dels generals estrangers (De excellentibus ducibus exterarumm

gentium Sobre els eminents comandants dels pobles estrangers), i dues

biografies (la de Cat el Vell i la dtic) del llibre dedicat a les vides dels

historiadors llatins. En general, recull en un estil monton i pretensis,

informacions i noticies preses de diverses fonts.

Les Vides de Nepot

En la collecci hi hauria dos llibres de biografies de reis, dos de generals, dos dhomes dEstat, dos de

poetes, dos doradors, dos dhistoriadors, dos de gramtics i finalment dos de retrics. En el llibre sobre

els generals estrangers figuren les biografies de Milcades, Temstocles, Arstides, Pausnies, Cim,

Lisandre, Alcibades, Trasbul, Con, Di, Ifcrates, Cbrias, Timoteu, Dtames, Epaminondas,

Pelpidas, Agesilau, Eumenes, Foci, Timole, dels Reis, Amcar i Hannbal.

Lobra menor de Nepot

A banda daix, Nepot ens ha transms dues cartes de Cornlia, la filla dEscipi lAfric, al seu fill, Gai

Semproni Grac. Tamb escrigu una Chronica en tres volums, citada per autors posteriors i

dissortadament perduda, uns Exempla en cinc llibres i diverses composicions dinspiraci neotrica.

4.2. La monografia histrica: Sallusti

Ja a finals del segle II aC havien aparegut els primers exemples de monografia histrica,

que serv a la necessria renovaci de la historiografia romana, anquilosada en la forma

annalstica.

Amb tot, el principal conreador del gnere fou Gai Sallusti Crisp (Amitern

a la Sabina, 86 aC Roma 35 aC), autor de dues monografies histriques, el

De coniuratione Catilinae Sobre la conjuraci de Catilina i el Bellum

Iugurthinum La Guerra de Jugurta.

Biografia de Sallusti

Fill duna famlia de lordre eqestre, desenvolup la seva activitat poltica a Roma, en el bndol dels

populares, al costat de Csar. Fou escollit qestor i posteriorment, lany 52 aC, trib de la plebs. En

aquests anys Sallusti fou especialment belligerant contra els optimates, especialment contra Mil,

lassass de Clodi (el ms demagog dels tribuns de la plebs). Per aix, els censors de lany 50 aC, ambds

adscrits al bndol aristocrtic, lexpulsaren del senat, tot adduint raons dimmoralitat. Csar el rehabilit i

fou escollit novament qestor (tal vegada, lany 48 aC). Segu Csar en la campanya africana contra les

restes dels exrcits republicans de lany 47 aC i lany segent torn a lfrica com a procnsol cum

imperio de lAfrica Nova, lantiga Numdia oriental. Durant el seu proconsolat senriqu infinitament,

sense escrpols. Amb aquesta fortuna es feu construir una magnfica residncia al Pincio, a Roma,

coneguda com els Horti Sallustiani i compr tamb la villa de Csar a Tbur. Amb tot, des de la mort de

Csar (44 aC) salluny de la vida pblica i de la poltica, fins lany de la seva mort. En aquests anys de

retir voluntari de lescena poltica, escrigu la seva obra histrica.

Des del punt de vista cronolgic, la primera obra de Sallusti s el De coniuratione

Catilinae La conjuraci de Catilina, una monografia que narra lintent de cop destat

dut a terme lany 63 aC per Luci Sergi Catilina, un aristcrata empobrit que reun entorn

seu una massa de descontents de diversos grups socials. La conjuraci fou descoberta i

reprimida per Cicer, cnsol daquell mateix any. Catilina s lexponent de la

decadncia moral en qu ha caigut tota la societat romana, causada per larrogncia i la

despreocupaci de loligarquia dirigent. Sn dignes de record els discursos que lautor

posa en boca dels diversos protagonistes (Catilina, Semprnia, Csar o Cat dtica),

que serveixen per a definir millor les seves personalitats.

La conjuraci de Catilina

La monografia sobre amb un prleg de to filosfic que exposa reflexions generals sobre la naturalesa

dual de lsser hum i amb la justificaci de lelecci del tema. Tot seguit insereix una digressi sobre el

desenvolupament de lEstat rom, plena de moralisme, per que reprodueix arguments convencionals.

Exposa els antecedents que porten a laparici del clima de corrupci en qu neix la conjuraci, a la qual

dedica la part ms important. Aix passa a descriure lentorn de Catilina (cap.14-16) i narra el primer

intent fracassat de cop destat (cap. 18-19). A partir daqu, el relat se centra en la fase inicial de la

conspiraci (cap. 20-30), la fugida de Catilina, un cop descobertes les seves maquinacions (cap. 31-36), la

captura i condemna dels participants que shavien quedat a Roma (cap. 39-45) i lenfrontament bllic

final amb la mort de Catilina (cap. 56-64).

Posteriorment escrigu el Bellum Iugurtinum La guerra de Jugurta, una monografia

histrica en qu sanalitzava el conflicte entre Roma i Jugurta, rei dels Nmides, que

havia tingut lloc entre lany 111 i el 104 aC. Aquesta guerra servia de paradigma de la

decadncia moral irreversible de la Roma de lpoca, provocada per la degradaci moral

de la classe dirigent.

Jugurta

Jugurta, desprs dhaver fet assassinar els seus parents Hiempsal i Aderbal, fills dels rei Micipsa, shavia

proclamat rei dels Nmides. Bon coneixedor de la societat romana, Jugurta compr amb el suborn o la

corrupci la passivitat o indiferncia de la noblesa, tot intentant ajornar lenfrontament bllic amb Roma.

Per, quan aquest esclat lany 111 aC, Jugurta aconsegu una srie de victries que exacerbaren els

nims de la plebs romana, la qual culpava de les derrotes la noblesa corrompuda. Cansat de les derrotes,

el poble rom atorg el comandament de lexrcit a Mrius, un excellent general. La guerra acab quan

Sulla, lloctinent e Mrius, grcies a una emboscada, captur Jugurta.

En aquesta obra, Sallusti accentu lobjectivitat i la imparcialitat. En la narraci

intercala alguna descripci etnogrfica i geogrfica sobre les terres africanes i

aprofundeix en les causes de diversos conflictes socials.

La Guerra de Jugurta

Sallusti utilitz les Historiae de Sisenna i lobra del rei nmida Hiempsal, a ms de la seva prpia

experincia personal a frica. Del captol 1 al 52, el conflicte s dominat per la noblesa, capitanejada per

Quint Cecili Metel. Sobresurt el retrat psicolgic de Jugurta (captols 7-9). En aquesta primera part, que

narra els fracassos de la noblesa, sobresurten els atacs dels membres del partit popular, en concret el del

trib Memmi (cap. 31), on aquest critica la passivitat i indolncia de la plebs. A partir del captol 53

comena lascensi de Mrius i el parallel declivi de laristocrcia senatorial en la direcci del conflicte.

Excelleix la figura de Mrius, que no deixa de fustigar la noblesa. Tot al llarg de lobra sintercalen

digressions anecdtiques, com lheroisme dels germans Filens (cap. 79) o descripcions molt detallades,

com la batalla del riu Mtul (cap.48).

Cap al final de la seva vida, Sallusti comen a escriure les seves Historiae Histries

que volien continuar les Historiae de Sisenna. Comenava amb la mort de Sulla (78aC)

i prenia en consideraci un curt perode de temps, farcit, emper, desdeveniments

crucials per a la histria romana: putsch del cnsol Lpid (78 aC), la guerra contra

Sertori (80 72 aC), la revolta dels esclaus capitanejada per Espartac (73 -71 aC), la

guerra contra els pirates (78 67 aC) i el comenament de la tercera guerra contra

Mitrdates del Pont.

Les Historiae

Les Historiae constaven dun prleg i de cinc o sis llibres. Del conjunt de lobra, es conserven noms

quatre discursos (el del cnsol Lpid davant de la plebs, de lany 78 aC, en qu atacava Sulla, el de

Marci Filip al senat en contra de Lpid,, el del cnsol Aureli Cotta, de lany 75 aC, dirigit al poble i el del

trib i historiador Licini Macer) i dues cartes (una de Pompeu al Senat del 75 aC, demanat ajut contra

Sertori i la de Mitrdates a Arsaces, rei de Prsia, on el rei del Pont demanava ajut contra els romans.

Lobra menos de Sallusti

Tamb han estat atribudes a Sallusti una invectiva contra Cicer i dues cartes a Csar de dubtosa

autoria.

En general, Sallusti es mostra molt pessimista sobre el grau de decadncia,

dimmoralitat i de degradaci en qu ha caigut Roma, del qual fa responsable

loligarquia aristocrtica. Des del punt de vista estructura, Sallusti utilitza diversos

procediments compositius, com ara la successi temporal dels esdeveniments en funci

de la seva significaci (amb importants flash-backs). Cal destacar lhabilitat en la

caracteritzaci psicolgica dels personatges, amb el recurs als discursos en boca dels

participants que intercala en la narraci. Tamb caldria remarcar el detallisme en les

descripcions geogrfiques o etnogrfiques i el dramatisme i la intensitat de la tensi

narrativa. Sallusti no s un historiador retric o pattic a l amanera de lescola

dIscrates, ni un historiador romntic dinspiraci alexandrina ni un historiador

pragmtic, com Polibi. El seu model s Tucdides i intenta aplicar el seu mtode

histric, tot mostrant els antecedents i les causes dels fets que narra. La seva filosofia de

la histria s deutora de Posidoni. Malgrat que defensi, per, una certa objectivitat, no

obstant aix, parteix didees preconcebudes i s incapa de deixar de banda la seva

prpia ideologia, alterant o modificant la concatenaci real dels fets per tal de fer ms

evidents les seves premisses.

Pel que fa lestil, Sallusti segueix el corrent neotic, defugint lampullositat de la

tendncia asitica. Un dels trets ms destacats del seu estil, s la tendncia a larcaisme,

manifest en el vocabulari, en la morfologia, en la sintaxi i en lortografia, encara que no

renuncia a les expressions populars ni als hellenismes. Fora original resulta ls

reiterat de linfinitiu narratiu i del desenvolupament progressiu de les proposicions

participals.

Per la seva crtica moral i pels seus prlegs, Sallusti rest un model per a les

exercitacions retriques i constitu una font dinspiraci per als crtics envers el present i

envers la corrupci dels costums.

4.3. El comentari bllic: Juli Csar

El comentari bllic (en grec hypomnma) s una modalitat historiogrfica que t el seu

origen en poca hellenstica. En principi es basava en una simple exposici de les

gestes dels generals o dels reis hellenstics. Primava, naturalment, el carcter subjectiu i

la descripci precisa i clara dels esdeveniments, desproveda dornamentaci literria. A

Roma, entre els models daquesta modalitat historiogrfica, cal comptar els informes

que els magistrats i generals elevaren al Senat i les memries dels notables. De fet,

emper, aquest tipus dobres noms es poden considerar historiogrfiques en sentit

impropi, ja que, de fet, pertanyen a la literatura de memries. A roma, el principal autor

de comentaris bllics fou Gai Juli Csar (104 44 aC), sens dubte, el poltic ms

important del final de la Repblica.

Biografia de Csar

Csar era fill duna de les famlies patrcies ms nobles de Roma, la qual es vantava de descendir de Jul,

fill dEneas. Nebot de Mrius, entr a la poltica en el bndol dels populares, del qual esdevingu un dels

caps ms visibles. Ben aviat inici el cursus honorum: edil (65 aC), pontfex (des del 73 aC), pontfex

mxim (des del 63 aC), pretor (62 aC), propretor de les dues Hispnies (61/62 aC) i finalment cnsol (59

aC). Lany 60 sign el primer triumvirat amb Pompeu i amb Cras. En acabar el seu consolat, obtingu el

govern de la Gllia Narbonesa, de la Gllia Cisalpina i de la Dalmcia, des don inici lany 58 aC la

conquesta de la Gllia Comata que culmin lany 51 aC. Poc abans que expirs el seu mandat com a

governador (que acabava lany 50), el Senat sopos a qualsevol prrroga. Davant aquest ultimtum,

Csar decid enfrontar-se directament al Senat i al partit dels optimates, als quals shavia unit el seu antic

aliat Pompeu. Per tant travess el Rubi, riu que servia de frontera entre la Gllia Cisalpina, de la qual

Csar era el teric governador, i el territori itali, sota la jurisdicci del Senat, tot dient la famosa frase

iacta alea est el dau ha estat tirat, la sort ha estat llenada. Csar derrot els exrcits republicans

dHispnia a la famosa batalla dIlerda lany 49 aC. Tot seguit es dirig cap Orient per tal denfrontar-se a

Pompeu, a qui derrot a Farslia. Pompeu fug a Egipte, on fou assassinat pel fara. Arribat a Egipte,

Csar prengu partit per Cleopatra en la disputa que lenfrontava al seu germ. Lany 46 aC, encara a

Orient, senfront a Farnaces, rei del Pont, i pronunci una altra sentncia clebre: veni, vidi, vici hi vaig

anar, vaig mirar, vaig vncer. El 45 aC es trasllad a frica on derrot novament lexrcit republic,

comandat per Cat, el qual se sucid a tica. Aquest mateix any C`pesar derrot a Munda, a la Btica,

les restes de lexrcit republic comandat pels fills de Pompeu. Des del 49 aC, s escollit cnsol i dictador

perpetu i cada vegada acumula ms i ms poder personal. nic senyor de lescena poltica, proced a una

srie de reformes institucionals. La concentraci dexcessiu poder feu tmer alguns dels seus

collaboradors els quals en ocasi dels idus de mar (15 de mar) del 44 aC lassassinaren al peu de

lesttua de Pompeu.

Les principals obres de Juli Csar sn els comentaris a les seves campanyes

blliques, en particular els Comentarii de bello Gallico Comentaris sobre

la guerra de les Gllies i Comentarii de bello civile Comentaris sobre la

guerra civil.

Els seus Comentarii de bello Gallico consten de set llibres on es narra la conquesta de

les Gllies, des de linici del proconsolat de Csar (58 aC) fins a la conquesta dAlsia

(52 aC). Destaquen les digressions de carcter geogrfic o etnogrfic, com ara la

descripci de la Gllia (llibre I), els costums dels sueus (llibre IV), la descripci de la

zona compresa entre la Mosa i el Rin (llibre IV), lexcursus sobre Britnia (llibre V) o la

descripci de la vida entre els germans i els gals (llibre VI).

De bello Gallico

El llibre I s encapalat per la celebrrima descripci geogrfica de les Gllies; a continuaci es narra la

guerra contra els Helvecis i contra Ariovist de lany 58 aC. En el llibre II pren en consideraci els

esdeveniments de lany 57 aC amb les campanyes contra els belgues i els altres pobles costaners de la

Gllia atlntica. En el llibre III es relaten els esdeveniments de lany 56 aC, amb la campanya contra

lArmnica i la campanya de Cras a Aquitnia. En el llibre IV es descriu el relat dels esdeveniments de

lany 55 aC, amb els combats contra algunes tribus germniques, la primera travessa del Rin i la primera

expedici a Britnnia. El llibre V socupade lany 54 aC, amb la segona expedici a Britnnia i la

sublevaci i posterior repressi dels belgues eburons. El llibre VI analitza els successos del 53 aC amb la

segona travessa del Rin i una amplia digressi de carcter etnogrfic sobre els costums dels gals i dels

germans. Tamb tracta de la segona sublevaci dels belgues eburons. El llibre VII pren en consideraci

laixecament general de les Gllies del 52 aC, dirigit per Vercingetrix, amb la presa dAvaric, el fracs

de les legions romanes a Gergvia, la batalla Lutcia i la conquesta dAlsia. Lobra fou continuada per

A. Hirc, suboficial de Csar i cnsol del 43 aC, el qual escrigu el llibre VIII, on es relataven els

esdeveniments finals de la conquesta militar i de pacificaci que tingueren lloc entre els anys 51 i 50 aC.

Els Comentarii de bello civile Comentaris sobre la Guerra Civil consten de tres

llibres, en qu es relata el conflicte entre Csar i Pompeu (49-48 aC).

De bello civile

Els dos primers llibres analitzen els esdeveniments de lany 49 aC. En efecte, el primer llibre exposa les

causes del conflicte i descriu els primers episodis de la guerra que tingueren lloc en terres itliques. En el

segon llibre es continua el relat dels esdeveniments de lany 49 aC amb la descripci de les campanyes

que Csar fu a Hispnia contra els lloctinents de Pompeu, Afrani i Petreu. Tamb analitza la conquesta

de Masslia, lactual Marsella, aliada a Pompeu. El tercer es dedica als episodis del 48 aC, amb linvasi

de Farslia, la posterior fugida de Pompeu a Egipte i el seu assassinat i finalment la intervenci de Csar a

Egipte en favor de Cleopatra VIII.

Lanomenat corpus cesari

Els llibres de la Guerra Civil de Csar foren completats amb tres llibres dautor no conegut, els quals

relataven les fases finals del conflicte civil i la completa i total derrota de lexrcit pompei. Aix, el

Bellum Alexandrinum, obra tal vegada dHirc, el lloctinent de Csar i cnsol del 43 aC, relatava la

conquesta dEgipte, la sublevaci dels habitants dAlexandria dEgipte contra Csar (48/47 aC) i altres

campanyes daquest mateix any. El Bellum Africum narrava la liquidaci de la resistncia republicana a

frica encapalada per Cat dtica (47/46 aC). El Bellum Hispaniense recontava la guerra contra els

fills de Pompeu que shavien refugiat a Hispnia (45 aC).

Alguns autors sostenen que lobra de Csar respondria a una voluntat conscient i

decidida dautopropaganda, en qu el dictador intenta justifica les seves accions i fer

ressaltar la seva prpia personalitat, la seva capacitat de comandament, el seu civisme,

la seva lleialtat i la seva clemncia envers els venuts. Per tal daconseguir aquesta falsa

objectivitat, sense caure en la propaganda pamfletria, sutilitzen diversos procediments

compositius. En primer lloc, dispersa i separa els elements concatenats en lesdevenir

histric, justifica anticipadament actes o accions posteriorment descrites i omet detalls i

noticies que no li resulten favorables. Aquesta objectivitat aparent s realada per ls

sistemtic de la tercera persona, que dna claredat, distanciament i impassibilitat al relat

i per lestructuraci cronolgica dels fets.

En general, des del punt de vista estilstic, cal destacar la gran puresa lingstica i

lelevada precisi lxica de lobra de Csar, les quals lhan fet esdevenir un model de

classicisme, molt apte per a lestudi escolar del llat.

4.4. Lantiquria: Varr

Amb el nom dantiquria es coneix la recerca sobre els perodes ms antics de la

histria romana, recerca que abraa una mplia gamma daspectes, com el dret, les

institucions poltiques, les fundacions, les genealogies, la cronografia, els costums, la

religi, la gramtica, el lxic, etc.

En poca de Sulla fou actiu un dels primers antiquaris romans, Luci Eli Estil, un

estoic interessat per letimologia i per la sintaxi. Cerc i apleg nombrosos documents

del passat, com ara les Lleis de les 12 taules, el Carmen Saliare o els textos potics

antics, procedint a la seva exegesi i comentari.

Un dels escriptors ms polifactics i erudits del final de la Repblica fou

Marc Terenci Varr, sobrenominat reat (Reate a la Sabina, 116 aC-27

aC), a qui Petrarca anomenava il terzo lume de les lletres llatines, desprs

de Virgili i Cicer.

Biografia de Varr

Lloctinent de Pompeu a Hispania Ulterior, fou derrotat per Csar, per aconsegu el seu perd. Csar li

confer la direcci de la primera biblioteca pblica de Roma.

La seva obra constava de 600 llibres, tot i que cap no ens ha arribat ntegrament. Atesa

la seva erudici, fou mpliament usat pels autors posteriors. La no conservaci de la

seva obra s, a tots els efectes, una prdua irreparable.

De la seva producci antiquria, cal destacar les Antiquitates, dividides en 25 llibres

dAntiquitates rerum humannarum Antiguitats de les coses humanes i en 20 llibres

dAntiquitates rerum divinarum Antiguitats de les coses divines. Dissortadament, de

la ingent massa de noticies sobre la civilitzaci romana continguda en la totalitat de

lobra antiquria de Varr, no ens han arribat ms que minsos bocins, circumstncies

digne de plany.

La producci antiquria

La resta de la producci antiquria s ingent. Entre moltes altres coses cal recordar:

- Les seves Res divinae Coses de les divinitats dedicades a Csar.

- El De uita populi Romani Sobre la vida del poble rom, una veritable histria dels costums

dels romans amb informacions sobre les institucions romanes.

- El De gente Populi Romani Sobre lorigen del poble rom, on elabora una nova cronologia de

la historia romana que esdevindr la cannica.

- Hebdomades i les Imagines, una mena de biografies de personatges illustres.

- Els 76 llibres de Logistorici, uns petits tractats filosfics.

- Els 9 llibres sobre les Disciplinae, una enciclopdia on es tractaven temes de gramtica, msica,

medicina, geometria, aritmtica, astronomia, msica, arquitectura.

- Els tres llibres dAnnales.

- Els llibres De familiis Troianis Sobre les famlies de Troia.

De la seva producci gramatical cal recordar els 25 llibres del De lingua latina, dedicat

a Cicer. De lobra es conserven noms cinc llibres. La llengua emprada i lestructura,

fora desordenada amb freqents repeticions i subdivisions, no sn gaire bones.

De lingua latina

Consta duna introducci general, i duna part prctica, relativa a letimologia, i duna part terica, on

sanalitzava el problema de lanalogia i de lanomalia. En aquesta polmica, Varr s un analogista

moderat, conciliant la doctrina estoica sobre el llenguatge i les teories de la filologia hellenstica. En la

recerca etimolgica, adopta una perspectiva comparativista, relacionant els mots llatins amb els grecs.

Tamb shan conservat els seus tres llibres de Res rusticae Afers del camp, un

manual didctic, en forma dialogada, on sexposava la millor forma de gestionar les

propietats agrcoles. Desperit fora conservador, perpetuava la tradici agronmica i

tenia com a font les obres de lagrnom cartagins Mag, dels llatins Cat i Saserna i

dels grecs Aristtil i Teofrast.

Res rusticae

La conversa del primer llibre t lloc al temple de la deessa Terra i se centra en lagricultura. El segon

llibre tracta de la ramaderia, amb especial atenci a la producci de llana y llet. El tercer est dedicat a

lapicultura, a la piscicultura i a lavicultura.

Varr tamb conre el gnere satric, amb els seus 150 llibres de Saturae Menippeae,

inspirades en lobra de Meleagre de Gdara, el qual, al seu torn, shavia basat en lobra

del filsof cnic Menip. Lobra, conservada parcialment, alterna la prosa, que

constitueix la base principal, i el vers, que t sempre intenci pardica. s un leitmotiv

la crtica de la corrupci dels costums i el plany per la prdua de les virtuts ancestrals.

5. La historiografia dpoca dAugust

El clima poltic instaurat per August modificava els parmetres dactuaci de la

historiografia tradicional. La frmula annalstica era exhausta i eixorca i, de fet, el nou

rgim imposava unes limitacions ms clares i evidents a lobra dels historiadors, que

havien danar amb molta cura a lhora de tractar de la histria contempornia.

La producci historiogrfica menor

Poca cosa, a banda de Titus Livi, es conserva de la historiografia dpoca dAugust. No han pervingut les

Historiae dAsini Polli, un personatge una mica independent (partidari de Marc Antoni pass

posteriorment al partit dAugust), que narraven la histria del primer triumvirat, ni els Annales de

Fenestella, ni la versi completa de les Historiae Philippicae de Pompeu Trogus, una histria universal

del mn antic centrada en la histria de Macednia, de les quals es conserven els extractes de Just (del

segle III dC).

Titus Livi

Lhistoriador del nou rgim fou, sens dubte, Titus Livi (Patavium,

lactual Pdua, 64/59 aC Roma 12/17 dC), lobra del qual, formalment

inspirada en la tradici, renovava profundament lannalstica romana. Livi

s autor duna monumental obra histrica, coneguda amb el nom dAb urbe

condita Des de la fundaci de la ciutat on narrava en 142 llibres la histria

de Roma, des de la fundaci de la ciutat fins al principat dAugust. Malgrat

estar a favor de la Repblica, Livi s un escriptor plenament augusteu.

La gran extensi de lobra nha comproms la conservaci. Els 142 llibres foren dividits

en grups de 10 (les anomenades dcades), de les quals conservem noms la primera, la

tercera i la quarta i la primera meitat de la cinquena (concretament els llibres 46-65). De

la resta es tenen notcies pels resums que fu Florus i per les periochae, una mena de

sumaris, fets per un abreujador annim que resumeixen els principals continguts de cada

llibre.

Contingut del Ab urbe condita de Livi

Llibre I: Monarquia.

Llibres II V: de la instauraci de la Repblica (509 aC) fins a la presa de Roma pels gals (390385 aC).

Llibres VI X: de lendem de la presa de Roma fins a la Tercera Guerra Samnita (298-290 aC).

Llibres XI XV: del final de les Guerres Samnites fins a lesclat de la Primera Guerra Pnica (264 aC).

Llibres XVI XX: del comen de la Primera Guerra Pnica fins a linici de la Segona Guerra Pnica (219

aC)

Llibres XXI- XXX: la Segona Guerra Pnica (219 201 aC)

Llibres XXXI-XLVIII: Guerres de Macednia i de Sria, fins al 150 aC.

Llibres XLIX-LII: Tercera Guerra Pnica (149-146 aC) i Guerra dAcia. Sacabava amb la destrucci de

Cartago i la presa de Corint (91 aC)

Llibres LIII-LXX: Histria interna romana fins a lassassinat del trib de la plebs Marc Livi Drus.

Llibres LXXI-LXXVI: Guerra Social (90-88 AC)

Llibres LXXVII-XC: lluites entre Mrius i Sulla (88-77 aC)

Llibres XCI-XCVI: Campanyes de Pompeu el Gran (77-72 aC)

Llibres XCVII-CIII: Guerra dels esclaus i campanyes de Csar contra els helvecis (fins als 58 aC)

Llibres CIV-CVIII: Conquesta de la Gllia (58-51 aC)

Llibres CIX-CXVI: esdeveniments de la Guerra Civil, fins a lassassinat de Juli Csar (44aC)

Llibres CXVII-CXXXIII: des de la mort de Csar fins a la batalla dAcci (31 aC)

Llibres CXXXIV-CXLVII: limperi dAugust, fins a la mort de Tiberi Drus (9 aC)

En el prefaci, crtica la corrupci dels costums i defensa la tornada dels valors de

lantiga Roma, en sintonia amb la propaganda augustea. En aquest sentit, Livi manifesta

un gran reconeixement i una intensa admiraci per les realitzacions dAugust. Es un

esperit conservador, que escriu des duna frria perspectiva nacional, emprant els

mtodes de lannalstica tradicional i estructurant la narraci any per any.

Pel que fa al seu mtode historiogrfic, generalment sha considerat que Livi s poc

atent a la crtica de les seves fonts (preferentment els annalistes Cat el Censor, Polibi,

Posidoni i Asini Polli, aquest darrer per al perode ms recent), ja que manifesta una

gran despreocupaci per examinar-ne lexactitud. Generalment utilitza un nic autor per

al relat principal, el qual s completat per altres autors per als detalls. s, doncs, un

historiador de segona m, que escull de manera assenyada la seva font segons les

circumstncies. Daquesta manera de fer apareixen moltes contradiccions, mals entesos

(especialment quan segueix els autors grecs), etc. Malgrat aquesta manca desperit

crtic, en alguns casos intenta reproduir els diferents punts de vista i fer-los coherents,

eliminant les incongruncies internes. En altres casos, per, omet les versions que no

afavoreixen els romans o les sotmet a deformacions patritiques.

La narraci adopta una perspectiva cronolgica, com lannalstica tradicional, per

inserint, per tal danimar el relat, parntesis dramtiques, quadres escnics, discursos, et.

En general, prefereix el dramatisme a lexactitud i manifesta un escs inters per la

geografia, per les descripcions topogrfiques, per les institucions poltiques i militars.

El gran valor de la seva obra s haver pogut reanimar de la histria romana, entesa des

duna perspectiva patritica, com una gran histria collectiva en qu participa tothom i

que culmina amb lobra dAugust. s en aquest sentit una histria teleolgica, ja que el

dest, grcies a les virtuts romanes (la pietas, la virtus, el respecte pel mos maiorum) han

fet gran Roma.

Des del punt de vista estilstic, Livi s molt deutor de les teories de la historiografia

hellenstica. La historiografia tamb s una obra histrica i, com a tal, cal enriquir el

relat, fer-lo agradable. Per aix, en la lnia del barroquisme alexandr, es complau en el s

quadres de fort dramatisme, en les peripcies anecdtiques, en lelaboraci de discursos

de forta crrega emocional i en les escenes de masses.

6. La historiografia dpoca Juliocludia

La creixent pressi del poder imperial condicionava lactivitat dels historiadors, que

oscillaren entre la propaganda ms celebrativa i el blasme ms abjecte, depenent de

lpoca i de lemperador que tractaven. Bona part de la producci dels historiadors

senatorials, nostlgics de la llibertat republicana i en bona mesura molt crtics amb els

descendents dAugust, resulta perduda.

6.1. Les Historiae de Velleu Patercle

Velleu Patercle (Aeclanum a lHirpnia 20 aC circa Roma, desprs del 33 dC) fou un

noble cavaller dorigen camp, que desenvolup la seva carrera poltica i militar durant

el principat de Tiberi, de qui fou un entusiasta sostenidor. Lobra historiogrfica de

Velleu Patercle s formada per dos llibres dHistoriae Romanae Histries romanes,

obra que podem considerar un fidel reflex de la historiografia partidria de la instituci

imperial.

Contingut i abast de les Historiae Romanae

El llibre I, del qual manca el comenament, consta de 18 captols. Sinicia amb la narraci dels nostoi

(retorns en grec) dels herois grecs desprs de la guerra de Troia. El relat sacaba amb la destrucci de

Cartago i de Corint (146 aC). El llibre II comena amb les Guerres Numantines contra Viriat i acaba amb

una descripci general del principat de Tiberi (14-37 aC).

Al principi, la narraci adopta una perspectiva universal, perspectiva molt estranya en la

historiografia romana, ja que aquesta centrava el seu inters de manera quasi obsessiva

en els esdeveniments propis de la histria de Roma. Progressivament, Velleu abandona

aquest enfocament universalista i es concentra en els episodis ms singulars de la

histria romana. Enumera una llarga srie desdeveniments sense establir connexions

entre ells ni analitzar les causes ni els efectes. T tendncia a centrar latenci sobre les

persones, especialment sobre diversos aspectes de la seva personalitat i de la seva vida

privada, ms que no en les actuacions pbliques.

Al llarg de tota la obra, s constant una actitud panegric envers lemperador Tiberi, el

gran realitzador de les gestes romanes. Lautor lloa les seves gestes i els seus triomfs

militars, la seva capacitat de govern, la seva equanimitat, etc. Fornint en tot moment les

versions ms favorables a Tiberi. Aix, per exemple, lexili a Rodes de Tiberi s

presentat com el fruit dun voluntari allunyament per tal devitar interferir en la

successi dAugust o ignora els rumors que acusaven Sej, el tot poders factotum de

Tiberi, de lassassinat de Drus, fill de Tiberi. Per aix, molts autors consideren que les

Historiae Romanae de Velleu sn una simple obra de propaganda protiberiana. Amb

tot, cal recordar que s una de les poques fonts contempornies que ens narren els anys

compresos entre la mort de Csar i els primers anys de lImperi.

6.2. La biografia novellesca: Histria dAlexandre de Q. Curci Ruf

La fantasiosa Historia Alexandri Magni Histria dAlexandre el Gran de Quint Curci

Ruf, un autor del qual es desconeix gaireb tot, s hereva de la historiografia novellesca

alexandrina. Lobra s, en realitat, una biografia novellesca de tradici hellenstica. A

lobra, Quint Curci evoca amb tons coloristes les gestes dAlexandre amb una gran dosi

de fantasia que prov tant de les caracterstiques piques de les gestes com dels

escenaris extics en qu tenen lloc. La fantasia present ajud a crear la llegenda del

personatge, presentat en ambients extics, que encarn les virtuts cavalleresques.

Sine ira et studio

Aquesta sentencia b podria

sser considerada el tema

historiogrfic de Tcit. Proclama

obertament la seva posici

davant els fets que intenta

narrar, tot defensant la seva

objectivitat i la seva capacitat

crtica, denunciat els excessos de

la producci historiogrfica

precedent.

7. La historiografia dpoca flvia i Traj

Publi Corneli Tcit s lhistoriador ms gran de Roma. Probablement dorigen

provincial (de la Gllia Narbonesa) exerc tot el cursus honorum i fou un destacat

membre de laristocrcia senatorial durant els principats de Nerva i de Traj.

A lobra de Tcit es combinen una penetrant caracteritzaci psicolgica, una

elevada intensitat narrativa, un amor nostlgic per la llibertat republicana,

perduda per sempre ms, amb judicis i insinuacions, secs, concisos,

punyents. Malgrat les seves simpaties filorepublicanes, en Tcit es fa patent

una exigncia dimparcialitat i objectivitat.

La primera obra historiogrfica de Tcit s la De uita et moribus Iulii Agricolae,

Sobre la vida i els costums de Juli Agrcola, del 98

dC, la qual, en realitat, s una mena de biografia

encomistica de seu sogre, Juli Agrcola, el general que

havia conquerit la Britnia. De totes maneres, lobra

servia per exculpar tots aquells que havien collaborat

amb Domici, entre ells el mateix Tcit, tot aprofitant

lavinenetesa per a carregar contra la tendncia

autocrtica daquest emperador, assassinat dos anys

abans. A lobra, Tcit centra linters en les gestes

blliques dAgrcola, tot incloent-hi tamb digressions

geoetnogrfiques sobre els habitants de la Britnia.

Lany 99 dC escriu la Germania, un tractat geoetnogrfic en qu descrivia la geografia

del pas i analitzava els costums, les creences i les institucions dels pobles germnics,

mostrant en tot moment una gran admiraci pel seu mode de vida, comparable al dels

antics romans, contraposat a la degeneraci moral de la societat romana del seu temps.

Seguidament escrigu el Dialogus de oratoribus Dileg sobre els oradors, del 106

dC, on meditava sobre les causes de la decadncia de loratria, analitzant-ne les

diverses fases. Per a Tcit la decadncia de loratria rau en la modificaci de les

circumstncies poltiques i culturals del seu temps, que fan intil i molt perillosa la

llibertat dexpressi. Tcit manifesta el que ser un leitmotiv de la seva obra: la fervent

nostlgia per la llibertat republicana.

Lobra historiografia major de Tcit s formada pels Annales, i per les

Historiae, dues fites de la historiografia llatina.

Els dotze (o catorze) llibres de les Historiae prenien en consideraci el perode comprs

entre el gener del 69 dC i la mort de Domici, esdevinguda el setembre del 96 dC. Del

total de lobra es conserven noms 4 llibres i part del cinqu, els quals cobreixen el

perode que va del primer de gener del 69 dC a mitjan 70 dC, descrivint els

esdeveniments de lanomenat any dels quatre emperadors i les lluites entre els generals

que havien intentat succeir Ner (Galba, Ot, Vitelli i Vespasi). Tcit segu una nica

font, molt probablement un historiador filosenatorial, molt hostil a la dinastia

juliocludia, que an enriquint amb la consulta daltres obres historiogrfiques.

Els Annales constaven probablement de setze llibres, que comenaven lany 14 dC,

amb la mort dAugust, i sacabaven amb la mort de Ner (68dC). De la totalitat de

lobra conservem els quatre primers llibres sencers i part del cinqu, centrats en el

principat de Tiberi, i els llibres 11-16, que relaten la part final de limperi de Claudi i

linici del principat de Ner.

Tant en les Historiae com sobretot en els Annales linters del relat de Tcit se centra

en els vicissituds de la casa imperial, en les conspiracions, en les intrigues de palau, en

els assassinats i en les morts ordenades pels emperadors. Es crea, doncs, una atmosfera

fosca dintriga trgica amb escenes violentes, fets dramtics, acusacions velades,

sospites terribles. No abandona tampoc lestudi psicolgic dels protagonistes,

especialment els emperadors i llurs collaboradors, sovint amb un to moralista. Tcit

per no es limita a aquests aspectes i intenta analitzar i entendre les raons del procs

histric, com la causa ltima de laparici i del manteniment el govern imperial i els

motius de la desviaci cap a lautocratisme.

Tcit s, doncs, el tpic representant de la historiografia senatorial, hostil a les

institucions imperials, per necessitada de la seva collaboraci i depenent del poder

imperial. Lideal poltic de Tcit s la Repblica, per s plenament conscient que s

impossible tornar endarrere i que cal adaptar-se a la nova situaci poltica. No obstant

aquesta resignaci, els ideals republicans, la virtus, la gloria, sn exaltats i oposats a la

degeneraci de la societat actual. Lenyor per la llibertat perduda traspua a tota lobra.

Tcit s un autntic mestre del relat histric. Recorre a la tcnica del rumor, mitjanant

el qual incrimina de manera indirecta a alg, sense confirmar-ho ni desmentir-ho

explcitament; utilitza les explicacions alternatives, proposant una explicaci moralment

acceptada i una explicaci immoral, que sovint, per, s la vertadera; daltres vegades,

expressa dubtes sobre la veracitat dalguns fets, massa trgics com per resultar

veritables, encara que realment ho siguin. Contraposa personatges bons a personatges

dolents. Tamb recorre a un fort dramatisme en les escenes de massa com el

linxament de Galba o el combat entre els partidaris de Vitelli i de Vespasi.

Pel que fa a lestil, s evident la influncia de Sallusti, manifestada en la preferncia

pels termes desuets, lamplitud lxica, lexpressi excessivament concisa (amb omissi

de verbs, parallelismes incomplets, etctera), de vegades funcional per tal daconseguir

aquella ambigitat, aquella vaguetat aquella indefinici que ell mateix busca.

8. La historiografia dpoca medioimperial

La biografia: Suetoni

Gai Suetoni Tranquil (stia 69/70 dC 140 dC circa) era membre duna famlia

eqestre que estigu al servei de ladministraci de lEstat. Fou ab epistulis, s a dir,

secretari encarregat de la correspondncia imperial, amb lemperador Adri.

Posteriorment, per, caigu en desgrcia.

Suetoni reprn la tradici del gnere biogrfic amb dues gran obres: el De

viris illustribus Dels homes illustres, una collecci de biografies de

poetes, gramtics, historiadors, oradors, rtors i filsofs, en bona part

perdudes, i el De uita Caesarum Sobre la vida dels Csars, els relats de

les vides dels emperadors, de Csar a Domici.

Del De viris illustribus es conserva noms la secci dedicada als De grammaticis et

rhetoribus Sobre els gramtics i el rtors i algunes biografies dels llibres De poetis

Sobre els poetes i De historicis Sobre els historiadors. Manquen, doncs, els llibres

dedicats als oradors als filsofs.

En el De vita Caesarum, Suetoni es complau a recollir acrticament ancdotes de molt

diversa ndole i descs fonament histric i a recrear-se en la reproducci ordenada dels

trets caracterstics dels emperadors, amb especial predilecci pels detalls escabrosos i

per les xafarderies personals.

Suetoni s un dels primers exemples de la tradici escolstica de la biografia que tindr

gran predicci durant lAntiguitat Tardana, quan apareixeran un seguit de biografies,

sovint poc crtiques, dels grans personatges histrics.

Obra menor de Suetoni

Suetoni fou autor duna vasta obra erudita, de la qual no ha arribat prcticament res. Els Prata eren una

extensa enciclopdia amb nou o deu llibres. En aquesta hi hauria dos llibres, el De rebus uariis Sobre

coses de diversa classe i el De notis scripturarum Sobre les anotacions descriptura, als quals pertany

un fragment anomenat Anectodon Parisinum.

Altres bigrafs menors: les Res gestae Alexandri Magni de Polemi

Juli Valeri Polemi, del segle III dC, s autor dels tres llibres de les Res gestae Alexandri Magni, que, en

realitat, no s ms que una traducci ampliada de la biografia grega del Pseudocallistenes. El mrit

daquesta obra s la seva contribuci a la transferncia a la literatura llatina daquell fil novellesc relatiu

a les gestes fantasioses dAlexandre el Gran que tindr gran importncia a lEdat Mitjana.

9. La historiografia dpoca tardoimperial

En poca tardana conviuen una historiografia pagana i una historiografia cristiana.

Ammi Marcell (Antioquia de lOront 330 aC Roma 400 circa) fou lltim gran

historiador de Roma.

Biografia dAmmi Marcell

Descendent duna important famlia senatorial romana, fou essencialment un militar i funcionari al servei

dels emperadors, especialment de Constan II (351-361) i del seu admirat Juli lApstata (363-364).

Ammi Marcell s autor duna monumental obra histrica, els Rerum

gestarum libri Llibre de les gestes realitzades, que, enllaant amb lobra

de Tcit, abraaven el perode comprs entre la mort de Domici (96 dC) i

la mort de lemperador Valent (378 dC).

Dels trenta-un llibres de qu constava lobra, resulten perduts els tretze primers.

Conservem noms la narraci dels anys compresos entre el 353 i el 378 dC, en la qual

sobresurt la figura de lemperador Juli. El relat histric s acompanyat duns tints

novellescs, duna tendncia poc controlada per la reflexi moralitzant i duna

abundncia defectes coloristes.

Molt lligat a la ideologia imperial, Ammi intenta de recuperar i lloar les virtuts

tradicionals romanes, especialment les blliques, tot acceptant en tot moment la ra

dEstat i la supremacia del poder imperial i s especialment belligerant contra els

enemics exteriors de lImperi. Pel que fa a la polmica religiosa, Ammi practic un

monoteisme de caire neoplatnic, i no es mostra especialment advers als cristians, tot i

que el seu referent era la Roma tradicional. En el relat intercala digressions etnolgiques

i geogrfiques, remet conscientment a lestil de Tcit, el seu gran model.

10. Pervivncia en la literatura occidental

La historiografia medieval s escrita principalment per hagigrafs, cronistes, membres

del clergat episcopal propers al poder, o per monges. Sescriuen genealogies, annals rids, llistes cronolgiques de successos produts en els regnes dels seus sobirans o

successi dabades; vides (biografies de carcter dificant, com les dels sants merovingis, o ms tard dels reis de Frana), i Histories que expliquen el naixement duna naci cristiana, exalten una dinastia o, al contrari, fustiguen als malvats des duna perspectiva religiosa. Mostra daquesta histria es troba Isidoro de Sevilla (Etimologas e Historia Gothorum), s providencialista, dinspiraci agustinista, i inscriu les accions dels homes en els designes de du.

Durant el Renaixement, lhumanisme aporta un gust renovador per lestudi dels textos antics, grecs o llatins, per tamb per lestudi de nous suports: les inscripcions (epigrafia), les monedes (numismtica) o les cartes, diplomes i altres documents. La

histria es mostra com instrument de poder: es posa al servei dels prnceps, des de

Maquiavel i Guicciardini fins els panegiristes de Lluis XIV, entre els es troba Jean

Racine.

La historiografia espanyola s potser lexemple ms complet dun secular esfor per mantenir la continutat de la memria escrita del passat, que tan bon servei va donar des

de les Crniques medievals que justificaven la Reconquesta, per afermar el poder dels

reis en els diferents regnes cristians. Les crniques dAlfons X el Sabi sn un bon exemple.

En el segle XVIII, va tenir lloc un canvi fonamental: els plantejaments intellectuals de

lIllustraci duna part, i de laltre el descobriment de lalteritat en altres cultures alienes a leuropea (lexotisme, el mite del bon salvatge), suscita un nou esperit crtic (encara que de fet, sn semblants circumstncies a les que es podien veure en Herdot).

El segle XIX s un perode ric en canvis, tant en la manera de concebre la histria com

en la descriure-la. La histria guanya una dimensi derudici, per tamb dactualitat. Pretn rivalitzar amb les altres cincies, sobretot amb el gran desenvolupament que

estan tenint aquestes. Theodor Mommsen contribueix a donar a lerudici les bases crtiques, en el seu Rmische Geschischte (Historia de Roma), a ms de collaborar en

el Monumenta Germania Historia y el Corpus Inscriptionum Latinarum.