FULL INFORMATIU DE L’E

SCOLA LA RODA

http://www.xtec.cat/ceip-laroda

BUTLLETÍ INFORMATIU Núm. 68 – TERRASSA - DESEMBRE, 2014

EDUCAR EN VALORS

Mentre escric aquestes quatre ratlles, el primer trimestre escolar

encara no ha acabat. A una setmana estant del 23 de desembre,

encara ens queda un munt de tasques per enllestir i donar-les-hi un

acabament com cal: els informes, els àlbums, la cantada, els regals

de l’amic invisible… Ens agrada pensar que quan arribi a les mans de

qui hagi d’arribar serà, com a mínim, amb algun dels objectius que

ens havíem planificat.

Els informes. De segur, que abans de llegir aquesta editorial és el

primer del sobre que haureu mirat. Lògic. Voleu saber com els ha

anat als vostres fills i filles l’inici d’aquest nou curs. Amb què

excel·leixen, amb què hi tenen més dificultats, quins comentaris en

fan les mestres en relació a la seva evolució… Un document que n’és

un referent acadèmic de l’evolució dels vostres fills, però que no ha

de ser l’únic.

Els àlbums. Els reculls, en format paper, de la feina que han fet els

vostres fills/es al llarg del trimestre. Els fulls que us arriben són el

resultat final d’un treball previ fet a l’aula o en una sortida… Mireu-

vos l’àlbum amb “carinyo” i, si pot ser, deixeu que els vostres fills us

l’expliquin i comentin; és el seu treball i val la pena que el compartiu i

valoreu conjuntament.

La cantada de Nadal. L’últim dia del trimestre fem una cantada tota

l’escola. Cada nivell es prepara una nadala que canta per a la resta de

nens, nenes i mestres. Una petita història fa de lligam entre una

cançó i una altra. Aquest és un moment de la vida escolar en el qual

cadascun dels alumnes i mestres de La Roda ens oferim el regal de

cantar i d’escoltar-nos tots plegats. Gaudim de la música, de les

emocions que aquesta i els seus intèrprets ens transmeten.

Regal de l’amic invisible. Cada classe ha de preparar un regal per a

una altra classe de l’escola. Un regal pensat, decidit i fet per tot el

grup. Cada grup haurà d‘idear algun detall que pugui ser útil, pràctic,

lúdic, adequat al nivell d’edat... També caldrà preveure la manera de

fer-lo i d’explicar-lo, si és que necessita d’instruccions. La il·lusió de

saber si haurà agradat al seu destinatari allò que haurem fet, pot

arribar a ser tanta com la il·lusió que sentim quan rebrem el nostre

regal.

Cadascuna d’aquestes tasques i activitats tenen el seu objectiu i la seva raó de ser.

Totes elles aporten uns valors que ajudaran als vostres fills/es a formar-se com a

persones: l’esforç, el rigor, la responsabilitat, l’empatia, l’aprendre a compartir...

Qualsevol moment és idoni per treballar els valors. De fet, sempre. Cada dia és

oportú per incidir en aquells valors que volem transmetre als nostres fills. Res del

que fem és en va. Tot el que fem i com actuem té un valor, el que li vulguem donar.

Pensem com volem que sigui.

Que el Nadal us acompanyi amb una bona tria... de valors.

Gemma Flotats Ripoll Directora Escola La Roda

EDUCAR EN VALORS

L’ÚS DE LES TIC EN INFANTS I JOVES. UN PROBLEMA O UNA OPORTUNITAT?

Aquest és el títol de la xerrada que va oferir l’Eduard Vaquero Tió de la Universitat de Lleida el passat 18 de novembre a la Biblioteca Central de Terrassa.

Sota aquest títol tan atractiu, la sala d’actes de la BCT es va omplir. Tot i anar

adreçada a pares, mares, docents, infants i joves, el públic majoritari de la sala va

ser força adult, excepte estudiants de cicles formatius.

Val a dir que la xerrada va ser molt interessant. Us convido que busqueu per la

xarxa l’Eduard, hi trobareu àmpliament explicat el petit resum de les idees bàsiques

que ens va voler transmetre durant dues hores, altrament impossible d’explicar en 4

ratlles; tanmateix, us en faré cinc cèntims.

La primera pregunta que va fer en veu alta és del tot reveladora: “Com eduquem per un món que no sabem com serà?” Certament, ni docents, ni pares, ni mares, no sabem com serà el futur dels nostres fills i filles. Si pensem com han

canviat les “noves tecnologies” en els darrers 10 anys, per cert, ens va dir que no

hem d’utilitzar aquest terme obsolet, ara parlem de TIC (Tecnologies de Informació i

Comunicació). Algú recorda quan va tenir el primer telèfon intel·ligent? No fa massa,

oi? Ens va dir que és impossible que ens puguem imaginar com seran les TIC d’aquí

a 10 anys, quan els nostres fills i filles de primària seran adolescents i joves. Per

tant, quines són les solucions? N’hi ha unes quantes, al seu parer, però,

evidentment ens va dir que és del tot imprevisible com serà el món tecnològic i que

la vareta màgica no la té ningú. Ara bé, podem fer que tot plegat evolucioni amb

“sentit comú”, quines dues grans paraules, oi?

Les petites solucions i/o consells que ens va donar són:

• Donar l’esquena a les TIC és quedar-se aïllat.

• Les mares, els pares, les nenes, els nens i els docents ens hem d’alfabetitzar

amb les TIC, s’ha de trencar el mite que els infants i els joves són experts

en TIC de naixement. Tots hem de conèixer aquest nou llenguatge i els

valors ètics que comporta.

• Les TIC provoquen canvis en les escales de valors però s’ha de tenir el

“dret” a estar alfabetitzat digitalment.

• Hem de ser creatius sense por, no ens hem de refugiar en els riscos, no hem

de tenir por de perdre el control.

• Aïllar l’ordinador i/o requisar el telèfon mòbil no són bones solucions quan

el nostre fill o filla ens sembla que en fa un ús poc adequat. El que cal és

educar-los perquè en facin un ús responsable.

• Hem de fomentar, generar experiències positives. No podem deixar als

nostres fils i filles sols.

• Cal repensar, reconsiderar, redefinir els aspectes ètics de les TIC.

Finalment, ens va dir dues frases que poden ser un bon resum de la seva xerrada:

• El món virtual que creem és el món real en el que vivim.

• Hem d’utilitzar les TIC per aprendre, no com a finalitat, sinó com un mitjà.

Pep Vivó, mestre de Cicle Superior

L’ÚS DE LES TIC EN INFANTS I JOVES. UN PROBLEMA O UNA OPORTUNITAT?

PROJECTE FILOSOFIA 3-18

El Projecte de Filosofia 3-18 és una proposta educativa per a l’educació infantil,

primària i secundària, que pretén desenvolupar les habilitats de pensament dels

estudiants, tot ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a ser més

conscients de la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i a preparar-se per

participar en un món democràtic.

Aquesta proposta educativa coincideix amb les intencions educatives del nostre

Projecte Educatiu de Centre; vam iniciar-la ja fa més de vint anys i continuarem

duent aquest projecte a la pràctica.

Una de les finalitats del projecte de filosofia és ajudar als infants a estar més

atents al discurs, a ser més reflexius i més raonables, tot proporcionant les eines

perquè puguin millorar la capacitat de judici. Ensenyar a pensar serveix perquè els

infants siguin autònoms, perquè pensin per ells mateixos, perquè explorin

alternatives diferents dels seus punts de vista, i perquè descobreixin els propis

prejudicis i trobin raons per a les seves creences.

Així ens permet parlar a l’aula de la bellesa, la veritat, l’amor, la mort, la

frustració...

El projecte fa que els alumnes llegeixin, mirin, observin i parlin, i a partir d’aquí reflexionin, es facin més crítics i s’avesin a preguntar els perquès. Al mateix temps, fa que els alumnes s’adonin que són els protagonistes del seu aprenentatge i de l’aula, i que, per tant, han de participar-hi.

De cara a la convivència, el projecte promou que un mateix fet es pugui veure des de punts de vista distints, i alhora afavoreix la gestió de les emocions i el valor del respecte, com a condició del diàleg. Ajuda a desenvolupar la tolerància, a saber escoltar, i la capacitat d’avançar en un diàleg.

A més a més, es reconeix que el projecte millora l’autoestima de l’alumnat i la cohesió del grup.

Avui us volem mostrar un dels treballs fets a classe de filosofia.

Coincidint amb el 25è aniversari amb el que l’ONU va adoptar la Convenció

Internacional sobre els Drets dels Infants (per primer cop es reconeixia els menors

com a subjectes de dret), n’hem parlat a les diferents classes. S’han llegit i

comentat diferents drets i deures.

PROJECTE FILOSOFIA 3-18

En el cas dels grups de quart, vam demanar als nens i a les nenes que dibuixessin

i expliquessin amb alguna frase “El que NO m’agrada d’aquest món”. I van sorgir,

entre d’altres, aquestes reflexions i dibuixos:

“No m’agrada que els nens se’ls emportin a

la guerra perquè els obliguen a matar.”

“Quan un home marxa de casa a la guerra, la seva família pensa que tornarà. Quan no torna, la família està trista i plora.”

“No m’agrada la guerra perquè mor molta gent, i entre soldats de diferents mandos

també moren.”

PROJECTE FILOSOFIA 3-18

Un cop fets els dibuixos i pensades les frases a nivell individual, vam compartir-ho

entre tot el grup. No us podeu imaginar quin munt de descobriments, deduccions,

explicacions... s’arriben a fer quan es comparteixen els pensaments i les idees

amb els companys!

Mestres de Cicle Mitjà

“No m’agrada que algunes fàbriques treguin fum perquè

després contaminen i llavors moren els arbres i nosaltres no tenim

oxigen i ens moriríem.”

“No m’agrada que per ser d’un altre color de pell et maltractin.”

Darrerament s’està qüestionant molt la necessitat de poder gaudir d’una àrea

de música a les escoles. Dic gaudir perquè la música és això, un goig.

Tots ja sabem que la música està present durant totes les etapes de la nostra

vida. Ens ajuda a calmar al nostre bebè quan plora i ens proporciona una

increïble oportunitat de comunicar-nos amb ell molt abans que pugui parlar.

Apareix en anuncis de TV i ràdio, a les sales d’espera, en viatges, a bandes

sonores de les pel·lícules... Això ens ha de fer pensar que la música és de vital

importància, no només per la seva bellesa i valor estètic, sinó també com a

suport a partir del qual l’ésser humà es pot comunicar amb altres i també amb

si mateix. No cal recordar que el llenguatge de la música és universal, això el fa

únic.

La música té un gran poder. Quan incloem la música com a part de l’educació,

els nens gaudeixen de moments d’alegria en els quals tenen l’oportunitat

d’expressar-se: es comuniquen, es mouen, es relacionen amb altres i són

enginyosos i creatius. La música està íntimament relacionada amb el

llenguatge, l’equilibri, la memòria i la intel·ligència. Quan canten, els nens i les

nenes aprenen a llegir, a desenvolupar vocabulari, a augmentar la seva

capacitat de memòria, a expressar les seves emocions, a treballar en equip, a

tenir ritme. A més a més, la música ajuda als més grans a compartir, a fer

amics i a sentir-se còmodes en un grup.

No oblidem que la música és una de les expressions més fabuloses de l’ésser

humà ja que aconsegueix transmetre de manera immediata diferents

sensacions. Permet expressar pors, alegries, sentiments molt profunds de

diferent tipus. I més encara, permet canalitzar aquests sentiments i fer que la

persona es desprengui de les seves penes o faci créixer la seva alegria.

Cal recordar doncs, que la música és un estímul important per ajudar als nens i

a les nenes a promoure el seu desenvolupament social, emocional i intel·lectual,

és a dir, a créixer plenament com a persones.

ELS FRUITS DE LA MÚSICA

La millor manera d’ajudar els nens i les nenes a estimar la música és posar al

seu abast molta música des de ben petis. La música en viu té un major impacte

emocional i sobre els sentis. Per això, participar en una coral de nens o en una

orquestra infantil, assistir a algun concert en viu, seran experiències

enriquidores per a qualsevol nen. Igualment, una petita banda casolana feta

d’olles, paelles, xiulets... també serà una bona oportunitat per experimentar la

música.

Aturem-nos doncs, a pensar a veure si és necessari i prescindible una àrea la

qual ens aporta tots aquests beneficis. Potser molts dels nostres fills, quan

creixin, no sentiran la crida per fer-se músics, ja sigui per afició o

professionalment, però està clar que si no tenen l’oportunitat de tractar-la, mai

la sentiran i perdran l’oportunitat de poder beneficiar-se de tots aquests fruits

que ens aporta.

Bel Maria Covas Mestra de música

ELS FRUITS DE LA MÚSICA

QUÈ ENS PERDEM AMB EL DIT A LA PANTALLA?

Ara que ja hem captat la vostra atenció

entrarem en matèria.

No parlarem, però, dels grans

avantatges de les noves tecnologies per

la immediatesa de les comunicacions

entre iguals; ni de la rapidesa amb que

acostuma a córrer la informació,

l’actualitat; ni de la gran capacitat de les

eines informàtiques per captar, executar

i transferir informacions o esdeveniments, realitats... Sinó: de totes aquelles

petites quotidianitats, moments, instantànies... que se’ns escapen quan vivim

pendents del món, de l’entorn, mitjançant el watsap, el twiter, el facebook, el

correu o qualsevol altre aplicació dels nostres mòbils de darrera generació, o dels

ordinadors, tablets o Ipads. I, per cert, una llista interminable d’aparells

audiovisuals.

De la quantitat d’accions i situacions que ens venen al cap,

quan ens aturem a pensar sobre el tema, la primera seria

escoltar i mantenir una conversa amb els nostres fills i/o

filles on podríem debatre, discutir o comentar aquella

darrera notícia, esdeveniment o situació que hem pogut

conèixer mitjançant la televisió, el face... Aquesta conversa

ens facilitaria conèixer l’opinió dels nostres infants, les

seves argumentacions i què entenen d’allò que succeeix al

seu voltant. Això quan ens fixem en els infants més grans

(preadolescents i adolescents). I quan parlem dels infants

més petits ens adonem que perdrem la sorpresa i l’alegria que experimenten en

ser escoltats quan ens fan una demanda relacionada amb el treball de l’escola o els

seus personatges preferits. I sovint nosaltres

no ho valorem com un esforç , de la seva

memòria, de les seves necessitats, perquè ja

coneixem la demanda escolar mitjançant el

Watsap que ens hem creat per estar

informats. Sense tenir clar que la informació

ha d’arribar mitjançant els interessats, i en

aquest cas els infants menuts.

QUÈ ENS PERDEM AMB EL DIT A LA PANTALLA?

Una altre gran pèrdua seria no aprofitar qualsevol moment: camí de l’escola, del

parc, l’anada a cal metge... per xerrar de com ha anat el dia, què ens ha agradat i

què no, fer adonar, als més petits, dels canvis que es produeixen a la ciutat i

fomentar que els infants esdevinguin

curiosos, inquiets i protagonistes del seu

aprenentatge. Aquest moment també ens

permetria establir un bon vincle amb ells, que

els doni seguretat, benestar i tranquil·litat per

aprendre a anar pel món i un camí de

comunicació, el llenguatge vital pel seu

desenvolupament.

Per acabar amb els aspectes que ens

podem perdre com adults també

voldríem destacar el cercar estones de

joc compartit en família amb o sense

tecnologia per fomentar el treball en

equip, acceptar frustracions (com perdre

la partida de

l’oca, el parxís

o el dòmino) I deixar de banda els jocs informàtics, que

tenim instal·lats als aparells electrònics, que tendeixen

a la individualitat i a l’aïllament dels infants, joves i

adults. Fet que demostren estudis realitzats a diferents

països on hi ha una elevada proporció de població jove

tancada a casa i desvinculada de la seva societat.

Fins aquí el relat d’aquelles situacions que ens podem perdre sinó estem alerta

d’abandonar l’ús de les eines digitals davant els nostres fills.

Però què podrien guanyar ells?

Ells guanyarien la possibilitat d’explorar, descobrir,desenvolupar el seu

pensament i el seu cos mitjançant l’intercanvi amb l’entorn proper i vehiculat amb

el llenguatge i la comunicació directe en Feedback vers els adults de referència,

pares i mestres.

Ells guanyarien la possibilitat de sentir-se escoltats, de saber que són importants i

que ens tenen a prop per ajudar-los, guiar-los i gaudir de les seves descobertes.

Ells guanyarien la possibilitat de resoldre autònomament els conflictes del dia a dia.

Ells guanyarien la possibilitat de moure’s per aprendre.

Ells guanyarien...

Nosaltres, com adults, que coneixem el gran avantatge de l’ús de les noves

tecnologies perquè ens faciliten les eines de treball, la comunicació amb l’exterior,

s’adapten a les nostres necessitats (augment de pantalles per veure millor, poder

fer la compra des de casa si tenim dificultats de mobilitat, o poc temps ...) Faciliten

la vida organitzativa.

Per tot això hem de procurar tenir present que ens hem d’educar, com a usuaris, en

l’ús dels aparells de darrera generació i educar les generacions futures perquè l’eina

informàtica o audiovisual no els esborri del camí la descoberta, la iniciativa, la

companyia, el joc, per convertir-se en futurs genis, líders i creadors del futur.

Teresa Garcia, tutora de P3

QUÈ ENS PERDEM AMB EL DIT A LA PANTALLA?

ELS EXPLORADORS DE L’ART

El passat 7 de novembre els/les alumnes de 2n Gírgola i Moixernó vam anar al

Centre Cultural per participar de l’activitat “Els exploradors de l’art” que ens

apropa a l’obra del pintor barceloní Ramón Calsina; vam veure l’exposició

“Calsina, tu i jo som germans! El món calsinià i els escriptors”.

En una visita guiada vam poder veure alguns dels seus quadres més

característics. I observar el seu estil més identificatiu “El realisme màgic” on

l’autor barreja realitat i fantasia, i dona una nova dimensió als objectes segons el

significat i la importància que tenien per a ell. Va crear paisatges i

representacions molt peculiars innovant la pintura i donant-li una nova dimensió.

Després de la visita

vam realitzar un taller

plàstic on els alumnes

van fer una composició

amb els criteris del

pintor. Van representar

els millors moments de

les seves vacances tots

barrejats, creant una

composició màgica, on

es podien contemplar

diferents moments

units per una mateixa emoció. A l’escola vam aprofundir en el coneixement del

pintor i vam continuar experimentant la seva tècnica, aquesta vegada amb els

objectes i joguines que per a ells són i han estat més significatius.

Aquest ha estat un treball molt enriquidor que ens ha permès experimentar l’art

amb total llibertat, sense cap estereotip, on tot era possible, creant

representacions màgiques que ens han permès gaudir de l’art com una forma

d’expressió i ens ha servit per reflexionar i autoconèixer-nos millor. Pensem que

aquesta forma d’apropar l’art d’una manera tan planera és molt enriquidora per

als nens i nenes. Observar quadres, assistir als museus, sales d’exposició,

experimentar diferents tècniques, conèixer la vida i obra dels autors... és una

manera fantàstica d’introduir-los en el nostre patrimoni cultural i ajudar-los a

gaudir i apreciar l’art.

Cesca Carvajal i Pilar Solans Tutores de 2n Gírgola i Moixernó

COMPARTIM TEMPS, ESPAI I JOCS

Aquest curs hem proposat fer una nova experiència a l’hora del menjador. Vàrem dir als nens de 6è si volien compartir per un dia el pati dels petits i les seves activitats, integrant-se amb ells. La proposta va ser acceptada i es van formar grupets reduïts. Un grup va participar amb la gimcana de les fruites amb els grups de 1r i 2n. L a g i m c a n a

d ’ a q u e l l d i a

c o n s i s t i a e n

trobar tots els taps

que prèviament

havien amagat els

nens/es de 3r fins

a 5è.

Tots els grups van estar

d’acord que el joc era molt

divertit pels petits i que s’ho

van passar molt bé encara que

per a ells, els grans, l’estona

de joc se’ls va fer una mica

llarga.

Un altre grup van compartit el dia amb els petits de P4 i P5 amb l’activitat “La

màgia dels contes” i després jugaren amb ells al pati.

Els va agradar tant el conte com l’estona que van estar amb els petits.

COMPARTIM TEMPS, ESPAI I JOCS

COMPARTIM TEMPS, ESPAI I JOCS

L’última activitat

va tornar a ser

amb el grup de

1r i 2n amb els

jocs de suport

d ’ a c t i v i t a t s

donades per

Serunion, aquest

mes són els de

“risoteràpia”.

Vam trobar que

els nens/es s’ho

van passar molt

bé malgrat que el

vent s’enduia el

g l o b u s q u e

havien de bufar.

Per sort, els

p e t i t s s ó n

espavilats i feien

servir altres parts

del cos com per

exemple e l s

peus...

Amb aquest petit recull d’activitats us volem desitjar a tots i a totes que passeu

unes bones festes de Nadal!

Els monitors, monitores i coordinadora del menjador de l’Escola La Roda