4 profunditat en superfícies planes....l’espai i el volum. En aquesta unitat aprendrem diferents...

Tots els objectes que tenim al voltant estan situats a una distància determi-nada, és a dir, existeix un espai entre nosaltres i allò que veiem.

Podem tocar els objectes i veure’ls pel davant i pel darrere. Tot allò que con-templem té una forma, una textura, un color i, molt sovint, són formes quetenen volum i ocupen un espai.

Quan mirem una fotografia o una pel·lícula a la televisió o al cinema, veiemimatges en espais amb profunditat en els quals apareixen formes amb volum;

però si toquem aquestes imatges podem comprovar que són planes. Potscomprovar-ho en aquesta representació de l’estació d’autobusos de Casar deCàceres, en què l’arquitecte Justo García demostra un tractament excepcional del’espai i el volum.

En aquesta unitat aprendrem diferents mètodes per representar el volum i laprofunditat en superfícies planes.4 Espai i volum

Justo García, estació d’autobusos de Casar, Càceres, 1992.

Capitulo 04:EPV_BASE.qxd 9/12/08 17:07 Página 89

Observa l’espai creat per Romeo Gigli per a una sala d’estar. Quan ens trobem en una habita-ció veiem que hi ha coses més o menys amples, altes i baixes, properes i llunyanes. Per obser-var l’espai i el volum mirem en aquestes direccions:

• En vertical, de dalt a baix, per comprovar l’alçada.

• En horizontal, d’esquerra a dreta, per comprovar l’amplada.

• En direcció transversal, de davant cap endarrere, per comprovar la profunditat.

Captar correctament l’espai suposa conèixer tres direccions bàsiques: alçada, amplada i pro-funditat. La relació entre aquestes tres dimensions és allò que anomenem tridimensionali-tat.

Per crear formes tridimensionals en un pla hem d’aprendre a representar la tercera dimensió,és a dir, la profunditat.

Per aconseguir la il·lusió de profunditat sobre una superfície plana, els artistes utilitzen mèto-des molt diversos.

Entre els més importants destaquen: el canvi de mida, el contacte entre objectes, la separació,la transparència, la superposició, la intersecció, la penetració, el contrast tonal i la perspectiva.Analitzarem aquestes tècniques més endavant.

90

4.1 Concepte d’espai

Romeo Gigli, Sala d’estar, Milà, 1990.


Tots els objectes que veiem i utilitzem cada dia tenen un volum i ocupen un espai.

Si toquem els objectes podem apreciar-ne el volum pel tacte, fins i tot amb els ulls tancats, jaque tots els objectes són tridimensionals.

Alguns tenen espais interiors i exteriors, com una maquineta de fer punta, mentre qued’altres són massissos, com un esborrador.

Per crear la sensació de volum en un suport bidimensional, com la làmina de dibuix, hem decontemplar els efectes que la llum produeix sobre els objectes.

Al quadre titulat Natura morta, de Francisco de Zurbarán, s’hi pot observar, a més de que els atifellsestan il·luminats amb una llum lateral, l’existència d’unes zones més clares i d’unes altres de mésfosques.

91

4.2 Concepte de volum

Francisco de Zurbarán, Natura morta, 1648 (detall).


92

4.3 Relacions entre formes planesA Canvi de midaPer crear la il·lusió de proximitat illunyania es pot variar la midadels objectes, col·locant els mésgrossos a la meitat inferior delsuport i els més petits a la meitatsuperior.

Observa la línia horitzontal de laimatge; serveix per a separar unpla vertical d’un pla horitzontal;per exemple, una paret del terra.És la línia d’horitzó; com veiem,en aquest cas separa el cel de laterra.

B ContacteSi posem els objectes en contacte,els estem situant a la mateixa dis-tància. Sovint els objectes tenenuna mida diferent i quan els apro-pem establim una comparació demesures. Per exemple, una ampo-lla sol ser més alta que una tassa,però si les posem en contacteentendrem que, tot i que la tassaés més petita, no és més lluny quel’ampolla.

C SeparacióEls objectes es poden separar enlínia recta, horitzontal o verticalamb la finalitat de crear un efected’espai entre ells. Si els separem endiagonal transmetem la sensaciód’espai i d’una profunditat mésgran.

D TransparènciaEls objectes que se situen a sotad’una forma transparent es veuena través d’aquesta i sembla queestiguin darrera seu, és a dir, un xicmés lluny. La sensació de llunyanias’accentua si, a més, col·loqueml’objecte a la part superior delsuport i en diagonal.

E SuperposicióPer crear la il·lusió que un objecte o formas’amaga darrere d’una figura posem l’objectea sota i de tal manera que la figura no el tapicompletament.

F InterseccióLa intersecció de dues formes o figures es pro-dueix quan es tallen de manera total o parcial.Quan s’uneixen creen entre totes dues unaforma nova.

A

B

C

E

FD


G PenetracióLes formes planes es poden travessar entre elles. La penetració transmetla sensació que una forma entra i surt d’una altra.

H Relacions mixtesLa major part d’obres pictòriques utilitzen algunsdels criteris que hem explicat per a col·locar lesfigures o objectes de la composició (contacte iseparació, superposició i transparència, etcètera).

La utilització de diverses tècniques d’aquestespermet aconseguir més fàcilment la sensació deprofunditat.

I Contrast tonalEl contrast tonal es produeix quan una llumil·lumina un objecte i produeix llums i ombres.

Anomenem contrast la separació que crea unazona il·luminada en contacte amb una altra queno ho està.

S’anomena tonal perquè el valor, o grau de cla-redat d’un color, canvia de clar (en les partsil·luminades) a fosc (en les parts a l’ombra).

Observa la manera com Daniel Quintero fa servir lesrelacions mixtes i el contrast tonal als seus Prestat-ges de vidre.

93

Daniel Quintero, Prestatges de vidre, 1998.G

I

H


Els principis i procediments visuals que hem exposat abans es van desenvolupar de maneracientífica durant el Renaixement, quan es va descobrir la perspectiva lineal o cònica. Aquesttipus de perspectiva és un mètode utilitzat per representar espais i objectes tridimensionalssobre una superfície plana.

Tanmateix, com que la perspectiva cònica es basa en un únic punt de vista fix i les seves repre-sentacions s’obtenen mitjançant processos geomètrics, aquestes són només una aproxima-ció a la complexa visió que té la vista humana dels espais i dels objectes.

4.4 La perspectiva cònica

PV

F

PP

PG

4'

V

3'

2'1'

PC

LH

V

4

3

2

1

LT

Un exemple de perspectiva cònica són les imatges que captem amb la càmera fotogràfica, talcom podem observar en la imatge superior. Aquest fet es deu al seu sistema òptic, que actuaigual que els principis geomètrics en els quals es basa aquest tipus de perspectiva.

94

A Elements de la perspectiva cònicaAbans d’estudiar alguns dels principis en què es basa la perspectiva cònica i la seva aplicació,ens fixarem en els elements principals que intervenen en aquesta perspectiva. Aquests ele-ments es classifiquen en tres categories: plans, rectes i punts.

• Plans

Els plans més importants que utilitza la perspectiva cònica són el pla del quadre i el pla geo-metral.

• Pla del quadre (PQ). És aquell sobre el qual es dibuixen els objectes i s’obtenen les imat-ges d’aquests. Es considera transparent i vertical i sol estar situat entre els objectes i el puntde vista (PV).

• Pla geometral (PG). És un pla horitzontal de suport, perpendicular al pla del quadre. Nor-malment es fa coincidir amb el terra on se sosté el punt de vista i els objectes.

• Rectes

Les rectes més importants són les següents:

• Línia de projecció o raig visual (RV). És la línia que parteix del punt de vista i passa pelsdiferents punts de l’objecte; la perspectiva creada és el lloc on el raig visual que passa peraquest punt fa intersecció amb el pla del quadre.

• Línia de terra (LT). És la recta que resulta de la intersecció entre el pla del quadre i el plageometral.

• Línia d’horitzó (LH). És la línia que determina l’altura a què es troben els ulls de l’espectadoren un dibuix o en una pintura.

• Punts

Vegem els punts més importants:

• Punt de vista (PV). És el que representa la situació de l’espectador; és a dir, l’altura que téi la distància a la qual es troba respecte del pla del quadre.

• Punt principal (PP). És la projecció perpendicular sobre el pla del quadre del punt de vista,que sempre se situa en la línia de l’horitzó.

• Punt de fuga (PF). És el punt en què convergeixen feixos de rectes paral·leles. El punt prin-cipal és el punt de fuga de totes les rectes perpendiculars al pla del quadre.


95

B Tipus de perspectiva cònicaLa posició de l’objecte respecte del pla del quadre determina els dos tipus de perspectivacònica: la frontal i l’obliqua.

• La perspectiva cònica frontal és aquella en la qual els objectes (o almenys una de lesseves cares) se situen de manera paral·lela al pla del quadre. Aquest tipus de perspec-tiva s’utilitza habitualment per a representar espais interiors. Això es deu al fet que delssis plans que determinen l’espai cúbic, la perspectiva frontal en pot representar cinc.

• La perspectiva cònica obliqua s’obté quan els objectes es disposen de manera obli-qua al pla del quadre. S’utilitza per a representar exteriors d’edificis i fa visibles quatredels sis plans de l’espai cúbic.

C Aproximació a la perspectivacònica frontal

La perspectiva cònica frontal es basa en una construcció en laqual totes les línies perpendiculars al pla del quadre tenencom a punt de fuga el punt principal, i totes les líniesparal·leles respecte del pla del quadre es mantenen paral·lelesen el dibuix.

En perspectiva cònica, les magnituds de les figures variendepenent de la profunditat a la qual estan situades. Les mag-nituds situades al primer terme o pla del quadre es conside-ren reals, és a dir, es corresponen amb les que veritablementté la figura que cal representar.

Per transportar magnituds cap a la llunyania podem utilit-zar dos mètodes:

• Paral·leles entre paral·leles. Aquest mètode es basa enla igualtat de paral·leles compreses entre paral·leles.Només és vàlid per transportar magnituds paral·leles alpla del quadre. En perspectiva cònica, dues rectes quetenen el mateix punt de fuga són paral·leles; si entre elleses tracen segments paral·lels, tots tindran la mateixa mag-nitud.

Per tant, si situem una magnitud sobre la línia de terra i tra-cem pels seus extrems dues rectes que convergeixin en lalínia de l’horitzó, resultarà que tots els segments horitzon-tals compresos entre aquestes rectes són iguals.

• Punts mètrics (PM). Són els punts que serveixen per trans-portar i mesurar magnituds sobre rectes.

En el cas de les rectes horitzontals amb inclinacions de45° respecte del pla del quadre, els seus punts de fugas’anomenen punts de distància (D), ja que es troben allloc on fuguen totes les diagonals del quadrat (amb cos-tats perpendiculars i paral·lels a la línia de terra). Aquestspunts de distància determinen segments iguals en pro-funditat.

Observa a les figures els procediments que t’hem explicat.

PPLH

LT

F

Pladel quadre

LH

LT

Pladel quadre

F’

LH

r

PP

LT

r r r r

r

r

r

rr

r

r

r

r r

r

PV

PP

PG

PC

LH

LT

A

B

C

D

EE

C

LHPP

LT

PV

m

D

C

A

E

B

m'


96

A El CubismeAl començament del segle XX sorgeix un moviment pictòricnou anomenat cubisme, que proposa un estil innovador enla representació de la imatge. Comencen a desenvolupar-lodos pintors, un d’espanyol, Pablo Picasso, i un de francès, Geor-ges Braque; tots dos artistes van crear una forma més convin-cent de percebre la realitat mitjançant les seves representa-cions pictòriques.

La seva percepció revolucionària de l’espai estava influenciadapel pintor impressionista Paul Cézanne. Als seus quadres dedi-cats a l’estudi de la representació de paisatges, Cézanne es vapreocupar més de comunicar una sensació de profunditat i soli-desa que de presentar una imatge exacta de la natura.

Els estudis espacials de Cézanne van influir tant Braque comPicasso, la qual cosa podem observar a la Natura morta ambraïm de Braque i a Les senyoretes del carrer d’Avinyó de Picasso,on presenta les figures en primer pla amb els cossos despro-veïts d’ombres i una perspectiva gens convencional.

L’objectiu de construir un estil sòlid i durador dins de l’art vaportar Cézanne a interessar-se sobretot per la forma il’estructura en la composició de les seves obres.

Aquesta manera de pensar i de fer de Cézanne la van repren-dre els cubistes tot identificant-la amb el tacte, el movimenti la vista. La perspectiva cònica va ser criticada durament pelpoeta cubista Guillaume Apollinaire per ser un instrumentque, segons el seu criteri, «reduïa miserablement la realitat».Així doncs, la perspectiva cònica va ser rebutjada en beneficid’una perspectiva mòbil que dividia l’espai en plans geomè-trics canviants i que permetia representar de manera simul-tània diferents aspectes del mateix objecte.

B La perspectiva atmosfèricaSens dubte, l’atmosfera que envolta els objectes afecta laforma com els percebem. Aquest tipus de perspectiva es basaa crear sensació de profunditat mitjançant la utilització ade-quada de diferents gammes de color.

Per això és convenient saber que els colors es tornen méssuaus i tendeixen a convertir-se en tons blavosos en la llun-yania; els colors càlids tendeixen a aproximar-se als primersplans de la imatge, i els colors freds, a retrocedir-ne. Per exem-ple, en un dia núvol, els colors en els plans del fons s’acla -reixen; igualment, en un dia assolellat, des d’una perspec-tiva elevada, es pot observar com els colors verds d’unpaisatge canvien a blaus conforme s’allunyen en l’horitzó.

4.5 Procediments i tècniques: altres versions de l’espai

Paul Cézanne, Jugadors de cartes, 1890.

George Braque, Natura morta amb raïm, 1909. Pablo Picasso, Les senyoretes d’Avinyó, 1907 (detall).En aquest paisatge, la sensació de profunditat es percep per les diferentsgammes de color.


97

Un procediment senzill per crear perspectiva consisteix a uti-litzar les ombres generades per una font de llum, per exem-ple, una bombeta. La llum s’irradia en totes les direccions desde la bombeta, que representarem per un punt.

Per traçar la representació de les ombres que projecta unobjecte procedim de la manera següent:

Fes una composició d’una natura morta amb un got, unaampolla i un plat amb dues pomes.

Quan el tinguis preparat experimenta amb les normes quehem exposat més amunt. Tria un punt de vista i un punt dellum que donin claredat als objectes de la composició. Per ail·luminar la natura morta fes servir un llum portàtil.

Per treballar utilitza un paper de format A4 de color càlid(taronja o marró clar) i llapis de grafit.

• Projecta ortogonalment el punt de llum (F) sobre el plageometral (f’). Traça línies des del punt de llum (F) que pas-sin pels punts A, B, C... de la part superior de l’objecte finsal pla geometral.

• Des de la projecció del punt de llum (f ’) traça línies quecontinguin les projeccions dels punts esmentats abans: a’,b’, c’... sobre aquest pla.

• Consegüentment, observa a la figura que el lloc on estallen les línies traçades des del punt de llum (F) als puntsA, B, C... amb les projectades des de f’ als punts a’, b’, c’... enel pla geometral a’’, b’’, c’’... són punts d’ombra de l’objecte.

4.6 Utilització de la llum artificial per crear perspectiva

AB

F

C

D

a'b'

f'c'

d'

A

B

F

C

D

a'

a''

b'f'

b''

c'c''

d'd''


98

Ara veurem com es construeix una quadrícula tridimensional en perspectiva cònica fron-tal per utilitzar-la com a base per dibuixar múltiples composicions amb objectes volumè-trics.

• Traça una línia de terra i una altra d’horitzó entre les quals hi hagi una distància de70 mm; com saps, han de ser paral·leles entre elles.

• Col·loca el punt principal (PP) centrat en la línia de l’horitzó i un punt de distància (D) situata 75 mm a la dreta del PP.

• Dibuixa un rectangle en el pla del quadre amb les mides180 mm per 100 mm. Al voltant dels costats marca els vèr-texs dels quadrats de 20 mm de costat.

• Traça línies que parteixin del punt principal i s’uneixin ambels punts marcats en el rectangle. Aquestes línies són lesbàsiques de la quadrícula.

• La quadrícula tridimensional tindrà una profunditat, perexemple, de 140 mm. Per això s’ha de traçar una línia desdel punt de distància D fins al punt A. Aquest punt s’haobtingut en portar la magnitud de 140 mm sobre l’LT desdel vèrtex esquerre.

• En el punt on aquesta línia talla les línies que fugen des de l’LT es poden dibuixar les trans-versals, és a dir, les paral·leles a la LT i a la LH.

• Per acabar, traça rectes paral·leles al costat menor del rectangle des del punt en què lestransversals tallen la línia d’intersecció del pla que fuga al PP amb el PG. Amb això hauràsacabat la quadrícula rectangular.

Aquesta quadrícula no solament resulta útil per situar-hi en profunditat objectes rectangulars,sinó que també es pot utilitzar per col·locar-hi objectes de qualsevol forma.

4.7 Creació d’una quadrícula tridimensional

LH

1

LT

2

3

4

5

1 2 3 4 5 6 7 8 9

PP D

LH

1

LT

2

3

4

5

1 3 4 5 6 7 8 9

PP D

2 ; A

LH

1

LT

2

3

4

5

1 2 3 4 5 6 7 8 9

PP D


Els llapis s’utilitzen per a dibuixar i crear formes, i ens permeten ombrejar i donar volum alsobjectes. Normalment porten un recobriment de fusta que té formes diverses: arrodonida,amb arestes o plana.

També podem trobar en el mercat portamines de dissenys i materials diferents i amb minesnegres o de colors.

Les mines negres estan fetes d’un mineral anomenat grafit, mesclat amb argila; per aixòs’anomenen llapis de grafit. Existeixen llapis de dureses diferents:

• Els durs tenen més argila, s’utilitzen per al dibuix tècnic perquè taquen menys i la seva duresas’indica amb la lletra H que porten gravada.

• Els tous contenen menys argila, s’utilitzen per al dibuix artístic perquè donen negres mésintensos i els distingirem per la lletra B.

• Els que porten les lletres HB tenen una duresa intermèdia i són els que generalment es fanservir per a escriure.

Les mines de colors estan fetes amb pigments de colors aglutinats amb substàncies diversesque els donen una consistència solida. Aquests llapis reben el nom de llapis de color. Algunesde les mines de color d’aquests llapis són solubles en aigua; aquests reben el nom d’aqua -rel·lables.

99

4.8 Els llapis

Amb els llapis podem realitzar gra-dacions. Les línies poden ser més fos-ques si pitgem fort, i més clares sinomés freguem suaument el paperamb el llapis.

Si inclinem el llapis en fer una es -combrada, obtenim una superfícieombrejada. Si freguem fort, el toque aconseguirem serà més foscque si ho fem de manera suau.


100

Si tracem diferents tipus de línies creuades aconse-guim superfícies amb textures.

Amb diferents tipus de línies (rectes, ondulades,paral·leles, entrecreuades, etc.) i fregaments es podencrear dibuixos atractius. A més, si fem servir la gomad’esborrar per treure clars, i enfosquim les zones queconsiderem convenients, podem obtenir uns bonsacabats.

Per fer mescles es poden entrellaçar línies de colorsdiversos i en direccions diferents. També es podensuperposar taques de tons diferents; en aquest cas,convé començar pels colors més clars i posar a sobreels més foscos.

Amb la pols dels llapis que deixa la maquineta de fer pun-ta podem tacar la superfície que volem pintar. Si freguem undibuix amb els dits o amb un esfumí (rotlle de paper assecantcargolat i acabat en punta que s’utilitza per fondre els tons)obtindrem zones més clares i zones més fosques.

També podem traçar sobre la superfície difuminada líniesblanques amb la goma d’esborrar i crear formes lliures.

Si els llapis són solubles en aigua podem fondre els traçosrealitzats amb un pinzell, una esponja o un cotó fluix humits.


101

4 1Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

Altres tècniques per crear la sensació deprofunditatDibuixa, en papers de color, diverses formes inventades per tu,retalla-les i fes-ne una composició lliure que faci la sensació deprofunditat. Per a fer-ho, utilitza els mètodes de solapament,separació i contacte de les formes.


Assaja aquí les teves idees102


103


Composició amb figures goemètriquesTraça cercles, quadrats i triangles de diferents grandàries sobreun paper blanc, pinta’ls de diferents tons amb llapis de color,retalla’ls i enganxa’ls sobre aquest rectangle. Fes una compo-sició lliure; per a fer-ho, utilitza els criteris d’intersecció, trans-parència i penetració.


105


Representació de la profunditatBusca en una revista o en un diari un paisatge urbà d’edificis icopia’l dues vegades amb llapis de grafit utilitzant una líniasuau per poder esborrar-la posteriorment.

Realitzarem dos dibuixos:

• En el primer, acoloreix el paisatge amb llapis de color i mit-jançant taques planes, de manera que es creï la sensacióde profunditat i de volum. Mescla els colors que calgui.

• En el segon dibuix, pinta el paisatge amb llapis de color perproduir la sensació de volum i profunditat, però aquestavegada aconsegueix aquesta sensació per mitjà d’un entra-mat de línies de colors.

Finalment, col·loca tres figures de diferent grandària, retalladesde revistes i proporcionals als edificis.


107


Representació del volumOmbreja amb llapis de grafit tou (2B) la silueta d’un gerro perdonar-li volum.

• En el primer espai, dibuixa el contorn del gerro i utilitzataques planes per a aconseguir la sensació de volum, fentmés o menys pressió segons la incidència d’una llum late-ral imaginària.

• En el segon espai, i sobre aquest mateix contorn, fes servirla línia per a crear zones de llum i d’ombra.

Esquema Taques Línies


109


Transport de magnituds en perspectiva cònica

• A partir del punt A, aixeca una altura de 65 mm. • La línia trencada que formen els punts A, B, C i D es troba en el pla geometral. Tra-ça-hi una línia paral·lela de 50 mm d’altura.

• A partir del punt A, situa un altre punt B cap al fons i sobre la recta r, separat55 mm d’A.

LT

LHPP

PP

A

r

LT

LHD

LT

LHPP

A

B

C

D

Desenvolupa tots els traçats amb llapis; un cop tinguis acabada la figurarepassa-la amb retolador de color negre de punta fina.

�A


111


Representació de sòlids en perspectiva cònica IDonats els elements que pots observar en perspectiva cònica frontal, dibuixa un prismade base quadrangular, sabent que el costat de la base fa 50 mm, i l’altura, 75 mm.

LT

LHPPD D’


113


Dibuixa la representació de l’ombra que projecta el prisma donatsobre el pla on està recolzat. Per a fer-ho, utilitza el mètode quehas après i que apareix en la pàgina 97 d’aquest llibre.

Ombres generades per un punt de llum artificial

A

LH

B

F

C

D

A’

B’C’

D’F’


115


Formes cubistesObserva aquesta natura morta que va pintar Juan Gris. Fixa’t que va utilitzar els mateixos criteris que Pablo Picasso i GeorgesBraque per a pintar de manera cubista. Utilitza aquests criteris i dibuixa amb un llapis de grafit un tema similar a aquest que etpresentem a la figura.

Juan Gris, Copa i ampolla, 1916.


4 profunditat en superfícies planes....l’espai i el volum. En aquesta unitat aprendrem diferents...

Documents

Transcript of 4 profunditat en superfícies planes....l’espai i el volum. En aquesta unitat aprendrem diferents...