Plaça central.54.Plaça central DIJOUS15 DE MARÇ DEL 2018

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Divisió sexual del treball: Assignació de diferents tasques entre homes i dones basant-se únicament amb el seu sexe biològic.

Després d’aterrar l’avió, la Patricia Figueras va deixar que una mare i el seu fill entressin a visitar la ca-bina de comandament. La pas-satgera es va sorprendre en veure que la copilot era una noia. “No sabia que les dones podien pilo-tar, així i tot no se t’ha notat res. Ho has fet molt bé”. En sentir ai-xò, la Patricia es va quedar para-da. Ella no és ni la primera ni l’úl-tima dona en una professió mas-culinitzada que s’ha trobat amb comentaris d’aquest tipus.

La sexualització de les ocupa-cions continua sent una reali-tat a l’estat espanyol. La presèn-cia de dones en professions com electricista, transportista, arbitre o pilot d’avió és anecdòtica. “A Iberia som bastantes dones que treballem com a pilot” comenta alegrament la Patricia. Però des-prés, quan se li pregunta quina

és la proporció que hi ha en re-lació al total d’homes, la seva ex-pressió canvia: “A la companyia hi ha uns 1300 pilots aproxima-dament, dels quals 60 som dones. És a dir, al voltant del 3%”. Aques-ta infrarepresentació se suma als prejudicis que hi ha envers les do-nes quan condueixen: “Sí que al-guns passatges a vegades et miren amb desconfiança, riuen i no els hi fa gràcia que portis els coman-daments. De fet, si un vol és com-plicat, ho associen a què hi ha una dona a la cabina, encara que si-gui l’altre pilot qui porta l’avió”.

Des de ben petita, la Patricia sentia fascinació pels avions i sa-bia que el cel acabaria sent el seu món professional. A casa seva, ningú havia treballat en l’avia-ció. Els seus pares, malgrat la por a què pogués patir un accident, la van recolzar. Durant 3 anys, la Patricia va fer un cicle formatiu en una classe de 50 persones on ella era l’única noia. Una situa-

ció molt similar a la que va viure l’electricista Rosa Gómez. Aques-ta menorquina va estudiar el grau superior en una classe plena d’ho-mes. Tanmateix, a diferència de la Patricia que ha treballat amb al-tres companyes, la Rosa avui dia encara no s’ha creuat amb cap dona electricista. De fet, ella afir-ma: “Als clients els hi sobta molt que siguis una dona i facis la feina d’un electricista. Encara que des-prés ho accepten, en un principi et sents observada”. I és que, se-gons l’Institut Nacional d’Estadís-tica, el 2017 va tancar amb 1,7% de treballadors dedicats al sector de l’electricitat i l’electrotecnolo-gia. D’aquest percentatge només un 0,1% són dones.

Ser mare: un obstacle?Ser minoria dins la professió no ha estat l’únic entrebanc que s’ha tro-bat la Rosa. Conciliar la materni-tat i el seu treball també n’ha estat un altre. Ella explica que “l’Estat

no destina cap ajuda econòmica a les dones que volem tenir fills”. Com que era autònoma, s’ho va poder muntar bé i va posar un es-pai al negoci on poder tenir les cri-atures amb ella. Però aquest avan-tatge no va ser el mateix per l’ad-vocada Àngels Àngel. Tot i que l’advocacia és una professió on sí que està normalitzada la presèn-cia de dones, no volia dir als cli-ents que estava embarassada per por a ser menystinguda. “Sembla-va que no podies dir que et tro-baves malament, ja que al dir-ho semblaves menys”. L’Àngels no va tenir un embaràs fàcil. De fet,

va estar quatre mesos fent repòs absolut, uns mesos on l’Estat no li va concedir cap baixa. En con-seqüència, va haver de contrac-tar una ajudant que la substituís temporalment a la seva empresa.

Aquestes complicacions per combinar vida laboral i materni-tat també les assenyala la Marta Ibáñez, directora del grup d’in-vestigació Mujeres en Mundos de Hombres: “No m’atreveixo a dir que s’hagi de triar (si ser ma-re o no), però no és fàcil”. Ara bé, la possibilitat de tenir més facili-tats per fer compatibles ambdós aspectes també depèn de la profes-sió. La manera en com està disse-nyada la jornada laboral i els torns influeix molt. “És quelcom estruc-tural”, afirma Ibáñez. Així, quan la dona entra dins de sectors més masculinitzats, es troba amb fei-nes dissenyades per a no tenir càr-regues familiars. Es tracta de tre-balls que encara no s’han repen-sat perquè des d’una posició fe-

tre el que és l’efecte demostració i l’esforç que neix d’elles per fer bé el treball.

La Maribel Fernández és l’úni-ca dona que treballa carregant i descarregant camions a la fàbri-ca. Quan li pregunten com van ser els seus primers dies, riu: “Ho-me, el típic, no? A veure què fa aquesta, aviam com se’n sortirà”. Però, malgrat això, va aconseguir que la contractessin com a fixa. “Les dones tenim això, que hem de demostrar-ho, no?”, així que, “jo cada dia el que intentava era superar-me una mica més per, ai-xí arribar al nivell d’ells (els com-panys)”. Malgrat això, la Maribel explica com sent que és ben valo-rada a la seva feina: “El meu coor-dinador molts cops els hi diu als camioners: eh, que aquí tens una schumacher. Carrega millor que un home, ràpid i bé.”

Un altre exemple és el de la La-ia Hernández. Ella és entrenadora de futbol a dos clubs del districte

de Sant Martí de Barcelona. Quan tenia 15 anys, va entrar en el món de l’arbitratge gràcies a una ami-ga seva, però per assolir una bona categoria va haver de picar molta pedra. “Els àrbitres de futbol pu-gen de categoria segons els seus anys d’experiència” explica la La-ia. A més, afegeix que “m’he sentit molt infravalorada a l’hora d’asso-lir una bona posició. Els nois ho aconsegueixen més ràpidament, però les noies no. I és per això que m’ho he hagut de guanyar. La Fe-deració s’excusa dient que no es-tem preparades, però jo crec que no ens deixen per pur estereotip. Ens consideren més dèbils i físi-cament menys preparades que els homes”. Així, amb la Laia, l’efec-te demostració s’ha fet patent i a

··· La divisió sexual del treball no sols és qüestió d’estereotips; es tracta de quelcom més estructu-ral. La manera en com es concep un treball, facilita o dificulta la ma-ternitat en les dones, ja que la càr-rega de feina i els horaris sovint no són compatibles. La Marta Ibañez, sociòloga i de la Universitat d’Ovi-edo, ha investigat. “Les dones pi-lot, per exemple,no les deixen pi-lotar embarassades.Tanmateix, en comptes de recol·locar-les, els hi concedeixen la baixa”, afirma. Al-tres no tenen tanta “sort”, doncs no tenen polítiques d’ajuda i han d’acabar elegint. Els fonaments d’una mateixa feina, sovint estan pensants perquè siguin més adap-tables per homes que per dones.

Compaginar la maternitat

De debò treballes aquí?

menina puguin ser compatibles.En el cas de l’Àngels, quan va

acabar Dret podria haver treballat en un gran bufet d’advocats. Tan-mateix, tal i com afirma: “general-ment, les grans firmes les porten homes, ja que si ets dona renunci-es a un estil de vida molt concret. La seva dedicació és molt sacrifi-cada i implica renunciar, en certa forma, a tenir fills o, en el cas que en tinguis, a tenir una cuidadora per a ells a temps complet”. I és precisament aquest estil de vida el que no va voler portar.

Esforçar-se el dobleUn dels altres grans handicaps amb els quals han de lidiar les dones dins d’oficis masculinit-zats és el prejudici de no estar a l’altura de la feina. Dins d’aquest context, acostuma a tenir lloc el que es denomina “efecte demos-tració”. Es tracta d’un fenomen psicològic que suposa una auto-pressió exercida per la mateixa

«M’han dit vés a fregar!, les dones no serviu pel futbol», diu la Laia Hernández

treballadora. En trobar-se en un lloc on només treballen homes, “es genera el sentiment que no els hi pertany, de sentir-se obser-vades”, explica Ibáñez, “això fa que sentin una especial pressió per ser reconegudes i que s’esfor-cin molt més”. D’aquesta manera, per rompre amb els prejudicis i as-segurar-se que la seva feina és va-lorada com la de la resta de com-panys, l’empleada s’acaba esfor-çant el doble. Aquest comporta-ment es dóna sobretot quan s’in-corporen a la feina, que és quan se les posa a prova. Així i tot, a vegades es fa difícil distingir en-

Laia Hernández Àrbitre de futbol Des de ben petita, la Laia ha tingut passió pel futbol. Ara mateix degut a una lesió no pot arbitrar i ho combina amb l’entrenament d’equips masculins i femenins.

Maribel Fernández Carretonera Fa deu anys que treballa al magatzem de les bodegues Família Torres. Sempre ha estat dins d’aquest sector, ja que la seva mare tenia una fàbrica de confecció.

Patricia FiguerasPilot d’Iberia La Patricia és segona d’abord. Majoritàriament fa vols nacionals, combinant els trajectes amb el pilot. La seva tasca és la mateixa que la del comandant.

ell se li ha sumat la seva fortalesa a l’hora d’imposar-se en un camp.

Quan va començar a arbitrar partits, per a alguns jugadors, entrenadors i famílies, era vista amb estranyesa pel fet de ser do-na. “He hagut de suportar comen-taris com ‘vés a fregar!’, ‘les dones no valeu pel futbol’ ...”, comenta la Laia. Fins i tot algunes dispu-tes han acabat en insults. L’àrbi-tre explica que “durant un partit de nens entre 6 i 8 anys, un d’ells em va dir ‘gilipollas, hija de pu-ta’ per ser una dona i jo, molt sor-presa, automàticament el vaig ex-pulsar del camp”. Tanmateix, in-sults com aquests no l’ han fet en-rere, doncs per damunt de tot ella vol arbitrar. “Fins i tot, escoltant aquest tipus de comentaris, he si-gut capaç de concentrar-me du-rant un partit. Ho has de fer re-alment perquè si dubtes a l’ho-ra de prendre una decisió, encara se’t podrien llençar més a sobre”.

Aquest caràcter que demostra la Laia és comú tant en la Mari-bel, com la Patricia, la Rosa o l’Àn-gels. Tot i que la incorporació de la dona al món laboral ja és una realitat, la presència de treballa-dores en determinats sectors en-cara no ho és tant.

ANTÒNIA CRESPÍMARINA BALLESTER

Encara ara les dones lluiten per fer-se un lloc en feines tradicionalment masculinitzades