1.- LART DE LA DARRERIA DEL S. XVIII

Finalitzat el barroc (que a Espanya i les seves colnies americanes va arribar fins ben entrat el s, XVII, sinicia a Europa un nou estil orientat cap els gustos aristocrtics: el rococ. Estil intimista i ornamental, el rococ cerca reflectir lambient elegant i despreocupat de les classes aristocrtiques. La pintura rococ es centra en temtiques galants, amb color brillants i suaus, i predomini del color sobre el dibuix. Les temtiques preferides sn les amoroses i les festes de la noblesa, on el tractament de les robes guanya un gran protagonisme. A Itlia van tenir tamb molta importncia la representaci de paisatges urbans (Vedute),on destaca Canaletto, i a Anglaterra van dominar els paisatges campestres i els retrats aristocrtics.Lescultura rococ t funcions ornamentals dins els espais arquitectnics, i es van estendre les porcellanes de petit tamany, dimitaci oriental, per a decorar els interiors.

El gronxador, Fragonard

El gran canal, Canaletto

Autorretrat, William Hogarth

FRANCISCO DE GOYA

Dins el panorama pictric espanyol de lpoca, destaca Francisco de Goya. Els seus inicis estan marcats per les influncies barroques i rococs, especialment dins del taller de la Real Fbrica de Tapices. El 1775 s nomenat pintor de la cort, i el seu estil comena a evolucionar cap al romanticisme i limpressionisme, en un estil totalment personal.

La gallina ciega, GoyaCom a pintor de la cort destaca pel carcter psicolgic dels seus retrats, convertits en subtils crtiques al poder. Al retrat de la famlia reial, reflecteix la manca de carcter de Carles IV fent que no sigui la figura central de la composici, i el mostra sense ennoblir el seu aspecte de burgs enriquit.

La famlia de Carles IV

Lesclat de la guerra del francs modificar radicalment lestil de Goya. Centrar la seva obra als

horrors de la guerra, sense ocultar-los glorificant la batalla i sempre presentant el poble com a protagonista.

Fusellaments del 3 de maig

La guerra tamb ser ocasi de sries de gravats de gran cruessa i expressivitat sobre els combats.

Desastres de la guerra, Goya

Desprs del retorn de Ferran VII a Espanya, Goya, molt vincullat al liberalisme, es va retirar a la Quinta del sordo, on la seva pintura va evolucionar cap a limpressionisme (major importncia del color sobre el dibuix a les Pinturas negras) i cap el surrealisme (pintura de temes onrics)

Rinya a palos

Saturno devorando a sus hijos

Aquelarre

Goya ha resultat influent a laparici dalgunes de les avantguardes ms importants del s. XIX i el XX, com l impressionisme, l expressionisme i el surrealisme.

2.- EL NEOCLASSICISME

La imposici de les idees illustrades i el descobriment de Pompeia i Hercul (i de les seves peces artstiques) van motivar una reacci artstica davant el rococ, cercant retornar a un ideal clssic de bellessa basat a lordre, l equilibri i la sobrietat. Prcticament tots els pasos europeus creen Reals Academies de les arts, que controlen el treball dels artistes i garanteixen la seva correcci formal.Arquitectnicament va significar retornar als estils clssics, i les construccions religioses van perdre pes davant els edificis pblics.

Gliptoteca de Munic

Pante, Pars

Arc del triomf, Pars

Lescultura torna als canons clssics, cercant la perfecci al cos hum. La recerca de lequilibri i la perfecci anatmica torna l escultura rgida i freda, sense moviment. Els temes sn normalment dorigen clssic (mitologia) i histric.Com escultors destaquen Canova i Thorvaldsen.

Jas i el vell dor, Thorvaldsen

Paulina Bonaparte, Canova

La pintura va passar a imitar els frescos romans descoberts a Pompeia. Es dona predomini al dibuix sobre el color (purs), i l equilibri a la composici es converteix en un objectiu bsic. Els temes sn histrics o morals, i les pintures pateixen de falta de moviment i vida. El principal autor pictric s David, molt vinculat a limperi napolenic.

Coronaci de Napole, David

Jurament dels Horacis, David

Carles III, Mengs

3.- EL ROMANTICISME

Com a resposta al fracs de les idees illustrades i revolucionries, la segona meitat del s. XIX viu una reacci contra els supssits neoclssics, desenvolupant-se el Romanticisme. Davant les Reials Acadmies, els artistes reclamen la seva llibertat creativa. Lart torna a ser manifestaci de la subjectivitat de lartista, i no es cerca l equilibri sin la manifestaci violenta de sentiments. Moviment molt vincullat al nacionalisme i a la seva cerca de lorigen nacional a lEdat Mitjana, larquitectura es va orientar a reviure estils medievals com el romnic i el gtic (neoromnic i neogtic). A la pintura predomina novament el color, en contrastos molt marcats, i es cerca el moviment. Les temtiques oscilen entre les naturalistes, amb la natura com a reflex dels sentiments de lartista, i els temes orientalistes/musulmans.Entre els pintors destaquen Delacroix, Gericault, Turner i el catal Fortuny. Delacroix i Gericault destaquen pels seus temes orientals i la cerca defectes violents, Turner juga amb el color i la llum cercant efectes de moviment, anticipant-se als impressionistes i Fortuny oscilla entre lorientalisme i el costumbrisme.

Mort de Sardanpal, Delacroix

El rai de la Medusa, Gericault

Pluja, vapor i velocitat, Turner

La Batalla de Tetuan, Fortuny

Lescultura presenta les mateixes caracterstique que la pintura (cerca del moviment, descompensaci esttica, manifestaci dels sentiments). Lescultura normalment serveix com a complement a larquitectura. Rude s lescultor ms destacat.

La Marsellesa, Rude

3.- EL REALISME

El fracs de les revolucions liberals de 1848, el desenvolupament de la nova societat industrial i la creixent confiana a la nova cincia van provocar, a la segona meitat del s. XIX, laparici dun nou corrent artstic, el Realisme.A la pintura, el Romanticisme noms va representar una renovaci temtica: la vida quotidiana, els problemes socials i el desencs pels fracassos revolucionaris de la primera meitat del s. XIX.Com a pintors van destacar Millet, interessat a la feina dels pagesos, Courbet va escollir temes molt polmics i Daumier va dedicar-se als temes socials. A Espanya el realisme s un estil tard, on destaquen Sorolla (inters per la llum del Mediterrani), Zuloaga (retrat psicolgic i costumista) i Mart i Alsina (temes burgesos).

Langelus, Millet

Passeig a la vora del mar, Sorolla

El Crist de la sang, Zuloaga

La migdiada, Mart AlsinaLescultura va desenvoluparnoves temtiques socials (treball, misria) i intenta ser molt

detallista i precisa. Destaquen Carpeaux, Meunier i lespanyol Benlliure.

El forjador, Meunier

Tauromquia, Benlliure

Arquitectnicament, el realisme vol iniciar formes noves vinculades a la industrialitzaci. El ferro (acer) i el vidre es converteixen en materials de contrucci bsics a les construccions dEiffel i els seus deixebles. Lescola de Chicago inicia la construcci de gratacels, i imposa la utilitzaci dascensors.

Torre Eiffel, Pars

Auditori, Chicago

4.- LART EN EL TOMBANT DE SEGLE

A finals del s. XIX es produeix una revoluci artstica renovadora del llenguatge pictric (llum, color, forma, pinzellada, etc.) ms enll dels objectes representats.Limpressionisme va ser un moviment bsicament pictric principalment preocupat pels efectes

de la llum sobre el color. El color torna a ser predominant sobre la forma. Els artistes passen a treballar a laire lliure. Els cuadres shan dobservar des duna distncia per a copsar correctament els colors i les formes. Els principals autors sn Manet, Monet, Renoir i Sisley

Olimpia, Manet

Impressi, Monet

Ball al Mouline de la Galette, Renoir

Pont de Villeneuve-la-Garenne, Sisley

A partir de 1880 un grup de pintors deixen de preocupar-se pel color i passen a preocupar-se per la geometria, la lnia i lexpressivitat (postimpressionisme). Destaquen Degas (temtica de

ballarines), Saurat (puntillisme), Cezanne (reducci a formes geomtriques), Van Gogh (colors purs, pinzellades gruixudes), Toulousse-Lautrec (cartells de cabaret i temtiques al voltant) i Gauguin (colors purs i aleatoris).

Ballarina, Degas

Un diumenge destiu a lilla de la Grande Jatte, Seurat

Jugadors de cartes, Czanne

Nit estellada, Van Gogh

Jane Avril, Toulousse-Lautrec

Dones de Tahit, Gauguin

Simultniament al postimpressionisme es desenvolupa el simbolisme, centrat a representacions de temes bblics i mitolgics amb elements onrics. La dona s un tema recurrent, tan com a sser angelical com diablic. Destaquen Chavannes i Rousseau.

Pastoral, Chavannes

El somni, Rousseau

5.- EL MODERNISME

El Modernisme va sorgir a Europa entre 1890-1910, i va tenir diferents noms segons els pasos: Art Nouveau (Frana), Stile Liberty (Itlia), Jugendstil (Alemanya) o Sezessionstil (ustria).A totes bandes t les mateixes caracterstiques: trencament amb lacademicisme, aprofitament dels avantatges de la tecnologia i la indstria de lpoca, la reivindicaci del carcter integrador de les arts i la potenciaci del treball artes.Als edificis modernistes hi predomina la lnia corba i ondulada i lasimetria. La inspiraci bsica s la natura, i els arquitectes gaudeixen duna gran llibertat imitant-la. A Espanya el modernisme simposa bsicament a Catalunya, amb Gaud, Domnech i Montaner i Puig i Cadafalch. Una caracterstica especial del modernisme va ser la integraci del treball artes amb les noves tcniques i materials, bsicament per la decoraci interior i exterior. El ferro forjat, les vidrieres i els mosaics cermics van ser molt importants.

Sagrada Famlia, Gaud

Palau de la Msica, Domnech i Montaner

Casa Amatller, Puig i Cadafalch

Lescultura tamb es va veure lliure de convencionalismes acadmics. La temtica principal va ser el cos hum, destacant ls de la corba i lexpressivitat dels rostres. Destaca el catal Llimona.

El desconsol, Llimona

Els pintors es van inclinar per temes de contingut simblic i conceptual. Amb finalitats decoratives, la corba i la figura femenina van ser elements centrals. La illustraci grfica i el cartellisme van adquirir gran importncia. Destaquen Klimt, Mucha i els catalans Casas, Rusiol i Nonell.

Judit i Holofernes, Klimt

Les quatre estacions, Mucha

Jove decadent, Casas

Assumpci, Nonell

Les arts decoratives van adquirir gran importncia, a causa de linters dels artistes per fusionar art i vida quotidiana. La forja de ferro, la vidriera, la cermica, el disseny d`objectes, el txtil i el mobiliari van ser elements importants a la difusi de lesttica modernista. A Anglaterra es desenvolupa el moviment Arts and Crafts liderat per Morris, destinat a crear objectes nics i artesans allunyats dels productes industrials.

Baul, Morris