Jo Pense

El poble en alt

Els Quatre Vents

Promeses i amenaces

Agravis comparatius. Administració i ciutadania

Obri l’Ull

Manipula, que “algo” queda

Europa i els immigrants

Candidatura del Bloc

Eleccions 2011 a La Torre

El Bassi

Nosaltres preguntem, ella respon

Correu-et: elpoblema@gmail.comhttp://somdepoble.com/blog/?tag=el-poblema

Abril de 2011 - Nº 4

Full editat pel col·lectiu del Bloc de La Torre de les Maçanes

Jo pense... SumariQuè passa per ací...?El Poble en alt

Editorial. Col·lECtiu dEl BloC dE la torrE

Tenim “el poble en alt”... mai com ara es nota que

s’apropen les eleccions... amb obres i obres (algunes de dubtosa necessitat i utilitat) que NO PO-DRAN INAUGURAR però ja se les arreglaran a les festes majors per fer notar que són “un despliegue sin precedentes para captar el voto del miedo”... Així són les coses...

Ja s’acosten les dates d’eleccions autonòmiques i mu-nicipals. Ja podem exercir el nos-tre dret a elegir qui gestione els recursos que aportem entre totes i tots. No ens deixen fer-ho molt a sovint... però cada quatre anys ens toca, és la nostra obligació. Aques-ta vegada estem ben motivats, perquè tenim el poble i el país “en

alt”. Ens governen uns personat-ges que semblen no tenir idea de quines són les nostres necessitats reals i gasten i desbotifarren en allò que “ells creuen tenir ben cert” que els reportarà perpetuar-se en el poder i alimentar els “seus inte-ressos”.

Bo, siga com vulga, ara PODEM I DEVEM CANVIAR-HO.

Per elegir be hi calen alguns elements:

TENIM OPCIONS: al nostre po-ble es presenten diferents candi-datures que fan de la democràcia una cosa real. Si només ens que-dara suportar el bipartidisme on UNS I ELS ALTRES NO SÓN MÉS QUE DUES VERSIONS DEL MA-TEIX... Però no és el cas... tenim opcions i BEN BONES per encarar

el futur del nostre poble amb res-ponsabilitat i trellat.

LA NOSTRA OPCIÓ està ben representada i pot ser, pensem, la opció d’un canvi que ens done les ferramentes per “fer poble” i encarar iniciatives que beneficien a totes i tots i no solament a uns quants.

Tots decidim... però per a això hem de fer valdre el nostre dret a decidir anant a votar sense por (la por que estan predicant els qui ara governen) i sense complexos.

EL BLOC JA HA GESTIONAT L’AJUNTAMENT i el patrimoni d’allò que sabem fer queda com testimoni d’una manera de fer les coses comptant amb totes i tots, en una veritable PARTICIPACIÓ

Continua en la pàg. 2

2

Els quatre vents

Articles relacionats amb el poble, el veïnat, natura, cul-tura, agricultura, etc. Elaborats per la gent del Grup de col·laboradors

Promeses i amenacesPau torrEgrossa

Prometre és fàcil... només cal imaginar el futur i pensar

com podríem aconseguir el que desitgem.

Amenaçar també ho és, sobre-tot si es té poder sobre qui ens es-colta.

Els deshonrats solen prometre i amenaçar simultàniament: SI... AÇÒ... VOREU ALLÒ I SI NO... PRE-PAREU-VOS...!!!.

Farem un recull d’algunes fra-ses que hem sentit darrerament, mesclades de promesa i ame-naça... a veure si us sonen (algu-nes vénen en castellà, llengua que sona més amenaçadora i prome-tedora, sembla ser):

Si no nos votáis os dejarán sin lo-cal y perderéis todo esto que habéis conseguido con nosotros...!!!

Com si el local de la tercera edat fora una novetat del govern

actual del PP... Un local creat ja fa anys impulsat pel govern socialis-ta i convertit, pel govern del BLOC, en veritable centre de la tercera edat. I SOBRE TOT... UN LOCAL DELS VELLS DE LA TORRE I PER ALS VELLS DE LA TORRE... o és que qui amenaça té dret d’usdefruit o propietat?.

Si nos votais os ponemos la cale-facción en la Iglesia...!!! y si no... “a pelarse de frio”...

Esta si que és bona... com si l’església també fora d’ells. La uti-litzen quan els convé i la xafen poc, la veritat... I el manteniment qui el pagarà? També ells?...

Si no os apuntáis a las activida-des que organizamos... ni agua...!!!

El resultat: el col·legi de La To-rre perd unitats per al curs que ve, no ens ajuden ni amb els folis, boicotegen totes les iniciatives relacionades amb la joventut, les festes, i tot el que no es plegue als seus interessos.

La Torre de les Maçanes - Abril de 2011 - Nº 4

CIUTADANA, sense sectarismes i amb RESPONSABILITAT PEL BE COMÚ...

AHÍ QUEDEN PER A TOTS CO-SES COM:

La rehabilitació de la Casa Alta i el Llavador.

Les obres de l’Ajuntament i el local de la Tercera Edat.

La renovació dels sistemes de sanejament de gran part dels ca-rrers del nostre poble.

La col·laboració efectiva amb TOTES les associacions del poble.

La creació de l’Ecoparc i la mi-llor gestió pública de la xarxa municipal d’aigua potable i de l’arreplegada de la brossa.

El manteniment de la xarxa de camins rurals.

El respecte pels treballadors i treballadores de l’Ajuntament sempre dins la llei sense afavorir els “enxufismes” i el desgovern ac-tuals...

GENT D’ACÍ QUE LI IMPORTA EL POBLE I LES PERSONES PER DA-MUNT DE TOT...

SI VALOREU AÇÒ... DE NOU EL BLOC, MILLOR EL BLOC.

Amb candidatura renovada i amb ganes de millorar pel be del nostre poble...

PER CERT... Nosaltres som dels qui ens agrada escoltar la gent i fer valdre les propostes i idees que puguen ser bones per avançar... SI EN TENS ALGUNA, JA SAPS ON ENS TROBES BEN DISPOSTOS/ES... NOSALTRES ESTEM ACÍ... TOTS I TOTES LES CANDIDATES I CANDI-DATS DE LA LLISTA DEL BLOC SOM VEÏNS I VEÏNES DE LA TORRE... NO ESTEM “en otro país”... JUNTS EN-CAREM MILLOR EL FUTUR.

3

El agravis comparatius.Administració i Ciutadania

Juan domEnECh

Portar avant un projecte privat en les nostres pro-

pietats, (fer una caseta, modifi-car un abancalament, posar una tanca, arreglar una fonteta o un camí veïnal) comporta una sèrie d’il·lusions i de despeses onero-ses per a la nostra economia, (projectes, permisos, impostos, comprar terrenys per a poder arribar als metres necessaris...)

La majoria de les persones acaten les normes marcades per les administracions i me-tòdicament donen els passos necessaris per tindre els seus assumptes legalitzats, però al-guns espavilats, que pensen que eixa majoria són imbècils, decideixen saltar-se les normes i tirar-li morro a la vida, fent en les seves propietats el que els dona la gana i incomplint les normes davant del pasme i el silenci de la resta de la ciutada-nia, que veuen com floreixen les activitats il·legals sense que passe res.

S’apropen unes eleccions lo-cals i els polítics es posen ner-viosos. Els rumors s’escampen

pel poble, i la gent diu que aquestos o els altres quan arriben al poder legalitzaran, d’alguna manera, obres il·legals d’eixes persones espavilades, perquè clar... com es podrien arreglar tantes disbauxes en un poblet que no te “màquina de bola” i en el que tots som com una família?

En la meua opinió, l’administració està per a fer complir la llei i no per agraviar a les persones que amb molt d’esforç la respecten, ja que si s’obri molt la màniga, la bona gent pot pensar que als espavi-lats els ha eixit a compte, i que les lleis estan escrites per saltar-se-les, tal qual fan ells, el que és una invitació a que s’escampe la insolidaritat i la corrupció, un model, que per cert, té prou predicament en la nostra socie-tat actual.

Humor:

He llegit en un periòdic que estem en perill d’inundació. Xè! Això com pot ser? Què hauran fet últimament en La Torre que ens posa en perill?

Si es de los nuestros... “lo que fa-cha falta”... sino, no hay ayudas ni subvenciones...

Han captat perfectament què i quan han de fer les coses perquè els isquen els “comptes” (els seus, que els de l’Ajuntament no ixen, no...):

• Posar-se a la cua del “pésame” en tots els soterrars.

• Vestir-se o disfressar-se de “to-rruanoide” en la festa dels iaios per Sant Josep.

• Passejar plaça amunt i plaça avall algun diumenge per po-der rebre i donar moltes besa-des als del partit.

• Insultar públicament la intel·ligència dient-nos que gastaran un milió d’euros en quatre mesos fent “qualsevol cosa” i dient que “no es por inte-rés electoral” que és pel be del poble...

• Comprar amb subvenció con-dicionada les festes, els vots, les voluntats i la necessitat de feina d’uns o d’altres.

• I intentar convertir el PP to-rruano, l’ajuntament, el poble, l’església, la festa major, els diners de tots en LA ÚLTIMA TRINXERA DEL SAPLANISME-RIPOLLISME per perpetuar-se en el poder...

Ni en Sant Joan, ni en Alacant, ni en el poble murcià d’on vé-nen els volen en les llistes del PP amb lo que saben de promeses i d’amenaces?... Què estrany?... Si saberen “lo que hacen por el pue-blo” EN SUS PUEBLOS, pagarien per tenir-los a les llistes i candi-datures... i, perquè no els volen ni “pintats en mascara”?...

Sólo Dios lo sabe... o tambè a Ell l’amenaçaran?...

Quina por!!!...

La Torre de les Maçanes - Abril de 2011 - Nº 4

4

Obri l’ull...!Secció de continguts múltiples de la comarca, del món... que ens pareguen interessants per a compartir-los amb la gent del poble

Manipula, que “algo” quedaQuim duran

Les eleccions municipals són a tocar i la maquinària

electoral dels grans partits esta-tals ja estan en ple funcionament. Com qui dissenya el màrqueting de venda d’un xampú, els asses-sors del PP i del PSOE s’afanyen a buscar el lema més adient als seus interessos. L’element princi-pal és l’estratègia de la distracció desviant l’atenció del públic dels problemes importants, com ara els 4,7 milions d’aturats o el dèfi-cit de la Generalitat, mantenint el personal ocupat i sense temps per a pensar, captivat per temes sense importància real.

També utilitzen el mètode de crear problemes i després ofe-rir solucions, el més visible, crear una crisi econòmica (com la bom-bolla immobiliària) per a després acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials, priva-titzacions i desmantellament dels serveis públics (educació, sanitat, pensions, etc.) en pro de la recu-

peració i el canvi de model econò-mics.

Els grans partits apliquen polítiques gradualment que, d’aplicar-se conjuntament, gene-rarien un fort rebuig social. Reta-llada de l’estat del benestar, priva-titzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació, salaris indignes, etc. A més, et presenten les mesures com a doloroses però necessàries, com ara les pensions.

I nosaltres pensant: després d’aquesta mala ratxa econòmica, tot anirà millor i no haurem de pa-tir cap retallada.

Tracten els ciutadans amb mis-satges de caràcter emocional com si fórem xiquets en lloc del caràc-ter reflexiu que condueix al sentit crític. En el cas de Canal 9, com més pobre i mediocre siga la in-formació, millor.  

Per acabar, fer creure que la si-tuació és inevitable i que ells i no-més ells, els que han generat en gran mesura la crisi social que pa-tim, són els que tenen la solució.

Que la manipulació dels estra-tegues de campanya i la corrupció moral i econòmica d’alguns dels caps visibles dels grans partits no ens faça creure que una altra polí-tica no és possible.

A la Torre i al País Valencià, el BLOC!!!

La Torre de les Maçanes - Abril de 2011 - Nº 4

5

Europa i els immigrants

Faust riPoll

Últimament arriben notí-cies molt preocupants

d’Europa. La ultradreta, amb un programa polític antiimmigració, ha aconseguit representació par-lamentària en dos països que són exemple de tolerància i de socie-tat civilitzada: Holanda i Suècia. A França, el govern de Sarkozy està expulsant gitanos europeus des de l’estiu, tot violant les lleis co-munitàries que permeten la lliure circulació de persones en el terri-tori de la Unió Europea. El govern francés al·lega que els gitanos són una amenaça contra l’ordre públic i la seguretat, i per això els expul-sa. Sorprén molt la justificació del govern francés, ja que si una per-sona, siga gitano o no, comet un delicte, se li aplica la llei de cada país i se’l tanca en la presó si és culpable o se’l deixa lliure si és in-nocent, però no se l’expulsa. I pel que fa al fet que els gitanos són una amenaça per a la seguretat de França, la cosa seria com per a agarrar-se la panxa de tant de riu-re si no fóra tan dramàtica. Algú

pot pensar que uns gitanos morts de fam i que viuen en barraques són una amenaça per a la segure-tat de França, que és una potència nuclear, amb míssils i submarins atòmics?

Però el tema no acaba ací. A Espanya, el Partit Popular (PP), que sempre està atent per traure profit (és a dir, vots) de qualsevol situació, per dramàtica, dolorosa i complicada que siga, imita la po-lítica xenòfoba de Sarkozy. Així, la presidenta del PP a Catalunya, Ali-cia Sánchez-Camacho, del bracet d’una eurodiputada de Sarkozy, munta un xou a Badalona, en un barri deprimit i amb molts pro-blemes socials, per atiar el foc i demanar més mà dura (tot ho volen resoldre a la força!) contra els immigrants. Sí senyor, ja tenim els culpables de la crisi i de tots els mals: els immigrants!! Sembla mentida que alguns que es diuen centristes i demòcrates (el PP) uti-litzen els mateixos arguments que l’extrema dreta per estigmatitzar un col·lectiu determinat i posar-lo en la diana. Sembla mentida que els europeus vulguem repetir la

història de les deportacions que van fer els governs feixistes du-rant la II Guerra Mundial contra jueus, gitanos i homosexuals, tal com va recordar oportunament (encara que després li van fer rec-tificar) la comissària europea de Justícia i Drets Fonamentals, Vi-viane Reding.

Enmig d’aquest estat d’opinió, no és estrany escoltar gent que diu que la culpa de la falta de fae-na que hi ha a Espanya la tenen els immigrants, i que el que hau-rien de fer les autoritats és retor-nar-los als seus països d’origen. I jo em pregunte, per què no de-manem comptes als empresaris que contracten - i exploten - els immigrants a uns preus menors que als treballadors espanyols? Per què no exigim a les autoritats que posen fi a aquesta contracta-ció il·legal i abusiva? Per què sem-pre busquem els culpables entre els més dèbils? No tinc respostes a aquestes preguntes, però el que sí que sé és que si ens deixem portar per la por, si no mirem la realitat de cara i busquem les cau-ses verdaderes dels problemes que tenim, si tornem a caure en la trampa que ens paren aquests demagogs de Sarkozy, Berlusconi o Alicia Sánchez-Camacho, torna-rem a repetir una història negra de deportacions, camps de confi-nament i altres coses pitjors. Qui va dir que la història és mestra de la vida?

La Torre de les Maçanes - Abril de 2011 - Nº 4

6

Entrevista a la Candidata a l’Alcaldia de La Torre de les Maçanes pel Bloc, Mari Carmen Hernández Ramos

Nosaltres preguntem. Ella respon

EntrEvista a mari CarmEn hErnándEz ramos

1.- Tens il·lusió en ser designa-da candidata i cap de llista del BLOC a les eleccions locals del proper 22 de maig?

Per a mi, és una oportunitat meravellosa i, al mateix temps, una gran responsabilitat. Cap por; molta alegria, voluntat positiva i entusiasta.

2.- Com has rebut el recolza-ment incondicional de totes les companyes i companys de partit?

Quan jo vaig vorer, cara a mi, a tots els companys proposant-me que fora candidata pel bloc a la alcaldia, em vaig sentir volguda, recolzada, valorada... casi caic de la cadira... No van haver pressions, va haver un raonament i una con-vicció compartida en uns ideals, unes idees, un fi... el be de tots.

Després d’uns dies de serena me-ditació, de consultar-ho amb la meua família i dir-me tots: avant!, va ser quan ja em vaig decidir a donar aquest pas. Estic segura i confie en tots ells.

3.- Què penses que representa la opció del BLOC cara als poten-

El BassiPer a parlar de lo que dona el dia

cials votants del nostre poble? Creus que la gent optarà majori-tàriament pels VALORS QUE RE-PRESENTA EL BLOC en el nostre poble?

No dude que tornaran a donar-nos la confiança. Som la millor opció. El BLOC es un gran partit, i esta a l altura de qualsevol altre. Té un recolzament important en el poble. Recordem que en els an-teriors eleccions varem estar a no-mes set vots d’obtindre l’alcaldia. Tenim una implantació a nivell de la comunitat (amb més de tres-cents regidors i regidores per tot arreu del País Valencià i represen-

Candidatura del BlocEleccions de maig de 2011 a l’Ajuntament de La Torre de les Maçanes

1. Maria del Carmen Hernández Ramos.

2. José Carlos Llinares Llinares.

3. María Adela Sirvent.

4. Pau Francesc Torregrossa i Coloma.

5. Maria José Miró Espí.

6. Joan Doménech García.

7. Llorenç Losa Grau.

8. Vicent Giner Espí

9. Miguel Àngel Peñalver Espí

La Torre de les Maçanes - Abril de 2011 - Nº 4

La Torre de les Maçanes

7

tació en les Corts Valencianes), i en el poble ja ens coneixen com el partit que treballa per el seu poble buscant el benestar de la majoria, partit de confiança que no ha defraudat, eixe és el BLOC de La Torre.

4.- Evidentment, per la teua situació personal, no necessites “clavar-te en lios” jeje... La políti-ca és vocació de servir al teu po-ble, en el teu cas?

Certament, així és. He dit que estic en els millors anys de la meua vida: jubilada, feliç, en ple-nes facultats... per a treballar per els demés. Vaig a oferir-li al meu poble estos anys daurats, en tot el cor, i si el poble de La Torre vol a Maricarmen de Carmelo, com al-caldessa, ací estic per a servir-lo.

5.- Davant la situació de “des-govern” que pateix el nostre Ajun-tament, quines coses caldria fer per canviar la percepció negativa dels veïns i veïnes de La Torre res-pecte del SEU ajuntament?. És a dir, si fores ara mateix l’alcaldessa, quines són les prioritats?

Hi ha molt que millorar, però et diria:

1. Transparencia informativa.

2. Atenció personalitzada al ciu-tadà.

3. Autoritat inequívoca de l’alcaldessa, basada en el diàleg constant, democràtic i legal...

4. La llei per a tots, sempre la llei, és la única garantia de que tots serem iguals davant el govern municipal. Atenent sempre als principis constitucionals de pu-blicitat, igualdat, mèrit i capaci-tat.

5. Gestió publica dels diners im-pecable.

Si algú creu que ens dedica-rem a desfer el que esta ben fet, s’equivoca. Millorar, fer coses du-radores i de trellat, atendre les ne-cessitats reals del poble... millorar la convivència vindrà soles. JO NO SERE DURA AMB LES PERSONES, PERÒ SI AMB ELS FETS.

6.- Si el poble de La Torre així ho decideix, series la primera Alcal-

dessa de la història de La Torre... Creus que és ja definitivament el moment de les dones?

Si, estic convençuda. Seria un honor, ser jo eixa persona, i el rebria amb humildat i respon-sabilitat. He de dir que enguany també tenim la primera jutgessa en la historia del poble i que per-sonalment em sent orgullosa de que així siga, de la evolució tan

La Torre de les Maçanes - Abril de 2011 - Nº 4

8

positiva que em tingut les dones. Per cert, i com anècdota diré que la primera filla de pobre que va estudiar en La Torre, vaig ser jo. Afortunadament ara són totes les que ho fan.

7.- El nostre Ajuntament s’ha convertit en la darrera legis-latura en una entitat al servei d’interessos particulars i no, com hauria de ser, en el lloc on es tre-balla pel be comú... Creus que VUIRE I PARTICIPAR DE LA VIDA DEL POBLE com a veïna que eres, pot ajudar a canviar açò?

A mi i a la meua família, tot el món ens coneix: mon pare, Car-melo; ma mare Lolita i el meu germà Carmelo, el meu marit Da-vid els meus fills, nores i els meus nets, als que adore... Jo en La Torre em moriria de vergonya si fera algo que puguera deshonrar la memòria dels meus pares o el futur dels meus. Sempre he do-nat i he rebut una salutació, una conversa... en fi, el què tenim per costum en la convivència diària, sense ser ni mes, ni menys... com tots. Per tant, el meu tracte no pot ser altre, que el que fins ara ha si-gut. Si et refereixes a si tindré en compte les tendències polítiques

del ciutadà, et diré que les meues conviccions son profundament democràtiques, i que no podria trair-me a mi mateixa. Procurar el benestar de la majoria, (que sempre supera al de la minoria o al d´uns quants), el poble de tots i per a tots. I si afegim a açò que estàs ací, i eres d’ací... quant més sucre, més dolç.

8.- La llista que encapçales està plenament formada per gent compromesa amb el nostre po-ble... Parlan’s dels teus companys de candidatura.

Tinc el millor equip, gent a la que tots coneixem. Dire d ells que son intel·ligents, llestos, tre-balladors, volcats en el seu po-ble, reflexius, dialogants, demo-cràtics... incapaços de fer res “fora

llei”. Estic contentíssima de que m’acompanyen, perquè em do-nen confiança i seguretat, i a la vegada jo estic confiada i segura d’ells, de tots i cadascun d’ells, i no sols conte en la força de la jo-ventut, sinò en l’experiència de l’alcaldia i del govern municipal de Pau i María José. Són perfectes, un equip sense fissures, unit i amb els objectius clars i compartits. Tota pedra fa paret, i este BLOC mira el futur amb confiança.

9.- Dona, iaia, mare, mestra, jubilada, torrudana... Què afegi-ries?

Afegiria: esposa feliç d’un home al qual valore familiar i pro-fessionalment de manera extraor-dinària i... ALCALDESSA?...

La Torre de les Maçanes - Abril de 2011 - Nº 4