Deriva continental i

Tectònica de Plaques

EL MOVIMENT DELS CONTINENTS

• La teoria de la deriva continental. Alfred Wegener, 1912. Fa 200 milions d’anys, durant el Carbonífer, tots els continents formaven un de sol, la Pangea. S’hauria fragmentat i els blocs haurien derivat al llarg del temps geològic fins a les posicions actuals.

Arguments de la teoria de la deriva continental d’Alfred Wegener

• Geogràfics• Geológics• Paleontològics• Paleoclimàtics

La teoria de l’expansió del fons oceànic,

Hess 1962. L’escorça oceànica creix per la solidificació del material magmàtic expulsat per la dorsal medioceànica.

Els descobriments que avalen la teoria són:• El relleu marí té dorsals (serralades

volcàniques) i profundes fosses.• Les roques properes a la dorsal són més

recents que les de les vores continentals.• A banda i banda de la dorsal les roques

presenten franges magnètiques simètriques.

El relleu marí

Magnetisme del fons oceànic

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES

• El descobriment de l’astenosfera com una capa semifluida per sota de la litosfera sòlida i els estudis sobre la distribució de volcans i terratrèmols, porten en la dècada dels 60 a l’enunciat de la TTP, una teoria global que explica tots els fenòmens geològics.

• Distribució de volcans i terratrèmols

• Astenosfera

Enunciat de la TTP• La litosfera està dividida en blocs rígids,

les plaques litosfèriques, que es mouen entre sí i llisquen sobre l’astenosfera.

• Unes plaques tendeixen a separar-se, d’altres a apropar-se i d’altres es freguen passivament.

• En els límits de placa es concentra l’activitat geològica del planeta: volcans, terratrèmols, serralades.

• El moviment de les plaques es deu a les corrents de convecció de l’astenosfera.

Les plaques litosfèriques

Moviments de convecció• En les zones de separació surt magma i

s’origina nova litosfera. En les de xoc es destrueix litosfera. Fenòmens que comporten volcans, seísmes, illes.

Límits de placa divergents

Límits de placa convergents

Límits transformants de placa