3.2.6. El Tarragonès - Generalitat de...

Diagnosi general. Memòria 3. 66

3.2.6. El Tarragonès La comarca del Tarragonès, ubicada al terç meridional de la costa catalana, té una superfície de 318,90 km2, que representa un 10,6 % de l’àmbit del Pla i poc menys d’un 1% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre aproximadament 168,18 km. El Tarragonès comprèn actualment 21 municipis: Altafulla, el Catllar, Constantí, Creixell, el Morell, la Nou de Gaià, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Barà, Salomó, Salou, la Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vespella de Gaià, Vilallonga del Camp, Vila-seca. La Canonja, en compliment d’una aspiració històrica, està en tràmits de convertir-se en el municipi 22 de la comarca, havent estat ja presentat al Parlament el projecte de llei per a la creació de la Canonja com a municipi independent de Tarragona. La seva capital és Tarragona que amb una extensió de 64,6 km2 és el municipi amb més extensió de la comarca, de la que ocupa més d’un 20% de superfície. La segueix Constantí amb 30,9 km2 i el Catllar amb 26,4 km2; el més petit en extensió és la Nou de Gaià amb 4,3 km2. A la comarca hi ha 90 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, la comarca presenta una gradació orogràfica suau des de les muntanyes de la serralada litoral al nord-est, passant per la plana central i litoral fins a la franja litoral coneguda com la Costa Daurada, destacant els turons litorals que configuren un relleu irregular entre Tarragona i Altafulla. La serralada litoral troba a la comarca els estreps finals fins arribar al mar representats per la Tossa Grossa de Montferri (387 m.), la Mola (317 m.) i a la Plana de Xim (272 m.) com a alçades màximes. Presenten una complexitat orogràfica basada en el que hom coneix com a terraprims. Com a unitats orogràfiques destaquen: la Muntanya del Molins sobre Roda de Barà; la Serra Alta, amb el Serrat de l’Hivern i la Muntanya del Mestret; i els terraprims de la Tossa Grossa de Montferri, que inclou diferents turons com el Gurugú (176 m.); lo Mas d’en Blanc (255 m.); Sant Simplici (109 m.); el Pujol Rodó (107 m.) i el Pujol (263 m.) que conformen un relleu irregular al centre de la comarca, en el triangle comprès entre la Tossa Grossa de Montferri, Tarragona i la Móra. La plana litoral es presenta dividida pel curs del Francolí en dues àrees: l’occidental, o plana de Constantí, que abasta el territori que va de Vilallonga del Camp fins a Vilaseca-Salou i la Secuita, de topografia força uniforme; i l’oriental, en el qual el terreny es més irregular i més alt. Comprèn el rerapaís de Torredembarra, que abasta el territori que va de la Nou de Gaià fins la Pobla de Montornès i Altafulla. El límit entre els dos sectors és un graó d’algunes desenes de metres, retallat sobre el curs fluvial i al peu del qual se situen les terrasses baixes formades pel riu. En conjunt, es tracta d’un territori bàsicament calcari, però trobem també sòls d’al·luvió arran del Francolí, al llarg de la costa, a la part baixa del riu Gaià i al litoral proper al Baix Penedès. La franja litoral, coneguda com la Costa Daurada, abasta uns 33 km. de costa, i es caracteritza per ser molt rectilínia, amb les excepcions del Cap de Salou, la Punta Grossa i la Punta de la Móra a Tarragona i la punta de la Galera a Torredembarra. En general, els rius del Tarragonès presenten un caràcter marcadament mediterrani, amb alternança d’èpoques de cabal molt baix o nul amb grans avingudes, principalment de tardor, però també de primavera. Pertanyen a diverses conques hidrogràfiques. Les rieres meridionals de llevant són petits barrancs i rieres que neixen a les muntanyes litorals nord-orientals de la comarca i desemboquen, després d’un recorregut curt, directament al Mediterrani. Podem destacar el torrent de l’Aguilera, format per la unió de diversos barrancs i torrents que s’originen a la Muntanya dels Molins i de l’Aguilera, als contraforts meridionals del massís de


Bonastre, i fa un recorregut nord-sud, desembocant al mar a l’est de Creixell; i la riera de Torredembarra, paral·lela a l’anterior, que s’origina a la serra de l’Hivern i arriba al mar a la platja de Torredembarra.

La conca del Gaià. Aquest curs d’aigua que neix fora de la comarca és, amb el Francolí, el principal riu del Tarragonès. Després d’entrar a la comarca per la zona del Molí de Bràfim i resseguir una part el límit comarcal, es represa al Pantà de Gaià, on rep les aigües de diferents rieres i torrents, com la Resolta o el torrent de Renau. A partir d’aquest punt, el riu pren un recorregut meandriforme, i passa per diferents nuclis urbans i urbanitzacions (la Cativera, el Catllar, Ardenya, la Riera de Gaià i el Castellot). Posteriorment creua l’autopista A-7, des d’on segueix un curs força rectilini fins arribar a la platja de Tamarit, on desemboca formant una petita zona humida inclosa al PEIN. Segons el mapa de conques hidrogràfiques del DMAH, a la conca del Gaià pertanyen tres cursos d’aigua més que no desemboquen directament a aquest riu. Són el barranc de la Móra, de recorregut molt curt i amb trams molt alterats (per urbanitzacions, un camp de golf, una autopista, etc.); el torrent de cala Romana i la riera de Savinosa, que desemboquen al nord-est de Tarragona.


El Francolí entra al Tarragonès per Malacuca, en el límit dels Garidells i Vilallonga del Camp, presentant un curs molt rectilini. Desprès de recollir les aigües del Barranc de Garidells, el torrent de Manyer i la riera de la Selva, adopta un aspecte suaument meandriforme per endinsar-se a l’àrea metropolitana de Tarragona i acabar desembocant al Mediterrani, entre Torreforta, el polígon de la Campsa i el nucli urbà. El port de Tarragona està situat a la desembocadura del riu. En aquest últim tram rep també aigua d’altres cursos hídrics, com el barranc d’en Garrot, el torrent de Mas Blanc, el Riuclar, el torrent de Sant Ramon, etc. Es tracta d’un riu força afectat per les activitats industrials que es porten a terme en aquesta zona. Les rieres meridionals de ponent són petits barrancs i rieres que neixen fora la comarca. Destaca el barranc de Barenys, que desemboca molt a prop del càmping Sangulí, a Salou, rep les aigües de diferents cursos del Tarragonès (barranc del Mas Calbó, l’Aigüera d’Aigüesverds) i altres de fora la comarca; i la riera del Mas de Sostres, que rep les aigües de la Rasa de Boadella, la riera del Molinet, la riera de la Quadra i la riera del Mas del Sol, i que es caracteritza per travessar la zona més industrial de la comarca i desembocar a Les Pinedes, molt a prop de la Universitat Laboral. Finalment, cal destacar la presència d’espais de la comarca que formen part de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) i que són: les desembocadures dels rius Gaià i Francolí, la sèquia Major de Vila-seca i la platja de Torredembarra. De recent incorporació són la llacuna de la universitat laboral a Tarragona, els Clots de la Barquera - les Terres a la Secuita, el Gorg de Creixell i la Platja dels Prats de Vila-seca. Dades socioeconòmiques Tot seguit es detallen les dades socioeconòmiques principals de cadascun dels municipis i els corresponents assentaments que els conformen. Si bé per a la presa de decisions en l’elaboració del Pla territorial s’ha utilitzat sempre la informació estadística més actual disponible, hi ha una sèrie de dades que només es poden obtenir a partir del cens de població, el qual es realitza cada deu anys (el darrer es va fer l’any 2001). Per tal d’obtenir una imatge coherent de cada comarca, en aquestes taules informatives comarcals s’ha preferit no barrejar dades de diversos anys i, encara que existeixin dades més recents per alguns camps –que existeixen–, s’ha optat per donar la darrera radiografia homogènia de la comarca. Expressions utilitzades: “POR” és la població ocupada resident; “LTL” són els llocs de treball localitzats; “taxa de dependència” és la relació de menors de 14 anys i majors de 65 anys respecte a la POR. A la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen consultori, 2 que tenen CAP i 3 que tenen hospital; a la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen escola, 2 que tenen Institut i 3 que tenen estudis universitaris.


Població El Tarragonès no integra cap unitat física ni històrica, i tampoc sembla constituir una unitat humana o econòmica. Tot i la petita extensió, la comarca es pot dividir en dues parts força diferenciades: d’una banda el sector de Tarragona i la seva àrea immediata (la vall del Francolí i la zona de Vila-seca de Solcina i Salou), que és una part de la conurbació Tarragona-Reus, i de l’altra el sector del Baix Gaià, que forma una rodalia centrada per la vila de Torredembarra.

Taula: Dades bàsiques de la comarca del Tarragonès. 2007 Comarca Nombre

municipis Capital Superfície

(km2) Població 2007 Densitat

població 2007 Pes (%) població capital/

comarca Tarragonès 21 Tarragona 318,90 231.161 725 58%Total àmbit 131 2999,02 575.333 192

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT. L’evolució entre el 2001 i el 2007 demostra l’augment de població a la comarca, increment de quasi un 27%. L’any 2007, 231.161 persones viuen al Tarragonès, sis anys abans hi vivien 182.613 persones. Al decenni 1991-2001 la població de Tarragona es manté pràcticament estancada, mentre que presenten creixements superiors al 100% municipis veïns com els Pallaresos (304%), Vespella de Gaià (153%) i el Catllar (100%).


Tarragona concentra el 58% de la població comarcal, sis anys abans concentrava un 63%. Aquesta distribució pel territori és fruit, en bona part, de l’emigració de persones de la ciutat cap municipis propers en recerca d’habitatges amb el preu adequat a la qualitat. Les proporcions sobre el total comarcal de la resta de municipis és molt menor, la més elevada està entorn del 20% (Salou). La densitat de població del Tarragonès és molt alta, de 725 habitants per km2, molt per sobre la de l’àmbit del Pla de 192 habitants / km2. Les densitats màximes de població corresponen a la costa i les més baixes als municipis d’interior i de secà. Les dades corresponents al darrer any indiquen a Tarragona com el municipi més dens de la comarca, amb 2.057 habitants/ km2. Els municipis turístics tenen també unes densitats altes, encara que menors a les de Tarragona, Torredembarra amb 1.667 i Salou amb 1.546 son les altres densitats més elevades. Al voltant de Tarragona s’ha format un conjunt urbà (Vila-seca, Salou i les viles del marge dret del Francolí) que representa quasi un 90% de la població comarcal. Fora d’aquesta àrea destaca el pes de Torredembarra amb un 6% del total. Tarragona, Salou, Vila-seca i Torredembarra superen el 10.000 habitants, Renau és el municipi de menor població amb 88 persones; Vespella de Gaià, Salomó, la Nou de Gaià i Perafort no arriben als 1.000 habitants; els 12 municipis restants es situen entre els 1.000 i els 7.000 habitants. Tots els municipis de la comarca han augmentat de població els darrers sis anys, tal com queda reflectit a la taula següent:

Taula: Evolució de la població per municipis. Període 2001-2007 Municipis 2001 2007 Evolució 2001-2007 (%)

Altafulla 3.329 4.415 32,62El Catllar 2.544 3.751 47,44Constantí 5.007 6.183 23,48Creixell 1.785 2.952 65,37El Morell 2.327 2.855 22,69La Nou de Gaià 391 461 17,90Els Pallaresos 2.664 3.538 32,80Perafort 658 996 51,36La Pobla de Mafumet 1.147 1.734 51,17La Pobla de Montornès 1.495 2.568 71,77Renau 66 88 33,33La Riera de Gaià 1.005 1.453 44,58Roda de Barà 3.598 5.586 55,25Salomó 382 445 16,49Salou 13.952 23.398 67,70La Secuita 1.145 1.363 19,03Tarragona 115.153 134.163 16,51Torredembarra 11.090 14.524 30,96Vespella de Gaià 204 379 85,78Vila-seca 13.420 18.678 39,18Vilallonga del Camp 1.251 1.631 30,37

Total Comarca 182.613 231.161 26,58

Total Àmbit 453.289 575.333 26,92

Catalunya 6.361.365 7.210.508 13,35

Font: Elaboració pròpia apartir de les dades del Padró municipal d'habitants de l'IDESCAT. Anys 2001 i 2007.


Al municipi de Tarragona hi viuen 134.163 habitants l’any 2007; amb un increment d’un 17% respecte l’any 2001. La Canonja, amb una població de 4.744 persones, és l’única entitat municipal descentralitzada de la comarca si bé es troba en procés d’esdevenir municipi. El 28 de juliol de 2009, el Govern va aprovar el projecte de llei de creació de la Canonja com a municipi independent de Tarragona. Fora de Salomó, que ha tingut un increment molt similar al de Tarragona, la resta de municipis han tingut creixements superiors. Destaquen els Pallaresos, amb un increment del 33%, que recullen aquella població que cerca habitatge fora de la capital.

La comparació entre 2001 i 2006 dels saldos migratoris de la comarca (persones que hi venen a viure menys les que se’n van) detecta el saldo migratori negatiu a Tarragona, que ha estat de 1.600 persones el darrer any, la majoria d’aquestes persones es traslladen a viure a la mateixa comarca, confirmant l’emigració de població per residir als municipis propers, aquesta és una característica de les ciutats grans que també succeeix a altres zones urbanes del Camp de Tarragona.


La majoria dels altres municipis tenen saldo positiu els dos anys, a excepció de la Nou de Gaià (-1) el 2001 i de Renau (-2) el 2006, els dos amb un nombre d’habitants reduït. Els municipis més turístics, com Altafulla, Creixell, Roda de Barà, Salou, Vila-seca, han tingut saldos migratoris positius molt elevats el darrer any. Molts d’aquests han rebut població que ha fet de la seva segona residència la principal.

Taula: Saldos migratoris per municipis. Comparació anys 2001-2006 Municipis 2001 2006

Altafulla 95 121El Catllar 92 197Constantí 68 76Creixell 61 171El Morell 4 125La Nou de Gaià -1 8Els Pallaresos 33 142Perafort 11 80La Pobla de Mafumet 9 232La Pobla de Montornès 97 189Renau 7 -2La Riera de Gaià 44 88Roda de Barà 190 280Salomó 0 10Salou 465 550La Secuita 4 72Tarragona 202 -1.600Torredembarra 211 235Vespella de Gaià 12 40Vila-seca 192 777Vilallonga del Camp 18 50

Total Comarca 1.814 1.841

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT. D’aquesta taula cal destacar que als dos anys estudiats, l’estrat d’edat dels majors de 64 anys del Tarragonès és inferior al de l’àmbit del Camp de Tarragona, i també al de Catalunya, Salomó és la població amb major nombre d’avis/es, entorn d’un 33% i Renau en té un 26%. A Tarragona la proporció de gent gran és d’un 16% lleugerament superior al total de la comarca.

Taula: Estructura d’edats.Comparació 2001-2007 Comarca Tarragonès Camp Tarragona Catalunya

Edats/any 0-14 15-64 >= 65 0-14 15-64 >=65 0-14 15-64 >=65

2001 14,54 70,03 14,75 14,60 69,14 16,25 13,60 68,98 17,412007 15,60 70,90 13,40 15,59 69,87 14,53 14,52 69,06 16,41

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT. Per la seva banda, l’estrat dels infants i joves té unes proporcions similars a la comarca, a Tarragona i a l’àmbit.


Economia Als anys seixanta i setanta es produí un gran procés d’industrialització, amb el complex petroquímic de l’àrea de Tarragona, ubicat al polígon de Campclar. Avui el sector químic contínua essent molt important. L’any 2001, un 18% dels ocupats de la comarca treballaven al sector industrial i més de la meitat d’aquests (64%) ho feien a la indústria de la ciutat de Tarragona. El sector serveis era el que més treballadors ocupava, un 66% el 2001. La funció terciària de la comarca era ja tradicional gràcies a la capitalitat provincial de Tarragona i la importància del seu port. Avui la terciarització s’ha reforçat gràcies al turisme, principalment de càmpings i apartaments. L’ocupació turística afecta tota la costa de la comarca. Salou constitueix dins d’aquest conjunt turístic, el nucli més important, ell sol representa aproximadament dues terceres parts del turisme comarcal i més de la meitat del de tota la Costa Daurada. El complex de Port Aventura té un gran pes en la dinamització d’aquest sector. A més de Salou, el turisme constitueix la primera activitat de la majoria dels altres pobles costaners, a excepció de Tarragona, on malgrat tot, hi té una importància remarcable. Salou i Altafulla junts recullen al 11% dels treballadors del sector serveis, la majoria vinculats amb els serveis turístics. A Tarragona el sector terciari hi està molt representat, un 68% dels seus ocupats hi treballen i el pes sobre la comarca és d’un 64%. La seva funció de capitalitat de província, amb tots els sectors administratius que hi estan ubicats, li atorguen el paper aglutinador de serveis. D’altra banda, Tarragona és el primer port pesquer de Catalunya, amb un volum de pesca capturada que, un any per altre representa entre el 15 i el 20% del total català. El sector de la construcció, l’any 2001, es centrava als municipis més turístics, i a Tarragona ocupava més del 50% del total de treballadors de la comarca. Si es disposés d’informació més actual sobre aquest sector, segur que ens indicaria la seva pèrdua de llocs de treball. El sector agrícola és poc important a la comarca, només ocupa un 2% del total de treballadors del Tarragonès. Respecte les relacions entre territoris per la mobilitat de base diària residència – treball, la comarca del Tarragonès té un grau elevat de contenció, això vol dir que la major part dels seus treballadors treballen i viuen a la mateixa comarca, en concret un 72,6%. Les relacions amb altres comarques es produeixen bàsicament, amb les del seu entorn, en especial amb el Baix Camp. Aquestes dues comarques tenen una forta relació mútua, de 107,1 milers de desplaçaments diàris els laborables, que també es produeix en dissabte i en festiu, amb 84,5 milers de desplaçaments intercomarcals. Dotació d’equipaments El nombre i la tipologia d’equipaments ubicats una comarca, indiquen el seu grau d’autosuficiència i d’atracció vers el territori de l’entorn. El Tarragonès disposa dels equipaments bàsics, derivats del seu nombre de residents, així com d’equipament específic com correspon a una capital de província i a una de les àrees urbanes més importants de Catalunya. Els equipaments comarcals que recull aquesta anàlisi són: tipologia de centres d’ensenyament, dotació sanitària, de benestar social destinats a la població de la tercera edat, i l’ús de noves tecnologies a la llar. L’any 2006, a la comarca hi havia 125 centres d’ensenyament, 18 més que cinc anys abans. El 2004 (darrer any del que disposem d’informació) hi estaven ubicats 8 hospitals i 788 llits, 2 hospitals i 85 llits més que tres anys abans. Dins la cobertura social destinada als avis, cal ressaltar que dels 4 centres de dia i les seves 71 places (el 2001), s’ha incrementat l’oferta fins als 14 centres de dia i les


238 places existents l’any 2007; similarment ha succeït amb el nombre de places en residències, les quals quasi s’han doblat en sis anys. A les següents taules s’indica cadascun dels equipaments esmentats. En primer lloc, s’analitza el nombre de centres d’ensenyament distingint entre públics i privats i, desprès, el nombre de centres segons el tipus d’ensenyament que ofereixen.

Taula: Centres d'ensenyança. Comparació proporció centres públics i privats. Any 2006 Públics Privats Total Àmbit Territorial

Nombre % Nombre % Nombre %

Tarragonès 88 70 37 30 125 100Camp Tarragona 290 78 81 22 371 100Catalunya 2.808 67 1.360 33 4.168 100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT. Al Tarragonès hi predominen les escoles publiques amb quasi tres quartes parts del total. La cobertura pública de l’escolaritat ve determinada per llei i el nombre d’escoles està destinat a donar cobertura als nens i nenes de cada municipi. Les escoles privades representen un 30% del total, la localització i el nombre d’aquest tipus d’escoles depenen de les oportunitats de rendiment econòmic que obtinguin els promotors als distints municipis. El global del Camp de Tarragona tenia uns nivells una mica més elevat d’escoles públiques, degut a la dimensió poblacional més gran al Tarragonès que ofereix més possibilitats d’establir-se a les escoles de capital privat, bona part de les quals tenen un concert econòmic amb la Generalitat. A Tarragona hi havia l’oferta més gran d’escoles tant públiques són privades, un 59% eren públiques i un 41% privades, el nombre total d’escoles de Tarragona representaven un 52% del total de la comarca. L’oferta global d’escoles a la resta de municipis era molt menor, entre ells destacaria la proporció de les ubicades a Torredembarra que són un 8% del total. La cobertura de la comarca segons tipus d’ensenyament està especificada a la taula adjunta, la seva lectura indica que el nombre d’escoles ha augmentat entre 2001 i 2006 en els nivells d’ensenyament d’infantil, i d’infantil i primària, mentre la resta de nivells tenen el mateix numero de centres els dos anys estudiats. La relació entre les dades de la comarca i les del Camp de Tarragona indica que l’evolució ha estat menor al Tarragonès amb un 37% que al total de l’àmbit del Pla amb un 42%. A Tarragona hi ha tots els nivells d’ensenyament, a la ciutat s’hi localitzen un 38% del total d’escoles de la comarca que fan ensenyament infantil i primària, i un 60% de les que imparteixen secundària, i Tarragona te, a més, quatre centres d’educació especial especifica.

Taula: Nombre de centres segons tipus d’ensenyament que fan. Evolució 2001-2006. Àmbit Territorial

Infantil Infantil i primària Secundària Infantil, primària i secundària

Educació especial

Any 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006

Tarragonès 27 37 42 50 20 20 14 14 4 4Camp Tarragona

73 104 156 177 47 51 29 30 9 9

Catalunya 965 1.163 1.608 1.751 630 647 485 478 121 129

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT. Per la seva banda, Constantí i Salou són els altres dos municipis que també tenen escola amb els nivells d’infantil, primària i secundaria al mateix centre, en escoles privades.


Les dades de la ubicació i de la tipologia dels equipaments d’ensenyament corresponents a Tarragona confirmen la seva capitalitat sobre la comarca i també l’influencia sobre els municipis propers d’altres comarques. L’equipament sanitari del Tarragonès presta servei més enllà de l’àmbit comarcal. Per aquesta raó, l’any 2007, la meitat dels centres hospitalaris de l’àmbit (43%) estan ubicats al Tarragonès i un 33% d’hospitals a la ciutat de Tarragona. Mentre que la comarca disposava de 6 centres hospitalaris l’any 2001, amb un total de 703 llits, l’any 2007, el nombre de centres havia augmentat fins a 9 i els llits havien augmentat un 46%. Els dos hospitals de Tarragona són hospitals d’aguts i formen part de la Xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP).

Taula: Centres i llits hospitalaris. Comparació 2001-2007. Centres hospitalaris (1) Nombre llits Àmbit Territorial

2001 2007 2001 2007

Tarragonès 6 9 703 1.028Camp Tarragona 17 21 2.737 3.056Catalunya 208 231 31.265 33.743

(1): Centres inclosos dins la XHUP i la resta de centres que donen suport al Servei català de la Salut. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Salut, Servei Català de la Salut i de l’IDESCAT.

Les dades del Servei Català de la Salut assenyalen que l’any 2002 a la comarca hi havia 13 centres d’atenció primària. A la ciutat de Tarragona n’hi havia 8, i Constantí, el Morell, Salou, Torredembarra i Vila-seca, tenien un centre d’atenció primària cadascú. A la comarca, hi havia 4 centres de salut mental (any 2002), els quals representaven un 29% del total de l’àmbit del Camp de Tarragona, tots ells ubicats a la capital. L’índex del nombre de farmàcies per cada 1.000 habitants és un altre indicador del grau de cobertura sanitària de la zona. L’any 2001, al Tarragonès hi havia 89 oficines de farmàcia que representaven un 0,51 per cada 1.000 habitants. D’aquestes un 62% es localitzaven a Tarragona ciutat amb un índex de 0,49, el qual és inferior al del Camp de Tarragona (0,51). Aquesta és una dotació que ha augmentat lleugerament els darrers anys, ara hi ha 90 oficines, un 39% del total de l’àmbit, encara que l’índex de cobertura poblacional és menor que la del 2001, de 0’39 per cada 1.000 habitants. L’any 2007, a la comarca del Tarragonès s’ubiquen una mica més d’una quarta part del total de centres de dia del Camp de Tarragona, una proporció molt semblant representa el nombre de places de la comarca sobre el global. Respecte a la pròpia comarca, tant el nombre de centres de dia com el de les seves places s’han triplicat al llarg dels darrers sis anys. Taula: Centres de dia i places a residències per a gent gran. Comparació 2001-2007

Centres de dia

Nombre centres Nombre places

Nombre places a ResidènciesÀmbit Territorial

2001 2007 2001 2007 2001 2007

Tarragonès 4 14 71 238 541 1.056Camp Tarragona 25 52 309 918 2.348 3.558Catalunya 466 706 7.328 12.746 39.071 50.267

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT. Les places per residència representen un 30% del total d’àmbit del Pla l’any 2007, aquesta proporció ha tingut tendència a pujar ja que sis anys abans era d’un 23%. La major part dels centres de dia comarcals estaven ubicats a Tarragona, amb un 50% del total el 2001. Els altres dos centres estaven a dos municipis turístics (Roda de Barà i Torredembarra). El


2007, també Tarragona recollia el nombre més elevat de centres de dia, encara que amb una participació menor en el total comarcal, un 36%, fruit de la repartició pel territori dels centres de dia, en especial cap als municipis propers a Tarragona (els Pallaresos i Constantí amb un 7% cadascú) i, també, cap a altres municipis turístics com Creixell amb un 14%. La ubicació municipal del nombre de places a centres de dia, tant l’any 2001 com el 2007, indica que a Tarragona es concentra la majoria de les de la comarca, no obstant, les proporcions són diferents ja que el primer any tenia un 72% de les places, i el darrer any era un 41% del total comarcal, en aquest sentit, s’observa la dispersió de les places dels centres de dia cap als municipis veïns que formen part de la conurbació urbana de la ciutat, com és el cas de Constantí amb un 10% del total comarcal i també cap a altres municipis més turístics, com Creixell amb un 9% de la comarca. El nombre de places a residències per a la gent gran ha tingut una evolució en nombre i en distribució territorial, similar al de places a centres de dia. El 2001, Tarragona tenia un 44% de les places comarcals, la resta es repartien entre els municipis turístics més importants. El 2007, la proporció de Tarragona havia baixat uns deu punts i sorgia algun municipi de la conurbació de Tarragona, en concret els Pallaresos, amb un 20% del total comarcal, com a nou lloc d’ubicació de places; per altra part, els municipis turístics augmentaven el nombre de places. A la comarca hi ha 25 biblioteques, 16 arxius i 5 museus. El més destacable és el museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el qual va rebre, l’any 2004, 112.645 visitants, un 79% d’aquests només varen visitar el Museu, la resta varen visitar a més, altres llocs d’interès arqueològic que formen part del conjunt de Tarraco. La utilització de l’equipament TIC5 és també un indicador del grau de desenvolupament d’una comarca i, sobretot, la seva connexió amb la resta del territori. La taula adjunta recull les dades de tinença i ús de noves tecnologies, en concret la tinença d’ordinador, la connexió a Internet, el telèfon mòbil i la banda ampla a la comarca i les compara amb les seves proporcions al Camp de Tarragona i amb les de Catalunya. La utilització de les noves tecnologies de la informació s’han anat introduint dins la comarca en els darrers anys, el 2006 s’ha augmentat el seu ús 6 o 4 punts respecte el 2004, és molt probable que si es disposes de dades dels darrers dos anys, es demostraria com la utilització és ara major. En cas de la banda ampla, el canvi ha estat notori, ha augmentat en onze punts entre els dos anys estudiats i és de llarg la nova tecnologia que més positivament ha evolucionat al Tarragonès. L’any 2006 un 60% de les llars disposaven d’ordinador, i quasi un 45% es connectava a Internet. El telèfon mòbil era la nova tecnologia de la qual disposaven més persones del Tarragonès, un 85% manifestaren tenir-ne. Comparativament amb l’àmbit del Pla, l’any 2006, la tinença d’ordinador, la connexió a Internet i la banda ampla són superiors a la comarca que al global del Camp de Tarragona. També està per sobre de la mitja global de Catalunya en quan a tinença d’ordinador i banda ampla, no obstant, la connexió a Internet i l’ús del telèfon mòbil és molt similar. Taula: Equipament TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació a la llar). Comparació 2004-2006

Tinença ordinador Connexió Internet Telèfon mòbil Banda ampla Àmbit Territorial

2004 2006 2004 2006 2004 2006 2004 2006

Tarragonès 54,5 60,6 38,8 44,6 80,8 84,8 18,5 39,5Camp Tarragona 54,4 57,3 36,1 39,6 80,6 83,5 16,2 30,4Catalunya 54,7 57,2 40,4 43,1 79,7 85,2 17,8 33,8

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

5 Tecnologies de la informació i la comunicació a la llar.


Notes finals El Tarragonès és una comarca en creixement amb una evolució molt positiva de la població els darrers anys (26,58%), Tarragona forma amb Reus, una àrea urbana potent, que es configura com la segona àrea més dinàmica de població i econòmica de Catalunya. Aquest territori té un patrimoni arqueològic notable fruit de la implantació de vil·les romanes a l’entorn de Tarraco, les quals han tingut una clara incidència en la urbanització actual del territori. El conjunt romà de Tarragona forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco, amb 6 monuments a la ciutat de Tarragona (voltes del Circ, muralles romanes, aqüeducte de les Ferreres, la torre dels Escipions, el Pretori i les rüines de l’amfiteatre i de l’església de Santa Maria del Miracle). El seté es l’arc de Barà, arc de triomf situat al municipi de Roda de Barà. El sector serveis és el dinamitzador de la comarca amb un 66% dels seus treballadors, aquest sector està vinculat amb el turisme i també amb la concentració de serveis a Tarragona, que li són inherents per ser el cap provincial, comarcal i ser una de les zones urbanes més importants de Catalunya. Tarragona, a més, concentra la major part del sector industrial de la comarca. Les zones turístiques han tingut saldos migratoris molt elevats el darrer any, les dades més destacables corresponen a Altafulla (121), Creixell (171), Roda de Barà (280), Salou (550) i Vila-seca (777). Aquests saldos positius estan relacionats amb l’atracció que fa el sector turístic sobre treballadors/es forans i també, amb la rebuda de població d’altres llocs que converteixen les residències secundaries en principals. Aquesta conversió es reflexa en les proporcions de residències secundaries als municipis turístics de la costa que va comptabilitzar el cens d’habitatges del 2001. Les dades més recents de població ens indiquen que Tarragona concentra el 58% de tota la població de la comarca, no obstant, tendeix a tenir un saldo migratori negatiu, bàsicament, pel nombre de persones que van a residir a municipis del seu entorn en recerca d’una bona relació qualitat preu de l’habitatge, les quals continuen tenint relació amb Tarragona per a diferents temàtiques. Aquestes relacions de base diària o periòdica d’antics residents, incrementen més la funció de centralitat de la ciutat.

3.2.6. El Tarragonès - Generalitat de...

Documents

Transcript of 3.2.6. El Tarragonès - Generalitat de...