3.2. Biodiversitat i paisatge Amer/Memòria De… · 3.2. Biodiversitat i paisatge . 3.2.1....

3.2. Biodiversitat i paisatge 3.2.1. Comunitats naturals i diversitat ecològica A la comarca de la Selva es poden distingir tres unitats de relleu que condicionen les característiques ecològiques i, per tant, el seu poblament vegetal. Tot i el domini de les comunitats vegetals constituïdes per espècies de l’element corològic mediterrani, l’element geogràfic eurosiberià adquireix una notable importància als indrets més humits i frescals. Altres característiques que defineixen el paisatge vegetal selvatà són els sòls, principalment, àcids i oligotròfics, amb pocs carbonats que determinen una vegetació clarament calcífuga. A l’interior de la comarca es troben les masses de vegetació natural més importants de la Selva (sureres, alzinars, rouredes, etc.), així com plantacions de pi insigne, pinedes, pinedes de pinastre i castanyers. A la zona de la plana, molt més transformada, hi dominen els conreus, les plantacions i les zones urbanitzades. 3.2.1.1. La vegetació d’Amer La comarca de la Selva es caracteritza per tenir un clima de tipus mediterrani temperat, amb una estació freda, l'hivern, i una de càlida, l'estiu. Taula 5: Usos del sòl d’Amer, del 2002

TIPUS DE SÒL ÀREA 2002 (Ha) %

Aigua continental 28 0,72% Bosc d’aciculifolis 274 7,02% Bosc de caduficolis 883 22,62% Bosc d’esclerofil·les 1763 45,15% Bosquines i prats 393 10,07% Conreus herbacis de regadiu 4 0,09% Conreus herbacis de secà 322 8,25% Fruiters de regadiu 29 0,73% Fruiters de secà 108 2,77% Nuclis urbans 32 0,81% Sòl amb vegetació escassa o nul·la 44 1,12% Urbanitzacions 26 0,66% Zones industrials i comercials 15 0,38%

TOTAL 3919 100,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH. Segons la distribució dels usos del sòl d’Amer, determinats a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es pot destacar que la major part del territori es troba ocupat per boscos d’esclerofil·les i de caducifolis, en un 45,15% i un 22,62% respectivament. Per tant, es fa notòria la gran representació que tenen els boscos a Amer. Mentre que la resta del usos del sòl ocupen una part molt minoritària en tot el terme municipal d’Amer. Els nuclis urbans, les urbanitzacions i les zones industrials correspon al 1,85% de l’ocupació total i la zona agrícola ocupa un 11,84%.

Aspectes de Sostenibilitat Ambiental 53

A continuació es descriuen les comunitats vegetals més significatives a Amer:

- Espais forestals: els espais forestals es distribueixen per tot el territori, coincidint amb les zones amb més pendent.

o Alzinars: Els alzinars de terra baixa ocupen una extensió important del territori (1.346,62 Ha), distribuïts per tot el terme municipal, però sobretot al nord, nord est i sud d’Amer. Pel que fa als boscos mixts d’alzina i pins i alzina i roure es troben en menor quantitat (146,88 i 182,53 Ha respectivament). El primer s’ubica al sud oest d’Amer i en canvi, el segon bosc mixt es troba majoritàriament al nord oest.

o Castanyedes: Es troben concentrades a la vessant occidental del terme municipal. Té una ocupació total de 732,71 Ha. Majoritàriament ocupen el domini de l’alzinar muntanyenc.

o Rouredes: A Amer hi ha presència de diferents tipus de rouredes; les rouredes silicícoles de la muntanya mitja, les que sovint es troben amb alzines de terra baix i les de roure martinenc, calcícoles, de muntanya mitja. Les rouredes es localitzen a les vessants assolellades, distribuïdes pel terme municipal i properes al nucli urbà. La superfície total del conjunt de les rouredes és de 100,81 Ha.

o Pinedes: Les pinedes ocupen una extensió important al municipi d’Amer de Ha. La pineda més representativa al territori és la de pinastre o repoblacions sense sotabosc llenyós amb 78,4 Ha.

- Espais agrícoles: La superfície agrícola al municipi d’Amer, segons el mapa

d’hàbitats, té una ocupació del 19,07% en tot el terme municipal, amb una superfície aproximada de 748,27 Ha.

o Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses: Situats al marge del riu Brugent, formant petites hortes que aprofiten les zones humides i les plantacions situades al llarg del riu i propers al nucli urbà. Tenen una superfície de 189,91 Ha, representant l’extensió més gran d’espais agrícoles.

o Conreus herbacis extensius de secà: Amb una superfície de 148,32 Ha, es troben ubicats al sud est del terme municipal.

o Plantacions de Coníferes, Pollancres i Eucaliptus: Les plantacions representen una part important dels conreus, amb una superfície 17,16 Ha, 70,89 Ha i 42,77 Ha respectivament. Les plantacions de coníferes es troben ubicades en petites superfícies repartides al nord oest i sud oest del terme municipal. Les plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis es troben al centre del terme, seguint el riu Brugent, a les zones més humides. I les plantacions d’eucaliptus se situen a l’est d’Amer.

o Camps d’avellaners: Les plantacions d’avellaners tenen una ocupació agrícola de 146,1 Ha. Els camps d’avellaners es troben ubicats als marges del riu Brugent i al sud del terme municipal, on conflueixen el riu Brugent i el riu Ter.

o Conreus abandonats, ermots o àrees ruderals: Representen una extensió important dels conreus, amb una superfície de 133,12 Ha. Es troben situats a l’entorn més proper del nucli urbà, i algunes petites àrees repartides per l’est i nord oest del terme municipal.

- Zones humides i bosc de ribera: A Amer la superfície de bosc de ribera

és poc representativa i està formada per Sargars i Vernedes que es troben al llarg del riu Brugent i del riu Ter. Té una extensió de 17,38 Ha.

Cal mencionar que les dades de superfície són agafades del mapa d’hàbitats a diferència de les dades de l’apartat anterior que són agafades del mapa d’usos del sòl.

54 Aspectes de Sostenibilitat Ambiental

Taula 6: Hàbitats d’Amer

TIPUS D'HÀBITATS ÀREA (Ha)

Àrees urbanes i industrials 57,47

Altres boscos mixts de coníferes 13,57

Alzinars (boscos o màquies de Quercus Ilex) de terra baixa 1346,62

Avellanoses (bosquines de Corylus avellana) 9,83

Bardisses amb aranyoner, esbarzer de terra baixa 4,51

Bardisses amb roldor, esbarzer de terra baixa 107,65

Boscos mixts d'alzina (Quercus Ilex) i pins (Pinus spp.) 146,88 Boscos mixts d'alzina (Quercus Ilex) i roures (Quercus faginea, Q. X cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa

182,53

Camps condicionats com a pastura intensiva 17,9

Camps d'avellaners (Corylus avellana) 146,1

Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 732,71

Cingles i penyals calcaris de muntanya 15,1

Conreus abandonats 133,12

Conreus herbacis extensius o de contrades molt plujoses 189,91

Conreus herbacis extensius de secà 148,32

Estanys (o embassaments) de terra baixa i de l'estatge montí 14,05 Joncedes i prats, sovint emmatalts, calcícoles de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa

28,93

Landes de gódua, acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa 3,57

Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenypsa densa 60,5

Pedreres, explotacions d'àrids i runam 0,002

Pinedes de pi blanc (Pinus halapensis), amb sotabosc de màquies i garrigues 7,86

Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles 5,16

Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles 9,39

Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), o repoblacions sense sotabosc llenyós 78,4

Plantacions de coníferes 17,16

Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis 70,89

Plantacions d'eucaliptus (Eucalyptus sp.) 42,77

Rouredes (de Quercus humilis, Q. X cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 54,99

Rouredes (de Quercus humilis, Q.x cerrioides), sovint amb alzines (Q. Ilex), de terra baixa 79,03

Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 2

Salgars (de Salix purpurea, S.elaeagnos,...) i altres bosquines de ribera 6,85

Suredes amb sotabosc clarament forestal 36,05 Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional

126,64

Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 17,68 Vernedes (de vegades pollancredes), amb ortiga morta (Laminum flexuosum), de la terra baixa plujosa

10,53

Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartografia del DMAH.


Figura 29: Mapa d’hàbitats d’Amer

±

0 1.000 2.000 3.000500metres

Roques no litorals

LLEGENDAHÀBITATS

Aigues dolces estagnants

Aigües corrents

Boscos aciculifolis

Boscos caducifolis, planifolis

Boscos d'escleròfil·les i laurifolis

Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits

Bosquines i matollars de muntanya i d'ambients frescals

Camps abandonats, ermots i àrees ruderals

Ciutats, pobles, àrees industrials

Conreus herbacis

Conreus llenyosos i plantacions d'arbres

Pastures intensives

Prats (i altres formacions herbàcies) basòfils, secs

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DMAH.


3.2.1.2. Les comunitats animals La fauna present a la comarca de la Selva presenta una elevada riquesa, davant de la varietat d’ambients existents. El terme municipal d’Amer es troba limitat pel sud oest per un espai d’interès natural, l’EIN de les Guilleries i el riu Ter, travessat pel riu Brugent inclòs a la Xarxa Natura 2000, i juntament amb la gran extensió forestal existent, el municipi actua afavorint la connectivitat entre els espais degut a la seva posició estratègica. Per a fer una correcta definició de les comunitats animals existents, es realitza a continuació, a partir de les formacions vegetals que hi ha a la comarca, ja que els animals aprofiten els recursos naturals de l’ambient ja establert.

- Espais forestals: Els alzinars, àmpliament dominants a tot el municipi d’Amer, donades les condicions d’humitat i clima temperat és una comunitat molt rica en fauna invertebrada, com ara el cargol planer (Helix lapicida) o el cargol de rosca planera (Cepaea nemoralis). Als boscos d’alzines hi alberguen una gran diversitat d’amfibis i rèptils, com ara la serp de vidre (Aguis fragilis), el dragó comú ( Tarentola mauritanica), el dragó rosal (Hemidactylus turcicus), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus) o el gripau comú (Bufo bufo).

En general, en els boscos hi troben refugi un gran nombre d’aus d’hàbitats forestals com el tallerol de casquet (Sylvia atricapilla), la merla (Turdus merula), el gaig (Garrulus glandarius), la tòrtora (Streptopelia turtur), les mallerengues (Parus spp.), el raspinell (Certhia brachydactyla), el pica-soques blau (Sitta europaea), el verdum (Carduelis chloris), rapinyaires diürns com l’astor (Accipitier nisus) i l’esparver (Accipiter gentilis), o nocturns com el gamarús (Strix aluco). En quant a mamífers, els més comuns són l’eriçó (Erinaceus europaeus), la guineu (Vulpes vulpes), la mustela (Mustela nivalis), l’esquirol (Sciurus vulgaris), el teixó (Meles meles) o el porc senglar (Sus scrofa).

- Espais agroramaders: Els ambients agrícoles, caracteritzats per ser espais oberts humanitzats com conreus de secà, són importants per organismes que precisen d’àrees obertes. Alguns exemples són els insectes pol·linitzadors i la fauna forestal que utilitza aquests espais com a territori de caça. La zona agrícola està lligada a algunes espècies d’interès cinegètic com el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus europaeus) o la perdiu (Alectoris rufa). A més, també cal destacar pel seu interès l’aligot (Buteo buteo) o el xoriguer (Falco tinnuculus).

- Ambients de ribera: Els ambients de ribera tenen una gran diversitat de

fauna amant de la humitat. En aquests indrets s’hi poden trobar mol·luscs, com els cargols de jardins (Cepaea hortensis), larves d’insectes, o salamandres.


Les zones humides allotgen una nombrosa quantitat d’aus com el bernat pescaire (Ardea cinerea), l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet de nit ( Nycticorax nycticorax), l’esplugabous (Bulbulcus ibis), el bitó ( Botaurus stellaris) i, excepcionalment, la cigonya (Ciconia ciconia) o la grua (Grus grus), diferents espècies d’ànecs (Anas spp.), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), la fotja (Fulica atra), el cames-llargues (Himantopus himantopus).

- Espais urbans: La placidesa de les condicions urbanes ha fet que moltes espècies puguin desenvolupar la seva activitat quotidiana sense ser molestades per les pertorbacions antropogèniques i que s’instal·lin en aquests ambients. Per exemples, les orenetes, tant la cuarogenca, la cuablanca o la vulgar (Hirundo daurica, Delichon urbica, i Hirundo rustica, respectivament), l’òliba (Tyto alba), el ratolí mediterrani (Mus spretus), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) o el colom (Columba livia domestica) són espècies pròpies d’aquests espais.

3.2.3.3. Fauna protegida Són d’estricte protecció, les espècies de fauna que es troben dins del PEIN de les Guilleries com són els coleòpters carnívors (Molopidius spinicollis, linderia picanyolae,...), els ortòpters (Dolichopoda linderi), mol·luscs (Boilliela sobarcuata) i aràcnids (Telema tenella).


3.2.2. Paisatge i elements paisatgístics singulars En aquest apartat es realitza una caracterització i avaluació del paisatge d’Amer i es determinen els paisatges amb un interès especial i singular. Uns paisatges formats per espais agrícoles, forestals i fluvials que donen continuïtat als paisatges propis i de qualitat del municipi d’Amer. La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge defineix el paisatge a l’article 3 com a qualsevol part del territori, tal com la col·lectivitat el percep, el caràcter del qual resulta de l’acció de factors naturals o humans i de llurs interrelacions. La morfologia d’Amer ve marcada per la vall fluvial del Brugent i la seva desembocadura al Ter, a la zona més planera de Sant Climent, sota els penya-segats de Sant Roc. Figura 30: Riu Brugent i vegetació de ribera Font: Elaboració pròpia Amer està format per un mosaic agroforestal, que alterna les masses forestals amb les agrícoles, on es combinen els boscos mixts d’alzines, roures i pins, amb falgueres i faigs i conreus de cereals, horts i avellaners. La vessant sud oest del terme que limita amb les Guilleries li dóna un valor estètic a Amer per la presència d’hàbitats d’interès comunitari poc freqüents a Catalunya. Figura 31: Mosaic agroforestal a Amer Font: Elaboració pròpia Els punts més alts dels cims d’Amer es converteixen en miradors excepcionals que permeten contemplar la vall baixa del Brugent.


Les ermites i antics masos aporten un valor històric, arquitectònic i tradicional remarcable a aquesta zona, un conjunt de valors que són un atractiu pel turisme rural. El nucli urbà d’Amer s’ha anat formant al voltant del nucli medieval del monestir i l’antic camí que comunicava Girona i Olot. Hi destaca la Plaça de la Vila, una plaça porxada quadrangular, que té el seu origen en el mercat medieval. Figura 32: Plaça de la Vila a Amer Font: Elaboració pròpia La perfecta combinació de paisatges forestals, agrícoles i urbans li atorga al municipi un valor paisatgístic important.


3.2.3. Estat de conservació i gestió dels espais naturals i rurals 3.2.3.1. Espais d’Interès Natural (EIN) i Xarxa Natura 2000

Figura 33: Espais d’Interès Natural i Xarxa Natura 2000 a Amer El terme municipal d’Amer limita pel sud oest amb l’Espai d’Interès Natural de les Guilleries i és travessat i limitat per un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, el Riu Brugent i les Riberes del Baix Ter.

- EIN Les Guilleries

L’EIN de les Guilleries està situat entre les comarques d’Osona i la Selva. Estan ubicades a l’extrem més septentrional de les serres litorals catalanes en contacte amb l’EIN de Collsacabra, que forma part del sistema Transversal, i estan separades d’aquest per l’engorjament que crea el riu Ter entre ambdós relleus. És un massís d’edat palezoica, continuació del massís paleozoic del Montseny, i està format principalment per materials granítics i esquitosos, però hi destaca la presència dels gneissos de les Guilleries, l’únic lloc de la serralada Catalana on apareixen.

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH.

±

0 1.000 2.000 3.000500metres

LLEGENDA

Xarxa Natura 2000

PEIN Les Guilleries

Forma part de la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d’Importància Comunitària i ZEPA. Part del Massís està inclòs dins de l’Espai Natural les Guilleries-Savassona, gestionat per la Diputació de Barcelona i regulat pel Pla Especial de protecció i millora de l’Espai Natural de les Guilleries (aprovat el 26 de juny de 2003).

- Riberes del Baix Ter Ocupa l’àmbit fluvial del Ter, des del PEIN del massís de les Guilleries fins els aiguamolls de l’Empordà. Té 1.217 ha de superfície, de les quals un 0,8% es troben dins del límit municipal d’Amer. Es tracta d’un important espai natural i connector ecològic que comprèn el curs mitjà i baix del riu Ter i l’embassament del Pasteral.

- Riu Brugent L’espai és comprès per la llera del riu Brugent, des de la seva sortida del Lloc d’Importància Comunitària Zona Volcànica de la Garrotxa, al nord del municipi de les Planes d’Hostoles, fins a la seva confluència amb el riu Ter, aigües avall del Pasteral. El riu Brugent discorre pel municipi d’Amer, de nord a sud. És un espai amb una important presència d’hàbitats propis d’ambients de ribera com vernedes i altres boscos de ribera afins, herbassars nitròfils i gespes nitròfiles, amb àlbers i salzes. A partir de la Directiva Hàbitats, s’ha creat una xarxa ecològica a nivell europeu amb l’objectiu de garantir la conservació d’indrets d’especial interès i de la seva biodiversitat, juntament amb la compatibilitat de les activitats humanes es desenvolupin en aquests espais, gestionats sota el marc de la legislació europea. Amb la Xarxa Natura 2000 s’ha de garantir el manteniment i l’estat de conservació


favorable dels hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural al territori de la UE. 3.2.3.2. Hàbitats Continentals d’Interès Comunitari El 21 de maig de 1992, la Unió Europea (UE) va aprovar la Directiva 92/43/UE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, coneguda com a Directiva Hàbitats. L’objectiu general de la Directiva Hàbitats és la conservació de la biodiversitat al territori de la UE, mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silvestres. La Directiva Hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. La directiva defineix com a hàbitats d’interès comunitari aquells que, d’entre els hàbitats naturals, compleixin alguna de les següents característiques:

- Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la UE.

- Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.

- Són exemples representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir, alpina, boreal, continental, macaronèsica i mediterrània.

La directiva diferencia els hàbitats naturals prioritaris d’entre els hàbitats naturals d’interès comunitari i els defineix com aquells hàbitats amenaçats de desaparició en el territori de la UE, la conservació dels quals suposa un especial responsabilitat a causa de la importància de la proporció de la seva àrea natural inclosa en el seu territori. La gran heterogeneïtat de la comarca de la Selva dóna peu a la formació d’un gran nombre d’ambients, alguns dels quals són considerats de gran interès. En total, la comarca presenta vint-i-cinc hàbitats continentals d’interès comunitari. El municipi d’Amer presenta diversos espais inclosos en aquesta directiva. Els espais més abundants són els alzinars i carrascars amb una superfície de 1749,4 Ha. La seva distribució es localitza al nord oest, sud oest i a la vessant oriental, de nord a sud est. Per altra banda, la presència de castanyedes i suredes. En menor presència hi ha les pinedes mediterrànies i els prats medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari. Cal destacar, la gran representativitat d’ambients i hàbitats lligats a l’ambient fluvial al municipi d’Amer, aquest es concentra en els cursos del riu Ter i del Brugent en el seu pas pel terme municipal, en total ocupen una superfície aproximada de 82,51 Ha. Constitueixen aquest grup quatre tipus d’hàbitats diferents; Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils (30,6 Ha), Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa (25,51 Ha), Rius mediterranis permanents amb gespes nitròfiles (4,38 Ha) i Vernedes i altres boscos de ribera afins (22,02 Ha).


Figura 34: Mapa d’Hàbitats d’Interès Comunitari d’Amer

±

0 1.000 2.000 3.000500metres

LLEGENDAHÀBITATS D'INTERÈS COMUNITARI

Alzinars i carrascars

Castanyedes

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola

Pinedes mediterrànies

Prats medioeuropeus, seminaturals

Rius amb vores llotoses

Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana

Rius mediterranis permanents

Suredes

Vernedes i altres boscos de ribera afins

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DMAH. 3.2.3.3. Arbres monumentals Catalunya és un país amb una superfície forestal considerable. Més de la meitat del seu territori, uns 19.000 Km2, és ocupada per més d’un centenar d’espècies diferents d’arbres que per un motiu o un altre han cridat l’atenció. Molts d’aquests arbres han estat fins i tot batejats i se’ls coneix amb un nom propi: són els arbres monumentals. Aquests arbres es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable i sovint per les tres coses alhora. Alguns han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. D’altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc. N’hi ha, però, que assoleixen una nova dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols. Símbols d’una família, d’un poble, d’un país, d’una idea,... D’una manera o una altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tal són mereixedors de protecció. La Generalitat de Catalunya, sensible a aquest fet, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d’arbres: arbres monumentals (Decret 214/1987 de Declaració d’Arbres Monumentals), arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interès comarcal i local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d’una sèrie d’exemplars admirables, pretén que l’interès i l’estimació que inspiren serveixi per a conscienciar el respecte al medi natural. A la comarca de la Selva existeixen diferents exemplars d’arbres monumentals. Al terme municipal d’Amer hi ha dos exemplars, Alzina de les Famades (Quercus ilex subsp. Ilex) i el Roure de Can Puig (Quercus humilis).


- Alzina de les Famades: Es troba ubicat a 380 m per sobre del nivell del mar, prop de la carretera que va d’Amer a Sant Martí Sacalm. L’alzina té una altura total de 14 metres i una edat aproximada de 300 anys. Figura 35: Arbre monumental a Amer

Font: Elaboració pròpia - Roure de Can Puig: Es localitza a Sant Climent d’Amer. Es tracta d’un arbre d’interès comarcal i local, amb una alçada de 19,5 m. És l’arbre que fa més ombra de tot el país, el seu brancatge projecta una ombra de més de 1000 m2.


3.2.4. Gestió dels cursos fluvials, zones humides La majoria de l’ordenació, administració i finançament de les zones humides prové de la Llei 46/1999 (que modifica la Llei 29/1985, de 2 d’agost) i incorpora fites referents a la protecció del Domini Públic Hidràulic (DPH) com la recuperació d’ecosistemes aquàtics i la normativa complementària. El DPH està constituït per les aigües continentals (tant superficials com subterrànies), les lleres de corrents naturals contínues o discontínues i els aqüífers subterranis. Les zones que delimiten el DPH són els marges. En aquests hi ha una Zona de Servitud, de 5 metres destinada a l’ús públic i que està inclosa dins del que s’anomena Zona de Policia que consta de 100 metres d’amplada. En aquesta superfície els usos del sòl i les activitats estan condicionades. Per tal de poder aplicar correctament i en la seva totalitat aquest règim és necessari el termenejament del DPH que encara s’ha de realitzar en determinades zones. Aquesta és una condició indispensable per tal d’assolir una gestió i protecció adequada dels espais fluvials. Per tal de poder realitzar aprofitaments o utilitzar recursos de la Zona de Domini Hidràulic Públic es requereix l’atorgament de concessions o autoritzacions administratives. Les activitats subjectes a la sol·licitud d’aquestes autoritzacions són:

- Aprofitament d’àrids, de pastures i de vegetació arbòria i arbustiva.

- Ús privatiu de les aigües.

- L’establiment de ponts i passeres.

A les Zones de Policia també és necessària la sol·licitud de concessions per a les següents activitats:

- Alteració substancial del relleu natural del terreny.

- Extraccions d’àrids.

- Construccions de qualsevol tipus.

- Qualsevol altre ús o activitat que pugui afectar el Domini Públic Hidràulic.

Finalment, a les Zones de Servitud serà necessària la concessió per a la plantació d’espècies arbòries. 3.2.5 Surgències d’aigua La presència de l’aigua és un tret comú a tota la comarca de la Selva. Aquest element es fa visible a tot arreu, formant part de la xarxa hidrogràfica, aflorant en estanys i zones humides, brollant en fonts d’aigües minerals, picants o termals. Els relleus muntanyencs de la comarca són rics en fonts. És per això, que al terme municipal d’Amer hi hagi una important presència de fonts. Al terme municipal d’Amer hi ha aproximadament cent fonts, tot i que és difícil saber-ne el número exacte ja que moltes d’elles acaben desapareixent.


Les fonts que es troben al terme municipal de d’Amer es localitzen en zones properes als cursos fluvials o a les zones de muntanya. A continuació es llisten les principals fonts i la seva ubicació: Taula 7: Fonts d’Amer

NOM DE LA FONT UBICACIÓ

Font Alta Nucli urbà

Font Empedrada Nucli urbà

Font Pobre Nucli urbà

Font del Músic Nucli urbà

Font de la Bomba Nucli urbà

Font dels Quatre Cantons Nucli urbà

Font de l’Angelet Nucli urbà

Font del Turó Nucli urbà

Font de Can Segal Nucli urbà

Font Nova de Can Segal Nucli urbà

Font de la Via Nucli urbà

Font del Casal Camí del Mig

Font de Figuereda Camí del Mig

Font d’En Junquera Camí del Mig

Font d’En Fàbrega Camí del Mig

Font dels Capellans Camí del Mig

Font dels Escolans Camí del Mig

Font Picant Font Picant-Colomer

Font Pudosa del Colomer Font Picant-Colomer

Font de Calderich Font Picant-Colomer

Font dels Carlins Font Picant-Colomer

Font dels Cavalls Font Picant-Colomer

Font del Colomer de Dalt Font Picant-Colomer

Font del Mont El Casot-Mont

Font Fresca del Mont El Casot-Mont

Font de l’Arbre El Casot-Mont

Font d’En Massachs El Casot-Mont

Font del Casot El Casot-Mont

Font de la Berenguera El Casot-Mont

Font de la Boada Carretera Sant Martí

Font dels Degotalls Carretera Sant Martí

Font de la Teula Carretera Sant Martí

Font del Botó Carretera Sant Martí

Font Gironesa Carretera Sant Martí

Font de Can Mel Carretera Sant Martí

Font de les Fontiques Carretera Sant Martí

Font Fresca de Concs Carretera Sant Martí

Font de Llorics Llorics

Font de Palou Llorics

Font del Pop Llorics

Font de la Barraca Llorics

Font de la Plana Llorics

Font de Pinyana Muntanya Santa Brígida

Font de l’Ermità Muntanya Santa Brígida

Font de Cademont Muntanya Santa Brígida

Font de Can March Muntanya Santa Brígida

Font del Maset de la Costa Muntanya Santa Brígida


Font de Can Marcó Muntanya Santa Brígida

Font de la Gerra Muntanya Santa Brígida

Font de Can Xiulet Muntanya Santa Brígida

Font d’En Catau Muntanya Santa Brígida

Font d’En Brònic Muntanya Santa Brígida

Font del Carresquet Muntanya Santa Brígida

Font de Viella Muntanya Santa Brígida

Font de la Crosa Muntanya Santa Brígida

Font de Farigola Muntanya Santa Brígida

Font de Can Torrent La Junquera

Font Fresca de Can Ramonet La Junquera

Font de la Blaquera La Junquera

Font de Can Hereu La Junquera

Font de l’Arbreda Sant Climent

Font del Canyer Sant Climent

Font de la Piula Sant Climent

Font de Can Puig Sant Climent

Font de Can Paradís Sant Climent

Font: “Les Fonts d’Amer” Treball de recerca La Font Picant, una de les més representatives del terme municipal, és un manantial d’aigües situat a 2 km al nord del nucli urbà. D’aquesta font en brolla aigua mineral carbònica procedent del subsòl volcànic ric en minerals que, en part, ha estat comercialitzada i ha donat lloc a la creació d’una important planta embotelladora. Figura 36: Font Picant a Amer Font: Elaboració pròpia


3.2.6. Efecte barrera i fragmentació dels espais lliures A la comarca de la Selva, la majoria dels elements que provoquen efecte barrera i fragmentació dels espais lliures es localitzen a la zona de la plana i al litoral. Per això, és en aquestes dues zones on hi ha un elevada concentració d’àrees de connectivitat. Els elements que poden provocar un efecte barrera o fragmentació dels espais lliures al municipi d’Amer són:

- El nucli urbà d’Amer degut al seu creixement durant aquests anys, no permet el pas de la fauna i té efecte barrera sobre el riu Brugent.

- Presència de grans canals paral·lels al riu Ter, que provoquen efecte barrera

per a la connectivitat lateral entre el riu i les seves ribes, i suposen un risc d’ofegament de fauna.

- Infraestructures viàries que actuen de barrera i fragmenten els espais

lliures, com la carretera C-63 que limita l’estructura de vegetació de ribera i travessa tot el municipi.

Figures 37: Carretera C-63

Font: Elaboració pròpia 3.2.7. Connectivitat funcional, social i paisatgística La connectivitat és una mesura de l’estructuració del territori en el sentit de si es dóna funcionalment una continuïtat física entre els paisatges identitaris (naturals o antropogènics) d’un lloc. Depenent de la naturalesa dels fluxos que s’han de tractar, aquesta connectivitat entesa en sentit ampli es pot dividir en tres àmbits principals:

- Connectivitat ecològica: consisteix en l’adequada connexió dels espais naturals per a garantir la dispersió de les espècies de fauna i evitar l’aïllament de les poblacions.

- Connectivitat paisatgística: es refereix a la continuïtat dels paisatges

propis i de qualitat d’un municipi. Els espais agrícoles, forestals i fluvials hauran d’estar lligats i no envoltats completament per àrees urbanitzades o veure’s separats per grans barreres.


- Connectivitat social: tracta sobre el grau de conservació de les vies de

connexió tradicional d’un territori. Malgrat existeixin les modernes infraestructures, és fonamental el manteniment d’aquestes xarxes de camins veïnals, ramaders i lúdics, normalment utilitzats per anar a peu, i que amb els seus paisatges que els envolten, ajuden a l’articulació de l’àrea.

Si es garanteixen els tres factors es produirà un correcte funcionament del territori: protegint la biodiversitat, mantenint uns paisatges propis i millorant la qualitat de vida de les persones. A la comarca de la Selva, la majoria dels elements que provoquen efecte barrera i fragmentació dels espais lliures es localitzen a la zona de la plana i al litoral. Per això, és en aquestes dues zones on hi ha un elevada concentració d’àrees de connectivitat. Referent a la connectivitat ecològica, al sector nord i oest de la comarca de la Selva, la homogeneïtat del paisatge la continuïtat forestal provoquen que tot el territori presenti una elevada connectivitat. Tot i així, davant de la continuïtat presentada s’hi destaca com a connectors els principals cursos fluvials, ja que aquests faciliten o permeten el desplaçament de grups zoològics específics i suposen indrets concrets de reforçament de la connectivitat dins de l’extens continu forestal. A Amer, el principal connector ecològic és el riu Brugent. Al seu pas pel terme municipal, el riu Brugent és considerat un connector fluvial amb molta rellevància. Aquest està format pel llit fluvial, les ribes i les riberes del propi riu, així com dels seus principals afluents, com la riera d’Osor. La xarxa de torrents i el riu Ter constitueixen un espai connector que mereix una especial atenció i protecció important, tant els boscos de ribera per la incidència en la fauna com les lleres dels rius i torrents. Pel que fa a la connectivitat paisatgística, el municipi d’Amer està format per un mosaic agroforestal, que alterna les masses forestals amb les agrícoles i li atorga un valor ecològic i paisatgístic important. Les zones de mosaic agroforestal, on coexisteixen àrees agrícoles i forestals incrementen la biodiversitat i riquesa del territori. En relació a la connectivitat social, aquesta se centra en la xarxa de camins ja que van ser i són el mitjà tradicional de transport i connexió entre un lloc i un altre, i es troben integrats en el paisatge. La xarxa de camins rurals han de tenir el component de titularitat pública, han de ser camins rurals tradicionals i tenir un valor patrimonial important. La xarxa de camins rurals d’Amer contemplen les tres categories per a determinar la connectivitat social: camins d’accés motoritzat, camins més o menys històrics i rutes turístiques.



3.2.8. Altres aspectes i impactes significatius associats al sòl no urbà 3.2.8.1. Impactes als espais agrícoles, forestals i agroforestals Els impactes associats a aquests espais són els següents:

- Els boscos presenten una gran densitat de peus, sobretot d’alzina surera, degut a l’abandonament de les activitats agrícoles. El problema que presenta l’impediment que el bosc es faci madur i els arbres no assoleixin mides que els permeti fer front a situacions adverses com el fred, el foc o d’altres.

- La presència d’espècies al·lòctones provoca la pèrdua de biodiversitat en diferents àmbits. La seva distribució es concentra en zones properes a les àrees urbanes i als marges de carreteres.

- L’abandonament d’algunes superfícies agrícoles amb la conseqüent proliferació de vegetació espontània i l’homogeneïtzació del paisatge.

- Les activitats extractives a la muntanya o en domini públic hidràulic del curs fluvial del Ter causen la destrucció de l’entorn, generen un impacte visual i, en cas de disposar d’una gestió precària, poden afectar seriosament a l’ecosistema forestal o fluvial.

3.2.8.2. Impactes als espais fluvials Als espais fluvials, els impactes detectats són els següents:

- Les plantacions de pollancres i plàtans en les àrees de Domini públic hidràulic suposen una pèrdua del bosc de ribera original i la conseqüent artificialització dels ecosistemes.

- La proliferació d’espècies al·lòctones vegetals associades als boscos de ribera que acaben formant comunitats, com és el cas de l’acàcia (Robínia pseudoacacia) o la canya (Arundo donax).

3.2. Biodiversitat i paisatge Amer/Memòria De… · 3.2. Biodiversitat i paisatge . 3.2.1....

Documents

Transcript of 3.2. Biodiversitat i paisatge Amer/Memòria De… · 3.2. Biodiversitat i paisatge . 3.2.1....