3. OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA€¦ · Creixement potencial segons planejament vigent 0,0 29,5 0,0...

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

3. OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

A l’hora de plantejar els objectius ambientals del PDU PS s’han pres com a referència els objectius ambientals del PTP APiA (vegeu apartat 2.4) i la resta d’objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental identificats a l’apartat 2.

Cal fer notar que en la definició d’objectius s’ha optat per adoptar directament alguns dels

objectius ambientals del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, en aquelles qüestions en

les que el Pla director, en tant que Pla que desenvolupa i concreta els objectius i estratègies

del primer en una part del territori, es planteja possibilitar, mitjançant un instrument de

planejament urbanístic que permet un major nivell de detall i precisió en l’ordenació i en la

regulació, l’assoliment dels mateixos objectius.

Per altra banda, s’han tingut en consideració els elements de diagnosi identificats en l’apartat 1.

Per últim, s’han tingut en compte els propis objectius del PDU PS, que es recullen en l’apartat 5.1

En base a aquests referents s’han formulat els objectius ambientals del PDU PS, que són els que s’indiquen a la Taula 3.1.

Taula 3.1 Objectius ambientals del PDU PS

OBJECTIU AMBIENTAL PRIORITAT

1 Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connectivitat paisatgística i ecològica. ALTA

2 Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial. ALTA

3 Prevenir els riscs hidrològics, delimitant les zones inundables, regulant els usos permesos i prohibint les edificacions en zones inundables. ALTA

4 Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua: capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric en general. ALTA

5 Garantir una bona qualitat de l’aigua i prevenir la contaminació, mitjançant la previsió d’equipaments de sanejament d’aigües. BAIXA

6 Regular els usos i les activitats turístiques i d’aventura permeses als cursos de la xarxa hidrogràfica BAIXA

7 Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i reduir el màxim les emissions de substàncies contaminants. BAIXA

8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir la seva contribució al canvi climàtic. BAIXA

9 Frenar el creixement de la mobilitat obligada. MITJA

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008. 141

3. OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


10 Adaptar la regió a les conseqüències del canvi climàtic. MITJANA

11 Afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic BAIXA

12 Optimitzar funcionalment els teixits existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals. ALTA

13 Ser eficients en el consum de sòl i controlar la pressió urbanística dels fons de vall. ALTA

14 Promoure actuacions urbanístiques supramunicipals concertades entre els municipis, per tal de gestionar territoris compartits i evitar la dispersió d’actuacions en el territori. MITJANA

15 Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva. ALTA

16 Prevenir el risc d’erosió, esllavissades i allaus. BAIXA

17 Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, en tant que gestor principal del paisatge. MITJANA

18 Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori. ALTA

19 Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics de la comarca. ALTA

20 Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos. MITJANA

21 Garantir la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al tractament dels residus urbans. BAIXA


INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

4.1 Alternatives generals considerades per a l’ordenació global de l’àmbit

A l’hora d’exposar les alternatives que es poden plantejar des del PDU PS cal tenir en compte que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran acota extremadament el marge d’actuació del PDU PS, definint l’estratègia de creixement per a cada nucli de la comarca, definint on es pot créixer i en quina dimensió, traçant les reserves per a les principals infraestructures necessàries per al desenvolupament de la comarca, establint estratègies per a la diversificació econòmica, etc.

Així, les opcions estratègiques ja han estat preses a nivell territorial i el PDU PS pot traslladar-les a nivell d’ordenació i regulació a una escala de major detall, tot i que encara a una escala més general que la que permetran els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, en els quals es podran concretar possibles alternatives per desenvolupar el que estableix el PDU PS.

Atenent a les consideracions anteriors i d’acord amb les directrius acordades per la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb posterioritat a l’emissió del document de referència (vegeu Memòria ambiental), les alternatives considerades en el marc de l’avaluació ambiental del Pla han estat les següents:

Alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent

La proposta del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà

4.1.1 L’alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent

Actualment, al Pallars Sobirà, el planejament urbanístic vigent en gran part dels municipis no s’ajusta als criteris i determinacions que ha establert el PTP APiA. Així, en absència del PDU PS els planejaments urbanístics municipals podrien desenvolupar-se amb les previsions que contenen i, per tant, sense estar subjectes a l’estratègia territorial marcada pel PTP APiA, fins que no es procedís a la revisió del planejament.


3. OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA 4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

Les característiques generals del planejament vigent són les següents:

El planejament urbanístic vigent és força antic en la major part dels municipis i no s’ajusta a la normativa urbanística actualment vigent. Actualment 7 dels 15 municipis tenen Normes subsidiàries de planejament, 6 municipis tenen Delimitació de sòl urbà i els 2 restants no tenen aprovada cap figura de planejament (vegeu apartat 1.4.2, creixement urbanístic potencial).

Les característiques bàsiques del planejament se sintetitzen en la Taula 1.19 i en la Figura 4.1.

Taula 4.1. Planejament vigent i creixement potencial

Municipis Sòl urbà

consolidat

Sòl urbà no

consolidatTotal sòl

urbà Sòl

urbanitzable Creixement potencial segons

planejament vigent

ha ha ha ha ha habitatges habitants

Alins 15,9 15,9

Alt Àneu 23,0 9,2 32,2 20,3 29,5 949 2.592

Baix Pallars 20,2 20,2

Espot 14,8 49,9 64,7 9,8 59,6 630 1.721

Esterri d'Àneu 17,4 3,5 20,9 11,8 15,2 562 1.533

Esterri de Cardós 3,0 3,0

Farrera 7,5 7,5

La Guingueta d'Àneu 26,9 26,9

Lladorre 5,7 3,9 9,6 0,9 4,7 308 841

Llavorsí 10,4 2,1 12,6 1,7 3,9 146 399

Rialp 14,4 4,3 18,7 99,9 104,2 3.293 8.990

Soriguera 24,2 24,2

Sort 42,4 21,3 63,7 51,7 73,0 995 2.716

Tírvia 4,5 7,4 11,9 2,9 10,3 481 1.313

Vall de Cardós 20,8 7,5 28,3 20,9 28,4 1.424 3.888

Pallars Sobirà 251 109 360 220 328,9 8.789 23.993Font: Elaboració pròpia a partir del PDU PS. Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.



SUPERFÍCIE DE RÈGIM DEL SÒL SEGONS PLANEJAMENT VIGENT (HA)

0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera

la Guingueta d'Àneu

Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

Sòl urbanitzable 0,0 20,3 0,0 9,8 11,8 0,0 0,0 0,0 0,9 1,7 99,9 0,0 51,7 2,9 20,9

Sòl urbà no consolidat 0,0 9,2 0,0 49,9 3,5 0,0 0,0 0,0 3,9 2,1 4,3 0,0 21,3 7,4 7,5

Sòl urbà consolidat 15,9 23,0 20,2 14,8 17,4 3,0 7,5 26,9 5,7 10,4 14,4 24,2 42,4 4,5 20,8

Alins Alt ÀneuBaix

Pallars EspotEsterri d'Àneu

Esterri de Cardós Farrera

la Guingueta

d'ÀneuLladorre Llavorsí Rialp Soriguera Sort Tírvia

Vall de Cardós

Figura 4.1. Distribució del sòl urbà i urbanitzable segons planejament vigent

Font: Elaboració pròpia a partir del PDU PS. Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.

El planejament urbanístic vigent destina gairebé la totalitat del sòl que ordena a usos majoritàriament residencials. Únicament els municipis de Sort, Vall de Cardós i Esterri d’Àneu delimiten sectors de sòl urbanitzable de caràcter industrial.

Cal remarcar l’elevat nombre d’habitatges potencials previstos per les Normes de Rialp que, tot i haver estat aprovades l’any 1981, únicament han comportat l’execució de prop d’un centenar dels més de 3.000 previstos.

Igualment significatiu és que municipis de menys de 500 habitants hagin proposat creixements de 1.000 habitatges o més, com és el cas de l’Alt Àneu i de la Vall de Cardós.

Es localitzen teixits residencials aïllats i situats en pendents elevats:

Els Baürsos i Sant Miquel, al municipi de Rialp. Son sectors de sòl urbanitzable residencial, en discontinuïtat amb els nuclis de població i situats sobre sòls de pendents majors al 20%.



Rodés, al municipi de Rialp, situada al nord del nucli i a major altitud, totalment separada d’aquest i situada en terrenys de pendent major del 20%.

Súper Espot: àrea classificada com a sòl urbà, en discontinuïtat amb el nucli d’Espot, només ha desenvolupat una petita part d’aquest sòl.

D’acord amb les estratègies de creixement definides pel PTP APiA, el planejament vigent presenta un sobredimensionament del creixement urbanístic potencial en superfície i en habitatges, tal com se sintetitza a la Figura 4.2

CREIXEMENT POTENCIAL PLANEJAMENT VIGENT - PTP APiA EN SUPERFÍCIE (ha)

0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

Creixement potencial PTP APiA 2,3 7,1 0,9 4,0 10,5 0,1 0,3 1,8 0,4 1,5 2,1 0,8 36,9 1,0 4,7

Creixement potencial segons planejament vigent 0,0 29,5 0,0 59,6 15,2 0,0 0,0 0,0 4,7 3,9 104,2 0,0 73,0 10,3 28,4

Alins Alt Àneu Baix Pallars EspotEsterri d'Àneu


la Guingueta

d'ÀneuLladorre Llavorsí Rialp Soriguera Sort Tírvia

Vall de Cardós

Figura 4.2. Creixement potencial Planejament vigent i PTP APiA en superfície




4.1.2 La proposta del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà

La proposta del PDU PS s’exposa en l’apartat 5 i se sintetitza, en els seus trets bàsics característics, en l’apartat 5.4. A continuació es relacionen aquells aspectes que tenen una vinculació directa amb les característiques del planejament vigent exposades en l’apartat anterior.

El PDU PS estableix un marc d’ordenació supramunicipal que s’adequa a la normativa urbanística vigent.

El creixement potencial derivat de les propostes del PDU PS en superfície es mostra a la Figura 4.3:

CREIXEMENT POTENCIAL EN SUPERFÍCIE PDUPS (HA)

0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

Creixement potencial PDU PS 0,0 29,5 0,0 35,1 15,2 0,0 0,0 0,0 4,7 3,9 27,1 0,0 68,1 10,3 28,4

Sòl urbà consolidat 15,9 23,0 20,2 14,8 17,4 3,0 7,5 26,9 5,7 10,4 14,4 24,2 42,4 4,5 20,8

Alins Alt Àneu Baix Pallars EspotEsterri d'Àneu


la Guingueta d'Àneu Lladorre Llavorsí Rialp Soriguera Sort Tírvia

Vall de Cardós

Figura 4.3. Creixement potencial en superfície segons PDU PS.


El PDU PS estableix una àmplia regulació del sòl no urbanitzable amb una explícita voluntat (disposició addicional tercera) que els plans d’ordenació urbanística municipal dels municipis inclosos en l’àmbit del PDU PS puguin restar exempts de regular el sistema d’espais oberts.



EL PDU PS incrementa els sòls de protecció especial i estableix nous sòls de protecció territorial pel seu valor agrícola i/o paisatgístic respecte al planejament territorial i urbanístic vigent.

El PDU PS aposta per reforçar una estructura turística no fonamentada en la segona residència i contempla nòduls hotelers en tots els municipis de la geografia pallaresa. El PDU PS manté la determinació del PTP APiA que els municipis que revisin el seu planejament general urbanístic han de qualificar sòl per a ús hoteler o equipament turístic d’una superfície igual o superior a una hectàrea i afegeix, com a condició prèvia al desenvolupament urbanístic d’algun dels sectors de sòl urbanitzable, l’obligació de modificar el seu ús de residencial a hoteler en el percentatge que es fixa en les condicions de desenvolupament

El PDU PS estableix modificacions d’àmbits en sòl urbà per a l’alliberament de sòls inundables, la introducció d’equipaments i zones verdes, la redefinició de límits, la reducció dels creixements discontinus etc.

El PDU PS estableix modificacions d’àmbits de sòl urbanitzable: modificació dels usos, intensitats, gestió i/o ubicació dels sòls lliures d’alguns sectors de sòl urbanitzable sense planejament aprovat.

El PDU PS estableix la desclassificació de sectors de sòl urbanitzable que hauran de ser classificats com a sòl no urbanitzable, i qualificats com a sistema d’espais oberts i s’han d’integrar al tipus de sòl immediat definit pel PDU PS.

Establiment de requeriments de gradualitat i continuïtat en el desenvolupament urbanístic d’extensió establint un límit màxim de superfície de sòl en execució amb relació a la realitat física del nucli o àrea existent.

El PDU PS proposa i estableix una localització indicativa per a sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal: 3 de nova creació (a la plana d’Esterri, a la Bastida (Sort) i a Rialp), l’ampliació d’una existent (Salacons, a Sort) i el reconeixement del sector urbanitzable ja existent a la Ribera de Cardós (Vall de Cardós).

El PDU PS proposa dos àmbits urbanístics de projecte específic: les Vernedes de Sort i la plana d’Esterri (Pla de Salito – Pla de Santa Maria). Per a cadascun estableix la necessitat de la tramitació d’un pla especial per al seu desenvolupament, i en defineix els objectius i els criteris generals d’ordenació. Responen a la previsió de localitzar futurs equipaments territorials i possibilitar la implantació, en una part d’aquest sòl, d’una dotació territorial (esportiu-privat) i equipaments territorials esportius. En cap cas no s’admetrà l’ús residencial.



D’acord amb les estratègies de creixement definides pel PTP APiA, el PDU PS manté un sobredimensionament del creixement urbanístic potencial en superfície i en habitatges, tal com se sintetitza en la Figura 4.4 tot i que rebaixa les previsions del planejament municipal vigent. Per aquest motiu, el PDU PS estableix que en aquells nuclis en què el planejament aprovat prevegi una superfície de sòl d’extensió de l’àrea urbana existent superior a les que resultaria de l’aplicació de les condicions de l’estratègia de desenvolupament urbanístic establerta pel PTP APiA, el sòl d’extensió en execució no sobrepassarà, en cap moment, la superfície equivalent al 50% del sòl urbà consolidat o urbanitzat del nucli en el moment de l’aprovació d’aquest Pla director. Així mateix, recomana que els municipis amb nuclis que presenten desajustos significatius respecte les precisions del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (Alt Àneu, Espot, Lladorre, Vall de Cardós, Tírvia) adaptin llur planejament urbanístic general a les estratègies de desenvolupament fixades pel PTP APiA i a les determinacions del PDU PS.

CREIXEMENT POTENCIAL PDU PS - PTP APiA EN SUPERFÍCIE (ha)

0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

Creixement potencial PTP APiA 2,3 7,1 0,9 4,0 10,5 0,1 0,3 1,8 0,4 1,5 2,1 0,8 36,9 1,0 4,7

Creixement potencial PDU PS 0,0 29,5 0,0 35,1 15,2 0,0 0,0 0,0 4,7 3,9 27,1 0,0 68,1 10,3 28,4

Alins Alt Àneu Baix Pallars Espot Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera la Guingueta d'Àneu

Lladorre Llavorsí Rialp Soriguera Sort Tírvia Vall de Cardós

Figura 4.4. Creixement potencial PDU PS i PTP APiA en superfície




4.2 Avaluació ambiental de les alternatives plantejades d’acord amb els objectius ambientals adoptats

La Taula 4.2 mostra de forma general quina és l’adequació de les alternatives considerades (planejament vigent i proposta del PDU PS) als objectius ambientals plantejats.



Taula 4.2. Adequació de les alternatives als objectius ambientals5

OBJECTIU AMBIENTAL PDU PS VALORACIÓ ÀMBIT

Descripció Prioritat Planejament vigent PDU PS

1

Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connectivitat paisatgística i ecològica.

ALTA

La regulació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic és inexistent o molt

limitada. La regulació aplicable en el sistema d'espais oberts és l'establerta pel PTP APiA en aquells aspectes en que sigui més restrictiva en relació amb les possibles obres, edificacions i implantació d'activitats que poguessin afectar

els valors del sòl no urbanitzable.

→

Transposa a escala de planejament urbanístic la delimitació actualitzada dels espais protegits

sectorialment i amplia la superfície d'espais protegits pel seu interès natural, connector i agrícola respecte al

PTPAPiA.

↑

Conservació de la biodiversitat i patrimoni natural

2 Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

ALTA

Idem punt anterior. Possibilita creixements urbans

sobredimensionats i amb localitzacions que no s’adeqüen al concepte de desenvolupament

urbanístic sostenible i que ocasionen un consum excessiu de sòl que passa a estar

artificialitzat.

→

Idem punt anterior. Redueix el creixement urbanístic i estableix mesures per a la compactació dels nuclis principals per tal d'optimitzar el

consum de sòl.

↑

3

Prevenir els riscs hidrològics, delimitant les zones inundables, regulant els usos permesos i prohibint les edificacions en zones inundables.

ALTA Existeixen sòls urbans i urbanitzables en zones inundables. →

Allibera sòls urbans i urbanitzables situats en zones inundables i estableix determinacions per al planejament

urbanístic municipal i per a les activitats situades en zones inundables (càmpings).

↑

4

Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua: capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric en general.

ALTA Escassa o nul·la delimitació dels espais fluvials i

del sistema hídric. La protecció derivada del PTP APiA li és d'aplicació directa.

→ Amplia el sòl de protecció especial associat a cursos fluvials. Estableix una franja de protecció de la xarxa

hidrogràfica (10 m) →

Cicle de l’aigua

5

Garantir una bona qualitat de l’aigua i prevenir la contaminació, mitjançant la previsió d’equipaments de sanejament d’aigües.

BAIXA Escasses mesures per assolir aquest objectiu. →

Estableix mesures sobre la gestió del cicle de l’aigua (sanejament), preveu la ubicació de les infraestructures de serveis de sanejament (PSARU) i estableix directrius per a resoldre la depuració de les aigües residuals en els

nuclis sense xarxa de sanejament.

→

5 ↑: Objectiu que s’acompleix substancialment, →: Objectiu que s’acompleix parcialment, ↓: Objectiu que no s’acompleix





6

Regular els usos i les activitats turístiques i d’aventura permeses als cursos de la xarxa hidrogràfica

BAIXA La regulació aplicable és la derivada dels articles 2.15 i 2.16 del PTP APiA. → EL PDUPS manté la regulació del PTP APiA. →

7

Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i reduir el màxim les emissions de substàncies contaminants.

BAIXA

Possibilita creixements urbans sobredimensionats i preveu sectors residencials

aïllats que generarien una major mobilitat obligada en vehicle privat. L'oferta de transport

públic és escassa.

↓

Concentra els creixements en un nombre limitat de nodes o de nuclis urbans (d'acord amb PTP APiA). Estableix un

creixement amb mixticitat d’usos i contigus als nuclis urbans existents (d'acord amb PTP APiA). Desclassifica i

modifica sectors residencials aïllats generadors de mobilitat obligada en vehicle privat i estableix propostes per a la millora i augment del transport públic. Estableix

mesures per a la diversificació econòmica de la comarca i la reducció de la mobilitat obligada.

→

8

Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir la seva contribució al canvi climàtic.

BAIXA Idem punt anterior. Escasses mesures per assolir aquest objectiu ↓

Idem punt anterior. Estableix la directriu de prioritzar la utilització d’energies renovables tant en les noves implantacions com en la substitució de les actuals.

↑

9 Frenar el creixement de la mobilitat obligada. MITJANA




↓


creixement amb mixticitat d’usos i contigus als nuclis urbans existents (d'acord amb PTP APiA). Desclassifica i modifica sectors residencials aïllats. Estableix mesures

per a la diversificació econòmica de la comarca i la reducció de la mobilitat obligada.

↑

10Adaptar la regió a les conseqüències del canvi climàtic.

MITJANA

Escasses mesures per assolir aquest objectiu. Destina gairebé la totalitat del sòl urbà i

urbanitzable a usos majoritàriament residencials amb escassa o nul·la previsió de sòl per a

activitat econòmica.

↓ Estableix mesures per a la diversificació econòmica de la comarca que permetin reduir una dependència excessiva

de les activitats de neu. →

Qualitat del medi ambient atmosfèric i canvi climàtic

11

Afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic

BAIXA




↓


creixement amb mixticitat d’usos i contigus als nuclis urbans existents (d'acord amb PTP APiA). Desclassifica i modifica sectors residencials aïllats i estableix propostes per a la millora i augment del transport públic. Estableix

mesures per a la diversificació econòmica de la comarca i la reducció de la mobilitat obligada.

→





12

Optimitzar funcionalment els teixits existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals.

ALTA Existència de nuclis que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat. ↓

El PDU estableix l'estratègia de sòl urbà a redefinir per aquests nuclis i estableix que els sòls lliures d’edificació

s’incorporin a l’areal del seu entorn. Ajustant la delimitació de sòl urbà al seu perímetre consolidat el Pla afavoreix que es recuperin espais intersticials o marginals. El Pla possibilita també la recuperació de nuclis deshabitats.

→

13Ser eficients en el consum de sòl i controlar la pressió urbanística dels fons de vall.

ALTA

Possibilita creixements urbans sobredimensionats. La regulació del sòl no

urbanitzable en el planejament urbanístic és inexistent o molt limitada, la regulació aplicable en el sistema d'espais oberts és l'establerta pel PTP APiA en aquells aspectes en que sigui més

restrictiva en relació amb les possibles obres, edificacions i implantació d'activitats que poguessin afectar els valors del sòl no

urbanitzable.

↓

Amplia el sòls de protecció territorial incorporant-hi espais d'interès agrícola. Redueix el creixement urbanístic i estableix mesures per a la compactació dels nuclis

principals per tal d'optimitzar el consum de sòl. Estableix àmbits de cooperació municipal per a evitar la dispersió

d'activitats en el territori.

→

14

Promoure actuacions urbanístiques supramunicipals concertades entre els municipis, per tal de gestionar territoris compartits i evitar la dispersió d’actuacions en el territori.

MITJANA No hi ha actuacions urbanístiques d'àmbit supramunicipal. ↓ Estableix àmbits de cooperació municipal. →

15Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva.

ALTA




urbanitzable.

↓

Amplia el sòls de protecció especial i territorial incorporant, en aquests segons, espais d'interès agrícola.

Defineix, delimita i regula els areals per l'interès paisatgístic i agrícola.

↑

Ocupació de sòl

16 Prevenir el risc d’erosió, esllavissades i allaus. BAIXA Possibilita creixements urbans en pendents

superiors al 20% que podrien desenvolupar-se. ↓ Modifica i desclassifica sòl urbà i urbanitzable situat en

pendents superiors al 20%. Estableix mesures correctores de l’erosió del sòl.

↑





17Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, en tant que gestor principal del paisatge.

MITJANA




urbanitzable.

↓

Amplia el sòls de protecció especial i territorial incorporant, en aquests segons, espais d'interès agrícola.

Defineix, delimita i regula els areals per l'interès paisatgístic i agrícola. Proposa l'elaboració i aplicació d'un Pla de protecció del medi agroambiental i de suport a les

activitats agrícoles i ramaderes tradicionals

→

18

Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.

ALTA

Les mesures de protecció paisatgística són les que deriven directament del PTPAPiA i de les

que s'incorporen en els municipis amb planejament urbanístic més recent.

→

Amplia el sòls de protecció especial i territorial incorporant, en aquests segons, espais d'interès

paisatístic. Defineix, delimita i regula els areals per l'interès paisatgístic i agrícola. Defineix i regula la Xarxa

Patrimonial i del Paisatge (Pre-catàleg).

↑

Qualitat del paisatge

19Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics de la comarca.

ALTA Existeixen iniciatives del Consell Comarcal i del ENPEs →

El Pla, partint de les iniciatives existents identifica la Xarxa de senders i camins rurals (Grans recorreguts, els Senders paisatgístics, les Vies verdes i els Camins

ramaders) i estableix directrius i determinacions per a una adequada protecció i gestió d’aquesta xarxa (supeditada a

les previsions que pugui haver a l'interior dels ENPEs)

→

Formes d’implantació urbanística

20

Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos.

MITJANA Preveu sectors residencials aïllats (àrees especialitzades), allunyades dels nuclis urbans. ↓

Tots els creixements que estableix el Pla són compactes i no es preveu cap creixement en forma d'urbanització unifamiliar aïllada. Augmenta, on ha estat possible,

densitats d'edificació per tal d'establir formes d'implantació urbanística menys consumidores de recursos. Modifica i desclassifica sectors residencials aïllats establerts pel

planejament vigent.

↑

Gestió de residus 21

Garantir la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al tractament dels residus urbans.

BAIXA Aspecte actualment abordat per la planificació sectorial i pel planejament derivat →

Aspecte actualment abordat per la planificació sectorial i pel planejament derivat. El Pla estableix mesures de control de residus. Preveu la localització d’aquelles

infraestructures ambientals d’abast comarcal previstes en el Pla de Millora Ambiental del Pallars Sobirà. Determina

la instal·lació de punts de recollida de residus en els serveis territorials. Recomana la instal·lació d'un punt verd

a l'entrada de tots els nuclis de la comarca i estableix determinacions per al planejament urbanístic municipal.

→



4.3 Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada

D’acord amb el que s’ha mostrat en la Taula 4.2, es pot concloure que la proposta del PDU PS aporta propostes i mesures que milloren, en relació amb els objectius ambientals establerts, la situació actual.

Des del punt de vista socioeconòmic, el PDU PS, concretant l’estratègia ja definida pel PTP APiA, suposa un avanç important en termes de diversificació econòmica: previsió d’àrees d’activitat econòmica, canvi d’usos de residencial a hoteler, proposta de dotacions i serveis territorials etc. amb l’objectiu de consolidar l’oferta turística actual del Pallars Sobirà i de recolzar noves propostes que aconsegueixin allargar i, alhora, desestacionalitzar les estades dels visitants, i de generar ocupació a la pròpia comarca que permeti frenar l’envelliment de la població i el despoblament del territori.

Des del punt de vista estrictament ambiental, algunes d’aquestes actuacions porten associats potencials impactes negatius que han estat objecte d’avaluació i d’establiment de les oportunes mesures preventives, correctores i compensatòries per a evitar-los o minimitzar-los (vegeu apartat 6). D’aquesta manera, s’aposta per una solució que pugui ser convenient des del punt de vista social, econòmic i ambiental.

Tal com es mostrarà en els propers apartats, el propi PDU PS evidencia que el planejament vigent actual possibilita creixements urbans desproporcionats en relació amb les necessitats de la comarca i creixements ubicats en sòls no aptes per al desenvolupament urbà d’acord amb els actuals criteris de desenvolupament urbanístic sostenible, creixements que anirien en detriment d’espais agrícoles, dels valors del paisatge etc. En la mesura que l’escala i els mecanismes del planejament director ho permeten, el PDU corregeix, en part, aquesta situació i estableix determinacions per al planejament urbanístic municipal que permetran una adaptació als criteris establerts pel PTP APiA.


INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

El present apartat ha estat reformulat en relació a la descripció ambiental del PDU PS que contenia l’Informe de sostenibilitat ambiental aprovat inicialment, amb l’objectiu de mostrar d’una forma més clara i esquemàtica l’abast i les determinacions del PDU amb possibles repercussions significatives, tant positives com negatives, sobre el medi ambient i de centrar-se en aquestes propostes.

5.1 Objectius del Pla

Els objectius del PDU PS, recollits en la seva normativa, són els següents:

Plantejar una estructura d’ordenació que cerqui el principi d’equitat en el territori, cercant la superació de les confrontacions entre una muntanya marginal -ancorada en les dinàmiques socioeconòmiques tal vegada estereotipades: de despoblament- i una muntanya afluent -la que gaudeix dels fluxos del turisme- i, en conseqüència, partir d’una visió de la comarca expressada per àrees, més fortes o més febles, però cohesionades per factors identificadors específics propis.

Delimitar, amb precisió, els àmbits que han de mantenir-se com a sistema d’espais oberts, en els diferents tipus bàsics de sòl, i que es concreten específicament en:

Identificar els valors del paisatge i delimitar les seves unitats, els sòls de major valor natural i científic intrínsec, el patrimoni natural (amb la diversitat d’ecosistemes i els valors geològics, florísitcs i faunístics com elements a considerar i protegir), els espais que garanteixin les connectivitats ecològiques, els sòls afectats per riscos naturals, i aquells que realitzen funcions rellevants en el cicle de l’aigua.

Definir propostes d’estructuració orgànica del sòl no urbanitzable: la Noguera Pallaresa, la Noguera de Cardós i la Noguera de Vallferrera com a eixos principals i les valls laterals d’Àssua, Unarre, Estaon, Escrita, Bonaigua i Cantó com a secundaris. Reconèixer els seus elements significatius com camins, variacions topogràfiques i paratges d’interès.

Ordenar les xarxes ambientals de continuïtat en el territori: xarxa Natura 2000, PEIN, sòls de major valor agrícola per raons de fertilitat, productivitat, integritat superficial, creació de paisatge o d’embolcall i potenciació del sistema de connexió ecològica, en coordinació amb les administracions competents (DMAH, DAR).


5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Concretar les estratègies de desenvolupament que estableix el Pla territorial parcial, per a cada nucli del Pallars Sobirà.

Per als nuclis amb creixement potenciat:

Analitzar, amb precisió, l’aptitud dels sòls situats al seu entorn.

Establir referències quantitatives específiques per a la determinació de les previsions de sòl d’extensió i reforma en la revisió dels plans d’ordenació urbanística municipal.

Per als nuclis amb creixement mitjà o moderat:

Analitzar, amb precisió, l’aptitud dels sòls situats al seu entorn.

Establir els criteris d’ordenació espacial i de tipologia i tractament de les edificacions pel que fa als possibles creixements, per tal de preservar les característiques pròpies.

Per als nuclis amb creixement de reequilibri:

Establir limitacions d’extensió per tal que es mantinguin les condicions de proporció i coherència amb els nuclis existents.

Establir els criteris d’ordenació espacial i de tipologia i tractament de les edificacions pel que fa als possibles remodelacions interiors per tal de preservar les característiques pròpies dels pobles del Pallars Sobirà.

Establir les pautes per a què les possibles noves edificacions de replè de la corona exterior del nucli s’integrin sense que desfigurin la seva imatge exterior.

Per als nuclis amb canvi d’ús i reforma:

Precisar les estratègies de canvi d’ús, per a cada nucli.

Fomentar la mixtura d’usos que afavoreixi el reequilibri residència - treball.

Establir els criteris sobre els sistemes i les proporcions en què s’ha de produir el procés de reforma interior en relació amb la magnitud dels actuals assentaments per a facilitar el procés d’integració de les noves construccions amb els nuclis i el paisatge existent.



Per als nuclis proposats com a millora i compleció:

Establir limitacions d’extensió per tal que es mantinguin les condicions de proporció i coherència amb els nuclis existents.

Valoritzar-los com a patrimoni urbanístic del territori.

Fomentar la residència associada a les activitats rurals.

Fomentar les activitats professionals i artístiques desconcentrades.

Fomentar la segona residència de reutilització.

Fomentar els serveis turístics de qualitat i petita escala.

Incentivar el desenvolupament de les telecomunicacions en el territori.

Per als nuclis proposats com de caràcter rural dispers:

Recomanar la inclusió de les seves edificacions dins d’un catàleg de cases rurals susceptibles de recuperació o preservació.

Per a les àrees especialitzades:

Concretar les estratègies per a cadascuna d’elles.

Estudiar la conveniència de reconsiderar els aprofitaments urbanístics o l’extensió, revisar les condicions d’implantació, minimitzar l’impacte i reconduir, en el possible, el model turístic d’elevada ocupació de sòl.

Proposar mecanismes de transferència i concentració dels aprofitaments, per a aquells sectors dels quals es consideri important evitar-ne el desenvolupament.

Recomanar l’establiment de les reserves necessàries per a la implantació d’equipaments, dotacions i serveis d’abast comarcal.

Establir les determinacions sobre la mobilitat de les persones, mercaderies i transport públic. Concretar les reserves per a la implantació d’infraestructures d’abast supramunicipal.

Fixar les directrius per a la preservació, conservació i difusió del patrimoni històric i paisatgístic del Pallars Sobirà.



Definir els instruments de gestió supramunicipal necessaris per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del territori del Pallars Sobirà.

5.2 Estratègies d’ordenació

D’acord amb els objectius del PDUP S i atenent als objectius ambientals del mateix (vegeu apartats 5.1 i 3), el PDU PS articula les seves propostes en les següents estratègies d’ordenació:

1. Partint de la diagnosi dels valors ambientals del territori, manteniment de la totalitat del sòl de protecció especial del definit pel PTP APiA i ajust i ampliació d’aquest sòl per tal d’incloure espais naturals de valor intrínsec a escala comarcal i de maximitzar la connectivitat, especialment a través dels cursos fluvials. Establiment de mesures específiques per a garantir la permeabilitat biològica de les infraestructures territorials.

2. Establiment d’una nova categoria de sòl de protecció territorial pel seu valor agrícola i/o paisatgístic per tal d’identificar i preservar aquells sòls del sistema d’espais lliures aptes per l’agricultura i/o amb interès paisatgístic que no formen part del sòl de protecció especial.

3. Consideració del conjunt de prats de dall, horts, marges, arbredes i altres espais entorn dels nuclis (areals) com a element territorial bàsic del sistema d’espais oberts de la comarca i manteniment dels mateixos lliures d’edificació pel seu valor patrimonial i paisatgístic. Establiment de mesures específiques de planificació i gestió d’aquests espais.

4. Integració dels sòls subjectes a riscos en l’ordenació establerta pel Pla i establiment, d’acord amb la legislació urbanística i sectorial aplicable, de determinacions i directrius per a l’ordenació i la compatibilitat de les activitats existents en aquestes zones.

5. Consideració del Parc territorial de ribera format pels rius Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós i Noguera de Vallferrera com a element territorial bàsic del sistema d’espais oberts i establiment de mesures específiques amb l’objectiu de vetllar per la continuïtat i millora d’aquest connector fluvial principal de fons de vall.



6. Definició d’una xarxa patrimonial i de paisatge que incorpora els elements arquitectònics patrimonials i els conjunts urbanístics que formen la base històrica de la comarca, el sistema d’espais constituïts pels seus entorns de protecció, els senders o recorreguts, i els espais visuals de connexió que els relacionen i establiment de mesures per a la seva preservació.

7. Partint de les estratègies del PTP APIA de concentració dels creixements en un nombre limitat de nodes o de nuclis urbans i de l’exigència general de creixement amb mixticitat d’usos i contigus als nuclis urbans existents, modificació d’àmbits de sòl urbà i urbanitzable i desclassificació de sectors de sòl urbanitzable per tal d’optimitzar l’estructura dels teixits existents, d’evitar creixements discontinus, ocupació de sòls inundables o amb pendents superiors al 20% i per corregir el sobredimensionament d’habitatges que preveu el planejament urbanístic vigent.

8. D’acord amb les directrius del PTP APiA, establiment de sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal i de determinacions per a augmentar el pes de l’ús hoteler respecte al residencial, com a principals mesures per a la diversificació de l’economia de la comarca i per tal de fer-la menys dependent de la construcció i del consum de sòl.

9. Definició del sistema d’infraestructures territorials de serveis integrat per les infraestructures de serveis d’abastament d’aigua, de sanejament, energètics, ecoambientals i de telecomunicacions. Incorporació a l’ordenació establerta i determinació, d’acord amb la normativa i la planificació sectorials aplicables, de mesures i directrius per a pal·liar les mancances detectades i per a minimitzar els impactes ambientals d’aquestes infraestructures.



5.3 Propostes d’ordenació territorial del Pla

El PDU PS estableix una sèrie de propostes d’ordenació territorial, que a continuació es detallen, tot fent incidència especialment en aquelles amb possibles efectes significatius sobre el medi ambient. El plànol 24 i el plànol 25 mostren la proposta d’infraestructures territorials i de zonificació respectivament.

Aquelles propostes que incorpora el PDU PS i que ja van ser establertes pel PTP APiA, sotmès a avaluació ambiental, no es detallen en la present descripció.

5.3.1 Sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera

El PDU PS reconeix l’existència de tres grans eixos de mobilitat (Eix Sort - La Pobla de Segur - Lleida / Eix Sort - La Seu d'Urgell - Perpinyà / Eix Sort - Vielha – Tolouse) i determina afavorir els desplaçaments efectuats entre els nodes de la xarxa de nuclis del Pallars Sobirà i els nodes urbans més propers. Amb aquest objectiu estableix les seves propostes en matèria d’infraestructures viàries (vegeu apartat 5.3.5).

El PDU PS prioritza la millora del transport públic al llarg dels tres corredors de mobilitat esmentats. Amb aquest objectiu:

Proposa l’estudi del perllongament del traçat ferroviari des de La Pobla de Segur (Pallars Jussà) fins a Sort i fins a l’aeroport de La Seu d’Urgell.

Proposa la posada en marxa de noves línies regulars, l’aprofitament del transport escolar per a la mobilitat no educativa i la introducció de serveis a la demanda en els nuclis més petits. Així mateix, proposa incentivar els convenis anuals entre el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i altres departaments de la Generalitat de Catalunya per oferir solucions específiques a les necessitats de mobilitat reduïda, a la gent gran i a aquelles persones que han de desplaçar-se a un centre sanitari.



5.3.2 Sistema d’espais oberts i sòl no urbanitzable

5.3.2.1 Tipus de sòl del sistema d’espais oberts

El PDU PS manté els tres tipus bàsics de sòl en el sistema d’espais oberts fixats pel PTP

APiA i la seva regulació: sòl de protecció especial, sòl de protecció territorial i sòl de

protecció preventiva. Tot i això, el PDU estableix les següents propostes específiques:

Sòl de protecció especial

El PDU PS ajusta i amplia el sòl de protecció especial definit pel PTP APiA amb els

següents criteris:

Actualització dels límits dels espais naturals protegits: el PDU PS incorpora l’ampliació de la xarxa Natura 2000 als sòls de protecció especial.

Ampliació dels espais d’interès per a la connectivitat en l’àmbit del PDU PS: el PDU reforça la connectivitat de l’espai de la xarxa Natura 2000 de la Torrassa a través de la Noguera Pallaresa, i amplia els connectors fluvials de la Bonaigua i la Noguera Pallaresa a la seva confluència. En el primer cas, el connector vol resoldre l’aïllament de La Torrassa, espai que es trobava connectat amb la resta d’espais naturals protegits o sòls de protecció especial gràcies a corredors fluvials febles. En el segon cas, els connectors fluvials de la Bonaigua i de la Noguera Ribagorçana, estaven definits pels límits de la xarxa Natura 2000, establerts a partir d’un “buffer” seguint l’eix dels cursos; el PDU PS eixampla aquests connectors fluvials incorporant les formacions vegetals de ribera i els sòls forestals del CUP ubicats a la confluència entre ambdós rius.

Ampliació dels límits d’alguns sòls de protecció especial: el PDU PS reajusta els límits d’alguns espais identificats com de valor natural en els treballs previs per a definir la Xarxa d’Espais Naturals del PTP APiA i que no havien quedat inclosos en el PTP. Es tracta en concret de: la Solana de la Vall Ferrera, el Massís de l’Orri, el Vessant dret de la Noguera Pallaresa, i el Riu de Santa Magdalena – Serrat del Farro – barranc del Riu; s’afegeix una reduïda superfície del sinclinal de Llavorsí a les valls de Cardós i Ferrera, contigu a aquest darrer espai.

Incorporació d’hàbitats interès comunitari prioritaris al sòl de protecció especial: el PDU incorpora al sòl de protecció especial 164 ha d’HIC prioritaris que es localitzaven en sòl de protecció preventiva. Es tracta de superfícies en contacte amb sòls de protecció especial.



En conjunt, el PDU fa créixer en 809 ha el sòl de protecció especial respecte el PTP APiA.

Sòl de protecció territorial

Ajusta i amplia el sòl de protecció territorial definit pel PTP APIA distingint dues

subcategories:

D’interès paisatgístic i /o agrícola: àrees de sòl que cal que quedin excloses dels processos d’urbanització, pel seu interès paisatgístic, identitari, agrícola o d’estructuració territorial.

De potencial interès estratègic: àrees de sòl que, per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions tenen, o poden tenir en el futur, un valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable.

Sòl de protecció preventiva

El PDU PS crea, dins del sòl de protecció preventiva definit pel PTP APiA, una nova

subcategoria (el sòl de protecció preventiva estratègic) i en delimita una peça, entre els

nuclis d’Esterri d’Àneu i la Guingueta d’Àneu de 157 ha. Es tracta d’una reserva de sòl per a

actuacions d’interès estratègic que admet actuacions lligades als sectors d’activitat

econòmica i equipaments i dotacions territorials, dins dels àmbits de cooperació municipal

establerts en la normativa del PDU PS.

5.3.2.2 Elements territorials bàsics del sistema d’espais oberts

El PDU PS estableix i regula la figura dels elements territorials bàsics. En concret, defineix:

Els areals entorn dels assentaments.

El sistema de connectors territorials:

Connectivitats i corredors ecològics.

Parc territorial de ribera.



Xarxa hidrogràfica.

Xarxa de senders i camins rurals.

Les proteccions:

Àmbits de protecció ambiental.

Sòl subjecte a riscos.

Terrenys amb pendent elevat.

Prevenció d’incendis.

Sòl de domini públic i servituds.

Areals entorn dels assentaments

Els areals són el conjunt de prats de dall, horts, marges, arbredes i altres espais entorn dels nuclis que, juntament amb ells, constitueixen el patrimoni urbanístic i paisatgístic de la comarca. En aquests espais no s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una transformació de sòl que pugui afectar, de manera clara, el sistema agrari i el paisatge. El planejament urbanístic haurà de delimitar amb precisió els areals identificats en els plànols d’ordenació del PDU PS i classificar-los com a sòl no urbanitzable. La classificació amb el règim d’urbà o urbanitzable d’alguna petita porció només podrà produir-se en determinats supòsits molt concrets i si fos aquesta l’única manera de garantir el desenvolupament de les estratègies de desenvolupament urbanístic del PTP APiA.

Connectivitat i corredors ecològics

El PDU PS precisa i reforça els connectors ecològics de protecció especial establerts pel PTP APiA i augmenta les directrius de permeabilitat necessàries a complir per les infraestructures territorials existents i les futures.

Parc territorial de ribera

El PDU PS considera un element territorial bàsic del sistema d’espais oberts del Pallars Sobirà el Parc territorial de ribera format pels rius Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós i



Noguera de Vallferrera. Per això estableix mesures específiques amb l’objectiu de vetllar per la continuïtat i millora d’aquest connector fluvial principal de fons de vall.

El parc territorial de ribera inclou les lleres principals, els seus marges i les terrasses inferiors assenyalades com a zona potencialment inundable a l’estudi de delimitació de zones inundables de la conca de l’Ebre realitzat per l’ACA. S’exclouen els sòls urbans i/o urbanitzables i els sistemes de caràcter general, viari, ponts, equipaments, zones verdes i serveis tècnics entenent que és el planejament el que resoldrà el tema d’inundabilitat d’un sector-àmbit, preveient riscos i prenent les mesures per a la correcció de la cota d’inundabilitat. El règim d’usos i edificacions dins del Parc de ribera complirà el que s’estableix a l’article 6 del RLU. No es permetrà la col·locació de tanques fixes ni elements que puguin afectar la permeabilitat ecològica d’aquest àmbit.

El PDU PS defineix tres tipus de zones del parc de ribera:

Zona urbana: s’hauran de fer tractaments i modificacions, en relació amb la llera del riu i el seu àmbit d’influència i les zones de servitud, per tal de resoldre els problemes d’inundabilitat, tant dels sòls urbans consolidats com els no consolidats, els sòls urbanitzables delimitats o bé els de nova creació. Es proposa que els pobles que tinguin alguna part de sòl urbà a tocar del riu defineixin una àrea urbana al llarg de la riba amb els següents objectius:

Dotar al poble d’un parc fluvial.

Preservar o retornar la dimensió a la llera del riu.

Millorar els marges del riu i els ulls dels ponts (neteja, desbrossament).

Crear zones d’accés a l’aigua per activitats com: nedar, pescar, esports d’aventura.

Zona esportiva: el PDU PS defineix les zones esportives, que són els trams del riu on es localitzen actualment i/o en el futur les activitats d’esport. D’altra banda també estableix la necessitat d’ubicar espais i dotacions per a la pràctica d’esports com: àrees d’aparcament, àrees de serveis i punts d’accés a l’aigua.

Zona “lliure”: Zona d’actuacions encaminades a millorar i/o restaurar les qualitats i condicions de l’espai fluvial de la Noguera Pallaresa, com la neteja de marges, l’eliminació de pals elèctrics, la millora de les connexions entre els barrancs i el riu (tubs de carreteres, etc.) S’admeten actuacions per millorar les infraestructures de mobilitat



existents sempre que vagin acompanyades d’una millora del connector transversal i del fluvial.

Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis, àrees urbanes i àrees especialitzades es tractaran d’acord amb el que s’estableix a l’article 2.15 del PTP APiA. Per a la Zona Esportiva del Parc territorial de ribera s’estableixen les determinacions de l’article 2.16 del PTP APiA, referent a equipaments turístics i nodes dinamitzadors de l’activitat econòmica a l’entorn de les làmines d’aigua i els embassaments.

Xarxa hidrogràfica

El Pla reconeix els diferents elements que composen la xarxa hidrogràfica (estanys, rius principals i secundaris, barrancs i torrents) com a elements territorials bàsics: considera la Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós i Noguera de Vallferrera com a eixos principals i les valls laterals, Àssua, Unarre, Estaon, Escrita, Bonaigua i Cantó.

Es determina una franja de protecció de 10 metres des de l’eix dels torrents i barrancs i mesurats horitzontalment, que serà el límit d’ubicació de les tanques, excepte pels casos de tanques permeables destinades a l’ús de ramaderia extensiva.

Estableix normativa perquè la xarxa hidrogràfica sigui preservada i restaurada.

Xarxa de senders i camins rurals

El PDU PS identifica i considera elements territorials bàsics del sistema d’espais oberts quatre tipus de senders i camins rurals (els Grans recorreguts, els Senders paisatgístics, les Vies verdes i els Camins ramaders) i estableix directrius i determinacions per a una adequada protecció i gestió d’aquests elements.

Àmbits de protecció ambiental

El PDU PS identifica en els seus plànols d’ordenació els àmbits de protecció ambiental (espais naturals protegits) que han estat delimitats per les administracions competents, fins al moment de la seva aprovació.



Sòl subjecte a riscos

Es delimiten i regulen els sòls subjectes a riscos naturals i tecnològics, d’acord amb la normativa sectorial i urbanística vigent. El PDU PS transcriu:

La zona Inundable definida, segons els criteris de l’ACA, com la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 500 anys (INUNCAT Q500).

Àmbits amb possible risc geomorfològic, segons cartografia elaborada per l’ACA.

Àmbits amb possible risc d’allaus.

Malgrat no estar incorporada gràficament la seva delimitació, el PDU estableix que també cal tenir en compte:

El risc geològic per inestabilitat del terreny.

El risc sísmic.

Terrenys amb pendent elevat

D’acord amb la normativa urbanística vigent, el Pla identifica els terrenys amb pendent superior al 20% en els seus plànols d’informació, per tal que el planejament urbanístic general pugui complir el que estableix la normativa urbanística vigent.

Prevenció d’incendis

El PDU PS considera necessari prioritzar la política de prevenció d’incendis, sobretot en els àmbits que hagin estat declarats d’alt risc d’incendi. Per aquest motiu proposa l’elaboració del Programa d’espais agraris tallafoc, tot tenint en compte el Pla general de política forestal, actualment en redacció per part del DMAH, i la legislació de prevenció dels incendis forestals vigent.

Sòl de domini públic i servituds

El PDU PS identifica, en els seus plànols d’ordenació, els elements sobre els que cal respectar les servituds fixades per la legislació sectorial vigent (el domini públic hidràulic, el domini públic carreteres, les línies elèctriques, els camins ramaders i les forests d’utilitat



pública). Igualment, assenyala les servituds que comporten els jaciments arqueològics i les àrees d’expectativa arqueològica.

5.3.2.3 Regulació del sòl no urbanitzable

El PDU PS estableix una àmplia regulació del sòl no urbanitzable amb una explícita voluntat que els plans d’ordenació urbanística municipal dels municipis inclosos en l’àmbit del PDU PS puguin restar exempts de regular el sistema d’espais oberts.

El PDU PS estableix determinacions per al desenvolupament sostenible, entre les quals: Mesures correctores de l’erosió del sòl.

Mesures sobre la gestió del cicle de l’aigua (proveïment i sanejament)

Mesures de control dels residus.

Mesures correctores de les condicions acústiques, lumíniques i electromagnètiques.

Actuacions per la conservació de la biodiversitat.

Actuacions per la conservació, protecció o millora de la qualitat del paisatge (en concret sobre el creuament de sòl rural per línies aèries o soterrades de transport de matèria i/o energia i l’adequació paisatgística de les edificacions).

El PDU PS recull i amplia les regulació de les construccions en la normativa urbanística vigent, entre les quals: Condicions generals de construcció, ampliació o reforma de magatzems.

Regulació de les construccions ramaderes.

Noves edificacions o ampliacions d’existents destinades a habitatge rural.

El Catàleg de masies i cases rurals.

L’inventari de bordes i edificacions rurals.

Regulació de les edificacions i instal·lacions vinculades a obres públiques.

Regulació de les edificacions i instal·lacions d’interès públic.

Definició de les carreteres susceptibles d’acollir estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària.



Pel que fa a les bordes i edificacions rurals, el Pla identifica, en els seus plànols d’ordenació, aquelles edificacions rurals que han estat localitzades a partir de la documentació topogràfica consultada i de les aportacions rebudes en els períodes d’informació pública. En les edificacions rurals preexistents, com ara bordes i altres edificacions rurals que, pel seu valor patrimonial, mereixen ser preservades, es pot admetre, mitjançant la figura d’un pla especial que inventariï aquestes edificacions i assigni els usos i els condicionants pertinents, la implantació o la represa d’activitats rústiques, d’usos d’equipament turístic rural o d’elaboració i comercialització de productes artesanals o similars, però no usos residencials.

El PDU PS regula, per als areals i per als subtipus de sòl de protecció preventiva que defineix, el grau de compatibilitat o incompatibilitat de les actuacions possibles dins dels usos generals admesos per la legislació urbanística vigent..

5.3.3 Sistema d’assentaments

El PDU PS estableix directrius i determinacions que concreten les estratègies de desenvolupament urbanístic proposades pel PTP APiA per a cada nucli i àrea especialitzada. Es descriuen en els subapartats següents.

5.3.3.1 Determinacions específiques per als nuclis de Sort i Rialp

Per al nucli de Sort, atesa l’estratègia de creixement potenciat que el PTP APiA li assigna, determina mantenir un mínim de sòl per a extensió urbana del 100% respecte a l’àrea urbana existent, per la qual cosa es proposa mantenir la classificació de sòl urbanitzable dels sectors vigents, i augmentar l’edificabilitat i densitat dels sectors per tal d’optimitzar el seu consum de sòl.

Per al nucli de Rialp, atesa l’afectació per risc d’inundacions sobre bona part dels sectors urbanitzables encara no desenvolupats, s’insta a unificar els dos sectors de sòl urbanitzable situats al sud del nucli (SUI-6a, SUI-6b) situant les edificacions a ponent de la carretera i alliberant per a sòls públics destinats a equipaments i espais lliures els situats a llevant, i a modificar l’ordenació dels tres sectors de sòl urbanitzable situats al nord del municipi (SUI-1 P2, SUI-1B, SUI-P1) per tal d’aconseguir la construcció de part del passeig del riu i del Parc territorial de ribera.



5.3.3.2 Gradualitat i continuïtat en el desenvolupament urbanístic d’extensió

El PDU PS estableix determinacions per garantir la gradualitat i continuïtat en el desenvolupament urbanístic d’extensió. En aquells nuclis en què el planejament aprovat prevegi extensions superiors a les que resultarien de l’aplicació de les condicions de l’estratègia de desenvolupament urbanístic establerta pel PTP APiA, el sòl d’extensió en execució no sobrepassarà en cap moment la superfície equivalent que correspon al 50% del sòl urbà consolidat o urbanitzat del nucli en el moment de l’aprovació del PDU PS. No es podran desenvolupar sectors o polígons que no estiguin en continuïtat amb el sòl consolidat o urbanitzat del nucli o àrea urbana. Aquestes directrius, però, no s’aplicaran quan l’extensió estigui motivada per la implantació d’un equipament d’interès públic o un establiment hoteler correctament integrat.

5.3.3.3 Adaptació a les estratègies de desenvolupament fixades pel PTP APiA

El PDU PS recomana que els municipis amb nuclis que presenten desajustos significatius respecte les precisions del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (Alt Àneu, Espot, Lladorre, Vall de Cardós, Tírvia) adaptin llur planejament urbanístic general a les estratègies de desenvolupament fixades pel PTP APiA i a les determinacions del PDU PS.

5.3.3.4 Directrius i determinacions en sòl urbà

Consolidació i rehabilitació

S’estableix aquesta directriu per aquells nuclis que considera necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica de la comarca, sota el principi del desenvolupament urbanístic sostenible. Per a aquests nuclis es mantenen els objectius, condicions d’ordenació, edificació, ús i gestió que fixa el planejament general municipal respectiu. El Pla subjecta a les determinacions d’aquest article la totalitat de nuclis per als que el PTP APiA fixa l’estratègia de millora i compleció, a més dels nuclis sense estratègia fixada següents: Baix Pallars (Balestui, Bresca, Capestany, Enseu, Mentui, Useu), Farrera (Alendo, Glorieta, Mallolís)

Per aquells nuclis que, en el moment de la redacció del PDU PS, no tenen delimitat el seu règim de sòl, es determina la necessitat que el planejament municipal fixi el límit del seu sòl urbà (directriu de sòl urbà a delimitar). S'assenyala aquesta determinació, en concret, per als



nuclis següents: Alins (Norís i Tor), Baix Pallars (Baén, Balestui, Bresca, Bretui, Capestany, Enseu, Mentui, Montcortès, Pujol, Sellu, Useu, Peramea i Gerri de la Sal), Esterri de Cardós (Arròs de Cardós, Benante i Ginestarre), Farrera (Alendo, Burg, Farrera, Glorieta, Mallolís i Montesclado) i Sort (Altron, la Bastida de Sort, Bernui, Bressui, Enviny, Llarvé, Montardit de Baix, Montardit de Dalt, Pujal i Sorre).

Àmbits subjectes a modificacions

El PDU PS detecta tres àmbits de sòl urbà no consolidat que entren en contradicció amb els

seus objectius i que són:

UA 1 Isil (València d’Àneu): s'estableix mantenir la classificació de sòl urbà i modificar les qualificacions a sistemes d’espais lliures i equipaments compatibles amb les condicions d’inundabilitat de l’àmbit.

Central elèctrica (Llavorsí): s'estableix mantenir la classificació de sòl urbà, reduir la superfície destinada a serveis tècnics i introduir sistemes d’espais lliures i equipaments propers al riu.

Super Espot (Espot): s'estableix reduir l’àmbit classificat com a sòl urbà, reduir l’edificabilitat de l’àmbit, i modificar l’ús majoritari de residencial a hoteler.

Sòl urbà a redefinir.

Per aquells nuclis que el PDU PS considera que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat s’estableix que el planejament municipal ajusti la delimitació de sòl urbà i els sòls lliures d’edificació s’incorporin a l’areal del seu entorn. S'assenyala aquesta determinació, en concret, per als nuclis següents: La Guingueta d’Àneu (Berrós Jussà, Burgo, Cerbi, Escart, Estaron, Gavàs, Jou, Llavorre i Unarre), Soriguera (Arcalís, Escós, Estac, Malmercat i Saverneda) i Espot (Súper Espot).

Recuperació de nuclis.

El PDU PS identifica aquells nuclis que, en el moment de la seva redacció, es troben deshabitats i que considera que la seva recuperació seria positiva per a la consolidació de la xarxa de nuclis del Pallars Sobirà. Per a ells es possibilita la recuperació mitjançant la delimitació d’un àmbit que incorpori la totalitat del nucli i fixi els deures dels propietaris del



sòl inclòs. Són els següents: Alt Àneu (Àrreu), Baix Pallars (Ancs, Buseu, Peracalç, Sant Sebastià de Buseu, Solduga i Espluga), La Guingueta d’Àneu (Berrós Sobirà i Dorve), Soriguera (Freixe) i Sort (Castellviny).

Determinacions sobre les edificacions.

El PDU PS incorpora la Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu, així com les fitxes de paràmetres d’aplicació dels nuclis dels seus municipis, que han de regular les edificacions en sòl urbà. Aquesta normativa es concep com una guia metodològica a tenir en compte en la redacció dels planejaments municipals.

5.3.3.5 Directrius i determinacions en sòl urbanitzable

Sòl urbanitzable a mantenir

EL PDU PS estableix aquesta estratègia per a aquests sectors pels quals es poden mantenir

els objectius, condicions d’ordenació, edificació, ús i gestió que fixa el planejament general

municipal respectiu. Per al seu desenvolupament, però, hauran de justificar que es

compleixen les condicions de gradualitat i continuïtat establertes (vegeu apartat 5.3.3.2).

Sòl urbanitzable subjecte a modificacions.

El PDU PS identifica els sectors de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat a modificar i estableix directrius i condicions específiques per al seu desenvolupament. Aquestes determinacions s’han d’incorporar al planejament urbanístic general i/o derivat, i han de ser observades per aquests, sense perjudici de llur immediata aplicació, d’acord amb la Disposició transitòria Primera. Són, concretament, els que es presenten a la Taula 5.1.



Taula 5.1. Sòl urbanitzable subjecte a modificacions

Municipi Nucli Ord Núm Ús Nom sector

Sort Sort 5 PP5 Industrial La Gissera

Llessui 6 Residencial SAU Llessui

Rialp Roni 19 SUI2P1 Residencial Roni 1

Roni 20 SUI2P2 Residencial Roni 2

Llavorsí Llavorsí 39 SAU 1 Residencial SAU Llavorsí

Per al de Sort s’estableix mantenir la classificació de sòl urbanitzable i modificar l’ús reservant-lo per a la localització d’aquelles infraestructures ambientals d’abast comarcal previstes en el Pla de Millora Ambiental del Pallars Sobirà, atenent a la proximitat de la Planta de Transferència de residus.

Per al de Llessui, s’estableix la necessitat de delimitar l’areal del nucli, reduir l’àmbit classificat com a sòl urbanitzable al 50% de l’actual i modificar l’ús del sector urbanitzable a hoteler. Es limitarà el sostre a un màxim de 15.000 m², per tal de garantir una bona integració dels nous edificis amb el nucli i l’areal, i el planejament parcial inclourà un estudi paisatgístic que garanteixi la bona inserció de les noves edificacions i la urbanització en el paisatge.

Per al dei, s’estableix la necessitat de delimitar l’areal del nucli, reduir l’àmbit classificat com a sòl urbanitzable al 50% de l’actual i modificar l’ús del sector urbanitzable a hoteler. Es limitarà el sostre a un màxim de 15.000 m², per tal de garantir una bona integració dels nous edificis amb el nucli i l’areal, i el planejament parcial inclourà un estudi paisatgístic que garanteixi la bona inserció de les noves edificacions i la urbanització en el paisatge.

Per al de Llavorsí, s’estableix la necessitat de mantenir la classificació de sòl urbanitzable, modificar l’ús del sector urbanitzable a hoteler i limitar el sostre a un màxim de 7.500 m², per tal de garantir una bona integració dels nous edificis amb el nucli i l’areal. El planejament parcial inclourà un estudi paisatgístic que garanteixi la bona inserció de les noves edificacions i la urbanització en el paisatge.



Sòl urbanitzable a desclassificar

El PDU PS identifica el sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat a desclassificar i que el planejament general urbanístic municipal ha de classificar com a sòl no urbanitzable, qualificar com a sistema d’espais oberts i integrar al tipus de sòl immediat definit per aquest Pla. Aquestes determinacions s’han d’incorporar al planejament urbanístic general i/o derivat, i han de ser observades per aquests, sense perjudici de llur immediata aplicació, d’acord amb la Disposició transitòria Primera d’aquesta Normativa. Són, concretament, els següents sectors:

Municipi Nucli Ord Núm Ús Nom sector Sort Seurí 7 SAU 1 Residencial SAU Seurí 1 Seurí 8 SAU 2 Residencial SAU Seurí 2 Seurí 9 SAU 3 Residencial SAU Seurí 3 Rialp Beraní 10 SUI2P1 Residencial Beraní 1 Beraní 11 SUI2P2 Residencial Beraní 2 Caregue 12 SUI2P1 Residencial Caregue 1 Caregue 13 SUI2P2 Residencial Caregue 2 Escàs 14 SUI2P2 Residencial Escàs Rialp 17 SUI3 Residencial Baürsos Rodés 18 SUI2P1 Residencial Rodés Surp 21 SUI2P2 Residencial Surp Surp 22 SUI2P2 Residencial Surp Rialp 23 SUI4 Residencial Sant Miquel

5.3.3.6 Directrius i determinacions en sòl no urbanitzable

Edificacions rurals. Inventari de bordes i Catàleg d’habitatges rurals

El PDU PS identifica en els seus plànols d’ordenació les edificacions rurals, els habitatges

rurals i els petits nuclis o pobles de muntanya que no han estat considerats com a sòl urbà

per cap tipus de planejament anterior al PDU PS i proposa estratègies diferents segons el

tipus de nucli: la recuperació de nuclis deshabitats, les edificacions rurals susceptibles de

ser incloses a l’inventari i els habitatges rurals que haurien de formar part del catàleg

específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació.

5.3.3.7 Sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal

D’acord amb l’article 5.4 del PTP APiA, el PDU PS proposa i reconeix sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal.



El Pla estableix de forma indicativa els emplaçaments següents:

Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu): nou sector

La Bastida de Sort (Sort): nou sector

Salancons (Sort): ampliació d’un sector ja existent.

Rialp Nord (Rialp): nou sector

Ribera de Cardós (Vall de Cardós): reconeixement d’un sector ja existent.

Les actuacions d’implantació d’aquestes àrees d’activitat econòmica es concretaran en els instruments d’ordenació urbanística que siguin necessaris en funció de les condicions del sòl que hagi de ser objecte de l’actuació. En tant que les actuacions comprendran sòl de protecció territorial o sòl de protecció preventiva estratègic hauran de seguir el procediment que estableix l’article 1.14 del PTP APiA.

5.3.3.8 Activitats extractives: Canteres i Llosseres.

El PDU PS determina la necessitat de potenciar aquelles canteres i lloseres que,

històricament, han subministrat els materials tradicionals que han conformat el variat

paisatge dels nuclis del Pallars Sobirà.

Així mateix, determina per aquelles àrees d’extracció d’àrids o terres situades en punts

estratègics del territori (propers a la xarxa de mobilitat principal o a la xarxa de senders i

camins rurals) que, un cop finalitzin la seva activitat, el seu programa de restauració ha de

contemplar l’adequació d’un espai suficient per a localitzar una de les esplanades de servei

del sistema d’equipaments territorials.

El PDU PS identifica els àmbits d’activitat extractiva a potenciar i aquells subjectes a

adequar.

5.3.3.9 Àmbits urbanístics de projecte específic.

El PDU PS proposa dos àmbits urbanístics de projecte específic: les Vernedes de Sort i la plana d’Esterri (Pla de Salito – Pla de Santa Maria). Per a cadascun estableix la necessitat



de la tramitació d’un pla especial per al seu desenvolupament, i en defineix els objectius i els criteris generals d’ordenació.

La plana d’Esterri (Pla de Salito – Pla de Santa Maria)

La delimitació de l’àmbit respondrà a la previsió de localitzar futurs equipaments territorials en un espai que reuneixi suficients condicions d’idoneïtat paisatgística i accessibilitat. El nou traçat de la carretera C-28 entre Esterri i València d’Àneu i la conversió de l’actual tram d’accés a Esterri en travessia urbana, defineix un espai en transformació apte per a aquesta operació.

L’objectiu és possibilitar la implantació, en una part d’aquest sòl de protecció preventiva estratègic, d’una dotació territorial (esportiu-privat) i un equipament territorial (pista poliesportiva i camp de futbol).

Dins de l’àmbit del pla especial no s’admetrà l’ús residencial. Caldrà garantir que les actuacions que es plantegin en aquest àmbit no alterin, de forma significativa, la qualitat i distribució de l’hàbitat de prats de dall amb fromental, atès el seu gran interès natural i es tindrà en compte, específicament, la immediata proximitat a l’ENPE de la Torrassa (Parc Natural de l’Alt Pirineu, xarxa Natura 2000).

Les Vernedes de Sort

La delimitació de l’àmbit respondrà a la previsió de localitzar futurs equipaments territorials en un espai que reuneixi suficients condicions d’idoneïtat paisatgística i accessibilitat. El nou traçat de la carretera N-260 entre Ribera de Montardit i el nou accés a Sort per llevant, defineix un espai en transformació apte per a aquesta operació.

L’objectiu és possibilitar la implantació, en una part d’aquest sòl de protecció territorial, d’una dotació territorial (esportiu-privat) i un equipament territorial (camp d’atletisme), per tal de respondre a les mancances i/o necessitats dels municipis de la ribera de Sort.

Condicions d’ordenació, d’edificació i ús: Dins de l’àmbit del pla especial no s’admetrà l’ús residencial. Caldrà garantir que les actuacions que es plantegin en aquest àmbit no alterin, de forma significativa, la qualitat i distribució de l’hàbitat de prats de dall amb fromental, atès el seu gran interès natural.



5.3.4 Sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials

El PDU PS concreta l’ordenació dels equipaments existents, previstos o proposats. Així mateix, proposa l’establiment de les reserves necessàries per a les noves implantacions i les seves condicions d’implantació i accessibilitat

5.3.4.1 Dotacions territorials

En cadascun dels àmbits de cooperació municipal establerts pel PDU PS, i d’acord amb l’article 2.16 del PTP APiA, serà possible l’establiment, a iniciativa privada, local o de la Generalitat de Catalunya, de fins a dos polaritats turístiques de promoció supramunicipal obligada, no residencials.

Així mateix, a l’entorn de les làmines d’aigua dels embassaments, podran establir-se, mitjançant pla especial únic del conjunt de l’entorn de cada làmina d’aigua, i sempre que sigui compatible amb l’ordenació d’usos de la normativa especifica de l’ENPE, equipaments turístics que permetin la seva posada en valor. Es donarà prioritat a la ubicació en els sòls de protecció preventiva si bé s’acceptarà, de forma justificada, la utilització de sòls de protecció territorial o especial. En qualsevol cas, caldrà obtenir l’autorització específica per part de l’organisme de conca, sent l’expedient instruït per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Esportius privats

El PDU PS contempla la possibilitat de la implantació d’àrees esportives privades mitjançant l’aprovació definitiva d’un pla especial. La ubicació d’aquestes dotacions territorials podrà materialitzar-se en els sòls de protecció preventiva ordinaris o en els sòls de protecció preventiva estratègics. Excepcionalment, podrà materialitzar-se en sòls de protecció territorial, sempre que sigui compatible amb l’ordenació d’usos de la normativa específica de l’ENPE.

La implantació d’una nova àrea esportiva privada es considerà com a polaritat turística supramunicipal i haurà d’estar d’acord amb el que estableix el PTP APiA en el seu article 2.16. No podrà portar associada la implantació de noves trames residencials inconnexes dels nuclis urbans existents sinó, únicament, infraestructures de promoció turística. Així mateix, haurà de contemplar la cessió de sòl per a equipaments de titularitat pública en un percentatge no inferior al 10% de l’àmbit total d’implantació.

Hotels

El PDU PS aposta per reforçar una estructura turística no fonamentada en la segona residència i contempla nòduls hotelers en tots els municipis de la geografia pallaresa.



El PDU PS manté la determinació del PTP APiA que els municipis que revisin el seu planejament general urbanístic han de qualificar sòl per a ús hoteler o equipament turístic d’una superfície igual o superior a una hectàrea i afegeix, com a condició prèvia al desenvolupament urbanístic d’algun dels sectors de sòl urbanitzable, l’obligació de modificar el seu ús de residencial a hoteler en el percentatge que es fixa en les condicions de desenvolupament.

Refugis

El PDU PS identifica als plànols els refugis de muntanya i considera la possibilitat de reconversió d’algunes de les edificacions rurals per a usos de refugi o equipament turístic rural.

Àrees d’acampada

El PDU PS proposa la creació de tres àrees d’acampada autoritzada, estables: al Pla de Boet, al Pla de la Palanca i al Pla de Boavi, n’estableix característiques mínimes i contempla la necessitat de què aquestes àrees garanteixin la seva bona adequació al territori que ocupen i de resoldre els possibles problemes ambientals que podrien ocasionar.

Càmpings

El PDU PS identifica, localitza i classifica els càmpings existents en tres grups, en funció de la seva compatibilitat d’ús amb les zones inundables definides per l’Agència Catalana de l’Aigua i d’acord amb els criteris establerts en la normativa urbanística vigent:

Càmpings compatibles totalment

Càmpings compatibles parcialment

Càmpings incompatibles

Els càmpings existents compatibles parcialment o bé els càmping incompatibles han de situar la zona d’acampada i les zones de serveis fora de les zones inundables moderades o greus. L’ús admès per aquestes zones inundables és el d’espais lliures vinculats a l’establiment o l’activitat. Amb aquesta finalitat, el PDU PS proposa la redacció d’un Programa de càmpings.

Estacions de Muntanya

El PDU PS identifica en els plànols les estacions de muntanya i les delimitacions dels dominis esquiables actuals i les possibilitats d’ampliació que estableix el Pla director de les



estacions de muntanya (PDEM), aprovat pel Govern de la Generalitat el 23 de maig de 2006 (DOG núm. 4669 del 05/07/2006), d’acord amb els objectius adoptats pel període 2006-2011.

La delimitació d'aquests àmbits en el Pla té un caràcter informatiu i no implica el seu reconeixement urbanístic. En aquest sentit s’estarà al que el planejament urbanístic municipal i la planificació sectorial estableixin. Així, la definició d’aquests àmbits no pressuposa l’existència de cap dret o expectativa de caràcter urbanístic addicional als que són propis en funció del règim del sòl vigent en cada cas

Dins dels dominis de les estacions de muntanya s’hi permetran els equipaments i instal·lacions necessàries, d’acord amb la normativa pròpia del tipus de sòl en que es proposin i les condicions i restriccions sectorials que els siguin d’aplicació, per fer efectiu el seu aprofitament. No s’autoritzarà, tanmateix, la construcció d’habitatges.

El PDU PS recull la proposta del PDEM de requerir la redacció d’un pla director per a cada estació de muntanya amb l’objectiu de detallar el conjunt d’actuacions i millores que cal dur a terme. EL PDU PS estableix com a requeriment addicional la redacció d’un Pla ambiental de l’estació, que s’haurà de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental i altres mesures addicionals en relació al control de l’impacte potencial pel consum d’aigua.

5.3.4.2 Serveis territorials

Esplanades de serveis

El Pla reconeix com a serveis territorials una sèrie d’àrees ubicades en punts claus del seu àmbit, amb un gran potencial de divulgació del territori per estar properes a l’inici de vies verdes, senders paisatgístics o senders patrimonials i les anomena esplanades de serveis. Les esplanades de serveis hauran d’estar dotades amb aparcament, punts de recollida de residus i plafons amb informació territorial.

Àrees d’estada-miradors

El PDU PS reconeix com a serveis territorials una sèrie d’àrees d’estada situades en punts característics del territori des dels que es pot gaudir lliurement de la naturalesa.

Les àrees d’estada estaran localitzades i descrites en els plafons informatius de les esplanades de serveis i hauran d’estar dotades de contenidors de recollida de residus adequats a cada lloc, per tal d’evitar l’impacte visual que generen.



Punts d’accés al riu

Els punts d’accés al riu estan vinculats amb el Parc territorial de ribera. Són esplanades de petita o mitjana superfície contigües al riu, ben comunicades amb la xarxa viària principal mitjançant un camí o una pista, i on l’accés al riu per practicar-hi qualsevol activitat és molt franc.

Els punts d’accés al riu hauran d’estar localitzats i descrits en els plafons informatius de les esplanades de serveis i ben senyalitzats des de la via principal més pròxima. Hauran d’estar dotats d’àrees d’aparcament i de contenidors de recollida de residus adequats a cada lloc, per tal d’evitar l’impacte visual que generen, i un panell que expliqui quines activitats són les idònies en aquest punt i aconselli de com practicar-les amb la màxima seguretat.

Equipaments aparcaments

El Pla proposa l’habilitació d’àrees d’aparcament en els punts on es preveu una gran afluència de visitants per a la utilització de les estacions de muntanya o altres dotacions territorials. Aquests aparcaments han de tenir capacitat suficient per absorbir la quantitat de cotxes que arriben en les èpoques de màxima afluència. En altres èpoques de l’any poden ser utilitzats com a equipaments territorials.

Els equipaments - aparcaments hauran d’estar dotats amb punts de recollida de residus (containers degudament col·locats per evitar l’impacte visual) i un panell on hi hagi informació dels altres serveis territorials. També han de garantir l’ordre d’aparcament dintre de l’esplanada i l’ordre en els accessos, per tal evitar els possibles col·lapses tant en l’entrada com en la sortida. Cal dir que alguns d’aquests aparcaments ja existeixen i d’altres ja estaven previstos amb anterioritat a l’elaboració del Pla i aquest els recull.

5.3.5 Sistema d’infraestructures territorials

El sistema d’infraestructures territorials està format per aquell conjunt d’elements d’interès general que són fonamentals per assegurar el desenvolupament i funcionament del conjunt del territori, donada la seva important contribució a l’hora d’assolir els objectius del planejament referents a la mobilitat i a l’abastament de serveis.

El PDU PS estableix les determinacions generals dels sistemes d’infraestructures territorials sense perjudici del que estableixi, de forma més específica, la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que els afectin.



5.3.5.1 Infraestructures territorials de la mobilitat viària

El PDU PS estima necessàries les següents actuacions de millora de les infraestructures de la mobilitat viària bàsica:

D’entre les que preveia el PTP APiA, recull les següents:

Condicionament, eixamplament i millora del traçat de la carretera C-28 del final de la variant dels Avets (pk 56+840) a la cruïlla de Son.

Condicionament de la carretera N-240 a les rampes del coll del Cantó, en la mesura del topogràficament possible.

Gerri de la Sal: variant de la N-260, a ponent del nucli i mitjançant túnel.

Túnel de la Bonaigua: El Pla referma la necessitat d’efectuar un estudi previ de viabilitat d’aquesta infraestructura cabdal, pel que fa a l’àmbit local, per reforçar la mobilitat entre el Pallars i l’Aran per la carretera C-28.

Llavorsí: proposta del nou traçat de variant de la carretera C-13, en túnel.

Respecte a les previsions del PTP APiA, ajusta i modifica el traçat de les següents:

Variant d’Esterri i València d’Àneu, a ponent dels nuclis, des del pk 157+535 de la carretera C-13 a la cruïlla de Son (pk 62+945 de la carretera C-28). Concreta la traça, segons projecte de la DG de Carreteres i surt més al nord del nucli de València.

La Guingueta d’Àneu: variant de la carretera C-13, a ponent del nucli, enganxada a la muntanya. Proposa correcció de traçat, desplaçant-la més a ponent.

Rialp: proposta del nou traçat de la variant de la C-13, a ponent del nucli, en túnel i viaducte. Concreta la traça, corregint accés nord.

Sort: proposta del nou traçat de la variant de la N-260, mitjançant un viaducte i un túnel. Es proposa un nou traçat més ampli en la zona sud que permet un viaducte menor i de menor impacte paisatgístic i, alhora, mantenir la integritat de les Vernedes. L’accés nord es planteja més proper al nucli, creuant el riu de forma gairebé perpendicular, sense passar per damunt del càmping.

Finalment, assenyala una nova infraestructura d’interès comarcal:

Nou accés a Tírvia: mitjançant un nou pont i un traçat que discorre per la solana fins a la carretera C-13.

D’acord amb la previsió del Pla Comarcal de Muntanya i els estudis inicials de la Direcció General de Carreteres, es proposa la creació d’un nou accés al nucli, mitjançant un nou pont



i un traçat que discorri per la solana fins a la carretera general, amb l’objectiu de resoldre definitivament els problemes d’esllavissades i gelades que afecten el primer tram del traçat actual de la carretera i que generen problemes importants de seguretat. La possible modificació i condicionament del traçat existent (ampliació, eliminació de corbes etc) no es considera, a priori, adequat atès els forts pendents que resultarien a la via i la no solució dels problemes de seguretat actuals. En tot cas, el Pla estableix que l’accés proposat té un caràcter indicatiu i que haurà de ser contemplat entre les diferents alternatives de traçat incloses en el document del planejament sectorial corresponent.

Les característiques específiques d’aquestes actuacions seran precisades en els plans sectorials i projectes de traçat que elaborin les administracions competents, d’acord amb la legislació aplicable i amb les determinacions que estableix el PDU PS. El planejament urbanístic general que comprengui trams viaris previstos pel Pla encara no executats, o sense projecte de traçat, definirà les reserves de sòl necessàries per a la seva construcció. Així mateix, el planejament urbanístic general i, en el seu cas, els plans especials urbanístics precisaran les condicions d’inserció de la via en l’entorn territorial i urbà.

Conseqüentment amb el punt anterior, el Pla proposa la transformació de les travessies urbanes en passeig urbà, una vegada siguin alleugerides del trànsit absorbit per les noves variants.

El Pla defineix en els seus plànols d’ordenació i en la Memòria de l’ordenació les reserves de sòl necessàries per al traçat de les variants dels nuclis. La representació gràfica d’aquests traçats té un caràcter indicatiu, ajustable en els projectes sectorials que han de ser redactats amb posterioritat. Malgrat això, la solució de traçat proposada per a cadascun dels trams ha de ser contemplada entre les diferents alternatives de traçat incloses en el document del planejament sectorial corresponent.

El PDU PS estableix criteris per al condicionament i millora de les vies integrades i de les pistes de muntanya del Pallars Sobirà.

El PDU PS estableix diverses mesures per a maximitzar i recuperar la permeabilitat biològica de les infraestructures territorials lineals.

5.3.5.2 Infraestructures territorials de la mobilitat ferroviària

El PDU PS proposa l’estudi del perllongament del traçat ferroviari des de La Pobla de Segur

(Pallars Jussà) fins a Sort i fins a l’aeroport de La Seu d’Urgell. Aquest perllongament



afavoriria la dinamització global de la comarca i convertiria Sort en un nucli clau,

intercanviador modal.

5.3.5.3 Infraestructures de la mobilitat aeroportuària

El PDU PS reconeix les instal·lacions heliportuàries existents i defineix les connexions a la

intermodalitat del transport aeroportuari. Així mateix, recomana ampliar el nombre

d’helisuperfícies, relacionades amb les instal·lacions dels parcs de bombers.

5.3.5.4 Infraestructures de serveis

El PDU PS estableix condicions per a les infraestructures territorials per a la minimització del seu impacte ambiental i paisatgístic.

Infraestructures de serveis d’abastament d’aigua.

Determina, d’acord amb el Pla d’abastament i distribució d’aigua en alta de Catalunya, efectuat per l’Agència Catalana de l’Aigua l’abril de 2005, les actuacions bàsiques per pal·liar les mancances detectades.

Infraestructures de serveis de sanejament.

Determina, d’acord amb el Pla de sanejament de l’Agència Catalana de l’Aigua (PSARU 2005), les actuacions bàsiques per pal·liar les mancances detectades. Per a la resta de nuclis estableix directrius per a resoldre la depuració de les seves aigües negres mitjançant: la utilització de sistemes biològics, preferentment de filtres verds, o la utilització de línies de tractament que suposin un consum energètic i una producció de fangs mínima quan es tracti de conjunts d’edificacions situades en sòl rural. Quan no sigui possible cap dels dos supòsits anteriors, s’optarà per la depuració mitjançant foses sèptiques.

Infraestructures de serveis energètics.

Prioritzar la utilització d’energies alternatives, tant en les noves implantacions com en la substitució de les actuals.

Infraestructures ecoambientals.

Recomanació que tots els nuclis del Pallars Sobirà tinguin, a la seva entrada, un punt verd, amb bona accessibilitat, on es centralitzi la recollida de les diferents fraccions de la brossa.



Aquest punt verd haurà de servir, si l’espai ho permet, d’aparcament i de punt d’informació de la xarxa patrimonial i del paisatge.

Infraestructures de telecomunicacions.

Garantir l’accés de qualitat a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, tal i com ja preveu el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008.

5.3.6 Xarxa patrimonial i del paisatge

El PDU PS estableix la Xarxa Patrimonial i del Paisatge formada pel conjunt d’elements arquitectònics patrimonials i els conjunts urbanístics que formen la base històrica del Pallars Sobirà, el sistema d’espais constituïts pels seus entorns de protecció, els senders o recorreguts, i els espais visuals de connexió que els relacionen, així com del patrimoni natural, amb la diversitat d’ecosistemes i els valors geològics, florístics i faunístics com a elements a considerar i protegir.

El PDU PS estableix com a fonamental la catalogació dels elements o edificacions que, per llur especial interès històric, tradicional i/o paisatgístic cal preservar o recuperar en el marc dels plans d’ordenació urbanística municipal i d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català, que defineix les mesures generals a aplicar en tots aquells edificis i béns que requereixin un cert grau de protecció, i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de Protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. Amb aquesta finalitat incorpora, com a document annex, un Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge del Pallars Sobirà que, sense ser exhaustiu, vol servir de referent als futurs catàlegs de béns a protegir que han de formar part dels plans urbanístics municipals i establir directrius sobre els criteris de catalogació i sobre el seu contingut documental.

Els tipus d’elements del territori inclosos al Pre-catàleg i identificats en els plànols d’ordenació , són les següents:

Béns Culturals del Patrimoni Català.

Elements o conjunts declarats BCIN.

Elements o conjunts declarats BCIL.

Elements patrimonials culturals.

Elements o conjunts patrimonials.



Xarxa d’equipaments del patrimoni cultural.

Itineraris patrimonials.

Elements naturals de valor patrimonial.

Per tal de definir les estratègies i polítiques d’ordenació, intervenció i gestió de la Xarxa del Patrimoni i Paisatge, el PDU PS proposa tot un seguit de normes i mesures de gestió.

5.3.7 Àmbits de cooperació municipal

El PTP APiA delimita àmbits plurimunicipals que considera idonis per a l’establiment de fórmules de cooperació en les matèries pròpies del desenvolupament territorial.

D’acord amb el PTP APiA, el PDU PS proposa àmbits com a suggeriments de cooperació intermunicipal que poden facilitar un desenvolupament més articulat i satisfactori del territori. Concretament defineix l’àmbit de Sort (afegeix el municipi del Baix Pallars) i l’àmbit d’Alt Àneu.

5.3.8 Programes per l’ordenació territorial

EL PDU PS proposa la redacció d’un seguit de programes per aquelles temàtiques que cal afrontar, amb treball transversal entre les institucions implicades, i que justifiquen el seu tractament específic i diferit més enllà de l’abast i competència del PDU PS:

Sistema d’espais oberts

Programa Comunals

Programa Inuncat aplicat a les lleres del territori comarcal

Programa d’espais agraris tallafoc

Programa Senders, Vies verdes i BTT

Pla de camins

Programa Camins ramaders

Pla d’usos i activitats de les làmines d’aigua



Pla de protecció del medi agroambiental i de suport a les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals

Programa de foment de la custòdia del territori

Sistema d’assentaments

Pla de rehabilitació de nuclis

Programa per la recuperació de nuclis

Programa Banc de Patrimoni públic de sòl i edificacions

Sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials

Programa Allotjament turístic i de lleure de muntanya

Pla director de càmpings

Programa d’àrees d’acampada

Programa d’equipaments d’interpretació del patrimoni natural

Sistema d’infraestructures territorials

Programa de condicionament i millora de carreteres

Programa de reconversió de les travesseres urbanes en passeig

Programa de millora d’accés als nuclis

Programa Línies elèctriques

Programa Esquí

Xarxa patrimonial i del paisatge

Programa Patrimoni i paisatge

Programes d’informació i seguiment del Pla

Creació, si s’escau, de l’Oficina de gestió del Pla director urbanístic.

Programa de seguiment ambiental del Pla



5.3.9 Agenda per al desenvolupament territorial

L’Agenda Territorial és un document memoràndum de temes d’interès en l’ordenació

territorial que no es poden abordar des del planejament territorial o urbanístic, i que

tanmateix tenen una transcendència important per al bon funcionament del territori,

l’eficiència i el desenvolupament econòmic i social, la sostenibilitat ambiental, i la producció

cultural. Es centra en aquelles disposicions que no vénen regulades per la legislació

urbanística i/o territorial.

Aquest document estructura els programes de treball per canalitzar els esforços públics i

privats per a la millora de les condicions en el territori i recull les preocupacions, demandes,

interessos, i propostes manifestades per les persones del territori en les sessions de

participació pública del PDU PS, i també en les al·legacions al PTP APiA. Per tal d’iniciar

l’agenda es proposen els següents programes de treball:

1. Ordenació de forests; gestió forestal sostenible.

2. Agro-paisatge; gestió del territori protegit a través de l’agricultura.

3. Xarxa de transport; gestió de la mobilitat i transport públic comarcal.

4. Turisme, patrimoni i medi ambient; gestió del turisme comarcal.

5. Treball, activitats econòmiques, i sectors empresarials; foment del desenvolupament

econòmic.

6. Pla director d’infraestructures i d’ordenació ambiental de telecomunicació i de les

instal·lacions de radiocomunicació.



5.4 Síntesi de les actuacions que estableix el Pla

El PDU PS incorpora directament gran part de les propostes del PTP APiA, tant a nivell d’estratègia, com de propostes concretes d’ordenació i de regulació, les quals concreta i aborda a una escala de major detall. El PTP APiA ha estat sotmès a avaluació ambiental i, per tant, les estratègies i propostes que el PDU PS recull directament del PTP APiA no han de ser objecte novament d’avaluació.

Així mateix, en determinats aspectes sectorials, el PDU PS ha optat per plasmar en un mateix instrument de planificació, i a una mateixa escala, el que els diversos plans sectorials vigents estableixen per a la comarca i, per tant, la component propositiva del Pla, en alguns aspectes no va més enllà que la que estableix la planificació actualment vigent, i per tant, la incidència del PDU PS en aquests aspectes és neutra o nul·la i no requereix ser avaluada.

A mode de resum de la descripció del Pla que s’ha realitzat anteriorment i amb l’objectiu de mostrar de forma sintètica i clara quin és l’abast de les propostes del PDU PS, més enllà del que ja estableix la planificació territorial i sectorial vigent, es presenta a continuació el llistat de les principals propostes significatives del Pla que posteriorment seran objecte d’avaluació.

Sistema d’espais oberts.

Ajustament i ampliació del sòl de protecció especial (Superfície total: 114.839 ha)

Ajustament i ampliació del sòl de protecció territorial. Distinció de dues subcategories de sòl de protecció territorial:

D’interès paisatgístic i /o agrícola (Superfície total: 1.941 ha)

De potencial interès estratègic (Superfície total: 2.025 ha)

Definició i delimitació de sòl de protecció preventiva estratègic (Superfície total: 157 ha)

Definició, delimitació i regulació dels Areals (Superfície total: 1.743 ha)

Definició, delimitació i regulació del Parc territorial de ribera (Superfície total: 2.860 ha)



La Taula 5.2 i la Figura 5.1 mostren una comparativa de superfícies dels espais dels diferents sistemes entre el PDU PS i el PTP ApiA.

Taula 5.2. Comparativa de superfícies dels diferents sistemes entre el PDU PS i el PTP APiA

PDU PS PTP APiA

Superfície

(ha) Superfície

(ha)

Sistema d'espais oberts


Sòl de valor natural i connexió 19.157



Sòl de valor natural i de connexió 33.938

Sòl inclòs en PEIN o Xarxa Natura 2000 95.682

Sòl inclòs en PEIN o Xarxa Natura 2000 80.149

Total Sòl de protecció especial 114.839

Total Sòl de protecció especial 114.087

Sòl de protecció territorial

Sòl de protecció territorial pel seu agri i paisat 1.941

Sòl de protecció territorial valor estratègic 2.025

Total Sòl de protecció territorial 3.966

Total Sòl de protecció territorial 2.149

Sòl de protecció preventiva

Sòl de protecció preventiva estratègic 157

Sòl de protecció preventiva ordinari 18.130

Total Sòl de protecció preventiva 18.288

Total Sòl de protecció preventiva 20.771

Total Sistema d'espais oberts 137.092

Total Sistema d'espais oberts 137.007

Sistema d'assentaments Sòl urbà

Sòl urbà a delimitar 41

Sistema d'assentaments Assentaments

Canvi d'ús / Reforma urbana 49

Sòl urbà a redefinir 63

Creixement endògen 108

Sòl urbà existent inalterable 226

Creixement Mitjà 34

Total Sòl urbà 331 Creixement Moderat 64

Sòl urbanitzable

Sòl urbanitzable a desclassificar 75

Creixement Potenciat 77



PDU PS PTP APiA

Sòl urbanitzable a mantenir 46

Estratègia específica de consolidació 34

Sòl urbanitzable a modificar o reduir 11

Millora urbana i compleció 136

Sòl urbanitzable a revisar POUM 42 Altres 69

Sòl urbanitzable aprovat definitivament 36

Total Sòl urbanitzable 210

Total Sistema d'assentaments 541 Total Sistema d'assentaments 571

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del PDU PS i del PTP APiA

CATEGORIES DEL SÒL (HA)

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000

PDU PS

PTP APiA

Sistema d'assentaments 541 571

Sòl de protecció preventiva 18.288 20.771

Sòl de protecció territorial 3.966 2.149

Sòl de valor natural i connexió 19.157 33.938

Sòl inclòs en PEIN o Xarxa Natura 2000 95.682 80.149

PDU PS PTP APiA

Figura 5.1. Comparativa de superfícies dels diferents sistemes entre el PDU PS i el PTP APiA

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del PDU PS i del PTP APiA

Sistema d’assentaments.

Determinacions específiques per al nucli de Sort: atesa l’estratègia de creixement potenciat que el PTP APiA li assigna, determina mantenir un mínim de sòl per a extensió urbana del 100% respecte a l’àrea urbana existent, per la qual cosa es proposa mantenir la classificació de sòl urbanitzable dels sectors vigents, augmentar la seva edificabilitat i densitat dels sectors per tal d’optimitzar el seu consum de sòl.



Determinacions específiques per al nucli de Rialp: atesa l’afectació per risc d’inundacions sobre bona part dels sectors urbanitzables encara no desenvolupats, s’insta a unificar els dos sectors de sòl urbanitzable situats al sud del nucli situant les edificacions a ponent de la carretera i alliberant per a sòls públics destinats a equipaments i espais lliures els situats a llevant, i a modificar l’ordenació dels tres sectors de sòl urbanitzable situats al nord del municipi per tal d’aconseguir la construcció de part del passeig del riu i del Parc territorial de ribera.

Modificacions d’àmbits en sòl urbà: alliberament de sòls inundables, introducció d’equipaments i zones verdes, redefinició de límits i reducció dels creixements discontinus etc.

Redefinició de sòl urbà: el PDU PS estableix aquesta determinació en aquells nuclis que considera que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat. Per tal de donar compliment als objectius del PDU PS, cal que els sòls lliures d’edificació s’incorporin a l’areal del seu entorn,

Incorporació de la Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu.

Modificació de sòl urbanitzable: modificació dels usos, intensitats, gestió i / o ubicació dels sòls lliures d’alguns sectors de sòl urbanitzable sense planejament aprovat.

Desclassificació de sòl urbanitzable: el PDU PS preserva de la seva transformació i desenvolupament urbà terrenys integrats en sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat. Aquests terrenys han de ser classificats pel planejament general urbanístic municipal com a sòl no urbanitzable, i qualificats com a sistema d’espais oberts i s’han d’integrar al tipus de sòl immediat definit pel PDU PS.

Establiment que en aquells nuclis en què el planejament aprovat prevegi una superfície de sòl d’extensió de l’àrea urbana existent superior a les que resultaria de l’aplicació de les condicions de l’estratègia de desenvolupament urbanístic establerta pel PTP APiA, el sòl d’extensió en execució no sobrepassarà, en cap moment, la superfície equivalent al 50% del sòl urbà consolidat o urbanitzat del nucli en el moment de l’aprovació d’aquest Pla director. Recomanació que els municipis amb nuclis que presenten desajustos significatius respecte les precisions del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (Alt Àneu, Espot, Lladorre, Vall de Cardós, Tírvia) adaptin llur planejament urbanístic general a les estratègies de desenvolupament fixades pel PTP APiA i a les determinacions del PDU PS.

Localització d’àrees d’activitat econòmica supramunicipal (sense delimitació)




La Taula 5.3 mostra resumidament el balanç quantitatiu de les determinacions del Pla en el

sistema d’assentaments, per aquells sectors que modifica o desclassifica.



Taula 5.3 Balanç quantitatiu de les determinacions del Pla en el sistema d’assentaments (sectors a modificar o desclassificar).

MUNICIPI NOM SECTOR - ÀMBIT RÈGIM SUPERFÍCIE ÚS SOSTRE RESIDENCIAL HABITATGES SOSTRE ACTIVITATS DIRECTRIU PDU_PS nucli actual futur actual futura reducció actual futur actual futur reducció actuals futurs reducció actual futur nou

ALT ÀNEU Isil UA-1 SUNC SU 2.491 2.491 R E, V 1.246 -1.246 8 -8

LLAVORSÍ Llavorsí SU SU 16.200 16.200 ST ST, E, V

ESPOT Súper-Espot PE Súper Espot SUNC SNU 490.000 245.000 -245.000 R, H R/H 39.437 5.000 -34.437 603 50 -553 16.023 20.000 3.977

art. 65 Àmbits subjectes a modificacions

TOTAL 508.691 263.691 -245.000 40.683 5.000 -35.683 611 50 -561 16.023 20.000 3.977

SORT Sort El Torrentill SUBD 60.654 60.654 R R 9.098 90

Sort El Castell SUBD 34.522 34.522 R R 5.178 51

Sort La Solana SUBD 40.356 40.356 R R 6.053 60

Sort Ampliació Borda del Paisan SUBD 39.933 39.933 R R 5.990 59

art. 58 Determinacions específiques

TOTAL 175.465 175.465 26.320 260

RIALP Rialp SUI6 SUBD 71.373 71.373 R R 9.992 91

Rialp SUI1P3 SUBD 8.800 8.800 R R 2.640 24


Rialp SUI1B SUBD 22.085 22.085 R R 16.847 84


art. 59 Determinacions específiques

TOTAL 131.166 131.166 39.743 292

SORT Sort La Gissera (industrial de Sort) SUBD 72.050 72.050 I ST 54.038 54.038

Llessui SAU Llessui SUBD 59.563 29.782 -29.782 R R/H 26.803 3.000 -23.803 238 30 -208 12.000 12.000

RIALP Roni Roni 1 SUBD 33.163 16.582 -16.582 R R/H 26.530 2.311 -24.219 241 23 -218 9.244 9.244

Roni Roni 2 SUBD 21.574 10.787 -10.787 R R/H 7.910 689 -7.221 72 7 -65 2.756 2.756

LLAVORSÍ Llavorsí SAU 1 Llavorsí SUBD 17.276 17.276 R R/H 6.910 1.500 -5.410 35 15 -20 6.000 6.000

art. 71 Sòl urbanitzable subjecte a modificacions

TOTAL 203.626 146.476 -57.150 68.155 7.500 -60.655 586 75 -511 54.038 84.038 30.000

RIALP Seurí SAU Saurí 1 SUBD SNU 10.002 -10.002 R - 4.501 -4.501 40 -40

Seurí SAU Saurí 2 SUBD SNU 6.468 -6.468 R - 2.911 -2.911 25 -25

art. 72. Sòl urbanitzable a desclassificar

Seurí SAU Saurí 3 SUBD SNU 3.045 -3.045 R - 10 -10



Beraní SUI2P2 SUBD SNU 16.375 -16.375 R - 13.100 -13.100 119 -119

Beraní SUI2P1 SUBD SNU 16.885 -16.885 R - 13.508 -13.508 123 -123

Caregue Caregue SUBD SNU 14.947 -14.947 R - 11.958 -11.958 109 -109

Caregue Caregue SUBD SNU 30.771 -30.771 R - 11.283 -11.283 103 -103

Escàs Escàs SUBD SNU 15.397 -15.397 R - 5.646 -5.646 51 -51

Nucli nova creació els Baürsos SUBD SNU 311.968 -311.968 R - 93.590 -93.590 851 -851

Rodés PERI SUBD SNU 12.691 -12.691 R - 5.611 -5.611 51 -51

Surp SUI2P2 SUBD SNU 14.161 -14.161 R - 11.329 -11.329 103 -103

Surp SUI2P1 SUBD SNU 17.014 -17.014 R - 13.611 -13.611 124 -124

TOTAL Nucli nova creació St.Miquel SUBD SNU 293.752 -293.752 R - 64.625 -64.625 588 -588

TOTAL 1.782.424 716.798 -1.065.626 426.572 12.500 -348.009 4.045 125 -3.368 70.061 104.038 33.977

Font: Pla director urbanístic del Pallars Sobirà. (R: Residencial, E: Equipaments, V: Zones verdes; ST: Sistemes tècnics; H: Hoteler)




Determinació de l’obligatorietat de qualificar, en les revisions del planejament general urbanístic, sòl per a ús hoteler o equipament turístic d’una superfície igual o superior a una hectàrea per municipi. En una sola àrea o bé distribuït en diferents àrees.

Classificació dels càmpings existents en tres grups, en funció de la seva compatibilitat d’ús amb les zones inundables definides per l’Agència Catalana de l’Aigua. Determinació que els càmpings existents compatibles parcialment o bé els càmping incompatibles han de reubicar la zona d’acampada i les zones de serveis fora de les zones inundables moderades o greus. L’ús admès per aquestes zones inundables és el d’espais lliures vinculats a l’establiment o l’activitat.

Localització i delimitació de 3 àrees d’acampada

Definició i localització indicativa de serveis territorials: esplanades de serveis, àrees d’estada – miradors, punts d’accés al riu, equipaments-aparcaments


Proposta de traçats indicatius de variants de carreteres, ajustant o modificant, en alguns casos, la proposta del PTP APiA.

Nou accés a Tírvia, mitjançant un nou pont i un traçat que discorre per la solana fins a la carretera C-13.


Definició, elaboració d’un pre-catàleg i establiment de normes i mesures de gestió per a la seva preservació o recuperació.

Programes i agenda d’ordenació i de desenvolupament territorial

Proposta de programes que hauran de ser redactats per l’organisme o organismes competents en el desenvolupament del Pla. El PDU PS recull la major part dels programes proposats pel PTP APiA. Els programes que constitueixen una proposta novedosa del PDU PS són:










Programa d’informació del Pla


Proposta d’una agenda de temes d’interès en l’ordenació territorial que no es poden abordar des del planejament territorial o urbanístic.

Resta afegir que de forma transversal, al llarg de la normativa del Pla, s’estableixen mesures de protecció del medi i de prevenció dels impactes ambientals que poden ser causats per les determinacions del Pla o per factors externs a ell.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

6.1 Identificació i avaluació d’impactes

En aquest apartat s’identifiquen i avaluen els probables efectes significatius sobre els diferents elements del medi derivats del desenvolupament del Pla.

La identificació, descripció i avaluació dels impactes s’ha realitzat al nivell de detall que permet el grau de definició de les propostes del Pla. Sense entrar en la descripció detallada de tots els impactes potencials derivats de cada actuació, s’ha optat per fer una descripció sintètica de les propostes que poden tenir impacte en cadascun dels àmbits considerats (atenent a l’estructura proposada en el document de referència emès pel DMAH) i una valoració quantitativa –quan la proposta té un nivell de concreció suficient- o qualitativa, de l’impacte global.

Els impactes s’han avaluat segons siguin neutres (en aquells casos en que el PDU no fa propostes que facin augmentar l’impacte considerat), baix (quan hi ha impacte molt poc significatiu), moderat (quan es produeix un impacte però no té la magnitud suficient per considerar-lo significatiu, sobretot tenint en compte el context ambiental i territorial de l’àmbit del Pla) i significatiu (en aquells casos en que es produeix un impacte d’una magnitud que es considera important).


6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

6.1.1 Ocupació de sòl

Caracterització de l'impacte Impacte Descripció Referència

Negatiu / positiu / neutre

Permanent / temporal

Avaluació

Impactes derivats dels nous consums de sòl per a assentaments

No es produeixen nous consums de sòl per a assentaments que no existeixin o no estiguin previstos en el planejament vigent i que superin el creixement determinat pel PTP APiA. El PDU PS proposa redefinir, modificar o reduir, desclassificar, o revisar el planejament urbanístic municipal d'un total de 191 ha de sòl urbà o urbanitzable segons el planejament vigent, incloses àrees especialitzades. En concret, es desclassifiquen un total de 76,3 ha de creixements potencials segons planejament vigent (74,3 ha a Rialp i 2 ha a Sort) i es redueixen 30,2 ha com a resultat de la modificació de diversos sectors (24,5 ha a Espot, 2,7 ha a Rialp, i 3,0 ha a Sort). Atès que el Pla no preveu nous consums de sòl respecte al planejament vigent, l'impacte de nou consum de sòl atribuïble al Pla s'avalua neutre. Cal esmentar que l'únic nucli pel qual l'estratègia i l'extensió màxima de creixement no ve determinada pel PTP APiA és Sort. Per aquest nucli el PDU PS redueix també la superfície de creixement potencial.

I 1 Neutre Neutre

Impactes derivats de nous consums de sòl per noves infraestructures territorials de mobilitat

El Pla preveu una nova infraestructura viària no contemplada en el PTP APIA: el nou accés a Tírvia, d’acord amb la previsió del Pla Comarcal de Muntanya i els estudis inicials de la Direcció General de Carreteres. . Per altra banda, el pla proposa ajustar i modificar el traçat de tres variants previstes en el PTP APIA: - Variant d'Esterri d'Àneu - València d'Àneu: s'ajusta el traçat al projecte que ja està aprovat i en execució i, per tant, l'avaluació estratègica del mateix ja no té sentit. - Variant de la Guingueta d'Àneu: s'allunya del nucli de la Guingueta d'Àneu i de les zones inundables, però s'afecta més superfície de valor agrícola - Variant de Sort: es proposa un nou traçat que allunya la variant del nucli i del riu (permet un viaducte menor i de menor impacte paisatgístic i mantenir la integritat de les vernedes) però que afecta més superfície Cal considerar però, que aquests traçats són indicatius, de manera que podran ser precisats i modificats en els plans sectorials posteriors.

I 2 Negatiu Permanent Moderat

Impactes derivats dels nous sectors d'activitat econòmica supramunicipal

El PDU PS proposa i estableix una localització indicativa per a nous sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal. El Pla no determina la superfície d'aquests nous sectors i, per tant no es pot quantificar l'impacte en relació al consum de sòl.

I 3 Negatiu Permanent Significatiu

Impactes derivats de l'ocupació del sòl per infraestructures territorials de serveis

El Pla no preveu noves infraestructures territorials de serveis no previstes pel planejament sectorial (abastament i sanejament d'aigua, serveis energètics, gestió de residus, i telecomunicacions).

I 4 Neutre Neutre

Impactes derivats El Pla localitza de manera indicativa equipaments






Avaluació

dotacions i serveis territorials existents o previstos i fa propostes indicatives pròpies. L'impacte d'aquestes propostes en quant a consum de sòl no es pot avaluar atès que el Pla no estableix la seva ubicació ni delimitació detalladament sinó que indica una localització indicativa. El pla estableix dues àrees de projecte específic per a possibilitar la implantació d'una dotació esportiva privada i d'un equipament esportiu públic en cadascuna. L'impacte en quant a consum de sòl no es pot avaluar sense conèixer la superfície que es destinarà a les implantacions que es puguin concretar en el futur. En funció del tipus de dotació esportiva que s'implanti el consum de sòl podria ser significatiu.El consum de sòl potencial de major entitat es produiria a la Plana d'Esterri i a les vernedes de Sort. Cal fer notar que el PTP APiA (sotmès a avaluació ambiental) ja estableix la possibilitat que es localitzi alguna infraestructura o equipament d'elevat rendiment turístic ala Ribera de Sort. La proposta per a la plana d'Esterri respon a la directriu del PTP APiA d'establir polaritats turístiques en aquest àmbit, escollit sota criteris de proximitat a un dels nodes principals de la comarca i de dimensió necessària per a poder constituir-se una polaritat turística.

I 5 Negatiu Permanent Moderat de l'ocupació de sòl per a equipaments, dotacions i serveis territorials

El Pla identifica en els plànols d'ordenació les estacions de muntanya i les delimitacions dels dominis esquiables actuals i les possibilitats d’ampliació que estableix el Pla director de les estacions de muntanya (PDEM), aprovat pel Govern de la Generalitat. La delimitació d'aquests àmbits en el Pla té un caràcter informatiu i no implica el seu reconeixement urbanístic. En aquest sentit s’estarà al que el planejament urbanístic municipal i la planificació sectorial estableixin. Així, la definició d’aquests àmbits no pressuposa l’existència de cap dret o expectativa de caràcter urbanístic addicional als que són propis en funció del règim del sòl vigent en cada cas. Per aquest motiu, l'impacte del Pla en aquest sentit s'avalua neutre.

I 6 Neutre Neutre

Impactes derivats d'ocupacions de zones amb risc d'allaus

S'han identificat 4 espais dins el sistema d'assentaments en zones amb risc d'allaus. En total, 1,8 ha repartides en els municipis d'Alins, Lladorre i València d'Àneu.El Pla els identifica i estableix mesures per al planejament urbanístic municipal. L'impacte del Pla es considera neutre en tant que no proposa nous creixements en zones de risc.

I 7 Neutre Neutre

Impactes derivats d'ocupació de zones inundables

S'han identificat diversos espais dins el sistema d'assentaments situats en zones inundables. En total, 69,7 ha repartides en 9 municipis. Atès que el Pla no estableix cap creixement en zona inundable i que modifica i desclassifica alguns sectors per a l'alliberament de sòls inundables (tot i que quantitativament poc significatius en termes globals), l'impacte s'avalua neutre.

I 8 Neutre Neutre



6.1.2 Sobredimensionament de l'habitatge potencial




Avaluació

Conseqüències ambientals de l'increment del nombre d'habitatges

El Pla disminueix en 3.149 el nombre de nous habitatges potencials respecte el planejament vigent. Dels 8.789 nous habitatges admesos pel planejament vigent es passa a 5.640. Cal considerar però que el nombre de nous habitatges previstos pel PTP APIA és de 3.119. Així doncs, el PDU PS no assoleix la reducció de nous habitatges que proposa el PTP APIA i se situa per sobre de les necessitats estimades pel PTP APIA. L'impacte del Pla es considera neutre en tant que no proposa nous creixements que augmentin l'actual sobredimensionament de l'habitatge potencial.

I 9 Neutre Neutre

6.1.3 Conservació de la biodiversitat i patrimoni natural




Avaluació

Afecció als espais d’interès natural identificats, amb protecció sectorial, o protegits pel planejament territorial

- Nou accés a Tírvia: Aquesta nova infraestructura transcorreria quasi íntegrament per sòls identificats de valor natural: Sinclinal de Llavorsí a les valls de Cardós i Farrera (inclòs en l’inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya), i Coma de Burg. Així doncs, és previsible que es produeixin impactes sobre el paisatge i el patrimoni natural - Variants de la Guingueta d’Àneu i de Sort: la nova proposta indicativa no implica afectar noves superfícies de sòls identificats de valor natural - Sectors d’activitat econòmica: els nous sectors d’activitat econòmica proposats no es troben en sòls identificats de valor natural però hi són propers. El de Rialp, a més, s’ubica entre dos trams crítics per a la connectivitat. Així doncs, el desenvolupament d’aquests sectors podria implicar impactes sobre espais d’interès natural. - Àrees de projecte específic: les dues àrees de projecte específic plantejades per a possibilitar la implantació d’una dotació esportiva privada i d’un equipament esportiu públic en cadascuna s’ubiquen fora dels sòls d’interès natural identificats, tot i que hi són propers.

La Figura 6.1 mostra aquestes propostes viàries sobre el mapa de sensibilitat del territori.


Afecció als espais d’interès agrícola

Els principals impactes sobre els espais d’interès agrícola derivats del desenvolupament del PDU PS ó l d i t d l f t ió ió d òl





Negatiu / positiu /


Avaluació

neutre

són els derivats de la fragmentació o ocupació de sòls agrícoles de valor entorn de la Noguera Pallaresa, principalment ocasionats pel desenvolupament de les variants de la Guingueta d’Àneu i de Sort, el desenvolupament dels sectors d’activitat econòmica i de les dues àrees de projecte específic

Impactes sobre la connectivitat ecològica

L’execució del nou accés a Tírvia, els nous sectors d’activitat econòmica i les dues àrees de projecte específic pot ocasionar impactes sobre la connectivitat ecològica

I 12 Negatiu Permanent Baix



Variant d’Esterri d’Àneu – València d’Aneu

Variant de la Guingueta d’Aneu

Nou accés a Tírvia

Variant de Sort

Figura 6.1. Proposta d’infraestructures viàries del PDU PS sobre el mapa de síntesi de la diagnosi ambiental

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts



6.1.4 Matriu territorial

Caracterització de l’impacte Impacte Descripció Referència



Avaluació

Afecció al paisatge de les iniciatives turístiques

L’aposta del PDU PS d’incrementar la superfície destinada a usos hotelers o turístics pot tenir repercussions sobre el paisatge. Aquesta aposta, que ja ve determinada pel PTP APiA, es concreta en la modificació de tres sectors de planejament derivat que passen a ser d’ús residencial a ús majoritàriament hoteler o turístic. Aquests sectors es troben en els nuclis de Llessui, Roni i Llavorsí. La implantació d’una dotació esportiva privada i d’equipaments esportius públics que es proposa a la Plana d’Esterri i a les vernedes de Sort té un impacte potencial sobre el paisatge, tot i que atès que la ubicació és indicativa i que el Pla no defineix una proposta concreta no és possible d’avaluar a escala de PDU.




6.1.5 Cicle de l’aigua




Avaluació

Impactes sobre el sistema hídric

La potenciació de les activitats de lleure i turístiques entorn la Noguera Pallaresa i altres rius de la comarca podria tenir impactes si no es desenvolupen de manera ordenada. La modificació del traçat de la variant de Sort i de la Guingueta d’Àneu pot tenir impactes positius sobre el sistema hídric perquè n’allunya el traçat del riu.


Impactes derivats del consum d’aigua

El fet que el PDU PS redueixi les previsions de creixement en sòl urbà i urbanitzable respecte el planejament vigent implica que la demanda global d’aigua resultant sigui inferior a la prevista si es desenvolupés el planejament actual vigent. La Figura 6.2 mostra una estimació de les previsions de demanda global d’aigua per a usos domèstics, industrials i turístics resultant de desenvolupar del planejament vigent, i el PDU PS. Aquesta estimació s’ha fet amb els mateixos criteris que per a estimar la demanda actual indicada a l’apartat 1.5. Com ja s’ha indicat a l’apartat 1.5, més que problemes de disponibilitat de recursos, a la comarca s’han identificat problemes derivats de la dispersió, la poca capacitat de connexió, i el baix manteniment d’algunes de les xarxes d’abastament. Per altra banda, les actuacions previstes en el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC) per a la comarca no semblen suficients per a absorbir aquests creixements previstos sinó per donar solucions a mancances ja existents. Els nous sectors d’activitat econòmica i les dotacions i equipaments esportius que proposa el Pla generaran un increment de la demanda d’aigua que, donada l’escassa concreció de les propostes no s’ha pogut avaluar.


Impactes derivats de la generació d’aigües residuals

El PDU PS implica una reducció de les previsions de generació d’aigües residuals respecte el planejament vigent. La Figura 6.3 mostra una comparativa d’aquestes estimacions per al conjunt d’usos domèstics, industrials i turístics resultant de desenvolupar el planejament vigent, i el PDU PS. Aquesta estimació s’ha fet amb els mateixos criteris que per a estimar la generació actual indicada a l’apartat 1.5. Les actuacions programades en el Pla de Sanejament de l’Aigües Residuals Urbanes (PSARU) 2005 es limiten a donar solucions a mancances detectades fins a l’actualitat, de manera que no preveuen noves mancances derivades del desenvolupament dels nous creixements. Els nous sectors d’activitat econòmica i les dotacions i equipaments esportius que proposa el Pla generaran un increment de la generació d’aigües residuals que, donada l’escassa concreció de les propostes no s’ha pogut avaluar.




CONSUM POTENCIAL D'AIGUA (Hm3)

0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50

Sòl urbà consolidat

Potencial planejamentvigent

Potencial PDU PS

Figura 6.2. Estimació del consum actual i potencial d’aigua per a usos domèstics, industrials i turístics


GENERACIÓ POTENCIAL D'AIGÜES RESIDUALS (Hm3)

0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00



Potencial PDU PS

Figura 6.3. Estimació de la generació actual i potencial d’aigües residuals domèstiques, industrials i turístiques




6.1.6 Cicle de residus




Avaluació

Impactes derivats de la generació de residus

El PDU PS implica una disminució del potencial de generació de residus domèstics respecte el planejament vigent derivat de la disminució del sostre potencial d’habitants. Malgrat això, les estimacions fetes sobre la generació potencial de residus domèstics indiquen un increment sensible respecte la generació actual (vegeu la figura Figura 6.4). Aquestes estimacions s’han efectuat amb els mateixos criteris indicats a l’apartat 1.5. En aquest punt, i pel que fa a infraestructures, cal destacar que la prognosi del Pla territorial sectorial d’infraestructures (en fase de redacció), per a la comarca dóna una xifra propera als 36.000 habitants en l’horitzó 2012, mentre que el sostre potencial d’habitants del PDU PS s’ha estimat en uns 29.300. Malgrat això cal tenir en compte que, com a conseqüència de l’aposta per a potenciar el sector turístic del PDU PS, l’índex de generació de residus per habitant de dret pot veure’s incrementat sensiblement com a conseqüència dels residus generats pels turistes. Els nous sectors d’activitat econòmica i les dotacions i equipaments esportius que proposa el Pla generaran un increment de la generació de residus que, donada l’escassa concreció de les propostes no s’ha pogut avaluar.


GENERACIÓ POTENCIAL DE RESIDUS DOMÈSTICS (Tones)

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

Actual (2006)

Urbà consolidat

Total planejament vigent(sòl urbà i urbanitzable)

Creixement potencialPDUPS

Figura 6.4. Estimació de la generació actual i potencial de residus domèstics




6.1.7 Cicle de l’energia i atmosfera




Avaluació

Impactes derivats del consum energètic

El consum potencial d’energia resultant del desenvolupament del PDU PS és lleugerament inferior al resultant del desenvolupament del planejament vigent, tot i que sensiblement superior a l’estimació dels consums actuals (vegeu la Figura 6.5). Els nous sectors d’activitat econòmica i les dotacions i equipaments esportius que proposa el Pla generaran un increment de la demanda energètica que, donada l’escassa concreció de les propostes no s’ha pogut avaluar.


Impactes ambientals en l’ambient atmosfèric

Contaminació atmosfèrica: com a resultat de l’increment de consum energètic (I18) i de l’increment previsible de la mobilitat (I22), és de preveure un increment de les emissions de contaminants a l’atmosfera respecte les actuals. Cal considerar però,com s’ha indicat a l’apartat 1.5, que segons els mapes de vulnerabilitat del territori per als diferents contaminants, el Pallars Sobirà presenta vulnerabilitat nul·la.


Contaminació acústica: amb la informació disponible, i a l’escala del PDU PS, no es poden avaluar els impactes sobre la contaminació acústica derivats del desenvolupament del Pla.

I 20 Sense avaluar

Sense avaluar

Sense avaluar

Contaminació lluminosa: la majoria de sòl en sistema d’assentaments (71%) correspon a sòl de protecció moderada envers la contaminació lluminosa, i només un 1% correspon a sòls de protecció màxima. (vegeu la Figura 6.6 i el plànol 28).

Per altra banda, cal tenir en compte que els nous sectors d'activitat econòmica i les dotacions i equipaments esportius que proposa el Pla es desenvolupen, probablement, en zones de protecció alta envers la contaminació lluminosa segons la zonificació actual.

I 21 Negatiu Permanent Baix

CONSUM POTENCIAL D'ENERGIA (TEP)

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000



Potencial PDU PS

Figura 6.5. Estimació del consum actual i potencial d’energia per a usos domèstics, industrials i turístics




SUPERFÍCIES DE PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA DEL SISTEMA D'ASSENTAMENTS (HA)

0 50 100 150 200 250

Sòl urbà existent inalterable

Sòl urbà a delimitar

Sò l urbà a redefinir

Sòl urbanitzable aprovat definitivament

Sòl urbanitzable a mantenir

Sò l urbanitzable a modificar o reduir


Sò l urbanitzable a revisar POUM

Zona E3. Protecció moderada 211,4 3,6 15,1 34,5 41,5 11,0 31,5 35,1

Zona E2. Protecció alta 12,2 37,5 48,0 1,2 4,9 0,2 43,1 6,3

Zona E1. Pro tecció màxima 2,7 0,1 0,0 0,0 0,9

Sòl urbà existent

inalterable

Sòl urbà a delimitar

Sò l urbà a redefinir

Sòl urbanitzable

aprovat

Sò l urbanitzable a

mantenir

Sòl urbanitzable a

modificar o


Sò l urbanitzable a revisar POUM

ZONIFICACIÓ SEGONS LA PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

DEL SISTEMA D'ASSENTAMENTS

1%

28%

71%

Zona E1. ProtecciómàximaZona E2. ProteccióaltaZona E3. Protecciómoderada

Figura 6.6. Zonificació segons la protecció envers la contaminació lluminosa del sistema d’assentaments

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de zonificació envers la contaminació lluminosa, DMAH



6.1.8 Mobilitat




Avaluació

Impactes derivats de la mobilitat

L'increment de població i d'activitats econòmiques comportarà un increment progressiu de la mobilitat si es mantenen les dinàmiques actuals. Els impactes generats per la mobilitat es centren fonamentalment en les emissions acústiques, les emissions de gasos a l'atmosfera i el consum energètic.L'impacte de les emissions acústiques i de les emissions a l'atmosfera han estat ja analitzats.La creació de nous sectors d'activitat econòmica pot generar una major mobilitat a la zona directament relacionada amb l'activitat que s'hi desenvolupi. No obstant això, aquestes mateixes àrees possibilitaran reduir la mobilitat obligada dels habitants dels nuclis que, actualment, han de realitzar llargs desplaçaments residència-treball.




6.2 Mesures preventives, correctores i compensatòries

A continuació es mostra una síntesi de les principals mesures que han estat incorporades en el PDU PS per a prevenir, corregir o compensar els probables efectes significatius derivats del desenvolupament del Pla. Aquestes mesures es consideren adequades i suficients. Atès que formen part, bé de la mateixa proposta de zonificació del territori, bé de l’articulat de la normativa, es consideren viables econòmicament perquè la gran majoria d’elles no impliquen cost econòmic explícit. Pel que fa a les determinacions amb possible cost addicional per als plans derivats, s’entén que aquest cost és assumible en el marc de la definició i desenvolupament dels mateixos plans.

6.2.1 Ocupació de sòl

Impacte Referència Referència Mesura

M 1 La redefinició, modificació o reducció, i desclassificació de sòl urbà o urbanitzable, és una mesura per si mateixa encaminada a prevenir els impactes derivats dels nous consum de sòl previstos pel planejament vigent

Impactes derivats dels nous consums de sòl per a assentaments

I 1

M 2 S'estableixen determinacions de gradualitat i continuïtat en el desenvolupament urbanístic d'extensió i la recomanació d'iniciar el procés de revisió del planejament municipal als 5 municipis que presenten desajustos significatius respecte a les estratègies de creixement del PTP APiA per tal d’adaptar-s’hi: Alt Àneu, Espot, Lladorre, Vall de Cardós, Tírvia.


I 2 M 3 En l'articulat de la normativa s'incorporen determinacions per a minimitzar els impactes de les infraestructures viàries sobre la connectivitat ecològica i sobre els espais de valor agrícola

Impactes derivats dels nous sectors d'activitat econòmica supramunicipal

I 3 M 4 A banda de les mesures que transversalment incideixen en prevenir, reduir, o compensar els possibles impactes, en l'articulat de la normativa s'incorpora la determinació que el planejament derivat tingui en consideració el llibre d'estil per als Sectors d'Activitat Econòmica d'INCASOL

Impactes derivats de l'ocupació del sòl per infraestructures territorials de serveis

I 4 M 5 El Pla no inclou cap mesura específica en aquest àmbit, si bé algunes de les mesures indicades en aquesta taula hi incideixen transversalment

M 6 En l'articulat de la normativa s'incorporen determinacions per a minimitzar els impactes derivats de l'ocupació del sòl dels equipaments i dotacions i serveis territorials: - Requeriment de l'aprovació definitiva d'un pla especial per als nous equipaments esportius privats. - Determinació que la proposta de dominis esquiables no pressuposa l'existència de cap dret o expectativa de caràcter urbanístic addicional als que són propis en funció del règim del sòl vigent en cada cas.

Impactes derivats de l'ocupació de sòl per a equipaments, dotacions i serveis territorials

I 5

M 7 La normativa del Pla inclou mesures per a reduir els impactes associats a les dotacions i serveis territorials.




M 8 La implantació d’una nova dotació esportiva privada es considerà com a polaritat turística supramunicipal i haurà d’estar d’acord amb el que estableix el PTP APiA en els seus articles 2.16 i 1.14. Així mateix, no podrà portar associada la implantació de noves trames residencials inconnexes dels nuclis urbans existents

M 9 La ubicació de les dotacions esportives privades podrà materialitzar-se en els sòls de protecció preventiva ordinària o en els sòls de protecció preventiva estratègica. Només excepcionalment, podrà materialitzar-se en sòls de protecció territorial.

M 10 El Pla proposa la recuperació de zones afectades per extraccions d'àrids per a la ubicació de les esplanades de serveis. Així mateix, les àrees d'estada es proposen, en alguns casos, en àrees existents que actualment no s'utilitzen amb cap finalitat, tals com les àrees que resten entre els nous traçats de les carreteres i les antigues vies.

I 6 M 11 La normativa del Pla inclou mesures per a controlar els impactes associats a les dotacions i serveis territorials i el requeriment de la redacció d'un Pla ambiental de l'estació que s'haurà de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental

M 12 El PDU PS incorpora en els plànols d'ordenació la delimitació dels sòls susceptibles d’estar subjectes a risc d'allaus

Impactes derivats d'ocupacions de zones amb risc d'allaus

I 7

M 13 El Pla estableix que el planejament urbanístic municipal determinarà, en el seu cas, les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l'ordenació

M 14 El PDU PS incorpora en els plànols d'ordenació la delimitació dels sòls susceptibles d’estar subjectes a risc d'inundació

Impactes derivats d'ocupació de zones inundables

I 8

M 15 El Pla determina que el planejament urbanístic municipal delimitarà, amb precisió, les zones de risc i determinarà, en el seu cas, les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l'ordenació

6.2.2 Sobredimensionament de l’habitatge potencial


M 16 S'estableixen determinacions de gradualitat i continuïtat en el desenvolupament urbanístic d'extensió i la recomanació d'iniciar el procés de revisió del planejament municipal als 5 municipis que presenten desajustos significatius respecte a les estratègies de creixement del PTP APiA per tal d’adaptar-s’hi: Alt Àneu, Espot, Lladorre, Vall de Cardós, Tírvia.

Conseqüències ambientals de l'increment del nombre d'habitatges

I 9

M 17 Es defineixen diferents tipologies dins el sistema d’assentaments que incideixen indirectament o directa en la reducció de l’habitatge potencial: Sòl urbà: - Sòl urbà a redefinir Sòl urbanitzable - Sòl urbanitzable a modificar o reduir - Sòl urbanitzable a revisar POUM - Sòl urbanitzable a desclassificar



6.2.3 Conservació de la biodiversitat i patrimoni natural


M 18 S'incrementa la superfície de sòls de protecció especial en 809 ha respecte el PTP APiA (vegeu el plànol 26). Aquest increment és fruit de la incorporació com a sols de protecció especial de nous espais d'interès natural identificats en el procés d'avaluació ambiental, sempre que aquesta incorporació no entrés en contradicció amb la proposta del PTP APiP. Les tipologies d'espais incorporats són: -Espais identificats a l'estudi de base de la XEN que es troben en sòl de protecció preventiva i en contacte amb sòls de protecció especial -Espais d'interès connector en la confluència de la Noguera Pallaresa i la Bonaigua, i entre aquesta confluència i l'espai de la Torrassa, al sud d'Esterri d'Àneu -Hàbitats d'interès comunitari prioritaris en sòls de protecció preventiva i en contacte amb sòls de protecció especial

M 19 (Vegeu mesura M8)

Afecció als espais d'interès natural identificats, amb protecció sectorial, o protegits pel planejament territorial

I 10

M 20 Es delimiten un conjunt d'areals corresponents a prats de dall, horts, marges, arbredes i altres espais entorn dels nuclis que han de restar lliures d’edificació pel seu valor paisatgístic (els areals), i estableix les mesures de planificació i gestió. En total, els areals inclouen 1.743 ha, de les quals el 59% correspon a espais d'interès natural identificats (vegeu la Figura 6.7)

M 21 S'incrementa la superfície de sòls de protecció territorial en 1.817 ha com a resultat de la delimitació com a sòls de protecció territorial pel seu valor agrícola i/o paisatgístic de tots els sòls de valor agrícola situats en sòls de protecció territorial o sòls de protecció preventiva segons el PTP APiA (vegeu el plànol 27)


Afecció als espais d'interès agrícola

I 11

M 23 (Vegeu mesura M20, relativa als areals, Figura 6.7). Un 36% d'aquests espais correspon a sòls de valor agrícola. Vegeu també Plànol 28 i Taula 6.1, de nivell de protecció dels sòls agrícoles.


M 25 Es determina que en el planejament derivat que desenvolupi els sectors d'activitat econòmica i els sectors de projecte específic es vetllarà per a minimitzar l'impacte sobre la connectivitat ecològica i s'inclouran les mesures oportunes per a millorar la permeabilització de la xarxa viària actual en els punts i trams crítics identificats en aquest informe propers a l'àmbit

Impactes sobre la connectivitat ecològica

I 12




DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE DELS AREALS SEGONS EL SEU VALOR IDENTIFICAT EN LA DIAGNOSI

634; 36%

1032; 60%

77; 4%

Espais d'interès agrícolaEspais d'interès natural

Altres espais

Figura 6.7. Distribució de la superfície dels areals segons el seu valor identificat en la diagnosi


Taula 6.1. Nivell de protecció dels sòls de valor agrícola

TIPUS DE SÒL SEGONS PDU PS AREAL SUPERFÍCIE (HA)

En areal 189,1 Sòl de valor natural i connexió

Fora d'areal 1.109,8

En areal 52,6


Sòl inclòs en PEIN o Xarxa Natura 2000 Fora d'areal 534,8

En areal 387,9 Sòl de protecció territorial

Sòl de protecció territorial pel seu agri i paisat Fora d'areal 1.551,4

En areal 0,0


Sòl de protecció preventiva Sòl de protecció preventiva estratègic

Fora d'areal 136,4

En areal 0,3 Sòl urbà a delimitar

Fora d'areal 5,0

En areal 0,0 Sòl urbà

Sòl urbà existent inalterable Fora d'areal 64,0

En areal 2,7 Sòl urbanitzable a desclassificar

Fora d'areal 4,0

Sòl urbanitzable a mantenir Fora d'areal 30,3

En areal 1,2 Sòl urbanitzable a modificar o reduir

Fora d'areal 1,8

En areal 0,0

Sistema d'assentaments

Sòl urbanitzable

Sòl urbanitzable a revisar POUM Fora d'areal 32,8



TIPUS DE SÒL SEGONS PDU PS AREAL SUPERFÍCIE (HA)

En areal 0,0 Sòl urbanitzable aprovat definitivament

Fora d'areal 19,4

Total sòl de valor agrícola 4.123,6

Font: Elaboració pròpia a partir del dictamen preliminar sobre el valor agrícola dels sòls de l’Alt Pirineu i Aran, UdL.

6.2.4 Matriu territorial


M 27 S’exigeix al planejament derivat dels tres sectors en els que es modifica l’ús de residencial a hoteler o turístic, que incorpori un estudi paisatgístic

M 28 S’estableixen mesures per a minimitzar l’impacte paisatgística de les dotacions esportives privades

Afecció al paisatge de les iniciatives turístiques

I 13


6.2.5 Cicle de l’aigua


M 30 Es defineix el Parc territorial de Ribera format pels rius Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós i Noguera de Vallferrrera amb mesures per a fomentar-ne la continuïtat i la millora

M 31 La normativa del Pla inclou determinacions per a minimitzar aquests impactes

M 32 Com a mesura compensatòria, en la normativa del Pla es determina que en cas de trams fluvials degradats, les actuacions urbanístiques en sòls propers a l’àmbit fluvial procuraran integrar en la seva actuació la restauració de la zona.

Impactes sobre el sistema hídric

I 14


M 34 S'estableix la determinació que el planejament urbanístic municipal ha de preveure les infraestructures d'abastament necessàries per a satisfer la demanda d'aigua

Impactes derivats del consum d'aigua

I 15

35 (Vegeu mesura M8)

Impactes derivats de la generació d'aigües residuals

I 16 M 36 S'estableix la determinació que el planejament urbanístic municipal ha de preveure les infraestructures de sanejament necessàries per a depurar les aigües residuals generades



6.2.6 Cicle de residus


M 37 El PDU PS és coherent amb el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus pel que fa a les previsions de generació de residus municipals i no impedeix l’acompliment dels objectius del Pla d’acció per a la gestió de residus municipals de Catalunya 2005-2012 en tant que disminueix el potencial de generació de residus municipals respecte el planejament vigent.

38 El PDU PS recomana destinar una part del sector PP5 la Gissera (a Sort) per a la localització d’aquelles infraestructures ambientals d’abast comarcal previstes en el Pla de Millora Ambiental del Pallars Sobirà.

Impactes derivats de la generació de residus

I 17

M 39 S’incorpora en la normativa del PDU PS el requeriment de vincular qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre residus en la construcció

6.2.7 Cicle de l'energia


Impactes derivats del consum energètic

I 18 M 40 El PDU PS no incideix sobre les infraestructures de serveis energètics, tot i que recull les existents i proposades i determina que per a l'abastament energètic es prioritzarà la utilització d'energies renovables

I 19 M 41 La promoció de les energies renovables (M40) i les mesures per a reduir els impactes de la mobilitat contribueixen a minimitzar els impactes sobre la contaminació atmosfèrica

I 20 M 42 La pròpia llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, determina que les noves infraestructures i activitats que es desenvolupin en l’àmbit de la modificació hauran d’ajustar-se als valors límit d’immissió en funció a la zona de sensibilitat acústica que atorgui el mapa de capacitat acústica del municipi un cop aprovat

Impactes ambientals en

l'ambient atmosfèric

I 21 M 43 Els sectors que el PDU PS desclassifica o modifica corresponen principalment a sòls de protecció alta.

6.2.8 Mobilitat


Impactes derivats de la mobilitat

I 22 M 44 La dispersió d'assentaments a la comarca dificulta poder introduir polítiques de transport col·lectiu de forma efectiva i significativa en termes quantitatius. Malgrat això, el PDU planteja estudiar la possibilitat d'allargar la línia ferroviària Lleida - La Pobla de Segur fins a Sort i fins a l'aeroport de la Seu. El PDU també proposa la posada en marxa de noves línies regulars, l’aprofitament del transport escolar per a la mobilitat no educativa i la introducció de serveis a la demanda en els nuclis més petits. Proposa incentivar els convenis anuals entre el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i altres departaments de la Generalitat de Catalunya per oferir solucions específiques a les necessitats de mobilitat reduïda, a la gent gran i a aquelles que han de desplaçar-se a un centre sanitari. Per altra part proposa incentivar el desenvolupament de les telecomunicacions en el territori, i en concret vol garantir l’accés de qualitat a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, tal i com ja preveu el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008. Així mateix, intentant reduir la mobilitat obligada, crea serveis i equipaments amb major proximitat i afavoreix teixits urbans més mixtos.


INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

7.1 Coherència entre els objectius ambientals del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran les estratègies d’ordenació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà

En aquest apartat és confronten qualitativament i mitjançant una matriu de coherència els objectius ambientals del PTP APiA amb les estratègies d’ordenació en les que es basen les propostes del PDU PS.

Es pot observar que el nivell de coherència és elevat atès que el PDU PS es planteja en alguns casos objectius ambientals que coincideixen amb els del PTP APiA o que els hi són molt propers i que, com no pot ser d’altra manera, el PDU PS fa seus els objectius i les estratègies del planejament territorial que li és d’aplicació.


7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Taula 7.1 Coherència de les estratègies d’ordenació del PDU PS amb els objectius ambientals del PTP APiA.

ESTRATÈGIES PDU PS

OBJECTIUS AMBIENTAL PTP APiA

1. Ampliació sòl de protecció

especial i mesures per a la

connectivitat ecològica.

2. Nova categoria de sòl

de protecció territorial pel seu valor agrícola i/o

paisatgístic

3. Definició i protecció

dels areals

4. Integració dels sòls

subjecte a riscos en

l'ordenació

5. Delimitació i preservació

del Parc territorial de

ribera

6. Xarxa patrimonial i de paisatge

7. Concentració del creixement, mixticitat d'usos, desclassificació de sòl urbà i

reducció del sobredimensionament

d'habitatges.

8. Noves àrees d'activitat econòmica

supramunicipals i potenciació de l'ús

hoteler per a la diversificació de

l'economia.

9. Definició del sistema d'infraestructures i

establiment de mesures i directrius per a pal·liar mancances i reduir els impactes ambientals.

1

Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial.

x x x x x

2 Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

x x x x x x

3

Ser eficients en el consum de sòl, essent el sòl planer de fons de vall especialment escàs dins l’àmbit.

x x x x

4

Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral en tant que gestor principal del territori.

x x x

5 Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva.

x x x

6

Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques.

x x

7 Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals especialment pel

x x x



ESTRATÈGIES PDU PS

OBJECTIUS AMBIENTAL PTP APiA

1. Ampliació sòl de protecció

especial i mesures per a la


2. Nova categoria de sòl

de protecció territorial pel seu valor agrícola i/o

paisatgístic

3. Definició i protecció

dels areals



l'ordenació



ribera

6. Xarxa patrimonial i de paisatge

7. Concentració del creixement, mixticitat d'usos, desclassificació de sòl urbà i

reducció del sobredimensionament

d'habitatges.

8. Noves àrees d'activitat econòmica

supramunicipals i potenciació de l'ús

hoteler per a la diversificació de

l'economia.

9. Definició del sistema d'infraestructures i

establiment de mesures i directrius per a pal·liar mancances i reduir els impactes ambientals.

que fa a inundacions, esllavissades i allaus.

8

Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores d’aigua i que facilitin la prestació de serveis d’abastament i depuració.

x

9

Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua: capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric en general.

x x

10 Frenar el creixement de la mobilitat obligada.

x x

11

Afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

x

12Preparar la regió per mitigar els efectes negatius del canvi climàtic.

x x

13


x x x x



7.2 Verificació i justificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals establerts

La verificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals que es planteja es realitza a dos nivells: a nivell de les estratègies d’ordenació del Pla definides en l’apartat 5.2 i a nivell de propostes concretes (apartat 5.3).

7.2.1 Coherència entre els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla

En aquest apartat és confronten qualitativament i mitjançant una matriu de coherència els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del PDU PS.

Es pot observar que per a tots els objectius hi ha una o més estratègies d’ordenació que hi incideixen de forma coherent. Es fa evident que la major part de les estratègies d’ordenació del Pla van encaminades a assolir els objectius relatius a la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural, a l’optimització de l’ocupació del sòl i al cicle de l’aigua.



Taula 7.2 Coherència entre els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del PDU PS.

OBJECTIUS AMBIENTALS PDU PS

ESTRATÈGIES PDU PS

ÀMBIT

DESCRIPCIÓ PRIORITAT

1. Ampliació sòl de

protecció especial i

mesures per a la


2. Nova categoria de sòl de protecció territorial pel seu valor

agrícola i/o paisatgístic

3. Definició

i protecció

dels areals



l'ordenació



ribera

6. Xarxa patrimonial

i de paisatge

7. Concentració del creixement, mixticitat

d'usos, desclassificació de sòl urbà i reducció

del sobredimensionament

d'habitatges.

8. Nous sectors d'activitat

econòmica d'interès

supramunicipal i potenciació de

l'ús hoteler per a la diversificació de l'economia.

9. Definició del sistema

d'infraestructures i establiment de

mesures i directrius per a

pal·liar mancances i reduir els impactes

ambientals.

1


ALTA x x x x x Conservació de la biodiversitat i patrimoni natural

2

Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

ALTA x x x x x x

Cicle de l’aigua 3


ALTA x x x




ESTRATÈGIES PDU PS

ÀMBIT




mesures per a la




3. Definició

i protecció

dels areals



l'ordenació



ribera


i de paisatge




d'habitatges.









ambientals.

4


ALTA x x

5


BAIXA x

6

Regular els usos i les activitats turístiques i d’aventura permeses als cursos de la xarxa hidrogràfica

BAIXA x




ESTRATÈGIES PDU PS

ÀMBIT




mesures per a la




3. Definició

i protecció

dels areals



l'ordenació



ribera


i de paisatge




d'habitatges.









ambientals.

7


BAIXA x x

8

Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir la seva contribució al canvi climàtic.

BAIXA x x

9 Frenar el creixement de la mobilitat obligada.

MITJANA x x

10Adaptar la regió a les conseqüènciesdel canvi climàtic.

MITJANA x x


11


BAIXA x




ESTRATÈGIES PDU PS

ÀMBIT




mesures per a la




3. Definició

i protecció

dels areals



l'ordenació



ribera


i de paisatge




d'habitatges.









ambientals.

12


ALTA x

13

Ser eficients en el consum de sòl i controlar la pressió urbanística dels fons de vall.

ALTA x x x x

Ocupació de sòl

14


MITJANA x




ESTRATÈGIES PDU PS

ÀMBIT




mesures per a la




3. Definició

i protecció

dels areals



l'ordenació



ribera


i de paisatge




d'habitatges.









ambientals.

15

Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva.

ALTA x x x

16

Prevenir el risc d’erosió, esllavissades i allaus.

BAIXA x x

17

Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, en tant que gestor principal del paisatge.

MITJANA x x x

18


ALTA x x x x Qualitat del paisatge

19

Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics de la comarca.

ALTA x

Formes d’implantació

20 Afavorir les formes

MITJANA x




ESTRATÈGIES PDU PS

ÀMBIT




mesures per a la




3. Definició

i protecció

dels areals



l'ordenació



ribera


i de paisatge




d'habitatges.









ambientals.

urbanística d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos.



BAIXA x



7.2.2 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes del Pla.

En aquest apartat és confronten els objectius ambientals del PDU PS amb les propostes concretes del Pla que hi incideixen de manera rellevant. Atès que en els apartats anteriors ja s’han descrit les propostes del Pla (apartat 5), s’han avaluat els impactes derivats de les mateixes (apartat 6.1) i s’han exposat les mesures preventives i correctores adoptades (apartat 6.2), l’avaluació que aquí es realitza és de caràcter qualitatiu i cal remetre’s als apartats anteriorment citats per tal de trobar la informació detallada de cada proposta, dels seus impactes i de les mesures establertes en relació a les temàtiques de cada objectiu.

Les següents taules mostren, objectiu per objectiu, les principals propostes del Pla que hi incideixen i, d’acord amb l’avaluació d’impactes realitzada en l’apartat 6.1 s’indica si les propostes del Pla hi tenen una incidència positiva o negativa. Cal dir que en alguns casos, la incidència en relació a determinats objectius dependrà de com es concretin les propostes del Pla i que es fa difícil avaluar-les a priori.

Taula 7.3. Coherència entre els objectius ambientals i les propostes del Pla

Objectiu ambiental: 1. Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connectivitat paisatgística i ecològica

Principals propostes que hi incideixen Incidència

Ajustament i ampliació del sòl de protecció especial +

Sòl de protecció territorial d'interès paisatgístic i/o agrícola +

Definició, delimitació i regulació dels areals +

Definició, delimitació i regulació del Parc territorial de ribera +

Previsió i localització indicativa de sectors d’activitat econòmica d'interès supramunicipal -

Nou accés a Tírvia -

Xarxa Patrimonial i del Paisatge (Pre-catàleg) + Objectiu ambiental: 2. Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial









Àmbits urbanístics de projecte específic per a dotacions i equipaments territorials -


Modificació i desclassificació de sòls urbans i urbanitzables + Objectiu ambiental: 3. Prevenir els riscs hidrològics, delimitant les zones inundables, regulant els usos permesos i prohibint les edificacions en zones inundables.


Alliberament de sòls inundables (modificació i desclassificació de sòls urbans i urbanitzables) +

Determinacions per als càmpings situats en zona inundable +

Programa Inuncat aplicat a les lleres del territori comarcal + Objectiu ambiental: 4. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua: capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric en general.




Franja de protecció de la xarxa hidrogràfica +

Traçats indicatius de variants de carreteres (ajustos respecte PTPAPiA) + Objectiu ambiental: 5. Garantir una bona qualitat de l’aigua i prevenir la contaminació, mitjançant la previsió d’equipaments de sanejament d’aigües.


Mesures sobre la gestió del cicle de l’aigua (proveïment i sanejament) +

Infraestructures de serveis de sanejament (d'acord amb PSARU 2005) +

Directrius per a resoldre la depuració de les aigües residuals en els nuclis sense xarxa de sanejament

+

Objectiu ambiental: 6. Regular els usos i les activitats turístiques i d’aventura permeses als cursos de la xarxa hidrogràfica





Objectiu ambiental: 7. Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i reduir el màxim les emissions de substàncies contaminants.


Proposa l’estudi del perllongament del traçat ferroviari des de La Pobla de Segur fins a Sort i fins a l’aeroport de La Seu d’Urgell

+

Propostes per a potenciar el transport públic +

Modificació i desclassificació de sòl urbà i urbanitzable (evitar creixements discontinus, reduir mobilitat)

+

Previsió i localització indicativa de sectors d’activitat econòmica d'interès supramunicipal (reduir mobilitat obligada / noves emissions)

+/-

Objectiu ambiental: 8. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir la seva contribució al canvi climàtic.


Directriu de prioritzar la utilització d’energies renovables tant en les noves implantacions com en la substitució de les actuals.

+

Modificació d’àmbits de sòl urbà i urbanitzable (evitar creixements discontinus, reduir mobilitat) + Objectiu ambiental: 9. Frenar el creixement de la mobilitat obligada.


Concentració dels creixements en un nombre limitat de nodes o de nuclis urbans (PTP APiA) +

Creixement amb mixticitat d’usos i contigus als nuclis urbans existents (PTP APiA) +


+

Determinacions per a augmentar el pes de l’ús hoteler respecte al residencial (reduir mobilitat obligada)

+

Previsió i localització indicativa de sectors d’activitat econòmica d'interès supramunicipal +/- Objectiu ambiental: 10. Adaptar la regió a les conseqüències del canvi climàtic.


Determinacions per a augmentar el pes de l’ús hoteler respecte al residencial (diversificació de l'economia)

+

Previsió i localització indicativa de sectors d’activitat econòmica d'interès supramunicipal (diversificació de l'economia)

+

Àmbits urbanístics de projecte específic per a dotacions i equipaments territorials (no basades en la neu)

+



Objectiu ambiental: 11. Afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic


Concentració dels creixements en un nombre limitat de nodes o de nuclis urbans (PTP APiA)

+


Proposa l’estudi del perllongament del traçat ferroviari des de La Pobla de Segur fins a Sort i fins a l’aeroport de La Seu d’Urgell

+

Propostes per a potenciar el transport públic +


+

Objectiu ambiental: 12. Optimitzar funcionalment els teixits existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals.


Estratègia de sòl urbà a redefinir en els nuclis amb sòl no ajustat al seu perímetre consolidat

+

Es possibilita la recuperació de nuclis deshabitats +

Objectiu ambiental: 13. Ser eficients en el consum de sòl i controlar la pressió urbanística dels fons de vall.



Modificació i desclassificació de sòl urbà i urbanitzable +

Compactació i densificació del nucli de Sort +

Àmbits de cooperació supramunicipal +


Objectiu ambiental: 14. Promoure actuacions urbanístiques supramunicipals concertades entre els municipis, per tal de gestionar territoris compartits i evitar la dispersió d’actuacions en el territori.


Àmbits de cooperació supramunicipal +



Objectiu ambiental: 15. Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva.







Traçats indicatius de variants de carreteres (ajustos respecte PTPAPiA) -

Objectiu ambiental: 16. Prevenir el risc d’erosió, esllavissades i allaus.


Modificació i desclassificació de sòl urbà i urbanitzable (sòls amb pendent superior al 20%)

+

Objectiu ambiental: 17. Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, en tant que gestor principal del paisatge.









+

Objectiu ambiental: 18. Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.









Xarxa Patrimonial i del Paisatge (Pre-catàleg) +



Objectiu ambiental: 19. Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics de la comarca.


Identificació de la Xarxa de senders i camins rurals (Grans recorreguts, els Senders paisatgístics, les Vies verdes i els Camins ramaders)

+

Directrius i determinacions per a una adequada protecció i gestió d’aquesta xarxa +

Objectiu ambiental: 20. Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos.


Concentració dels creixements en un nombre limitat de nodes o de nuclis urbans (PTP APiA)

+


Modificació i desclassificació de sòl urbà i urbanitzable (evitar creixements discontinus) +

Compactació i densificació del nucli de Sort +

Objectiu ambiental: 21. Garantir la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al tractament dels residus urbans.


Reserves per a la localització d’aquelles infraestructures ambientals d’abast comarcal previstes en el Pla de Millora Ambiental del Pallars Sobirà

+

Determinació de la instal·lació de punts de recollida de residus en els serveis territorials +

Recomanació de punt verd a l'entrada de tots els nuclis de la comarca +

Determinacions per al planejament urbanístic municipal +



7.3 Conclusions generals de l’avaluació

A partir de l’anàlisi realitzat en el present Informe de Sostenibilitat Ambiental es pot concloure que en termes globals la contribució del PDU PS és positiva respecte a la situació actual del territori i de la seva evolució previsible que es derivaria del desenvolupament del planejament urbanístic vigent.

En relació amb el sistema d’espais oberts, els punts forts del Pla són, d’una banda, l’ampliació dels espais especialment protegits pel seu valor natural i la protecció d’un major nombre d’espais d’interès per a l’agricultura respecte als que va establir el PTP APiA. Així mateix, el Pla estableix una àmplia regulació del sòl no urbanitzable de protecció preventiva amb una explícita voluntat que els plans d’ordenació urbanística municipal dels municipis inclosos en l’àmbit del PDU PS puguin restar exempts de regular el sistema d’espais oberts. La proposta de xarxa patrimonial i de paisatge és una altra contribució positiva del Pla. Finalment, la definició, protecció i regulació dels areals és una de les apostes més significatives del Pla en relació amb la preservació del paisatge i d’espais agrícoles a l’entorn dels nuclis.

D’acord amb l’estratègia ja establerta pel PTP APiA, la contribució més positiva en relació amb el sistema d’assentaments de la comarca és la modificació, reducció i desclassificació de sectors que no responen als criteris bàsics del desenvolupament urbanístic sostenible (àmbits en sòls inundables, en pendents superiors al 20%, àrees especialitzades residencials de grans dimensions i allunyades dels nuclis històrics, entre d’altres), amb la consegüent reducció de l’actual sobredimensionament de l’habitatge potencial i dels impactes ambientals negatius associats. Així, el PDU PS estableix una reducció del nombre d’habitatges potencial situada a l’entorn del 50% dels habitatges que actualment existeixen a la comarca.

També d’acord amb el PTP APiA, el Pla es proposa potenciar les polaritats urbanes de la comarca per assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i que acostin els serveis al territori, així com fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans. En aquest sentit, el Pla realitza les propostes relacionades amb la diversificació i increment de l’activitat econòmica de la comarca: nous sectors d’activitat industrial d’interès supramunicipal, increment dels usos hotelers als nuclis, àmbits de projecte específic per a la implantació de dotacions esportives-turístiques, dotacions i equipaments territorials, actuacions totes elles que causen o poden causar potencialment impactes negatius significatius des del punt de vista estrictament ambiental. Cal dir que el nivell de concreció de les propostes en el Pla no permet, en alguns d’aquests casos, avaluar l’impacte d’aquestes propostes més enllà de la



consideració d’un impacte potencial de les mateixes. En aquest sentit, en el marc de l’avaluació ambiental del Pla s’han pogut introduir en les propostes i en la normativa del Pla determinacions molt significatives per a la prevenció i/o minimització dels potencials impactes negatius.

Finalment, en relació amb el sistema d’infraestructures per a la mobilitat, les propostes del Pla d’ajust de les variants dels nuclis ja previstes pel PTP APiA tenen impactes negatius en alguns casos, i sobre determinats elements del medi, i positius en d’altres. Com a única proposta de nova infraestructura, el nou accés a Tírvia porta associat un impacte ambiental negatiu significatiu. Els motius que s’exposen per a justificar aquesta infraestructura i la inviabilitat tècnica de resoldre els problemes de l’accés actual es valoren prou importants com per considerar que l’impacte pugui ser assumible sempre que es prenguin les mesures per a minimitzar-lo (en aquest sentit el Pla estableix mesures per a la reducció de l’impacte de les infraestructures sobre la connectivitat i sobre els espais naturals). De nou, atès que la proposta de traçat que estableix el Pla és indicativa, caldrà vetllar perquè l’avaluació d’impacte ambiental i, especialment, la integració paisatgística que es realitzi a nivell de projecte puguin evitar i/o minimitzar els impactes ambientals derivats d’aquesta nova infraestructura.

Resta afegir quins han estat els principals elements que han condicionat el desenvolupament de l’avaluació ambiental del Pla. En aquest sentit, per tal de donar compliment al que s’especificava al document de referència, no ha estat possible l’obtenció dels mapes de contaminació acústica dels municipis de la comarca. Bo i això, es valora que l’impacte de les propostes del Pla en aquest sentit és molt limitat.

Així mateix, cal fer notar que el baix nivell de concreció d’algunes de les propostes del Pla, el fet que moltes d’elles tinguin un caràcter indicatiu i que d’altres corresponguin al reconeixement d’elements ja existents, han dificultat, en alguns casos, el procés d’avaluació ambiental. En aquest sentit, en el procés d’avaluació ambiental s’ha fet un esforç per centrar-se en les propostes pròpies del Pla. Finalment, i en relació amb l’anterior, s’ha fet palès que, en molts casos la distinció entre “proposta” i “mesura” no és senzilla, i en aquest sentit poden haver algunes ambigüitats en l’avaluació.

Malgrat tot l’anterior, a través de l’ISA s’ha fet un esforç important per a sintetitzar i esquematitzar els aspectes essencials de l’avaluació realitzada, amb l’objectiu de facilitar la interpretació ambiental del Pla sense caure en excessives descripcions detallades que podien dificultar la identificació clara d’on són els punts forts i on son els punts febles del Pla.


INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

8.1 Indicadors de seguiment

Aquest capítol de l’informe ambiental proposa alguns indicadors per a fer el seguiment de

l’assoliment dels objectius ambientals del Pla. L’objectiu de fer un seguiment és conèixer

l’evolució d’aquelles tendències que s’han revelat com a més preocupants en l’escenari de

l’alternativa zero, és a dir, les tendències que possiblement s’esdevindrien en absència de

Pla, i que apunten un futur més incert per al medi ambient i la sostenibilitat del Pallars

Sobirà. A continuació s’inclouen els indicadors proposats en format de fitxa per a mesurar

l’evolució del territori en aquells aspectes sobre els que el Pla director té capacitat d’incidir.

La Taula 8.1 mostra el llistat d’indicadors proposats segons l’àmbit temàtic al que pertanyen i

objectiu ambiental amb el que es relacionen.

Taula 8.1 Matriu d’objectius ambientals i indicadors

ÀMBIT OBJECTIU AMBIENTAL PDU PS PRIORITAT INDICADOR

1


ALTA 1 Superfície total ocupada per cada hàbitat d’interès comunitari

2 Fragmentació del territori per infraestructures viàries de la xarxa bàsica

Conservació de la biodiversitat ipatrimoni natural 2 Garantir la permeabilitat ecològica del

conjunt de la matriu territorial. ALTA

3 Intensitat de trànsit a la xarxa bàsica

3


ALTA 4

Superfície destinada a usos dominants de sòls urbans i urbanitzables situats en zones inundables

4


ALTA 5 Superfície artificialitzada dins les zones delimitades com a CUP i sistema hídric

6 Grau de depuració de les aigües residuals urbanes

5


BAIXA

7 Nombre d’equipaments de sanejament d’aigües

Cicle de l’aigua

6 Regular els usos i les activitats turístiques i d’aventura permeses als cursos de la xarxa hidrogràfica

BAIXA 8 Municipis amb regulació d’usos i activitats a l’espai fluvial


8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

ÀMBIT OBJECTIU AMBIENTAL PDU PS PRIORITAT INDICADOR

7


BAIXA 9 Emissió de gasos amb efecte hivernacle per habitant

8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir la seva contribució al canvi climàtic.

BAIXA 10Municipis amb regulació de l’edificació per a promoure l’eficiència energètica

9 Frenar el creixement de la mobilitat obligada. MITJA 11 Nombre de desplaçaments per

mobilitat obligada

10 Adaptar la regió a les conseqüències del canvi climàtic. MITJA 12 Ocupació hotelera estiu/hivern


11


BAIXA 13 Utilització de modes de transport més eficients

12


ALTA 14 Superfície destinada a sòl urbà i nombre de polígons de sòl urbà.

13 Ser eficients en el consum de sòl i controlar la pressió urbanística dels fons de vall.

ALTA 15 Evolució de les cobertes del sòl als fons de vall

14


MITJA 16 Actuacions concertades entre municipis

15 Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva. ALTA 17 Sòl destinat a conreus i pastures

Ocupació de sòl

16 Prevenir el risc d’erosió, esllavissades i allaus. BAIXA 18 Esllavissades i allaus

17 Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, en tant que gestor principal del paisatge.

BAIXA 19 Població dedicada a les activitats agràries

18 Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.

ALTA 20 Superfície de sòl agrícola o pastures en sòl planer

Qualitat del paisatge

19 Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics de la comarca.

ALTA 21 Longitud dels senders rurals i paisatgístics de la comarca

Formes d’implantacióurbanística

20 Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos.

MITJA 22 Superfície destinada a sòl urbà i nombre de polígons de sòl urbà



BAIXA 23 Quantitats de recollida de residus municipals de les diferents fraccions



A continuació s’aporta informació relativa a la caracterització de cada un d’aquests

indicadors:

CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I PATRIMONI NATURAL Objectiu ambiental 1: Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional regional i comarcal i garantir la seva connectivitat paisatgística i ecològica. Indicador 1 Superfície total ocupada per cada hàbitat d’interès comunitari Descripció: Càlcul a partir de la Cartografia d’hàbitats de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge), per verificar que el pla no comporta la desaparició de cap tipologia d’hàbitat d’interès, ni una disminució significativa de la superfície ocupada. Tendència desitjada Manteniment, augment Periodicitat Quinquennal CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I PATRIMONI NATURAL Objectiu ambiental 2 Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial. Indicador 2 Fragmentació del territori per infraestructures viàries de la xarxa bàsica Descripció Càlcul, a partir de mapa topogràfic 1:5000 dels km lineals d’infraestructura en relació als km2 de territori de l’àmbit Tendència desitjada Disminució, manteniment Periodicitat Quinquennal CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I PATRIMONI NATURAL Objectiu ambiental 2 Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial. Indicador 3 Intensitat de trànsit a la xarxa bàsica Descripció Càlcul de la proporció km recorreguts per vehicle-dia / km2 de territori. L’indicador és complementari de l’indicador 2, entenent que IMD majors tenen efecte barrera major per a la fauna. Tendència desitjada Disminució, manteniment. Periodicitat Quinquennal CICLE DE L’AIGUA Objectiu ambiental 3 Prevenir els riscs hidrològics, delimitant les zones inundables i regulant els usos permesos i prohibició d’edificacions en zones inundables. Indicador 4 Superfície destinada a usos dominants de sòls urbans i urbanitzables situats en zones inundables. Descripció Càlcul de les superfícies dels diferents usos de sòl urbà consolidat i urbanitzables que queden inclosos dintre de les zones inundables i que no són compatibles d’acord amb els criteris de l’ACA i del Pla director.



Tendència desitjada Nul·la, disminució. Periodicitat: Quinquennal CICLE DE L’AIGUA Objectiu ambiental 4 Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua: capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric en general Indicador 5 Superfície artificialitzada dins les zones delimitades com a CUP i sistema hídric Descripció Càlcul de les superfícies del sòl urbà consolidat i/o d’usos periurbans que queden incloses dins de les zones delimitades com a CUP i sistema hídric.

Nul·la, disminució. Tendència desitjada;

Periodicitat: Quinquennal CICLE DE L’AIGUA Objectiu ambiental 5 Garantir una bona qualitat d’aigua i prevenir la contaminació, mitjançant la previsió d’equipaments de sanejament d’aigües. Indicador 6 Grau de depuració de les aigües residuals urbanes. Descripció: Percentatge d’aigües residuals urbanes depurades i mesura de l’eficiència en la depuració, a partir de les dades de les pròpies EDAR.

Manteniment, augment. Tendència desitjada:

Periodicitat: Biennal CICLE DE L’AIGUA Objectiu ambiental 5 Garantir una bona qualitat d’aigua i prevenir la contaminació, mitjançant la previsió d’equipaments de sanejament d’aigües. Indicador 7 Nombre d’equipaments de sanejament d’aigües Descripció: Percentatge d’equipaments de sanejament d’aigües construïts i en funcionament respecte als previstos pel PSARU, Pla de sanejament i el Pla director.

Manteniment, augment. Tendència desitjada:

Periodicitat: Biennal CICLE DE L’AIGUA Objectiu ambiental 6 Regular els usos i les activitats turístiques i d’aventura permeses als cursos de la xarxa hidrogràfica. Indicador 8 Municipis amb regulació d’usos i activitats a l’espai fluvial.



Descripció: Nombre de municipis que han aprovat normativa reguladora d’usos i activitats turístiques i d’aventura permeses a l’espai fluvial.

Augment. Tendència desitjada:

Periodicitat: Anual QUALITAT DEL MEDI AMBIENT ATMOSFÈRIC I CANVI CLIMÀTIC Objectiu ambiental 7 Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i reduir el màxim les emissions de substàncies contaminants. Indicador 9 Emissió de gasos amb efecte hivernacle per habitant Descripció: Càlcul de les tones de gasos amb efecte hivernacle per habitant emeses a l’atmosfera, obtingudes a partir dels factors d’emissió de gasos d’efecte hivernacle i de l’energia total consumida.

Disminució, manteniment Tendència desitjada:

Periodicitat: Anual QUALITAT DEL MEDI AMBIENT ATMOSFÈRIC I CANVI CLIMÀTIC Objectiu ambiental 8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reducció de la seva contribució al canvi climàtic. Indicador 10 Municipis amb regulació de l’edificació per a promoure l’eficiència energètica Descripció:

Nombre de municipis amb instruments normatius per a promoure l’estalvi, l’eficiència energètica o la utilització d’energies renovables. Tendència desitjada: Augment Periodicitat: Anual QUALITAT DEL MEDI AMBIENT ATMOSFÈRIC I CANVI CLIMÀTIC Objectiu ambiental 9 Frenar el creixement de la mobilitat obligada Indicador 11 Nombre de desplaçaments per mobilitat obligada Descripció Obtenció, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, del nombre de desplaçaments per mobilitat obligada a la comarca i el nombre de desplaçaments / habitant. Tendència desitjada Disminució Periodicitat Quinquennal QUALITAT DEL MEDI AMBIENT ATMOSFÈRIC I CANVI CLIMÀTIC Objectiu ambiental 10 Adaptar la regió a les conseqüències del canvi climàtic Indicador 12 Ocupació hotelera estiu/ Ocupació hotelera hivern



Descripció: Obtenció, a partir de les dades d’ocupació hotelera, de la relació entre l’ocupació a l’estiu i a l’hivern per tal de valorar si l’economia esdevé més diversa i menys dependent del turisme de neu. Tendència desitjada Augment Periodicitat Anual QUALITAT DEL MEDI AMBIENT ATMOSFÈRIC I CANVI CLIMÀTIC Objectiu ambiental 11 Afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic. Indicador 13 Utilització de modes de transport més eficients Descripció Obtenció, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, del nombre de desplaçaments en transport col·lectiu i transports alternatius al vehicle privat a motor, tant per mobilitat obligada com no obligada, i del percentatges respectius. Tendència desitjada Increment de l’ús del transports alternatius al vehicle privat a motor

Quinquennal Periodicitat

OCUPACIÓ DEL SÒL Objectiu ambiental 12 Optimitzar funcionalment els teixits existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals Indicador 14 Superfície destinada a sòl urbà i nombre de polígons de sòl urbà. Descripció Càlcul, a partir del Mapa d’usos del sòl, de la superfície ocupada per sòl urbà i nombre de polígons de sòl urbà. Tendència desitjada Manteniment o increment de la superfície. Manteniment o reducció del nombre de

polígons. Periodicitat Quinquennal OCUPACIÓ DEL SÒL Objectiu ambiental 13 Ser eficients en el consum de sòl i controlar la pressió urbanística dels fons de vall Indicador 15 Evolució de les cobertes del sòl als fons de vall Descripció Evolució de les cobertes (del satèl·lit Landsat) del sòl planer (menys del 20% de pendent) localitzat en una franja de 250 metres a ambdós costats de la Noguera Pallaresa. Tendència desitjada Seguiment de l’evolució Periodicitat Quinquennal OCUPACIÓ DEL SÒL Objectiu ambiental 14 Promoure actuacions urbanístiques supramunicipals concertades entre els municipis, per tal de gestionar territoris compartits i evitar la dispersió d’actuacions en el territori.



Indicador 16 Actuacions concertades entre municipis Descripció Nombre d’actuacions concertades entre municipis que s’han començat a executar. Tendència desitjada Augment Periodicitat Anual OCUPACIÓ DEL SÒL Objectiu ambiental 15 Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva. Indicador 17 Sòl destinat a conreus i pastures. Descripció Obtenció de la superfície de conreus i pastures a partir del Mapa d’usos del sòl. Tendència desitjada Augment, manteniment Periodicitat Quinquennal OCUPACIÓ DEL SÒL Objectiu ambiental 16 Prevenir el risc d’erosió i esllavissades i allaus. Indicador 18 Esllavissades i allaus Descripció Nombre d’esllavissades i allaus amb danys materials o personals, a partir de les dades des Servei de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya Tendència desitjada; Nul, disminució. Periodicitat: Anual QUALITAT DEL PAISATGE Objectiu ambiental 17 Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, en tant que gestor principal del paisatge. Indicador 19 Població dedicada a les activitats agràries Descripció: Obtenció de la població activa dedicada a les activitats agràries a temps total o parcial, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Tendència desitjada; Augment, manteniment. Periodicitat: Anual QUALITAT DEL PAISATGE Objectiu ambiental 18 Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori. Indicador 20 Superfície de sòl agrícola o pastures en sòl planer



Descripció Obtenció, a partir del Mapa d’usos del sòl, de la superfície de conreus o pastures en sòls de pendent inferior al 20%. Tendència desitjada Manteniment, augment Periodicitat Anual QUALITAT DEL PAISATGE Objectiu ambiental 19 Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics i de la comarca. Indicador 21 Longitud dels senders rurals i paisatgístics de la comarca Descripció Càlcul de la longitud de senders rurals i paisatgístics de la comarca adequats com a tals (senyalització, actuacions de conservació...). Tendència desitjada Manteniment, augment Periodicitat Biennal FORMES D’IMPLANTACIÓ URBANÍSTICA Objectiu ambiental 20 Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos. Indicador 22 Superfície destinada a sòl urbà i nombre de polígons de sòl urbà. Descripció Càlcul, a partir del Mapa d’usos del sòl, de la superfície ocupada per sòl urbà i nombre de polígons de sòl urbà. Tendència desitjada Manteniment o increment de la superfície. Manteniment o reducció del nombre de

polígons. Periodicitat Quinquennal GESTIÓ DE RESIDUS Objectiu ambiental 21 Garantir la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al tractament dels residus urbans. Indicador 23 Quantitats de recollida de residus municipals de les diferents fraccions. Descripció Càlcul, a partir de les dades de l’Agència de Residus de Catalunya Tendència desitjada Increment del percentatge de recollida selectiva de les diferents fraccions.

Disminució de l’índex de generació de residus per habitant (kg/hab/dia) Periodicitat Anual



Per al seguiment del Pla director es tindran en compte, també, els resultats obtinguts del

seguiment ambiental del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran en l’àmbit de la comarca

del Pallars Sobirà, avaluant l’evolució dels indicadors proposats pel Pla territorial que no han

estat inclosos en els indicadors del Pla director.

Taula 8.2 Indicadors de seguiment del PTP de l’Alt Pirineu i Aran.

Embosquinament, naturalització, pèrdua del mosaic camp / prat / bosc i del paisatge rural:

- Evolució de la superfície agrària útil (SAU) del cens agrari.

- Evolució de les cobertes de sòl de conreus i pastures (del satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.

Pressió sobre els corredors de fons de vall:

- Evolució de les cobertes (del satèl·lit Landsat) del sòl planer (menys del 20% de pendent) localitzat en una franja de 250 metres a ambdós costats dels quatre rius principals de l’àmbit: el Segre, les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana i la Garona.

Afectació del canvi climàtic sobre l’economia:

- Dies d’innivació anuals

- Cota mitjana de neu

- Ocupació hotelera estiu/hivern

- Nombre d’ocupats total/ habitatges nous

Consum de sòl i desenvolupament:

- Increment del sòl construït (del satèl·lit Landsat) / increment del nombre d’habitatges

- Població resident / nombre d’habitatges

- Places en habitatge secundari / places hoteleres

- Increment del sòl urbà i urbanitzable / sòl planer (menys del 20% de pendent )

- Intensitat edificatòria (habitatges nous / 1000 habitants)

Fragmentació dels espais oberts:

- Evolució del nombre de polígons del sòl construït (del satèl·lit Landsat)

- km d’infraestructura de mobilitat / km2 de territori

- km vehicle dia / km2 de territori

- km de túnels, viaductes i passos de fauna / km de nou traçat d’infraestructura de mobilitat

Mobilitat

- Repartiment modal

- Autocontenció comarcal

Font: Informe de sostenibilitat ambiental del PTP de l’Alt Pirineu i Aran.



8.2 Periodicitat i moment de verificació del compliment de les mesures adoptades

La pràctica totalitat de les mesures adoptades pel PDU PS formen part del propi disseny del Pla, o bé es tracta de determinacions normatives pels plans derivats. Així doncs el compliment d’aquestes mesures queda garantit pel propi desenvolupament del Pla, i la verificació del seu compliment s’haurà de fer en el marc de la tramitació dels plans i projectes derivats.

Per altra banda, dins els programes per l’ordenació territorial que proposa el PDU PS s’inclou un Programa d’informació on es proposa la creació, si s’escau, de l’Oficina de gestió del Pla director urbanístic. Aquesta oficina serà la responsable del seguiment de les determinacions del Pla i del càlcul dels indicadors proposats. En cas que no es creï, el responsable d’aquest seguiment serà el DPTOP.

8.3 Directrius ambientals per als plans d’ordenació urbanística municipal

Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) dels municipis del Pallars Sobirà hauran d’adequar-se a les previsions del present Pla director.

Alguns aspectes en relació a la diagnosi ambiental del territori i a l’establiment de mesures preventives i correctores dels impactes ambientals negatius que pot generar el planejament urbanístic és més idoni abordar-los a escala de POUM que a escala del Pla director. És per aquest motiu que el Pla director estableix les següents directrius per als POUMs:

En les modificacions i revisions dels plans d’ordenació urbanística municipal de la comarca i en les corresponents avaluacions ambientals haurà de considerar-se especialment:

La delimitació detallada dels espais agraris de valor i la preservació dels mateixos com a espais oberts, amb mesures per evitar el seu embosquinament.

La valoració acurada del sobredimensionament de l’habitatge potencial.



La priorització del creixement mitjançant la rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals en front al creixement en extensió.

La contenció del creixement al llarg de la xarxa viària i, en tot cas, el manteniment d’espais lliures entre nuclis.

La provisió d’usos per activitats econòmiques i terciàries integrades en els teixits urbans.

La localització detallada dels serveis territorials previstos pel Pla director com a instal·lacions bàsiques per a potenciar un adequat ús turístic del territori i l’establiment de les mesures preventives i correctores adequades per a minimitzar el seu impacte ambiental negatiu.

La identificació i delimitació detallada d’espais d’interès natural, cultural o paisatgístic susceptibles de protecció i que no hagin estat considerats en el Pla director.

La identificació i valoració de zones amb problemes significatius de contaminació acústica o lluminosa.

L’encaix de les propostes de creixement urbanístic amb la disponibilitat de recursos i amb els plans sectorials d’abastament d’aigua i d’energia, de sanejament d’aigua i gestió dels residus.

Per altra banda, en la normativa del PDU PS, s’inclouen, entre d’altres, les següents determinacions per al planejament municipal o derivat:

S'exigeix al planejament derivat dels tres sectors en els que es modifica l'ús de residencial a hoteler o turístic, que incorpori un estudi paisatgístic

En l'articulat de la normativa s'incorpora la determinació que el planejament derivat tingui en consideració el llibre d'estil per als Sectors d'Activitat Econòmica d'INCASOL

El planejament derivat que desenvolupi els sectors d'activitat econòmica i els sectors de projecte específic es vetllarà per a minimitzar l’impacte sobre la connectivitat ecològica i es prioritzaran les mesures compensatòries oportunes per a millorar la permeabilització de la xarxa viària actual en els punts i trams crítics identificats en aquest informe propers a l'àmbit

S'estableix la determinació que el planejament urbanístic municipal ha de preveure les infrastructures d'abastament necessàries per a satisfer la demanda d'aigua



S'estableix la determinació que el planejament urbanístic municipal ha de preveure les infrastructures de sanejament necessàries per a depurar les aigües residuals generades

S'incorpora en la normativa del PDU PS el requeriment de vincular qualsevol llicència o altra autorització d'obres al compliment de la normativa sobre residus en la construcció

Per últim, s’afegeixen les següents directrius específiques per als plans d’ordenació urbanística municipal i planejament derivat fixades en l’informe en relació a la proposta per l’aprovació inicial del PDU PS (document complementari al document de referència),:

Sens perjudici del que ha estat expressat anteriorment que pugui resultar aplicable, s’especifica que aquests plans hauran de contemplar, com a mínim, les determinacions següents:

Aigua:

A) Directiva Marc d’Aigua (DMA): El planejament urbanístic s’haurà d’anar adaptant a les disposicions que vagin derivant-se de l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) i, en particular del futur Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

B) Internalització del cost de l’abastament d’aigua: El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la disposició, distribució i garantia del nou abastament derivat del seu desenvolupament. Conseqüentment, els ajuntaments han d’articular, a través del planejament urbanístic municipal, la repercussió del cost global de l’abastament d’aigua a les noves promocions urbanístiques. Aquest cost no es refereix només a la xarxa de distribució sinó a la infraestructura d’abastament en alta que caldrà ampliar per donar servei a l’augment de demanda. Cal tenir en compte que la inversió necessària en infraestructura d’abastament pot preveure’s per sobre d’uns 900 €/habitant.

C) Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC): Caldrà que el PDUPS estableixi que els diferents planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica hauran d’anar adaptant-se a les disposicions que es derivin del futur Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya. Cal tenir en compte, però, que la realització de les actuacions que es proposin no garantiran l’abastament a tot el creixement previst en el PDUPS, sinó que es limita a donar solucions a mancances detectades actualment.

D) Descripció xarxa d’abastament. Balanç d’aigua: El planejament general i derivats de cada municipi caldrà que realitzi:



- Descripció gràfica – escrita de la xarxa d’abastament així com de les noves propostes que plantegi el planejament.

- Valoració de les necessitats d’aigua (volum anual i cabal continu) del nou desenvolupament urbanístic, tenint en compte les dotacions del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre.

- Anàlisis i justificació de la suficiència d’aigua (balanç hídric: aigua que disposa el municipi + aigua reutilitzada - consum actual - pèrdues xarxa ³ consum futur) i de la infraestructura en alta per abastir el nou desenvolupament urbanístic. En cas que aquest anàlisi posi de manifest problemes en l’abastament caldrà adjuntar definició i justificació d’alternatives viables per a solucionar-ho.

E) Xarxes de sanejament separatives: Tal i com s’estableix al Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (Decret 130/2003, de 13 de maig) les xarxes de sanejament de nova construcció hauran de ser separatives (pluvials/residuals). Cal evitar l’arribada d’aigües blanques (pluvials, excedents de reg o procedents del rebaix freàtic) a les depuradores d’aigües residuals, les quals malmeten el funcionament i/o rendiment d’aquestes EDAR’s.

F) Pla de Sanejament de les Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005): Cal tenir present que el PSARU 2005 es un document actiu, susceptible de revisions i actualitzacions, per tant caldrà que els planejament urbanístics de menor escala jeràrquica s’adapti a les disposicions que es derivin d’aquestes actualitzacions. Tanmateix, la realització de les actuacions programades no garantiran el sanejament a tot el creixement previst en el PDUPS, sinó que es limita a donar solucions a mancances detectades actualment

G) Descripció de la xarxa de sanejament. Gestió aigües de sanejament: El planejament general i derivats de cada municipi caldrà que realitzi:

- Descripció gràfica – escrita de la xarxa de sanejament (residuals/pluvials) proposada, amb expressió del punt de connexió amb la xarxa existent o del punt de retorn al medi.

- Manifestar la manera com es gestionaran les aigües pluvials que es recullin en el nou desenvolupament urbanístic, i indicar el punt de retorn d’aquestes al medi. Caldrà justificar si aquest retorn al medi originarà afeccions a tercers (desbordaments), sent necessari en cas afirmatiu l’elaboració de basses de laminació les quals regulin el retorn d’aquestes al medi. Cal tenir present que en cas que es vulguin abocar a una sèquia de rec, serà necessari comptar amb l’autorització de la comunitat de regants corresponent.

- Manifestar la manera com es gestionaran les aigües residuals que es generin en el nou desenvolupament urbanístic.



- Justificació d’adequació al Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i al PSARU 2005

H) Internalització del cost de la depuració de les aigües. Convenis de Sanejament: El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la depuració de les aigües residuals derivades del seu desenvolupament. Conseqüentment, els Ajuntaments han d’articular, a través del planejament urbanístic municipal, la repercussió del cost global del sanejament de les aigües residuals a les noves promocions urbanístiques. Aquest cost no es refereix només a la xarxa de clavegueram en baixa sinó a la infraestructura del sistema de sanejament en alta (depuradora, emissaris, estacions bombejament, etc) que caldrà ampliar per donar servei a l’augment de generació d’aquestes aigües. Així doncs i amb aquesta finalitat, el PSARU 2005, preveu la subscripció de Convenis voluntaris entre les parts (Ajuntament, ACA, promotors i Ens Gestor) mitjançant els quals els promotors dels nous desenvolupaments urbanístics assumeixen el compromís de cofinançar les infrastructures de sanejament a usar.

I) Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials 2003 (PSARI 2003): Qualsevol desenvolupament industrial està subjecte a les determinacions d’aquest Programa. Les noves connexions industrials a les EDAR’s municipals estan limitades a que l’aportació d’aigües industrials en aquestes no superi el 30% del total de la càrrega de disseny. En el cas de no estar en aquest supòsit els nous desenvolupaments industrials hauran de preveure una depuració pròpia de les aigües residuals que generin amb abocament directe/indirecte al DPH. En aquest cas el pla encarregat del desenvolupament industrial haurà de preveure una reserva de sòl per tal d’implantar una EDAR pròpia del sector així com incorporar les previsions d’obra i econòmiques, necessàries per a l’establiment d’aquesta EDAR.

J) Autorització d’abocament i depuració pròpia: Tal i com estableix el Text refós de la Llei d’Aigües i el seu Reglament, per a realitzar qualsevol abocament, directe o indirecte a la llera pública, cal disposar prèviament de la corresponent Autorització d’Abocament d’aigües. Aquesta serà atorgada per la CHEbro, sent l'expedient instruït per l’ACA.

K) Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya: El PDUPS caldrà que estableixi que els diferents planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica hauran d’anar adaptant-se a les disposicions que es derivin d’aquest futur Pla.

L) Planificació d’espais fluvials (PEF): El PDUPS caldrà que estableixi que els diferents planejaments urbanístics de menor escala jeràrquica hauran d’anar adaptant-se a les disposicions que es derivin d’aquests futurs PEF’s. Mentre no s’aprovin els PEF’s s’haurà de tenir en compte en l’ordenació d’usos del sòl del planejament urbanístic la informació que



actualment disposa l’ACA en relació a la delimitació de zones inundables del Pallars Sobirà . Aquests usos hauran de ser compatibles amb el que estableixen els art.5 i art.6 i disposició transitòria primera i segona del nou Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol).

Atenent que els documents abans esmentats no reuneixen la totalitat de les lleres ni tot els àmbits abastats per PDUPS, per a demostrar la compatibilitat entre el regim hidràulic d’alguna d’elles i un ús concret en zones potencialment inundables caldrà redactar un estudi d’inundabilitat. Per a la redacció d’aquest estudi es seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (Agència Catalana de l’Aigua. Març 2003). Destacar que en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000.

Tanmateix, les actuacions derivades sobre espais fluvials hauran de seguir les “Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial”, redactats per l’ACA.

M) Altres disposicions per al planejament urbanístic:

- La previsió explícita dels espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament les aigües pluvials, l’abastament i el subministrament d’aigües, i el seu sanejament.

- La qualificació dels espais a què fa referència el paràgraf anterior com a serveis tècnics inclosos en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme).

- La previsió de sistemes de reutilització i estalvi d’aigua que garanteixin un ús sostenible del recurs, tant a nivell d’urbanització com en l’edificació.

- La definició dels usos en zona fluvial, sistema hídric i zona inundable es farà d’acord amb els articles 5 i 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Directriu de preservació front als riscs d’inundació).

- La consideració dels punts crítics en relació a la hidrologia i la hidràulica. Les obres de pas i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres es determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”, redactat per l’ACA.

- Les determinacions de l’IMPRESS (document d'anàlisi de pressions i impactes i avaluació del risc d'incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya) i



les successives que es vagin derivant de la implantació d’aquesta Directiva, per tal de garantir un bon nivell d’estat ecològic de les masses d’aigua contingudes en l’àmbit del pla.

Ambient atmosfèric:

- Els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori s’utilitzaran com a informació de referència en la redacció del planejament urbanístic (art. 8.1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric). Les determinacions de planejament respectaran les orientacions sobre assignacions d’emissions al territori pel que fa a les previsions de desenvolupament i a les regularitzacions d’usos (art. 8.2 del Decret 322/1987).

- Els instruments de planejament urbanístic han de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides en els mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll (art. 9.7 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica). Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en l’àmbit del pla, basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els mapes estratègics de soroll (art. 23 de la Llei 16/2002).

- La programació de la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acústic i/o ordenances reguladores de la contaminació acústica (art. 21 de la Llei 16/2002), si escau.

- L’ordenació del territori segons la vulnerabilitat a la contaminació lluminosa i la regulació adient per assolir els nivells de brillantor fixats per la Llei 6/2001 i el seu Reglament (Decret 82/2005).

- La previsió de redacció d’ordenances de control de la contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o de plans d’adequació de la il·luminació exterior, si escau.

- La previsió de redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si escau.

Residus:

- La previsió explícita dels espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament la recollida de residus municipals (ubicació i superfície física necessaris per a la recollida selectiva, condicions constructives dels edificis per a la recollida pneumàtica dels



residus, si és el cas, etc.), i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans recollits a l’article 43 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

- Qualificació dels espais a què fa referència el paràgraf anterior com a serveis tècnics inclosos en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme).

- En el supòsit d’existència de terrenys susceptibles d’estar contaminats, es condicionarà l’aprovació de qualsevol actuació urbanística als criteris que estableixi l’Agència de Residus de Catalunya.

- Es vincularà qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre residus en la construcció.


INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI

9. SÍNTESI

L’objectiu principal de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà (en endavant PDU PS o Pla) pugui ser considerat i analitzat des de l’òptica del medi ambient per les autoritats ambientals, els agents socioeconòmics, la gent del territori i qualsevol persona o entitat interessada.

9.1 Contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental

El contingut del document és el següent:

Capítol 1. Es descriuen els aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte del Pla i se’n fa una diagnosi.

Capítol 2: S’identifiquen els objectius, criteris, i obligacions de protecció ambiental aplicables al Pla.

Capítol 3: Es formulen els objectius ambientals del Pla.

Capítol 4. Es descriuen i s’avaluen les alternatives considerades per a l’ordenació global de l’àmbit i es justifica l’elecció de l’alternativa seleccionada.

Capítol 5. Es descriu ambientalment el Pla d’acord amb l’alternativa adoptada.

Capítol 6. S’identifiquen i s’avaluen els probables efectes significatius sobre el medi ambient derivats de les propostes del Pla i s’estableixen mesures preventives, correctores i compensatòries.

Capítol 7. Es realitza una avaluació global del Pla i es justifica el compliment dels objectius ambientals establerts.

Capítol 8. S’estableixen mesures de seguiment i supervisió i determinacions per als plans d’ordenació urbanística municipals i planejament derivat.

Capítol 9. Es realitza una síntesi no tècnica de la informació presentada en els apartats precedents.


9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

9.2 Aspectes ambientals i territorials rellevants de l’àmbit del Pla

Els aspectes ambientals i territorials més rellevants que s’han identificat en l’àmbit del Pla (la comarca del Pallars Sobirà) són els següents:

Element del medi Diagnosi sintètica

Població Envelliment de la població, que tot i la tendència a la recuperació fa necessari diversificar les activitats econòmiques de la comarca per oferir més alternatives a la població autòctona i, en especial, als joves. Evolució del nombre d’habitants amb tendència a l’alça, després d’una època de regressió que va durar fins a finals del segle XX. Previsió a curt termini de manteniment d’aquest creixement i de cert rejoveniment de la població.

Orografia Orografia molt accidentada que provoca que hi hagi poca superfície de terrenys planers i molta superfície de terrenys amb pendents superiors al 20%. Sistema viari i mobilitat de la població condicionats per l’orografia.

Cicle de l’aigua Important xarxa hidrogràfica vertebradora del territori que juga un paper molt important en el cicle de l’aigua dins de Catalunya i capitalitzada per la Noguera Pallaresa com a eix principal. Pressions nul·les sobre les masses d’aigua superficials, tret de la derivació a centrals hidroelèctriques a la Noguera de Vallferrera i Noguera de Tor, Noguera de Cardós i Riu Sta Magdalena. Pressions nul·les o baixes sobre les masses d’aigua subterrànies, tret de l’aplicació de llots de depuradora en agricultura. Diversitat d’hàbitats limnètics important gràcies al gran nombre d’estanys i llacs.

Evolució dels usos del sòl

Activitat antròpica que ha modelat el mosaic del paisatge al llarg de la història. Important cobertura forestal amb funció d’embornal de gasos d’hivernacle. Lleugera tendència a l’increment de la superfície urbanitzada i forestal, en detriment de la de conreus. Pes específic rellevant de les estacions d’esquí, amb tendència i previsió a incrementar-se.

Característiques generals del territori

Dinàmica de l’espai agrari

Activitat agrària centrada en la ramaderia extensiva. Creixent abandonament de les activitats agràries i disminució del nombre d’explotacions, amb els conseqüents canvis importants en el paisatge. Increment del nombre d’unitats ramaderes, que combinat amb la disminució del nombre d’explotacions, suposa un increment important de la mida mitjana d’explotació. Lleuger retrocés de la superfície de pastures després de l’increment que es va produir als anys 80. Superfície de terres llaurades baixa i en recessió.




Espais naturals protegits

Gran diversitat ecològica marcada pels estatges altitudinals. Inclusió del 58% de la superfície de la comarca en espais naturals protegits, inclòs l’únic Parc Nacional de Catalunya (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) i el Parc natural més gran (Parc Natural de l’Alt Pirineu). Comarca que acull reserves naturals parcials per a la llúdriga, l’os bru, i altres especies forestals protegides de Catalunya.

Sòls de protecció especial del PTPAP

El Pallars Sobirà té un 83% se sòl declarat de protecció especial segons el PTPAP, que inclou la totalitat dels ENP (58% de la superfície) i nous espais de valor regional i els connectors ecològics (25% de la superfície).

Hàbitats d’interès comunitari (HIC)

Presència d’hàbitats d’interès comunitari que ocupen el 52% del total de la superfície comarcal. Existència d’HIC prioritaris que suposen més del 13% de la comarca (18.289 ha), amb una representació molt majoritària dels boscos de pi negre sobre substrat calcari. 276,4 ha d’HIC prioritaris situades en sòl de protecció preventiva. En alguns casos, una part important de la superfície de l’hàbitat està en aquesta categoria de sòl (vegetació gipsícola ibèrica, 54%, i vernedes i altres boscos de ribera afins, 25%).

Hàbitats amenaçats Presència de diversos hàbitats amenaçats o probablement amenaçats en el futur situats en sòls de protecció preventiva. Considerant els que tenen més del 10% de la seva superfície total en l’àmbit en aquest tipus de sòl, s’identifiquen 2 hàbitats amenaçats i 3 probablement amenaçats en el futur. En conjunt suposen el 24% del total de la seva superfície a la comarca.

Zones de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya

Presència de 3 zones incloses a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya: cua del pantà de la Torrassa, pantà de Borén i estany de Montcortès.

Espais inclosos en el Conveni RAMSAR relatiu a aiguamolls d’importància com a hàbitat d’aus aquàtiques

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona de protecció inclosos al Conveni de Ramsar.

Espais de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya

Catalogació de 10 espais de la comarca dins l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, 2 d’ells dins la categoria d’Espais d’Interès Geològic reduïts.

Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge

Inclusió de gairebé el 70% de la superfície comarcal en el Catàleg de forest d’utilitat pública, amb propietat majoritària (72%) d’Entitats Locals (béns comunals).

Refugis de fauna salvatge

Comarca sense superfícies declarades com a Refugi de fauna salvatge.

Espais d’interès natural, cultural o paisatgístic

Reserves Nacionals de caça

Existència a la comarca de 2 Reserves, una d’elles la més gran de Catalunya, compartides en cada cas entre 4 comarques.




Espais inclosos en plans de recuperació o de conservació d’espècies amenaçades

Existència d’espais inclosos en plans de recuperació (trencalòs, perdiu blanca) o de conservació (llúdriga) d’espècies amenaçades. Presència d’altres espècies objecte de programes de seguiment, gestió o conservació (sargantana pallaresa, voltor, aufrany, gall fer, mussol pirinenc, ós bru, gat fer). Riscos per a les espècies alpines arrel de la pujada de temperatures associada al canvi climàtic, i per la major presència humana en llocs abans força inaccessibles.

Espais d’interès connector i punts crítics

Identificació en el PTP de diversos connectors al Pallars Sobirà, amb 6 eixos de connexió principal nord-sud (3 fluvials i 3 terrestres), i 7 sistemes de connexió principals est-oest . Definició en el PTP de 16 espais connectors a protegir. Conjunt del territori ben connectat, del que es desprèn no tant la importància de delimitar connectors terrestres, sinó de detectar punts crítics i garantir la connectivitat fluvial. Feblesa de les connexions de l’espai de la xarxa Natura 2000 La Torrassa. Punts crítics localitzats al llarg dels cursos fluvials, al llarg de la xarxa viària i en àrees de creixement urbà i d’implantacions diverses. Sovint corresponen a trams. Funció connectora dels cursos fluvials disminuïda per activitats econòmiques i creixements urbanístics. Funció dels connectors situats al centre de la comarca disminuïda per la presència d’infraestructures.

Espais d’interès agrícola

Escassetat de zones aptes i moderadament aptes per a l’agricultura donada l’orografia abrupta de la comarca.

Espais d’interès paisatgístic

Atractiu paisatgístic i patrimonial del Pallars Sobirà d’important valor ambiental, social i econòmic. Identificació de nombrosos elements i àrees de paisatge singular. Pèrdua gradual d’elements del paisatge rural i del patrimoni arquitectònic rural i eclesiàstic.

Aqüífers protegits Inexistència d’aqüífers protegits a la comarca.

Patrimoni cultural Presència d’un elevat nombre d’elements catalogats com a BCIN o BCIL. Inexistència de jaciments declarats Espai de Protecció Arqueològica (EPA). Catalogació de tres arbres com a arbres monumentals. Extensa xarxa de camins ramaders, que actualment tenen importància com a vies verdes i en la connectivitat del territori.

Altres espais o elements d’interès

No inclusió en el PTP de 15 espais superiors a 4 ha potencialment a incorporar a la Xarxa d’Espais Naturals, d’acord amb els treballs de base. S’identifiquen 3 casos en què un reajustament de límits de l’àmbit inclòs permetria millorar substancialment la funció protectora dels valors naturals de l’espai.

Àrees de risc Risc geològic i d’allaus Notable superfície amb risc d’allaus, que en alguns municipis suposa el 50% del terme municipal.




Risc sísmic Nivell de risc sísmic que implica que tots els municipis de la comarca hagin de disposar d’un Pla d’Actuació Municipal front al risc sísmic.

Risc d’inundacions Risc d’inundacions molt alt o alt en la majoria de municipis de la comarca, que els obliga a redactar Pla d’Actuació Municipal per inundacions, excepte els municipis de Baix Pallars, Soriguera, Tírvia i Esterri d’Àneu (risc moderat) i Farrera (risc baix). Percentatge de superfície de zones inundables inferior al 2%, tret d’Esterri d’Àneu i Tírvia on aquest percentatge se situa entorn el 20% i 6% respectivament. Presència de 51 ha de zones urbanes en sòl urbà.

Risc d’incendis forestals Vulnerabilitat alta o molt alta front al risc d’incendis forestals als municipis d’Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, la Guingueta d’Àneu, Lladorre i Sort, que han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal.

Assentaments residencials

Baix percentatge de sòl urbà i urbanitzable, que no arriba al 0,5% del total de la superfície de la comarca. Baixa densitat de població i gran dispersió de nuclis petits. Baix nombre d’implantacions en sòl no urbanitzable. Intensitat de construcció elevada i pes del sector de la construcció superior al de Catalunya (any 2002). Percentatge de segones residències que gairebé suposa el 50% respecte el total d’habitatges, xifra molt superior a la mitjana catalana. Elevat percentatge de població estacional, amb pic a l’estiu però també amb presència rellevant de visitants durant l’hivern i la resta de l’any.

Model d’ordenació i sostenibilitat

Creixement urbanístic potencial

Creixement residencial de la comarca molt condicionat per la demanda de segones residències. Sobredimensionament de l’habitatge potencial previst en el planejament vigent en relació a les necessitats estimades en el PTAPA. Pressió creixent sobre els corredors fluvials i els escassos espais agrícoles de fons de vall. Existència de tres projectes de teixits residencials aïllats de grans dimensions amb projectes de gestió urbanística i d'urbanització suspesos: Els Baürsos i Sant Miquel (Rialp) en sòl urbanitzable residencial i Súper Espot (Espot). En total aquests sectors sumen 96,5 ha.

Vectors ambientals Aigua Xarxes d’abastament disperses i amb poques capacitats de connexió. Algunes d’aquestes xarxes no tenen control de la qualitat de l’aigua, no reben el manteniment necessari, i no poden fer front a augments de demanda. Episodis d’insuficiència d’abastament d’aigua en les xarxes de distribució d’Esterri d’Àneu, Baix Pallars, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Rialp i Soriguera. Manca de comptadors domiciliaris. Balanç positiu entre els recursos hídrics disponibles i les extraccions. Existència de petits nuclis que encara no tenen resolt el sanejament de les seves aigües residuals.




Energia Presència de nombroses centrals hidroelèctriques en règim especial i ordinari. Existència de zones compatibles per a la implantació de parcs eòlics als municipis de València d’Àneu i Alins.

Residus Índex de generació de residus d’1,57 kg/hab/dia, semblant a la mitjana de Catalunya. Nivells de recollida selectiva del 27%, lleugerament superiors a la mitjana de Catalunya. No s’identifiquen mancances en relació a les infrastructures de gestió de residus existents i previstes.

Atmosfera Vulnerabilitat nul·la per exposició als diferents contaminants en tota la comarca.

Contaminació acústica i lluminosa

Elevat percentatge de superfície comarcal de zones E1, de màxima protecció front a la contaminació lluminosa (70%). Absència de zones E4, de sòl urbà d’us intensiu a la nit.

9.3 Plans i programes relacionats, criteris i obligacions en matèria ambiental

Coneguts els principals aspectes ambientals i territorials, l’informe analitza quins altres plans i programes estan relacionats amb el Pla director i quins són els criteris i legislació ambiental aplicables al Pla. Els principals plans en relació amb el Pla director són el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (en endavant PTP APiA), el Pla director d’estacions de muntanya i el Pla comarcal del Pallars Sobirà.

El Pla director ha d’adequar-se a les directrius establertes per la Secretaria de Planificació Territorial del DPTOP per als plans urbanístics i especialment als objectius ambientals del PTP APiA, la memòria ambiental del qual estableix al seu temps indicacions per a l’avaluació ambiental dels plans directors urbanístics que es formulin en aquest àmbit.



9.4 Objectius ambientals del Pla

Atenent-se als criteris, directrius i a les obligacions jurídiques en matèria ambiental que són aplicables al Pla, l’equip redactor del mateix formula els objectius ambientals del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà. Aquests són:


1 Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connectivitat paisatgística i ecològica. ALTA

2 Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial. ALTA

3 Prevenir els riscs hidrològics, delimitant les zones inundables, regulant els usos permesos i prohibint les edificacions en zones inundables. ALTA

4 Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua: capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric en general. ALTA

5 Garantir una bona qualitat de l’aigua i prevenir la contaminació, mitjançant la previsió d’equipaments de sanejament d’aigües. BAIXA

6 Regular els usos i les activitats turístiques i d’aventura permeses als cursos de la xarxa hidrogràfica BAIXA

7 Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i reduir el màxim les emissions de substàncies contaminants. BAIXA

8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir la seva contribució al canvi climàtic. BAIXA

9 Frenar el creixement de la mobilitat obligada. MITJA

10 Adaptar la regió a les conseqüències del canvi climàtic. MITJANA

11 Afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic BAIXA

12 Optimitzar funcionalment els teixits existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals. ALTA

13 Ser eficients en el consum de sòl i controlar la pressió urbanística dels fons de vall. ALTA

14 Promoure actuacions urbanístiques supramunicipals concertades entre els municipis, per tal de gestionar territoris compartits i evitar la dispersió d’actuacions en el territori. MITJANA

15 Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva. ALTA

16 Prevenir el risc d’erosió, esllavissades i allaus. BAIXA

17 Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, en tant que gestor principal del paisatge. MITJANA

18 Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori. ALTA

19 Promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics de la comarca. ALTA

20 Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos. MITJANA

21 Garantir la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al tractament dels residus urbans. BAIXA



9.5 Alternatives considerades

A l’hora d’exposar les alternatives que es poden plantejar des del Pla cal tenir en compte que el PTP APiA acota extremadament el marge d’actuació, definint l’estratègia de creixement per a cada nucli de la comarca, definint on es pot créixer i en quina dimensió, traçant les reserves per a les principals infraestructures necessàries per al desenvolupament de la comarca, establint estratègies per a la diversificació econòmica, etc.

Així, les opcions estratègiques ja han estat preses a nivell territorial i el PDU PS pot traslladar-les a nivell d’ordenació i regulació a una escala de major detall, tot i que encara a una escala més general que la que permetran els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, en els quals es podran concretar possibles alternatives per desenvolupar el que estableix el PDU PS.

Atenent a les consideracions anteriors i d’acord amb les directrius acordades per la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb posterioritat a l’emissió del document de referència (vegeu Memòria ambiental), les alternatives considerades en el marc de l’avaluació ambiental del Pla han estat les següents:

Alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent

La proposta del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà



9.6 Descripció ambiental del Pla

L’apartat 5 de l’informe inclou la síntesi dels objectius i continguts del Pla director, així com de les propostes d’ordenació per facilitar la seva lectura ambiental.

El Pla director incorpora directament gran part de les propostes del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTP APiA), tant a nivell d’estratègia, com de propostes concretes d’ordenació i de regulació, les quals concreta i aborda a una escala de major detall. El (PTP APiA ha estat sotmès a avaluació ambiental i, per tant, les estratègies i propostes que recull directament d’aquest no han de ser objecte novament d’avaluació.

Així mateix, en determinats aspectes sectorials, el Pla ha optat per plasmar en un mateix instrument de planificació, i a una mateixa escala, el que els diversos plans sectorials vigents estableixen per a la comarca i, per tant, la component propositiva del Pla, en alguns aspectes no va més enllà que la que estableix la planificació actualment vigent, i per tant, la incidència del Pla en aquests aspectes és neutra o nul·la i no requereix ser avaluada. Es presenta a continuació el llistat de les propostes significatives del Pla que posteriorment seran objecte d’avaluació.

Sistema d’espais oberts.

Ajustament i ampliació del sòl de protecció especial (Superfície total: 114.839 ha)

Ajustament i ampliació del sòl de protecció territorial. Distinció de dues subcategories de sòl de protecció territorial:

D’interès paisatgístic i /o agrícola (Superfície total: 1.941 ha)

De potencial interès estratègic (Superfície total: 2.025 ha)

Definició i delimitació de sòl de protecció preventiva estratègic (Superfície total: 157 ha)

Definició, delimitació i regulació dels Areals (Superfície total: 1.743 ha)

Definició, delimitació i regulació del Parc territorial de ribera (Superfície total: 2.860 ha)

Sistema d’assentaments.

Determinacions específiques per al nucli de Sort: atesa l’estratègia de creixement potenciat que el PTP APiA li assigna, determina mantenir un mínim de sòl per a extensió urbana del 100% respecte a l’àrea urbana existent, per la qual cosa es



proposa mantenir la classificació de sòl urbanitzable dels sectors vigents, augmentar la seva edificabilitat i densitat dels sectors per tal d’optimitzar el seu consum de sòl.

Determinacions específiques per al nucli de Rialp: atesa l’afectació per risc d’inundacions sobre bona part dels sectors urbanitzables encara no desenvolupats, s’insta a unificar els dos sectors de sòl urbanitzable situats al sud del nucli situant les edificacions a ponent de la carretera i alliberant per a sòls públics destinats a equipaments i espais lliures els situats a llevant, i a modificar l’ordenació dels tres sectors de sòl urbanitzable situats al nord del municipi per tal d’aconseguir la construcció de part del passeig del riu i del Parc territorial de ribera.

Modificacions d’àmbits en sòl urbà: alliberament de sòls inundables, introducció d’equipaments i zones verdes, redefinició de límits i reducció dels creixements discontinus etc.

Redefinició de sòl urbà: el PDU PS estableix aquesta determinació en aquells nuclis que considera que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat. Per tal de donar compliment als objectius del PDU PS, cal que els sòls lliures d’edificació s’incorporin a l’areal del seu entorn,

Incorporació de la Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu.

Modificació de sòl urbanitzable: modificació dels usos, intensitats, gestió i / o ubicació dels sòls lliures d’alguns sectors de sòl urbanitzable sense planejament aprovat.

Desclassificació de sòl urbanitzable: el PDU PS preserva de la seva transformació i desenvolupament urbà terrenys integrats en sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat. Aquests terrenys han de ser classificats pel planejament general urbanístic municipal com a sòl no urbanitzable, i qualificats com a sistema d’espais oberts i s’han d’integrar al tipus de sòl immediat definit pel PDU PS.

Establiment que en aquells nuclis en què el planejament aprovat prevegi una superfície de sòl d’extensió de l’àrea urbana existent superior a les que resultaria de l’aplicació de l’estratègia establerta pel PTP APiA, el sòl d’extensió en execució no sobrepassarà, en cap moment, la superfície equivalent al 50% del sòl urbà consolidat o urbanitzat del nucli en el moment de l’aprovació d’aquest Pla director. Recomanació que els municipis amb nuclis que presenten desajustos significatius respecte les precisions del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran adaptin llur planejament urbanístic general a les estratègies de desenvolupament fixades pel PTP APiA i a les determinacions del PDU PS.

Localització d’àrees d’activitat econòmica supramunicipal (sense delimitació)




Determinació de l’obligatorietat de qualificar, en les revisions del planejament general urbanístic, sòl per a ús hoteler o equipament turístic d’una superfície igual o superior a una hectàrea per municipi. En una sola àrea o bé distribuït en diferents àrees.

Classificació dels càmpings existents en tres grups, en funció de la seva compatibilitat d’ús amb les zones inundables definides per l’Agència Catalana de l’Aigua. Determinació que els càmpings existents compatibles parcialment o bé els càmping incompatibles han de reubicar la zona d’acampada i les zones de serveis fora de les zones inundables moderades o greus. L’ús admès per aquestes zones inundables és el d’espais lliures vinculats a l’establiment o l’activitat.

Localització i delimitació de 3 àrees d’acampada

Definició i localització indicativa de serveis territorials: esplanades de serveis, àrees d’estada – miradors, punts d’accés al riu, equipaments-aparcaments


Proposta de traçats indicatius de variants de carreteres, ajustant o modificant, en alguns casos, la proposta del PTP APiA.

Nou accés a Tírvia, mitjançant un nou pont i un traçat que discorre per la solana fins a la carretera C-13.


Definició, elaboració d’un pre-catàleg i establiment de normes i mesures de gestió per a la seva preservació o recuperació.



Programes i agenda d’ordenació i de desenvolupament territorial

Proposta de programes que hauran de ser redactats per l’organisme o organismes competents en el desenvolupament del Pla. El PDU PS recull la major part dels programes proposats pel PTP APiA. Els programes que constitueixen una proposta novedosa del PDU PS són:








Programa d’informació del Pla


Proposta d’una agenda de temes d’interès en l’ordenació territorial que no es poden abordar des del planejament territorial o urbanístic.

Resta afegir que de forma transversal, al llarg de la normativa del Pla, s’estableixen mesures de protecció del medi i de prevenció dels impactes ambientals que poden ser causats per les determinacions del Pla o per factors externs a ell.



9.7 Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient i mesures preventives, correctores o compensatòries.

A l’apartat 6.1 s’identifiquen i avaluen els probables efectes significatius sobre els diferents elements del medi derivats del desenvolupament del Pla. Com a criteri general, en aquells àmbits en els que el Pla no fa propostes que suposin un increment de l’impacte que s’avalua, aquest s’ha considerat neutre.

L’avaluació se centra en identificar i avaluar els impactes en relació amb:

L’ocupació del sòl

El sobredimensionament de l’habitatge potencial

La conservació de la biodiversitat i patrimoni natural

La matriu territorial

El cicle de l’aigua

El cicle dels residus

La mobilitat

La següent taula sintetitza el resultat final de l’avaluació dels impactes

Caracterització de l'impacte Impacte



Avaluació

Ocupació del sòl

Impactes derivats dels nous consums de sòl per a assentaments Neutre Neutre


Negatiu Permanent Moderat

Impactes derivats dels nous sectors d'activitat econòmica supramunicipal Negatiu Permanent Significatiu

Impactes derivats de l'ocupació del sòl per infraestructures territorials de serveis Neutre Neutre

Impactes derivats de l'ocupació de sòl per a equipaments, dotacions i serveis territorials Negatiu Permanent Moderat

Impactes derivats d'ocupacions de zones amb risc d'allaus Neutre Neutre

Impactes derivats d'ocupació de zones inundables Neutre Neutre

Sobredimensionament de l’habitatge potencial

Conseqüències ambientals de l'increment del nombre d'habitatges Neutre Neutre



Caracterització de l'impacte

Conservació de la biodiversitat i patrimoni natural

Afecció als espais d’interès natural identificats, amb protecció sectorial, o protegits pel planejament territorial

Negatiu Permanent Significatiu

Afecció als espais d’interès agrícola Negatiu Permanent Significatiu

Impactes sobre la connectivitat ecològica Negatiu Permanent Baix

Matriu territorial-paisatge

Afecció al paisatge de les iniciatives turístiques Negatiu Permanent Moderat

Cicle de l’aigua

Impactes sobre el sistema hídric Negatiu Permanent Moderat

Impactes derivats del consum d’aigua Negatiu Permanent Moderat

Impactes derivats de la generació d’aigües residuals Negatiu Permanent Moderat

Cicle dels residus

Impactes derivats de la generació de residus Negatiu Permanent Moderat

Cicle de l’energia

Impactes derivats del consum energètic Negatiu Permanent Moderat

Impactes en l’ambient atmosfèric

Contaminació atmosfèrica Negatiu Permanent Moderat

Contaminació acústica Sense avaluar

Sense avaluar

Sense avaluar

Contaminació lluminosa Negatiu Permanent Baix

Mobilitat

Impactes derivats de la mobilitat Negatiu Permanent Moderat

Cal dir que el Pla incorpora un seguit de mesures per a prevenir, corregir o compensar els probables efectes significatius avaluats anteriorment (exposades en l’apartat 6.2 de l’informe). Aquestes mesures es consideren adequades i suficients per reduir la magnitud dels potencials impactes detectats. Atès que formen part, bé de la mateixa proposta de zonificació del territori, bé de l’articulat de la normativa, es consideren viables econòmicament perquè la gran majoria d’elles no impliquen cost econòmic explícit.



9.8 Avaluació global del Pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts

En l’apartat 7 es realitza l’avaluació global del Pla i de la coherència entre la proposta del Pla i els objectius ambientals del mateix.

Aquesta avaluació es realitza a nivell d’objectius i estratègies d’ordenació, en primer terme, i a un nivell de major detall, en base a les propostes concretes del Pla, en segon terme. Així mateix, s’avalua i es comprova, també, la coherència existent entre les estratègies d’ordenació del pla director amb els objectius del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.

A nivell estratègic es fa palès que per a tots els objectius ambientals del Pla hi ha una o més estratègies d’ordenació que hi incideixen de forma coherent. Es fa evident que la major part de les estratègies d’ordenació del Pla van encaminades a assolir els objectius relatius a la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural, a l’optimització de l’ocupació del sòl i al cicle de l’aigua.

A nivell de propostes concretes es fa palès que la major part de propostes del Pla comporten un impacte positiu, tot i que n’hi ha que generaran impactes ambientals negatius.

Com a conclusió global de la idoneïtat ambiental del Pla es pot concloure que en termes globals la contribució del PDU PS és positiva respecte a la situació actual del territori i de la seva evolució previsible que es derivaria del desenvolupament del planejament urbanístic vigent.

En relació amb el sistema d’espais oberts, els punts forts del Pla són, d’una banda, l’ampliació dels espais especialment protegits pel seu valor natural i la protecció d’un major nombre d’espais d’interès per a l’agricultura respecte als que va establir el PTP APiA. Així mateix, el Pla estableix una àmplia regulació del sòl no urbanitzable de protecció preventiva amb una explícita voluntat que els plans d’ordenació urbanística municipal dels municipis inclosos en l’àmbit del PDU PS puguin restar exempts de regular el sistema d’espais oberts. La proposta de xarxa patrimonial i de paisatge és una altra contribució positiva del Pla. Finalment, la definició, protecció i regulació dels areals és una de les apostes més significatives del Pla en relació amb la preservació del paisatge i d’espais agrícoles a l’entorn dels nuclis.

D’acord amb l’estratègia ja establerta pel PTP APiA, la contribució més positiva en relació amb el sistema d’assentaments de la comarca és la modificació, reducció i desclassificació de sectors que no responen als criteris bàsics del desenvolupament urbanístic sostenible (àmbits en sòls inundables, en pendents superiors al 20%, àrees especialitzades



residencials de grans dimensions i allunyades dels nuclis històrics, entre d’altres), amb la consegüent reducció de l’actual sobredimensionament de l’habitatge potencial i dels impactes ambientals negatius associats. Així, el PDU PS estableix una reducció del nombre d’habitatges potencial situada a l’entorn del 50% dels habitatges que actualment existeixen a la comarca.

També d’acord amb el PTP APiA, el Pla es proposa potenciar les polaritats urbanes de la comarca per assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i que acostin els serveis al territori, així com fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans. En aquest sentit, el Pla realitza les propostes relacionades amb la diversificació i increment de l’activitat econòmica de la comarca: nous sectors d’activitat industrial d’interès supramunicipal, increment dels usos hotelers als nuclis, àmbits de projecte específic per a la implantació de dotacions esportives-turístiques, dotacions i equipaments territorials, actuacions totes elles que causen o poden causar potencialment impactes negatius significatius des del punt de vista estrictament ambiental. Cal dir que el nivell de concreció de les propostes en el Pla no permet, en alguns d’aquests casos, avaluar l’impacte d’aquestes propostes més enllà de la consideració d’un impacte potencial de les mateixes. En aquest sentit, en el marc de l’avaluació ambiental del Pla s’han pogut introduir en les propostes i en la normativa del Pla determinacions molt significatives per a la prevenció i/o minimització dels potencials impactes negatius.

Finalment, en relació amb el sistema d’infraestructures per a la mobilitat, les propostes del Pla d’ajust de les variants dels nuclis ja previstes pel PTP APiA tenen impactes negatius en alguns casos, i sobre determinats elements del medi, i positius en d’altres. Com a única proposta de nova infraestructura, el nou accés a Tírvia porta associat un impacte ambiental negatiu significatiu. Els motius que s’exposen per a justificar aquesta infraestructura i la inviabilitat tècnica de resoldre els problemes de l’accés actual es valoren prou importants com per considerar que l’impacte pugui ser assumible sempre que es prenguin les mesures per a minimitzar-lo (en aquest sentit el Pla estableix mesures per a la reducció de l’impacte de les infraestructures sobre la connectivitat i sobre els espais naturals). De nou, atès que la proposta de traçat que estableix el Pla és indicativa, caldrà vetllar perquè l’avaluació d’impacte ambiental i, especialment, la integració paisatgística que es realitzi a nivell de projecte puguin evitar i/o minimitzar els impactes ambientals derivats d’aquesta nova infraestructura.



9.9 Mesures de seguiment i supervisió del Pla

En l’apartat 8 de l’informe s’inclou la proposta d’indicadors per fer el seguiment dels objectius ambientals definits per l’equip redactor, mitjançant el seguiment d’aquelles tendències que s’han revelat com a més preocupants. En la proposta s’inclouen també els indicadors establerts pel Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, per tal que puguin ser aplicats a nivell de comarca del Pallars Sobirà.

Finalment, s’estableixen directrius ambientals per als plans d’ordenació urbanística municipal, especialment per aquells aspectes que requereixen una escala de treball més detallada i que, per tant, és més idoni abordar-los a nivell de POUM.


INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 10.CRÈDITS


10. CRÈDITS

MINUARTIA, Estudis Ambientals

Coordinació:

Eulàlia Miralles i Sabadell, Llicenciada en Ciències Ambientals

Vicenç Planas Herrero, Enginyer Agrònom

Equip redactor:

Isabel Bielsa Guiu, Llicenciada en Geografia (documents fins a aprovació inicial)

Roser Campeny Valls, Doctora en Biologia

Marcel Fontanilles Puigdefàbregas, Llicenciat en Ciències Ambientals

Helena Perxacs Motgé, Llicenciada en Geografia

Raimon Roda Noya, Enginyer Agrònom

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 11. FONTS CONSULTADES

11. FONTS CONSULTADES

11.1 Bibliografia

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. 1996. Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. 2005-2007. Manual dels hàbitats de Catalunya. Catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea. J. Vigo, J. Carreras i A. Ferré, eds.). Departament de Medi Ambient i Habitatge.

MAYOR, X. 2008. Connectivitat ecològica: elements teòrics, determinació i aplicació. Importància de la connectivitat ecològica com a instrument de preservació de l’entorn i d’ordenació del territori a Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Generalitat de Catalunya. Documents de Recerca, 13. 147 pp.

ROSELL, C., PLANAS, V. & NAVÀS, F. 2003. Location of wildlife passages. How to identify the optimal solution? Comunicació oral a: International Conference on Habitat Fragmentation due to Transportation Infrastucture. Brussel·les (Bèlgica), 13-15 novembre 2003.

11.2 Pàgines web

Web del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR

Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge

http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp

Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp

Web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/


11. FONTS CONSULTADES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Web de l’IDESCAT

http://www.idescat.net/

Web de l’Agència Catalana de l’Aigua

http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/inici.jsp

Web de l’Agència de Residus de Catalunya

http://www.arc-cat.net/ca/home.asp

11.3 Cartografia, bases de dades i altres informacions consultades

INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

Base topogràfica 1:5.000.

Base topogràfica 1:50.000.

Ortofotomapa 1:5.000.

Model Digital d’Elevacions de Catalunya (15 x 15 m).

DEPARTAMENT D’INTERIOR

Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT)

Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT)

Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) (1ª revisió de 2003-actualitzada en 2007)

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE:

Arbres monumentals

Cartografia dels hàbitats a Catalunya

Patrimoni geològic



Mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori a la contaminació atmosfèrica

Mapa de cobertes del sòl de Catalunya

Mapa de perill bàsic d’incendis forestals

Mapa del Pla d’espais d’interès natural

Mapa dels espais naturals de protecció especial

Mapa de la xarxa Natura 2000

Mapa de zones humides

Informació relativa a camins ramaders

Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica (2007)

Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya (DMAH, 2006).

Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012

Document de referència de l’IAP del PDUPS (2007)

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA:

Document IMPRESS. Caracterització de masses d'aigua i anàlisi del risc d'incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l'aigua (2000/60/CE). 2005

Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes PSARU 2005. Annex 1: Actuacions programades (actualització 2007). Agència Catalana de l’Aigua

Pla sectorial d’abastament i distribució d’aigua en alta a Catalunya (PSAAC)

AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA:

Revisió del Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC 2001-2006) Sintesi

Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012


11. FONTS CONSULTADES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES:

Registre del planejament urbanístic de Catalunya

Pla d’infraestructures del Transport de Catalunya (PITC). Infraestructures terrestres: xarxa viària, ferroviària i logística, 2006.

Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (juliol 2006)

Informe Ambiental del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran (juliol 2006)

Pirineus Catalans. Pla Director de les Estacions de Muntanya. Memòria Eix Pallars. Sistema 4. Pallars Sobirà. Maig 2006 (Darrera actualització: 23/01/2007)

Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà. Memòria de la informació i diagnosi territorial (octubre 2005)

Pla director de les estacions de muntanya (PDEM) 2006-2011

Pla comarcal de muntanya del Pallars Sobirà (2001-2005)

Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una Xarxa d’Espais Naturals a la comarca del Pallars Sobirà (2002)

Dictamen preliminar sobre el valor agrícola dels sòls de l’Alt Pirineu i Aran (2002)

Pla territorial sectorial d’infraestructures (en fase de redacció)

Criteris per al desenvolupament del Programa de Planejament Territorial (s.d.)

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE

Estrategia española para la conservación y uso sostenible de la diversidad biológica (D.G. de Conservación de la Naturaleza, 1999).

ALTRES ENTITATS:

Estratègia global per a la biodiversitat (WRI, UICN, PNUMA, 1992)

Conveni sobre la diversitat biològica (Rio de Janeiro, 1992)



Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Ecològica i Paisatgística (Consell d'Europa, PNUMA, Centre Europeu per a la Conservació de la Natura, 1995).

Sobre una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat (Comissió Europea de la Unió Europea, 1998)

Cap a una estratègia temàtica per a la protecció del sòl .Comunicació de la Comissió al Consell, el Parlament Europeu, el Comitè econòmic i social i el Comitè de les regions (COM/2002/0179 final, no publicada al DOCE).


CARTOGRAFIA

Plànol 1. Situació Plànol 2. Pendents Plànol 3. Hidrologia Plànol 4. Cobertes del sòl Plànol 5. Usos agraris Plànol 6. Espais naturals protegits Plànol 7. Hàbitats d'interès comunitari Plànol 8. Hàbitats amenaçats Plànol 9. Zones humides Plànol 10. Espais d'interès geològic Plànol 11. Forest gestionades pel DMAH Plànol 12. Zones d'interès faunístic Plànol 13. Espais d'interès connector Plànol 14. Espais d'interès agrícola Plànol 15. Patrimoni cultural Plànol 16. Altres espais d'interès Plànol 17. Risc d'allaus Plànol 18. Zones inundables Plànol 19. Risc bàsic d'incendis forestals Plànol 20. Zonificació segons la protecció envers la contaminació lluminosa Plànol 21. Síntesi de la diagnosi Plànol 22. Planejament vigent Plànol 23. PTAPiA Plànol 24. Infraestructures Plànol 25. Proposta PDUPS Plànol 26. Nous sòls de protecció especial Plànol 27. Nous sòls de protecció territorial Plànol 28. Nivell de protecció dels sòls de valor agrícola Plànol 29. Zonificació segons la protecció envers la contaminació lluminosa en

sistema d'assentaments

ANNEXOS

ANNEX 1. CONQUES HIDROGRÀFIQUES

Conca principal Subconca Superfície (ha)

ARRIU GARONA Arriu d'Aiguamòg 0,1 Arriu de Ruda 0,2 Arriu de Saboredo 219,9 Arriu Malo 142,1 Altres 1.198,0 Total ARRIU GARONA 1.560,3

EL SEGRE Barranc de les Solanetes 2,4 la Torrentera 1,7 Llau de Barruera 81,4 Llau de la Devesa Gran 0,8 Llau de Mesons 19,3 Llau Fosca 5,7 Riu de Castellàs 291,8 Riu de Guils 0,0 Riu de Pallerols 0,6 Riu de Salòria 0,2 Riu de Solans 0,7 Riu del Cap de la Vall 0,1 Altres 442,5 Total EL SEGRE 847,0

LA NOGUERA PALLARESA Arriu de Marimanha 151,8 Arriu Hered 82,4 Barranc d'Abelló 111,3 Barranc d'Aigüeres 87,6 Barranc d'Aigüero 0,4 Barranc d'Aixeus 231,4 Barranc d'Arcalló 105,6 Barranc d'Areste 268,1 Barranc d'Arinyolo 0,1 Barranc d'Arquer 70,4 Barranc d'Arrose 254,8 Barranc d'Aurati 82,2 Barranc de Baleran 188,0 Barranc de Bamore 94,7 Barranc de Barraonse 117,8 Barranc de Barruera 22,9 Barranc de Baürsi 57,5 Barranc de Bedet 151,9 Barranc de Besan 146,3 Barranc de Beveders 41,7 Barranc de Bigarret 84,3 Barranc de Birganya 59,0 Barranc de Boers 121,3 Barranc de Boixedo 211,9 Barranc de Bonabasi 76,9 Barranc de Bornagues 19,6

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008.

Conca principal Subconca Superfície (ha) Barranc de Boteró 45,2 Barranc de Burgó 100,9 Barranc de Buscallado 244,4 Barranc de Cabanerto 133,8 Barranc de Cabrils 218,0 Barranc de Cagaferro 50,9 Barranc de Campanya 77,6 Barranc de Campaus 46,6 Barranc de Campirme 66,5 Barranc de Canals 200,8 Barranc de Castenàs 90,4 Barranc de Centfonts 66,8 Barranc de Clavera 145,2 Barranc de Colada 87,5 Barranc de Comabiera 152,5 Barranc de Comadarç 4,8 Barranc de Comalabre 164,6 Barranc de Comamala 272,7 Barranc de Coma-sarrera 273,3 Barranc de Costalada 58,9 Barranc de Cots 55,0 Barranc de Crusos 149,6 Barranc de Cuberes 262,0 Barranc de Cultius 134,4 Barranc de Falledo 71,6 Barranc de Fener Forcat 92,4 Barranc de Feneralba 68,2 Barranc de Fenerllarg 52,2 Barranc de Feners 85,8 Barranc de Ferràs 59,8 Barranc de Finestres 20,1 Barranc de Fonguera 76,7 Barranc de Font de Freixe 62,4 Barranc de Fontanes 146,0 Barranc de Fontllongo 47,2 Barranc de Gavarret 67,3 Barranc de Gerber 775,3 Barranc de Gerri 171,3 Barranc de Gramenet 0,4 Barranc de la Borda del Solà 111,7 Barranc de la Botella 124,5 Barranc de la Cabaneta 134,0 Barranc de la Canal de Romadriu 55,5 Barranc de la Caorna 102,7 Barranc de la Cirera 55,1 Barranc de la Coma 69,7 Barranc de la Coma de l'Orri 100,8


Conca principal Subconca Superfície (ha) Barranc de la Coma d'Orient 95,8 Barranc de la Coma Farrera 213,1 Barranc de la Font de Llessiu 136,3 Barranc de la Font del Llop 92,0 Barranc de la Font Negra 129,3 Barranc de la Llaguna 95,6 Barranc de la Llita 150,5 Barranc de la Masia 272,6 Barranc de la Mata 101,4 Barranc de la Mata de Borén 158,7 Barranc de la Mola 100,7 Barranc de la Molina 532,1 Barranc de la Molina del Gravat 57,3 Barranc de la Pala 92,7 Barranc de la Pedregosa 65,3 Barranc de la Pega 196,0 Barranc de la Pera 112,4 Barranc de la Pleta des Ceps 51,2 Barranc de la Portella 93,1 Barranc de la Ramiosa 267,7 Barranc de la Selva 105,5 Barranc de la Servereta 167,6 Barranc de la Solana del Mas 73,5 Barranc de la Tinta 107,5 Barranc de la Torre de Senyús 80,1 Barranc de la Tosquella 127,1 Barranc de l'Abeller 102,5 Barranc de l'Abeurador 136,0 Barranc de l'Andorrana 0,2 Barranc de l'Aubac 28,6 Barranc de l'Aubaga 74,9 Barranc de les Agudes 17,0 Barranc de les Obagues 114,7 Barranc de l'Espeixa 69,4 Barranc de Llampai 60,6 Barranc de Lledeto 97,4 Barranc de Lleiter 130,5 Barranc de Lliudó 156,4 Barranc de Lloriga 159,2 Barranc de Mallolís 169,3 Barranc de Margarit 88,7 Barranc de Marguilló 226,6 Barranc de Moliner 59,5 Barranc de Monar 77,6 Barranc de Montardit 384,6 Barranc de Montgòs 58,7 Barranc de Montsor 0,9


Conca principal Subconca Superfície (ha) Barranc de Moredo 344,5 Barranc de Moró 99,0 Barranc de Morreres 332,3 Barranc de Niarte 51,6 Barranc de Nyiri 673,3 Barranc de Penya Mala 41,7 Barranc de Pineda 38,9 Barranc de Plaià 60,3 Barranc de Port Negre 203,5 Barranc de Portainer 275,4 Barranc de Portiero 98,2 Barranc de Puinero 60,8 Barranc de Raspamala 127,1 Barranc de Reguerals 196,9 Barranc de Restollo 50,0 Barranc de Ribaleris 147,3 Barranc de Riberís 187,4 Barranc de Ribes 107,2 Barranc de Riers 104,4 Barranc de Riuferreres 63,8 Barranc de Roca Gran 133,0 Barranc de Rodés 168,1 Barranc de Ruixou 249,7 Barranc de Salibarri 105,6 Barranc de Sant Eloi 32,2 Barranc de Sant Francesc 99,9 Barranc de Sant Joan 1,2 Barranc de Sant Pere 288,2 Barranc de Sant Sebastia 300,9 Barranc de Santa Anna 473,8 Barranc de Santa Maria 112,7 Barranc de Sarredo 149,1 Barranc de Selves 157,8 Barranc de Sensedo 105,6 Barranc de Sernalla 105,6 Barranc de Serraspina 1,2 Barranc de Siselledo 61,4 Barranc de Socampo 55,1 Barranc de Somis 161,7 Barranc de Sotllo 216,1 Barranc de Tieso 112,8 Barranc de Vallpeguera 135,7 Barranc de Virós 68,8 Barranc d'Eixerto 246,3 Barranc del Baell 153,3 Barranc del Ban 0,2 Barranc del Bosc 393,0


Conca principal Subconca Superfície (ha) Barranc del Cargol 129,4 Barranc del Clot d'Arts 70,5 Barranc del Clot de l'Olla 39,7 Barranc del Clot des Bruixes 64,7 Barranc del Coll de Finestres 0,6 Barranc del Cós 145,5 Barranc del Deserto 50,4 Barranc del Fener Gran 75,2 Barranc del Forcall 155,7 Barranc del Muntanyó 32,3 Barranc del Paraís 122,9 Barranc del Parragó 96,9 Barranc del Pinetó 61,5 Barranc del Port d'Aulan 189,5 Barranc del Port de Salau 76,3 Barranc del Port Vell 119,4 Barranc del Portell 103,7 Barranc del Ribader 111,2 Barranc del Riu 270,7 Barranc del Serrat Xic 100,2 Barranc del Tinter 50,5 Barranc del Torn 153,6 Barranc del Toscar 18,6 Barranc del Triador 125,4 Barranc del Vedat 38,5 Barranc del Vedo 47,5 Barranc dels Pradets 90,4 Barranc d'Encasi 25,0 Barranc d'Enseu 404,8 Barranc d'Envall 18,6 Barranc des Bodoluixos 155,4 Barranc des Boïgues 456,9 Barranc des Calàndries 155,2 Barranc des Campollongs 148,6 Barranc des Casals 12,0 Barranc des Clots 53,0 Barranc des Comunals 111,5 Barranc des Cortals 73,7 Barranc des Covilars 0,1 Barranc des Estanyets 382,4 Barranc des Lleres 220,8 Barranc des Malls 100,4 Barranc des Navagos 35,1 Barranc des Planes 102,6 Barranc des Roureres 2,6 Barranc des Rucs 73,3 Barranc des Solanes 64,3


Conca principal Subconca Superfície (ha) Barranc des Solans 96,4 Barranc des Terres Negres 72,0 Barranc des Torrents 88,1 Barranc des Tranis 99,7 Barranc des Vinyals 121,5 Barranc d'Escalze 41,9 Barranc d'Escarriella 243,5 Barranc d'Escasse 73,5 Barranc d'Escobet 122,7 Barranc d'Escorbetes 97,8 Barranc d'Escrita 267,8 Barranc d'Estadina 235,5 Barranc d'Estaís 108,0 Barranc d'Estaller 115,7 Barranc d'Estanyardo 174,3 Barranc d'Estanyeso 188,9 Barranc d'Estover 100,2 Barranc d'Ose 62,0 Barranc d'Urdossa 66,7 Canal de Castellassos 150,2 Canal de Jan Robatlle 99,0 Canal de Manaud 27,4 Canal de Pilanera 35,1 Canal de Roig 36,9 Canal de Serrello 83,7 Canal del Bosc 20,3 Canal del Pauet 23,7 Canal del Vedat 51,8 Canal d'Escarmes 11,6 el Flamisell 4,0 Forcant des Llaus 73,9 la Noguera de Cardós (la Noguera de Lladorre) 2.319,1 la Noguera de Tor 745,3 la Noguera de Vallferrera 1.907,3 la Noguera Pallaresa 5.354,5 la Torrentera 2,4 l'Escrita 1.145,6 Llau Carbonera 129,4 Llau de Bardaleda 182,6 Llau de Campanaldí 115,0 Llau de Comó 92,4 Llau de Ferranos 107,4 Llau de la Grasa 33,2 Llau de la Serra 63,6 Llau de la Teulera 120,3 Llau de les Esplugues 17,4 Llau de l'Obac 104,1


Conca principal Subconca Superfície (ha) Llau de Malpàs 140,2 Llau de Recallers 105,1 Llau de Rodareny 183,4 Llau de Roques 82,2 Llau de Sentès 23,2 Llau de Toscarri 97,1 Llau de Travic 78,1 Llau del Bedollar 39,7 Llau del Corral 91,1 Llau del Llop 166,4 Llau del Sisquer 143,6 Llau des Baens 74,6 Llau des Camps 64,1 Llau des Cóms 70,7 Llau des Lloses 27,3 Llau des Tarterals 136,2 Llau d'Espital d'Erta 98,4 Llau Fosca 26,4 Llau Negra 59,5 Ribera de Boldís 165,7 Ribera de Sellente 296,9 Ribera de Subenuix 134,8 Riu d'Anàs 187,6 Riu d'Ancs 764,2 Riu d'Àrreu 513,3 Riu de Baiasca 298,4 Riu de Bedet 188,3 Riu de Broate 377,9 Riu de Cabanes 252,0 Riu de Cardedo 115,2 Riu de Caregue 610,9 Riu de Comapedros 3,5 Riu de Flamisella 119,4 Riu de Guerosso 392,5 Riu de Guiló 136,8 Riu de Jou 218,7 Riu de la Bonaigua 146,2 Riu de la Casa Valle 98,7 Riu de la Ribereta 130,3 Riu de la Socarrada 61,6 Riu de l'Estany Serull 129,0 Riu de Llangostol 50,9 Riu de Monestero 178,6 Riu de Naorte 87,8 Riu de Palomer 130,3 Riu de Pamano 685,9 Riu de Peguera 443,2


Conca principal Subconca Superfície (ha) Riu de Piuloro 255,1 Riu de Sàlics 150,0 Riu de Sant Antoni 1.053,9 Riu de Santa Magdalena 933,8 Riu de Sertascan 225,4 Riu de Tavascan 727,2 Riu de Tressó 280,3 Riu del Cantó 1.398,5 Riu del Port 144,6 Riu del Portarró 134,1 Riu des Cabanyeres 215,6 Riu des Canals 68,1 Riu des Escobes 130,4 Riu des Estanyosos 200,5 Riu d'Escart 527,0 Riu d'Estanilles 38,1 Riu d'Unarre 268,7 Riu Major 377,4 Riu Miser 248,9 Riuet d'Airoto 362,4 Riuet de Burgo 224,6 Riuet des Colties 78,1 Riufredo 60,7 Torrent d'Auressi 134,2 Torrent de Blasi 131,9 Torrent de Burg 714,2 Torrent de Cassibrós 118,6 Torrent de Cebollera 52,4 Torrent de Cireres 306,9 Torrent de Crestuis 98,3 Torrent de Girmalo 37,3 Torrent de la Costa 20,8 Torrent de la Llau 177,5 Torrent de Lleret 88,1 Torrent de l'Olla 208,8 Torrent de Mascalida 198,7 Torrent de Mascaró 7,3 Torrent de Prat Mallol 98,5 Torrent de Riu 125,9 Torrent de Sant Miquel 375,5 Torrent de Sarredo 53,5 Torrent de Sendes 196,7 Torrent de Soliguera 677,3 Torrent del Riu 167,2 Torrent d'Enterrius 115,5 Torrent des Bordes 98,8 Torrent des Corriols 504,4


Conca principal Subconca Superfície (ha) Torrent des Llançanes 257,8 Torrent des Toves 37,7 Torrent d'Esterri 171,1 Torrent Genil 43,6 Torrent Gros 292,6 Altres 70.053,6 Total LA NOGUERA PALLARESA 134.598,8

LA NOGUERA RIBAGORÇANA Riu de Sant Nicolau 105,9 Altres 387,7 Total LA NOGUERA RIBAGORÇANA 493,6 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DMAH


ANNEX 2. FORESTS INCLOSES AL CATÀLEG D’UTILITAT PÚBLICA (CUP)

Municipi Denominació Extensió (ha)

Identificador Tipus

Obaga 1921.77 L-112 Forests d’entitats locals

Solana 318.75 L-113 Forests d’entitats locals

Obaga i Solana 7729.78 L-114 Forests d’entitats locals

Viros 28.43 L-115 Forests d’entitats locals



Escobet 376.07 L-117 Forests d’entitats locals

Fontllonga/Aguda i Collada 583.98 L-118 Forests d’entitats locals

Solana d'Aixeto 401.37 L-119 Forests d’entitats locals

Alins

Muntanya 1578.69 L-169 Forests d’entitats locals

Boscas Solana i Pineo 835.33 L-181 Forests d’entitats locals

Gerdar, Coma, Gerdar i el Puig

460.00 L-182 Forests d’entitats locals

Port de la Bonaigua 2400.00 L-183 Forests d’entitats locals

La Mata València 864.56 L-1107/L-325 Forests de la Generalitat

Baleran/Moredo 1829.69 L-1099 Forests de la Generalitat

Baleran/Moredo 1752.10 L-1099 Forests de la Generalitat

Alt Àneu

Bosc de Son 2198.33 L-1105 Forests de la Generalitat

Bagastell 200.49 L-120/L-1032 Forests de la Generalitat

Estergados i Serrat Cadenat

877.78 L-121/L-3051 Forests d’entitats locals

Sola de Solduga 608.26 L-122/L-1033 Forests de la Generalitat

Sola de Les Costes 303.83 L-123/L-1034 Forests de la Generalitat

Sola de Les Costes 39.73 L-123/L-1034 Forests de la Generalitat

Pentina 413.18 L-149/L-1037 Forests de la Generalitat

Collada de Banyades 336.04 L-167 Forests d’entitats locals

Obaga de Castellassos 581.01 L-168/L-14004

Forests d’entitats locals

Camps i Obaga 315.50 L-18-3/L-1023

Forests de la Generalitat

Cuberes-Prat 1395.01 L-1039 Forests de la Generalitat

Obaga de Peramea 45.45 L-1041 Forests de la Generalitat

Muntanya Peramea 538.48 L-1042 Forests de la Generalitat

Baix Pallars

Campollans 266.48 L-3104 Forests conveniades/consorciades


Capcelera de Sant Nicolau 555.71 L-324/L-1111 Forests de la Generalitat

Espot

Monts d'Estais 206.55 L-1100 Forests de la Generalitat

Esterri d’Àneu Obaga/Rebollar Seque 263.59 L-138 Forests d’entitats locals



Identificador Tipus

Rose i Plana de l'Aires 181.62 L-139 Forests d’entitats locals

Esterri de Cardós Sarredo Manyanero 940.86 L-141 Forests d’entitats locals

Balsiroi/Albereda 1242.50 L-142 Forests d’entitats locals

Bosc 1105.87 L-143 Forests d’entitats locals

Mata o Bedea 283.82 L-144 Forests d’entitats locals

Pico o el Puig 577.55 L-145 Forests d’entitats locals

Ribalera 2751.48 L-146 Forests d’entitats locals

Farrera

Sola de Dall 63.71 L-147 Forests d’entitats locals

Estobarres 529.75 L-160 Forests d’entitats locals

Lo Malls i Sola 166.38 L-161 Forests d’entitats locals

Obagues 2756.28 L-162 Forests d’entitats locals

Muntanya d'Aranser 465.36 L-163 Forests d’entitats locals

Obaga de Renye i Font-Robell


Plans de Riberals 1938.06 L-165 Forests d’entitats locals

Selva de Noarre 2553.02 L-166 Forests d’entitats locals

Coscollo 104.98 L-317 Forests d’entitats locals

Lladorre

Pinosa 258.49 L-190 Forests d’entitats locals

Bosc-Real/Sola 643.90 L-170 Forests d’entitats locals

La Mata/Pleta Del Basco 793.17 L-171 Forests d’entitats locals

Tres Comuns 695.11 L-186-A/L-1038

Forests de la Generalitat

Bosc Negre/Baixans 1500.18 L-187/L-3047 Forests d’entitats locals

Mata Negra 310.03 L-188 Forests d’entitats locals

Pala i Botella 594.52 L-189 Forests d’entitats locals

Camps-Majo 76.04 L-19/L-1027 Forests de la Generalitat

Rialb

Pinosa 258.49 L-190 Forests d’entitats locals

Bosc Gran i Solana de St Joan


Clot de l'Osa 176.47 L-155 Forests d’entitats locals

Estadina 27.46 L-156 Forests d’entitats locals

Montmitge 207.68 L-157 Forests d’entitats locals

Poleda 388.21 L-158 Forests d’entitats locals


Boumort 2226.36 L-20-2/L-1031 Forests de la Generalitat

Baiarri 894.00 L-221 Forests d’entitats locals

Obac/Serrat/Sola 176.82 L-221-2 Forests d’entitats locals

Bosc de Serradell 1015.75 L-243/L-3026 Forests d’entitats locals

Solana de Puig Massana 50.01 L-243-3/L-3056 Forests d’entitats locals

Llavorsí

Viuse 1280.18 L-316 Forests d’entitats locals



Identificador Tipus

Obaga del Xusquet 42.86 L-318 Forests d’entitats locals

Obaga del Xusquet 50.37 L-318 Forests d’entitats locals

Solana del Raco/Liera/Canaledo


Perauva 339.86 L-1074 Forests de la Generalitat

Herba Sabina 1976.29 L-1083 Forests de la Generalitat

Muntanya d'Aidi Mosquera i Solana

160.54 L-1102 Forests de la Generalitat

Muntanya d'Aidi Mosquera i Solana

141.45 L-1102 Forests de la Generalitat

Sant Corneli 529.24 L-1109 Forests de la Generalitat

Serrat/Gairat i Baix 185.61 L-17001 Forests conveniades/consorciades

Comunals de Ribert 651.17 L-3018 Forests conveniades/consorciades

Argensola/Comapi 790.67 L-3021 Forests conveniades/consorciades

Les Pales de Claverol 131.14 L-3064 Forests conveniades/consorciades

Canaril 170.27 L-3067 Forests conveniades/consorciades

Negre i Faringoles 704.08 L-135/L-1035 Forests de la Generalitat

Penyalta 262.30 L-136/L-1036 Forests de la Generalitat

Penyalta 193.01 L-136/L-1036 Forests de la Generalitat

Bosquet de Dalt 272.57 L-176 Forests d’entitats locals

Bescarro 250.78 L-177 Forests d’entitats locals

Costa Oliva i Travanats 647.06 L-178 Forests d’entitats locals

Fontoba i Fornols 802.85 L-179 Forests d’entitats locals

Matarredona 236.01 L-180 Forests d’entitats locals

Tolso 368.54 L-18-2/L-1022 Forests de la Generalitat

Emprius 81.16 L-18-5/L-1025 Forests de la Generalitat

Milleres 26.05 L-18-6/L-1026 Forests de la Generalitat

Comes de Rubio 1004.88 L-19-2/L-1003 Forests de la Generalitat

Obaga d’Orteu 133.03 L-19-5/L-1030 Forests de la Generalitat

Arto i Serra Solana 123.61 L-1040 Forests de la Generalitat

Mas Llavanes 10.43 L-1066 Forests de la Generalitat

Mas Llavanes 204.38 L-1066 Forests de la Generalitat

Soriguera

Lo Planter/Sola 43.27 L-1094 Forests de la Generalitat

Bosc Plans i Pilaguda 663.60 L-124 Forests d’entitats locals

Costa Negra 558.88 L-184/L-1029 Forests de la Generalitat

Bosc de Casovall 94.23 L-18-4/L-1024 Forests de la Generalitat

Les Roques 239.07 L-185 Forests d’entitats locals

Sort

Serra del Rei 1189.52 L-19-4/L-1028 Forests de la Generalitat

Bana-Terveu i Altres 83.77 L-191-B Forests d’entitats locals Tírvia

Bana-Tevern/Rocades 307.95 L-191 Forests d’entitats locals

Vall de Cardós Canal de Gallinera 358.63 L-140 Forests d’entitats locals



Identificador Tipus

Olots de la Carbonera 133.35 L-131 Forests d’entitats locals

Obaga de Peracals 789.53 L-132 Forests d’entitats locals

Selva i Serra 449.47 L-133 Forests de la Generalitat

Selva i Cerquera 717.85 L-134 Forests d’entitats locals

Borente 475.80 L-172 Forests d’entitats locals

Estabello 426.43 L-174 Forests d’entitats locals


Campirme 296.33 L-195 Forests d’entitats locals


Muntanya de Soliguera 71.57 L-198 Forests d’entitats locals

Bosc Negre 190.50 L-125 Forests d’entitats locals

Rosell/Fontana les Planes 172.59 L-126 Forests d’entitats locals

Sta Barbara/Bosc Negre 450.26 L-127 Forests d’entitats locals


Solana de Barraonse 143.64 L-129 Forests d’entitats locals

Mongeto/Canals i Costalada


Obagues 109.51 L-152 Forests d’entitats locals

Bellero 111.46 L-193 Forests d’entitats locals

Cadius/Mascarida 913.12 L-194 Forests d’entitats locals


Obaga Sacosta 236.42 L-199 Forests d’entitats locals

Obaga Madero i Sola D'escrita


Solana D'escobedo 149.85 L-202A Forests d’entitats locals

Sastari 885.20 L-202B Forests d’entitats locals

Bosc de Jou 478.83 L-1101 Forests de la Generalitat

Muntanya d’Estaron 530.25 L-1103 Forests de la Generalitat

Muntanya d’Estaron 116.92 L-1103 Forests de la Generalitat

Muntanya d'Escalo 382.40 L-1104 Forests de la Generalitat

La Guingueta d’Àneu

Muntanya d'Escalo 119.86 L-1104 Forests de la Generalitat

Font: Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una Xarxa d’Espais Naturals a la comarca del Pallars Sobirà


ANNEX 3. ELEMENTS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC

Patrimoni arquitectònic inclòs en els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) al Pallars Sobirà

Nom del BCIN Nucli Municipi

Casal dels Castellarnau Alins Alins

Colomer de les Bruixes Alins Alins

La Força d'Àreu Àreu Alins

La Força de Tor Tor Alins

Castell de València d'Àneu València d'Àneu Alins

Església de Sant Andreu de València d'Àneu (EXP) València d'Àneu Alt Àneu

Església de Sant Joan d'Isil o de Gil (EXP) Gil Alt Àneu

Església de Sant Llorenç d'Isavarre (EXP) Isavarre Alt Àneu

Església de Sant Just i Pastor de Son (EXP) Son Alt Àneu

Torre de Defensa de l'Església Son Alt Àneu

Alfolí de la Sal i les Salines (EXP) Gerri de la Sal Baix Pallars

Església de Santa Maria de Gerri i C.H. Gerri de la Sal (EXP) Gerri de la Sal Baix Pallars

C.H. Peramea (EXP) Peramea Baix Pallars

Gerri de la Sal Gerri de la Sal Baix Pallars

Castell de Peramea Peramea Baix Pallars

Torre de Guaita Baix Pallars

Torre de la Presó de Gerri Gerri de la Sal Baix Pallars

Castell de Llort Llort Espot

Torre dels Moros Espot

Castell de Burg Espot

La Torrassa d'Espot Espot

Restes Castell de la Glorieta de Montesclado Farrera

Castell de Burg Farrera

Església de Santa Maria d'Àneu (NO EXP) Sta Maria d'Àneu Guingueta Àneu

Monestir de Sant Pere del Burgal (NO EXP) Escaló Guingueta Àneu

Portals i Murs d'Escaló (Vila Closa) Escaló Guingueta Àneu

Torre d'Escaló Escaló Guingueta Àneu

Castell Medieval de Lladorre Lladorre Lladorre

Castell de Rialp Rialp Rialp

Torre d'en Virós Rialp Rialp

Recinte Fortificat de Vilamur Vilamur Soriguera

Castell de Sort Sort Sort

Castell de Tírvia Tírvia Tírvia

Torre - Campanar de l'Església Ribera de Cardós Vall de Cardós

Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.


Patrimoni arquitectònic inclòs en els Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) al Pallars Sobirà

Nom del BCIL Nucli Municipi

Església de Sant Vicenç Alins Alins

Església de Sant Quir Alins Alins

Església de Santa Maria de la Torre Alins Alins

Església de Sant Francesc Araós Alins

Església de Sant Esteve Araós Alins

Serradora d'Àreu Àreu Alins

Església de Sant Feliu de la Força Àreu Alins

Església de Sant Miquel Besan Alins

Església de Santa Maria Besan Alins

Església de Sant Serni Norís Alins

Església de Sant Pere Tor Alins

Església de Sant Ambrós Tor Alins

Església de Sant Pere del Roc Tor Alins

Església de Sant Llíser de Virós Bordes Virós Alins

Ermita de les Santes Creus de Buiro Bordes de Buiro Alins

Església de Sant Pau i Sant Pere Esterri de Cardós Esterri de Cardós

Església de Santa Maria de Ginestarre Esterri de Cardós Esterri de Cardós

Casa Bringué Ginestarre Esterri de Cardós

La Bastida d Manresà Farrera Farrera

Ermita de la Mare de Déu de la Serra Disseminat Farrera

Ermita de Santa Eulàlia d'Alendo Alendo Farrera

Runes de l'Església de Santa Eulàlia Llavorsí Llavorsí

Runes de Sant Bartomeu Baiasca Llavorsí

Església del Roser d'Aidí Aidí Llavorsí

Església de Sant Joan de Colinos Despoblat Colinos Rialp

Església de Sant Iscle i Santa Victòria Surp Rialp

Església de Sant Martí de Caregue Caregue Rialp

Santuari de la Mare de Déu de la Muntanya Caregue Rialp

Molí Fariner La Mola de Bellera Rialp Rialp

Antic Estudi d'Estac Estac Soriguera

Església de Santa Maria de Medina Vilamur Soriguera

Capella de Sant Cosme i Sant Damià Sort Sort

Església de Sant Feliu Sort Sort

Església de la Purificació Olp Sort

Església de Sant Feliu Tírvia Tírvia

Ermita de la Pietat i esteles medievals Tírvia Tírvia

Ermita del Roser Tírvia Tírvia

Església de Santa Maria (romànic) Ribera de Cardós Vall de Cardós

Església de Santa Eulàlia Estaon Vall de Cardós

Font: PDUPS


Altre patrimoni arquitectònic inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya al Pallars Sobirà

Nom de l'element o conjunt inventariat Municipi i nucli

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA Alins

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA TORRE Alins

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT Alins

CASA JEPET Alins

CASA CINTET D'ALINS Alins

CREU DE TERME ENTRE AINET DE BESAN I ALINS 1 Alins

CREU DE TERME ENTRE AINET DE BESAN I ALINS 2 Alins

CASA - RECTORIA Alins

CASA MIQUEL Alins

CREU DE TERME D'ARAÓS Alins. Araós

CASA DEL FERRER Alins.Ainet de Besan

CASA MANAU Alins.Ainet de Besan

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ Alins.Ainet de Besan

CASA A LA FORÇA D'AREU Alins.La Força d'Areu

CASA PERMAYOL O PERE MALLOL Alins.Noris

CASA CERDÀ Alins.Tor

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE GIL (o Isil) Alt Àneu

CASA ARMENGOL Alt Àneu

CASA ANDREUET Alt Àneu

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLÍSER Alt Àneu.Alòs d'Isil

CAN TORT O DELS ARNALOT Alt Àneu.Alòs d'Isil

CAN DÍDAC Alt Àneu.Alòs d'Isil

CAL NOBLE Alt Àneu.Alòs d'Isil

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LES ARES Alt Àneu.Ares

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SERNI Alt Àneu.Arreu

RECTORIA Alt Àneu.Arreu

CASA A ARREU Alt Àneu.Arreu

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS Alt Àneu.Bordes d'Arreu

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Alt Àneu.Boren

PONT SOBRE EL NOGUERA PALLARESA Alt Àneu.Boren

CASA EN UN CARRERÓ AL COSTAT NOGUERA Alt Àneu.Isil

PONT D'ISIL Alt Àneu.Isil

PONT D'ALÒS D'ISIL Alt Àneu.Isil

CASA A SON 1 Alt Àneu.Son de Pi


CAPELLA DE SANT PERE DE L'ABADIA Alt Àneu.Son de Pi


ARCADES A LA PLAÇA MAJOR DE SON Alt Àneu.Son de Pi



ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE Alt Àneu.Sorpe

CASA DE LA SENYORA Alt Àneu.València d'Àneu

CAPELLA DE SANT COSME Alt Àneu.València d'Àneu

TORRE Baix Pallars. Peramea

MONESTIR DE SANT PERE DE LES MALESES Baix Pallars.

ESGLÉSIA DE SANT FRUITÓS Baix Pallars.Balestui

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL Baix Pallars.Bresca

CASA A BRETUI Baix Pallars.Bretui

CASA PERET Baix Pallars.Bretui

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE Baix Pallars.Bretui

ESGLÉSIA DE SANT SERNI Baix Pallars.Buseu

ESGLÉSIA DE SANTA ANNA Baix Pallars.Cortscastell

PLAÇA DE SANT FELIU I CARRER MAJOR DE LES MORISQUES Baix Pallars.Gerri de la Sal

CASA ESCALES Baix Pallars.Gerri de la Sal

TORRE Baix Pallars.Gerri de la Sal

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAT Baix Pallars.Mentui

CASA REI Baix Pallars.Mentui

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Baix Pallars.Montcortes

L'ABADIA Baix Pallars.Montcortes

CASA A PERACALÇ Baix Pallars.Peracalç

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CRISTÒFOL Baix Pallars.Peramea

PORTAL DE LLEVANT DE PERAMEA Baix Pallars.Peramea

CASA BARO Baix Pallars.Peramea

CASA AL CARRER MAJOR Baix Pallars.Peramea

CARRER MAJOR PORXAT Baix Pallars.Peramea

PORTAL CASA Baix Pallars.Peramea

TORRE DE COLOMERS Baix Pallars.Peramea

PONT DE GERRI Baix Pallars.Peramea

CASA CASANOVA Baix Pallars.Pujol

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU Baix Pallars.Pujol

ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ Baix Pallars.Sant Sebastià

ESGLÉSIA DE SANT JOAN Baix Pallars.Sant Sebastià

CASA A SELLUI Baix Pallars.Sellui

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA Baix Pallars.Sellui

CASTELL DE LA CRUA Baix Pallars.Sellui

CASTELL D'USEU Baix Pallars.Useu

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ROMÀ Baix Pallars.Useu

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA LLOGAIA Espot

TORRE DEFENSIVA DE LO SOLAU D'ESPOT Espot

PONT SOBRE EL RIU ESCRITA - PONT VELL Espot

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE Espot.Estais



ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ Esterri d'Àneu

CREU DE TERME DE CREUER D'ESTERRI Esterri d'Àneu

PONT VELL D'ESTERRI Esterri d'Àneu

CAL GREC Esterri d'Àneu

CASA CASTELLÀS Esterri de Cardós

CEMENTIRI DE SANTA MARIA DE GINESTARRE Esterri de Cardós

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ Esterri de Cardós.Arròs de Cardós

TORRE Esterri de Cardós.Arròs de Cardós

CASA A UN EXTREM DEL CARRER MAJOR Esterri de Cardós.Arròs de Cardós

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLISER Esterri de Cardós.Benante

CASA AL CENTRE DEL POBLE Esterri de Cardós.Ginestarre

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ROC Farrera

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU: Sant Cristòfor de Burg (antiga Farrera.Burg advocació)

ERMITA DE SANT FRANCESC Farrera.Burg

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT QUIRZE Farrera.Glorieta de Montesclado

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Farrera.Mallolís

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE Farrera.Montesclado

ESGLÉSIA VELLA DE SANT ESTEVE DE MONTESCLADO Farrera.Montesclado

ERMITA DE SANTA MAGDALENA DE LA RIBALERA Farrera.Vall de Santa Magdalena

ERMITA DE SANT JOAN D'AURÓS Guingueta d'Àneu, la.Aurós

SANT PERE D'AURÓS Guingueta d'Àneu, la.Aurós

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME Guingueta d'Àneu, la.Berros Jussà

CASA AL CARRER MAJOR Guingueta d'Àneu, la.Berros Jussà

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT QUIRZE Guingueta d'Àneu, la.Berros Sobirà

CASA SURP Guingueta d'Àneu, la.Berros Sobirà

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN EVANGELISTA Guingueta d'Àneu, la.Burgo

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNÍ: Església de Sant Sadurní Guingueta d'Àneu, la.Cervi

ESGLÉSIA DE SANT SERNI Guingueta d'Àneu, la.Cervi

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU Guingueta d'Àneu, la.Dorve

CASA A DORVE Guingueta d'Àneu, la.Dorve

CASA AL CARRER MAJOR DE DORVE Guingueta d'Àneu, la.Dorve

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ DE TOURS Guingueta d'Àneu, la.Escalarre

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA HELENA Guingueta d'Àneu, la.Escaló

PORTAL ADOVELLAT CARRER MAJOR D'ESCALÓ Guingueta d'Àneu, la.Escaló

CARRER MAJOR PORXAT Guingueta d'Àneu, la.Escaló

TORRE DE LA MURALLA D'ESCALÓ Guingueta d'Àneu, la.Escaló

PORTA SOTA TORRE DE LA MURALLA D'ESCALÓ Guingueta d'Àneu, la.Escaló

TORRE DE LA MURALLA D'ESCALÓ Guingueta d'Àneu, la.Escaló

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA Guingueta d'Àneu, la.Escart

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Guingueta d'Àneu, la.Escart



ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ D'ESTARON: COMUNIDOR Guingueta d'Àneu, la.Estaron

ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ D'ESTARON: COMUNIDOR Guingueta d'Àneu, la.Estaron

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE GAVÀS Guingueta d'Àneu, la.Gavàs

CASA AL CARRER MAJOR DE GAVÀS Guingueta d'Àneu, la.Gavàs

PONT SOBRE EL RIU D'ESCART Guingueta d'Àneu, la.Jou

PONT DE LA TORRASSA Guingueta d'Àneu, la.Jou

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE Guingueta d'Àneu, la.Jou

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL Guingueta d'Àneu, la.Llavorre

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ Guingueta d'Àneu, la.Unarre

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ: COMUNIDOR Guingueta d'Àneu, la.Unarre

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Lladorre

PONT SOBRE EL NOGUERA PALLARESA Lladorre

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE CASA SERRA Lladorre

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ROMÀ Lladorre.Aineto

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE: Sant Cristòfol de Boldis Jussà Lladorre.Boldis Jussà

RECTORIA BOLDIS JUSSÀ Lladorre.Boldis Jussà

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FRUITÓS Lladorre.Boldis Sobirà

BORDA AMB COBERTA DE PALLA DE GRAUS Lladorre.Graus

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU Lladorre.Tavascan

RUINES ANTIGA ESGLÉSIA DE SANT SIMÓ Lladorre.Tavascan

CASA ESCOLÀ A TAVASCAN Lladorre.Tavascan

PONT VELL DE TAVASCAN Lladorre.Tavascan

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA ANNA Llavorsí

PONT SOBRE EL RIU DE BAIASCA Llavorsí

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Llavorsí.Arestui

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNI Llavorsí.Baiasca

ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU DE BAIASCA Llavorsí.Baiasca

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Llavorsí.Romadriu

SANTUARI DE SANT JOAN DE L'ERM VELL Llavorsí.Sant Joan de L'Erm Vell

PORTALET DE LA MOLA Rialp

CARRER DEL MIG Rialp

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE VALLDEFLORS Rialp

PONT DE SANT ANTONI Rialp

CASA BELLERA Rialp

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA Rialp.Escas

CASA BARÓ Rialp.Rodes

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU Rialp.Rodes

ERMITA DE SANT QUIRZE Rialp.Surp

CASA BELTRAN Rialp.Surp

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA Soriguera

ARCADA Soriguera



ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLISER Soriguera.Arcalis

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER Soriguera.Baro

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EUGÈNIA Soriguera.Embonui

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE Soriguera.Escos

CASA BATLLE VELL Soriguera.Escos

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARÇAL Soriguera.Estac

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ Soriguera.Estac

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU D'ARBOLÓ Soriguera.Estret d'Arboló

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Soriguera.Les Llacunes

CAPELLA DE SANTA EULÀLIA Soriguera.Malmercat

CASA MACARENO Soriguera.Malmercat

ARCADA DE PAS A PUIFORNIU Soriguera.Puiforniu

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR Soriguera.Rubió

CASA MORRERES DE SAVERNEDA Soriguera.Saverneda

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA DE TORNAFORT Soriguera.Tornafort

CARRER MAJOR PORTICAT Soriguera.Vilamur

PORTAL DE LA PLAÇA MAJOR O DE L'ESGLÉSIA DE VILAMUR Soriguera.Vilamur

CASA DEL GENERAL JOSEP DE MORAGUES O CASA GAYÓ Sort

TORRE EMILIANA Sort

CAN MISSERET O DEL FELICIANO Sort

ANTIC EDIFICI DE L'HOSTAL PESSETS Sort

PORTAL DE BERRÓS Sort

PORTAL DEL RECINTE FORTIFICAT D'OLP Sort

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SERNI Sort.Altron

TORRE DE DEFENSA Sort.Altron

CASA SOBIRÀ Sort.Altron

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Sort.Bastida de Sort

ARCADA DE L'ABEURADOR Sort.Bastida de Sort

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE BERNUI Sort.Bernui

CASA ALEGRE Sort.Bernui

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE Sort.Castellviny

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE Sort.El Pujal

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Sort.Enviny

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL SOLER Sort.Enviny

ERMITA DE SANT ROC Sort.Enviny

CASA AITÉS Sort.Enviny

PONT DEL CEMENTIRI D'ENVINY Sort.Enviny

CAPELLA DE SANTA LLÚCIA Sort.Enviny

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA Sort.Llarven

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE Sort.Llessui

CASA EL LEL Sort.Llessui



ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ Sort.Llessui

PORTAL CASA Sort.Llessui

PORTAL CASA 2 Sort.Llessui

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA CECÍLIA Sort.Montardit de Dalt

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE MENAURI Sort.Montardit de Dalt

TORRE DE DEFENSA Sort.Olp

CASTELL O FORÇA D'OLP Sort.Olp

ERMITA DE SANT JOSEP Sort.Olp

ESGLÉSIA SANT PERE DE L'HOSTAL Sort.Ribera de Montardit

CASA A LA PLAÇA Sort.Ribera de Montardit

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICTOR Sort.Sauri - Seuri

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICTOR Sort.Sauri - Seuri

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE Sort.Sorre

CAL TOIO Tírvia

CARRER MAJOR DE TIRVIA Tírvia

FORN DE CALÇ DE LA BANA Tírvia

CAPELLA DE SANT JOAN Tírvia

PONT DE TORRES Tírvia

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EUGÈNIA Vall de Cardós.Ainet de Cardós

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ROMÀ Vall de Cardós.Anas - Nas

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA Vall de Cardós.Bonestarre

CASA MILL Vall de Cardós.Bonestarre

ESGLÉSIA DE SANT FELIU Vall de Cardós.Bonestarre

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU Vall de Cardós.Cassibros

PONT DE CASSIBROS Vall de Cardós.Cassibròs

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME Vall de Cardós.Estaon

PONT DE LA MARE DE DÉU DEL CAMÍ Vall de Cardós.Estaon

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE Vall de Cardós.Lladrós

CASA A LLADRÓS Vall de Cardós.Lladrós

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL PONT O DEL CAMÍ Vall de Cardós.Lladrós

CREU DE TERME DE RIBERA DE CARDÓS Vall de Cardós.Ribera de Cardós

CAPELLA DE CASA MORA O DE SANTA LLÚCIA Vall de Cardós.Ribera de Cardós

ESGLÉSIA ANTIGA DE SANTA COLOMA Vall de Cardós.Surri

CASA PUBILL Vall de Cardós.Surri

CASA A SURRI Vall de Cardós.Surri

CAPELLA DE SANT JOAN Vall de Cardós.Surri

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA Vall de Cardós.Surri



Patrimoni Arqueològic inclòs en els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) al Pallars Sobirà

Nom del BCIN Localitat

INCISIONS D'ARATI Alins (Pallars Sobirà)

CONJUNT ARQUEOLÒGIC DE VALÈNCIA D'ÀNEU Alt Àneu (Pallars Sobirà)

CONJUNT MONUMENTAL DE SANT JUST I SANT PASTOR DE SON Alt Àneu (Pallars Sobirà)

SANTA MARIA DE GERRI DE LA SAL Baix Pallars (Pallars Sobirà)

SANT PERE DE BURGAL Guingueta d'Àneu, la (Pallars Sobirà)

TORRE D'ESCALÓ Guingueta d'Àneu, la (Pallars Sobirà)

CASTELL DE TAVASCAN Lladorre (Pallars Sobirà)

CASTELL DE SORT Sort (Pallars Sobirà)

ERA DE JÚLIA Sort (Pallars Sobirà)


Altre patrimoni Arqueològic inclòs a l’inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya al Pallars Sobirà

Element o conjunt inventariat Municipi i nucli

CAPELLA DE SANT FRANCESC Alins

CAMP DE CERDÀ, EL Alins

MENERS - II Alins

MENERS - VI Alins

BUIRO - II Alins

VIRÓS - II Alins

MENERS - VII Alins

MENERS - VIII Alins

GALL FER - II Alins

GALL FER - III Alins

VIRÓS - IV Alins

VIRÓS - III Alins

BOSC DE LES BORDES D'ALINS Alins

SERRA DE CAPIFONTS Alins

RIBALERIS Alins

BORGS Alins

LA TORRE DE CABÚS Alins

LA RABASSA Alins

SANT QUIRI D'ALINS Alins

ESGLÉSIA DE SANT LLÍSSER-NECRÒPOLIS Alt Àneu

ERMITA DE SANTA EULÀRIA (o Eulàlia) Alt Àneu

TORRE DE BELLES Alt Àneu

PRAT DE CAMPO Alt Àneu

CASTELL DE TETS, EL Alt Àneu

CASTELL DE SIUSE (o de Güeres) Alt Àneu

TORRE DE LA MINYONA (Castell d'Arreu) Alt Àneu


http://cultura.gencat.net/invarque/Fitxainvarque.asp?cbComarca_1=26&cbComarca_2=+&cbPoblacio_1=+&cbPoblacio_2=+&cbTipus_1=+&cbTipus_2=+&cbTipus_3=+&cbTipus_4=+&cbCrono_1=+&cbCrono_2=+&cbCrono_3=+&cbCrono_4=+&Proteccio=2&Cercar=Cercar&NRegistre=1&idregistre=7790










CASTELL DE PLAU Alt Àneu

CASTERASSO DE SON Alt Àneu

CASTELL DE CASTELL-RENAU Alt Àneu

CASTELL DE SELLUI Baix Pallars

NECRÒPOLIS DEL PRAT DE COSAN Baix Pallars

PLETA DEL COMTE Baix Pallars

CABANA DE PERAUBA, LA Baix Pallars

DOLMEN DE LA CABANA DE LA MOSQUERA Baix Pallars

DOLMEN DE CASTELLAR D'EN PEY (o d'en Puy) Baix Pallars

ABRICS DE PERAUBA Baix Pallars

SERRA DE PERACALÇ Baix Pallars

GRANJA DE CASA PARRAMON Baix Pallars

NECRÒPOLIS DE SANT PERE DE PUJOL Baix Pallars

COVES DE VINYALS Baix Pallars

ABRIC DE L'ESTANY DE LA COVETA I Espot

CONJUNT DE L'ESTANY XIC DE SUBENUIX Espot

LLACS Espot

ESTANY DEL BERGÚS Espot

BAUMA DEL PLETIU DE PERETÓ Espot

ELS FANGASSALS Espot

PORTARRÓ D'ESPOT Espot

PLETIU DE LA COVETA Espot

PLETIU DE LA COMA D'AIGUABELLA Espot

OBAGUES DE RATERA - II Espot

FANGASSALS - II Espot

OBAGUES DE RATERA Espot

ABRIC DE L'ESTANY DE LA CABANA Espot

PLETIU DE SUBENUIX Espot

PLETIU DE PERETÓ Espot

PLETIU DE SUBENUIX - II Espot

ABRICS DE LA VALLETA SECA Espot

TANCAT DE LA PLETIU DE DAMUNT Espot

ABRIC DE LA GIRADA GRAN Espot

CASTELLASSOS, ELS Espot

CASTELLOT DE BOTIERA, EL Espot

NECRÒPOLIS DE LA VINYA Esterri de Cardós

PRATS DE LA COMA Farrera

BOSC DE BURG Farrera

PORTARRÓ DE SABOLLERA Farrera

NECRÒPOLIS DE L'ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL Farrera

ERMITA DE SANT ANDREU Farrera



CASTELL DE SERRET Farrera

CASTELL DE CASTELL-ARNAU Farrera

CASTELL DE COLOMERS Farrera

CASTELLOT, EL Guingueta d'Àneu, la

SOBREPUIO Guingueta d'Àneu, la

TORRE DE BURGO, LA Guingueta d'Àneu, la

CASTELL DE BERRÓS Guingueta d'Àneu, la

TORRE DE CASA TEIXIDÓ, LA Guingueta d'Àneu, la

CASTELL DE JOU Guingueta d'Àneu, la

SANT MARTÍ DE ROMA Guingueta d'Àneu, la

PLETA D'AUSINSI Lladorre

PLETA DE MONTARENYO Lladorre

BECERO - I Lladorre

BECERO - II Lladorre

SANT MIQUEL Lladorre

SANT ROMÀ D'AINETO Lladorre

BORDA DE CURIÓS Llavorsí

MONESTIR DE VELLANEGA Llavorsí

BRONZES DE LLAVORSÍ Llavorsí

AIDÍ SOBIRÀ Llavorsí

ABADIA VELLA D'AIDÍ, L' Llavorsí

MONTENARTRÓ (poble antic) Llavorsí

DOLMEN DE LA FONT DELS COMS Llavorsí

CASTELL DE GILARENY Llavorsí

CASTELL I DESPOBLAT DE BIUSE Llavorsí

FARGA DE LLAVORSÍ Llavorsí

NECRÒPOLIS DE SANT ESTEVE Rialp

CASTELL DE SURP Rialp

PRAT DEL CONVENT Rialp

CASTELL DE RODÉS Rialp

CASTELLOT DELS MOROS Rialp

SANTA CREU DE LLAGUNES Soriguera

CABANOTS, ELS Soriguera

SANT JULIÀ D'ESCÓS Soriguera

NECRÒPOLIS DE SANT VALENTÍ Soriguera

PRAT MUNTANÉ Soriguera

BURG, EL Soriguera

DESPOBLAT DE TOLZÓ Soriguera

NECRÒPOLIS DE L'HORT DE LA MORERA Soriguera

NECRÒPOLIS DE LA PAGA DE FELIP Sort

NECRÒPOLIS D'ENVINY Sort



SANT CLEM Sort

CASETES DE MORIDI Sort

CASTELL DE TORENA Sort

ERMITA DE SANT PERE Sort

MARE DE DÉU DE BETA, LA Sort

DOLMEN DE TERRA NEGRA Sort

SANT PERE DE PUJALT Sort

PLAÇA DE SANT ELOI 54-56-58 Sort

NUCLI ANTIC DE SORT Sort

SANTA EULÀLIA DE SORT Sort

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE LLESSUÍ Sort

FORN DE CALÇ DE SORT Sort

CONJUNT DE LES TARTERES DE L'ESTANY GRAN DE MAINERA Sort

CONJUNT RAMADER DELS CANALS DELS ESTANYS Sort

L'ORRI VELL Sort

ESGLÉSIA DE TERVEU Tírvia

VINYA D'AINET DE CARDÓS, LA Vall de Cardós

RENGÀ DE MONSENYÉS, EL Vall de Cardós

SANT MIQUEL DE CASSIBRÓS Vall de Cardós

SANT MARTÍ DEL PUI Vall de Cardós

CASTELL DE SURRI Vall de Cardós

PRAT DE LA MOLA, EL Vall de Cardós

NECRÒPOLIS DE SANTA COLOMA Vall de Cardós

PLANELL DE MATAMOROS Vall de Cardós

SERRAT DE LES CAPELLETES Vall de Cardós



ANNEX 4. LLISTAT DELS ESPAIS DE LA XARXA DE CONNEXIONS ECOLÒGIQUES (PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN, INFORME DE

SOSTENIBILITAT AMBIENTAL)

INFORME AMBIENTAL

Annex 3: Resum dels principals valors dels espais i connectors de la XEN La Cerdanya

Espais d’interès natural de la xarxa - I

Codi Nom Hàbitats d’interès1 Vegetació Fauna Geozones Observacions

1 Baga de Saltèguet Avetoses Pinedes de pi negre Prats subalpins

Moheringa muscosa Saxifraga paniculata Minuartia rubra

Mussol pirinenc Gat fer Marta Llangardaix pirinenc

2 Baga de la Molina Avetoses Pinedes de pi negre Freixenedes

Seseli montanum nanum Moheringa muscosa Saxifraga paniculata

Mussol pirinenc Gall fer Mallerenga d’aigua Llúdriga

3 Prats de Talltorta i Soriguerola Prats de dall amb fromental

Galanthus nivalis Achillea chamaemelifolia Arrhenaterum elatius

Complementa el corredor fluvial del Segre.

4 Prats i mines de lignit de Sanavastre

Prats de dall amb fromental Vegetació submergida (Myriophyllum)

Stipa capillata Adonis vernalis

Torlit Picot garser petit Aus limícoles i aquàtiques

Mines de Sanavastre

5 Prats d'All i Ger Prats de dall amb fromental Conreus extensius de secà

Endressia pyrenaica Stipa capillata Veronica austriaca subsp. tenuifolia

Espai amb una gran biodiversitat. Complementa el corredor fluvial del Segre.

6 Serra dels Corrals Blancs

Prats alpins i subalpins Vernedes

Achillea chamaemelifolia Endressia pyrenaica Festuca eskia

Àliga daurada Duc Esparver cendrós Mussol comú

Important connector entre l’EIN de Puigpedròs i el Segre.

1 Els hàbitats en negreta corresponen als hàbitats d’interès comunitari identificats per la Directiva Hàbitats (es troben subratllats els d’interès prioritari)

INFORME AMBIENTAL

Espais d’interès natural de la xarxa - II


7 Prats d'All i Olopte Prats de dall amb fromental Adonis vernalis Achillea chamaemelifolia Endressia pyrenaica Dichanthium ischaemum

Esterragalls d’Olopte i All

Paisatge de Badlands.

9 Prats d'Urús Prats de dall amb fromental Prats subalpins

Moheringa muscosa Minuartia rubra

10 Serrat de Castellar Adonis vernalis Seseli peucedanoides Genista cinerea

Tallareta cuallarga Conill Serp blanca

Gran interès per les espècies mediterrànies de la zona.

11 Tossal de Baltarga Pinedes de pi roig Joncedes

Adonis vernalis Aegilops geniculata Veronica austriaca subsp. tenuifolia

Interès paisatgístic.

12 Conca del riu Duran Pinedes de pi negre Vernedes Prats subalpins

Achillea chamaemelifolia Galeopsis ladanum pyrenaicum Potentilla pyrenaica

Gall fer Perdiu xerra Connexió Puigpedrós – riu

Segre.

13 Prats de dall de Bellver

Prats de dall amb fromental Conreus extensius de secà Arrhenatherum elatius Complementa el corredor

fluvial del Segre.

14 L’Ingla – Fou de Bor Prats calcícoles i mesòfils Prats de dall amb fromental Vernedes

Dyanthus pyrenaicus pyrenaicus Moheringa muscosa Circaea lutetiana

Àrea amb una gran biodiversitat. Inclou un conjunt de coves de gran interès.

15 Prats i Boscos de Ribera de Bellver i Prullans

Prats de dall amb fromental Salzedes

Anemone ranunculoides Alyssum alpestre subsp. Serpyllifolium Stipa capillata

Blauet Llúdriga Turó

16 Vall de la Llosa

Pinedes de pi negre Vernedes Prats de dall amb fromental Prats alpins i subalpins Pinedes de pinassa

Endressia pyrenaica Eryssimum grandiflorum Eryssimum sylvestre

Llúdriga Turó Almesquera Truita de riu Gall fer Àliga daurada Falcó pelegrí

És la vall transversal més gran de la comarca. Elevada biodiversitat amb un mosaic d’ambients.


INFORME AMBIENTAL

Espais d’interès natural de la xarxa - III


17 La Batllia Prats de dall amb fromental Vernedes Conreus extensius de secà

Adonis vernalis Erysimum grandiflorum Erysimum sylvestre

Blauet Llúdriga Turó

18 Pla d'Arenes i de Sant Marc

Prats de dall amb fromental Conreus extensius de secà Vernedes

Dianthus pyrenaicus Trigonella polyceratia Llúdriga

Permet tancar la xarxa al sector oriental de la comarca.

19 Prats de Llívia Prats de dall amb fromental Conreus extensius de secà

Ranunculus pyrenaeus Salix lapponum Bidens sp.

Turó Definit per criteris paisatgistics.

20 Prats de Gorguja Prats de dall amb fromental Ranunculus pyrenaeus Salix lapponum Arrhetherum elatius

Definit per criteris paisatgistics.

25 El Segre entre Martinet i l'Alt Urgell

Prats de dall amb fromental Salzedes Vernedes

Juncus triglumis Llúdriga Truita de riu

30 Les Planes d'Age Prats de dall amb fromental Conreus extensius de secà

Dyanthus pyrenaicus Trigonella polyceratia Achillea chamaemelifolia

Torlit Complementa el corredor fluvial del Segre.

32 Bosc de Guils Pinedes de pi negre Prats alpins de pèl caní Balegars

Gentiana lutea Antirrhinum asarina Cerastium latifolium subsp. pyrenaicum

Gall fer Picot negre Marta


INFORME AMBIENTAL

Connectors de la xarxa – I


8 La Valirota Prats de dall amb fromental Conreus extensius de secà

Saxifraga paniculata Minuartia rubra Arrhenatherum elatius

21 Coll de Saig Conreus extensius de secà Veronica austriaca tenuifolia Adonis vernalis

Torlit Arpella pàl.lida

22 Riu d'Aravó Prats de dall amb fromental Vernedes Dianthus pyrenaicus Llúdriga

Almesquera

23 Muntanya del Paborde i Clot de les Carboneres

Avetoses Pinedes de pi negre Balegars Prats silicícoles i mesòfils Gespets

Anthirrhinum molle Moheringa muscosa Saxifraga paniculata Narcissus poeticus

Mussol pirinenc Gall fer Garanteix la continuïtat de la

massa forestal cap a l’est.

24 Riu d'Alp Prats de dall amb fromental Anemone nemorosa Anemone ranunculoides Llúdriga

26 Conca del Riu del Molí

Avetoses Pinedes de pi negre Prats de pèl caní Prats de dall amb fromental Vernedes

Lonicera pyrenaica Ranunculus pyrenaicus subsp. angustifolius Saxifraga aquatica

Gall fer Mussol pirinenc Marta Almesquera Llúdriga

Gran diversitat d’ambients pel gradient altitudinal.

27 El Segre entre el Pla de Soriguera i França

Vernedes Circaea lutetiana Carex sp. Llúdriga

28 Torrent dels Estanys i Torrent de la mata de l'Os

Prats de dall amb fromental Prats silicícoles i xeròfils Freixenedes

Galanthus nivalis Stipa capillata Dianthus pyrenaicus

Llúdriga

29 Torrent de Montagut i Muntanya de Saltèguet

Prats silicícoles i mesòfils Balegars Prats de dall amb fromental Gespets

Achillea chamaemelifolia Adonis pyrenaica Erigeron uniflorus subsp. aragonensis

Zona de transició de bosc a pastures i a zona agrícola.


INFORME AMBIENTAL

Connectors de la xarxa – II


31 Serrat de les Maleses i Serrat Moster

Prats de dall amb fromental Anemone ranunculoides Festuca nigrescens Arrhenatherum elatius

Llúdriga

33 Torrent de la Farga Vella

Prats de dall amb fromental Prats alpins i subalpins Pinedes de pi negre Vernedes

Maianthemum bifolium Potentilla pyrenaica Hieracium breviscapum

Gall fer

34 Puig de les Forques i Serrat de les Llançanes

Pinedes de pi negre Prats subalpins

Festuca hervieri subsp. costei Leontodon pyrenaicus Hieracium chamaepicris


INFORME AMBIENTAL

L’Alt Urgell



1 Tram final de la Ribera Salada

Canyissar de balca Salzedes Jonqueres

Potamogetum densus Juncus bufonius Xanthium italicum

Balquer Boscarla de canyar Llúdriga

Definit per la raresa de l’hàbitat i espècies animals en el conjunt de la comarca.

3 Roques del Corb i Sant Honorat Serra de Sant Marc

Pinedes de pinassa

Ilex aquifolium Taxus bacatta Brassica saxatalis Anthirrhinum molle Teucrium polium

Falcó pelegrí Aufrany Definit per la seva

singularitat paisatgística.

4 Bosc de les Anoves Serra de les Canals

Pinedes de pinassa Carrascars

Taxus bacatta Arenaria fontqueri catalaunica Petrocoptis crassifolia montsicciana

Àliga daurada

8 Vall de Valldarques i Serra d'Aubàs

Rouredes de roure de fulla petita Pinedes de pinassa Carrascars

Alyssum alpestre serpyllifolium Aster wilkommii catalaunicus Linum campanulatum

Trencalòs Aufrany Tritó pirinenc

Funció com a zona tampó de la Serra d’Aubenç. Inclou 2 arbres monumentals.

10 Capçalera de la Vall de Sallent

Rouredes de roure de fulla petita Pinedes de pinassa Carrascars

Linum campanulatum Achillea chamaelifolia Festuca herveri subsp. costei

Definit per l’espectacularitat paisatgistica. Inclou jaciments paleontològics.

12 Salzeda de la cua de l'embassament d'Oliana

Salzedes Plantago major Salix eleagnos Llúdriga

Destaca la raresa i maduresa d’aquest ambient en el conjunt comarcal.

14

Altiplà dels Prats de Carreu, obaga de Senyús i anticlinal de Santa Fe

Pinedes de pi negre Pinedes de pinassa

Thymaelae tinctoria nivalis Astragalus danicus Saxifraga umbrosa

Trencalòs Aufrany Gall fer Mussol pirinenc

Inclou gran diversitat d’ambients.

16 Serra de prada i obaga de Taús

Pinedes de pi negre Avetoses Prats alpins i subalpins

Ilex aquifolium Luzula nivea Pyrola secunda

Gall fer Gat fer Elevat grau de maduresa de

la massa forestal.


INFORME AMBIENTAL



17 Congost del Riu de Lavansa i altiplà de Montant de Tost

Alyssum alpestre seryllifolium Campanula speciosa Viola wilkommii

Trencalòs Falcó pelegrí Duc Arpella pàl.lida Corriol menut

Espectacularitat paisatgística.

21 Obaga de Cadí - Coll de Creus Pinedes de pi roig

Gall fer Falcó mostatxut Àliga calçada

Àrea de trànsit de rapinyaires i altres aus en migració.

23 Capçalera del Riu de Castellbó Carrascars Gentiana lutea

Genista purgans Gall fer Mussol pirinenc

24 Riu Segre a Oliana Salzedes i omedes Potamogeton sp. Salix purpura Salix cinerea

Llúdriga Aus aquàtiques (en migració)

25 Rocs de la Quera i altiplà de Sorri

Carrascars Prats subalpins

Globularia alypum Thymalea tinctoria

Trencalòs Aufrany Àliga daurada Falcó pelegrí

26 El Segre entre Alàs i la Cerdanya Salzedes de sarga

Circaea lutetiana Stachys sylatica Oxalis acetossella

Llúdriga Truita de riu Merla d’aigua

Zona d’interès paisatgístic.

27 Bosc de Múria-Pudòvern

Prats alpins i subalpins Pinedes de pi negre

Festuca eskia Gentiana lutea Festuca yvesii

Mussol pirinenc Gall fer Perdiu blanca Àliga daurada Almesquera

Inclou diversitat d’hàbitats de la regió alpina.

28 Ras de Conques Prats alpins i subalpins Vernedes

Bromus erecti Teucrium pyrenaicum Galium verum

Gall fer Mussol pirinenc Àrea d’interès per la fauna i

flora subalpines.

29 Vall de Setúria Prats alpins i subalpins Avetoses Pinedes de pi negre

Festuca nigrescens Festuca airoides Festuca yvesii

Gall fer Mussol pirinenc Perdiu blanca Perdiu xerra


INFORME AMBIENTAL



30 Serrat de Taús - Serra del Bosc Prats subalpins

Gentiana lutea Campanula speciosa Seseli peucedanoides

Esparver cendrós

31 Riu de Civís Freixenedes Vernedes

Seseli montanum Teucrium pyrenaicum Almesquera

32 Riu d'Arduix Freixenedes Almesquera

34 El Paleozoic del dom de l'Orri a Castellbò

Freixenedes Vernedes

Circae lutea Cistus laurifolius

Paleozoic del Dom de l’Orri a Castellbò

39 Port del Cantó Prats subalpins Genista horrida Galeopsis pyrenaica Gentiana lutea

Gall fer Picot negre Àliga calçada Cérvol

40 Vessant sud de la Serra d'Oliana Pinedes de pinassa Erodium rupestre

Allium senescens Gall fer Mussol pirinenc

41 Roca de Balinyó, Roca dels Collars, Roc de Galliner

Carrascars Pinedes de pinassa

Viola wilkommii Aspenula cynandico pyrenaica Antherrhinum molle

Trencalòs Falcó pelegrí Àliga daurada Duc

Gran valor ecològic dels penyasegats inclosos.


INFORME AMBIENTAL

Connectors de la xarxa - I


2 Ribera Salada Salzedes i omedes Juncus bufonius Viola wilkommii Llúdriga Connecta l’Alt Urgell i el

Solsonès

5 Pla de Tolustre Conreus Pinedes de pinassa Carrascars

Minuartia rubra Lilium martagon Bassica repanda

Paisatge en mosaic.

6 Serra de la Creu Carrascars Pinedes de pinassa

Thymus fontqueri Bassica repanda Onosma tricerosperma

Continuació natural de la Serra d’Aubenç.

7 El Rialb, riera de Gavarra i barranc de les Colladetes


Lilium martagon Lonicera pyrenaica Saxifraga longifolia

Falcó pelegrí Situació estratègica com a corredor biològic.

9 Muntanya del Bosc de Sallent Pinedes de pinassa Achillea chamelifolia

Linum campanulatum

11 Barranc de les Costes Carrascars Saxifraga media

Lonicera pyrenaica Trencalòs Important pas de fauna.

13 Alinyà, Barranc de Bocagelera, Riu Perles

Pinedes de pinassa Pinedes de pi negre

Anthirrinum molle Lonicera pyrenaica Teucrium polium aragonese

Àliga daurada Gall fer Trencalòs

Zona de contacte entre ambients pirinencs i ambients mediterranis.

15 Vall de Cabó Carrascars Pinedes de pinassa

Euphorbia minuta Hieracium candidum Linum campanulatum

Gall fer Cèrvol Zona d’interès arqueològic:

dòlmens.

18 Riu de Lavansa Salzedes Vernedes Potamogeton sp.

19 Tuixén Pinedes de pinassa Alyssum alpestre serpyllifolium Campanula speciosa Saxifraga longifolia

20 Conca del riu de Tost

Vernedes Hàbitats de sòls guixencs (Gypsophiletalia)

Alyssum alpestre Ononis tridentata

22 Riu Segre Salzedes Bidens sp. Potamogeton sp. Juncus bulbosus

Llúdriga Almesquera Truita de riu

Eix vertebrador de la comarca.


INFORME AMBIENTAL

Connectors de la xarxa - II


33 Vall de Castellàs Prats subalpins Freixenedes

Genista purgans Ononis striata Festuca ovina Anthoxanthum odoratum

Àliga calçada

35 Conca del riu de Solanell

Carrascars Prats de dall amb fromental

Genista purgans Cistus laurifolius Festuca airoides

Gall fer

36 Riu de Castellbò Vernedes

37 Querols de Pont Carrascars Alyssum alpestre serpyllifolium Trigonella polyceratia Anthirrhinum molle

Espai molt vulnerable per la presència de diverses infrastructures.

38 Serrat de la Tuta i Serrat de Mascaró

Carrascars Pinedes de pinassa Prats montans

Gentiana lutea Lonicera pyrenaica Gentiana burseri

Gall fer

42 La Valira Vernedes Bidens sp. Potamogeton sp. Circaea lutea

43 Riu del Quer i Serrat del Cogulló Vernedes

Aira caryophyllea Vulpia myuros Filago minima

Merla d’aigua Tritó pirinenc Important corredor per a

espècies terrestres

44 Capçalera del Riu de Civís

Prats alpins i subalpins Balegars Pinedes de pi negre

Saxifraga umbrosa Dianthus pyrenaicus Ranunculus pyrenaicus

Mussol pirinenc Duc Àliga marcenca

45 Torrent de Banat i Riu de Vilanova

Savinoses calcícoles Vernedes Pinedes de pinassa

Galium verum Circaea lutetiana Junniperus phoenica

Gall fer


INFORME AMBIENTAL

El Pallars Sobirà



1 Baixos d'Àrreu, Airoto i Moredo

Balegars Boscos caducifolis mixtes

Festuca eskia Festuca glacialis Potentilla nivalis

Trencalòs Àliga daurada Perdiu xerra Ós bru Gat fer Cérvol

Definit per criteris paisatgístics Destaca el patrimoni cultural present a la zona.

2 Estanyardo, Somis i Veda d'Isil

Prats de dall amb fromental Boscos caducifolis mixtes

Avets aïllats de grans dimensions Genista purgans Equisetum variegatum Saxifraga umbrosa

Cérvol Marta Ós bru

Molt bon estat de conservació.

6 Lo Calbo - Berrós Pinedes de pi negre Genista purgans Valeriana pyrenaica Avenula iberica

Gall fer Trencalòs Mussol pirinenc Becada Àliga daurada Perdiu xerra Gat fer Marta

8 Obagues d'Esterri de Cardós Boscos caducifolis mixtes

Pyrola secunda Rhododendrum ferrugineum Anemone nemorosa

Plecs de la Vall de Cardós

9 Prats de dall de la Vall de Cardós Prats de dall amb fromental Galeopsis pyrenaica

Genista purgans Definit per criteris paisatgístics.

11 Vessant dret de la Noguera Pallaresa

Pinedes de pi negre Pinedes de pi roig Avetoses Prats alpins i subalpins Vegetació de ribera diversa Carrascars

Trencalòs Gall fer Mussol pirinenc Becada Àliga daurada Llúdriga Almesquera


INFORME AMBIENTAL

Espais d’interès natural de la xarxa – II


13 Solana de la Vall Ferrera Carrascars Astragalus danicus

Convallaria maialis

Trencalòs Àliga daurada Perdiu xerra Duc

Definit per criteris paisatgístics Destaca el patrimoni cultural present a la zona.

14 Bosc de Virós Pinedes de pi negre Fagedes Vegetació de ribera diversa

Ilex aquifolium Festuca airoides Pyrola chlorantha Arctostaphylos uva-ursi

Mussol pirinenc Gall fer Becada Marta Perdiu blanca Llúdriga

Destaca el patrimoni cultural present a la zona.

15 Sinclinal de Llavorsí a les valls de Cardós i Ferrera

Vernedes Carrascars Saxifraga media Llúdriga

Almesquera

Sinclinal de Llavorsí a les valls de Cardós i Ferrera

16 Coma de Burg Pinedes de pi negre Balegars

Saxifraga media Festuca eskia Kobresia myosuroides

Gall fer Merla blava Perdiu xerra

Hi destaca l’estany colmatat de Burg.

17 Urdossa – Juverri -Romadriu

Pinedes de pi negre Vernedes Carrascars

Genista purgans Bellardiochloa variegata Festuca ovina

Trencalòs Àliga daurada Gall fer Falcó pelegrí Perdiu xerra Mussol pirinenc Llúdriga

20 Vall de Llessuí Prats de dall amb fromental Prats alpins i subalpins

Avenula iberica Astragalus catalaunicus Sideritis hyssopifolia

Trencalòs Àliga daurada Perdiu xerra Hortolà Bitxac rogenc Arpella pàl.lida Almesquera


INFORME AMBIENTAL



24 Massís de l'Orri

Avetoses Pinedes de pi negre Carrascars Vegetació de ribera diversa

Jasione crispa Galeopsis pyrenaica Erysimum pyrenaicum

Aligot vesper Gall fer Mussol pirinenc Trencalòs Becada Gat fer Marta Cérvol Llúdriga Almesquera

26 Tornafort - Solà de Baén

Pinedes de pi negre Savinars Vernedes

Juniperus phoenicea Carex fusca Dichanthium ischaemum

Trencalòs Àliga daurada Aligot vesper Aufrany Àliga calçada Gall fer Perdiu xerra Cérvol Daina Gat fer Llúdriga

27 Serra de Costoja

Pinedes de pinassa Carrascars Vegetació de ribera diversa Bedollars

Seseli montanum Festuca ovina Dichantium ischaemum

Àliga daurada Aligot vesper Àliga calçada Aufrany Duc Falcó pelegrí Becada Durbec Almesquera Gat fer Llúdriga Cérvol


INFORME AMBIENTAL

Espais d’interès natural de la xarxa - IV


28 Les Obagues - Serrat del Codó

Conreus Prats subalpins Carrascars

Uricula vulgaris Important espai agroforestal.

29 Collegats Carrascars Savinars

Ilex aquifolium Flora rupícola d’ambients calcaris: Ramunda myconi i Saxifraga longifolia

Trencalòs Âliga daurada Duc Gat fer

30 Boumort-Serra de Corrotes

Pinedes de pinassa Vegetació de ribera diversa

Flora rupícola d’ambients calcaris: Ramunda myconi i Saxifraga longifolia

Trencalòs Âliga daurada Duc Falcó pelegrí Falcó mostatxut Merla blava Hortolà Llúdriga Cérvol Gat fer Tritó pirinenc Truita de riu Cranc de riu

32 Santa Coloma Pinedes de pinassa Carrascars

Flora rupícola d’ambients calcaris: Ramunda myconi i Saxifraga longifolia

Trencalòs Aufrany Falcó pelegrí Pela-roques Duc Àliga calçada Cérvol Gat fer Tritó pirinenc

33 Verneda de Montardit Vernedes Circaea lutetiana Blauet Llúdriga Inclou el bosc de ribera més extens

del Pallars Sobirà.


INFORME AMBIENTAL

Espais d’interès natural de la xarxa - V


34 Geozona de Gerri de la Sal

Pinedes de pinassa Vernedes Carrascars

Viola willkommi Ilex aquifolium Gerri de la Sal Inclou importants restes

històrico-arqueològiques.

35 Finestres tectòniques de Rialp

Finestres tectòniques de Rialp

36 Els prats de Son Prats de dall amb fromental Bellardiochloa variegata Seseli montanum Genista purgans

37

La Solana - Conca del Barranc de Montardit - Serrat del Plans

Prats subalpins Ginebredes Carrascars Freixenedes

Saxifraga media Astragalus catalaunica Festuca nigrescens

Zona de campeig de rapinyaires.

40 Prats de dall de Boldís Prats de dall amb fromental

Epilobium collinum Galeopsis pyrenaica Genista purgans

Ortòpters

42 Pla de Corts Mosaic agro-forestal Milà reial Àliga calçada Falcó mostatxut

Paisatge mosaic


INFORME AMBIENTAL



3 Solana de la Bonaigua

Balegars Prats alpins i subalpins

Genista purgans Festuca nigrescens Nardus stricta

Trencalòs Àliga daurada Perdiu xerra Perdiu blanca

Destaca un petit estany de gran valor paisatgístic. Zona de pas de l’ós bru.

4

Les Estanyeres - Barranc de Pilàs - Riu d'Unarre - La Torrassa

Prats de dall amb fromental Balegars Tarteres i roquissars amb vegetació casmòfita

Gentiana acaulis Pinguicula alpina Almesquera Inclou dos estanys glacials.

5 Conca del Barranc de les Boïgues Prats alpins i subalpins Arctostaphylos uva-ursi

Festuca nigrescens

Trencalòs Perdiu blanca Àliga daurada

7 Riu de Tavascan - la Noguera de Lladorre - Noguera de Cardós

Prats de dall amb fromental Salzedes Rouredes de roure de fulla gran

Salix pirenaica Angelica razulii Pedicularis pyrenaica

Merla d’aigua Almesquera

10 Ribera d'Estaon Salzedes Freixenedes Prats de dall amb fromental

Arrhentherum elatius Dianthus pyrenaicus Almesquera

12 La Noguera Pallaresa - Sant Pere del Burgal

Prats de dall amb fromental Freixenedes Conreus de secà Vernedes

Arrhentherum elatius Llúdriga Truita de riu

18

Riu de Sta. Magdalena - Serrat del Farro - Barranc del Riu

Prats de dall amb fromental Carrascars Vegetació de ribera diversa

Antirrhinum asarina Anthoxanthum odoratum Cheliantes marantae

Llúdriga Truita de riu

19 Obaga de Montenartó - Costa de les Fontetes

Pinedes de pi negre Rouredes de roure de fulla gran Gall fer

21 Noguera Pallaresa (tram de Rialp)

Vernedes Salzedes Llúdriga

Truita de riu

22 Serra d'Altars - Serra del Rei - Serra Mola Prats alpins i subalpins Festuka eskia

Ranunculus govanii Perdiu blanca


INFORME AMBIENTAL

Connectors de la xarxa - III

Cod

i Nom Hàbitats d’interès1 Vegetació Fauna Geozones Observacions

23 Barranc de les Espones Prats alpins i subalpins Festuka eskia

Bromus erecti Perdiu blanca Perdiu xerra

25 Obaga de Canals - Lo Tossal

Rouredes de roure martinenc Pinedes de pinassa Carrascar

Aus necròfagues i rapinyaires

31 Buseu - Sarroca Pinedes de pinassa Carrascars

Ramonda myconi Saxifraga longifolia

Gall fer Perdiu xerra Trencalòs Àliga daurada Arpella pàl.lida Cèrvol Tritó pirinenc

Zona de continuïtat Pirineus – Prepirineus.

38 Les bordes de l'Alt Áneu

Avetoses Prats de dall amb fromental Ononis striata

39

Bordes de la Capçalera de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Cardós

Pinedes de pi negre Prats de dall amb fromental Prats alpins i subalpins Avetoses

Festuca nigrescens Anthoxanthum odoratum Genista purgans

41 La Noguera Pallaresa (tram Sort Ribera de Montardit)

Vernedes Freixenedes Salzedes i omedes

Circaea lutetiana Llúdriga Truita de riu

43 Rodalia de Tor


INFORME AMBIENTAL

El Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça



1 Senet - Beciberri

Avetoses Pinedes de pi negre Fagedes Prats de dall amb fromental

Ós bru Manté un molt bon estat de conservació.

2 Pinar d'Erill Roies de Cardet Boscos de Casós

Pinedes de pi negre Pastures mesoxeròfil·les i basòfiles Tarteres i roquissars

Gall fer Mussol pirinenc Becada Àliga daurada Trencalòs

4

Embassament de Llesp - Riu Noguera de Tor - Embassament de Cardet

Salzedes Vernedes Vegetació hidròfila arrelada o flotant de llacs i aigües eutròfiques Pastures humides oligotròfiques sobre substrats calcaris

Llúdriga Truita de riu Geneta (límit de distribució)

Important zona humida de la comarca.

5

Manyanet – Filià -Penyasegats de la Torre de Cabdella – Corrunco - Bosc de Durro

Prats alpins i subalpins Pinedes de pi negre Carrascars Salzedes

Leontopodium alpinum Anemone alpina Saxifraga sp.

Trencalòs Àliga daurada Pardal d’ala blanca Pela-roques Perdiu blanca Almesquera Tritó pirinenc Truita comuna Gall fer Mussol pirinenc

6 Riu Flamisell – Riu de Bellera Salzedes i omedes Juncus trifidus

Callitriche palustris

Llúdriga Cranc de riu Truita Almesquera


INFORME AMBIENTAL



7 Ignimbrites d'Erillcastell Ignimbrites

d’Erillcastell

8 La Noguera Ribagorçana Salzedes i omedes

Salix pirenaica Cyperus flavescens Scirpus setaceus

Llúdriga Cranc de riu Truita

11

Barranc d'Erta i Tossal de Gironella - Barranc de Viu i Solà de Viu

Pastures muntanes Prats de dall amb fromental Fagedes Carrascars

Ramonda myconii Saxifraga longifolia

Voltor comú Trencalòs Àliga daurada Truita comuna Llúdriga

13 Serra de Comillini

Vegetació casmofítica Boscos mixtos caducifolis Carrascars Pinedes de pi negre Pinedes de pi blanc Prats de dall amb fromental

Trencalòs Aufrany Duc

Àrea d’interès arqueològic amb monuments megalítics.

16 Gurp - Sant Cosme - Roureda d'Aulàs

Teixedes Fagedes Carrascars Pinedes de pinassa Rouredes de roure valencià

Erodium foetidum subsp. rupestre Aster willkommii subsp. catalaunicus

Còlit ros Còlit negre Gat fer Rapinyaires rupícoles (zona reproducció)

18 Gelat - Queralt

Carrascars Pinedes de pinassa Salzedes

Merla blava Abellarol Tallarol emmascaratAus rupícoles Gat fer Quiròpters

Hortoneda-Roc de Santa – Barranc de l’Infern - Montsor (parcial)

19 Riu Noguera Pallaresa – Canal de Sossís

Salzedes, alberedes i omedes Llúdriga Cranc de riu Truita


INFORME AMBIENTAL



21 Llabró - Baiarri

Pinedes de pinassa Carrascars Afloraments rocallosos amb plantes rupícoles Coves no explotades pel turisme

Ramonda myconii Saxifraga longifolia

Aufrany Trencalòs Falcó pelegrí Pela-roques Duc Àliga calçada Cérvol Gat fer Quiròpters Tritó pirinenc

24 Montllobar i la Vileta Pinedes de pinassa Carrascars Rouredes de roure valencià

Gypsophila struthium hispanica Ononis tridentata Veronica tenuifolia

Marta (límit de distribuació)

L’Estratotip de l’Il.lerdià - Formació Castissent a Mas de Faro

Límit de distribució del roure valencià.

27 Cellers - Riu Noguera Pallaresa Salzedes, alberedes i omedes Gypsophila struthium hispanica

Milà reial Blauet Falcó mostatxut Llúdriga Rabosa de riu

Únic punt de reproducció conegut de rabosa de riu a Catalunya.

28 Sant Corneli

Pinedes de pinassa Carrascars Rouredes de roure valencià Pastures mesoxeròfiles i basòfiles

Ononis tridentata Viola willkammi

Aufrany Falcó pelegrí

Collades de Basturs - Castell de Sant Martí de Vilanoveta

30 Prats inundables de Basturs Vegetació hidròfila i higròfila Utricularia vulgaria Balquer


INFORME AMBIENTAL

Espais d’interès natural de la xarxa - IV


32 Castell de Llordà i Serrat de la Rebolleda

Pinedes de pinassa Carrascars Rouredes de roure valencià Fagedes

Fritillaria pyrenaica Linum campanulatum Lonicera pyrenaica

Falcó pelegrí Picot negre

Barranc de la Posa - Isona (Parc Cretaci)

Àrea d’interès arqueològic: monuments medievals.

33 Benavent Rouredes de roure valencià Pinedes de pinassa

Voltor Trencalòs Falcó pelegrí Aufrany Duc

34 Serra de la Campaneta - La Falconera

Pinedes de pinassa Carrascars Rouredes de roure valencià

Campanula speciosa speciosa Erygimum incanum Lilium martagon

Marta (límit de distribució)

35 Serrat del Pletiu Carrascars Viola wilkommi

36 Esllavissada de Puigcercós Esllavissada de

Puigcercós

37 Dipòsit glacial St. Mamés a Vilaller

Vernedes Prats de dall amb fromental

Dipòsits glacials de Sant Mamés a Vilaller

38 Conca del Barranc d'Enseu - Riu Major

Rouredes de roure valencià Carrascars Pinedes de pinassa

Petrocoptis crassifolia subsp. montisicciana Viola wilkommii

Àliga daurada Marta (límit de distribució) Gat fer

Límit de distribució del roure valencià.


INFORME AMBIENTAL



3 Serrat de la Moixera - Saraís

Prats de dall amb fromental Salzedes

9 Barranc de les Espones - Barranc de la Creu

Prats de dall amb fromental Roquissars amb vegetació casmòfita Vernedes

Saxifraga media Carex dovillana Bromus erecti

10 Serra d'Altars - Serra del Rei - Serra Mola

Prats alpins i subalpins Ginebredes

Festuca eskia Ranunculus govanii Perdiu blanca

12 Barrancs occidentals de la Faiada

Carrascars Fagedes Salzedes

Rapinyaires (zona d’alimentació)

14 Conca Alta del Barranc de Cadolla

Pinedes de pi roig Pinedes de pi negre Fagedes

Gypsophila struihium hispanica Veronica teunifolia Ononis tridentata

Trencalòs Aufrany Voltor Àliga daurada

15 Barrancs de Miralles, del Solà i d'Esplugafreda

Rouredes de roure valencià Carrascars

Campanula speciosa Arenaria fontqueri fontqueri Crocus nevadensis marcetii Erodium foetidum rupestre Genista horrida Alyssum alpestre serpyllifolium Linium campanulatum Narcissus pseudonarcissus moschatus Onosma tricerosperma catalaunica Pyrola secumola

Rapinyaires (zona d’alimentació)

Molt interessant per la presència d’endemismes vegetals.

17 Vall de Serradell

Carrascars Salzedes Pinedes de pinassa Pinedes de pi blanc

Gypsophila struihium hispanica

Trencalòs Aufrany Voltor Gat fer


INFORME AMBIENTAL

Connectors de la xarxa - II


20 Roc de Santa Pinedes de pinassa Ononis tridentata Bidens frondosa

Trencalòs Àliga calçada Gat fer Quiròpters

Hortoneda – Roc de Santa – Barranc de l’Infern – Montsor (parcial)

22 Serrats dels Pous i de l'Àliga


23 Serrat de Ciutat Rouredes de roure martinenc Conreus

25 Barrancs de Palau i de Riucós Conreus

26 Les Ínsules Pinedes de pi blanc Salzedes i omedes Conreus

Llúdriga Cranc de riu ibèric Truita

Funció de minimitzar la barrera de l’embassament de Sant Antoni.

29 Rius de Gavet, d'Abella i de Conques

Salzedes i omedes

Potamogeton coloratus Ononis tridentata Teucrium polium aragonense Euphorbia nevadensis Hiericum valiriense Iris latifolia Linaria glauca

Cuereta torrentera Balquer

31 Capçalera del riu Rialb

Carrascars Conreus de cerals i farratges Pinedes de pi roig

Lilium martagon Merla blava Interès paisatgístic al Forat de Bòixols.


ANNEX 5. RELACIÓ DE NORMES AMB INCIDÈNCIA AMBIENTAL APLICABLES AL PLA DIRECTOR

Font: Document de referència per a l’avaluació ambiental del Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà, DMAH

Avaluació ambiental

Directiva 2001/42/CE relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel que s’aprova el Reglament per l’execució del Reial Decret Legislatiu 1302/86, de 28 de juliol, d’avaluació d’impacte ambiental.

Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos.

Llei 3/1998, IIAA, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, en la qual es defineixen les tipologies d’activitats i de permisos, sistemes específics de prevenció i control ambiental, les institucions implicades i el règim sancionador.

Llei 6/2001, de 8 de maig que modifica el RDL 1302/1986, de 28 de juliol, d’avaluació d’impacte ambiental.

Urbanisme i territori

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme

Medi natural i paisatge

CITES, Conveni sobre comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres signat a Washington l’any 1973.


Conveni de Berna sobre la conservació de la vida silvestre i dels hàbitats naturals d’Europa elaborat pel Consell d’Europa i adoptat l’any 1979.

Conveni de Bonn sobre espècies migradores d’animals silvestres que viuen en el territori europeu.

Directiva 97/62/CE, de 17 de octubre, per la que s'adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

Directiva 92/43/CEE del consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres

Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres.

Decisió de la Comissió 2004/69/CE, de 22 de desembre de 2003, per la qual s’adopta la llista de llocs d’importància comunitària de la regió biogeogràfica alpina.

Reial decret 439/1990, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg nacional d’espècies amenaçades.

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts.

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya

Decret 169/1983, de 12 d’abril, d’unitats mínimes agrícoles.

Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal.

Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives

Llei 3/1988, de 4 de març, i Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals.

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

Decret 166/1998, de 8 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’accés motoritzat al medi natural.

Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 9/1995, de


l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental.

Llei 41/1997, de 5 de novembre, que modifica la Llei 4/1989, de 27 de març de 1989, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres.

Acord de Govern GOV/117/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària.

Directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 (DOGC Núm. 4735 – 6.10.2006).

Ordre, de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya.

Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local.

Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals.

Espais Naturals de Protecció Especial de l’àmbit del Pla

Decret 194/2003, d’1 d’agost, de creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Decret 234/1996, de 5 de juliol, d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Decret 39/2003, de 4 de febrer, pel qual s’aprova el Pla rector d’ús i gestió del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Llei 22/1990, de 18 de desembre, de modificació parcial dels límits de la zona perifèrica de protecció.

Llei 5/2007, de 3 d’abril, de la Xarxa de Parcs Nacionals.

Llei 7/1988, de 30 de març, de reclassificació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Ordre de 20 de desembre de 1997 de tancament de pistes al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Ordre MAH/160/2004, de 6 de maig, de modificació de l’Ordre de 20 d’octubre de 1997, per la qual s’aprova el Pla de tancament de pistes forestals del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la zona perifèrica de protecció.


Ordre PRE/1841/2005, de 10 de juny, per la que es modifica parcialment l’Ordre de 18 de gener de 1993, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern, sobre zones prohibides i restringides al vol.

Reial Decret 1803/1999, de 26 de novembre, que aprova el Pla director de la Xarxa de Parcs Nacionals.

Resolució del 17 de gener de 2006, de la Direcció General per a la Biodiversitat, disposa la publicació d’Acord del Consell de Ministres de 16 de desembre de 2005, pel qual s’autoritza la inclusió en la llista del Conveni de Ramsar (2 de febrer de 1971).

Mobilitat

Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

Decret 362/2006, de 3 d’octubre, pel qual s’aproven les Directrius Nacionals de Mobilitat.

Decret 466/2004, de 28 de desembre, relatiu a determinats instruments de planificació de la mobilitat i al Consell de la Mobilitat

Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.

Aigua

Directiva 60/2000/EC per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

Llei 11/2005, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional.

Reial decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s'aproven els plans hidrològics de conca

Edicte de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya.

Decret 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Llei 46/1999 de 13 de desembre de modificació de la Llei 29/1985 d'aigües.


Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica.

Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei d’Aigües; modificat pel Reial Decret 606/2003, de 23 de maig.

Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües.

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament.

Reial decret 261/1996, de 6 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.

Residus

Directiva 2006/12/CE, relativa als residus

Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.

Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.

Decret 161/2001, de 12 de juny, que modifica el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Decret 1/1997, sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats

Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes

Reial Decret 9/2005, relatiu als sòls contaminats

Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus

Atmosfera i clima

Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

Directiva 2002/49/CE, 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient.


Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric.

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric.

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric.

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric.

Decret 281/2003, de 4 de novembre, de modificació del Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació

Decret 174/2002, d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya

Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), òxids de nitrogen (NOx), partícules (PM10), plom (Pb), benzè (C6H6) i monòxid de carboni (CO).

Reial Decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó (O3) a l’aire ambient.

Sòl

Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.


Reial decret 9/2005, de 14 de gener de 2005, pel qual s'estableixen la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

Ecoeficiència

Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’edificació.

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Patrimoni cultural

Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Decret 78/2002, de 5 de març, del reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Prevenció d’incendis

Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana

Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.


3. OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA€¦ · Creixement potencial segons planejament vigent 0,0 29,5 0,0...

Documents

Transcript of 3. OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA€¦ · Creixement potencial segons planejament vigent 0,0 29,5 0,0...