3.LIBERALISME I NACIONALISME

ANTIC RÈGIMSegle XVIII

ESTAT LIBERALSegle XIX

POLÍTICA Monarquia absoluta

Súbdits

Sistema parlamentari o Constitucional. Monarquia o repúblicaCiutadans

ECONOMIA Agrícola i ramaderaTècniques tradicionals De subsistènciaRègim senyorial

Capitalista o de mercatPropietat privada

SOCIETAT Estamental

Privilegiats No privilegiats

Per naixement

De classes

Burgesia i proletariat

Per poder econòmic

DEMOGRAFIA Alta natalitat I alta mortalitat Poc creixement de la població

Transició demogràficaBaixa la mortalitatCreixement de la població

El sistema polític liberal. La democràcia

ELEMENTS DE L’ESTAT LIBERAL:

SOBIRANIA NACIONAL El poder és de la nació, formada per ciutadans amb drets i deures.

CONSTITUCIÓ Llei fonamental a partir de la qual es fan totes les altres lleis.

DIVISIÓ DE PODERS Legislatiu, executiu i judicial

SUFRAGI Dret dels ciutadans a escollir els seus representants.

IGUALTAT DAVANT LA LLEI Les mateixes lleis per tothom.

DRETS INDIVIDUALS Reunió, associació, premsa, expressió...

LLIBERTAT ECONÒMICA L’Estat no ha d’intervenir en l’economia.Economia de mercat o capitalista

Els tres poders de l’estat: la divisió de poders de Montesquiu

• Fa les lleis • Congrés dels Diputats i Senat Legislatiu

• Fa que s’apliquin les lleis • GovernExecutiu

• Fa que es compleixin les lleis• Jutges i magistratsJudicial

ELECCIONS

SUFRAGICENSATARIFins finals segle XIX

SUFRAGIUNIVERSAL

MASCULÍA partir de

finals segle XIX

SUFRAGIUNIVERSALDurant el segle XX

Només homes,majors d’edat,

amb cert nivell de rendai que pagaven impostos

a l’estat

Tots els homesmajors d’edat

Tots els homes idones majors

d’edat

Partits polítics:Agrupacions de persones amb idees comuns i que presenten un programa d’actuació al Parlament

Parlament:Assemblea formada pels diputats sorgits de les eleccions. Constitueix el poder legislatiu.

Govern:Organisme format per un president i els seus ministres. Constitueix el poder executiu

El govern ha de tenir la confiança del Parlament, per tan governa el partit o coalició que obté la majoria absoluta de diputats (la meitat més un)

ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?

Monarquia: el cap d’estat és un rei o una Monarquia: el cap d’estat és un rei o una Monarquia: el cap d’estat és un rei o una Monarquia: el cap d’estat és un rei o una reina. El càrrec és hereditari.reina. El càrrec és hereditari.reina. El càrrec és hereditari.reina. El càrrec és hereditari.

República: el cap d’estat és un president, República: el cap d’estat és un president, República: el cap d’estat és un president, República: el cap d’estat és un president, escollit pel Parlament o pel poble.escollit pel Parlament o pel poble.escollit pel Parlament o pel poble.escollit pel Parlament o pel poble.

En un estat liberal o parlamentari el cap En un estat liberal o parlamentari el cap En un estat liberal o parlamentari el cap En un estat liberal o parlamentari el cap d’estat (rei o president) nomena el cap del d’estat (rei o president) nomena el cap del d’estat (rei o president) nomena el cap del d’estat (rei o president) nomena el cap del govern, a proposta del Parlament, i assumeix govern, a proposta del Parlament, i assumeix govern, a proposta del Parlament, i assumeix govern, a proposta del Parlament, i assumeix la representació del país en l’àmbit la representació del país en l’àmbit la representació del país en l’àmbit la representació del país en l’àmbit internacional.internacional.internacional.internacional.

1.La Revolució Francesa (1789-1799)

• La Revolució Francesa (1789-1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa.

El rei i la reina de França quan comença la Revolució...

1.1 Les causes de la revolucióCauses de la revolució:• La burgesia tenia poder econòmic i vol accedir al poder polític.

• Les noves idees de la Il·lustració• Els camperols volen deslliurar-se del règim senyorial.• Les classes populars volen millorar el seu nivell de vida.• El rei i les classes privilegiades s’oposen a totes aquestes demandes de canvis.

Causes immediates: • Crisi econòmica• Ruïna de l’estat francès• Els privilegiats no volen pagar impostos

1.2 Convocatòria dels Estats Generals (1788)

• El rei demana a la noblesa que pagui impostos per resoldre la crisi econòmica.• La noblesa s’hi oposa• Es convoquen els Estats Generals (1788)• Agitació política i descontentament general.• Quaderns de queixes del tercer estat que recullen les peticions al rei.• Propostes revolucionàries del tercer estat.

Inauguració dels Estats Generals de 1789 a la sala dels

Menus-Plaisirs, a Versalles.

ESTATS GENERALS:

VOT PER

ESTAMENTS

NOBLESA CLERGAT TERCER ESTAT

1.3 La ruptura del juliol de 1789• Estats Generals: el tercer estat reclama el vot personal i no per estaments. El rei i els privilegiats no accepten la proposta i es suspenen les sessions.

• El tercer estat es constitueix en Assemblea Nacional i desafia al rei i els privilegiats.

• Adhesió d’una part del clergat i alguns privilegiats.• Comença la revolució• Els Estats Generals es transformen en Assemblea Nacional Constituent (9 de juliol )

• Assalt a la Bastilla (14 de juliol ) símbol de l’absolutisme.• Formació de la Guardia Nacional, cossos armats de defensa formats pels revolucionaris.

• Revolta antisenyorial violenta al camp francès

L’Assemblea Nacional jura que no es dissoldrà fins que no s’aprovi una Constitució...

Presa de la Bastilla, símbol de l’absolutisme, per les classes populars de París...

REVOLUCIÓFRANCESA:3 ETAPES

MONARQUIACONSTITUCIONAL

(1789-1792)

CONVENCIÓ REPUBLICANA

(1792-95)

DIRECTORI(1795-99)

LLIBERTAT, IGUALTAT,

FRATERNITAT

Aquest era el lema de la Revolució Francesa

Primera etapa: La monarquia parlamentària i

constitucional 1789-1792

Assemblea constituent i legislativa

1.4 L’Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

• Abolició jurídica del feudalisme (Decrets del 4 i 11 d’agost)

• Supressió dels estaments, les rendes, els delmes, la servitud...

• Aprovació de la “Declaració dels drets de l’home i del ciutadà” (26 d’agost de 1789)

• Constitució de 1791: monarquia constitucional, divisió de poders, sufragi...

• Divisió territorial en departaments• Llibertat de comerç• Igualtat dels ciutadans davant la llei• Constitució civil del clergat (1790)

Principals reformes de l’Assemblea Nacional entre el 1789 i el 1792

• la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (agost, 1789)Es proclamen els drets :

a) personals o individuals,

• a la vida,

• a la llibertat,

• a la lliure expressió,

• a la propietat;

b) civils i processals:

• igualtat davant la llei,

• dret a una defensa justa.

Principals reformes de l’Assemblea Nacional entre el 1789 i el 1792

la Constitució de 1791

– Sobirania nacional

– Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial)

– Igualtat legal davant la llei

– Sufragi censatari

– Abolició de la tortura

– La noblesa haurà de pagar impostos

– Es van expropiar els béns de l’Església

– Es va crear una Guàrdia Nacional (exèrcit)

França: divisió actual en departaments

L’Assemblea legislativa (1791-92)

• Una cop acabada la seva tasca, l’Assemblea Constituent es va dissoldre, donant pas a l’Assemblea Legislativa, que havia de formular lleis per a desenvolupar els principis establerts en la Constitució de 1791. • França es convertia en una monarquia constitucional i parlamentària.

Segona etapa:La Convenció republicana

(1792-95)

República democràtica i radicalització

1.5 La radicalització de la Revolució:la caiguda de la monarquia (1791-1792)

• Oposició dels antics privilegiats • Intervenció estrangera• Divisions internes• Intent de fugida del rei (Varennes)• Guerra amb Àustria (abril 1792)• Assalt a les Tulleries (agost 1792) i arrest del rei.• Es reclama la república i es convoquen eleccions amb sufragi universal masculí.

Fugida i arrest del rei a Varennes (juny del 1791)

Fugida de Paris

Són reconeguts

Detinguts a Varennes

Execució del rei, 1793

El rei, Lluís XVI i la seva família van intentar fugir de França per tal d’unir-se a l’exèrcit austríac, que plantejava envair França i restablir-hi l’absolutisme. Descobert durant la fugida se’ls retornà a Paris, però es va crear un clima de desconfiança envers la monarquia.

El rei i la seva dona van ser acusats de traïció i els van guillotinar.

Lluís XVI i Maria Antonieta van ser executats a la guillotina

1.6 La Convenció Nacional: una república democràtica (1792-95)

• Nova assemblea (setembre de 1792)• Abolició de la monarquia i proclamació de la República.• Enfrontaments girondins (moderats) i els jacobins o muntanyencs (radicals)

• Lluís XVI és condemnat per l’Assemblea Nacional i executat a la guillotina.

• Coalició europea contrarevolucionària: Àustria, Prussia, Espanya, Holanda i Anglaterra)

• Insurrecció de La Vendée: els pagesos pateixen fam i es revolten contra el govern revolucionari.

• A París, els “sans-culottes” reclamen reformes socials.• El govern dels girondins es va negar a prendre mesures.• Els jacobins fan un cop de força i prenen el poder (1793).

Sans-culottes

Eren gent en situació d’extrema misèria. Pertanyien als grups socials més humils de París (venedors, propietaris de petits tallers, treballadors de la indústria o del comerç).

D'ideologia democràtica i radical, participaren activament en els aldarulls revolucionaris, i llur influència fou notable en el període jacobí (1793-94)

El nom prové del fet que van adoptar, a partir del 1792, el pantalon llarg de ratlles en lloc de la culotte o calça curta, que consideraven un símbol de l'antic règim.

La Convenció Jacobina: el terror (1793-95)• Etapa més radical de la revolució• Constitució de 1793: sobirania popular i sufragi universal masculí.• Govern revolucionari• Suspenen les garanties constitucionals• Política del terror: mesures contra els enemics interns i externs de la Revolució.

• Comitè de Salvació Pública, controlat per Robespierre.• Mesures excepcionals: detencions, judicis, execucions, lleves...• Reformes socials: redistribució de la propietat agrària, control del preu dels articles de primera necessitat, càstig als especuladors, salaris mínims, abolició completa del feudalisme.

• Mesures socials: educació primària gratuïta i obligatòria, nou calendari i procés de Descristianització.

• França guanya la guerra contra l’aliança de països absolutistes contraris a la Revolució.

• Radicalitzaciómés intensa per ambdós costats.• Repressió sagnant contra els opositors.• Detenció i execució dels líders de la Convenció Jacobina (Robespierre, Saint-Just, Couthon...) 10 de Termidor de l’any II.

Robespierre i el terror

El terror és el període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l'actuació del Comitè de Salvació Pública. La segona onada (el Gran Terror), els mesos de juny i juliol del 1794, fou impulsada per Robespierre per tal de mantenir-se en el poder.

Robespierre

Els líders dels jacobins:

La mort de Marat• Pintura d’estil neoclàssic

obra de J.L. David.• La pintura representa la

mort el 1793 de Jean-Paul Marat, l'escriptor del diari radical L'Ami du peuple(L'amic del poble), molt relacionat amb la facció jacobina durant el regnat del Terror.

• David era amic íntim de Marat, així com un ferm partidari de Robespierre i els jacobins.

Tercera etapa: el Directori (1795-1799)

La República burgesa

1.7 El Directori: La República burgesa (1795-99)

• Desmantellament de la legislació jacobina• La burgesia conservadora principal beneficiària.• Constitució de 1795: sufragi censatari,• Nou poder executiu: el Directori• Dura repressió de les revoltes populars• Conspiració dels Iguals de Babeuf, revolta que demanava una societat igualitària.

• Victòries militars a l’exterior• L'exèrcit adquireix prestigi i es veu com a garantia de l’ordre social.

• Cop d’estat de Napoleó Bonaparte, general de l’exèrcit francès.

• Inici del Consolat.

RevolucióFrancesa

1789-1799)

MonarquiaConstitucional

(1789-1792

Constitució de 1791Abolició del Règim

senyorialDeclaració dels Drets

de l’Home i del ciutadàGuerra contra Àustria

Oposició internaConspiració del Rei

Convenció(1792-95

República Democràtica i

PopularExecució del rei

Constitució de 1793Girondins i Jacobins

RadicalitzacióTerror

Directori(1796-1799)

República burgesaConstitució de 1795

Regim moderatCop d’estat de Napoleó

2.Napoleó Bonaparte (1799-1814)

2.1 La França de Napoleó Bonaparte

El Consolat 1799-1804• Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat l’any 1799, amb el suport de l’exèrcit, i va posar fi a l’etapa de la Revolució Francesa (1789-1799).• El seu objectiu era posar ordre al país després de la llarga etapa revolucionària.• 1799-1802 Etapa del Consolat, govern format per 3 membres, en el que Napoleó era el principal.• El 1802 va ser nomenat cònsol vitalici i va concentrar tot el poder en la seva persona.

El govern de Napoleó...

• Estableix un govern personalista i autoritari.• Governa per decret.• Vol donar estabilitat a França i dóna més poder a la burgesia moderada. En canvi margina els radicals (absolutistes i revolucionaris).

• Estableix el liberalisme econòmic.• Crea el Banc de França i el paper moneda.• Deixa tornar els exiliats• Crea els liceus o escoles de l’estat

El Consolat: reformes • Administrativa: va centralitzar l’administració de l’estat i va consolidar l’organització de França en departaments, dirigits per un prefecte. • Legislativa: va promulgar el Codi Civil (1804), el Codi de Comerç (1807), el Codi Penal (1810)...i altres codis, unificant les lleis franceses.• Va signar un Concordat (1801) amb l’església catòlica per normalitzar les relacions entre França i Roma.

Centralització administrativa!!!

Uniformització lingüística!!!

Totes aquestes lleis garanteixen la igualtat davant la llei, el dretde propietat, la llibertat individual, de consciència i detreball i el lliure accés als càrrecs públics!!!

França: divisió administrativa actual en departaments, que té el França: divisió administrativa actual en departaments, que té el França: divisió administrativa actual en departaments, que té el França: divisió administrativa actual en departaments, que té el seu origen a la Revolució Francesa i es va consolidar a l’etapa seu origen a la Revolució Francesa i es va consolidar a l’etapa seu origen a la Revolució Francesa i es va consolidar a l’etapa seu origen a la Revolució Francesa i es va consolidar a l’etapa napoleònica. Cada departament estava dirigit per un Prefectenapoleònica. Cada departament estava dirigit per un Prefectenapoleònica. Cada departament estava dirigit per un Prefectenapoleònica. Cada departament estava dirigit per un Prefecte

CONCORDAT:Pacte o acord entre l’església i l’estat. ElElElEl Concordat del 1801Concordat del 1801Concordat del 1801Concordat del 1801 era unera unera unera un pactepactepactepacte o acord o acord o acord o acord

entreentreentreentre NapoleóNapoleóNapoleóNapoleó iiii Pius VII.Pius VII.Pius VII.Pius VII.L’acord va establir que l’església acceptava la L’acord va establir que l’església acceptava la L’acord va establir que l’església acceptava la L’acord va establir que l’església acceptava la pèrdua de les seves propietats i a canvi l’estat pèrdua de les seves propietats i a canvi l’estat pèrdua de les seves propietats i a canvi l’estat pèrdua de les seves propietats i a canvi l’estat es comprometia a mantenires comprometia a mantenires comprometia a mantenires comprometia a mantenir----la econòmicament. la econòmicament. la econòmicament. la econòmicament.

Aquest concordat va restaurar la Aquest concordat va restaurar la Aquest concordat va restaurar la Aquest concordat va restaurar la preponderància de l'església catòlicapreponderància de l'església catòlicapreponderància de l'església catòlicapreponderància de l'església catòlica com la com la com la com la

religió dominant a l'imperi francès. religió dominant a l'imperi francès. religió dominant a l'imperi francès. religió dominant a l'imperi francès.

Codi Civil Napoleònic 1804• És un recull de totes les lleis civils

que hi havia a França abans deNapoleó.

• Confirmava l’abolició dels privilegisde l’Antic Règim i la igualtat de totsels ciutadans davant la llei.

• Napoleó les va unificar i el seu codiva ser un model per modernitzar leslleis d’altres països europeus.

• Les lleis civils són les que esrefereixen a les persones privades.Regulen el matrimoni, el divorci, lafiliació, els costums, les herències, lesadopcions, ...

• Actualment encara és vigent a França,amb les corresponents modificacions iactualitzacions.

2.2 El domini d’Europa

L’Imperi 1804-1814• L’any 1804 es va sentir tan poderós que es va proclamar emperador dels francesos.• El seu prestigi es va fonamentar en la seva capacitat militar, que li va permetre vèncer els monarques absoluts europeus i apoderar-se de gran part d’Europa.• A tots els territoris conquerits imposa les idees revolucionàries franceses: abolició de l’Antic Règim, igualtat davant la llei, liberalisme econòmic...

La coronació de Napoleó. J.J. David (1806)

Derrota de Napoleó a Trafalgar 1805

• Batalla naval entre la flota francesa i espanyola contra la Gran Bretanya.

• Derrota franco-espanyola.• Espanya era aliada de França.

La Guerra del Francès: 1808-1814derrota de Napoleó a Espanya

• Napoleó va ocupar Espanya el 1808. • Va imposar el seu germà Josep I Bonaparte com a rei.• Va ser derrotat pels “patriotes” espanyols el 1814.• Va ser l’inici de la fi de l’imperi Napoleònic.

Els afusellaments del 3 de maig (Goya)

La derrota de Napoleó

• Derrota a Espanya 1812• Fracàs francès a Rússia 1813• Coalició antifrancesa de països europeus• Ocupació de París 1814• Derrota de Napoleó a Waterloo 1815

La batalla de Waterloo 1815

L’etapa Napoleònica1799-1815

Consolat1799-1804

Imperi1804-1814

Estabilitat políticaLimitació llibertat d’expressió

Beneficia la burgesiaMargina els absolutistes,

els republicans i els jacobins

Expansió territorialOcupa gran part d’EuropaDerrota de Trafalgar (1805)Ocupació d’Espanya (1808)

Invasió de Rússia (1812)Derrota de Waterloo (1815)

Reforma administrativaDivisió en departaments

Codi Civil (1804)Concordat

Explotació econòmica dels territoris conqueritsPrincipis de la Revolució

Les victòries de Napoleó van contribuir a

l’expansió de les idees liberals per

Europa

3. L’Europa de la Restauració 1815-1848

RESTAURACIÓ 1815-1848S’anomena així a l’etapa de la

història que es caracteritza pel retorn a l’absolutisme i a l’Antic Règim,

després de la Revolució Francesa i de l’etapa Napoleònica.

EL CONGRÉS DE VIENA (1815)Les potències absolutistes

(Àustria, Prússia, Rússia ) i el Regne Unit , després de derrotar Napoleó, es reuneixen a Viena i acorden tornar al sistema que

tenia Europa abans de la Revolució Francesa, és a dir, a

l’absolutisme.

LA SANTA ALIANÇA (1820): Acord entre les potències

absolutistes que havien derrotat Napoleó (Àustria, Prussia,

Rússia...).Es comprometen a actuar

militarment als països on hi hagi revolucions liberals, per imposar

l’absolutisme.

Retorn a l’absolutisme

Moltes de les reformes socials i polítiques que l'ocupació francesa havia introduït a diferents Estats amb l'aplicació del Codi Civil Napoleònic, foren cancel·lades. Es restaura el poder absolut dels monarques, es restauren els privilegis de la noblesa, es restaura el poder de l'Església; es restauren aquells valors que la Revolució i l'Imperi havien trepitjat.

En lloc de voluntat general, s'imposa la llei divina natural; en lloc de la sobirania del poble, la sobirania personal de l'amo i senyor natural; en lloc d'igualtat davant la llei, jerarquia i privilegi.

Oposició ala Restauració

LIBERALISME

Sobirania NacionalConstitució

Divisió de podersIgualtat davant la llei

ClandestinitatInsurrecció com a mitjà

Intel·lectuals i classes mitjanes

NACIONALISME

Defensa dels drets dels poblesDret de cada nació a ser un estat

Reivindicació nacionalista:Quan una nació volia

constituir-se com a estat.

3.1 El sistema de la Restauració: el congrés de Viena (1815)

• Després de la derrota de Napoleó, les grans potències europees es van reunir a Viena.

• Objectius: tornar a la situació anterior a la Revolució Francesa.

• Volen posar fi a la sobirania nacional i al constitucionalisme.• Volen tornar a l’absolutisme• Utilitzen el principi del “legitimisme”, que reconeix el dret dels monarques hereditaris, deposats per Napoleó, a recuperar el seu tron.

• A alguns països es van fer certes concessions davant la impossibilitat de retornar a l’absolutisme anterior.

• Lluís XVIII de França promulga una carta atorgada ( mena de constitució) on reconeixia alguns drets polítics.

• A Gran Bretanya es manté el sistema parlamentari que ja existia abans de Napoleó.

• A l’Imperi Austríac, a l’Imperi Rus i a Espanya es restableix l’Antic Règim.

Caricatura dels monarques repartint-se Europa al Congrés de Viena de 1815

1815 nou mapa, noves fronteres...

3.2 La reordenació del mapa europeu• Les fronteres d’Europa es van remodelar d’acord amb els interessos de les potències guanyadores.

• No es van tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles.

• L’objectiu era equilibrar el poder a Europa• Beneficiaris principals: Imperis Rus i Austríac i el regne de Prussia.

• Principis de la política internacional acordats per les potències europees: - Celebrar congressos per arbitrar conflictes territorials.- Dret a la intervenció de l’exèrcit de la Santa Aliança enpaïsos amenaçats de revolució liberal.

• Santa Aliança: França, Rússia, Àustria

EUROPA

Primera meitat

Segle XIX

Grans imperis

que dominaven

diverses nacions

Nacions

fragmentades

en diversos estats

Imperi Austríac

Imperi Turc (Otomà)

Imperi Rus

Itàlia

Alemanya

Espanya: regnat de Ferran VII, rei absolutista obligat a acceptar la constitució de Cadis durant l’etapa del Trienni Liberal (1820-23)

4. Les revolucions liberals

Revolucions burgeses A tota EuropaPrimera meitat Segle XIX

Tres onades revolucionàries:

1820 1830 1848

A la segona meitat del segle XIX la major part delsEstats europeus eren monarquies o repúbliques

liberals i parlamentàries

4.1 Les revolucions liberals de 1820 i 1830

• Durant la Restauració els liberals són perseguits i s’organitzen el societats secretes.

• Els francmaçons és una de les més importants.• Promouen la insurrecció (revolta) contra l’absolutisme de forma clandestina.

• Gran influència a les ciutats• Associacions formades per comerciants, estudiants, intel·lectuals i professionals liberals.

• Confien que el poble s’afegeixi a la revolució un cop ells l’hagin començat.

Primera onada revolucionària(1820-1824)

• Triomf a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont.• Curt període liberal, sufocat pels absolutistes.• Intervenció de la Santa Aliança a Espanya i els estats italians.• Dura repressió contra els liberals.

Segona onada revolucionària (1829-1839)

• França: enderrocament de Lluís XVIII Borbó i instauració de la monarquia constitucional amb Lluís Felip d’Orleans.

• Independència de Bèlgica.• Polònia: moviment independentista eradicat per l’exèrcit rus.

• Desaparició progressiva de l’absolutisme a Europa occidental i instauració del liberalisme moderat.

• Referent: constitució francesa de 1791• El poder està controlat per una elit liberal moderada de burgesos benestants que marginava la petita burgesia i sobretot les classes populars.

• Predomini del sufragi censatari• Prohibició de les associacions obreres.

A partir de 1830:EUROPA DIVIDIDA

EN DOS BLOCS

LIBERAL ABSOLUTISTA

França, Regne UnitEspanya, Portugal

Àustria, PrussiaRússia

4.2 L’experiència democràtica i social: el 1848

• Revolució de 1848: la primavera dels pobles• Fi definitiva del sistema de la Restauració.

Causes: • Insuficiència de les reformes• Malestar general pel creixement de les desigualtats del capitalisme, que provocava l’empitjorament de les condicions de vida dels obrers.

• Europa oriental: abolició del feudalisme (excepte a Rússia).

• Europa occidental: noves idees democràtiques (sobirania popular i sufragi universal masculí)

França 1848-1852 Segona república i Segon Imperi

• Inici de la revolució a París: el govern restringeix les llibertats, insurrecció popular i proclamació de la Segona República (1848-1852).

• Govern provisional amb programa de reformes polítiques i socials (sufragi universal i tallers nacionals).

• Eleccions amb sufragi universal masculí i nou govern de republicans moderats.

• Mesures impopulars: tancament dels Tallers Nacionals i liquidació de les reformes socials.

• Nova insurrecció a París.• Enfrontament entre la burgesia i el proletariat.• Rebel·lió sufocada per l’exèrcit i dura repressió• La burgesia vol un govern fort que garanteixi un règim liberal sense accés a les classes populars.

• Accés al poder de Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III).• 1851 Proclamació del Segon Imperi (1852-1870) .

França: Etapes polítiques segle XIX

Primera República 1792-99Consolat: Napoleó 1799-1804

Primer Imperi: Napoleó 1804-1814Restauració: Lluís XVIII 1814-1824

Carles X 1824-1830 Revolució 1830: Lluís Felip I (1830-1848)

Segona República 1848-1852Segon Imperi : Napoleó III 1852-1870

Tercera República 1870Comuna de París 1871

Impacte a Europa: Àustria, Rússia...

• Impacte de la revolució de París a Europa• Imperi Austríac : es transforma en monarquia constitucional.

• Només a Rússia es manté el règim senyorial i el feudalisme.

• S’acaba i es completa el procés revolucionari burgès.• La burgesia controla el poder a la major part d’estats europeus.

• Les classes populars continuen la seva lluita contra la injustícia social.

• Inici de l’evolució del liberalisme cap a la democràcia.

5. La construcció dels estats nacionals

5.1 Nació i moviments nacionalistes

• Nació, segons el concepte liberal, és el conjunt de ciutadans lligats per una història, una llengua o una cultura comunes, però sobretot units per la voluntat de viure en comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions.

• Els filòsofs alemanys de finals del segle XVIII defineixen la nació com una ànima espiritual, immutable i eterna que es manifestava en una llengua i una cultura i anava més enllà del desig individual o de la voluntat dels ciutadans.

Nació i moviments nacionalistes

• Diversitat de situacions a Europa• Algunes nacions es corresponen amb la frontera política de l’estat: Portugal, Dinamarca...

• Alguns estats incorporen diverses nacions dins les seves fronteres: Espanya, França, Gran Bretanya...

• Algunes nacions estan dividides entre diversos estats: Itàlia, Alemanya...

• Altres nacions estaven sotmeses a dominis despòtics de l’imperi austríac i turc: Polònia, Hongria, Txèquia, Grècia...).

5.2 Els primers moviments nacionalistes (1820-1830)

• Primeres revoltes nacionalistes en el context de les revolucions liberals.

• Es basen en el principi del dret dels pobles davant del dret dels monarques.

• L’objectiu es aconseguir la independència nacional i construir un estat propi.

• Les més importants abans de 1848: Grècia (1829) de l’Imperi Turc, Bèlgica (1839) dels Països Baixos

5.3 La primavera dels pobles 1848

Imperi austríac: • revolució liberal amb alt contingut nacionalista.• Moviments nacionalistes a Praga, Polònia, Croàcia, Llombardia, Venècia, Hongria...

• Els moviments fracassen però l’imperi austríac es veu obligat a fer algunes reformes.

• S’estableix un sistema liberal moderat• S’aconsegueixen algunes reivindicacions culturals.• Modificació de l’estructura de l’imperi: monarquia dual 1867 (Francesc Josep, emperador d'Àustria i rei d’Hongria). Fins la primera guerra mundial.

1848: la primavera dels pobles

El cicle revolucionari: visió de conjunt

1820

Revolucions liberals

1830

Liberals + nacionals

1848

Liberals + nacionals +

populars + democràtiques

5.4 La unificació d’Itàlia (1870)

• Itàlia dividida en diversos estats desiguals: Piemont, Parma, Mòdena, Toscana, Estats Pontificis i Regne de les dues Sicílies.

• La resta dels territoris (Llombardia i Veneto) estaven ocupats per Àustria.

• 1830 “Rissorgimento” moviment d’afirmació nacional

• Estratègia d’unificació propugnada per Mazzini i la seva organització “Jove Itàlia”. Volia una república democràtica, unitària i laica, per mitjà d’una insurrecció popular.

• Fracàs dels moviments insurreccionals i continuïtat del domini d'Àustria, de la fragmentació política i dels règims absolutistes.

La unificació pel nord: Cavour

• Piemont: estat constitucional sota la monarquia dels Savoia (Victor Manuel II).

• Cavour, cap de govern del Piemont, va impulsar un procés d’unificació, amb l’organització del Piemont com un estat fort, modern i industrialitzat capaç de tenir un exèrcit i diplomàcia per fer possible la unificació.

• Cavour lluita contra Àustria i annexa Llombardia i mes tard els estats centrals

• Diplomàcia: cessió de Niça i Savoia a França a canvi del reconeixement d’Itàlia.

La unificació pel sud: Garibaldi

• Garibaldi, republicà Mazzinià, conquesta del sud d’Itàlia amb el suport popular per eliminar el règim borbònic.

• Garibaldi renuncia a la república i dona suport a Victor Manuel II per tal d’aconseguir la unificació d’Itàlia (1861)

• Unitat completa amb la incorporació del Veneto (1866) i els Estats Pontificis (1870).

• El Papa s’oposa a la unificació i queda reclòs a l’Estat del Vaticà.

La unificació (1870): monarquia de Victor Manuel II

• Problemes del nou estat: Hostilitat del PapaContrast nord industrialitzat i sud agrariUnificació incompleta: falten Ístria i Trento, sotadomini austríac.

• Victor Manuel II va ser el primer rei d’Itàlia.• Itàlia es va convertir en un estat liberal.• La seva forma de govern va ser la monarquia parlamentària

Victor Manuel II, primer rei d’Itàlia

1861-1878 Roma: monument a Victor Manuel II

Comte de Cavour : primer ministre d’Itàlia i principal impulsor de la unificació

Abans de la unificació Després de la unificació

5.5 La unificació d’Alemanya (1870)

• Alemanya estava dividida en 36 estats• L’estat més important era Prússia• Bismark, cap del govern de Prussia, va aconseguir la unificació política el 1871, després de tres guerres contra França, Àustria i Dinamarca.• Es va proclamar el II Reich (II Imperi) i el rei de Prússia Guillem I va ser coronat emperador.• El nou estat va ser una monarquia autoritària.

Els antecedents...La Confederació Germànica 1815Alemanya, igual que Itàlia, també pot serdefinida com una nació multi estatal.Així, el Congrés de Viena de 1815 varestablir el domini austríac sobre les terresalemanyes i va imposar la ConfederacióGermànica, una simple associació de 34Estats sobirans i quatre ciutats lliurespresidida per l’emperador d’Àustria i sotael control imperial.

Confederació Germànica 1815

Unitat econòmica: El Zollverein (1834)• El primer pas cap a la unificació del país va tenir un caràcter econòmic i va ser impulsat per Prússia, que va encoratjar la formació d’un mercat únic i la supressió de les nombroses fronteres i duanes que separaven els diversos Estats alemanys.

• Així, el 1834 es creava el Zollverein (unió duanera) entre tots els Estats de la Confederació Germànica, amb l’exclusió de Hannover, les ciutats hanseàtiques i Àustria.

• Aquesta unió duanera seria la primera victòria prussiana, ja que havia aconseguit implicar a tots els Estats alemanys en un projecte comú i, a més, Àustria, el gran llast per a la unificació, havia quedat exclosa.

• A continuació s’aprovaria la unitat monetària dels Estats del nord-oest (1836).

[...] Trenta-vuit línies de duanes paralitzen el comerç interior i produeixen el mateix efecte que si es lliguessin els membres del cos humà per impedir que la sang circuli per tot el cos.Per comerciar entre Hamburg i Àustria o entre Berlín i Suïssa s’han de travessar deu Estats, estudiar deu reglaments i pagar deu impostos o taxes duaneres [...].Mirem a l’altra banda del riu amb enveja i hi veurem una gran nació, des del Canal de la Mànega fins al Mediterrani, des del Rin fins als Pirineus i des de les fronteres d’Holanda fins a Itàlia, on es comercia lliurement sense trobar duana. Els recursos dels alemanys [...] s’arruïnen per culpa de trenta-vuit sistemes de duanes i peatges.Com a conseqüència, gosem sol·licitar a la Dieta:1r. Suprimir les duanes a l’interior d’Alemanya.2n. Exigir un sistema comú de duanes amb les nacions estrangeres basat en el principi de compensació fins que aquestes nacions adoptin el principi de llibertat de comerç europeu.La creació d’un mercat únic de caràcter nacional fomentaria la industrialització i el lliurecanvisme; i el desenvolupament de la xarxa ferroviària que, des de 1835, articularia les relacions comercials entre els Estats del nord creant en la població una consciència d’unitat per sobre de les fronteres. A més, el creixement econòmic va potenciar la consolidació d’una nova burgesia industrial i dels negocis que manifestaria la seva voluntat de col·laborar en la construcció de la unitat nacional alemanya.

El Zollverein 1834 (Unió duanera):El gran teòric de la unificació econòmica alemanya seria l’economista F. List,

que el 1819 va defensar la necessitat de la supressió de les fronteres interiors i la imposició de tarifes protectores com a mitjà més eficaç per fomentar el desenvolupament industrial i poder fer front a la competència britànica.

Les ciutats hanseàtiques: havien format part de la Lliga Hanseàtica, una federació de ciutats comercials alemanyes dels segles XIII al XV

El parlament de Frankfurt 1848:el fracàs de la via democràtica

Parlament de Frankfurt 1848, assemblea formada pels representants dels diversos Estats alemanys escollits per sufragi universal.El març de 1849, el Parlament proclamava una Constitució única per a tot el país.Ofereix la corona de la nova Alemanya al rei de Prússia, Frederic Guillem IV, que, en un acte d’autoritarisme, va rebutjar-la perquè li havia estat oferta per una assemblea de diputats.Reacció antiliberal. Dissolució del Parlament de Frankfurt per les tropes prussianes i l’exèrcit austríac. El fracàs del Parlament de Frankfurt suposava el final de la via parlamentària i democràtica cap a la unificació.

Prússia protagonista de la unificació

A partir d’aquest moment, el protagonisme de la unificació alemanya restava en mans de Prússia que, amb la seva poderosa i creixent indústria, el seu poderós exèrcit i els seu Estat ben organitzat, consolidaria el seu lideratge econòmic dins de la Confederació Germànica, compartint protagonisme polític amb Àustria.

Bismark i la unificació “des de dalt”L’impuls definitiu cap a la

unificació va produir-se el 1862 quan el nou emperador prussià Guillem I nomenava canceller a

Otto von Bismarck.De caràcter antidemocràtic, el nou canceller prussià creia que la unitat alemanya no seria el resultat de les decisions de la majoria, sinó que s’aconseguiria només per la força, gràcies al

“ferro i la sang”. Si el Parlament de Frankfurt havia

estat un intent de crear Alemanya “des de baix”,

Bismarck optaria per construir un Estat “des de dalt” per la imposició de la força prussiana.

TRES GUERRES: PRUSSIA CONTRADINAMARCA (1864) AUSTRIA (1866), I FRANÇA (1870)

La unificació: el Segon Reich Alemany 1871

Al Tractat de Versalles, desprès de la victòria sobre França, Bismarck proclamaria la creació del Segon Reich alemany (1871) sota la corona de Guillem I de Prússia, ara Kàiser (emperador) d’Alemanya i amb l’annexió definitiva dels Estats del sud.

Kàiser Guillem I, rei de Prussia i emperador d’Alemanya

El nou estat alemany 1871

• Estructura confederal amb predomini de Prússia• Ideologia conservadora i militarista del nou estat.

• Problemes: Dualitat religiosa: luterans (nord) catòlics (sud)Unificació inacabada: no incorpora els alemanys d'Àustria i no es pot assolir la Gran Alemanya.

Alemanya i

Itàlia

unificades

1870

Europa 1880