1

1

2

2

3. IDEES IL·LUSTRADES VIGENTS AVUI

2. UN MÓN OPOSAT A L’ACTUAL

1. DEFINICIÓ I DURACIÓ

1. DEFINICIÓ I DURACIÓ

Per als revolucionaris liberals: “Sistema històric, anterior al Nou Règim(1789), que volien canviar amb la Revolució”

Per a la majoria d’historiadors:“Un període històric que, des del segleXV fins a les revolucions liberals del segle XIX, a Europa i Amèrica es va caracteritzar per una monarquiaabsoluta, una economia endarrerida i

una societat estamental”

3

4

3

2. UN MÓN OPOSAT A L’ACTUAL

Les formes de vida en l’Antic Règim es funden en la desigualtat i la diferència

Privilegis de naixement i territori

Diversitat jurídica

En l’Antic Règim a penes hi ha canvis, perònous elements al segle XVIII trastoquen el sistema:

Les ideas il·lustrades alteren l’AnticRègim

Les noves indústries destrueixen l’A.R.

3. IDEES IL·LUSTRADES VIGENTS AVUI

Idea de progrésEls canvis són positius

El futur pot ser millor

Idea de racionalitatEl raonament i la comprovació

permeten conéixer la veritat

Un millor coneixement suposa majorfelicitat

5

6

4

3. MONARQUIA ABSOLUTA

2. ECONOMIA ENDARRERIDA

1. SOCIETAT ESTAMENTAL

1. SOCIETAT ESTAMENTAL

1.4. ELS “PECHEROS”: L’ESTAT PLA

1.3. PRIVILEGIS DE LA NOBLESA

1.2. PRIVILEGOS DEL CLERGAT

1.1. ELS PRIVILEGIATS

7

8

5

1.1 ELS PRIVILEGIATS

Barons, Caballers, Gentilhomes(Hidalgos)

Baixa

Rei, prínceps, Ducs, Comtes, Marquesos, Vescomtes

Alta

NOBLESA

Sacerdots, frares i mongesBaix

Cardenals, arquebisbes, bisbes, abats i abadesses

Alt

CLERGAT

Privilegiats( <10 %)

1.2. PRIVILEGIS DEL CLERGAT

Administració i institucions pròpies: Església Catòlica = Estatdins de l’EstatOcupa càrrecs en l’administració política (Corts, Consells,

confraries)

POLÍTICS

Controla l’assistència social: caritat, hospicis, beneficència, hospitals, etc.Posseeix 1/5 de totes les terres cultivablesPosseeix propietats amortitzades (donacions que no pot

vendre)Posseeix molts béns immobles (cases, convents, jardins,

esglésies, etc.)

SOCIALS

Controla la conducta mitjançat sermons, misses, festes i celebracionsControla el Tribunal de la Inquisició que persegueix la

immoralitat i l’heretgiaCensura els llibres i l’ensenyamentControla l’educació de la noblesa

IDEOLÒGICS

No paga impostos. Cobra el delmeFISCALS

9

10

6

1.3. PRIVILEGIS DE LA NOBLESA

SOCIALSMostrar escuts i símbols de la seua noblesaSeients reservats en les Esglésies

POLÍTICS

Ocupen els càrrecs en l’administració central (Consells i Secretaries)

Ocupen la meitat dels càrrecs municipals en l’administraciólocal de les vil·les i ciutats

Ocupen l’oficialitat de l’exèrcitPoden dur armes

MILITARS

Exclosos del turment, assots, galeres i forcaNo poden ser empresonats per deutes, ni embargats els seus

béns (excepte si són deutes amb el Rei)Disposen de tribunals y jutges cespecialsAdministren la justiícia en les seues possesions (moltes

terres i cases)

JURÍDICS

No paguen impostos. Cobren nombrosos impostosFISCALS

1.4. ELS PECHEROS: L’ESTAT PLA

Captaires, Vagabunds, etc.

Jornalers

AssalariatsObrers

Arrendataris

Camperols de senyoriuCamperols no

propietaris

Camperols propietaris

Oficials

MestresArtesans

Banquers, comerciants, Professions liberals

No privilegiats(>90%)

11

12

7

2. ECONOMIA ENDARRERIDA

2.4. COMERÇ REDUÏT

2.3. INDÚSTRIA ARTESANAL

2.2. AGRICULTURA TRADICIONAL

2.1. DEMOGRAFIA DE TIPUS ANTIC

2.1. DEMOGRAFIA DE TIPUS ANTIC

B. LENT CREIXIMENT DE LA POBLACIÓ

1. MORTALITAT CATASTRÒFICA (FAM, PESTES, GUERRES), ALTA MORTALITAT INFANTIL

2. NATALIDAD MITJANA, FECUNDIDAD ALTAMATRIMONIS TARDANSCELIBAT NOMBRÓS

C. BAIXA DENSITAT (h/Km.²) AMB GRAN DIVERSITAT REGIONAL

A. ÈPOCA PREESTADÍSTICA

13

14

8

2.2. AGRICULTURA TRADICIONAL

C. BAIXOS RENDIMENTSTECNOLOGIA ARCAICAPOC CAPITALITZADA , SOTMESA A MOLTS IMPOSTOS

D. LA MAJORIA DE TERRES SOTMESES A DOMINI SENYORIAL (70%)

B. PRODUCCIÓ POC ESPECIALITZADAAGRICULTURA D’AUTOABASTIMENT

MÍNIMA PRODUCCIÓ PER AL MERCAT:

BLAT, VINYA I OLIVERA EN ZONES DE L’INTERIOR

DACSA, CREÏLLA I ARRÒS AL LITORAL

A. TREBALL FAMILIAR I COL·LECTIU

SENYORIU

El senyor exerceix la justícia i governa els seussenyorius

El senyor rep:Rendes (impost per treballar la terra) dels camperolsImpostos jurisdiccionals (per exercir la justícia)Impostos de monopoli (per permetre caçar, pescar, moldre, coure pa)

La monarquia recompensa els suports i fons rebuts per a la guerra

Protegir i aumentar el patrimoni (riquesa i poder)

Per concessió del rei (fins el S. XV.)Per venda del rei o altre senyor (S. XVI., XVIII.) Agregació de senyorius: Matrimoni i primogenitura o mayorazgo (l’herència no es pot dividir)

Un senyor

¿Per a què?

¿Per què?

¿Com?

Rei= senyoriu de reialencNoble= senyoriu nobiliariClergat= senyoriu eclesiàsticCiutat= senyoriu “concejil”

¿Qui?

Territori (terres de cultiu, montanyes i llacs, o/i cases)¿Què?

15

16

9

2.3. INDÚSTRIA ARTESANAL

A. PRODUCCIÓ URBANA1. Manufactures reials en crisi: productes de luxe i

armes2. Majoria de tallers artesanals agremiats per oficis3. A finals del XVIII, poques fàbricas amb tècniques

industrials (Barcelona, Màlaga …)

B. PRODUCCIÓ RURAL1. Sistema a domicili pels camperols2. Majoria de la producció tèxtil (llana, lli, cotó)

2.4. COMERÇ REDUÏT

EXTERIOR

1. COMERÇ D’IMPORTACIÓ DE PRODUCTES DE LUXE I ALIMENTS PER TRÀFIC MARÍTIM

2. COMERÇ DE REEXPORTACIÓ A AMÈRICA

NOMBROSOS IMPOSTOS (PEATGES I TAXES)

MALS INFRAESTRUCTURES

2. COMERÇ CAR:

1. COMERCÇ LOCALITZAT: MERCATS LOCALS I COMARCALS

INTERIOR

17

18

10

3.3. EL DÈFICIT FISCAL DE LA HISENDA REIAL

3.1. ORGANITZACIÓ POLÍTICAA. ADMINISTRACIÓ CENTRALB. ADMINISTRACIÓ TERRITORIALC. ADMINISTRACIÓ LOCAL

3.2. ENFORTIMENT DEL PODER DE LA MONARQUIA

3. MONARQUIA ABSOLUTA

3.1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

A. ADMINISTRACIÓ CENTRAL

Església i Corts també tenen poder

Senyors (nobles i clergat) que govenen i jutgen en elsseus senyorius

3. El poder del monarca està limitat per :

Secretaris

Consells (Assemblees de nobles)

2. La monarquia delega el poder en:Jutja

Legisla

Governa

1. Un poder absolut (la monarquia font de totpoder):

19

20

11

MONARQUIA(font de tot poder)

CONSELLS(ASSEMBLEES DE NOBLES)

SECRETARIS DE DESPATX

TERRITORIALSCastellaÍndies

GENERALSGuerraHisenda

Inquisició

ESTAT HISENDAJUSTÍCIAMARINA ÍNDIES

RECAPTADORS, ESCRIBANS, COMPTABLES

3.1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

B. ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL1. Una monarquia d’agregació:

a) Per conquistes territorials fins el S. XV:“Reconquesta”

b) Per aliances matrimonials (exemple: els Reis Catòlics)

c) Per conquesta d’Amèrica

2. Diversitat de Regnes: a) Un rei, molts regnesb) Lleis i institucions pròpies de cada regne (furs) c) Monedes, pesos i mesures pròpies de cada regned) Llengua i cultura diferents

21

22

12

MONARQUIA HISPÀNICA

Regnesde

Castella

SenyoriuDe

Biscaia

Regnede

Navarra

Regnesd’Índies

Corona D’Aragó

REGNED’ARAGÓ

REGNEDE

MALLORCA

REGNEDE

VALÈNCIACATALUNYA

3.1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

C. ADMINISTRACIÓ LOCAL

•Alcalde•Corregidor

Ciutat de senyoriu(senyor de la ciutat = noble o eclesiàstic)

•Alcalde•Corregidor•Intendent

Ciutat de reialenc(senyor de la ciutat = el rei)

Un Consell triat pels ricsCiutat lliure

GovernTipus de ciutat

23

24

13

3.2. ENFORTIMENT DEL PODER DE LA MONARQUIA

2. La monarquia aumenta les seues despesesen guerres y prestigi de la dinastia (Casa i Cort) per a:

Mantindre i aumentar el seu patrimoniTindre més luxe i privilegis que els altres nobles

1. La monarquia aumenta els seus exèrcitsper a:

Conquerir nous regnes i territoris (conseguir més patrimoni)Defendre els seus regnes d’atacs exteriors (mantindre el patrimoni heretat)Lluitar contra nobles rebels

Corona d’Aragó(Regnes d’Aragó, València, Mallorca i Catalunya)

Imperi Austríac(Leopold I, dinastiad’Àustria)Monarquia AnglesaMonarquia PortuguesaHolanda

CARLES, ARXIDUC D’ÀUSTRIA

Regnes de CastellaRegne de NavarraSenyoriu de Biscaia

Monarquia francesa (Lluís XIV, dinastiaBorbó).

FELIP, DUC D’ANJOU

SuportsPretendents

GUERRA INTERNA

GUERRAEXTERNA

3. La Guerra de Successió (1700 – 1715): guerra dinàstica i lluita pel patrimoni

25

26

14

Conseqüències de la Guerra de Successió

Carles és proclamatemperador d’Àustria. Derrota de Felip V que ha de firmar la pau d’Utrecht i Rastadt.

Victòria de les tropes de FelipV front als regnes d’Aragó, València, Catalunya.

Felip V cedeix a:ANGLATERRA: Menorca i

Gibraltar, drets comercialsamb Amèrica

ÀUSTRIA: Mantua, Milà, el regne de Nàpoles i Sardenya, Flandes i Luxemburg

Felip V de Borbó:Suprimieix els furs (lleis i

institucions de govern) a la Corona d’Aragó i imposainstitucions castellanes.

Manté els furs i costums a bascos i navarresos.

Estableix la llei sàlica

GUERRA EXTERNAGUERRA INTERNA

3.3. EL DÈFICIT FISCAL DE LA HISENDA REIAL

C. MÉS DESPESES QUE INGRESSOSIncrement constant de les despeses pels interessos dinàstico-

patrimonials (guerres i prestigi de la dinastia)La monarquia no pot augmentar ja més els nombrosos impostos

B. MÉS DESPESES EN GUERRES I CASA I CORT PER:El poder militar és exclusiu de la monarquia (no hi ha exèrcits privats

como en l’Edat Mitjana)Poques despeses en justícia i administració (els nobles i el clergat

també exerceixen la justícia)Cap despesa en educació, sanitat o infraestructures que estan en mans

privades

A. MOLTS IMPOSTOS, POBRES INGRESSOS:La majoria d’impostos són indirectes (sobre un comerç reduït)Impostos diferents segons el territori (diversos senyorius, diversos regnes)Pobre recaptació per la seua complexitat i malversació

27

28

15

C. DÈFICIT FISCAL EN AUGMENT

3. La monarquia absoluta no pot frenar les seuesdespeses

B. L’ECONOMIA NO POT DESENVOLUPAR-SE

2. Economia agràriaendarrerida

A. DISCRIMINACIÓ DELS PECHEROS1. Desigualtat jurídica

ProblemesCaracterístiques del A.R.

1. LA IL·LUSTRACIÓ

2. EL REFORMISME DE CARLES III

29

30

16

1. LA IL·LUSTRACIÓ

IL·LUSTRACIÓmoviment cultural a l’Europa del segle XVIII

RAÓ

Raonament(detectar

problemes, investigar, formular

solucions, comprovar)

•Educació VERITAT

Contra la revelació i elsdogmes

Contra la intolerància

REFORMISME MONÀRQUIC

MAJOR CONSCIÈNCIA

CRÍTICA

ENCICLOPÈDIA FRANCESA

SOCIETATS D’AMICS DEL PAÍS

2. EL REFORMISME DE CARLES III (1759-1788)

Expulsió dels jesuïtes

Restricció a nous convents i monestirsPOLÍTICA REGALISTA

Nomenament pel rei de càrrecs del clergat

Reducció del nombre d’hidalgos

Dignificació del treball “mecànic”

Liberalització del treball de les dones

MILLORAR LA SOCIETAT

Fre a noves terres vinculades

Liberalització del preu dels aliments

Liberalització del comerç exteriorMILLORAR L’ECONOMIA

Recuperació d’impostos i senyorius cedits a la noblesa

Emissió de vals reials

Creació de la LoterIa

Creació del Banco de San CarlosMILLORAR LA HISENDA DE LA MONARQUIA

31

32

17

1. ENTRE LA REFORMA I L’ORDRE: ELS CONFLICTES

2. OBSTACLES I LÍMITS

1. ENTRE LA REFORMA I L’ORDRE: ELS CONFLICTES

AUGMENT DE L’ATUR ENTRE ELS ARTESANSREVOLTES URBANES

AUGMENT DEL PREU DELS ALIMENTS BÀSICSMOTINS DE SUBSISTÈNCIA

RECLUTAMENT FORÇÓS DE SOLDATS (Lleves)MOTINS ANTIMILITARS

AUGMENT DELS IMPOSTOSMOTINS ANTIFISCALS

PLETS PER LA POSSESSIÓ DE LA TERRAAUGMENT D’IMPOSTOS I RENDES SENYORIALS

JURÍDICS

CausesTipus de conflicte

33

34

18

UN EXEMPLE DE CONFLICTE: EL MOTÍ DE SQUILLACE 1766

Motí de subsistència

Motí antifiscal

Pujada delspreus delsaliments

Xenofòbia

Madrid

València, Saragossa, Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc.

Revolta urbanaImposició de mesures higiéniques

LocalitzacióTipus de conflicteCausa

2. OBSTACLES I LÍMITS

No augmentà la recaptació d’impostosindirectes

“No milloraren els ingressos de la Hisenda reial”

“No canvià la societat” Continuaren els privilegis socials i territorials

Els projectes de creació de canals i transvasaments no passaren del paper

“No milloraren les infraestructures”

El comerç amb Amèrica no estimulà la producció industrial

Les fàbriques no s’estengueren“No es desenvolupà la indústria”

Fracassaren les Manufactures Reials

Augment del preu dels aliments i les terres provocant més conflictes

“No millorà l’agricultura” Fams catastròfiques a Castella

Fets històrics:Arguments:

[segons l’historiador J. Fontana]

35

36