3 Els Prob. Mediambientals I Energies

36
COL.LEGI ESCOLÀPIES GANDIA Tema 3. Els problemes mediambientals Les energies. 1 ELS TEXTOS, IMÀGENS I QUALSEVOL CONTINGUT QUE HI HA EN AQUESTA PRESENTACIÓ SÓN PER A ÚS EDUCATIU, EN QUALSEVOL CAS, SI HI HA ALGUN ELEMENT PROTEGIT CAL QUE ENS HO COMUNIQUEU I SERÀ RETIRAT IMMEDIATAMENT [email protected] DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Geografia d’Espanya . info@escolapiasgandia es . . www escolapiasgandia es

Transcript of 3 Els Prob. Mediambientals I Energies

Page 1: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

COL.LEGI ESCOLÀPIESGANDIA

Tema 3. Els problemes mediambientals

Les energies.

1

ELS TEXTOS, IMÀGENS I QUALSEVOL CONTINGUT QUE HI HA EN AQUESTA PRESENTACIÓ SÓN PER A ÚS EDUCATIU, EN QUALSEVOL CAS, SI HI HA ALGUN ELEMENT PROTEGIT CAL QUE ENS HO COMUNIQUEU I SERÀ RETIRAT

[email protected]

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Geografia d’Espanya .info@escolapiasgandia es

. .www escolapiasgandia es

Page 2: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

Els Problemes del medi ambient • A l’Informe Dobris, elaborat el 1995 per

l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), s’identifiquen fins a 56 problemes en les condicions ecològiques de la UE. Tots aquests problemes es poden integrar en els grups següents:- Alteració de les aigües- Contaminació de l’aire- Alteració i degradació dels sòls- Altres.

Page 3: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

Els Problemes del medi ambient• Alteració de les aigües

La pressió de les activitats humanes ha alterat la quantitat (com a recurs) i la qualitat de les aigües. El consum d’aigua en l’agricultura, la indústria i els serveis ha crescut espectacularment, i cada vegada és més evident que es tracta d’un recurs limitat. Bona part dels recursos hídrics provenen d’aqüífers subterranis, els nivells dels quals han baixat de manera alarmant a causa de la sobreexplotació i perquè la construcció de grans infraestructures (carreteres, xarxes de sanejament, fonaments profunds, etc.) impedeix el proveïment de les capes freàtiques que els regeneraria parcialment.

• Els agents que alteren la qualitat de l’aigua són els plaguicides i els herbicides, els fosfats dels detergents i els nitrats originats per l’oxidació de l’amoníac i de la matèria orgànica, tots els quals arriben a les aigües (fluvials, lacustres, subterrànies o marines) per abocament directe o dins els corrents residuals dels usos urbans i industrials.

• Tot i que ha augmentat la construcció de plantes depuradores, aquesta no és la solució ideal, ja que generen grans quantitats de fangs que només aconsegueixen traslladar els residus amb perill de dispersar-los i, a més a més, consumeixen una energia que contamina l’atmosfera.

Page 4: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

Els Problemes del medi ambient• Contaminació de l’aire

• Aquesta contaminació consisteix en la presència a l’aire de matèries en estat sòlid, líquid o gasós que, siga per la quantitat, siga per la concentració, perjudiquen la salut dels éssers vius i del patrimoni cultural i econòmic. La seua causa principal és l’emissió a l’atmosfera de substàncies com òxids de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NO), diòxid de carboni (CO2), ozó (O3), clorofluorocarburs (CFC), etc.

• Aquestes substàncies s’originen en centrals tèrmiques que fan servir combustibles fòssils, refineries, indústries -sobretot químiques-, vehicles a motor o calefaccions, certes formes d’explotació agrícola i ramadera intensiva, etc.

• Els efectes de la contaminació atmosfèrica són: • A) la pluja àcida. Es produeix quan les emissions d’òxids de sofre i de nitrogen

persisteixen a l’aire, són transportats a quilòmetres de distància convertits en àcids i dipositats al sol i a les aigües per les pluges, de manera que contaminen les aigües i deterioren els boscos.

• B) La reducció de la capa d’ozó. L’emissió de clorofluorocarburs repercuteix en la disminució del gruix de la capa d’ozó que a l’estratosfera absorbeix les radiacions solars ultraviolades B i, d’aquesta manera, protegeix de diverses malalties. No s’ha de confondre aquesta capa d’ozó amb la concentració de la mateixa substància a la troposfera com a efecte secundari d’altres emissions, i que actua com a agent oxidant.

Page 5: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

Els Problemes del medi ambient• Alteració i degradació dels sòls.

En una gran part del territori de la Unió Europea els cicles bioquímics que es desenvolupen al sol i són la base de la vida de plantes i animals han sofert alteracions de l’equilibri o s’han trencat.

La sobreexplotació agrària, la desforestació provocada per tales o per incendis, l’adobament natural incorrecte i, sobretot, l’ús de productes químics molt actius, com ara fertilitzants, herbicides i plaguicides, així com la presència de residus de tot tipus als abocadors, modifiquen la composició química del sol, transmeten substàncies nocives a vegetals i animals i destrueixen els elements orgànics del sòl: bacteris, cucs, larves d’insectes o humus en general.

Si a la contaminació dels sòls s’afegeixen condicions climàtiques d’escassetat de precipitacions, els efectes s’accentuen, en primer lloc per la degradació de la vegetació natural, posteriorment per la pèrdua de la protecció de la cobertura vegetal i, per acabar, per l’erosió i la desertització, és a dir, per la pèrdua del sòl.

Aquest és un problema especialment preocupant a les regions mediterrànies del sud-est espanyol i a les regions meridionals d’Itàlia i Grècia, on les escasses precipitacions es concentren de manera intensa en períodes de temps molt curts i arrosseguen pels torrents el dèbil mantell del sol, que ha quedat desprotegit a causa de l’absència de vegetació.

Page 6: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

Els Problemes del medi ambient• Altres problemes

L’informe Dobris, elaborat el 1995 per l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), també enumera problemes prioritaris com ara els següents: la pèrdua de la biodiversitat, la producció de residus, la manca de qualitat de vida urbana, els riscos de grans accidents (nuclears, industrials i pel transport de mercaderies perilloses) i, com a colofó, el possible canvi climàtic.

Page 7: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 8: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

EL MOTOR D’EXPLOSIÓ

• Combustibles fòssil– benzina,– Gasoil

• Combustibles nous– Biodièsel– Bioetanol

Page 9: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

La planta de Silla que producirá bioetanol a partir de naranjas funcionará a partir de 2010

• EUROPA PRESS martes 02/12/2008 • VALENCIA.- La primera planta del mundo que utilizará residuos cítricos para elaborar nuevos

productos, como bioetanol, que se construirá en la localidad valenciana de Silla, entrará en funcionamiento en enero de 2010, según explicó el director del Instituto de Ingeniería de Alimentos para el Desarrollo (IIAD), de la Universidad Politécnica de Valencia (UPV), Pedro Fito.

• El proyecto, indicó Fito, ya está acabado, la transferencia de la tecnología ya está hecha y se espera, afirmó, que se comience a construir el próximo enero, de forma que su puesta en marcha se produzca en enero de 2010.

• Fito indicó que en una planta de zumos cítricos, por cada tonelada de naranja, la mitad se convierte en zumo y el restante 50% es subproducto o residuo (corteza, semillas y pulpa) y señaló que actualmente, se utiliza parte como alimento para el ganado, pero su rápida fermentación lo convierte en un problema medioambiental, lamentó.

• Por ello, la UPV ha trabajado para el desarrollo de un proyecto de aprovechamiento de dichos residuos con las empresa fabricantes de los equipos, Fomesa y Citrotecno.

• Con esta nueva tecnología, el proceso de revalorización de residuos es "sostenible y rentable". Del proceso se obtienen varios productos, como pellets deshidratados (pienso para animales), aceites esenciales (D-limoneno), bioetanol y, además, se recupera la mayor parte del agua contenida en los residuos, el 80%, parte como potable y parte apta para el riego.

• La planta tendrá capacidad para obtener anualmente 18.000 toneladas de pulpa de cítricos deshidratada, 3.500.000 litros de bioetanol, 200.000 kilos de D-limoneno y 80.000 metros cúbicos de agua purificada.

• Fito recordó que el bioetanol es un combustible que "está establecido ya a nivel internacional", y explicó que la planta sería como "un pozo de petróleo", de forma que, indicó, "nosotros damos el petróleo crudo y hay compañías muy grandes que lo acaban de refinar y lo ponen en el mercado", ejemplificó.

• Asimismo, señaló el investigador, se ha hecho "un gran esfuerzo de desarrollo de una tecnología nueva pensando en las naranjas", pero ya se está estudiando la posibilidad de introducir también otras materias primas, -algo que calificó de "relativamente fácil"- como residuos de fábricas de alimentos o productos vegetales cultivados ex profeso para ese uso". En este sentido, citó la productos como la patata.

Page 10: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

• La producción bruta nuclear en 2008 representó el 18,7% del total,

• mientras que la de las plantas de carbón fue del 15,9% y la producción

• con Gas natural ascendió al 38,9%, (siendo la de los ciclos combinados

• de gas natural del 29 por ciento y la cogeneración con GN el 9,2%)

• El aumento de la producción de energías renovables ha permitido elevar

• el grado de autoabastecimiento energético en 2008 hasta el 21,6%,

• desde el 20,9% del año anterior.

Page 11: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

• En 2008 las energías renovables• aportaron el 20,5% de la producción• eléctrica neta en España• El año pasado las energías renovables, junto al gas natural y la

nuclear,• fueron las únicas fuentes energéticas que incrementaron su

contribución• al consumo, mientras que el carbón y petróleo descendieron.• En relación al mix de la producción eléctrica, además de la

reducción de• la generación térmica de carbón en favor del gas, es destacable el• importante aumento de la generación eléctrica a partir de fuentes• renovables distintas de la hidroeléctrica, especialmente eólica, con

un• incremento del 13% y fotovoltaica, que aumenta un 400%.

Page 13: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 14: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 15: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 16: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

• En aquestes centrals el combustible es crema a l'interior d'una turbina de gas, molt semblant a les dels avions a reacció. El moviment de la turbina es transmet a un primer alternador que genera electricitat. Amb els gasos calents producte de la combustió del gas es produeix vapor com en una central tèrmica convencional, que genera electricitat a un segon alternador

Les centrals tèrmiques de cicle combinat

Page 17: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 18: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

• són, com totes, contaminants per al medi ambient i les persones degut, principalment als gasos tòxics expulsats a la combustió, però de totes les formes d´obtenció d´energia elèctrica a partir de combustibles fòssils és la menys contaminant per les mínimes quantitats emeses de NOx i de [[SO2]] no contribuint a la pluja àcida i reduint bàsicament les emissions de [[CO2]]

Les centrals tèrmiques de cicle combinat

Page 19: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 20: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 21: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 22: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

Les centrals de bombament• Són un tipus especial de centrals hidroelèctriques que

possibiliten una ocupació més racional dels recursos hidràuliques d'un país.

• Disposen de dos embasaments situats a diferent nivell amb el que es compensen les diferències ocasionades, degut al fet que la demanda d'energia al llarg del dia és molt variable. En arribar aquesta el seu màxim requeriment, les centrals de bombament funcionen com una central convencional generant energia.

• Durant les hores del dia en la qual la demanda d'energia és menor l'aigua és bombada a l'embassament superior perquè puga fer el cicle productiu novament. Per això la central disposa de grups de motors-bomba.

• Exemple: la central de Cortes de Pallàs (València). Que aprofita l’excedent de la nuclear de Cofrents

Page 23: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

CENTRALS MINIHIDRÀULIQUES

• Fins fa prop de cent anys, hom emprava el corrent dels rius ràpids per moure els molins i moldre el blat. Encara avui dia es poden veure alguns d'aquests molins hidràulics, però d'aleshores ençà, l'aprofitament hidràulic amb molins s'ha orientat bàsicament a la producció d'electricitat amb centrals hidroelèctriques. De fet, aquest tipus de generació d'electricitat va ser una de les primeres formes que es van emprar per produir-la.

• El límit de potència per definir una central minihidràulica varia segons els diferents països de la Unió Europea. A partir de la publicació del R.D. 2366/1994, a Espanya es consideren minicentrals aquelles amb una potència instal·lada igual o inferior a 10 MW (abans el límit estava en 5 MW).Les centrals hidroelèctriques de petita potència no requereixen grans embassaments reguladors i, per tant, tenen un escàs impacte ambiental.

• Catalunya és la comunitat autònoma que, dins l'Estat espanyol, compta amb un major nombre de centrals minihidràuliquess (239)

Page 26: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 27: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/06/ciencia/1241599675.html

Page 28: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 29: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 30: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 31: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies
Page 32: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

• Google asegura que está más cerca de una nueva energía renovable más barata que el carbón

• La compañía ha realizado inversiones en geotérmica y viento avanzados, pero los ingenieros de Google están centrados sobretodo en la térmica solar, que utiliza la energía del sol para calentar una sustancia que produce vapor para mover una turbina. Unos espejos concentran los rayos del sol en la sustancia calentada.

• Por el contrario, las células fotovoltaicas solares convierten directamente los rayos del sol en electricidad.

Page 33: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

BALANÇ ENERGÈTIC • 14 julio 2008-las provincias• Por primera vez, la Comunitat Valenciana cuenta con una capacidad de generación eléctrica que

supera al consumo, aunque, en realidad, la producción eléctrica real sigue siendo inferior a la demanda. De todas formas, si hiciera falta por cualquier circunstancia, la región sería más que autosuficiente en electricidad, porque la suma de todas las centrales operativas ya es un 12% superior a la demanda, y con las inversiones programadas en nuevas instalaciones, en 2011 esa diferencia favorable será del 20%.

Para entender bien esta aparente contradicción entre la capacidad teórica y la producción real hay que diferenciar entre lo que es la potencia máxima de todos los sistemas instalados que son capaces de producir electricidad y la generación efectiva que se da.

Según datos de la Agencia Valenciana de la Energía (AVEN), dependiente de la Generalitat, la Comunitat Valenciana consumió en 2006 (último ejercicio contabilizado) un total de 26.622 Gwh (un gigavatio/ hora es igual a un millón de kilovatios/hora, que son las unidades de consumo que miden nuestros contadores), y de ellos, sólo se produjeron en la región unos 17.000, el 63,8% del total.

Aunque sin datos oficiales globales de 2007, se supone que en el último ejercicio se habrá corregido algo ese balance negativo, pero sin llegar a neutralizarse. Ahora bien, por primera vez, el año pasado se dispuso ya de mayor potencia de generación que la demandada, aunque toda ella no estuviera siempre en funcionamiento.

Las cuentas de AVEN indican que el potencial de producción eléctrica valenciana a finales de 2007 se situó en 6.483 MW, mientras que la demanda máxima instantánea quedó por debajo. Se produjo a las 20 horas del 17 de diciembre pasado y fue de 5.681 MW, un 12% menos de lo que se podría haber abastecido desde las centrales de producción situadas en territorio valenciano.

Page 34: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

BALANÇ ENERGÈTIC • Pero ¿por qué, si hay mayor capacidad de generación, no está toda en marcha y sigue quedando por

debajo de la demanda? Esto ocurre así porque es muy difícil que todas las centrales funcionen a tope a la vez.

La nuclear de Cofrentes, que supone el 17% de la potencia total, pasa por etapas de parada para recargas o subsanación de deficiencias. Las centrales hidroeléctricas, que suman el 20% de la potencia, sólo funcionan si pasa agua por los cauces, y el agua sólo se suelta de los embalses si hace falta para consumirla; antes se desembalsaba para turbinar y se perdían caudales, y ahora sólo se turbina según las necesidades del consumo general de agua. Por lo que repecta a la solar (1%) o la eólica (8%) sólo producen si hay sol o viento.

Todo no está en marcha De esta manera que es prácticamente imposible que todo esté en marcha a un tiempo, y al final son las centrales térmicas las que aportan la capacidad de maniobra final para equilibrar oferta y demanda. Y en térmicas, las centrales valencianas son de las más modernas: funcionan con gas natural y se impone el ciclo combinado, por su mayor rendimiento. Aportan el 43% de la potencia, a lo que hay que sumar el 11% de la cogeneración, que también "quema" gas natural. Las viejas instalaciones de fuel, muy contaminantes, han sido sustituidas por nuevos grupos de gas, más limpios y efectivos.

Pero la situación de posible autoabastecimiento aún va a mejorar. Con las inversiones programadas, la potencia llegará a ser en 2011 de 10.775 MW, con lo que superará a la demanda en un 20%. Y cuando se complete la conexión eléctrica submarina con Baleares, aún se mantendrá ese superávit potencial.

Entre los aumentos previstos en grandes centrales convencionales cabe destacar las ampliaciones de las de ciclo combinado (a gas) de Castellón (Iberdrola) y del Puerto de Sagunto (Unión Fenosa). Cada una de ellas tiene ahora 800 MW de potencia y pasarán a tener, la primera, 2.600, y la segunda, 1.200. La central de bombeo reversible de la Muela de Cortes de Pallás (Iberdrola) también está en obras para ampliar su potencia, sumando un grupo de 850 MW al actual de 630 Mw, lo que permitirá almacenar energía excedentaria de la nuclear de Cofrentes bombeando agua, para turbinarla en horas punta.

Page 35: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

Cada español paga 80 euros para sostener la energía verde

• Los usuarios de electricidad en España pagarán 2.859 millones de euros en 2008 y otros 3.653 millones en 2009 para subvencionar las energías renovables, según el último informe de la Comisión Nacional de Energía (CNE). Si se tuviera en cuenta el censo actual de población (46 millones de personas) resultaría que, el próximo año, cada ciudadano va a pagar una media de casi 80 euros. Si lo que se usa como referencia es el número real de usuarios (unos 25 millones de contratos), a cada cliente le corresponderán 146 euros.

• Las subvenciones a las renovables se articulan con las primas, mediante las cuales los productores, como las empresas fotovoltaicas o las eólicas, cobran la electricidad a mayor precio del que costaría producirla con otras fuentes tradicionales de generación.

Ese mecanismo trata de impulsar el despegue de la energía renovable, que, como cualquier sector en desarrollo, necesita subvenciones hasta alcanzar suficiente grado de madurez para ser competitivo.

Dependencia Nadie discute que las renovables son fuentes energéticas que ayudan a disminuir la dependencia que tiene España del petróleo y del gas exterior. Además, a pesar de su coste en subvenciones, evitan la emisión de dióxido de carbono a la atmósfera. El problema son las tensiones económicas que su boom ha provocado en la trastienda eléctrica.

Aunque el Gobierno ha ido introduciendo medidas para reducir el precio por kilovatio-hora que se paga a las renovables, el creciente número de instalaciones ha hecho que el volumen absoluto se haya disparado. Entre 2003 y 2007, la eólica se ha más que duplicado, hasta superar los 15.000 megavatios (MW). La fotovoltaica se ha multiplicado por 30, hasta casi 688 MW.

Page 36: 3  Els Prob. Mediambientals I Energies

Cada español paga 80 euros para sostener la energía verde. Expansión 11-11

• Según el último informe de la CNE, en 2008 habrá un déficit de 6.716 millones, 2.000 millones más del previsto. Las primas pesan el 42% en ese déficit. La CNE explicó el pasado viernes que para corregir el déficit, el recibo de la luz debería subir un 31% en enero. El informe, realizado estrictamente desde la óptica matemática, recibió todo tipo de descalificaciones, empezando por el Gobierno, que lo tachó de «barbaridad», aunque no especificó si en 2009 va a haber o no subidas del recibo de la luz.

El problema del déficit es que se cubre con financiación bancaria, a través de préstamos cuya amortización e intereses se pagan con pequeños recargos en el recibo de la luz a lo largo de 15 años. En 2009, los usuarios pagarán 1.690 millones por ese concepto, según la CNE.

El colapso de ese sistema ha llegado este año, en el que la falta de liquidez de la banca ha hecho que sea imposible colocar esa deuda en el mercado. Ha sido entonces cuando el actual modelo del sistema eléctrico ha hecho aguas y se cuestiona desde todos los ámbitos, cada uno a su manera.