1

Resum del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i

Francesc Puigpelat

1 .Importància de la comunicació oral: Hi ha dues coses

que concedeixen a l’home el prestigi més gran: les dots

per a la guerra i les dots com a orador. Ciceró

2. Es pot aprendre a parlar en públic? : He tingut, ben

recentment, ocasió d’escoltar en una reunió

internacional el discurs d’un diputat anglès, un obrer

(...). Escoltant parlar aquell treballador, vaig tenir la

sensació que el nostre Parlament balbucejava. No seria

una mica per falta de Retòrica i Poètica? Eugeni d’Ors.

3. La bona retòrica i la mala retòrica: La retòrica és la

conspiració entre el llenguatge i l’acció per a enganyar

la intel.ligència. Ambrose Bierce

La retòrica és la més bella de les arts. Plató

Les principals virtuts de l’orador són la claredat, la

propietat de les paraules, el bon ordre, ser mesurat en

les frases i que no manqui ni sobri res. Això és el contrari de la mala retòrica com va dir ja

Quintilià, ja fa 1900 anys.

4. La primera dificultat: el control dels nervis, El cervell humà és un invent magnífic. Funciona

des del naixement fins al moment que t’aixeques per pronunciar un discurs. Mark Twain

5. Quatre preguntes bàsiques: per què, qui i com . Entenc per retòrica la facultat de tenir en

compte en cada cas el que escau per a convèncer. Aristòtil

Qualsevol persona que vulgui parlar en públic ha de respondre abans quatre preguntes:

a) Per què? És a dir, l’objectiu

b) A qui? És a dir, el públic, l’interlocutor

c) Què? És a dir, el guió

d) Com? És a dir, els mitjans utilitzats

6. Improvisació i naturalitat. Que no sembli que es parla artificiosament, sinó amb naturalitat.

La naturalitat és persuasiva i l’artifici genera desconfiança. Aristòtil

Una regla d’or: per parlar bé en públic cal ser natural. És a dir, parlar com es faria amb un grup

d’amics.

7. El guió i la memòria. El conreu de la memòria és tan necessari per a la ment com l’aliment

per al cos. Ciceró

2

Com: Coneixements Memòria

Improvització

8. El feedback: la mirada El rostre de l’orador no ha de mirar el cel, ni tampoc ha de tenir els

ulls clavats a terra. Quintilià

Emissor Receptor

Missatge

Feedback

9. La importància de la veu. No hi ha res que reveli el caràcter amb tanta certesa com la veu.

Benjamin Disraeli

10. L’entonació. Per a moure els afectes de l’auditori, cal alçar i abaixar la veu, i que tingui

inflexions. Quintilià

11.La respiració. El mestre d’oratòria cuidarà que el deixeble no es mengi les darreres síl.labes.

Quintilià

12. El silenci. Només el silenci és gran; la resta és debilitat. Alfred de Vigny

El llenguatge oral

13. Claredat, precisió i brevetat. Es millor una paraula curta que una llarga; si pots dir-ho amb

una paraula, no ho diguis amb dues. Quim Monzó

Veni, vidi, vinci (Hi vaig anar, ho vaig veure, vaig vèncer) Juli Cèsar. Aquest és un dels discursos

més formidables de la història.

14. Una tècnica bàsica: explicar amb exemples. Per aclarir l’assumpte són molt apropiades les

comparacions, algunes de les quals serveixen per a provar el que diem, i altres per a expressar

més del que diem. Hem de cuidar que el que adduïm per a la comparació no sigui una cosa

fosca o desconeguda. Quintilià

3

15. L´humor. El que més distingeix l’home civilitzat del bàrbar és la facultat de bromejar amb

lleugeresa sobre coses que es pren molt seriosament. Eugeni d’Ors.

16. Parlar bé el català. No hi ha mirall que reflecteixi millor la imatge de l’home que les seves

paraules. Lluís Vives

17. El llenguatge corporal. L’orador ha de dominar els seus gestos. La seva posició ha de ser

tibada i aixecada. S’ha de passejar de forma espaiada, però no llarga. S’ha d’avançar amb

moderació i poca freqüència. No ha de sacsar el cap, ni jugar amb els dits, ni manosejar cap

objecte. Ciceró.

18. L’actitud: començar amb un somriure. Aquell que no sàpiga somriure no ha de tenir botiga.

Proverbi xinès.

19. La posició del cos. El gest no és una cosa que puguem calçar-nos com un parell de sabates.

És l’expressió d’un estat intern, com ho són els petons, els còlics, el riure i el mareig. Dale

Carnegie

20. La gesticulació. Aquell que tingui ulls per veure i oïda per escoltar, es podrà convèncer que

cap mortal no pot guardar un secret. Si els seus llavis mantenen silenci, parlarà amb les puntes

dels dits; la traïció surt per tots els porus de la pell. Sigmund Freud

21. La mirada. Veure una vegada equival a escoltar mil vegades. Proverbi xinès

22. Cal controlar el cos: el conductisme. Hi havia moltes coses que em causàvem terror al

principi. Però, a força de comportar-me com si no tingués por, vaig arribar a poc a poc a no

tenir-ne. A quasi totes les persones els passarà el mateix, si s’ho proposen. Theodore Roosevelt

23. Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual. Si no pots dibuixar-ho, és que no ho

entens. Albert Einstein

24. Com preparar el discurs: el guió. Parlar amb ornaments i ritme sense idees és bogeria. Ciceró

25. Què és el guió? Si se’m permet parlar deu minuts, em cal una setmana per preparar-me. Si

puc parlar una hora, necessito dos dies. Però si el meu temps és il·limitat, puc començar ara

mateix. Winston Churchill

26. El mètode per a preparar un guió. Abans d’aprendre a escriure, heu d’aprendre a pensar.

Nicolas Boileau

27. Tècniques per a buscar idees: la creativitat. Obscuritat i manca de claredat són sempre i a

tot arreu mals símptomes. En el noranta-nou per cent dels casos, en efecte, l’obscuritat en

l’expressió procedeix de l’obscuritat en el pensament. Aquesta obscuritat ve d’una

desproporció originària, d’una inconsistència, d’una inexactitud del mateix pensament. Arthur

Schopenhauer

4

Tècnica: L’estrella: les 6W

Què

Com Qui

Per què On

Quan

28. Tècniques per a estructurar: mapes conceptuals. Cal parlar de forma senzilla i pensar de

forma complexa. No a l’inrevés! Franz Josef Strauss

29. Tècniques per a valorar i sintetitzar. La brevetat és l’ànima de l’enginy. William Shakespeare

30. Saber escoltar: una virtut rara. L’ésser humà té dues orelles i només una llengua perquè

pugui escoltar el doble del que parla. Epíctet

31. Com ser positius. Sigui optimista. No és gaire útil ser d’una altra manera. Winston Churchill

32. Estructura del discurs. Per fer un bon discurs, cal anunciar què direm, després dir-ho, i

finalment hem de recordar què hem dit. Winston Churchill

33. La introducció-resum. La funció més necessària i característica de la introducció és esposar

a quina finalitat s’adreça el discurs. Aristòtil

34. Les conclusions. A l’epíleg convé utilitzar totes les riqueses de l’art, perquè és el lloc on

triomfar sobre l’ànim del públic. Quintilià

35. La presentació oral o discurs: el desenvolupament. L’art del discurs és: dotar-lo d’un exordi

amb què atraure l’oient, incitar-lo o disposar-lo a informar-se; exposar l’assumpte breument,

de manera versemblant i clara; demostrar els arguments propis; destruir els de l’adversari; i

finalment rematar amb una peroració que inflami o aplaqui. Ciceró

36. Discursos per a informar. La facultat d’agafar els punts essencials dels problemes és la gran

diferència entre els esperits cultivats i els que no ho són. John G. Hibben

37. Discursos per a convèncer. No hi ha res tan increïble que l’oratòria no pugui tornar-ho

acceptable. Ciceró

38. Les pautes d’atenció. Parlar amb idees, però sense ordre ni mesura en les paraules, és

puerilitat. Ciceró

5

39. La reiteració: clau del llenguatge en el discurs. A un auditori no li caben, en general, més de

tres o quatre idees per hora, i l’art de l’orador consisteix a donar-li quatre-centes voltes a

cadascuna d’aquestes idees. Un bon orador és sobretot un parafrasejador. Miguel de

Unamuno

Idea abstracta → Paral·lelisme o comparació → Exemple concret

Discurs oral → Peça de jazz

Introducció-resum → Melodia inicial

Desenvolupament → Solos, variacions

Conclusió → Melodia final

40. Decàleg del llenguatge oral

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.

2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.

3. Canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.

4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.

5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.

6. Avançar i recular en l’augment del discurs.

7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).

8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.

9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és

abstracte a alguna cosa concreta.

10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor

missatges.

La llengua exerceix el seu poder sobre la mort i la vida; qui sàpiga dominar-la gaudirà dels seus

fruits. La Biblia, Proverbis

Barcelona 10 d’agost de 2016

Magda Castro

6