Cultura 25.pdf · cer Gaudí en el edifi cio de Comillas y en otras obras coetáneas. Por eso...

2
15 març 2015 25 Cultura Miquel Àngel Codina Antonio Sama, historiador de l’art i docent, és un expert gaudinista. Acaba de publicar El manifiesto del girasol (Ediciones de la Universidad de Cantabria), un treball rigorós de recerca sobre una de les obres menys estudiades i conegudes de Gaudí: El Capricho de Comillas. Aixecada entre el 1883 i el 1885, aquesta casa, encarregada per l’advocat cànta- bre Máximo Díaz de Quijano, té la importància de ser el primer edifici construït segons el disseny del genial arquitecte català. Què és el que el va motivar a emprendre l’estudi de l’edifici El Capricho, situat a la localitat càn- tabra de Comillas? Des de ben petit que acostumo a passar els estius a Comillas i he anat creixent en contacte íntim amb el seu patrimoni. Quan estava acabant els meus estudis d’Història de l’Art, em vaig adonar que aquest conjunt monumental amb prou feines estava estudiat. Llavors vaig decidir fer-ne la memòria de llicenciatura. Després va venir la tesi doctoral. Per què creu que és una de les obres menys conegudes d’Antoni Gaudí? Indubtablement, perquè és fora de Catalunya i hi ha una llacuna total de documentació sobre ella. A més, l’edifici va patir una reforma dràstica i encara avui no sabem com era en rea- litat la façana sud. A tot això s’afegeix el fet que fins fa poc l’arquitectura dels indians ha estat menyspreada a Cantàbria. En el seu llibre qualifica El Capricho com «el paradigma de l’arquitectura eclèctica». Quan Gaudí es forma a l’Escola Provincial d’Arquitectura i encara després, quan projecta El Capricho, l’eclecticisme és la doctrina impe- rant en l’arquitectura europea. Però l’eclecticisme «legítim» no era el que propugnava el «pastitx» o la còpia servil del passat, tot al contrari: es proposava com a teoria per superar l’historicisme i aconseguir una nova arquitectura a partir de la destil·lació de les «essències» dels estils històrics. Això és precisament el que comença a fer Gaudí en l’edifici de Comillas i en al- tres obres coetànies. Per això deia que «ser original és tornar a l’origen». També posseeix elements mo- dernistes? El Capricho se situa cronològicament abans de l’eclosió del modernisme. Formalment, presenta algunes simili- tuds amb algunes constants d’aquest estil: línies corbes, una ornamentació vistosa amb ceràmica vidriada, el mo- tiu del gira-sol com a leitmotiv, etc. En l’obra de Gaudí, però, totes aquestes característiques tenen una raó arqui- tectònica o simbòlica que va molt més enllà del pur decorativisme. Més «Gaudí assoleix a El Capricho una expressió arquitectònica veritablement original» El gaudinista Antonio Sama és l’autor del llibre «El manifiesto del girasol» que modernisme, hi ha modernitat, perquè Gaudí traça la seva pròpia via cap a l’estil modern. Considera que és una obra mes- tra del cèlebre arquitecte? Sí, malgrat que probablement és el primer edifici que projecta Gaudí, El Capricho ja és una obra molt madura perquè aconsegueix satisfer plena- ment les condicions del programa i assolir una expressió arquitectòni- ca veritablement original. Tot això s’aconsegueix gràcies a l’aplicació extremadament coherent d’un mèto- de de composició molt complex que permet conciliar els valors funcionals amb els estètics, simbòlics, represen- tatius, etc. Parafrasejant Le Corbusier, podríem dir que Villa Quijano és una «màquina de viure» però farcida de metàfores i de «capricis». Ha estat molt complexa l’elabo- ració d’aquest treball de recerca? Sí, ha estat complexa i molt llarga: més de vint anys. El problema fona- mental ha estat la gairebé inexistència absoluta de fonts documentals, la qual cosa m’ha obligat a cercar infor- mació en la premsa contemporània mitjançant un llarg i, moltes vegades, penós procés. D’altra banda, he hagut d’indagar profundament en la teoria arquitectònica de l’època per poder comprendre les idees en les quals es va formar el jove Gaudí i desprendre’m així de tots els tòpics que s’han anat acumulant sobre l’obra del genial ar- quitecte català. El que he fet, en defi- nitiva, és mirar de posar El Capricho en el seu context per poder-lo interpretar correctament i «llegir-ne» les claus. El gira-sol és un motiu ornamen- tal constant a El Capricho. D’aquí el títol del seu llibre. Té el gira-sol cap significat metafòric? Efectivament, el gira-sol esdevé l’emblema del programa de l’edifici: un organisme arquitectònic heliotrò- pic concebut com un gira-sol construït per captar la màxima energia solar pos- sible. A més, el gira-sol penso que tam- bé té la funció de servir de clau per al que anomeno la «metàfora històrica», és a dir, un discurs sobre l’arquitectura persa antiga i les seves influències tant en el desenvolupament de la construc- ció islàmica com de l’occidental. D’altra banda, considero que El Capricho és una «obra-manifest» que proposa una via a la modernitat; per això he volgut titular el llibre El manifiesto del girasol. Gaudí solia incloure en les seves obres simbolismes cristians. Tam- bé apareixen a El Capricho? Jo no n’he trobat cap. Cal tenir en compte que es tracta d’una obra de caràcter civil i desenfadat, ubicada en un enclavament de la costa associat a l’estiu i a la mundanitat alegre. D’altra banda, sabem que el Gaudí d’aquella època no era el més religiós... Imatge exterior de El Capricho. Gaudí traça la seva pròpia via cap a l’estil modern

Transcript of Cultura 25.pdf · cer Gaudí en el edifi cio de Comillas y en otras obras coetáneas. Por eso...

Page 1: Cultura 25.pdf · cer Gaudí en el edifi cio de Comillas y en otras obras coetáneas. Por eso decía que «ser original es volver al origen». ¿Posee también elementos mo-dernistas?

15 març 201525Cultura

Miquel Àngel Codina

Antonio Sama, historiador de l’art i docent, és un expert gaudinista. Acaba de publicar El manifi esto del girasol (Ediciones de la Universidad de Cantabria), un treball rigorós de recerca sobre una de les obres menys estudiades i conegudes de Gaudí: El Capricho de Comillas. Aixecada entre el 1883 i el 1885, aquesta casa, encarregada per l’advocat cànta-bre Máximo Díaz de Quijano, té la importància de ser el primer edifi ci construït segons el disseny del genial arquitecte català.

Què és el que el va motivar a emprendre l’estudi de l’edifi ci El Capricho, situat a la localitat càn-tabra de Comillas?

Des de ben petit que acostumo a passar els estius a Comillas i he anat creixent en contacte íntim amb el seu patrimoni. Quan estava acabant els meus estudis d’Història de l’Art, em vaig adonar que aquest conjunt monumental amb prou feines estava estudiat. Llavors vaig decidir fer-ne la memòria de llicenciatura. Després va venir la tesi doctoral.

Per què creu que és una de les obres menys conegudes d’Antoni Gaudí?

Indubtablement, perquè és fora de Catalunya i hi ha una llacuna total de documentació sobre ella. A més, l’edifi ci va patir una reforma dràstica i encara avui no sabem com era en rea-litat la façana sud. A tot això s’afegeix el fet que fi ns fa poc l’arquitectura dels indians ha estat menyspreada a Cantàbria.

En el seu llibre qualifica El Capricho com «el paradigma de l’arquitectura eclèctica».

Quan Gaudí es forma a l’Escola Provincial d’Arquitectura i encara després, quan projecta El Capricho, l’eclecticisme és la doctrina impe-rant en l’arquitectura europea. Però l’eclecticisme «legítim» no era el que propugnava el «pastitx» o la còpia servil del passat, tot al contrari: es proposava com a teoria per superar l’historicisme i aconseguir una nova arquitectura a partir de la destil·lació de les «essències» dels estils històrics. Això és precisament el que comença a fer Gaudí en l’edifi ci de Comillas i en al-tres obres coetànies. Per això deia que «ser original és tornar a l’origen».

També posseeix elements mo-dernistes?

El Capricho se situa cronològicament abans de l’eclosió del modernisme. Formalment, presenta algunes simili-tuds amb algunes constants d’aquest estil: línies corbes, una ornamentació vistosa amb ceràmica vidriada, el mo-tiu del gira-sol com a leitmotiv, etc. En l’obra de Gaudí, però, totes aquestes característiques tenen una raó arqui-tectònica o simbòlica que va molt més enllà del pur decorativisme. Més

«Gaudí assoleix a El Capricho una expressió arquitectònica veritablement original»El gaudinista Antonio Sama és l’autor del llibre «El manifi esto del girasol»

que modernisme, hi ha modernitat, perquè Gaudí traça la seva pròpia via cap a l’estil modern.

Considera que és una obra mes-tra del cèlebre arquitecte?

Sí, malgrat que probablement és el primer edifi ci que projecta Gaudí, El Capricho ja és una obra molt madura perquè aconsegueix satisfer plena-ment les condicions del programa i assolir una expressió arquitectòni-

ca veritablement original. Tot això s’aconsegueix gràcies a l’aplicació extremadament coherent d’un mèto-de de composició molt complex que permet conciliar els valors funcionals amb els estètics, simbòlics, represen-tatius, etc. Parafrasejant Le Corbusier, podríem dir que Villa Quijano és una «màquina de viure» però farcida de metàfores i de «capricis».

Ha estat molt complexa l’elabo-ració d’aquest treball de recerca?

Sí, ha estat complexa i molt llarga: més de vint anys. El problema fona-mental ha estat la gairebé inexistència absoluta de fonts documentals, la qual cosa m’ha obligat a cercar infor-mació en la premsa contemporània mitjançant un llarg i, moltes vegades, penós procés. D’altra banda, he hagut

d’indagar profundament en la teoria arquitectònica de l’època per poder comprendre les idees en les quals es va formar el jove Gaudí i desprendre’m així de tots els tòpics que s’han anat acumulant sobre l’obra del genial ar-quitecte català. El que he fet, en defi -nitiva, és mirar de posar El Capricho en el seu context per poder-lo interpretar correctament i «llegir-ne» les claus.

El gira-sol és un motiu ornamen-tal constant a El Capricho. D’aquí el títol del seu llibre. Té el gira-sol cap signifi cat metafòric?

Efectivament, el gira-sol esdevé l’emblema del programa de l’edifi ci: un organisme arquitectònic heliotrò-pic concebut com un gira-sol construït per captar la màxima energia solar pos-sible. A més, el gira-sol penso que tam-bé té la funció de servir de clau per al que anomeno la «metàfora històrica», és a dir, un discurs sobre l’arquitectura persa antiga i les seves infl uències tant en el desenvolupament de la construc-ció islàmica com de l’occidental. D’altra banda, considero que El Capricho és una «obra-manifest» que proposa una via a la modernitat; per això he volgut titular el llibre El manifi esto del girasol.

Gaudí solia incloure en les seves obres simbolismes cristians. Tam-bé apareixen a El Capricho?

Jo no n’he trobat cap. Cal tenir en compte que es tracta d’una obra de caràcter civil i desenfadat, ubicada en un enclavament de la costa associat a l’estiu i a la mundanitat alegre. D’altra banda, sabem que el Gaudí d’aquella època no era el més religiós...

Imatge exterior de El Capricho.

Gaudí traça la seva pròpia via cap a l’estil modern

Page 2: Cultura 25.pdf · cer Gaudí en el edifi cio de Comillas y en otras obras coetáneas. Por eso decía que «ser original es volver al origen». ¿Posee también elementos mo-dernistas?

15 marzo 201525Cultura

Miquel Àngel Codina

Antonio Sama, historiador del arte y docente, es un experto gaudinista. Acaba de publicar El manifiesto del girasol (Ediciones de la Universidad de Cantabria), un riguroso trabajo de investigación sobre una de las obras menos estudiadas y conocidas de Gau-dí: El Capricho de Comillas. Levantada entre 1883 y 1885, esta casa, encargada por el abogado cántabro Máximo Díaz de Quijano, tiene la importancia de ser el primer edifi cio construido según el diseño del genial arquitecto catalán.

¿Qué es lo que le motivó a em-prender el estudio del edifi cio El Capricho, situado en la localidad cántabra de Comillas?

Desde mi niñez suelo pasar los ve-ranos en Comillas y he ido creciendo en contacto íntimo con su patrimonio. Cuando estaba acabando mis estudios de Historia del Arte, me di cuenta de que este conjunto monumental apenas estaba estudiado. Entonces decidí ha-cer la memoria de licenciatura sobre él. Después vino la tesis doctoral.

¿Por qué cree que es una de las obras menos conocidas de Antoni Gaudí?

Indudablemente, porque está fuera de Cataluña y hay una laguna total de documentación sobre ella. Además, el edifi cio sufrió una drástica reforma y todavía hoy no sabemos cómo era en realidad la fachada sur. A todo ello se añade el hecho de que hasta hace poco la arquitectura de los indianos ha sido despreciada en Cantabria.

En su libro califi ca El Capricho como «el paradigma de la arqui-tectura ecléctica.

Cuando Gaudí se forma en la Escue-la Provincial de Arquitectura y todavía después, cuando proyecta El Capricho, el eclecticismo es la doctrina imperan-te en la arquitectura europea. Pero el eclecticismo «legítimo» no era el que propugnaba el «pastiche» o la copia servil del pasado, todo lo contrario: se proponía como teoría para superar el Historicismo y lograr una nueva arqui-tectura a partir de la destilación de las «esencias» de los estilos históricos. Esto es precisamente lo que comienza a ha-cer Gaudí en el edifi cio de Comillas y en otras obras coetáneas. Por eso decía que «ser original es volver al origen».

¿Posee también elementos mo-dernistas?

El Capricho se sitúa cronológicamen-te antes de la eclosión del modernis-mo. Formalmente, presenta algunas similitudes con algunas constantes de este estilo: líneas curvas, una vistosa ornamentación con cerámica vidriada, el motivo del girasol como leitmotiv, etc. Sin embargo, en la obra de Gaudí todas estas características tienen una razón arquitectónica o simbólica que va mucho más allá del puro decorativismo. Más que modernismo, hay modernidad, porque Gaudí traza su propia vía hacia

«Gaudí alcanza en El Capricho una expresión arquitectónica verdaderamente original»El gaudinista Antonio Sama es el autor del libro «El manifi esto del girasol»

el estilo moderno.¿Considera que es una obra

maestra del célebre arquitecto?Sí, a pesar de que probablemente es

el primer edifi cio que proyecta Gaudí, El Capricho es ya una obra muy ma-dura porque consigue satisfacer plena-mente las condiciones del programa y alcanzar una expresión arquitectónica verdaderamente original. Todo ello se logra gracias a la aplicación extrema-

damente coherente de un método de composición muy complejo que permi-te conciliar los valores funcionales con los estéticos, simbólicos, representati-vos etc. Parafraseando a Le Corbusier, podríamos decir que Villa Quijano es una «máquina de habitar» pero repleta de metáforas y de «caprichos».

¿Ha sido muy compleja la elabo-ración de este trabajo de investi-gación?

Sí, ha sido compleja y muy larga: más de veinte años. El problema fundamen-tal ha sido la casi absoluta inexistencia de fuentes documentales, lo cual me ha obligado a buscar información en la prensa contemporánea mediante un largo y, muchas veces, penoso proceso. Por otro lado, he tenido que indagar profundamente en la teoría arquitectó-

nica de la época para poder comprender las ideas en las que se formó el joven Gaudí y desprenderme así de todos los tópicos que se han ido acumulando sobre la obra del genial arquitecto ca-talán. Lo que he hecho, en defi nitiva, es intentar poner El Capricho en su con-texto para poderlo interpretar correc-tamente y «leer» sus claves.

El girasol es un motivo ornamen-tal constante en El Capricho. De ahí el título de su libro. ¿Tiene el girasol algún signifi cado metafórico?

Efectivamente, el girasol se convier-te en el emblema del programa del edifi cio: un organismo arquitectónico heliotrópico concebido como un gira-sol construido para captar la máxima energía solar posible. Además, el girasol creo que también tiene la función de servir de clave para lo que llamo la «me-táfora histórica», es decir, un discurso sobre la arquitectura persa antigua y sus infl uencias tanto en el desarrollo de la construcción islámica como de la occidental. Por otro lado, considero que El Capricho es una «obra-manifi esto» que propone una vía a la modernidad; por ello he querido titular el libro El manifi esto del girasol.

Gaudí solía incluir en sus obras simbolismos cristianos. ¿Aparecen también en El Capricho?

Yo no he encontrado ninguno. Hay que tener en cuenta que se trata de una obra de carácter civil y desenfa-dado, ubicada en un enclave de costa asociado al veraneo y a la alegre mun-danidad. Por otro lado, sabemos que el Gaudí de aquella época no era el más religioso...

Imagen exterior de El Capricho.

Gaudí traza su propia vía hacia el estilo moderno