25 de setembre de 2015 Districte i Gràcia on vas?...

ISSN - 1695-4793

SUPLEMENT

Escoles+Sostenibles

suma 30 centres

Reina Violant

núm

. 59

1

25 de setembre de 2015

Districte i Gràcia on vas? deixaran els hotels per a normativa de ciutat

Una comissió de seguiment estudiarà a l’octubre la proposta de refosa del pla d’usos pàg. 8 pàg. 8

El Districte manté les taules de pacificació i d’urbanisme i prioritza la inversió en expropiacions

Vallcarca proposa el model de l’avinguda Josep Tarradellas per a la rambla del barri

Ce

did

a

pàg. 6pàg. 6

9Jiwar i les entitats

locals s’organitzen

pels refugiats

A.B.

Cedida

4Junts pel Sí, CSQEP

i la CUP polemitzen

per sumar indecisos

2

25 de setembre de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

editorial

És imminent l’instant en què milions de ciutadans d’aquest país,

individualment davant l’urna, hauran de respondre a un empla-

çament col·lectiu. D’aquesta jornada pot emergir, o no, un procés

d’emancipació nacional basat en l’exercici democràtic, una su-

peració del marc que deriva de la transició política de finals dels

anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran

l’inici del procés en el qual estem immersos com a societat però,

avui, volem cridar l’atenció sobre els símptomes preocupants que

s’han aguditzat al llarg d’aquests dies de campanya electoral.

És intolerable la pressió que s’ha exercit sobre els mitjans de

comunicació públics d’aquest país. Una manifestació massiva,

coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha

estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai

de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a

cedir espais suposadament

informatius a voluntat dels

partits que no van participar a la

manifestació, sense cap mena de

justificació periodística. Aques-

tes arbitrarietats, combinades

amb una actitud agressivament

propagandística dels mitjans de

Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d’una campanya

que hauria d’haver estat un espai de debat entre projectes polí-

tics, tots igualment legítims.

Tots els mecanismes de l’estat s’han orientat a la intimidació dels

electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena

de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la

il·lusió d’un projecte d’emancipació s’hi ha contraposat l’amenaça

d’una suposada venjança orquestrada per l’estat espanyol a nivell

internacional. Contra l’acció d’un sí, la immobilitat d’un no.

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la

defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN,

volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia

en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que

no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que

voteu, voteu en gran.

NOTA: L’Independent de Gràcia se suma, de manera excepcional

i subratllant el respecte per totes les opcions polítiques dels

graciencs, a l’editorial que han promogut 500 mitjans locals i

comarcals de Catalunya amb motiu de les eleccions del 27-S.

Voteu en gran

No hi ha res que no es

pugui decidir a través de

les urnes; així que, voteu el

que voteu, voteu en gran

cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i

DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Estem vivint l’angúnia de la

quantitat de persones refugia-

des que està generant al món

l’ambició, el desig de poder

i els interessos econòmics

passats de la ratlla, sense que

ningú hi pugui posar aturador.

S’ha d’esperar la imatge d’un

nen mort per plantejar-se

cercar solucions factibles per

a Síria, Líbia, Irak, Afganistan,

Palestina? Ja hi havien mort

molts nens abans d’aquest,

en aquests països i en la seva

fugida cap a un món on poder

viure sense por! Les guerres

destrossen i deixen indefen-

ses les poblacions civils dels

països afectats. La gent és

bona, pateix i s’ofereix encara

que tingui ben poc, però què

fan els governs hipòcritament:

aixecar murs. Acabarem totes

tancades en una presó, amb

murs d’acer, ciment...! Com

deia la Maruja Torres “no hi

ha treva per al mal, com no

la hi ha per a l’estupidesa, la

desídia, la mesquinesa i el

disbarat dels governants”.

Si les lleis no serveixen per

defensar els Drets Humans,

caldrà canviar-les. I caldria una

ONU que funcionés com a tal i

generés solucions dialogades

per a tots aquest països, amb

eficàcia. Exigim al nostre go-

vern que treballi en aquesta

direcció i s’atengui com cal,

mentrestant, les persones.

Els grups municipals al Districte, els que no són l’equip de govern, estan que boten aquests dies, i dimecres, aprofitant el curset accelerat de funcionament tècnic, van aprofitar la sortida de la reunió per muntar una mini-rebel·lió per demanar informació pràctica mínima sobre calen-daris i agenda que encara no havien obtingut. El mosqueig ha anat en augment aquestes setmanes, només condescendent per l’interinatge pel període electoral, que també els ha mantingut entretinguts a tots.

Refugiades

Conxa

Garcia

Gràcies Rajoy!

L’autogol de Mariano Rajoy a

l’entrevista que li van fer dimarts

a una emissora de ràdio no gens

sospitosa de ser “separatista” com

diuen a la meseta és un autogol

d’aquells que poden fer història.

Bàsicament perquè els partits

unionistes han basat tota la seva

campanya en fer creure a la gent

que a les eleccions de diumenge

han de triar entre la disjuntiva de

ser català o espanyol. Una estra-

tègia en què els grisos no hi han

tingut cabuda i que exemplifica

la plataforma Súmate, que agru-

pa gent que se sent espanyola

però que considera que la inde-

pendència és l’única sortida per

a Catalunya. Reprenent el debat

de la nacionalitat, com avala la

seva Constitució, a ningú se li pot

negar aquest dret i, per tant, l’en-

demà de la independència tot-

hom podrà lliurament triar la que

més li convingui. Aquest és un

argument que els partidaris del sí

haurien d’haver utilitzat amb més

força durant la campanya perquè

els qui no ho tenen clar entenguin

que en la nova República Catala-

na tothom s’hi podrà sentir còmo-

de. Amb aquestes línies vull agrair

al president que presumeix de no-

més llegir el Marca d’haver aclarit

els dubtes que molts ciutadans

tenien sobre com es regiria el nou

ordenament jurídic. Aquesta pot

ser l’estocada definitiva als qui no

es cansen de repetir aquests dies

pel pànic que tenen al resultat

electoral que a partir de diumen-

ge als catalans només ens queda-

rà el mediterrani, el sistema solar i

l’Independent.

Josep Sánchez

Fe d’errades: L’acte del 24 de

setembre a la plaça Revolució

no era de Junts pel Sí sinó de

Catalunya Sí Que Es pot, com

s’assenyalava a la p. 6 de l’Inde-

pendent 590. D’altra banda, al

dependent del mateix número,

s’apuntava que el Resolís era el

bar que surt en el vídeo de la

CUP quan en realitat és La Torna.

25 de setembre de 2015l’independent

3

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

opinió Vicenç Plans, periodista

Els ideals conservadorsPer a determinats ambients im-

mobilistes, del tot legítims i ne-

cessaris, en darrer terme, la seva

preocupació sobre el procés ca-

talà és si al final del viatge només

s’haurà treballat per permetre

governs progressistes o alterna-

tius. Més enllà de les qüestions

nacionals, fetes d’història i senti-

ment, hi ha les raons pràctiques

en la construcció política: la ga-

rantia del benestar social i de la

seguretat pública, com a bases

per permetre la lliure empresa i

un comerç actiu, principalment.

Per a molts conservadors, la de-

riva del procés català cap a l’es-

querra és evident, i per tant jus-

tificaria un bloqueig en la via cap

a una república catalana. Al res-

pecte, s’hauria d’aclarir que les

polítiques econòmiques, rovell

de l’ou de les propostes socials

en les democràcies occidentals,

passen per un adherir-se a un con-

sens occidental sobre el valor del

creixement econòmic i de la pro-

pietat privada. Per això, Syriza, una

coalició d’esquerra radical grega,

no sols no ha repudiat les bases del

rescat europeu, sinó que ha obtin-

gut l’aval democràtic, en el si d’un

estat sobirà, en el qual les forces

conservadores, molt arrelades, no

veuen amenaçada i perseguida la

seva posició, i que fins i tot, es pres-

ten a col·laborar en els principals

temes de futur del seu país. Aques-

ta lectura política hauria de cons-

tituir un impuls en els ambients

conservadors catalans per apostar

per la construcció de la nova rea-

litat política catalana, per medi de

la independència, tot superant un

model antiquat i avorrit que ve de

la ma de l’Estat espanyol en for-

ma d’amenaces i divisions, com la

instigada, gràcies a fons econòmi-

ques de dubtosa procedència, per

part de SCC, i a la seva manera el PP

i el PSOE/PSC. La unió catalana és,

sens dubte, una aposta pensada

en les persones d’aquest país, a fi

de poder-els-hi oferir un futur amb

més possibilitats d’èxit per a un es-

cenari en l’horitzó que es preveu

certament complicat i extenuant.

La lliçó de la darrera crisi demostra

que l’Estat espanyol no està dispo-

sat a protegir unes determinades

les raons econòmiques, queda

abordada àmpliament, i l’altre,

les qüestions d’ordre social, nor-

malment amb matisos religiosos

o nostàlgics, queden emparats

sobradament en la possibilitat

d’influir en el procés constituent

que s’obrirà, si Déu vol, passat

el 27S. Cal recordar que deter-

minades especulacions hauran

d’ésser consensuades i després

referendades, per medi de sò-

lides pautes democràtiques; és

així que podria donar-se el cas,

de que la primera i propera vota-

ció d’una constitució de la repú-

blica catalana no prosperés per

manca de la majoria suficient,

si no recull els elements bàsics

de confluència social per a que

sigui estable i vàlida.

Amb l’estocada del 2010 calia reaccionar per

poder donar una resposta als nous reptes

Arxiu

prioritats catalanes: cohesió social,

tercer sector i serveis públics, bà-

sicament. Per això, quan s’esdevé

l’estocada del 2010, amb la sentèn-

cia contra l’Estatut d’Autonomia,

hom va prendre consciència de la

gravetat de la nova situació. Calia

reaccionar, per poder donar una

resposta als nous reptes. I per això

va néixer el procés català: via lliure

per a la república catalana. Vist així

la pota pràctica del conservadors,

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President

d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de

L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manza-

nera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna

Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric

Lluent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi i

Marc Vilajosana. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Con-

xa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé,

Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí,

Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín,

Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll,

David Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi L. Bofill.

Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692

601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD

4


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

El Districte estudiarà el rebateig de Joan Carles I

Junts pel Sí, CSQEP i la CUP tensen les posicions per sumar l’últim vot indecísViu debat al CAT amb acusacions creuades que qüestionen la unitat d’acció després del 27-S

El debat de l’ANC al CAT amb les marques electorals que poden sumar-se al procés sobiranista a més o menys velocitat -i que estaven junts almenys fins al 9-N-, Junts pel Sí, Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP, va complir dimarts les expectatives de tensió que s’albiraven des que va ser anunciat. Els seus representants, a pocs dies de tancar una campa-nya de nervis en què encara hi ha un fort vot indecís, van entrar al cos i vaan creuar acusacions que posen en dubte la unitat d’acció després del 27-S.

Albert Balanzà

Tot penja d’un fil perquè ningú no es creu que diumenge hi hau-rà una victòria clara ni del sí ni del no i, en conseqüència, també, els partits s’esforcen a tensar el seu plantejament per sumar l’últim vot indecís de cara a enfortir la negociació postelectoral. Així es pot resumir la inusual tensió que es va viure dimarts al CAT en els habitualment plàcids debats de l’assemblea, que com a pista clara ja es va haver de traslladar a la sala gran en lloc de fer-se al bar.Junts pel Sí, Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP comparteixen, si fes-sin parelles de dos, almenys un parell dels tres vectors principals d’aquestes eleccions: indepen-

dència, procés constituent i canvi social. Però dimarts van preferir remarcar aquelles qüestions que els separen.La portaveu de Junts pel Sí, Do-lors Feliu, va qualificar com a “de-terminant” els vots que obtinguin les forces independentistes però també va deixar la porta oberta a una negociació amb l’Estat més llarga (“encara que fos esperar

Albert Balanzà

D’esquerra a dreta Pere Pugès (ANC), Dolors Feliu (JxSí), la periodista Laia Perernau, Mireia Foradada (CUP) i David Companyon (CSQEP)

A. B.

El Districte ja té sobre la taula la proposta de modificació del nom de la plaça Joan carles I, un cop aquest dilluns i a proposta d’ERC consensuada amb BEC, la comis-sió de Drets Socials va aprovar traslladar l’encàrrec als districtes implicats. La mesura, que a Gràcia aniria acompanyada de la reforma de la plaça, més coneguda com el Cinc d’Oros (vegeu L’Independent núm. 590), ha estat analitzada aquest dimecres en la reunió de l’equip de govern del Districte. Tot i que el primer ple executiu del mandat està inicialment previst per al 8 d’octubre, encara no és segur que aquest punt s’inclogui.

ELECCIONS AL PARLAMENT 201527S

27 de setembre

La Violeta. Nit electoral. Entitats i col·lectius organit-zen una tertúlia informal i se-guiment de la nit electoral en pantalla gegant a la sala d’ac-tes. Hora: 19.30 hores.

27 de setembre

Can Musons. Nit electoral. Els Castellers de la Vila de Gràcia organitzen el segui-ment dels resultats a través de pantalla gegant. Hi haurà també un concurs de truita de patates. Hora: 20.30 hores.

agenda 27-S“Esperem que CSQEP

giri perquè la revolució només es pot fer amb la

independència”Dolors Feliu (JxSí)

“No hem sumat els 500.000 més que necessitàvem perquè Mas va titllar

d’enemics els Sí Se Puede”David Companyon (CSQEP)

“Catalunya Sí Que Es Pot només ha de

respondre si el 28-N estarà en el procés constituent”

Mireia Foradada (CUP)

una mica més”), en funció del re-sultat de les eleccions generals de desembre. A CSQEP va demanar-li “que giri” perquè “la revolució només es pot fer amb la indepen-dència”. L’exconseller de Gràcia David Companyon va rebre bona part dels atacs, també del públic, i va qualificar d’error que Artur Mas titllés els Sí Se Puede d’“enemics”.

La portaveu de la CUP, Mireia Fo-radada, també va marcar distànci-es amb el president, sobretot quan Companyon va assegurar que l’esquerra independentista li aca-baria donant suport “per activa o per passiva” i Foradada va acabar preguntant a Companyon si el 28-S estaria en el procés constituent o no tindria un posicionament clar sobre la independència.

Als repetidors els van mig enga-nyar perquè pensaven que anaven a una reunió informativa on al-menys hi hauria teca per al primer ple. Alguns dels nous, en tant que membres del nou govern, ja sabi-en on anaven perquè havien po-gut tenir dies abans un mestratge previ. Però la majoria dels assis-

A.B.

Foto de família al juliol, després del primer ple constitutiu al Districte

Curs accelerat per a nous consellerstents, tal com es fa a principis de legislatura al Parlament, la sessió, conduïda pel secretari del Distric-te -el senyor que s’asseu a tocar del regidor als plens però que no li toca parlar mai- va resultar-los útil perquè volien saber qüestions tan bàsiques com què és un prec o què és una proposició. Hi havia els

Què és un prec? I una proposició? Manual per a nouvinguts a la política local

Només 5 dels 19 representants polítics del Districte, inclosos el president i el regidor, són repe-tidors i estan a punt d’estrenar el nou mandat amb el primer ple extraordinari i ordinari a principis d’octubre.

reportatge Albert Balanzà

portaveus dels set grups, excep-te la CUP, que es va excusar, i els consellers Suñé, Pi i Balsebre. Ni

el regidor ni el president? “No, això era per a pringats conse-llers!”, diu un dels assistents.


5

6


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

L’equip redactor de l’aprovació inicial ultima una proposta de fusió que incorpori les idees veïnals

La reforma del pla d’usos d’esta-bliments de pública concurrèn-cia, la debatuda iniciativa que en el mandat passat va merèixer un procés participatiu però que es va guardant al calaix per manca de consens polític, ha recomen-çat la negociació aquest dilluns en una reunió entre Districte i la plataforma Gràcia on vas? on s’han posat les bases de la comissió de seguiment que ha de perfilar un acord. De moment, mentre ja s’ha encarregat una proposta de fusió de documents a l’equip redactor de l’aprovació inicial, la regulació dels hotels passarà a dependre de ciutat.

Albert Balanzà

Gràcia on vas? se’n van anar de vacances mostrant el “cabreig” per l’absència del regidor en la presentació del decàleg de refo-sa del pla d’usos, que plantejava reduir llicències de bars i restau-rants, i dilluns les dues parts van acabar la reunió amb “sintonia”. I un encàrrec: l’equip redactor de l’aprovació inicial del pla, en-capçalat pels serveis tècnics del Districte i el Taller d’Estudis i Serveis d’Estratègies Urbanes (TESEU), presentarà a l’octubre una proposta de fusió de do-cuments (l’aprovació inicial, el procés participatiu i el decàleg)

Districte i Gràcia on vas? pacten regular els hotels fora del pla d’usos i a nivell de ciutat

Albert Balanzà

que s’abordarà en una comissió de seguiment. En aquesta co-missió, versió 2.0 del grup mo-tor del procés participatiu on hi havia agents socials i tècnics, s’hi incorporaran grups polítics “a partir d’un determinat moment”, segons apunta Robert Soro, en nom del Districte.En altres plans d’usos, com el de Ciutat Vella, també elaborat per TESEU, hi havia històrica-ment un apartat per als hotels. Però ara “les circumstàncies han canviat radicalment”, segons So-ro, ja que “hi ha una moratòria d’hotels i s’està replantejant tota la regulació d’allotjaments turís-

L’hostel Casa Gràcia, als Jardinets, el primer de la nova remesa que ha obert portes per ampliació

Timing, primer

plenari de l’any

Escaldats com van quedar en el passat mandat, ningú vol posar data a l’aprovació del nou pla d’usos. “L’objectiu és tancar-lo bé, no de sim-plement tancar-lo”, apunta Soro. Però les ganes de pri-oritzar el final del llarg debat porta als negociadors a par-lar de “qüestió de mesos” i plantejar la data aproximada del “primer plenari de l’any” a Gràcia.

tics”. En aquest sentit, i tenint en compte que Barcelona vol reobrir el debat sobre el model turístic a la ciutat aquest octubre, Districte i plataforma també han acordat derivar la regulació dels hotels de Gràcia a un àmbit de ciutat. A la reunió, en nom del Distric-te hi van assistir el regidor, Rai-mundo Viejo, i els cinc consellers de Barcelona En Comú, a més del gerent i del director de ser-veis tècnics, i en nom de Gràcia on vas? tres representants, entre els quals Àlex Garcia i Lluís Brau. “L’Ajuntament està en sintonia amb el procés participaiu i amb el decàleg”, apunta Garcia.

A. B.

Vallcarca serà “prioritat” del Districte en aquest mandat i així l’equip de govern ho ha transmès a dirigents del barri com l’AV Gràcia Nord-Vallcarca en una re-unió de primera presa de contacte el 14 de setembre encapçalada pel regidor, Raimundo Viejo, i el nou gerent, Pere Camps. El Districte

El Districte es compromet a prioritzar el pla urbanístic en les inversions

Vallcarca proposa el model de Josep Tarradellas per fer la rambla del barri

va confirmar el manteniment de les dues taules de negociació (pa-cificació i urbanisme) que es van engegar en el passat mandat, si bé aquest voluntat encara no ha estat traslladada als responsables d’Arquitectes sense Fronteres.Viejo i Camps van començar a estudiar la proposta de rambla que els veïns han apuntat com a fórmula possible per a Vallcarca.

“La rambla que volem, senzilla i acollidora, és la que s’ha fet a Jo-sep Tarradellas, entre Francesc Macià i avinguda Sarrià”, apunta la secretaria de l’AV Gràcia Nord-Vallcarca, Irene Güell, un cop ja es visualitza l’extrem nord (Ara-bescos) i sud (Casita Blanca) i s’ha d’aixecar el segon bloc de re-allotjats a l’avinguda perquè con-tinuïn les expropiacions. A més,

El tram superior de Josep Tarradellas, tocanta Francesc Macià, preferit per Vallcarca

Silvia Manzanera

la rambleta de l’avinguda Josep Tarradellas porta el segell del nou gerent de Gràcia, fitxat aquest estiu de BIMSA. “Vam instar el

regidor a aconseguir la partida necessària per seguir aquestes expropiacions”, conclou Güell per assegurar el compromís.

Amics de la Gent Gran

estrena als Girona el

primer vídeo musical

El proper dimarts 29 de setembre, a les 17 h, Amics de la Gent Gran estrenarà als cinemes Girona el seu primer vídeo musical, dins dels actes de la Setmana de l’Amis-tat, per commemorar el Dia Inter-nacional de les Persones Grans, que se celebra l’1 d’octubre.

breus

Lluïsos obren la nova seu amb el pla B per finançar-laA. B.

Lluïsos de Gràcia estrena aquest dilluns la reforma que, després de 17 mesos, permetrà visualitzar el redimensionament de l’entitat amb una nova sala d’actes i noves dependències i amb la façana de tota la vida com a únic element conservat. L’entitat, que dijous passat va celebrar una assemblea informativa gairebé monotemàti-ca per als socis, segueix endavant amb el seu pla B de finançar les obres amb la campanya 400 x 500 per recollir 200.000 euros (n’han recollit 27.500) que se sumin a la hipoteca refinançada i al paga-ment ajornat a la constructora. “L’opció KKH està aturada, però si anés endavant tot estaria resolt”, apunta el president, Oriol Hosta, en relació al projecte Deutsche Bank pel qual l’entitat ingressava 850.000 euros amb permutes.

101setembre2015

Les opcions alternatives de consum segueixen creixent

editorial

30 centres graciencs a Escoles + Sostenibles

Massa residus

La xarxa d’Es coles+Sostenibles de Barcelona comptarà aquest curs amb la participació d’unes 350 escoles, de les quals 30 són de Gràcia. Destaca enguany que l’institut Josep Serrat i Bonastre passa a formar part dels centres adscrits a Gràcia i que l’escola Patufet pot continuar desenvolupant el

seu projecte amb la creació de la cooperativa Nou Patufet. En el primer trimestre i amb motiu de la 21a Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic (COP21), l’Ajuntament de Barcelona vol donar un impuls al compromís de la ciutat pel clima.

Informe de la Fundació Prevenció de Residus sobre consum i energia

Els residus segueixen sent un pro-blema i gros, i encara no sabem com conduir la societat cap el residu zero, tot i tenir exemples a Europa que demostren ser efi ca-ços. Les polítiques institucionals, i també les privades, que s’han portat a terme al país no són sufi -cients, i les dades demostren fi ns i tot passos enrere en aquest àmbit. I està més que demostrat que això no ens ho podem permetre. Aquesta realitat ha estat posada de manifest en un informe de la Fundació Prevenció de Residus i Consum responsable, que tot i que demostra que encara estem lluny d’una economia circular, hi ha signes positius pel que fa al consum responsable i de producció eco-lògica, un sector que no deixa de créixer. L’objectiu de l’economia circular és reduir l’extracció de matèries primeres a través del reciclatge màxim de residus i la reducció de la producció de resi-dus no reciclables. Segons s’explica a l’informe, un dels limitants de l’economia catalana és que més d’una quarta part dels recursos que consumeix són combustibles fòssils que un cop cremats generen residus que es dispersen en forma de GEH, tot contribuint al canvi climàtic i no poden ser reciclats. Sense una transició a un model energètic renovable, l’objectiu de la circularitat no es podrà assolir. Amb aquestes xifres i la descrip-ció d’una realitat que requereix d’intervencions a curt termini, la Fundació posa sobre la taula una eina imprescindible per revertir la situació. No la deixem escapar.

Escola Josep M. Jujol

[2] [el tema del mes]

més sostenible

La xarxa Escoles + Sostenibles té enguany trenta centres de GràciaAmb el curs en marxa,

les escoles tenen a

punt els seus projectes

dins la xarxa Escola +

Sostenibles, que en-

guany suma trenta

centres graciencs; hi

destaquen el ‘nou ads-

crit’ Serrat i Bonastre, i

la cooperativa Patufet,

que seguirà amb el

seu projecte ‘verd’.

Escoles + Sostenibles

Aquest curs a la xarxa d’Es-coles+Sostenibles de Barcelona hi participaran unes 350 esco-les, de les quals 30 són de Gràcia. Hem de destacar que l’institut Josep Serrat i Bonas-tre passa a formar part dels centres adscrits a Gràcia i que l’escola Patufet pot continuar desenvolupant el seu projecte amb la creació de la coopera-tiva Nou Patufet, enhorabona!Aquest curs 2015-16 és el del 15è aniversari, 15 anys de propostes de millora i de transformació a les escoles per construir un entorn urbà més sostenible i caminar cap a una societat més justa i solidària. I per començar, aquest primer trimestre, amb motiu de la 21a Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic (COP21), l’Ajunta-ment de Barcelona vol donar un impuls al compromís de la ciutat pel clima. Amb aquest

Després de l’aturada esti-uenca, l’Aula ambiental del Bosc Turull, repren l’activi-tat amb una agenda plena de propostes. Jocs cooperatius so-bre biodiversitat.Dimarts 27 d’octubre, de 12.15 a 13.45 h. Dirigit al professorat i educadors de lleure. Com es pot treballar la biodiversitat a partir de les experiències properes i quotidianes de l’alumnat? De quina ma-nera podem treballar-ho a l’aula? Sessió pràctica o posarem en funcionament i avaluarem els jocs.Dia mundial dels ocells.Diumenge 4 d’octubre, de 11 a 13 h. Dirigit al públic general i famílies. Ruta per conèixer l’avifauna urbana i la importància de mantenir i millorar la salut de biodiversitat que ens envolta. Activitat dins del Dia Mundial dels Ocels 2015, centrat en biodiver-sitat urbana.Fem compost a casa. Taller de vermicom-posgtatgeDimecres 30 de setem-bre, de 18.30 a 20 h. Per a públic general i famílies. El vermicompostatge és una tècnica senzilla, discreta i econòmica per transfor-mar les restes orgàniques en adob per a les plantes. Aprendrem com funciona, a tenir cura del procés, coneixerem els seus pro-tagonistes i construirem un amb materials reutilitzats.

Turull repren

l’activitat

Escola Mare de Déu del Collobjectiu, proposa la creació d’un grup de treball que, en el marc del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, que ja inclou objectius i línies d’acció relatius a l’energia i al canvi cli-màtic, defi neixi col·lectivament prioritats i el full de ruta per tirar endavant la contribució de la xarxa Barcelona + Sostenible a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle els propers 2 anys. Alguns repre-sentants dels centres educatius ja s’hi ha apuntat! Us animem a participar-hi, bon inici de curs a tothom! Plantant a l’escola Mare de Déu del Coll

CENTRE ANYS PARTICIPA-CIÓ / MODALITAT TÍTOL DEL PROJECTE

Escola Baldiri Reixac 13a - triennal15-18 En harmonia amb la natura, volem viure bé sense fer malbéEBM Caspolino 3a - anual15-16 L’hort escolarEBM Enxaneta 3a - anual15-16 Fem del Patí un Jardí!CEE Escola de Vida Montserrat 9a - anual15-16 Una escola més sostenible per un món sostenibleEscola Gravi 6a - triennal15-18 Establiment d’espais verds a l’escolaCol.legi Jesuïtes Gràcia - Kostka 2a - anual15-16 Plantem, treballem i recollimEscola Josep Maria Jujol 14a - triennal13-16 Per un Jujol més sostenibleInstitut Josep Serrat i Bonastre 15a - triennal15-18 Serrat sostenibleEscola La Farigola de Vallcarca 13a - triennal14-17 Continuem treballant per una escola i mon millor!!EBM La Fontana 6a - anual15-16 Elements de la natura al pati i a l’aulaEscola La Salle Gràcia 5a - anual15-16 Integració de l’hort a totes les etapes educatives del CentreEscola d’EE Lexia 7a -triennal14-17 Escoles + Sostenibles: som totsEscola L’Univers 6a - anual15-16 Per un Univers transformadorEscola Mare de Déu del Coll 8a - triennal13-16 Augmentem l’espai verd escolarEscola Montseny 13a - triennal14-17 Escola a la NaturaLLI Nexe Fundació 8a - triennal14-17-i Fem-nos visiblesEscola Nou Patufet SCCL 8a - triennal14-17 Ens emociona una escola més sostenibleEscola Pare Poveda 8a - anual15-16 Al Poveda fem costat al planetaEscola Patronat Domènech 15a - triennal15-18 Fem de l’escola una comunitat educativa sostenibleEscola Pau Casals - Gràcia 13a - triennal14-17 Ús responsable de l’aigua. Eco - auditoriaEscola Reina Elisenda 3a - anual15-16 Seguim amb la nostra aventura sostenibleEscola Reina Violant 10a - anual15-16 Reciclem!Escola Rius i Taulet 8a – anual15-16 L’hort del bosc de Turull

Escola Sadako 12a - triennal15-18 Millora del PEC i del PCC. Millora de les actuacions existents. Eixam-plem i aprofundim: noves inciatives fora i dins de l’escola

Escola Sagrada Família - Gràcia 15a - triennal15-18 Nou cicle mediambiental a l’escola (noves accions per a la millora)Col. St. Josep-Carmelites Missioneres 8a - triennal15-18-J Salut i medi ambient a l’escola. Un projecte de totsCol.legi Sant Josep Teresianes 9a - triennal13-16 No m’emboliquis!EBM Sant Medir 8a - anual15-16 Una mirada sostenible als jocs i activitats dels infants

Escola Turó del Cargol 15a - anual15-16 Esmorzars saludables i sense residus (12-13). Reduïm el consum energètic (13-14). Adequació de l’espai verd de l’escola (14-15)

Escola Vedruna - Gràcia 7a - triennal15-18 La sostenibilitat és cosa de totes

[3]

Nova exposició amb 52 itineraris d’educació ambiental Ajuntament de Barcelona

L’exposició explica la relació que han de tenir les persones amb la natura

Coincidint amb els 40 anys de la creació del primer itinerari de natura i els 30 anys de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, el Palau Robert aco-llirà fi ns al 31 de gener de 2016, l’exposició “Camins de natura, itineraris vitals”, que explica la necessària relació i implicació que les persones han de tenir amb la natura, en el seu de-senvolupament i conservació, tenint en compte els vincles i les dependències existents.

El contingut de la mostra es desenvolupa en cinc àmbits: L’educació ambiental, L’educa-dor ambiental, Les escoles de natura, Connectant i organit-zant-se i Els itineraris educatius.

L’exposició, que té com a comissari Albert Torras, també dóna a conèixer 52 itineraris d’educació ambiental a Catalu-nya, recorreguts per diferents punts del territori català que posen en relleu els aspectes na-turals però també els culturals, tecnològics o industrials. S’han

Mostra ‘Camins de natura’, al Palau Robert

programat sortides guiades, que són gratuïtes amb reserva prèvia, amb educadors a alguns d’aquests itineraris. Totes les activitats i sortides es poden consultar al web de la mostra: www.caminsdenatura.cat

També es poden seguir, en aquest període expositiu, acti-vitats paral.leles com les III Jor-nades Pan-europees d’educació

ambiental cap a la sostenibilitat o el Fòrum d’Educació Ambien-tal que organitzarà la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), l’entitat que gestiona actualment l’aula ambiental del Bosc Turull.

El projecte ‘Camins de natu-ra’ compta, entre d’altres, amb el patrocini de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

[4] [per darrere][4]

“Malgrat la crisi, el consum ecològic s’ha multiplicat per tres a Catalunya”

Catalunya està encara molt lluny de ser una economia circular. Així ho ha posat de manifest un innovador informe elaborat per la Fundació Prevenció de Residus i Consum amb una trentena d’indicadors que permeten analitzar la situació actual de la gestió de residus i el consum a Catalunya. Així, l’objectiu de l’economia circular és reduir l’extracció de matèries primeres a través del reciclatge màxim de residus i la reducció de la producció de residus no reciclables.

Aquesta és una de les poques

dades positives incloses en

el darrer informe elaborat

per la Fundació Prevenció

de Residus i Consumo Res-

ponsable amb una trentena

d’indicadors sobre gestió de

residus, consum i energia.

Falta encara fer un llarg camí

fi ns assolir el residu zero.

Activitat del pla de prevenció de residus a l’aula ambiental del Bosc Turull

Comparant la quantitat de materials nets consumits per l’economia catalana i la quantitat de residus que van poder ser reintroduïts al sistema productiu es pot estimar en un 16% la circularitat de l’economia catalana. Segons l’entitat, les polítiques de prevenció de residus són insufi cients i la producció de residus torna a augmentar. L’informe també demostra que quatre de cada cinc envasos de be-

Silvia Manzanera

gudes són d’un sol ús; la quota d’envasos reutilitzables l’any 2014 ha estat de només el 18,1%, després d’una caiguda d’un 40% respecte del valor de l’any 2000. Malgrat el creixement d’un 70% del consum de be-gudes envasades els envasos reutilitzables s’estan substituint per llaunes i ampolles de plàstic d’un sol ús i sembla que si se segueix aquesta progressió, en pocs anys la presència dels envasos reutilitzables serà

anecdòtica, “exemple alarmant de la manca de polítiques de prevenció”. Per una altra banda, la recollida selectiva és incapaç d’absorbir el creixement de la producció de residus i el rebuig creix per primer cop en 15 anys. La recollida selectiva neta se situa entre el 30% i el 35% amb un clar estancament des del 2010 que sembla indicar que s’ha assolit un sostre. Per a la Fundació, aquesta tendència a l’estancament és encara més preocupant pel fet que la quantitat de rebuig produït per persona i any repunta per primer cop en 15 anys i se situa en 313 kg per habitant i any. En canvi, s’observa un augment constant i sense sostre de les opcions alternatives de consum, com el comerç just i la producció ecològica, un fet visible a Gràcia, on els comerços i les opcions alternatives han registrat un increment signifi catiu en els darrers any. En el cas del comerç just el volum de ne-goci s’ha multiplicat per quatre en 15 anys i cal destacar que el consum de productes alimentaris s’ha multiplicat per deu. I la producció ecològica certifi cada ha multi-plicat per 5 el volum de facturació en 10 anys i el seu consum, malgrat la crisi, s’ha multiplicat per tres, assolint un volum de 77 milions anuals.

Mireia Abril


7

societatsocietat

Les obres al Cercle han obligat a traslladar algunes activitats a d’altres entitats de la Vila

La reforma s’allargarà fins a la primavera però el bar s’obrirà a l’octubre

Superats els tres mesos d’obres, la reforma que ha d’actualitzar i normalitzar l’històric edifici del Cercle ha sotmès a l’entitat a un procés ‘forçós’ d’aprenentatge i adaptació que, fins al moment, s’ho han pres amb resignació i il.lusió per les millores que representaran en un futur, sobre tot en matèria de seguretat i ac-cessibilitat, i també en el teatre.

Silvia Manzanera

Després del Centre i Lluïsos era el torn del Cercle. I com aquestes dues entitats històriques de Grà-cia, hi havia l’obligació que marca la llei en matèria de seguretat i accessibilitat. Així, superat la difi-cultat d’afrontar l’elevat cost de la reforma (un milió d’euros; el 60 per cent sufragat amb la subven-ció de l’ICUB i l’altre 40 a càrrec de l’entitat), l’entitat fa seguiment de les obres amb molta “il·lusió”.

El Cercle acaba la primera fase de les obres que renovaran el teatre

Silvia Manzanera

“Sabem que és una reforma im-portant en molts aspectes i tot i la seva magnitut tothom s’ho està prenent molt bé”, explica el pre-sident de l’entitat, Leo Quintana. En aquest sentit, algunes de les activitats s’han hagut de traslla-dar a altres espais, com ara els as-sajos de teatre; l’escola Reina Vio-lant, els Lluïsos o el Centre en són alguns exemples. Les obres, que van començar al juliol i es preveu

que acabin al març, han avançat visiblement en la primera planta i en la zona del bar, que ha gua-nyat molt més espai i preveu obrir a meitat d’octubre. I la setmana passada ja van començar a fer els treballs per instal·lar l’ascensor. L’entitat també té prevista una visita per als socis. “Hem intentat en la mesura del possible mante-nir l’estètica de l’edifici”, assegura Quintana.

8


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

Diumenge 27 de setembreTeatre: Comala. A partir de Pedro Pára-

mo, de Juan Rulfo.

Teatre Almeria (Sant Lluis, 64), a les 18 h

Concert: Opció 2.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 20 h

Concert: Jam de Bluegrass.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h

Sessió flamenca: Gandom Garousi + Vla-

dimir i el grupo Sabor.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 i a les 23 h

Dilluns 28 de setembreConcert: Maria Arnal & Marcel Bagés.

Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Dimarts 29 de setembreCurs de comunicació per entitats.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h

Aula de Salut: Alimentació i esport. A

càrrec de Mireia Bargalló, llicenciada en

Farmàcia i Diplomada en Nutrició Huma-

na i Dietoteràpia.

Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 19 h

Concert: Keegan McInroe.


Micro obert / Jam session.

La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a

les 21 h

Sessió flamenca: Gandom Garousi.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h

Dimecres 30 de setembreTaller: Fem compost a casa. Vermicom-

postatge.

Aula Ambiental Turull (Pg. Turull, 2), a les 18.30 h

Concert: Adrián Rodríguez.


Teatre monòleg: Los orígenes de Daniel

Zacarías.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), 21.30 h

Concert: Rosalía.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Yuma Project.


Dijous 1 d’octubreSessió flamenca: Gandom Garousi.


Concert: Puput.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Divendres 2 d’octubreJornades internacionals: Els nostres cos-

sos, les nostres vides. Aportacions femi-

nistes a la salut.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Contacontes: Pájaro de ceniza.

La Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les

20.30 h

Festival Connexions: Rumba Transfron-

terera, Tato & Peret Reyes.

CAT (Ramón y Cajal, 80), a les 21 h

recomanemIntermitències, jornada d’art a l’Oratori.

Aquest dissabte torna l’Intermitències amb una vintena d’artistes de diverses disciplines, que mos-traran al públic els seus espectacles. La narradora infantil Gina Martí obre el cartell, i la segueix el trio format per Hary (hip hop), RugyyD (frafit) i Maria Ferer (rap), l’exposició de Joana Curbera, Pau Mar-tí, Esther Olivé i Rovellart, Xavier Pagès amb la seva flauta travessera, la poesia de Maria Ferrer, Aurora Garrido, Beth Segura i Ester Xargay. També hi són al cartell la Cia de l’Arbre i Simplicity.Dissabte 26 de setembre al Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri a les 17.30 h

Cedida

l’autor. La mostra arriba a Barcelona du-

rant una Mercè que té Buenos Aires com

a ciutat convidada i després d’haver-se

vist a Chicago, Madrid o Berlín.

Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps).

ACTES

Divendres 25 de setembreConcert: Green & Seglers Band.

Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Yenkins.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Ensamble Tepuy.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Esperit! + Primogénito López.

Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Juako + Djmamayé.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 22

h i a les 24 h

Cicle de teatre: Setembre. Por Ellas.Microteatre Barcelona (Bailèn, 194-196), de 22.10

a 23.50 h

Espectacle: Ekstraordinarnyy, de Joan

Yago i a càrrec de la Cia. La Calòrica.

Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 23 h

Concert: Rumbason.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Dissabte 26 d’octubreBcn Funky Training.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Concert: Julio Bustamante.

Continental Bar (Providència, 30), a les 21 h

Concert: Cecilia Ledesma.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: El Sobrino del Diablo.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 22 h

Concert: Vladimir i el grupo Sabor + Dj-

mamayé.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 i a les 24 h

Espectacle: Germán Rehermann.

Teatreneu (Terol, 26), a les 23.30 h

EXPOSICIONS

Fins al 26 de setembreExposició II Mostra de labors i manu-

alitats dels tallers de l’AV del Coll-Va-

llcarca. Mostra de les obres que el grup

de dones del Taller de labors de l’AV del

Coll-Vallcarca ha realitzat.

CC El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 30 de setembrePapers contemporanis. Una desena

d’obres (gravats, fotografies i litografi-

es) a càrrec del reconegut artista Jaume

Plensa conformen aquesta petita però in-

teressant mostra que ofereix aquests dies

la galeria Atelier. Jaume Plensa és escul-

tor, tot i que també ha portat a terme al-

tres col·laboracions artístiques.

Galeria Atelier (Plaça Rovira i Trias, 9)

Exposició dels guanyadors del 15è Con-

curs de pintura al Passeig de Sant Joan,

secció aficionats. L’exposició inclou obres

dels artistes Andrés Ordóñez Parejo, Jame

Esclusa Herrero i Rosalia Ramentol Duran,

guanyadors aquest any del Concurs de

pintura que organitza l’Associació de Veïns

i Amics del Passeig Sant Joan en el marc

de la Festa Major del Camp d’en Grassot.

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins a l’11 d’octubreExposició Amal-Tikva. Imatges sorgides

del projecte Amal-Tikva (esperança en

àrab i en hebreu), una trobada de joves

catalans, palestins i hebreus que treba-

llen per la defensa dels drets humans uti-

litzant com a eina el vídeo i la fotografia

social. Amb aquesta mostra es vol fer di-

fusió i sensibilització de la constant vio-

lació de drets humans que té lloc a la Pa-

lestina ocupada, però també de les dife-

rents maneres de lluita i resistència de la

població a través d’iniciatives que porten

la no violència com a bandera.

Fins al 21 d’octubreExposició El atlas de Borges. A més de ser

un dels escriptors sud-americans més co-

neguts, Jorge Luis Borges va ser un gran

viatger que, amb la seva vídua, Maria Ko-

dama, va recórrer països de tot el món.

Aquesta mostra aplega fotografies dels

seus viatges, però també relats breus de

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Del revés - Inside Out.16.00 i 18.10.• Everest 3D. 20.30.• El desconocido. 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.• Irrational man. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• Los Minions. Dv, ds i dg, 16.00 i 18.05.• Anacleto: Agente secreto. Dv, ds i dg, 20.10 i

22.15. Dl, dm, dc i dj, 16.05, 18.05, 20.05 22.05.• Atrapa la bandera. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00 i

20.00. Dl, dm, dc i dj, 16.00 i 18.00.• Un día perfecto. Dv, ds i dg, 22.00. Dl, dm, dc i

dj, 20.00 i 22.00.• La visita. 16.00, 18.10, 20.10 i 22.10.• El corredor del laberinto: Las pruebas. 16.10,

19.05 i 22.00.• Everest. 16.00, 19.00 i 22.00..

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Los exiliados románticos. Dv, ds i dc, 18.00 i

22.00. Dg, 16.00, 18.00 i 20.00. Dj, 18.00. • LATcinema. Pioneras del documental latinoame-

ricano: De cierta manera. Dv, 20.00. • El somni català. Dc, 20.00. • Rocco tiene tu nombre. Dj, 21.30. • This changes everything. Ds, 20.00. • Buen camino! Seis peregrinos, un destino. Dj,

20.00. • La vida en llamas. Dc, 20.00. • La camarera Lynn. Dv, 18.00, 20.00 i 22.00. Ds i

dg, 16.00, 18.00 i 22.00. Dc i dj, 18.00 i 22.00. • Pinotxo i la seva amiga Coco. Ds i dg, 16.00. • Eden. Dv i ds, 18.00. Dg, 18.00 i 20.30. Dc i dj,

17.30. • Casa Asia: Jai-ho. Ds, 20.00. • Valeo no se cierra. Dv, ds, dg, dc i dj, 20.00. • Herois invisibles. Dj, 20.00.

• Vampyres. Dv, ds, dc i dj, 22.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]

• Sala A: El nostre últim estiu a Escòcia. 16.00, 18.00 i 20.00. Nightcrawler. 22.00.

• Sala B: Bernie. 16.00 i 20.00. La festa de co-miat. 18.00.Pride. 22.00.

• Sala C: La professoria d’història. 16.00 i 22.00. La familia Bélier. 18.00 i 22.00.

• Sala D: Stand by me Doraemon. Ds i dg, 16.00. El camí més llarg més tornar a casa. 16.00 i 18.00. Ds i dg, 18.00. La vida d’Adèle. 20.00.

Les sessions matinals infantils de diumenge i festiu a les 12 h tornaran el proper mes d’octubre

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Irrational Man. 16.05, 18.15, 20.25 i 22.30.• Heimat. La otra tierra. 16.00 i 20.20.

• La visita. 16.00, 18.10 i 22.30.• Del revés - Inside Out. 20.20.• Un día perfecto. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Ático sin ascensor. 16.00. 18.10, 20.20 i 22.30.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Mi casa en París. 16.00 i 20.20.• Ma Ma. 18.10.• Amy. 22.25.• Mientras seamos jóvenes. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.• El desconocido. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Everest. 17.50, 20.10 i 22.30.• Verdi Kids: Atrapa la bandera. Ds i dg, 16.15

TEATRE

TEATRENEU. Terol, 26 • Cuinado. Dv, 20.30.

• Reubicando al genio. Dv, 22.30. • Un musical innominable. Dv, 21.00. • Mag Pota I per què no? Ds, 18.00. • Agencia Matrimonial. Ds, 19.30. • Lo mejor de Pepe Rubianes. Ds, 21.00. • Improshow. Ds, 23.00. • Mr. Kebab. Ds, 22.30. • Los calvos también lloran. Ds, 23. 59.

SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55 • Bluf. De Joan Yago, Companyia La Calòrica. Fins al

11/10/15. De dc a ds, 21.30 h. Dg, 18.30 h

SALA PORTA 4. Església, 6 • 30 elefants sota un paraigua. La Petita Malu-

maluga. Dg, a les 11 h i a les 12 h

ALMERIA TEATRE. Sant Lluís, 64 • Comala a partir de Pedro Páramo. Dg, 17 h


9

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||culturaJiwar aborda enguany la problemàtica dels refugiats en el seu projecte d’art i veïnatgeEl projecte ‘Performing home’ analitza els riscos que afronta l’artista acollit o en asil per expressar-se

La tercera edició de Construint veïnatges, impulsat per l’Associ-ació Jiwar, tindrà espai per a la problemàtica dels refugiats des d’una vessant artística i social. Així, un dels projectes convidats enguany és el de l’artista local Esther Belvis Pons, que treba-llarà a través del relat la idea de la llar amb artistes refugiats de Barcelona. L’entitat gracienca aporta el seu granet de sorra al debat mentre que entitats de la Vila i altres col·lectius es mobilit-zen organitzant diversos actes a favor dels refugiats.

Silvia Manzanera

La problemàtica dels refugiats, que ha ocupat bona part dels titu-lars dels mitjans de comunicació durant l’estiu, també ha arribat a la Vila, que està responent des de diversos àmbits. L’associació Jiwar, la residència-viver de cre-ació per als professionals que tre-ballen en interlocució amb l’espai urbà ubicada al carrer Astúries, inclou enguany en el seu projecte Construint veïnatges, la propos-ta de l’artista barcelonina Esther Belvis Pons. A partir de novem-bre, treballarà en el projecte Per-forming Home: Social and Affec-tive Challenges of Artists at Risk, que té com a objectiu estudiar els reptes i dificultats que els artistes

acollits o en asil polític afronten. Amb un enfocament etnogràfic el projecte també aborda com la idea de llar interactua amb el seu treball creatiu i s’articula entre diferents identitats i veus. Així mateix, el projecte de l’artista palestina Deema Shahin, tam-bé seleccionat en aquesta edició, inclou entrevistes a persones re-fugiades de tota mena, però com expliquen des de Jiwar, en un format més videoartístic. L’enti-tat gracienca també ha comptat recentment amb l’artista afganesa Kubra Khademi, coneguda arreu per la performance Armor, contra l’assetjament sexual.

Cedida

L’artista palestina Deema Shahin és resident

de l’associació Jiwar

Entitats històriques i culturals de la Vila, com ara la coordina-dora de colles de cultura popu-lar o el Centre, ultimen aquests dies un sopar benèfic a l’Ora-tori Sant Felip Neri divendres 16 d’octubre. Uns dies abans, dimarts 8, el fotògraf Pablo Tos-co i membre d’Oxfam Intermón aportarà la seva experiència so-bre el patiment dels refugiats (Casal Loiola, 19.30 h). Fins ara, i coincidint amb el dia de la Ma-re de Déu de la Mercè, va tenir

lloc a la Fundació Pare Esqué, una conferència sobre la devo-ció mariana a Barcelona, pel paper històric dels mercedaris en acollir els més desvalguts, a càrrec de Mossèn Toni Deulofeu González, nou consiliari de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana. Per últim, i coincidint amb el dia mundial per la pau el passat 22 de se-tembre, la Fontana va acollir la xerrada Refugiats, desigualtats i justícia global.

Entitats històriques i de cultura promouen un sopar a l’Oratori

Tato i Peret Reyes obren el Connexionsal CAT S. M.

La quarta edició del Connexions, un cicle de diàlegs musicals im-pulsat pel Taller de Músics i Ban-krobber, arrencarà el 2 d’octubre al CAT obrint les portes a l’esce-na rumbera de Perpinyà amb la trobada entre Tato i Peret Reyes, segurament els veterans rumbe-ros més actius. El seu espectacle, Rumba Transfronterera, és una producció que vincula els seus epicentres, Barcelona i Perpinyà, oferint una selecció musical re-presentativa d’un ric patrimoni compartit. Tot i que el gruix de la programació general del Conne-xions tindrà lloc a la Sala Apolo, la programació Desconnexions també arribarà a Gràcia i al Ra-val, amb concerts entre setmana a la sala Almo2bar i al JazzSí Club. Pel que fa a les actuacions a la sala del carrer Bruniquer, Xarim Aresté és l’encarregat d’inaugu-rar l’edició d’enguany el 6 d’oc-tubre i on presentarà el segon disc en solitari, La rosada. El dimarts següent el quintet San-jays porten el seu tercer treball Food and milk for our babies i el 20 d’octubre és el torn d’Invisible Harvey, l’amagatall del guionista i músic Dimas Rodríguez Gallego, un projecte de pop amb el suport d’un inseparable duet de cordes (Joan Gerard Torredeflot Joange i Núria Maynou). Ran Ran Ran + Leonmanso (27/10) i Ximenis Jazz Experiment (3/11) complen-ten el Desconnexions.

“És meravellós que la gent torni a agafar l’hàbit d’anar al cinema”. Ricardo Almazán, ànima dels re-nascuts Texas juntament amb Ventura Pons i Àngels Gelabert, no amaga la seva il·lusió per ha-ver arribat al primer aniversari amb la certesa que hi ha projecte per estona. També reconeix els esforços que han de fer perquè la fórmula segueixi funcionant i res és fàcil, però part dels objec-

Cedida

El director Ventura Pons amb representants dels comerciants de Gràcia

Aniversari de pel·lículatius ja s’han aconseguit: després d’un any de cinema de repertori en versió original (com s’ha de veure el cinema, Ventura Pons dixit), subtitulat al català i a 3 euros, el Texas té un públic fidel. I molts fans, entre els quals els comerciants graciencs tenen un lloc destacat. Precisament la nit de la festa, que també va celebrar la trajectòria de la productora de Ventura Els Films de la Rambla,

El Texas celebra un any amb espectadors i amics i agraeix el suport local

El 17 de setembre de 2014 el Texas va obrir les portes totalment reformats i amb l’objectiu de fer tornar la gent al cine. Un any després, amb 160.000 espectadors i 200 films, els responsables del projecte volen celebrar que, tot i la feina que encara resta per fer, hi ha motius per estar contents.

reportatge Silvia Manzanera

la Unió de Comerciants de Gràcia va regalar al cineasta català un quadre d’1.70 x 1.70 m, rememo-rant l’antic Texas. “És molt bonic

veure la resposta dels graci-encs i com s’han fet també seu aquest projecte”, clou satisfet Almazán.

10


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

El debut de Guiu amb el primer equip se salda amb una àmplia victòria contra el Grup Barna A

Cara i creu per als dos equips graciencs en l’inici de la Copa Catalunya, que va arrencar aquest cap de setmana. Els Lluïsos van apallisar per gairebé vint punts de diferència (74-56) el Grup Barna A, mentre que el SAFA Claror va perdre a casa per una diferència semblant (47-68) amb l’AEC Collblanc després de sis temporades sense jugar aquesta competició.

Xavi Tedó

L’equip de la plaça del Nord no podia tenir un debut millor. En el plat fort de la jornada, els homes de Marc Guiu es van imposar de manera clara al Grup Barna A, que la temporada passada va lluitar amb els graciencs per pujar a la lliga EBA i que va caure eliminat també a la fase d’ascens. Els Llu-ïsos van sortir molt concentrats a la pista i van fer un partit perfecte, especialment en defensa, que els va permetre dominar el marcador des del principi del duel. Guiu, que s’estrenava a la banqueta del primer equip després d’entrenar el Sènior B, assenyala que “ens va sortir un partit bastant rodó, tàcti-cament vam apretar els seus bases amb una gran intensitat i en atac vam fer mal a l’ampolla”. El nou tècnic reconeix que no s’esperaven una victòria tan àmplia contra un dels equips que buscarà l’ascens:

Ramon Grau

El nou entrenador dela Lluïsos, Marc Guiu, va

estrenar-se amb victòria a la Copa Catalunya

“Començar guanyant sempre és positiu, encara que sigui d’un punt només, la veritat és que esperava un duel més ajustat, ara tenim l’average favorable contra un pos-sible rival directe”. Tampoc pensa que ara tinguin més l’etiqueta de favorits per pujar a EBA: “Volem estar a la zona alta, però la lliga acaba de començar i no es pot dir amb un sol partit que ja som els favorits”. El mateix diagnòstic fa Guillem Abelló, entrenador del SAFA Claror: “Ens estem adaptant a la categoria i en el debut no vam ser prou intensos”.

Els Lluïsos derroten un dels favorits i el SAFA cau en el retorn a Copa Catalunya

El Sènior B dels Lluïsos no pot

amb el filial del Grup Barna A

Els capricis del calendari van fer que és repetís el duel entre els Lluïsos i el Grup Barna a la Primera Categoria. Si a la Copa Catalunya els graciencs es van imposar amb solvència, el se-gon equip de la plaça del Nord no va poder revalidar el triomf contra el filial barceloní i va caure per tres punts de dife-rència (54-57) en un partit molt igualtat que es va decidir al

darrer quart. El conjunt d’Àlex Avilés, que s’estrenava a la ban-queta substituint Guiu, s’ha marcat com a objectiu man-tenir la categoria després del sonat ascens de la temporada passada. L’altre equip gracienc, el Vedruna, va ajornar el partit que l’enfrontava al Construc-cions Consher Mata B. Ribes, i es disputarà el divendres 5 de desembre.

L’Europa rep un Rubí en

hores baixes després

de golejar el Manlleu

L’organització, satisfeta

amb els canvis a la

Matagalls-Montserrat

Després de tres derrotes consecu-tives, l’Europa va golejar 1 a 4 el Manlleu en un partit immens. Els graciencs es van avançar al pri-mer minut amb un gol de Mon-toro i Poves va fer el segon abans del descans amb una xilena es-pectacular i el tercer a la represa. Als darrers instants els osonencs van reduir distàncies però Abel Rita va segellar la golejada amb un gran xut. Diumenge els homes de Poch reben un Rubí, que no-més ha guanyat un partit.

El Club Excursionista de Gràcia fa una valoració molt positiva del nou punt de sortida i de la reduc-ció del traçat de la 36a edició de la Travessa Matagalls-Montserrat, que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Dels 3.000 participants que van prendre part a la marxa, només uns 500 no van aconseguir arribar al Monestir de Montserrat en una ruta més curta de 81 km. L’organització també destaca el bon funcionament del control dels avituallaments, claus per a l’èxit de la travessa.

breus

En una disciplina on guanya qui millor interpreta l’aire, la selec-ció estatal integrada per tres ca-talans, un valencià i un gallec es va imposar de manera ajustada als equips del Regne Unit i Irlan-da, que es van fer amb la plata i el bronze. Aquesta és la primera medalla que assoleix el combinat en la disciplina d’Open després d’aconseguir fa dos anys una altra medalla en la disciplina de l’FTR.

Cedida

Joan Martorell, campió d’Europa de la disciplina Open de Tir Esportiu

El tir d’or de Joan Martorell“Anàvem a buscar la medalla per-què ens hem preparat molt aquest any malgrat els problemes que tenim per trobar camps d’entre-nament”, diu Martorell, que prac-tica tir esportiu des del 2008 i que també és conegut a Gràcia per ser l’autor dels grans guarnits histò-rics de la Festa Major de Verdi.El campió local assenyala les di-ficultats d’aquesta disciplina: “el blanc està situat a mil iardes”. La

L’integrant de la selecció estatal s’imposa al Campionat d’Europa

Joan Martorell és un dels cinc integrants de la selecció espanyola de tir esportiu que ha aconseguit la medalla d’or al Campionat d’Europa en la modalitat F-Class de tir a llarga distància en la disci-plina d’Open. L’especialitat requereix una gran tècnica i concentració.

reportatge Xavi Tedó

selecció ara buscarà reeditar la medalla d’or en el Campionat del Món, on sortiran com a favorits tot

i la igualtat que hi ha entre els conjunts com s’ha demostrat a Anglaterra amb l’Europeu.


11

12


la torratxa

20 anys

A Gràcia Territori Sonor

celebrem el vintè aniversari

de l’entitat i també del festival

LEM, la nostra activitat més

visible, probablement. Ens và-

rem constituir el primer d’abril

de l’any 1996, després de me-

sos de formació del col·lectiu

i d’anar a explicar el projecte

arreu. Els primers concerts van

tenir lloc en petits bars i una

galeria d’art. Barcelona trans-

itava quatre anys desèrtics

durant els quals havien desa-

paregut col·lectius i espais i

moltes de les esperances que,

durant el gran assaig apara-

dorista de l’Olimpiada Cultural

(1989-1992), atiaven un caliu

que no solament era novetat

sinó que no tenia parangó en

la memòria de dècades prece-

dents. Efectivament, després

de 1992, tot va tornar a la

latència anterior al fenomen.

Durant els quatre anys se-

güents, artistes i activistes de

la ciutat van formar col·lectius

amb nous projectes. Alguns

perviuen, com Conservas

o Drap-Art. El 1996 va ser

especialment prolífic a la Vila:

es van fundar La Caldera, el

LEM i l’Heliogàbal. La ciutat

revivia culturalment en el seu

teixit associatiu, un cop més.

Han passat dues dècades i al-

gunes d’aquestes entitats han

creat teixit. També han estat

testimonis quasi impotents de

l’aplicació definitiva d’aquell

pretèrit assaig aparadorista

i de com mig planeta ha

decidit celebrar una festa a

casa nostra però nosaltres no

podem triar la música. Tant de

bo les institucions retrobin el

concepte de ciutat-factoria,

que deu estar ple de pols en

algun lloc, ben lluny de la idea

de ciutat-aparador.

Víctor Nublanublaindependent@

hronir.org

mirada enfora

El respecte per un mar de roquesQuan penso en una localitza-ció per a descriure en aques-ta secció sempre se me’n va la ment cap als autòctons en si. Trobo molt més atractiu ex-plicar quina visió de la vida pot tenir la gent del lloc en si, que no explicar si és més maco passar per un carrer o per un altre. L’escalf i la manera com la gent et tracta només ho pots comprovar vivint-ho en prime-ra persona. Però, si bé és cert que en les anteriors ocasions he parlat dels llocs visitats a través de les persones que els habiten, avui m’he decidit a fer un gir en aquesta dinàmica i dedicar-me a descriure el lloc en si i les meves sensacions durant l’es-tància, perquè el paratge bé que s’ho val. Estic parlant de l’Ane-to i el camí que porta al seu cim. El camí s’ha de començar aviat.

Òscar Mejías

Tan aviat que encara és fosc. Són dos quarts de sis del matí quan engeguem l’ascens al pic més alt dels Pirineus. I tot i que aquesta contra vulgui ser una descrip-ció del paratge, no puc deixar de donar informació de servei per a aquells excursionistes novells que vulguin atrevir-se a l’aventura. Nosaltres mateixos l’haguéssim agraït després d’intentar un as-cens fallit el dia anterior. Frontal al cap i jersei enfundat, enfilem el camí direcció sud-oest, i d’una hora i mitja de pujada, que ens portarà a salvar una cresta de muntanyes per, així, encarar el costat bo de la carena i posar rumb a l’Aneto. La pendent és pronunciada i no resulta ser una via de passeig. Roca rere roca, i afinant la punteria amb la llum, vas buscant el lloc exacte on cla-var el peu per impulsar-te amb el

següent pas. És una via distreta, però que demana exigència fí-sica des d’un inici. Això sí, la re-compensa en arribar a dalt val la pena. Els sol just comença a des-puntar quan creuem la carena i il-lumina la vall amb aquell taronja tan intens i aquella llum horitzon-tal que crea magnífics contrastos lumínics en el paisatge. Un dels moments en que et sents recom-pensat per l’esforç.Però el viatge no havia fet res més que començar. En aquest punt, un mar de roques s’estén davant nos-tre. Un paisatge àrid i monòton, només trencat per la visió d’algu-na glacera més enllà. Aquesta és la part que algun viatger que hagi provat l’ascens a l’Aneto segur que més recorda. Per la seva especta-cularitat i per la seva llargada. Par-lem de més de dues hores cami-nant per les pedres, saltant de roca

en roca, buscant el camí que et porti al cim. Perquè, si una cosa té aquesta ruta és que l’han vol-gut mantenir tan verge que no hi ha ni una indicació que t’as-senyali el camí. Només les fites que alguns excursionistes s’han dedicat a amuntegar ens servei-xen com a indicatiu de que el camí que seguim és el correcte.El moment realment diferent arriba amb la glacera. Ens en-fundem els grampons a la ba-se d’aquesta extensió de neu i gel per a afrontar els cinc quilòmetres de caminada que ens queden sobre aquesta su-perfície. Resulta tots una ex-periència caminar sobre una pendent lliscant pronunciada i superar-la a base de clavar les teves passes en el glaç. Però és en aquest punt on el dia se’ns tanca i la boira ens comença a atrapar. Cada vegada va costant més veure el camí del davant i, sense la llum del sol, la tempe-ratura comença a baixar. És en aquests moments quan t’em-barga aquella sensació de pro-fund respecte per la muntanya. Tot i així, decidim augmentar el ritme per a finalitzar l’ascens al cim i poder mirar cara a cara el mític pas de Mahoma. Qui el va salvar i qui no és el secret que sempre queda només entre els que hi érem.

El sol just comença a despuntar quan creuem la carena i il·lumina la vall de taronja intens

Òscar Mejías

L’Aneto, el pic més alt dels Pirineus, t’ensenya el profund respefecte que has de sentir per la muntanya

Són dos quarts de sis del matí quan engeguem

l’ascens al pic més alt dels Pirineus

25 de setembre de 2015 Districte i Gràcia on vas?...

Documents

Transcript of 25 de setembre de 2015 Districte i Gràcia on vas?...