1

Francesc SERRA i SELLARÉS

Quaderns de Navarcles

El pintorRamonCasas, Sant Benet de Bagesi Navarcles

24

2

Els Quaderns de Navarcles són una iniciativa de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Navarcles

©Ajuntament de Navarcles

Text: Llorenç Ferrer Alós

Navarcles, desembre 2016

Edita: Ajuntament de Navarcles

Els Quaderns de Navarcles es distribueixen gratuïtament entre la població i es poden trobar números endarrerits a l’Ajuntament de Navarcles i a la Biblioteca Popular Sant Valentí.

També en format digital els podeu trobar awww.navarcles.cat i awww.memorianavarcles.cat

Fotografi es: Persones particulars que tenen quadres de Ramon Casas, revista Sol Ixent i catàlegs de l’obra de Cases.

Agraïm a tots els navarclins que tenen obres de Ramon Casas que ens les hagin deixat reproduir per aquesta edició.

3

La vida és un munt de casualitats. Durant bona part del segle XVIII i XIX, famílies del litoral ca-talà de Sant Feliu de Guixos, de Blanes, de Tossa de Mar, de Vilanova i la Geltrú i de Sitges es de-dicaren a fer negocis amb Amèrica. El continent americà era un espai de negoci més, com per la gent de Manresa ho eren els mercats d’Espanya on hi anaven a vendre seda o per la gent de Sa-lou i Tarragona ho eren mercats del Bàltic on hi anaven a vendre aiguardent.

La única diferència era que anar a Amèrica no es podia fer en poques setmanes, sinó que calia més temps i estances més llargues. Els que hi anaven, solien anar i tornar diverses vegades i era freqüent que hi fessin fortuna ells i les se-ves famílies. Pel lloc d’on venien, les maneres de fer que deurien portar i les cases que aixecaven als seus pobles nadius, aquelles persones eren conegudes com “indianos”.

Cap el 1840, alguns d’aquells “indianos” retor-nats, oloraren que la fabricació de fi lats i teixits era un negoci molt rendible i, tot i no conèixer

La relació del pintor modernista Ramon Casas amb Navarcles

l’activitat, s’embarcaren en la construcció de fà-briques. Ho feren aixecant vapors a Vilanova, però ho feren també invertint en fàbriques de riu. Una d’aquestes famílies era la saga Puig Fer-rer que impulsaren almenys tres fàbriques a la Catalunya interior: la colònia Sedó, la fàbrica de Monistrol de Montserrat i la fàbrica Sant Benet de Navarcles impulsada per Isidre Puig Ferrer. Altres famílies com els Carbó Ferrer participaven també en aquest projecte.

Els Puig i els Carbó venien a Navarcles per ges-tionar la fàbrica i es possible que hi passessin els estius. Tenien Sant Benet al davant i, quan a fi nals del segle XIX, es va estendre la moda de l’estiueig, Elisa Carbó Ferrer va decidir comprar el monestir i convertir-lo en una casa d’estiueig.

Elisa Carbó Ferrer era la mare de Ramon Casas que, des de petit, s’havia mogut pel monestir abandonat.

Fou així com Ramon Casas Carbó va entrar en contacte amb Sant Benet i amb Navarcles, el po-ble que tenia al davant cada vegada que hi venia.

4

Els Puig, els Carbó i els Ferrer eren famílies de Vilanova i la Geltrú i de pobles dels voltants que s’havien enriquit amb el comerç de vi i aiguar-dent amb Amèrica. Cap el 1840 retornaren a Catalunya i decidiren orientar els capitals que havien acumulat cap als negocis punta d’aquells moments com eren les fàbriques tèxtils. Miquel Puig Catasús, per exemple, va començar en una fàbrica tèxtil a Barcelona i va acabar impulsant la fàbrica Sedó d’Esparreguera; Manel Puig Car-si, un nebot, impulsà una fàbrica tèxtil a Monis-trol de Montserrat; i Isidre Puig Ferrer, un altre nebot, serà el principal accionista de la fàbrica de Sant Benet.La família Carbó també tenia negocis a les Amè-riques. Pere Carbó Rovira, que estava casat amb Magdalena Ferrer, va retornar el 1841 i va inver-tir en diverses fàbriques de Barcelona. Eren els pares de Magdalena, Madrona i Elisa, les dues darreres casades amb Joaquim i Ramon Casas Gatell, també “indianos” retornats d’Amèrica ha-vent fet fortuna. Elisa Carbó Ferrer i Isidre Puig Ferrer eren cosins germans.L’11 de juliol de 1862 es va constituir la primera societat de la fàbrica de Sant Benet que portava

La fàbrica de Sant Benet posa en contacte als Casas amb el monestir

el nom d’Isidre Puig i Cia, que estava formada per diversos parents. El capital era de 108.000 duros que es repartien entre: Isidre Puig Ferrer, el soci principal; la seva mare, Antònia Ferrer; Enric Carbó Ferrer, el seu cosí; Miquel Carbó Ro-vira, germà del seu tiet; Joan Puig i Ferrer, el seu germà, i Tomàs Busquets. El 1894 es refunda-va la societat que estava ara formada per Isidre Puig Ferrer (415.000 ptes. de capital); Enric Car-bó Ferrer (250.000 ptes.); Josepa Puig i Ferrer (125.000 ptes.), la seva germana; Elisa Carbó Ferrer, la seva cosina germana (125.000 ptes.) i es donava entrada a Dalmiro de Caralt, gen-dre d’Isidre Puig, amb un capital de 60.000 ptes. Elisa Carbó Ferrer, per herència, era, doncs, ac-cionista de la fàbrica de Sant Benet a fi nals de segle. Aquest fet és molt important, ja que vol dir que, de tant en tant, els Puig i els Carbó anaven a Sant Benet per coses de la fàbrica, però a passar també uns dies, en algunes de les vivendes que s‘hi havien construït. Coneixien, doncs, molt de prop el monestir, ja que el tenien allà mateix, obert a qualsevol i per als nens dels matrimonis era relativament fàcil passejar per allà.

5

Ramon Casas Gatell i Elisa Carbó FerrerEls Casas eren, com els Carbó i els Puig, gent del Garraf que havien fet fortuna a Amèrica i que havien tornat a Catalunya on invertiren els capitals. Ramon Casas Gatell va néixer el 1820 a Torredembarra, fi ll de Joan Casas i Mercè Gatell. Als 14 anys va emigrar a Cuba, com tants d’altres en aquesta època, fi ns i tot, sembla que va tenir un “ingenio” per produir sucre, tot i que les dades no són gaire precises. Va fer fortuna i va tornar als 39 anys. El 1859 es va casar amb Elisa Car-bó Ferrer que havia nascut el 1837 i tenia 22 anys. Segurament, fou un matrimoni planifi cat, ja que la seva germana Madrona estava casada amb Joaquim Casas Gatell, germà del Ra-mon i, per complicar-ho més, la seva germana gran, Magdalena, s’havia casat amb el seu tiet, Miquel Carbó Rovira, germà del seu pare, quan va tornar d’Amèrica el 1845. Així com els Puig i els Carbó van in-vertir en nous negocis, no sabem en què van invertir els Casas o si es van limitar a viure de renda. La pare-lla Ramon Casas Gatell i Elisa Carbó

Ferrer, quan es van casar, van viure al carrer del Parc de Barcelona i des-prés al carrer Nou de Sant Francesc. Van tenir tres fi lls, Montserrat (1861), Ramon (1866), el futur pintor, i Elisa (1872). El 1898 van encarregar a l’ar-quitecte Antoni Rovira i Rabassa una casa d’estil modernista que edifi cari-en al Passeig de Gràcia núm. 96 de Barcelona on van traslladar la resi-dència.Elisa Carbó Ferrer va quedar vídua el 1897. Aleshores tenia una destacada participació a la fàbrica de Sant Benet i amb els seus fi lls venia sovint a l’es-tiu on s’hostatjaven en una casa de la instal·lació industrial i corrien per les ruïnes del vell monestir. Fou aquest coneixement del monestir, del seu es-tat i de les noves modes del moment, el que va portar que la família Casas es plantegés comprar el monestir per convertir-lo en una casa d’estiueig on passà llargues temporades. El 1904 es van començar les gestions per comprar-lo, a fi nals de 1906 sortia a subhasta i era comprat per Elisa Car-bó Ferrer el 2 de gener de 1907.

Els pares de Ramon Casas i lesseves germanes Elisa i Montserrat,

en quadres del pintor

6

Ramon Casas i Sant Benet

Primers dibuixos de Ramon Casas quan corria per Sant Benet. El claustre (1881) i una vista de la fàbrica de Sant Benet de la que era accionista la seva mare

Ramon Casas Carbó era l’hereu d’una família acomo-dada. Unes quantes dècades enrere s’hauria dedicat a gestionar la fortuna familiar, però a la segona meitat del segle XIX començava a reivindicar-se la llibertat individual i molts d’aquests hereus, van fer de tot, menys el que volien els seus pares. Va començar els estudis al col·legi Carreras de Sant Gervasi i als 11 anys, veient l’afecció al dibuix, el seu pare el va portar a casa del pintor Joan Vicens. Als 15 anys amb altres joves editava la revista L’Avenç en què publicarà el primer dibuix de Sant Benet. També aquest any feu el primer viatge a París. Segurament, aquest esperit aventurer està relacionat amb la trajectòria del seu pare quan se’n va anar a Cuba. Aquests anys de joventut els va passar entre París, Madrid i Barcelona on va començar a participar en les exposicions de la Sala Parés. Juntament amb Rusiñol

–un hereu de fabricant tèxtil esdevingut pintor- van donar la volta a Catalunya amb carro. El 1890, torna-va a París i en aquesta estada es va començar a perfi -lar el que serà el seu estil característic i que li donarà fama i anomenada. S’hi troba la infl uència de Degàs i tots els pintors francesos de l’època. Va començar les exposicions anuals amb Santiago Rusiñol i Enric Clarasó a la Sala Parés de Barcelona. A partir de 1894 va residir de forma més continuada a Barcelona, tot i que continuava anant a París a l’època dels salons. El 1898 va guanyar el concurs dels cartells per anunci-ar l’Anís del Mono i fou el punt de partida de la seva activitat com a cartellista. El 1899 va participar com a dibuixant a la revista Pèl & Ploma que dirigia Miquel Utrillo, amic seu que es casarà a Sant Benet. La re-vista organitzava la primera exposició de dibuixos al carbó de polítics i personatges de l’època.

7

Segons les diverses fonts, Ramon Casas fou clau per-què la seva mare prengués la decisió de comprar Sant Benet el 1907. De fet, el monestir era conegut pel pin-tor perquè n’havia fet un parell de dibuixos el 1881. Abans de la compra, és possible que hi pintés algun quadre quan anaven al xalet de la fàbrica a passar alguna temporada, com el 1896 que va pintar “Nena asseguda” a Sant Benet i el 1897 tenim un parell de vistes del monestir. En els primers temps Ramon Casas passà poc temps a Sant Benet. Els seus viatges als Estats Units i la inten-sa relació amb Deering, un milionari i col·leccionista americà, el tingueren molt ocupat. A partir de la mort de la seva mare el 1912 i després d’heretar una part del monestir, Ramon Casas va fer obres importants per condicionar el seu estudi i transformar les galeries del migdia. El 1907 Sant Benet desapareix dels ca-tàlegs fi ns el 1915 que és quan començà a passar-hi temporades més llargues. Aquest any apareix la pri-

Sant Benet, 1897 Claustre de Sant Benet, 1923

Sant Benet, 1928 Corredor de Sant Benet, 1921-1923

mera sèrie de monges pintades a diferents indrets del monestir. La sèrie més llarga de quadres del claustre està datada de 1921 i una altra tongada, el 1923-1926. El darrer quadre de Sant Benet és una imat-ge de les galeries i fou pintat el 1931, un any abans de la seva mort. És possible que hi hagi molts altres quadres d’interior que estiguessin inspirats o pintats a Sant Benet, però és difícil de poder-ho saber. Aquests quadres foren exposats en les exposicions col·lectives que feren amb Rusiñol i Clarasó a la Sala Parés de Barcelona.Els temes que més pintà del monestir foren diverses vistes, el claustre (ja fos amb una monja, amb una fi gura femenina o pintant el paisatge), el corredor de l’edifi ci del migdia, les galeries i algun detall de l’en-trada. En alguns quadres d’interior hi apareixen mo-bles que eren a Sant Benet com el llit fet amb trossos de retaule. Casas, doncs, ens deixà una bona col·lec-ció sobre Sant Benet.

8

Ramon Casas i Navarcles

Fou la compra del monestir de Sant Benet per part de la família Casas Carbó la que va provocar un incre-ment del contacte amb la gent de l’entorn. I aquest entorn era Navarcles. Els treballadors de la fàbrica ho eren, els pagesos ho eren, encarregats i altres qua-dres de la fàbrica participaven en la revista Sol Ixent de Navarcles i quan havien d’anar a comprar o neces-sitaven algun paleta l’anaven a buscar a Navarcles. La geografi a de començaments del segle XX explica una relació que intentem recollir en aquest quadern. No ens ha de sorprendre que quan Ramon Casas i Santiago Rusiñol van a donar la volta a Catalunya en carro, Navarcles –segurament una manera de dir Sant Benet- apareix en diverses referències.Així Josep Ribó, àlies el Met va ser qui, des del primer moment, es va encarregar de fer les obres de rehabi-

litació del monestir per convertir-lo en casa d’estiueig i, anys després, el seu fi ll Cebrià Ribó era l’home de confi ança de la família Casas i tots els seus parents. Els pagesos es trobaven a Ramon Casas pel camí i segurament veien un cotxe per primer cop a la seva vida. Els directius de la fàbrica compartien tarda o cafè amb ell i quan es va inaugurar el pont de Sant Benet, Ramon Casas també hi era.I fi nalment, a la parròquia de Navarcles, es van cele-brar misses per gairebé tots els membres de la família en el moment de la seva mort. Una de les evidències de l’arrelament que la família Casas Carbó tenia amb la gent de l’entorn i amb el poble de Navarcles. Aquí recollim algunes notícies però segurament n’hi ha més que desconeixem que ens agradaria continuar reco-llint.

9

Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Navarcles

Ramon Casas i Santiago Rusiñol tenien una gran amistat que es va traduir en fer moltes coses junts, especialment en els anys 1889-1890. El juny de 1889 van començar un viatge per Catalunya en carro “acompañados por un obrero de la fàbrica que los Rusiñol tenían en Manlleu. Partieron de esta población para dirigirse a Na-varcles, de allí llegaron hasta Manresa para llegar a Martorell, atra-vesando las comarcas del Penedés y Camp de Tarragona” .

Santiago Rusiñol escrivia a la Vanguardia el maig de 1889: “Enton-ces se apoderó de nosotros esa nostalgia indescriptible del campo, esa tristeza especial que causa la habitual soledad de un pueblo, ese hambre del espíritu del paisajista que busca puntos de vista en vano, en fi n esos deseos de marcharse y de consultar la salida de los trenes. Al primero que pasó subimos y él cuidó de llevarnos gracias á ingeniosas combinaciones, retardos, paradas, y antago-nismos de compañías y accionistas á Manresa y de allí á Navarcles donde tiene á sus ordenes á su afmo. amigo Santiago Rusiñol”

El més interessant d’aquesta relació és el dibuix que Ramon Casas va fer d’ells dos entre 1889 i 1890 en aquest anar i venir per Cata-lunya. Santiago Rusiñol és a dalt de l’arbre, mentre Casas se’l mira des de baix. El que ens interessa d’aquest dibuix és que a la part superior hi van escriure Navarcles, el que vol dir que l’escena va tenir lloc en un punt indeterminat de Navarcles.

(Dibuix de Ramon Casas. Santiago Rusiñol apareix dalt d’un arbre i s’ubica a Navarcles.Album Rusiñol, I, 1889-1890, Museu del Cau Ferrat)

10

L’anècdota del rabassaire a qui van comprar unes sabatesLa gent de Navarcles explica una anècdota que li passar a un pagès que anava descalç i vestit de qualsevol manera que tenia una vinya prop del mo-nestir.Ramon Casas, acompanyat potser de Santiago Ru-siñol, arribaven amb el seu fl amant cotxe –dels pri-mers que va haver-hi a Catalunya- al monestir i es van trobar al pagès que anava brut i malvestit ja que estava treballant la vinya.Els dos personatges el van convidar a pujar al cot-xe i se’l van emportar a Manresa on li van comprar unes sabates noves davant de la sorpresa d’aquell navarclí.

La vida quotidiana porta lafamília Casas a NavarclesLa vida quotidiana de la família Casas passava per Navarcles. Quan arribaven venien a comprar co-mestibles a les botigues del poble –especialment a Cal Canudas. Alguns veïns tenien amistat amb la família i hi anaven al monestir a passar alguna estona. I alguna quitxalla havia fet amistat i rela-ció amb els estadants del monestir quan venien a estiuejar.

Hi ha notícies de que al monestir de Sant Benet de Bages s’hi van fer moltes festes i casaments relaci-onats amb la família que no hem pogut documen-tar. Sabem que s’hi va casar Miquel Utrillo, amic del pintor.

Aquesta invitació de casament de Pere Romeu i Corina Jàuregui de l’any 1900, dibuixada per Ra-mon Casas, és en mans d’una família navarclina que tenia relació amb els Casas Carbó.

Invitació de casament de Pere Romeu, fundador del Quatre Gats, i Corina Jauregui, el 1900,dibuixada per Ramon Casas

11

La visita dels redactors de la revista Sol Ixent a Ramon Casas (agost de 1913)

Sol Ixent era una revista de Navarcles que va aparèixer el 1912. Era de pensament catalanista, tractava temes d’actualitat i feia crònica local.

Entre els mesos de juliol i agost de 1913, la redacció de la revista va demanar poder visitar el monestir i parlar amb Ramon Casas i van ésser rebuts un dia d’aquest mes. Els que van participar a la reunió varen deixar-nos aquesta crònica que va aparèixer en el número 19 del mes d’agost de 1913.

És una altra mostra de la relació que el pintor tenia amb la gent de Navarcles, amb qui tenia contactes per tot el que feia referència a la vida quotidiana del monestir.Sol Ixent, Any II, Agost de 1913, Núm 19

12

Ramon Casas a la inauguració del Pont de Sant Benet el 1922

Les Festes d’ahir a NavarclesL’inauguració del Pont de Sant Benet. Conduits al pont, aproximadament a la una, el nostre il.lustre prelat Dr. Muñoz procedí a la benedicció, essent padrins, don Josep Monegal ex-alcalde de Barcelona i donya Montserrat de Caralt i Puig.

Seguidament a la benedicció, l’il·lustre Dr. Muñoz digué un brillantíssim discurs de felicitació a la distingida fa-mília Puig i exposant com eren sempre bones les obres que’s cobricelen sots la benedicció apostòlica de la Santa Església. Tractà meravellosament les qüestions socials dient que únicament tenen solució en les ensenyances divines i en el compliment de les sagrades lleis.

Fou aplaudidíssim al terminar el parlament.

Acabada la cerimònia ritual de la benedicció es traslla-

daren a la fàbrica de Sant Benet, en el jardí de la qual s’ofrenà un espledíssim banquet a les autoritats i perso-nalitats distingides que assistiren a la festa. El nombre dels comensals era els d’un setanta. Presidia l’Excm. Dr. Muñoz, fent-li costat els padrins de benedicció i ademés les següents personalitats: Sr. Conde de Caralt ofrena-dor del banquet, D. Josep Monegal de Nogués, ex-alcal-de de Barcelona; D. Josep Creixell Iglesias, diputat pel districte; Iltre. Dr. Alabern, Arxipreste de Manresa; D. Joaquim Borràs i don Iu Minoves, diputats de la Man-comunitat; D. Juan Espinalt, alcalde de Manresa (...); Alcalde de Sant Fructuós; Ajuntament de Navarcles i el Secretari del nostre digníssim diputat, don Joan Planas.

També hi havia delegats i representants de tots els diaris de la nostra ciutat.

Ultra les distingides famílies de Caralt, de Puig, de Carbó, de Riviere, de Gibernau i altres, essent dignes de parti-cular menció per la bellesa i gentilesa amb que realsaven la festa, les gentils dames i demisel·les següents: Donya Angela Puig de Caralt, senyoreta Montserrat de Caralt i Puig, donya Mercè de Caralt de Carbó, senyora Condesa de Caralt, senyoreta Carme de Caralt Fradera, senyoreta Pilar de Caralt i Mas, donya Dolors Gibernau de Girbau i la distingida Marquesa de Villamizar. Hi assistí també nostre particular amic, l’excel·lent pintor don Ra-mon Casas, propietari del meravellós Monestir de Sant Benet de Bages, qui ens acompanyà a dit mo-nestir, explicant-nos les seves superbes belleses. El Pla de Bages, 3-7-1922.

13

Misses en record dels membres de la família del pintor Ramon Casas

La relació de la família Casas amb Navarcles es de-dueix de les moltes relacions que tenien en el poble on hi venien a comprar, on trobaven el que neces-sitaven pel funcionament del servei... La relació hu-mana de la família es concreta en les misses que es deien a la parròquia de Navarcles quan moria algun dels membres de la família Casas.Així sabem (Sol Ixent n. 10, 1912) que a l’esglé-sia parroquial de Navarcles es va dir una missa en record d’Elisa Carbó Ferrer, mare de Ramon Casas.

La Vanguardia, 26 de marçde 1922

La Vanguardia, 30 de generde 1923 La Veu de Catalunya, 23-III-1914)

El mes de març de 1914 es va dir una altra missa en record de Eduardo J. Nieto Algora que era el marit de Montserrat Casas, germana del pintor (La Veu de Catalunya, 23-III-1914). El març de 1922 es van dir misses en memòria de M. Montserrat Ca-sas Carbó (La Vanguardia, 26-III-1922) i el gener de 1923, misses en record de Maria Catalina Nieto y Casas de Rocamora, fi lla dels dos anteriors i que estava casada amb Antonio Rocamora Vidal per qui li venia el títol de marquesa de Villamizar.La darrera missa que tenim notícia, es va celebrar a la parròquia de Navarcles fou el 4 de novembre de 1960 a la memòria de Elisa Casas Carbó, l’al-tra germana del pintor, que va morir als 91 anys d’edat.

14

Carbons de Ramon Casasde persones de Navarcles

Josep Ribó Fornells, el “Met”Josep Ribó Fornells, conegut com “el Met” va néixer el 1867 a Rocafort. Quan tenia 28 anys es va traslladar a Navarcles on era paleta i on va muntar la seva pròpia empresa de construcció. Es dedicava a fer reparacions d’una certa envergadura a les fàbriques de riu dels voltants. Quan els Casas van comprar Sant Benet, el “Met” es va convertir en mestre d’obres del monestir i fou el que va executar totes les reformes que s’hi van fer. Després el va succeir el seu fi ll Cebrià Ribó Gami-sans, que a més d’executar les obres en fou també administrador. Eren la família de confi ança dels Casas a Navarcles i tenien una estreta relació amb la família.Josep Ribó Fornells, l’any 1908 va posar en marxa el primer cinema de Navarcles. El problema era l’electri-citat que va resoldre fent-la venir expressament des de la fàbrica del Riu. El juliol de 1912, l’arquitecte J. Coll i Vilaclara va fer un projecte de nou cinema al car-rer Otzet n. 1 on també vivia la família. Segurament coneixia aquest arquitecte gràcies a la família Casas.

Josep Ribó Fornells, àlies Met (1867-1943)Carbó, 1921. Col·lecció particular

15

Pere Corbella Tudó (1862-1924)Estava casat amb Maria Vila Cots i amb la seva fi lla Magdalena van anar a viure cap el 1890 als pisos per treballadors que hi havia dins del monestir de Sant Benet de Bages. Quan la família Casas va comprar el monestir, la família Corbella Vila van passar a esser els masovers i cuidadors del monestir de Sant Benet ara convertit en casa d’estiueig. Pere Corbella va morir l’any 1924, però la família en-cara va continuar vivint a Sant Benet fi ns el 1930 que es van traslladar a Navarcles. Magdalena Corbella, la fi lla de la parella de masovers, encara es va trobar amb en Ramon Casas al balneari Codina de Tona, a principis del 1930.

Pere Corbella Tudó (1862-1924), masover de Sant BenetCarbó, 1922Museu Comarcal de Manresa

Carbons de Ramon Casasde persones de Navarcles

16

Joan Girbau Rosanes (1879-1935)Professional de la indústria tèxtil, amb tradició fami-liar en aquest sector a Manresa ja a començaments del segle XIX. A mitjans del segle XIX la família es trasllada a Roda de Ter per vincular-se a diferents empreses tèxtils de la vora del Ter, on en una d´e-lles, la colònia tèxtil Salou-Baurier, hi neix en Joan l´any 1879 . A fi nals del segle XIX, a Anglès, on el seu pare hi exerceix la direcció de la fàbrica Burés i Salvadó, s´inicia en el món del tèxtil. Ja a Barcelona, desenvolupa activitats de gestió empresarial i durant la dècada de 1920 la direcció de la fàbrica de Sant Benet, moment en què estableix relació amb el pintor Ramón Casas, propietari del monestir.Mor a Barcelona el 1935.

Joan Girbau Rosanas (1879-1935)Director de la fàbrica de Sant BenetCarbó 1922Col.lecció particular

Carbons de Ramon Casasde persones de Navarcles

17

Júlia Paraire, l’amant i musa del pintorVa néixer a Sant Martí de Provençals el 1888. El seu pare era un funcionari de l’Ajuntament. El 1906 venia loteria a la Rambla de Catalunya entre el Cafè Con-tinental i la Maison Dorée i és on es van conèixer amb Ramon Casas. Ben aviat es va convertir en la seva model i la seva amant, però no van poder anar a viure junts fi ns que no va morir Elisa Carbó Ferrer, la mare del pintor, el 1912. Es van casar el 1922 i van viure junts fi ns la mort del pintor el 1932.Júlia apareix en nombroses obres del pintor. En una primera etapa, a la que pertany el quadre que conser-va un navarclí, correspon a la més sensual, després que la conegués. Apareix també pintada en moltes de les estances del monestir de Sant Benet de Bages. Aquesta obra és un dibuix preparatori d’un quadre de 1908 que es titula Pandora. D’aquest quadre se’n va fer també una postal. El quadre va ser exhibit a l’Ex-posició del Centenari de los Sitios de Saragossa aquell mateix any. Júlia Paraire c. 1906-1908Col.lecció particular

Quadres de Ramon Casaspropietat de personesde Navarcles

18

Dibuix d’una dona amb gorra d’automobilista al costat d’un automòbil formava part d’una sèrie relacionada amb l’automobilisme i que data de l’any 1904. La model no és Júlia Paraire, sinó una altre que Ramon Casas va utilitzar en altres quadres del mateix moment.

Dona i cotxe, 1904Col.lecció particular

Quadres de Ramon Casaspropietat de personesde Navarcles

19

Quadres de Ramon Casas propietat de persones de Navarcles

Paisatge. Camp de rosellesCol.lecció particular

Paisatge. Oli (30 x 40)Col·lecció particular

20

Quadres de Ramon Casaspropietat de personesde Navarcles

Josep Guardiola Bonet (1869-1950)Decorador de ceràmica, dibuixant, pintor i escultor.

Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a Llotja. Anà a Madrid el 1891. De nou a Bar-celona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” (1909), on sovint sig-nava Faune. El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Les seves peces foren premiades a Madrid (1924), París (1925), Filadèlfi a (1926) i Barcelona (1929). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923. Treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937. El seu estil és classifi cable dins la tendència més barroca del Noucentisme. D’ençà de la mort del seu fi ll Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola.

Josep Guardiola i Bonet (1869-1950)Ceramista i pintorCol.lecció particular

21

Quadres de Ramon Casas propietat de persones de Navarcles

Pompeu Gener i Babot, àlies Peius(1848-1920)

El quadre que presentem està de-dicat “A mi amigo Peyus” que amb tota seguretat es refereix a Pompeu Gener, un periodista, assagista, au-tor teatral, bohemi, d’idees progres-sistes i catalanistes i de comporta-ments molt estrambòtics. Va viure molt temps a Paris i va estar molt vinculat al republicanisme.

És un personatge més del modernis-me que tenia amistat amb Ramon Casas.

Paisatge de CollserolaInscripció “A mi amigo Peyus”Col.lecció particular

22

DonaCol.lecció particular

Quadres de Ramon Casaspropietat de personesde Navarcles

23

Moltes d’aquestes fotografi es es guarden en el Fons Local de la Biblioteca Sant Valentí que avui dia està digitalitzat en la Memòria Digital de Navarcles (http://www.memorianavarcles.cat/). Si teniu fotografi es antigues, programes o postals us demanem que ens les deixeu per poder-les copiar o escanejar i poder engrandir així el patrimoni cultural de Navarcles.

Porteu-les a la Biblioteca Sant Valentí o l’Ajuntament les escanejarem al moment i us les tornarem. Moltes gràcies.

També podeu consultar notícies de premsa antigues (fi ns el 1977) http://navarcles-noticiesantigues.blogspot.com/ i des 1977 cap aquí http://navarcles-noticiesmenysantigues.blogspot.com.es/

QUADERNS DE NAVARCLES

1 Els ponts de Navarcles 2 El campanar de Navarcles 3 La capella i el barri de Sant Bartomeu 4 L’edifi ci modernista de l’Ajuntament de Navarcles 5 Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d’aigües a Navarcles (1899-1999) 6 La plaça i l’arbre de Cal Patoi 7 Com era Navarcles fa mil anys 8 Quan Navarcles vivia del vi 9 30 anys de campaments a Navarcles 10 Poble i parròquia. L’església de Navarcles el segle XVIII 11 La Residència de Navarcles. 25 anys 12 25 anys d’Ajuntaments democràtics a Navarcles (1979-2004) 13 El pubillatge navarclí (1967-2007) 14 25 anys de 24 hores de Futbol Sala a Navarcles 15 125 anys de la Festa de Sant Antoni a Navarcles 16 25 anys fent teatre. Història del Grup de Teatre de Navarcles 17 Cals, malnoms i renoms del poble de Navarcles 18 El pavelló de Navarcles fa 40 anys 19 Assassinats, robatoris i incendis. Crònica negra de Navarcles 20 Navarcles i les relíquies de Sant Valentí. Notes històriques 21 Postals de Navarcles (1900-1936) 22 El Bot de Sant Valentí: un somni de joves (1992-2002) 23 El “Mur”, les passeres, la “Platja” i el Llac de Navarcles. Un espai d’esbarjo pels navarclins

Ajuntament de Navarcles