23/9/2016 Kiosko y Más ­ Diari de Tarragona ­ 23 sep. 2016 ­ Page #5

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1

23/9/2016 Kiosko y Más ­ Diari de Tarragona ­ 23 sep. 2016 ­ Page #28

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1

EDICTE

En relació a la instància presentada per CORPORACIÓ ALIMENTÀRIA GUISSONA SA en quèsol·licita llicència d’obres per a l’adequació de la zona perimetral d’una unitat de subministra-ment de carburants amb rentador de vehicles amb emplaçament a l’av. Goles de l’Ebre, núm.7, d’aquest terme municipal; i de conformitat amb l’establert a l’article 51 del Decret 64/2014,de 13 de maig, l’esmentat expedient se sotmet a informació pública pel termini d’UN MES, pertal que els interessats legítims puguin examinar-lo i presentar-hi les reclamacions que conside-rin pertinents.Aquest edicte estarà exposat igualment a la seu electrònica d’aquest Ajuntament. No obstantaixò, a l’àrea de Dinamització Territorial i Imatge de Poble, subàrea de Gestió Territorial, podràexaminar-se l’expedient en qüestió, en horari d’oficina.Per aquest motiu es publica, per al general coneixement.

Deltebre, 13 de setembre del 2016Lluís Soler i Panisello, l’alcalde

Àrea de Dinamització Territorial i Imatge de PobleGestió territorial

1

2016.09.23 a 26 DIGITALS

DIGITALS 23

EBRE DIGITAL

http://www.ebredigital.cat/politica/1491-el-republica-miquel-auba-reclamara-al-senat-un-pla-per-aportar-mes-

sediments-al-delta-de-l-ebre

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

traslladarà la lluita per la subsistència del Delta

de l'Ebre a Madrid. L'ebrenc Miquel Aubà ha

registrat una moció al Senat exigint al Govern

espanyol finançament per impulsar una prova

pilot que permeti traspassar els sediments que

es queden a l'embassament de Riba-roja fins a

la desembocadura del riu.

El text també reclama un Pla de gestió dels

sediments a la conca de l'Ebre. En aquest sentit,

el senador d'ERC reclamarà "que es faigue un

pla de gestió integral de sediments del Delta,

que no està contemplat al Pla Hidrològic

Nacional, per a què es comenci a treballar i que

s'aplique i així poder planificar d'una vegada al

Delta de l'Ebre una supervivència com ens

agradaria al territori".

Els republicans recorden que l'acumulació de

materials als embassaments frenen

l'emmagatzematge d'aigua i que les

conseqüències per al Delta van més enllà

d'aspectes mediambientals. "No és només un

tema estètic en què anem perdent territori. Estem parlant de zones que estan urbanitzades com Riumar que poden

acabar desapareixent i no a llar, sinó a mitjà termini. Però a més, també parlem de subsistència econòmica" ha

apuntat Adam Tomàs, alcalde d'Amposta.

Els republicans asseguren que els diferents estudis tècnics realitzats fins ara podrien ser la base d'aquest futur pla

per assegurar l'aportació de sediments al riu.

2

2016.09.23 a 26 DIGITALS

EBREEXPRESS 23

http://ebreexpres.com/sense-sediments-no-hi-haura-delta/

El senador demana elaborar un

projecte pilot de transferència de

sediments des de l’embassament

de Riba-roja d’Ebre fins a la

desembocadura.

Reunió Sediments. Foto/Ebre

exprés.

El senador Miquel Aubà,

acompanyat de l’alcalde d’Amposta,

Adam Tomàs, i del vicepresident

primer de la Federació de l’Ebre

d’ERC, Francesc Gas, ha recordat

que ‘la subsistència del delta de

l’Ebre depèn de l’arribada d’un cabal

suficient i de sediments que el riu

aporta a la desembocadura per

mantenir la plana deltaica’. En

aquest sentit, el senador ha afegit

que ‘sense cabal no hi ha sediments,

i sense sediments no hi haurà Delta’.

Davant d’aquesta situació, Aubà ha

registrat una moció al Senat

demanant al Govern espanyol ‘que

aprovi una partida econòmica per

elaborar un projecte pilot de

transferència controlada de

sediments des de l’embassament de

Riba-roja d’Ebre fins a la

desembocadura del Delta, amb la

finalitat que s’executi l’any 2017’. La

base d’aquest projecte serien els

treballs que han fet la Universitat

Politècnica de Catalunya i l’IRTA. De fet, el partit republicà, des de fa uns quants anys i reiteradament presenta una esmena als pressupostos

generals de l’Estat exigint una partida econòmica per executar una prova pilot d’aquest tipus.

La moció també demana que ‘es redacti i aprovi un Pla de gestió integral dels sediments de la conca de l’Ebre’ perquè, segons el senador, ‘en

aquests moments el Govern espanyol no preveu, ni al Pla Hidrològic ni enlloc, fer cap actuació per augmentar l’aportació de sediments al

Delta’.

Francesc Gas ha afegit que ‘els sediments no només són un greu problema de subsidència per al delta de l’Ebre i, per tant, de futur, sinó que

els que s’acumulen als embassaments de la conca de l’Ebre redueixen la possibilitat d’emmagatzemar més aigua que, al cap i a la fi, és la

finalitat que tenen’. Gas ha recordat que una manera de recuperar aquests sediments seria obrir les comportes del fons dels embassaments,

tal com fixa la normativa de la concessió que mai s’ha complert.

Adam Tomàs ha advertit que la necessitat d’aportar més sediments al Delta va més enllà d’aspectes mediambientals, perquè ‘pot afectar, a

mig termini, zones urbanitzades com ara Riumar, que podria acabar desapareixent’, i també perjudicar el sector agrari, perquè ‘el conreu de

l’arròs, cada dia més complicat per la salinització conseqüència de la regressió del Delta, ara també requereix que es construeixin barreres per

evitar que el mar inundi més terreny’. Tomàs ha reivindicat l’aportació de sediments com un mètode natural de gran ajuda per evitar aquestes

situacions.

3

2016.09.23 a 26 DIGITALS

EL PERIODICO 23

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/aumento-temperaturas-matando-biodiversidad-rios-y-

lagos-5395572

El aumento de las

temperaturas de las aguas

dulces por elcambio

climático está provocando un

aumento de la concentración

de contaminantes en ríos y

lagos, lo que está reduciendo

drásticamente

su biodiversidad, según un

estudio liderado por

la Universitat de Vic (Uvic-

UCC).

El estudio, financiado por la UE

en el marco del programa de

becasMarie Curie, afirma que

esta reducción de la

biodiversidad en las aguas

dulces se está produciendo "a

un ritmo muy elevado".

El trabajo, en el que ha

participado un equipo de

científicos europeos, lo ha

liderado la doctora en Biología

de la UVic-UCCSandra Brucet,

quien ha explicado que el

aumento de las temperaturas

asociado al cambio climático acelera la evapotranspiración del agua y dispara las concentraciones

decontaminantes.

Esta situación, sumada a la explotación humana y el vertido incontrolado de sustancias perjudiciales, está

laminando los ecosistemas de agua dulce, según el estudio.

El trabajo, publicado en la revista científica 'Horizon Magazine', también constata que la extracción de agua de los

ecosistemas acuáticos ha aumentado en los últimos años, mientras que, en paralelo, se incrementan los vertidos

incontrolados de contaminantes en el agua.

MÁS ALGAS

La presencia cada vez mayor de residuos, sumada al calentamiento global, acelera la producción de algas, unas

plantas microscópicas perjudiciales para el sistema acuático porque consumen oxígenopara alimentarse y provocan

la muerte de algunas especies de peces y anfibios, según la investigadora.

Además, también reducen la transparencia del agua e impiden que la luz solar pueda llegar al fondo de los ríos y

lagos.

Los investigadores también han concluido que la combinación de los dos elementos -contaminación del medio

acuático y calentamiento global- tiene un impacto perjudicial mucho mayor que cuando se dan por separado.

Para combatir la situación que la investigación ha puesto sobre la mesa, el equipo liderado por Brucet recomienda

aumentar el ahorro de agua y reducir el número de residuos que se vierte a los ríos y lagos para garantizar su

conservación.

Los resultados se sustentan en el análisis de una amplia base de datos -con información de más de 2.000 lagos de

agua fría y caliente de toda Europa- y en varios experimentos que se han llevado a cabo durante más de 10 años en

lagos artificiales.

De este modo, los investigadores han podido estudiar la evolución de la biodiversidad acuática.

| Camp i Ebre | 25EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE SETEMBRE DEL 2016

La tempesta amb fort apa-rat elèctric que va afectarahir Reus i el Camp va pro-vocar diversos incidents.Segons els Bombers de laGeneralitat, quatre perso-nes van resultar feridesper contusions causadesper la caiguda d’un llamp a

l’aparcament de l’empresaMacresac, situada a la car-retera entre la Selva delCamp i Vilallonga delCamp. En concret, tresd’aquestes persones te-nien un pronòstic lleu i l’al-tra, un de menys greu i to-tes van ser traslladades al’hospital de Reus.

D’altra banda, un auto-bús de l’empresa Plana va

tenir un accident a la Rie-ra de Miró de Reus. El vehi-cle va sortir de la via i vaimpactar contra la mar-quesina d’una paradad’autobusos municipals.També hi va haver afecta-cions en diversos vehiclesaparcats en un pàrquingde terra de l’avinguda deBadalona i diversos em-bussos a les clavegueres.

A més, a la Selva delCamp hi va haver un des-preniment a la carreteracap a Almoster, que es tro-ba en obres. L’esllavissadade la carretera T-3231 vasucceir a les tres del mig-dia a l’altura del torrentd’en Bartra, on es va esta-blir pas alternatiu per alsmés de quaranta vehiclesafectats per l’incident. ■

RedaccióREUS

Quatre ferits per la caiguda d’unllamp a la Selva del Camp

La pluja que va caure ahir a Reus i a la comarca va anaracompanyada de fort aparat elèctric ■ EL PUNT AVUI

La via verda de l’antiga Valde Zafán s’ha consolidatcom un dels eixos prin-cipals de la dinamitzacióturística de les Terres del’Ebre. Des de la seva posa-da en funcionament ara fagairebé vint anys que lamillora de serveis ha estatconstant.

En el marc d’una viaque suma més de cent qui-lòmetres des d’Alcanyísfins a Tortosa, el ConsellComarcal del Baix Ebren’impulsa l’ampliació perl’antic traçat del Carrilet,que unia antigament Tor-tosa amb el delta de l’Ebre.

L’ens comarcal ha pre-sentat un projecte en laconvocatòria de subven-cions de la Generalitat peral desenvolupament de

plans de foment territorialde turisme, per un importde poc més de 360.000 eu-ros. L’objectiu és poder ini-ciar una primera fase finsa l’Aldea, per així afegir unaltre actiu turístic. La se-gona fase enllestiria la viafins a Deltebre. El projecteinclou, més enllà de la se-nyalització, àrees de des-cans i, també, l’adequacióde l’entorn.

Precisament, en elsdarrers mesos, la via verdaha estrenat nous serveis.Des d’aquest mes d’agostla via disposa d’un nou ser-vei de lloguer de bicicletesa l’estació de Xerta (BaixEbre). I, des de SetmanaSanta, funciona el nou va-gó cafeteria de l’estació deBot (Terra Alta), amb laintenció també de deses-tacionalitzar l’afluènciade visitants. ■

Una nova viaverda perl’antic Carrilet

L’EbreTORTOSA

a El Consell Comarcal del Baix Ebreimpulsa l’ampliació del traçat

Un tram de la via verda de la Val de Zafán a l’altura de laTerra Alta ■ CEDIDA

La construcció d’una ram-pa per peixos a l’assutd’Ascó encara no té datad’inici, tot i que segons laprevisió del projecte euro-peu Life Migratoebre jahauria d’estar feta. És unade les principals accionsque s’han de dur a terme al’Ebre per millorar-ne laconnectivitat i permetrela recuperació d’espèciesautòctones, com l’esturió.“Falta l’autorització admi-nistrativa de la Confedera-ció Hidrogràfica de l’Ebreper poder executarl’obra”, ha explicat el di-rector de l’Institut per alDesenvolupament de lesComarques de l’Ebre (Ide-ce), Joan Martín, que coor-dina el projecte Life. Defet, després d’una reuniócelebrada a la seu de laCHE a Saragossa, al se-tembre del 2015, l’Idece tétota la documentació apunt perquè l’obra surti aconcurs. “Tenim el plec decondicions redactat i noentenem per quin motiuno ens donen el permís perpoder fer l’obra”, ha la-mentat Martín, que recla-ma a l’Estat que no retardeels permisos de les actua-cions previstes al Life Mi-gratoebre. L’obra té uncost d’uns 70.000 euros.

També està pendent del’autorització de la CHE la

construcció d’un ascensorper a peixos a l’assut deXerta. En aquest cas, pe-rò, l’Idece entén que hi ha-gi un cert retard perquè esvan presentar al·legacionsal projecte i estan pen-dents de la resolució. Mal-grat que no s’hagi fet larampa a Ascó, ni l’ascen-

sor a Xerta, el director del’Idece manté que la pri-mavera del 2017 s’allibe-raran els primers exem-plars d’esturió, llamprea,anguila i saboga al riu. Esfarà un seguiment de lespoblacions de peixos ambGPS per conèixer quin re-corregut fan per l’Ebre.

Una de les actuacionsdel Migratoebre que ja s’haexecutat és la cartografiade les àrees de fresa al’Ebre dels peixos autòc-tons. S’han identificatmúltiples punts entre Xer-ta i Ascó, on les espècies depeixos autòctons es podenreproduir. El projecte Lifeté un pressupost d’1,5 mi-lions d’euros. ■

La rampa per peixos a l’Ebrequeda aturada perquè faltael permís de la CHEa El director de l’Idece reclama a l’Estat que autoritze les accions del projecteeuropeu Life Migratoebre a Amb l’obra, es pretén millorar la connectivitat del riu

Lurdes MoresoASCÓ

1,5milions d’euros és el pressu-post del projecte Life Migra-toebre, un 50% dels quals, fi-nançats per la Unió Europea.

Una exposició produïda pelMuseu de les Terres de l’Ebredóna a conèixer el Life Migra-toebre i les seues actuacions,explica el marc històric i eco-lògic del tram final del riuEbre així com les espècies depeixos que hi viuen. Fins al 9d’octubre es pot visitar al Mu-seu de les Terres de l’Ebre, aAmposta, i després comen-çarà un recorregut per dife-rents municipis com Tortosa,Sant Carles de la Ràpita, Ti-venys i Xerta.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

la xifra

El projecte Migratoebre ha de facilitar que els peixos superin els obstacles del riu ■ J.C.LEÓN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fan una exposiciósobre el riu i elspeixos autòctons

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE SETEMBRE DEL 201614 | Nacional |

No hi ha motiu per a l’alar-ma però sí per a la preocu-pació. Els embassamentsde les conques internes deCatalunya es troben a un56% de la seva capacitat,14 punts menys que avuifa un any, però tenen aiguasuficient per garantir elsubministrament a la po-blació fins a la primaveravinent, plogui o no plogui.Aquesta situació ha obli-gat a posar en marxa di-verses mesures de preven-ció que ja s’estan aplicantdes de “fa uns dies”, se-gons va explicar ahir unportaveu de l’Agència Ca-talana de l’Aigua (ACA).

Es tracta d’optimitzaral màxim els recursosexistents i de generar-nede nous, amb les noves ei-nes de què disposa el siste-ma. En aquest sentit, laprimera mesura que s’haactivitat és la de captar

més aigua de la conca delLlobregat que la del Ter,pel fet que els embassa-ments de la primera es tro-ben en un 66% de la sevacapacitat, mentre que elconjunt de Sau, Susquedai el Pasteral just arriben al54% de la seva capacitat.

L’abastiment a la pobla-ció també s’està garantintamb una major aportaciód’aigua procedent de laplanta dessalinitzadoradel Prat de Llobregat.Quan no hi ha necessitat,aquesta infraestructuratreballa al 10%, mentreque actualment ha elevatla seva producció fins al30%. La interconnexió deles conques del Ter i delLlobregat a través de laconducció Fontsanta-Tri-nitat permet pal·liar elsdesequilibris en el submi-nistrament.

De manera preventiva,els tècnics de l’ACA ja hancomençat a revisar l’estatdels pous que es van recu-

perar durant el greu episo-di de sequera dels anys2007 i 2008 per si fos ne-cessari utilitzar aquest re-curs.

Les mesures que de mo-ment s’apliquen no afec-ten directament la pobla-ció, però sí que ho podenfer de manera directa enforma de campanya deconscienciació, perquèdes de l’ACA ja s’ha comen-çat a parlar amb les em-preses responsables delsubministrament per fo-mentar un consum res-ponsable. Aquests tipus decampanya acostumen atenir un impacte positiuen la població. En aquestsentit, arran de l’últim epi-sodi de sequera greu queva viure el país, la pràcticad’estalvi d’aigua en l’àmbitdomèstic s’hi ha instal·latde manera permanent, iaixò ha repercutit en undescens d’entre el 10 i el13 per cent de la demanda.

Alerta a l’AnoiaUna de les zones del paísque més està patint el pro-blema de la falta d’aigua ésla que s’abasteix amb elsrecursos de l’aqüífer deCarme-Capellades, que estroba en una situació de“mínims”. Des de l’ACAs’explica que les reservesd’aquest aqüífer “han em-pitjorat” durant els dos úl-tims anys i presenta unasituació encara pitjor quela de la greu sequera vis-cuda el 2007 i el 2008.

La situació actual ésconseqüència d’un anypluviomètric (que mesu-ra els períodes entre l’inicide la tardor i el final de l’es-tiu) que els tècnics de me-teorologia ja han definit de“sec” amb un dèficit depluges que ha afectat lapràctica totalitat del país.Al qualificatiu de sec se lipot afegir, però, el d’excep-cional, perquè en relacióamb les sèries històriques,aquest any haurà estat undels més secs dels últimscent anys.

A Barcelona, per exem-ple, el gener passat es vabatre el rècord de 85 diesseguits sense ploure, parà-metre que finalment vaquedar fixat en 94 dies,més de tres mesos senseque es registrés una plujasuperior al litre per metrecúbic.

El que hi ha hagut finsara ha estat sequedat, i se-quedat és el que semblaque espera d’ara en enda-vant aquesta tardor, ja queels meteoròlegs han pre-vist una estació més càlidadel que és habitual. Lespluges podrien arribar a fi-nals d’aquest any o a prin-cipis del vinent. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

La sequera fa activar un plade mesures de prevencióa Avui per avui, els embassaments tenen aigua garantida fins a la primavera vinent a La plantadessalinitzadora del Prat incrementa la producció a La tardor que comença serà més càlida

Sant Ponç(Cardener)

24

22(90%)

Ahir23

(93%)22

(90%)

23(93%)

2015

Siurana

12,2

4,0(33%)Ahir

7,8(64%)2015

Foix

3,7

3,0(80%)3,0

(80%)

Ahir 3,4(90%)3,4

(90%)

2015

La Llosa del Cavall(Cardener)

80

50(63%)Ahir

58(73%)2015

TOTAL694

386(56%)Ahir

483(70%)2015

La Baells(Llobregat)

109

69(63%)Ahir

72(66%)2015

Riudecanyes

5,3

1,5(28%)Ahir

1,4(26%)2011

Susqueda(Ter)

233

136(58%)Ahir

187(80%)2015

Sau(Muga)

165

78(47%)Ahir

98(59%)2015

Estat dels embassaments a CatalunyaEstat dels embEstat dels embVolum en hm3Volum en hm3

Darnius Boadella(Muga)

61

22(36%)Ahir

33(54%)2015

FONT: AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUAGRÀFIC: EL PUNT AVUI

30per cent per sota de la mitja-na en el volum de pluja ésl’anomalia meteorològica ques’ha registrat aquest estiu.

0nevades importants es vanregistrar l’hivern passat, tretd’una precipitació a finals delmes de novembre.

Fins la setmana vinent es tro-ba en exposició pública per altràmit d’al·legacions el pla es-pecial d’actuació en casd’alerta i eventual sequeraque preveu els diversos me-canismes a aplicar per ferfront a una hipotètica faltad’aigua. El pla preveu tres es-cenaris, de menys greu amés, amb l’estat d’alerta, ex-cepcionalitat i, finalment, eld’emergència. Per a cadas-cun d’aquests nivells s’esta-bleixen uns paràmetres de re-

94dies sense ploure va registraraquest hivern passat l’obser-vatori Fabra, la pitjor ratxaseca documentada.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

serves d’aigua i unes limita-cions, tant pel que fa al con-sum particular com pel queateny a l’ús que de l’aigua fal’administració pública per adiverses utilitats. En aquestsentit, en el pitjor dels esce-naris queda prohibit l’ús del’aigua per al rec de jardins izones verdes, ja siguin de ca-ràcter públic o privat, i noméss’autoritza la utilització d’ai-gua no potable sempre i quanestigui justificat per a la su-pervivència de les espècies.

El pla fa referència al greuepisodi de sequera que vaviure Catalunya entre elsanys 2006 i 2008 i que ales-hores va obligar a adoptarmesures dràstiques per ra-cionalitzar l’ús de l’aigua. Unade les conseqüènciesd’aquell episodi va ser laconstrucció de la planta des-salinitzadora del Prat del Llo-bregat, que des d’aleshoresha tingut una aportació dis-creta a l’abastiment generalde la població.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nous paràmetres per a les situacions de falta d’aigua