23360 DISPOSICIONS -...

DEPARTAMENTDE LA PRESIDÈNCIA

DECRET LEGISLATIU1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Textrefós de la Llei d’urbanisme.

Exposició de motius

La disposició final primera de la Llei 10/2004,de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al fomentde l’habitatge assequible, de la sostenibilitatterritorial i de l’autonomia local, autoritza elGovern perquè, en el termini d’un any des dela seva entrada en vigor, refongui en un text únicl’esmentada Llei i la Llei 2/2002 i perquè regu-laritzi, aclareixi i harmonitzi els textos de les diteslleis.

El Text refós de la Llei d’urbanisme elaboraten exercici d’aquesta delegació recull en un textúnic les modificacions de la Llei d’urbanisme de-rivades de la Llei 10/2004 i, a l’empara de l’ha-bilitació per a regularitzar, aclarir i harmonitzarels textos legals objecte de refosa, introdueix lesprecisions necessàries per tal d’ajustar la nume-ració dels articles i de les remissions entre arti-cles, de precisar i unificar la terminologia, desubstituir termes androcèntrics que suposin unadiscriminació per raó de sexe, de corregir erra-des de concordança i de contribuir a l’aclarimentdels preceptes. Així mateix, l’existència de dosrègims transitoris, el previst per la Llei 2/2002i el previst en relació amb l’aplicació de lesmodificacions introduïdes per la Llei 10/2004,ha exigit la necessària adequació de les dispo-sicions transitòries per regular totes les situaci-ons de transitorietat que es puguin produir. Fi-nalment, les disposicions addicionals i finals delText refós regularitzen i harmonitzen les corres-ponents disposicions dels dos textos legals ob-jecte de refosa.

En conseqüència, en exercici de l’autoritza-ció esmentada, amb l’informe previ de la Comis-sió de Govern Local de Catalunya i del Consellde Treball, Econòmic i Social de Catalunya,d’acord amb el dictamen emès per la ComissióJurídica Assessora, a proposta del conseller dePolítica Territorial i Obres Públiques, i d’acordamb el Govern,

DECRETO:

Article únicS’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme,

el text del qual es publica a continuació.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Totes les referències realitzades en altres dis-posicions a les lleis objecte de refosa s’entendranrealitzades als articles corresponents del Textrefós que s’aprova.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades totes les disposicions d’i-gual o inferior rang que s’oposin a aquest De-cret legislatiu i al Text refós que aprova i, par-ticularment, les següents:

1. La Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanis-me.

2. La Llei 10/2004, de 24 de desembre, demodificació de la Llei 2/2002, de 14 de març,

d’urbanisme, per al foment de l’habitatge asse-quible, de la sostenibilitat territorial i de l’auto-nomia local.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquest Decret legislatiu i el Text refós queaprova entren en vigor l’endemà de la sevapublicació al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.

Barcelona, 26 de juliol de 2005

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

JOAQUIM NADAL I FARRERAS

Conseller de Política Territoriali Obres Públiques

TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME

TÍTOL PRELIMINARDe l’objecte i dels principis generals

CAPÍTOL IObjecte de la Llei i atribució de competències

Article 1Objecte de la Llei

1. L’objecte d’aquesta Llei és la regulació del’urbanisme en el territori de Catalunya.

2. L’urbanisme és una funció pública queabasta l’ordenació, la transformació, la conser-vació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i delvol, llur urbanització i llur edificació, i la regu-lació de l’ús, de la conservació i de la rehabili-tació de les obres, els edificis i les instal·lacions.

3. L’activitat urbanística comprèn:a) L’assignació de competències.b) La definició de polítiques de sòl i d’habi-

tatge i els instruments per a posar-les en pràc-tica.

c) El règim urbanístic del sòl.d) El planejament urbanístic.e) La gestió i l’execució urbanístiques.f) El foment i la intervenció de l’exercici de

les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl ide l’edificació.

g) La protecció i la restauració, si escau, dela legalitat urbanística.

h) La formació i la gestió del patrimoni pú-blic de sòl amb finalitats urbanístiques.

Article 2Abast de les competències urbanístiques

1. Per tal de fer efectives les competències enmatèria d’urbanisme, de protecció del territo-ri i d’habitatge establertes per la Constitució iper l’Estatut, aquesta Llei atribueix als òrgansadministratius que pertoca les facultats perti-nents i necessàries per a formular, tramitar,aprovar i executar els diferents instrumentsurbanístics de planejament i de gestió, per aintervenir en el mercat immobiliari, per a regulari promoure l’ús del sòl, de l’edificació i de l’ha-bitatge i per a aplicar les mesures disciplinàri-es i de restauració de la realitat física alteradai de l’ordenament jurídic vulnerat.

2. Les competències urbanístiques de lesadministracions públiques inclouen, a més de lesexpressament atribuïdes per aquesta Llei, les

facultats complementàries i congruents per apoder exercir-les d’acord amb la llei i per a sa-tisfer les finalitats que en justifiquen l’atribucióexpressa.

CAPÍTOL IIPrincipis generals de l’actuació urbanística

Article 3Concepte de desenvolupament urbanístic soste-nible

1. El desenvolupament urbanístic sosteniblees defineix com la utilització racional del terri-tori i el medi ambient i comporta conjuminar lesnecessitats de creixement amb la preservaciódels recursos naturals i dels valors paisatgístics,arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantirla qualitat de vida de les generacions presentsi futures.

2. El desenvolupament urbanístic sosteni-ble, atès que el sòl és un recurs limitat, compor-ta també la configuració de models d’ocupaciódel sòl que evitin la dispersió en el territori, afa-voreixin la cohesió social, considerin la reha-bilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin lapreservació i la millora dels sistemes de vidatradicionals a les àrees rurals i consolidin unmodel de territori globalment eficient.

3. L’exercici de les competències urbanísti-ques ha de garantir, d’acord amb l’ordenacióterritorial, l’objectiu del desenvolupament ur-banístic sostenible.

Article 4Participació en les plusvàlues

La participació de la comunitat en les plus-vàlues generades per l’actuació urbanística delsens públics i dels particulars es produeix en elstermes establerts per aquesta Llei i per la legis-lació aplicable en matèria de règim de sòl i devaloracions.

Article 5Exercici del dret de propietat

1. En el marc de la legislació aplicable enmatèria de règim de sòl i de valoracions, l’exer-cici de les facultats urbanístiques del dret depropietat s’ha de subjectar al principi de la funciósocial d’aquest dret, dins els límits imposats perla legislació i el planejament urbanístics i com-plint els deures fixats per aquests.

2. En cap cas no es poden considerar adqui-rides per silenci administratiu facultats urbanís-tiques que contravinguin a aquesta Llei o al pla-nejament urbanístic.

Article 6Inexistència del dret a exigir indemnització perl’ordenació urbanística de terrenys i construccions

L’ordenació urbanística de l’ús dels terrenysi de les construccions, en tant que implica mereslimitacions i deures que defineixen el contin-gut urbanístic de la propietat, no confereix a lespersones propietàries el dret a exigir indemnit-zació, excepte en els supòsits expressamentestablerts per aquesta Llei i per la legislacióaplicable en matèria de règim de sòl i de valo-racions.

Article 7Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues

Es reconeix i es garanteix, en el si de cadas-cun dels àmbits d’actuació urbanística, el prin-

23360DISPOSICIONS

DOGC 4436 – 28.7.2005

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4436 – 28.7.2005 23361

cipi del repartiment equitatiu entre totes les per-sones propietàries afectades, en proporció a llursaportacions, dels beneficis i les càrregues deri-vats del planejament urbanístic.

Article 8Publicitat i participació en els processos de pla-nejament i de gestió urbanístics

1. Es garanteixen i s’han de fomentar els dretsd’iniciativa, d’informació i de participació de laciutadania en els processos urbanístics de pla-nejament i de gestió.

2. Els ajuntaments poden constituir voluntà-riament consells assessors urbanístics, com aòrgans locals de caràcter informatiu i deliberatiu,als efectes establerts per l’apartat 1.

3. Els processos urbanístics de planejamenti de gestió, i el contingut de les figures del pla-nejament i dels instruments de gestió, inclososels convenis, estan sotmesos al principi de pu-blicitat.

4. Tothom té dret a obtenir dels organismesde l’administració competent les dades certifi-cades que els permetin assumir llurs obligacionsi l’exercici de l’activitat urbanística.

5. S’han de regular per reglament les formesde consulta i divulgació dels projectes urbanís-tics, els mitjans d’accés de la ciutadania als ditsprojectes i als documents corresponents i laprestació d’assistència tècnica perquè puguincomprendre’ls correctament.

6. Els organismes públics, els concessionarisde serveis públics i els particulars han de faci-litar la documentació i la informació necessàriesper a la redacció dels plans urbanístics.

7. En matèria de planejament i de gestióurbanístics, els poders públics han de respectarla iniciativa privada, promoure-la en la mesuramés àmplia possible i substituir-la en els casosd’insuficiència o d’incompliment, sens perjudicidels supòsits d’actuació pública directa.

8. La gestió urbanística es pot encomanartant a la iniciativa privada com a organismes decaràcter públic i a entitats, societats o empresesmixtes.

Article 9Directrius per al planejament urbanístic

1. Les administracions amb competències enmatèria urbanística han de vetllar perquè les de-terminacions i l’execució del planejament urba-nístic permetin assolir, en benefici de la seguretati el benestar de les persones, uns nivells adequatsde qualitat de vida, de sostenibilitat ambientali de preservació enfront dels riscs naturals i tec-nològics.

2. És prohibit d’urbanitzar i d’edificar enzones inundables i en altres zones de risc per ala seguretat i el benestar de les persones, salvantles obres vinculades a la protecció i la preven-ció dels riscs.

3. El planejament urbanístic ha de preservarels valors paisatgístics d’interès especial, el sòld’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i laidentitat dels municipis, i ha d’incorporar lesprescripcions adequades perquè les construcci-ons i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient onestiguin situades o bé on s’hagin de construir ino comportin un demèrit per als edificis o lesrestes de caràcter històric, artístic, tradicional oarqueològic existents a l’entorn.

4. El planejament urbanístic ha de preservarde la urbanització els terrenys de pendent supe-rior al 20%, sempre que això no comporti la im-

possibilitat absoluta de creixement dels nuclisexistents.

5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgís-tics de terrenys com a conseqüència d’un incendino pot fonamentar la modificació de la seva clas-sificació com a sòl no urbanitzable.

6. Si l’avaluació d’impacte ambiental és pre-ceptiva, el planejament urbanístic ha de contenirles determinacions adequades per a fer efecti-ves les mesures que contingui la declaració cor-responent.

7. Les administracions urbanístiques han devetllar perquè la distribució en el territori delsàmbits destinats a espais lliures i a equipamentss’ajusti a criteris que en garanteixin la funcio-nalitat en benefici de la col·lectivitat.

Article 10Regles d’interpretació del planejament urbanístic

1. Els dubtes en la interpretació del plane-jament urbanístic produïts per imprecisions oper contradiccions entre documents d’igualrang normatiu es resolen atenent els criteris demenor edificabilitat, de major dotació per a es-pais públics i de major protecció ambiental iaplicant el principi general d’interpretació in-tegrada de les normes. En el supòsit que es doniun conflicte irreductible entre la documenta-ció imperativa del planejament urbanístic i queno pugui ésser resolt atenent els criteris gene-rals determinats per l’ordenament jurídic, pre-val el que estableixi la documentació escrita,llevat que el conflicte es refereixi a quantifica-ció de superfícies de sòl, supòsit en el qual calatenir-se a la superfície real.

2. En el supòsit que diverses normes o me-sures restrictives o protectores, tant les derivadesde la legislació sectorial o de llurs instrumentsespecífics de planejament com les de caràcterurbanístic, concorrin en un mateix territori icomportin diferents graus de preservació, s’hade ponderar l’interès públic que hagi de prevaleri cercar la utilització més racional possible delterritori.

Article 11Nul·litat de les reserves de dispensació

Són nul·les de ple dret les reserves de dispen-sació contingudes en els plans urbanístics i lesordenances urbanístiques municipals, i tambéles que concedeixin les administracions públi-ques al marge d’aquests plans i ordenances.

Article 12Acció pública

1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercicide l’acció pública en matèria d’urbanisme, potexigir davant els òrgans administratius i davantla jurisdicció contenciosa administrativa el com-pliment de la legislació i del planejament urba-nístics, exercici que s’ha d’ajustar al que establei-xi la legislació aplicable.

2. L’acció pública a què es refereix l’apartat1, si és motivada per l’execució d’obres que esconsiderin il·legals, es pot exercir mentre se’nperllongui l’execució i, posteriorment, fins alvenciment dels terminis de prescripció determi-nats pels articles 199 i 219, sens perjudici del queestableix l’article 202.

Article 13Jerarquia normativa i coherència del planejamenturbanístic

1. El principi de jerarquia normativa infor-

ma i ordena les relacions entre els diferents ins-truments urbanístics de planejament i de gestióregulats per aquesta Llei.

2. Els plans urbanístics han d’ésser coherentsamb les determinacions del pla territorial gene-ral i dels plans territorials parcials i sectorials ifacilitar-ne l’acompliment.

TÍTOL PRIMERDe les administracions amb competències urba-nístiques

CAPÍTOL IDisposicions generals

Article 14Exercici de les competències urbanístiques

1. L’exercici de les competències urbanísti-ques correspon a l’Administració de la Gene-ralitat i als municipis i les comarques, sens per-judici de les competències que es puguin atribuiren aquesta matèria a altres ens locals.

2. Els municipis i les comarques, sota elsprincipis d’autonomia per a la gestió dels inte-ressos respectius, de proporcionalitat i de sub-sidiarietat, exerceixen llurs competències ur-banístiques en els termes determinats per lalegislació de règim local i per aquesta Llei. Lacompetència urbanística dels ajuntaments com-prèn totes les facultats de naturalesa local queno hagin estat expressament atribuïdes peraquesta Llei a altres organismes.

3. Les administracions amb competènciesurbanístiques, en virtut dels principis de col·-laboració i coordinació, i de la potestat organit-zadora que els correspon, poden, en aquestàmbit, constituir gerències, consorcis i manco-munitats, delegar competències i utilitzar qual-sevol altra fórmula de gestió directa o indirec-ta admesa legalment.

4. Les administracions públiques d’àmbitterritorial superior al municipal han de prestarassistència tècnica i jurídica suficient als mu-nicipis que, per llur dimensió o per manca derecursos, no puguin exercir plenament lescompetències urbanístiques que els correspo-nen.

5. Les administracions implicades en el des-envolupament del planejament urbanístic po-den convenir la realització d’auditories urbanís-tiques per a millorar llur capacitat de gestió,d’acord amb el que estableix el reglament. Elresultat d’aquestes auditories ha d’ésser de co-neixement general.

Article 15Actuació de l’Administració de la Generalitat versels ens locals

1. L’Administració de la Generalitat fomen-ta l’acció urbanística dels ens locals, cooperaen l’exercici de llurs competències en aquestamatèria i, en supòsits d’inactivitat o d’incom-pliment, se subroga en la competència corres-ponent, si l’ens afectat no la compleix en el ter-mini d’un mes d’haver-li fet el requerimentpertinent. En el cas de l’exercici de la compe-tència en matèria de protecció de la legalitaturbanística, els terminis de compliment són elsestablerts específicament.

2. Si l’Administració de la Generalitat exe-cuta subsidiàriament les competències urbanís-tiques locals, amb els requisits i els pressupòsitsestablerts per la legislació municipal i de règim

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4436 – 28.7.200523362

local, pot designar, per a un termini concret, ungerent o una gerent, o bé pot transferir les atri-bucions necessàries de la corporació municipala la comissió territorial d’urbanisme correspo-nent, o a una altra entitat supralocal del seuàmbit territorial, que les ha d’exercir mitjançantuna comissió especial, en la qual hi ha de tenirrepresentació l’ajuntament.

3. Amb caràcter general, les relacions in-teradministratives en l’exercici de les compe-tències urbanístiques respectives s’ajusten alque disposen la normativa de règim local, lanormativa de procediment administratiu i, siescau, la normativa reguladora de la jurisdic-ció contenciosa administrativa, sens perjudicidel que estableix l’article 60.3 per a la concer-tació d’actuacions de sòl i habitatge entre elsajuntaments i l’Administració de la Genera-litat.

CAPÍTOL IIÒrgans urbanístics de la Generalitat

Article 16Òrgans i entitats urbanístics especials de la Ge-neralitat

1. Sens perjudici de la competència urbanís-tica atribuïda al Govern, l’activitat urbanísticaes desenvolupa sota la direcció del Departamentde Política Territorial i Obres Públiques.

2. Són òrgans urbanístics de la Generalitat,enquadrats en el Departament de Política Ter-ritorial i Obres Públiques:

a) El conseller o consellera titular del Depar-tament.

b) La Comissió d’Urbanisme de Catalunya.c) Les comissions territorials d’urbanisme.d) La Subcomissió d’Urbanisme del municipi

de Barcelona.e) La Direcció General d’Urbanisme.3. L’Institut Català del Sòl, entitat de dret

públic sotmesa al règim que estableix el puntprimer de l’article 1.b del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova elText refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, del’estatut de l’empresa pública catalana, és unaentitat urbanística especial de la Generalitat iactua d’acord amb el que estableixen els articles22 i 23 d’aquesta Llei.

4. Contra els actes i els acords, expressos opresumptes, de les comissions territorials d’ur-banisme i del director o directora general d’Ur-banisme, inclosos els relatius a les resolucionsdefinitives sobre plans i altres instruments ur-banístics, es pot interposar recurs d’alçada da-vant el conseller o consellera de Política Terri-torial i Obres Públiques. Contra els actes i elsacords del conseller o consellera de Política Ter-ritorial i Obres Públiques i els del Govern de laGeneralitat, es pot interposar recurs potestatiude reposició previ a la via contenciosa adminis-trativa.

Article 17Comissió d’Urbanisme de Catalunya

1. La Comissió d’Urbanisme de Catalunya ésl’òrgan superior, de caràcter consultiu, en ma-tèria d’urbanisme.

2. La composició de la Comissió d’Urbanis-me de Catalunya s’estableix per reglament, elqual ha de garantir que hi siguin representatsels departaments i els ens locals amb compe-tències urbanístiques i que hi tinguin partici-

pació persones d’un reconegut prestigi profes-sional o acadèmic en matèria d’urbanisme,d’habitatge i de medi ambient. Els alcaldes oles alcaldesses dels ajuntaments afectats hand’ésser convocats, amb veu però sense vot, ales sessions en les quals es considerin el primerestabliment i les revisions del pla d’ordenacióurbanística municipal i del programa d’actuacióurbanística municipal, sens perjudici d’altressupòsits que puguin ésser regulats per regla-ment.

3. La Comissió d’Urbanisme de Catalunyainforma preceptivament, amb caràcter previ, enels supòsits determinats per la normativa vigent.Si el conseller o consellera de Política Territo-rial i Obres Públiques dissenteix de l’informepreceptiu de la Comissió, la resolució de l’as-sumpte correspon al Govern.

4. El conseller o consellera de Política Ter-ritorial i Obres Públiques pot sotmetre a con-sulta a la Comissió d’Urbanisme de Catalunyaels assumptes en matèria d’urbanisme que creguiconvenients.

Article 18Comissions territorials d’urbanisme

1. Les comissions territorials d’urbanisme, enel marc legal de llurs competències, compleixenfuncions de caràcter informatiu, consultiu, gestori resolutiu, i, a instància dels ajuntaments, tambécompleixen funcions interpretatives.

2. La composició de les comissions territorialsd’urbanisme es determina per reglament, ambels mateixos criteris que estableix l’article 17.2per a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.

Article 19Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Bar-celona

La Subcomissió d’Urbanisme del municipi deBarcelona exerceix les competències que li atri-bueix la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de laCarta municipal de Barcelona.

Article 20Direcció General d’Urbanisme

1. La Direcció General d’Urbanisme és l’òr-gan directiu de l’Administració de la Genera-litat que tramita els assumptes que corresponena la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, alconseller o consellera de Política Territorial iObres Públiques i al Govern, coordina i impulsal’activitat de les comissions territorials d’urba-nisme i de la Subcomissió d’Urbanisme del mu-nicipi de Barcelona i gestiona i executa els acordsadoptats en matèria d’urbanisme pel Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiquesi pel Govern.

2. La Direcció General d’Urbanisme potproposar l’adopció de resolucions a les autori-tats competents, i exerceix les atribucions queaquestes li deleguen o li encomanen.

3. La Direcció General d’Urbanisme potsotmetre a consulta a les comissions territorialsd’urbanisme els assumptes de llur competènciaque cregui pertinents.

Article 21Atribucions de les comissions territorials d’urba-nisme i de la Direcció General d’Urbanisme

Les comissions territorials d’urbanisme i laDirecció General d’Urbanisme orienten i fo-menten el planejament i l’execució de les obresnecessàries per al desenvolupament urbà, en

fan la inspecció, inclosa la de l’exercici de lesfacultats dominicals relatives a l’ús del sòl i del’edificació, i n’han d’informar l’ajuntamentafectat.

CAPÍTOL IIIEntitats urbanístiques especials i condició d’ad-ministració actuant

Article 22Entitats urbanístiques especials

1. L’Institut Català del Sòl és una entitaturbanística especial de la Generalitat. Tambésón entitats urbanístiques especials els consor-cis urbanístics, les mancomunitats en matèriaurbanística, les entitats públiques empresarialslocals i les societats de capital íntegrament pú-blic de caràcter local, si ho determinen llursestatuts.

2. Les entitats urbanístiques especials podenassumir competències urbanístiques en matèriade planejament i de gestió urbanístics en elssupòsits en què operen com a administracióactuant i poden ésser receptores de la cessió atítol gratuït o de l’alienació directa de terrenysdel patrimoni públic de sòl i d’habitatge.

3. Correspon al Govern acordar la participa-ció de l’Administració de la Generalitat en con-sorcis urbanístics amb altres administracions pú-bliques, d’acord amb la legislació d’organització,procediment i règim jurídic de l’Administracióde la Generalitat.

Article 23Condició d’administració actuant

1. La condició d’administració actuant cor-respon:

a) Als ajuntaments, en l’exercici de llurscompetències urbanístiques en matèria de pla-nejament i de gestió.

b) A l’Institut Català del Sòl, si ho determinael planejament urbanístic, si es determina envirtut de l’article 136.3 i en els casos en què l’Ad-ministració de la Generalitat se subrogui en lescompetències urbanístiques municipals, d’acordamb el que estableix l’article 152.2.

c) Als consorcis urbanístics, a les manco-munitats en matèria urbanística, a les entitatspúbliques empresarials locals i a les societatsde capital íntegrament públic de caràcter lo-cal, si ho determina un acord exprés de l’ajun-tament, que s’ha de sotmetre a la publicitatrequerida per a l’executivitat de l’instrumenturbanístic de planejament o de gestió de quèes tracti.

2. Les entitats urbanístiques especials, sioperen com a administració actuant, poden for-mular qualsevol figura de planejament urba-nístic, formular, tramitar i aprovar definitiva-ment els instruments de gestió corresponentsi també, en el cas dels consorcis i les mancomu-nitats en matèria urbanística, si ho determinenllurs estatuts, tramitar les figures de planeja-ment per atribució dels corresponents munici-pis i en funció de les competències municipalsatribuïdes.

3. La condició d’administració actuant, acor-dada per l’ajuntament, de les societats de capitalíntegrament públic local que siguin entitats ur-banístiques especials, no obstant el que estableixl’apartat 2, no comporta la cessió de la titularitatde la competència ni dels elements substantiusdel seu exercici i és responsabilitat de l’òrgan


competent de l’ens local dictar els actes o les re-solucions de caràcter juridicoadministratiu quedonin suport a l’activitat material i tècnica ob-jecte de l’encomanda o en els quals s’integri ladita activitat.

4. L’Institut Català del Sòl, si opera com aadministració actuant, té dret a rebre el sòl decessió obligatòria i gratuïta corresponent alpercentatge aplicable sobre l’aprofitament ur-banístic de l’àmbit d’actuació corresponent, dretde què també gaudeixen, si ho decideix l’ajun-tament, les entitats a què es refereix l’apartat 1.c.En aquests casos, el sòl cedit s’ha d’integrar enel patrimoni públic de sòl respectiu, d’acord ambels articles 153 i següents.

TÍTOL SEGONDel règim urbanístic del sòl

CAPÍTOL IRègim urbanístic i classificació del sòl

Article 24Règim urbanístic del sòl

El règim urbanístic del sòl es determina perla classificació, la qualificació en zones o siste-mes i la inclusió en un sector de planejament ur-banístic derivat o en un polígon d’actuació ur-banística.

Article 25Classificació del sòl

Els plans d’ordenació urbanística municipalclassifiquen tot el sòl del territori corresponent en:

a) Sòl urbà.b) Sòl no urbanitzable.c) Sòl urbanitzable.

Article 26Concepte de sòl urbà

Constitueixen el sòl urbà:a) Els terrenys que el planejament urbanístic

inclou de manera expressa en aquesta classe desòl perquè, havent estat sotmesos al procés d’in-tegració en el teixit urbà, tenen tots els serveisurbanístics bàsics o bé són compresos en àreesconsolidades per l’edificació d’almenys duesterceres parts de llur superfície edificable. Elsimple fet que el terreny confronti amb carre-teres i vies de connexió interlocal i amb vies quedelimiten el sòl urbà no comporta que el terrenytingui la condició de sòl urbà.

b) Els terrenys que, en execució del plane-jament urbanístic, assoleixen el grau d’urbanit-zació que aquest determina.

Article 27Serveis urbanístics bàsics

1. Són serveis urbanístics bàsics:a) La xarxa viària que tingui un nivell de

consolidació suficient per a permetre la connec-tivitat amb la trama viària bàsica municipal.

b) Les xarxes d’abastament d’aigua i de sa-nejament.

c) El subministrament d’energia elèctrica.2. Els serveis urbanístics bàsics han de tenir

les característiques adequades per a l’ús del sòlprevist pel planejament urbanístic que el clas-sifica.

Article 28Concepte de nucli de població

S’entén per nucli de població, als efectes

d’aquesta Llei, una concentració isolada de po-blació, amb usos urbans, dins un municipi, querequereix l’existència de serveis urbanístics iassistencials.

Article 29Concepte de solar

Tenen la consideració de solar, als efectesd’aquesta Llei, els terrenys classificats com a sòlurbà que siguin aptes per a l’edificació, segonsllur qualificació urbanística, i que compleixin elsrequisits següents:

a) Que estiguin urbanitzats d’acord amb lesdeterminacions establertes pel planejament ur-banístic, o en tot cas, si aquest no les especifi-ca, que disposin dels serveis urbanístics bàsicsassenyalats per l’article 27.1 i afrontin amb unavia que compti amb enllumenat públic i estiguiíntegrament pavimentada, inclosa la zona de pasde vianants.

b) Que tinguin assenyalades alineacions irasants, si el planejament urbanístic les defineix.

c) Que siguin susceptibles de llicència imme-diata perquè no han estat inclosos en un sectorsubjecte a un pla de millora urbana ni en un po-lígon d’actuació urbanística pendents de desen-volupament.

d) Que, per a edificar-los, no s’hagin de ce-dir terrenys per a destinar-los a carrers o a viesamb vista a regularitzar alineacions o a comple-tar la xarxa viària.

Article 30Concepte de sòl urbà consolidat

Constitueixen el sòl urbà consolidat:a) Els terrenys que tenen la condició de so-

lar, d’acord amb l’article 29.b) Els terrenys als quals només manca, per

a assolir la condició de solar, assenyalar les ali-neacions o les rasants, o bé completar o acabarla urbanització en els termes assenyalats perl’article 29.a, tant si han estat inclosos ambaquesta finalitat en un polígon d’actuació ur-banística o en sector subjecte a un pla de mi-llora urbana com si no hi han estat inclosos.

Article 31Concepte de sòl urbà no consolidat

1. Té la condició de sòl urbà no consolidat elsòl urbà altre que el consolidat.

2. El sòl urbà consolidat esdevé no consoli-dat quan el planejament urbanístic general elsotmet a actuacions de transformació urbanís-tica incorporant-lo en sectors subjectes a un plade millora urbana o en polígons d’actuació ur-banística, o quan deixa de complir les condici-ons de les lletres b i d de l’article 29 com a con-seqüència de la nova ordenació.

Article 32Concepte de sòl no urbanitzable

Constitueixen el sòl no urbanitzable:a) Els terrenys que el pla d’ordenació urba-

nística municipal ha de classificar com a no ur-banitzables per raó dels factors següents, entred’altres:

Primer. Un règim especial de protecció apli-cat per la legislació sectorial i pel planejamentterritorial que exigeixi aquesta classificaciócom a conseqüència de la necessitat o la con-veniència d’evitar la transformació dels ter-renys per a protegir-ne l’interès connector,natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’unaltre tipus.

Segon. Les determinacions dels plans direc-tors, d’acord amb el que estableix l’article 56.

Tercer. La subjecció dels terrenys a limitacionso servituds per a la protecció del domini públic.

b) Els terrenys que el pla d’ordenació urba-nística municipal considera necessari classificarcom a sòl no urbanitzable per raó de:

Primer. La concurrència dels valors conside-rats per la legislació aplicable en matèria derègim de sòl i de valoracions.

Segon. L’objectiu de garantir la utilitzacióracional del territori i la qualitat de vida, d’acordamb el model de desenvolupament urbanísticsostenible definit per l’article 3, i també la con-currència d’altres criteris objectius establerts pelplanejament territorial o urbanístic.

Tercer. El valor agrícola dels terrenys inclo-sos en indicacions geogràfiques protegides o de-nominacions d’origen.

c) Els terrenys reservats per a sistemes urba-nístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòlurbanitzable.

Article 33Concepte de sòl urbanitzable

1. Constitueixen el sòl urbanitzable els ter-renys que el pla d’ordenació urbanística muni-cipal corresponent consideri necessaris i ade-quats per a garantir el creixement de la poblaciói de l’activitat econòmica, d’acord amb el queestableix l’article 3.

2. El sòl urbanitzable ha d’ésser quantitati-vament proporcionat a les previsions de creixe-ment de cada municipi i ha de permetre, com apart del sistema urbà o metropolità en què s’in-tegra, el desplegament de programes de sòl id’habitatge.

3. Els plans d’ordenació urbanística munici-pal poden distingir entre sòl urbanitzable deli-mitat i sòl urbanitzable no delimitat.

4. Per a la transformació urbanística d’unsector de sòl urbanitzable delimitat, cal la for-mulació, la tramitació i l’aprovació definitivad’un pla parcial urbanístic. Si es tracta de sòlurbanitzable no delimitat, el pla parcial urbanís-tic ha d’ésser de delimitació, s’ha d’haver aprovatdefinitivament i ha d’acreditar que l’actuaciósigui coherent amb els paràmetres determinats,d’acord amb els apartats 1.d, 1.e i 8 de l’article58, pel pla d’ordenació urbanística municipalcorresponent.

CAPÍTOL IIReserves per a sistemes urbanístics generals ilocals

Article 34Sistemes urbanístics generals i locals

1. Integren els sistemes urbanístics generalsels terrenys que el planejament urbanístic reser-va per a les comunicacions, per als equipamentscomunitaris i per als espais lliures públics, si llurnivell de servei és d’abast municipal o superior.Els sistemes urbanístics generals configuren l’es-tructura general del territori i determinen el des-envolupament urbà

2. Integren els sistemes urbanístics locals elsterrenys que el planejament urbanístic reservaper a les comunicacions, per als equipamentscomunitaris i per als espais lliures públics, si llurnivell de servei és un àmbit d’actuació de sòlurbà o de sòl urbanitzable o el conjunt de sòlurbà d’un municipi, d’acord amb el que establei-


xin, en aquest darrer cas, el pla d’ordenacióurbanística municipal o el programa d’actuacióurbanística municipal.

3. El planejament urbanístic general pot pre-veure com a sistemes urbanístics reserves deterrenys destinats a habitatges dotacionals pú-blics. El sistema urbanístic d’habitatges dotaci-onals públics comprèn les actuacions públiquesd’habitatge destinades a satisfer els requeri-ments temporals de col·lectius de persones ambnecessitats d’assistència o d’emancipació justi-ficades en polítiques socials prèviament defini-des. Aquestes polítiques s’han d’especificar enla memòria social del planejament urbanístic.

4. El sistema urbanístic de comunicacionscomprèn totes les infraestructures necessàriesper a la mobilitat de les persones i de les mer-caderies, per transport terrestre, marítim o aeri,i comprèn també les àrees de protecció i les àreesd’aparcament de vehicles respectives.

5. El sistema urbanístic d’equipaments comu-nitaris comprèn els centres públics, els equipa-ments de caràcter religiós, cultural, docent, es-portiu, sanitari, assistencial, de serveis tècnicsi de transport i els altres equipaments que siguind’interès públic o d’interès social.

6. El sistema urbanístic d’espais lliures pú-blics comprèn els parcs, els jardins, les zonesverdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’es-port. La concreció dels elements que integrenaquest sistema ha de tenir en compte l’existènciade restes arqueològiques d’interès declarat,d’acord amb el que estableix l’article 9.3.

7. Els terrenys reservats per a sistemes urba-nístics de titularitat pública, si són compresos enun àmbit d’actuació urbanística sotmès al siste-ma de reparcel·lació, s’adquireixen mitjançantcessió obligatòria i gratuïta, sens perjudici delque estableix l’article 150. Si cal avançar l’ob-tenció de la titularitat pública i l’ocupació directaregulada per l’esmentat article no és suficient,es pot també efectuar una actuació aïllada ex-propiatòria, en el qual cas l’Administració ad-quirent se subroga en els drets i els deures de lapersona que n’era propietària.

8. Els terrenys reservats per a sistemes urba-nístics públics que no siguin compresos en unàmbit d’actuació urbanística sotmès al sistemade reparcel·lació es poden adquirir mitjançantl’actuació expropiatòria que correspongui.

Article 35Inclusió de sistemes urbanístics en sectors o po-lígons d’actuació

1. El sòl reservat per a sistemes urbanísticsgenerals que el pla d’ordenació urbanística mu-nicipal o el programa d’actuació urbanística mu-nicipal inclogui, als efectes de llur gestió, enpolígons d’actuació urbanística en sòl urbà o ensectors de planejament urbanístic derivat restaclassificat com a sòl urbà o com a sòl urbanitza-ble, segons que correspongui, i, en conseqüència,és part integrant del sector.

2. Els índexs d’edificabilitat bruta, els usos iles densitats als quals fan referència els apartats5 i 7 de l’article 58 s’apliquen a la superfície totalde cada sector.

3. El sòl susceptible d’aprofitament privaten cada sector de sòl urbanitzable es fixa en elplanejament urbanístic derivat en funció delmodel proposat pel planejament general, del’edificabilitat neta i de la intensitat dels usosprevistos i atenent la viabilitat econòmica del’operació.

CAPÍTOL IIIAprofitament urbanístic

Article 36Aprofitament urbanístic

1. S’entén per aprofitament urbanístic laresultant de ponderar l’edificabilitat, els usos ila intensitat dels usos que assigni al sòl el pla-nejament urbanístic; també integra l’aprofita-ment urbanístic la densitat de l’ús residencial,expressada en nombre d’habitatges per hectà-rea.

2. El planejament general assigna l’aprofita-ment urbanístic i, a més, el distribueix entre lesdiferents zones en el sòl urbà consolidat.

3. El planejament urbanístic derivat distribu-eix l’aprofitament urbanístic entre les diverseszones del sector.

4. Als efectes del que estableix l’apartat 1 pelque fa a la determinació de l’aprofitament ur-banístic, no s’han de ponderar l’edificabilitat iels usos dels equipaments públics.

Article 37Regles de ponderació de l’aprofitament urbanístic

A l’efecte de la gestió urbanística, la ponde-ració de l’aprofitament urbanístic en un àmbitd’actuació urbanística, tant si són sectors deplanejament urbanístic com polígons d’actua-ció urbanística, s’ha d’ajustar a la regla següent:

a) Si l’àmbit d’actuació urbanística comprèndiverses zones, s’ha d’establir el valor relatiu ho-mogeneïtzat de cadascuna.

b) Els valors homogeneïtzats a què es refe-reix la lletra a han d’expressar la intensitat delsusos, la rigidesa a la demanda de cadascun delsusos, llur localització i la repercussió admissibledel valor de la urbanització o, si s’escau, la reur-banització.

CAPÍTOL IVDrets i deures de les persones propietàries

Article 38Disposicions generals

1. Els drets i els deures de les persones pro-pietàries de sòl són els que estableix aquesta Llei,en el marc de la legislació aplicable en matèriade règim de sòl i de valoracions, i s’han d’exer-cir i complir, respectivament, d’acord amb lesdeterminacions d’aquesta Llei pel que fa al pla-nejament, la gestió i l’execució en matèria urba-nística. A aquests efectes, els propietaris o pro-pietàries de sòl estan obligats a destinar-lo a l’úsprevist per l’ordenació urbanística, havent com-plert les càrregues que aquesta imposa.

2. Els requisits per a l’alienació de finques iper a la subrogació de les noves persones titu-lars en els drets i els deures urbanístics de lespersones propietàries anteriors s’han d’ajustaral que estableix la legislació aplicable en matèriade règim de sòl i de valoracions.

Article 39Règim urbanístic del subsòl

1. El subsòl és regulat pel planejament urba-nístic i resta sotmès a les servituds administra-tives necessàries per a la prestació de serveispúblics o d’interès públic, sempre que aquestesservituds siguin compatibles amb l’ús de l’immo-ble privat servent d’acord amb l’aprofitamenturbanístic atribuït. Altrament, s’ha de procedira l’expropiació corresponent.

2. L’ús de l’aprofitament urbanístic i la im-plantació d’infraestructures en el subsòl estancondicionats en qualsevol cas a la preservacióde riscs, i també a la protecció de les restes ar-queològiques d’interès declarat i dels aqüífersclassificats, d’acord amb la legislació sectorialrespectiva.

Article 40Limitacions del dret d’aprofitament urbanístic

1. Els propietaris o propietàries de sòl urbàno consolidat, en els supòsits regulats per l’ar-ticle 43, tenen dret al 90% de l’aprofitamenturbanístic del sector o del polígon d’actuacióurbanística, referit a llurs finques.

2. Els propietaris o propietàries de sòl urba-nitzable delimitat tenen dret al 90% de l’apro-fitament urbanístic del sector, referit a llurs fin-ques.

Article 41Dret d’edificació en sòl urbà

1. El sòl urbà pot ésser edificat, d’acord ambles determinacions del planejament urbanístic,i mitjançant l’atorgament de la llicència d’edi-ficació corresponent, si assoleix la condició desolar. Nogensmenys, s’admet que les obresd’edificació siguin simultànies a les d’urbanit-zació o de reurbanització, si prèviament espresta la garantia i s’executen els elements d’ur-banització que siguin determinats per regla-ment.

2. Si per a l’edificació de sòl urbà és neces-sària la reparcel·lació del sòl, aquesta ha d’ha-ver estat aprovada per acord que hagi guanyatfermesa en via administrativa.

3. Les condicions d’edificació que establei-xin les llicències municipals es poden fer cons-tar, d’acord amb la legislació hipotecària, en elRegistre de la Propietat. Si es transmeten fin-ques en curs d’edificació, les persones compra-dores han d’assumir el compliment d’aquestescondicions; igualment, en les escriptures d’obranova en construcció, les persones propietàri-es han d’explicitar l’assumpció de les dites con-dicions o bé acreditar que les han complertesen declarar l’obra conclosa. En tots dos casos,s’ha d’incorporar a les escriptures correspo-nents el testimoniatge de les llicències d’obresi, si s’escau, de la parcel·lació urbanística, o béel pronunciament municipal que la declari in-necessària.

Article 42Drets i deures dels propietaris o propietàries desòl urbà i deures dels propietaris o propietàriesde sòl urbà consolidat

1. Els propietaris o propietàries de sòl urbàtenen dret a executar o acabar les obres d’urba-nització perquè els terrenys assoleixin la condi-ció de solar, i a edificar, sota les condicions es-tablertes per aquesta Llei i pel planejamenturbanístic, els solars resultants. Els propietariso propietàries resten subjectes al compliment deles normes sobre rehabilitació urbana establertespel pla d’ordenació urbanística municipal o bépel programa d’actuació urbanística municipalper a àmbits determinats.

2. Els propietaris o propietàries de sòl urbàconsolidat han d’acabar o completar a llur càrrecla urbanització necessària perquè els terrenysassoleixin la condició de solar, sota el principidel repartiment equitatiu de les càrregues i elsbeneficis urbanístics, i han d’edificar els solars


resultants en els terminis i d’acord amb les de-terminacions que hagin fixat el planejamenturbanístic o el programa d’actuació urbanísti-ca municipal.

Article 43Deure de cessió de sòl amb aprofitament en sòlurbà no consolidat

1. Els propietaris o propietàries de sòl urbàno consolidat han de cedir a l’administracióactuant, gratuïtament, el sòl corresponent al10% de l’aprofitament urbanístic dels sectorssubjectes a un pla de millora urbana o dels po-lígons d’actuació urbanística que tinguin perobjecte alguna de les finalitats a què fa referèncial’article 68.2.a.

2. L’administració actuant ha de fixar l’em-plaçament del sòl de cessió amb aprofitamenturbanístic en el procés de reparcel·lació. Per tald’assegurar la participació de la iniciativa pri-vada en la construcció d’habitatges de protecciópública es pot distribuir la cessió de sòl ambaprofitament proporcionalment entre les dife-rents qualificacions de zona de l’àmbit d’actu-ació.

3. La cessió de sòl a què es refereix l’apartat1 pot ésser substituïda pel seu equivalent enaltres terrenys fora del sector o del polígon si espretén millorar la política d’habitatge o si l’or-denació urbanística dóna lloc a una parcel·laúnica i indivisible. En aquest darrer cas, la cessiópot ésser substituïda també per l’equivalent delseu valor econòmic. En tots els casos, l’equiva-lent s’ha de destinar a conservar o ampliar el pa-trimoni públic de sòl.

Article 44Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbàno consolidat i de sòl urbanitzable delimitat

1. Els propietaris o propietàries de sòl urbàno consolidat i els propietaris o propietàries desòl urbanitzable delimitat tenen els deures co-muns següents:

a) Repartir equitativament els beneficis iles càrregues derivats del planejament urba-nístic.

b) Cedir a l’ajuntament, de manera obliga-tòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejamenturbanístic per als sistemes urbanístics localsinclòs en l’àmbit d’actuació urbanística en quèsiguin compresos els terrenys, amb les especi-ficitats següents:

Primer. En sòl urbà, l’àmbit d’actuació és eldel polígon d’actuació urbanística o el sector delpla de millora urbana, que poden ésser física-ment discontinus.

Segon. En sòl urbanitzable delimitat, l’àmbitd’actuació és el sector del pla parcial urbanís-tic corresponent, que també pot ésser físicamentdiscontinu.

c) Cedir a l’ajuntament, de manera obliga-tòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execuciódels sistemes urbanístics generals que el plane-jament urbanístic general inclogui en l’àmbitd’actuació urbanística en què siguin compresosels terrenys.

d) Costejar i, si escau, executar la urbanitza-ció, sens perjudici del dret a rescabalar-se de lesdespeses d’instal·lació de les xarxes d’abasta-ment d’aigua, de subministrament d’energiaelèctrica, de distribució de gas, si escau, i de lainfraestructura de connexió a les xarxes de te-lecomunicacions, a càrrec de les empreses sub-ministradores en la part que, segons la reglamen-

tació específica d’aquests serveis, no hagi d’anara càrrec dels usuaris.

e) Edificar els solars en els terminis establertspel planejament urbanístic.

f) Executar en els terminis establerts pel pla-nejament urbanístic la construcció de l’habitatgeprotegit que eventualment els correspongui.

g) Conservar les obres d’urbanització, agru-pats legalment com a junta de conservació, enels supòsits en què s’hagi assumit voluntàriamentaquesta obligació o bé ho imposin justificada-ment el pla d’ordenació urbanística municipalo el programa d’actuació urbanística municipal,vinculant-la objectivament a la manca de con-solidació del sòl o a la insuficiència de la urba-nització.

2. Els propietaris o propietàries de sòl urbàno consolidat no inclòs en àmbits d’actuació ur-banística estan obligats a cedir gratuïtament al’ajuntament, de manera prèvia a l’edificació,únicament els terrenys destinats a carrers oqualsevol altre tipus de via de sistema de comu-nicació o a llurs ampliacions que siguin neces-saris perquè aquest sòl adquireixi la condició desolar.

3. Els propietaris o propietàries de sòl urbàno consolidat han de participar en els costosd’implantació de les infraestructures de trans-port públic, d’acord amb el que estableix la le-gislació sectorial, en els casos en què la promocióurbanística hagi de donar lloc a una actuació lamagnitud de la qual obligui a redefinir o ampliarles dites infraestructures i llurs connexions, coma conseqüència de la mobilitat generada.

Article 45Deures addicionals dels propietaris o propietà-ries de sòl urbanitzable delimitat

1. Els propietaris o propietàries de sòl urba-nitzable delimitat tenen, a més dels que impo-sa l’article 44, els deures següents:

a) Cedir a l’administració actuant, gratuïta-ment, dins el sector de sòl urbanitzable en quèsiguin compresos els terrenys, el sòl necessari pera edificar el sostre corresponent al 10% de l’a-profitament urbanístic del sector.

b) Costejar i, si escau, executar les infraes-tructures de connexió amb els sistemes urbanís-tics generals exteriors a l’actuació urbanística iles obres per a l’ampliació o el reforçamentd’aquests sistemes que siguin necessàries coma conseqüència de la magnitud de la dita actu-ació, d’acord amb les determinacions del plane-jament urbanístic general, incloent-hi, d’acordamb el que estableix la legislació sectorial, l’obli-gació de participar en els costos d’implantacióde les infraestructures de transport públic quesiguin necessàries perquè la connectivitat delsector sigui l’adequada.

2. L’administració actuant ha de fixar l’em-plaçament del sòl de cessió amb aprofitamenturbanístic en el procés de reparcel·lació. Per tald’assegurar la participació de la iniciativa pri-vada en la construcció d’habitatges de protec-ció pública es pot distribuir la cessió de sòl ambaprofitament proporcionalment entre les dife-rents qualificacions de zona de l’àmbit d’actu-ació

3. La cessió de sòl a què es refereix l’apartat1.a pot ésser substituïda pel seu equivalent enaltres terrenys fora del sector o del polígon si espretén millorar la política d’habitatge o si l’or-denació urbanística dóna lloc a una parcel·laúnica i indivisible. En aquest darrer cas, la cessió

pot ésser substituïda també per l’equivalent delseu valor econòmic. En tots els casos, l’equiva-lent s’ha de destinar a conservar o ampliar el pa-trimoni públic de sòl.

Article 46Participació de l’administració actuant en el costde la urbanització

1. L’administració actuant participa en lescàrregues d’urbanització dels terrenys ambaprofitament urbanístic que rep en complimentdels deures de cessió de les persones propie-tàries, llevat que el sòl estigui reservat expres-sament, i consti degudament en el Registre dela Propietat, per a atendre necessitats d’habi-tatge, mitjançant promoció pública d’habitatgesen règim de lloguer o de cessió temporal d’ús,i que, en aquest cas, l’administració mantinguila titularitat dominical del sòl al llarg d’un ter-mini mínim de trenta anys. A aquests efectes,s’admeten també les fórmules jurídiques quecomporten la dissociació del domini.

2. En el supòsit que la reserva a què es refe-reix l’apartat 1 sigui parcial, la participació del’administració actuant en les càrregues d’urba-nització ha d’ésser proporcional al percentatgede sòl no reservat.

Article 47Règim d’ús del sòl no urbanitzable

1. Els propietaris o propietàries de sòl nourbanitzable tenen el dret d’ús, de gaudi i dedisposició de llurs propietats, d’acord amb la na-turalesa rústica dels terrenys, sempre sota elsimperatius derivats del principi d’utilitzacióracional dels recursos naturals i dins els límitsestablerts per aquesta Llei, per la legislació sec-torial, pel planejament urbanístic i per la legis-lació que sigui aplicable a l’exercici de les facul-tats de disposició d’aquesta classe de sòl.

2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanís-tiques en sòl no urbanitzable.

3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb elsrequisits fixats pels articles 50 i 51, de reconstruiri rehabilitar les masies i les cases rurals que calguipreservar i recuperar per raons arquitectòni-ques, històriques, mediambientals, paisatgísti-ques o socials. Les masies i les cases rurals hand’haver estat incloses pel planejament urbanísticen el catàleg a què es refereix l’article 50.2, ambvista a destinar-les a habitatge familiar, a unestabliment hoteler amb exclusió de la moda-litat d’hotel apartament, a un establiment deturisme rural o a activitats d’educació en el lleu-re. Tanmateix, per a poder destinar les masieso les cases rurals a establiment hoteler ha d’estarprevist expressament en el dit catàleg, el qual potestablir un límit del nombre de places.

4. El sòl no urbanitzable pot ésser objected’actuacions específiques per a destinar-lo a lesactivitats o els equipaments d’interès públic ques’hagin d’emplaçar en el medi rural. A aquestefecte, són d’interès públic:

a) Les activitats col·lectives de caràcter es-portiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbar-jo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb lesobres i instal·lacions mínimes i imprescindiblesper a l’ús de què es tracti.

b) Els equipaments i serveis comunitaris nocompatibles amb els usos urbans.

c) Les infraestructures d’accessibilitat.d) Les instal·lacions i les obres necessàries

per a serveis tècnics com les telecomunicacions,la infraestructura hidràulica general, les xarxes


de subministrament d’energia elèctrica, d’abas-tament i subministrament d’aigua i de saneja-ment, el tractament de residus, la producciód’energia a partir de fonts renovables i les altresinstal·lacions ambientals d’interès públic.

5. L’autorització de les actuacions específi-ques d’interès públic a què es refereix l’apartat4 ha de justificar degudament que l’àmbit d’ac-tuació no està sotmès a un règim especial de pro-tecció amb el qual siguin incompatibles, per raódels seus valors, per l’existència de riscs o pel fetd’estar subjecte a limitacions o a servituds pera la protecció del domini públic. Així mateix, lesactuacions que s’autoritzin no han de disminuirde manera significativa la permeabilitat del sòlni han d’afectar de manera negativa la connec-tivitat territorial.

6. En sòl no urbanitzable, ultra les actuaci-ons d’interès públic a què es refereix l’apartat4, només es poden admetre com a noves cons-truccions, respectant sempre les incompatibili-tats i les determinacions de la normativa urba-nística i sectorial aplicable:

a) Les construccions i les dependènciespròpies d’una activitat agrícola, ramadera,d’explotació de recursos naturals o, en gene-ral, rústica. Entre les construccions pròpiesd’una explotació de recursos naturals proce-dents d’activitats extractives, s’hi inclouen lesinstal·lacions destinades al primer tractamenti a la selecció d’aquests recursos, sempre queaquestes activitats de selecció produeixin unimpacte ambiental menor si es duen a termeal lloc d’origen.

b) Les construccions destinades a habitatgefamiliar o a l’allotjament de persones treballa-dores temporeres que estiguin directament i jus-tificadament associades a una de les activitatsd’explotació a què fa referència la lletra a.

c) Les estacions de subministrament de car-burants i de prestació d’altres serveis de la xarxaviària.

d) Les construccions i les instal·lacions vin-culades a l’execució, el manteniment i el funci-onament de les obres públiques.

e) Les construccions destinades a les activi-tats de turisme rural o de càmping autoritzadespel pla d’ordenació urbanística municipal, queexigeixen en tot cas la tramitació prèvia d’un plaespecial urbanístic.

7. L’autorització d’obres i usos en sòl no ur-banitzable ha de garantir en tots els casos lapreservació d’aquest sòl respecte al procés dedesenvolupament urbà i la màxima integracióambiental de les construccions i les activitatsautoritzades.

8. L’autorització de les obres i els usos en elscasos regulats pels articles 48, 49 i 50 està sub-jecta, prèviament a la tramitació de la llicènciaurbanística municipal, al procediment que es-tableixen els dits preceptes.

9. El sòl no urbanitzable no pot ésser de-dicat a usos que, atenent els valors que el plad’ordenació urbanística municipal protegeixo preserva i les finalitats que persegueix, entransformin la destinació o la naturalesa o bélesionin o impedeixin la realització dels ditsvalors i l’assoliment de les dites finalitats.

Article 48Procediment per a l’aprovació de projectes d’ac-tuacions específiques d’interès públic en sòl nourbanitzable

1. Els projectes de les actuacions específiques

d’interès públic a què es refereix l’article 47.4,si no estan incloses en un pla especial urbanís-tic, han d’ésser sotmesos a informació públicaper l’ajuntament, per un termini d’un mes. Tantel projecte d’aquestes actuacions com, si s’escau,el pla especial urbanístic formulat per a acom-plir-les han d’incloure la documentació següent:

a) Una justificació específica de la finalitatdel projecte i de la compatibilitat de l’actuacióamb el planejament urbanístic i sectorial.

b) Un estudi d’impacte paisatgístic.c) Un estudi arqueològic i un informe del

Departament de Cultura, si l’actuació afectarestes arqueològiques d’interès declarat.

d) Un informe del Departament d’Agricul-tura, Ramaderia i Pesca, si no és comprès en unpla sectorial agrari.

e) Un informe de l’administració hidràulica,si l’actuació afecta aqüífers classificats, zones vul-nerables o zones sensibles declarades de confor-mitat amb la legislació vigent.

f) Un informe del Servei Geològic de Cat-alunya, si l’actuació afecta jaciments paleonto-lògics o punts geològics d’interès.

g) Els altres informes que exigeixi la legisla-ció sectorial.

2. L’aprovació prèvia dels projectes a què esrefereix l’apartat 1 correspon a l’ajuntament il’aprovació definitiva correspon a la comissió ter-ritorial d’urbanisme que pertoqui, que l’ha d’a-doptar en el termini de tres mesos des que se lipresenta l’expedient complet. En tots els casos,la resolució ha de fixar les mesures correctoresaplicables a fi d’evitar la degradació i la fragmen-tació d’espais agraris i de minorar els efectes deles edificacions, de llurs usos i accessos i delsserveis i les infraestructures associats sobre laqualitat del paisatge, i també les condicions decaràcter urbanístic que calgui, el compliment deles quals s’ha de garantir adequadament. Elprojecte es pot denegar, si escau, pels motius queestableixen els apartats 3 i 4 de l’article 85. L’ava-luació d’impacte ambiental es tramita d’acordamb la legislació sectorial específica, quan éspreceptiva.

3. L’aprovació definitiva dels projectesd’actuacions específiques d’interès públic noincloses en un pla especial urbanístic és requi-sit per a poder tramitar les llicències o auto-ritzacions municipals relatives a l’actuació,que tanmateix poden ésser tramitades simul-tàniament, condicionades sempre a l’aprova-ció del projecte.

Article 49Procediment per a l’aprovació de determinatsprojectes de noves activitats i construccions en sòlno urbanitzable

Les determinacions contingudes en l’article48 s’apliquen també a les actuacions següents ensòl no urbanitzable:

a) Als projectes de construccions a què esrefereix l’article 47.6.a, pròpies d’una activitatagrícola, ramadera o, en general, rústica, si sesuperen els llindars que estableixen el planeja-ment urbanístic general o els plans especialsregulats per l’article 67.1 i que fan referència ales característiques dels projectes, a llur ubica-ció i a llur impacte potencial.

b) Als projectes d’activitats i de construccionsdirectament vinculades a l’explotació de recur-sos naturals.

c) Als projectes de noves construccions a quèes refereix l’article 47.6.b, destinades a habitatge

familiar o a l’allotjament de persones treballa-dores temporeres i als projectes a què es refe-reix la lletra a en tots els casos en què incorpo-rin aquests usos. En qualsevol cas, els esmentatsusos han d’estar directament i justificadamentassociats a l’explotació rústica de què es tracti,i les construccions han de constituir un conjuntintegrat, adequat al medi rural.

d) A l’obertura o la recuperació de vies d’ac-cés, camins i dreceres, en el cas que la recupe-ració no estigui integrada en un projecte d’ac-tuació admesa en aquesta classe de sòl, tramitatd’acord amb la legislació sectorial.

e) A les estacions de subministrament decarburants i de prestació d’altres serveis de laxarxa viària.

f) A qualsevol altra actuació que afecti res-tes arqueològiques d’interès declarat, aqüífersclassificats, zones vulnerables o zones sensiblesdeclarades de conformitat amb la legislació vi-gent, jaciments paleontològics o punts geològicsd’interès.

Article 50Procediment per a l’aprovació de projectes de re-construcció i rehabilitació de masies i cases ru-rals en sòl no urbanitzable

1. Els projectes de reconstrucció o rehabili-tació de masies i cases rurals en sòl no urbanit-zable han d’ésser sotmesos a informació públicaper l’ajuntament, per un termini de vint dies, ia l’informe de la comissió territorial d’urbanismecompetent, que s’ha d’emetre en el termini dedos mesos. La llicència corresponent només espot atorgar si el dit informe és favorable i, siescau, ha de fixar les mesures correctores i lescondicions de caràcter urbanístic a què fa refe-rència l’article 48.2. Els projectes que noméscomportin obres de conservació, d’adequació,de millora o de manteniment d’un ús existentadmès per l’ordenament urbanístic resten úni-cament subjectes a llicència municipal.

2. El planejament urbanístic general o espe-cial ha d’identificar en un catàleg específic lesmasies i les cases rurals susceptibles de recons-trucció o de rehabilitació i justificar les raonsque en determinen la preservació i la recupe-ració, d’acord amb el que estableix l’article 47.3.Els criteris paisatgístics que determinen la in-clusió de les masies i les cases rurals en el ca-tàleg s’han d’adequar a les determinacions que,si escau, estableix el planejament urbanístic osectorial per a la protecció i el millorament delpaisatge.

3. La reconstrucció i la rehabilitació del pa-trimoni arquitectònic rural han de respectar elvolum edificat preexistent i la composició volu-mètrica original prèviament determinats. Si nos’alteren les característiques originals de l’edi-ficació, se’n pot admetre la divisió horitzontal,amb les limitacions que estableixi el planejamenturbanístic i d’acord amb la normativa reguladorade les condicions objectives d’habitabilitat.

Article 51Directrius per a les llicències d’edificació en sòlno urbanitzable

1. Els materials, els sistemes constructius, elvolum i la tipologia aparents de les edificacionsen sòl no urbanitzable han d’ésser els propis del’àmbit territorial on siguin emplaçats. El pla-nejament territorial i el planejament urbanístichan d’establir els criteris o les condicions neces-saris per a fer efectiva aquesta directriu.


2. Les llicències municipals per a l’edifica-ció en sòl no urbanitzable han de fixar les con-dicions especials que s’han d’adoptar, a càrrecde les persones interessades, per a l’obtenciódels subministraments necessaris i l’assolimentdels nivells de sanejament adequats, amb lesdegudes garanties de seguretat, salubritat i no-contaminació que tinguin en compte els riscsgeològics, naturals i tecnològics. En tot cas,s’aplica a aquestes condicions d’edificació elque estableix per a les edificacions en sòl urbàl’article 41.3.

Article 52Transformació i règim d’ús del sòl urbanitzable

1. Els propietaris o propietàries de sòl urba-nitzable poden promoure’n la transformació,d’acord amb el que estableix l’article 33.4.

2. El règim d’ús del sòl urbanitzable no de-limitat, mentre no es procedeixi a la seva trans-formació, s’ajusta al règim d’utilització, gaudi idisposició establert per aquest capítol per al sòlno urbanitzable.

3. En sòl urbanitzable delimitat no és possibled’autoritzar els usos i les obres regulats per l’ar-ticle 47 per al sòl no urbanitzable.

CAPÍTOL VRègim d’ús provisional del sòl

Article 53Usos i obres de caràcter provisional

1. Es pot autoritzar de donar al sòl els usosprovisionals i de fer-hi les obres de caràcter pro-visional que no siguin expressament prohibitsper la legislació urbanística o sectorial ni pel pla-nejament territorial, urbanístic o sectorial i queno hagin de dificultar l’execució d’aquests pla-nejaments, tant en sòl urbanitzable delimitat,sense pla parcial urbanístic aprovat, com enterrenys emplaçats en qualsevol classe de sòl queestiguin afectats per sistemes urbanístics gene-rals o locals, mentre no s’hi hagi iniciat un pro-cediment de reparcel·lació, d’ocupació directao d’expropiació.

2. L’autorització a què es refereix l’apartat 1 nodóna dret en cap cas a percebre indemnització.

3. Només poden ésser admesos com a usosprovisionals, als efectes del que estableix l’apar-tat 1, l’emmagatzematge o el dipòsit simples ipurs de mercaderies o de béns mobles, la pres-tació de serveis particulars a la ciutadania, lesactivitats del sector primari, les activitats comer-cials relacionades amb el sector esmentat i lesactivitats de lleure, esportives, recreatives i cul-turals. No s’admeten com a usos provisionals elsusos residencials ni els usos industrials.

4. Les obres executades amb vista als usos pro-visionals esmentats per l’apartat 3 han d’ésser lesmínimes que siguin imprescindibles per a permetreunes instal·lacions fàcilment desmuntables, peròno han d’ometre cap de les garanties de segure-tat establertes per la legislació sectorial, que s’hand’acreditar en la memòria justificativa que calpresentar a aquests efectes.

5. Es pot autoritzar la utilització provisionaldels edificis i les instal·lacions que estan forad’ordenació per a instal·lar-hi oficines i per a des-envolupar-hi activitats comercials, ultra els usosadmesos per l’apartat 3. Aquesta autoritzacióse subjecta en tot cas a les determinacions d’a-quest article, amb les limitacions que assenya-la l’article 102.

6. Els terrenys destinats a sistemes urbanísticsgenerals o locals ja adquirits per l’Administra-ció pública poden ésser utilitzats de maneratemporal i esporàdica, per a instal·lar-hi mercatsambulants o per a desenvolupar-hi activitats delleure, esportives, recreatives, culturals i simi-lars. L’autorització d’aquests usos no compor-ta l’incompliment de l’obligació de destinar elsterrenys a les finalitats determinades pel plane-jament urbanístic.

Article 54Procediment per a l’autorització d’usos provisi-onals del sòl i d’obres de caràcter provisional

1. L’autorització municipal de donar al sòl unús provisional o de fer-hi obres de caràcter pro-visional requereix prèviament la informaciópública per l’ajuntament, per un termini de vintdies, i requereix l’informe favorable previ de lacomissió territorial d’urbanisme que pertoqui,que l’ha d’emetre en el termini de dos mesos.L’autorització requereix també l’acceptació pelspropietaris o propietàries de fer cessar els usosi de desmuntar o enderrocar les instal·lacions iles obres quan ho acordi l’ajuntament, sense dreta percebre cap mena d’indemnització, i potimposar la constitució de les garanties necessà-ries per a assegurar la reposició del sòl i de l’espaia l’estat anterior a l’execució dels usos i les obresesmentats.

2. L’autorització a què es refereix l’apartat 1adquireix eficàcia si se’n fan constar les condi-cions en el Registre de la Propietat, en els su-pòsits regulats per reglament.

3. L’eficàcia de l’autorització a què es refe-reix l’apartat 1 queda sotmesa a la condició re-solutòria que, en tot moment, els compromisosacceptats pels propietaris o propietàries siguintambé acceptats expressament per les personesgestores o explotadores dels usos, les obres, elsedificis o les instal·lacions, en virtut d’arrenda-ment o de qualsevol altre negoci jurídic amb lespersones propietàries, sens perjudici de les al-tres determinacions que estableixi per a aquestcas la legislació aplicable en matèria de règimde sòl i de valoracions.

TÍTOL TERCERDel planejament urbanístic

CAPÍTOL IFigures del planejament urbanístic

Article 55Tipus de plans urbanístics

1. La planificació urbanística del territori esporta a terme mitjançant el planejament urba-nístic general, que és integrat pels plans direc-tors urbanístics, pels plans d’ordenació urbanís-tica municipal i per les normes de planejamenturbanístic. Els programes d’actuació urbanísticamunicipal són també part del planejament ur-banístic general i el complementen.

2. El planejament urbanístic general es des-envolupa per mitjà del planejament urbanísticderivat, que és integrat pels plans especials ur-banístics, pels plans de millora urbana, pels plansparcials urbanístics i pels plans parcials urbanís-tics de delimitació.

3. Els plans especials urbanístics que no des-envolupen determinacions del planejamenturbanístic general han de justificar la necessitatde l’aprovació i llur compatibilitat amb el dit

planejament. En el cas dels plans de milloraurbana, s’aplica el que estableix l’article 68.4.

4. El planejament urbanístic derivat estàsupeditat a les determinacions del planejamenturbanístic general, d’acord amb l’article 13.1,sens perjudici de les determinacions que li sónpròpies.

5. La coherència del planejament urbanís-tic amb el planejament territorial es regeix perl’article 13.2 i per la legislació de política ter-ritorial.

Article 56Plans directors urbanístics

1. Correspon als plans directors urbanístics,de conformitat amb el planejament territoriali atenent les exigències del desenvolupament re-gional, d’establir:

a) Les directrius per a coordinar l’ordenacióurbanística d’un territori d’abast supramunicipal.

b) Determinacions sobre el desenvolupa-ment urbanístic sostenible, la mobilitat de per-sones i mercaderies i el transport públic.

c) Mesures de protecció del sòl no urbanit-zable, i els criteris per a l’estructuració orgàni-ca d’aquest sòl.

d) La concreció i la delimitació de les reservesde sòl per a les grans infraestructures, com araxarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, ener-gètiques, portuàries, aeroportuàries, de saneja-ment i abastament d’aigua, de telecomunicaci-ons, d’equipaments i altres de semblants.

e) La programació de polítiques supramuni-cipals de sòl i d’habitatge, concertades amb elsajuntaments afectats en el si de la tramitacióregulada per l’article 81. Aquesta programacióha de garantir la solidaritat intermunicipal enl’execució de polítiques d’habitatge assequiblei de protecció pública, la suficiència i la viabi-litat d’aquestes polítiques per a garantir el dretconstitucional a l’habitatge i el compliment delsprincipis que estableix l’article 3.

2. Els plans directors urbanístics han d’espe-cificar els criteris per a fer-ne el seguiment i pera la modificació o la revisió, han d’incloure lesdeterminacions adequades per a les finalitatsque persegueixen i han de contenir la documen-tació següent:

a) Els estudis justificatius.b) La memòria.c) La programació de les actuacions per a

aplicar-los.d) Les bases tècniques i econòmiques per a

desenvolupar-los.e) Els plànols d’informació i d’ordenació.f) Les normes que s’han de complir obliga-

dament.3. Els plans directors urbanístics poden es-

tablir determinacions per a ésser directamentexecutades o bé per a ésser desenvolupadesmitjançant plans especials urbanístics que facinpossible l’exercici de competències pròpies delsens supramunicipals.

4. El planejament que resulti afectat per lesdeterminacions d’un pla director urbanístic s’hiha d’adaptar en els terminis que aquest establei-xi, sens perjudici de l’entrada en vigor immediatadel pla director i salvant les disposicions tran-sitòries que inclogui.

Article 57Plans d’ordenació urbanística municipal

1. Els plans d’ordenació urbanística munici-pal són l’instrument d’ordenació urbanística


integral del territori i poden abastar un o mésd’un terme municipal.

2. Correspon als plans d’ordenació urbanís-tica municipal, com a mínim:

a) Classificar el sòl, amb vista a l’establimentdel règim jurídic corresponent.

b) Definir el model d’implantació urbana iles determinacions per al desenvolupamenturbanístic, d’acord amb el que estableix l’arti-cle 3.

c) Definir l’estructura general que cal adop-tar per a l’ordenació urbanística del territori iestablir les pautes per a fer-ne el desenvolupa-ment.

d) Determinar les circumstàncies que enpoden produir la modificació o la revisió.

3. Els plans d’ordenació urbanística munici-pal han de reservar per a la construcció d’habi-tatges de protecció pública, amb caràcter gene-ral, com a mínim, el sòl corresponent al 20% delsostre que es qualifiqui per a l’ús residencial denova implantació, tant en sòl urbà com en sòl ur-banitzable.

Els plans d’ordenació urbanística munici-pal també poden qualificar sòl per a la cons-trucció d’habitatges objecte d’altres mesuresd’estímul de l’habitatge assequible establertsper la legislació corresponent. En el cas deplans d’ordenació urbanística municipal demunicipis de més de deu mil habitants i capi-tals de comarca, i de modificacions de plansd’ordenació urbanística municipal de qualse-vol municipi que comportin un canvi en laclassificació del sòl no urbanitzable, s’ha dereservar per a la construcció d’habitatges ob-jecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatgeassequible, com a mínim, el sòl corresponental 10% del sostre que es qualifiqui per a l’úsresidencial de nova implantació, tant en sòlurbà com en sòl urbanitzable.

Les comissions territorials d’urbanisme, aproposta municipal, poden disminuir les reservesque estableix aquest apartat en els sectors ambdensitats inferiors a vint-i-cinc habitatges perhectàrea que, per llur tipologia, no siguin aptesper a la construcció d’habitatges protegits.

4. Les reserves per a la construcció d’habi-tatges de protecció pública s’han d’emplaçarevitant la concentració excessiva d’habitatgesd’aquest tipus, d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 3.2, per tal d’afavorir la cohesió social ievitar la segregació territorial dels ciutadans perraó de llur nivell de renda.

5. El planejament urbanístic general o de-rivat, segons que correspongui, ha de determi-nar la localització concreta de les reserves pera la construcció d’habitatges de protecció pú-blica mitjançant la qualificació de terrenys pera aquesta finalitat, la qual es pot vincular a unrègim específic de protecció pública. El plane-jament ha de preveure els terminis obligatorisper a l’inici i per a l’acabament de la construcciód’aquests habitatges.

Article 58Determinacions dels plans d’ordenació urbanís-tica municipal

1. Els plans d’ordenació urbanística munici-pal, en aplicació del que estableix l’article 57:

a) Classifiquen el territori en les classes desòl definides per aquesta Llei i en els àmbits oles superfícies que resultin necessaris en funciódels objectius de desenvolupament i de la com-plexitat urbanística del municipi.

b) Estableixen les determinacions que cor-responen a cada classe de sòl per a aconseguirla plena efectivitat del règim respectiu.

c) Desenvolupen per a cada classe de sòll’estructura general i el model del territori, ques’ha d’adequar a les determinacions dels arti-cles 3 i 9.

d) Determinen els indicadors de creixement,població, recursos i desenvolupament econòmici social del sistema urbà que hagin d’ésser con-siderats per a decidir l’oportunitat i la conveni-ència de cada actuació, d’acord amb els interes-sos públics derivats de l’imperatiu d’utilitzacióracional del territori.

e) Incorporen previsions sobre la disponibi-litat dels recursos hídrics i energètics.

f) Defineixen el sistema general d’espais lliu-res públics, que ha de respondre, com a mínim,a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostreadmès pel planejament urbanístic per a ús re-sidencial no inclòs en cap sector de planejamenturbanístic.

g) Poden definir el sistema urbanístic d’ha-bitatges dotacionals públics que estableix l’ar-ticle 34.3 i preveure reserves d’aquest tipus ensectors de planejament urbanístic derivat ensubstitució total o parcial de la reserva d’equi-paments, sempre que s’acrediti que no cal des-tinar-los a equipaments públics. Aquestes reser-ves incloses en sectors no poden ésser superiorsal 5% de la reserva global del municipi per aequipaments públics locals.

h) Estableixen les determinacions necessà-ries per a assolir una mobilitat sostenible en elmunicipi.

i) Estableixen, per mitjà de l’agenda, quanno tenen cap programa d’actuació urbanística,les determinacions pròpies d’aquests pel que faa les prioritats i a les previsions temporals del’execució del pla d’ordenació urbanística mu-nicipal.

2. En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanís-tica municipal:

a) Apliquen les tècniques de qualificació ozonificació del sòl i de reserva o afectació d’a-quest per a sistemes urbanístics generals i locals,respectant sempre la proporció adequada a lesnecessitats de la població.

b) Assignen usos detallats per a cada zona.c) Regulen els paràmetres i els criteris d’har-

monització formal i compositiva de les edifica-cions.

d) Determinen quins valors arquitectònics,arqueològics, paisatgístics i mediambientals hihan d’ésser protegits.

e) Regulen l’ús del subsòl, d’acord amb l’ar-ticle 39, per fer factibles la prestació dels serveisi la implantació de les infraestructures necessà-ries per a la col·lectivitat, respectant sempre elsaprofitaments privats que hi siguin compatibles.

3. En sòl urbà consolidat, i en els àmbits delsòl urbà no consolidat no inclosos en sectorssubjectes a un pla de millora urbana, els plansd’ordenació urbanística municipal detallen l’or-denació urbanística del sòl, fixen els paràmetresurbanístics necessaris per a l’atorgament de lli-cències d’edificació i assenyalen les alineacions.Pel que fa a l’ordenació de volums, el pla en potpreveure una amb caràcter obligatori o diver-ses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, elpla pot especificar gràficament les dites alterna-tives, o bé concretar els paràmetres de l’edifi-cació que, sense alterar l’aprofitament urbanísticde la zona o de l’illa, admeten variació.

4. En sòl urbà consolidat, els plans d’ordena-ció urbanística municipal precisen les rasants iles característiques i el traçat de les obres d’ur-banització. En els àmbits de sòl urbà no conso-lidat per als quals els plans delimitin polígonsd’actuació, les obres d’urbanització i les rasantss’han de definir i concretar mitjançant un pro-jecte d’urbanització, que ha de comprendre totesles obres d’urbanització i que s’ha de tramitarsimultàniament amb el projecte de reparcel·lacióo amb el de taxació conjunta.

5. En els àmbits del sòl urbà no consolidat perals quals delimitin sectors subjectes a un pla demillora urbana, els plans d’ordenació urbanís-tica municipal fixen els índexs d’edificabilitatbruta, les densitats, els usos principals i compa-tibles, i els estàndards per a determinar les re-serves mínimes per al sistema local d’espais lliu-res i equipaments. Aquests sectors poden ésserfísicament discontinus.

6. En sòl urbà consolidat, els plans d’ordena-ció urbanística municipal estableixen quins sónels elements d’urbanització que cal completaro acabar perquè els terrenys adquireixin la con-dició de solar.

7. En sòl urbanitzable delimitat, els plansd’ordenació urbanística municipal concreten ladelimitació dels sectors, que poden ésser física-ment discontinus, i, per a cadascun d’aquests, elsíndexs d’edificabilitat bruta; la densitat màxima,que no pot superar en cap cas els cent habitat-ges per hectàrea; els usos principals i compati-bles, i els estàndards que determinen les reser-ves mínimes per al sistema local d’espais lliuresi equipaments.

8. En sòl urbanitzable no delimitat, els plansd’ordenació urbanística municipal estableixen:

a) Les magnituds màximes o mínimes de lesactuacions urbanístiques que hi són permeses,en funció dels diferents usos.

b) Les intensitats màximes dels usos urbanís-tics.

c) Les connexions amb les infraestructuresexteriors.

d) Els nivells o percentatges de sòl de cessióobligatòria i gratuïta.

9. En sòl no urbanitzable, els plans d’orde-nació urbanística municipal:

a) Regulen cadascuna de les qualificacionspossibles, en coherència amb el grau de conser-vació i protecció pretesos.

b) Regulen els paràmetres bàsics de les edi-ficacions admissibles.

c) Estableixen els llindars a què es refereixl’article 49.a.

d) Contenen, si escau, el catàleg a què esrefereix l’article 50.2.

Article 59Documentació dels plans d’ordenació urbanís-tica municipal

1. Els plans d’ordenació urbanística munici-pal es formalitzen, salvant el que estableix l’apar-tat 2, mitjançant els documents següents:

a) La memòria descriptiva i justificativa delpla, amb els estudis complementaris que escai-guin.

b) Els plànols d’informació i d’ordenacióurbanística del territori i, en el cas del sòl urbàconsolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d’a-bastament d’aigua, de subministrament de gasi d’energia elèctrica, de comunicacions, de te-lecomunicacions i de sanejament i les correspo-nents als altres serveis establerts pel pla.


c) Les normes urbanístiques.d) El catàleg de béns a protegir, d’acord amb

l’article 69.e) L’agenda i l’avaluació econòmica i finan-

cera de les actuacions a desenvolupar.f) La documentació mediambiental adequa-

da i, com a mínim, l’informe mediambiental.g) El programa d’actuació urbanística muni-

cipal, si escau.h) La memòria social, que ha de contenir la

definició dels objectius de producció d’habitatgeprotegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatgeassequible que determini la llei. A més, si el pla-nejament ha inclòs les reserves a què fa referèn-cia l’article 34.3, cal justificar-ho en la memòriasocial.

2. En el cas que l’escassa complexitat urba-nística d’un municipi només exigeixi distingirentre sòl urbà i sòl no urbanitzable, la documen-tació mínima dels plans d’ordenació urbanísti-ca municipal ha de consistir en la memòria, elsplànols d’informació i de delimitació del sòl urbài no urbanitzable, les normes urbanístiques bà-siques, alineacions i rasants i l’informe mediam-biental.

3. La memòria a què es refereix l’apartat 1.aha d’integrar:

a) El programa de participació ciutadana quel’ajuntament hagi aplicat al llarg del procés deformulació i tramitació del pla per a garantirl’efectivitat dels drets reconeguts per l’article 8.

b) La justificació de l’observança de l’objec-tiu del desenvolupament urbanístic sostenible ide les directrius per al planejament urbanístic quesón objecte, respectivament, dels articles 3 i 9.

c) Les mesures adoptades per a facilitar l’as-soliment d’una mobilitat sostenible en el muni-cipi, en compliment de l’obligació de prestaciódel servei de transport col·lectiu urbà de viatgers.

4. L’agenda a què es refereix l’apartat 1.e, sino hi ha un programa d’actuació urbanística mu-nicipal, s’actualitza cada sis anys per acord del’ajuntament, després d’un termini d’un mesd’informació pública. Aquest acord s’ha depublicar en el Butlletí Oficial corresponent i s’hade comunicar a la comissió territorial d’urbanis-me competent.

Article 60Programes d’actuació urbanística municipal

1. Els programes d’actuació urbanística mu-nicipal són l’expressió de les polítiques municipalsde sòl i d’habitatge i contenen les previsions i elscompromisos assumits per al desenvolupamentdels plans d’ordenació urbanística municipal cor-responents pel que fa a la reforma i la millora ur-banes, als equipaments i a la generació d’activitateconòmica, dins el marc del desenvolupament ur-banístic sostenible.

2. Els programes d’actuació urbanística mu-nicipal han d’avaluar i atendre les necessitats desòl i d’habitatge dels municipis i, si escau, de sòlper a usos industrials i activitats productives, ihan d’acreditar que són coherents amb els plansterritorials o directors que els afecten. Aixímateix, han de determinar quina iniciativa, lapública o la privada, és preferent per a la pro-moció del planejament urbanístic derivat, i po-den establir, si escau, una reserva per a la inici-ativa pública al llarg d’un termini concret, queno pot superar els sis anys.

3. Les determinacions del programa d’actu-ació urbanística municipal definitivament apro-vat, en els municipis que en tenen, són el marc

de referència adequat per a concertar actuaci-ons en matèria de sòl i d’habitatge entre els ajun-taments i l’Administració de la Generalitat.

4. Els programes d’actuació urbanística mu-nicipal poden preveure totes o alguna de les fi-gures del planejament urbanístic derivat a quèfa referència el pla d’ordenació urbanística mu-nicipal corresponent.

5. Els programes d’actuació urbanística mu-nicipal poden delimitar el sòl urbanitzable nodelimitat i modificar els sectors prèviamentdelimitats, fins i tot per a atribuir-los la condi-ció de sòl urbanitzable no delimitat. En totsaquests supòsits, han de contenir les determina-cions pròpies dels plans d’ordenació urbanísticamunicipal i la documentació que sigui pertinent.Els programes d’actuació urbanística municipalno poden alterar la classificació del sòl no urba-nitzable.

6. Els programes d’actuació urbanística mu-nicipal completen, si escau, la determinació delscriteris objectius que han de permetre decidirla conveniència o la necessitat de la delimitaciói la transformació urbanística del sòl urbanitza-ble no delimitat, d’acord amb el que estableixenels apartats 1.d, 1.e i 7 de l’article 58.

7. Els programes d’actuació urbanística mu-nicipal poden incloure sistemes urbanístics gene-rals en els sectors de sòl urbanitzable i en els sec-tors subjectes a plans de millora urbana, i tambéen els polígons d’actuació urbanística en sòl urbà.Així mateix, poden acordar operacions de milloraurbana i actuacions sotmeses a un pla especialurbanístic, i també delimitar polígons d’actuacióurbanística no definits pel pla d’ordenació urba-nística municipal corresponent.

8. Els programes d’actuació urbanística mu-nicipal han de concretar i distribuir les reserves desòl que el pla d’ordenació urbanística municipalcorresponent determini en compliment del que dis-posa l’article 57.3 i en els termes d’aquest, si el plad’ordenació urbanística municipal no ho fa.

9. Els programes d’actuació urbanística mu-nicipal han d’establir terminis per a l’execucióde les obres d’urbanització, poden fixar termi-nis per a l’edificació dels solars, delimitar àre-es tant per a l’exercici dels drets de tempteig ide retracte com per a l’aplicació de programesde rehabilitació d’edificis, definir sectors d’ur-banització prioritària, incloure les reserves deterrenys regulades per l’article 151 i establir lesmesures pertinents per a l’adequada culmina-ció urbanística de les urbanitzacions existents.

10. L’adopció dels programes d’actuació ur-banística municipal és de caràcter potestatiu.

11. Els programes d’actuació urbanísticamunicipal tenen vigència indefinida, sens per-judici de l’abast temporal de llurs determinaci-ons que tinguin aquesta naturalesa, i s’han dereferir tant a les actuacions del sector públic coma les dels particulars.

12. L’adopció, l’actualització, la modificacióo la revisió dels programes d’actuació urbanís-tica municipal, si es tramiten amb independèn-cia del pla d’ordenació urbanística municipalcorresponent, segueixen el mateix procedimentque aquest. Els programes d’actuació urbanís-tica municipal s’han d’actualitzar cada sis anys.

Article 61Documentació dels programes d’actuació urba-nística municipal

1. Els programes d’actuació urbanística mu-nicipal es componen dels documents següents:

a) La memòria raonada dels objectius quepersegueixen i de les mesures i els mitjans pro-gramats per a assolir-los, en coherència amb elplanejament de rang superior.

b) La relació de les actuacions programades.c) El calendari d’execució.d) L’avaluació econòmica i financera, i les

disposicions pressupostàries que escaiguin.e) Els estudis complementaris que escaiguin.f) Els plànols d’informació, de delimitació i

d’esquemes d’integració urbana de les actuaci-ons i, si s’escau, els plànols d’ordenació i lesnormes per a aplicar-los.

g) Els documents que siguin necessaris, sis’escau, per als supòsits a què es refereixen elsapartats 5 a 9 de l’article 60.

2. La memòria a què es refereix l’apartat 1.aha de justificar la coherència del programa ambel planejament territorial i amb el planejamenturbanístic.

Article 62Normes de planejament urbanístic

1. Les normes de planejament urbanístic sóninstruments del planejament urbanístic generalque supleixen els plans d’ordenació urbanísti-ca municipal en els supòsits de suspensió deter-minats per l’article 63 i en els supòsits de pèrduade vigència.

2. Les normes de planejament urbanístic, amés del que disposa l’apartat 1, poden comple-mentar les determinacions dels plans d’orde-nació urbanística municipal. En aquest cas, lesnormes es poden referir a una pluralitat de mu-nicipis, i també poden establir determinacionsd’interès supramunicipal, amb vista a satisferobjectius establerts en el planejament territo-rial o en les directrius d’un pla director urba-nístic.

3. Amb la finalitat de complementar un plad’ordenació urbanística municipal, el conse-ller o consellera de Política Territorial i ObresPúbliques, si aprecia la necessitat o la conve-niència de regular aspectes no determinats to-talment o parcialment pel pla d’ordenació ur-banística municipal, havent concedit audiènciaa l’ajuntament afectat i un cop vist l’informede la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, hade requerir l’ajuntament perquè procedeixi,en els terminis que es fixin, a formular i tra-mitar la modificació o la revisió corresponentdel pla. En cas d’incompliment de qualsevoldels terminis establerts, el conseller o conse-llera ha de sotmetre al Govern l’adopció delsacords que escaiguin, d’entre els regulats perl’article 63.

4. Correspon al Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques la competènciasobre les normes de planejament urbanístic, quecontenen les determinacions corresponents alsplans d’ordenació urbanística municipal i escomponen dels documents necessaris per a jus-tificar les determinacions que incorporen i lafunció per a la qual es dicten. Les normes s’hande redactar amb el grau de precisió adequat alpla que complementen o supleixen, de confor-mitat amb els preceptes corresponents d’aquestaLlei.

Article 63Supòsits de suspensió d’un pla d’ordenació ur-banística municipal

1. El Govern, per raons justificades d’interèspúblic, a proposta del conseller o consellera de


Política Territorial i Obres Públiques, d’ofici oa iniciativa d’un altre conseller o consellera delGovern, un cop vist l’informe de la Comissiód’Urbanisme de Catalunya, i havent concedit au-diència als ens locals interessats, pot suspendrela vigència d’un pla d’ordenació urbanística mu-nicipal, en la forma, en els terminis i amb elsefectes assenyalats pels articles 71 i 72, en tot elseu àmbit o en part d’aquest, i acordar-ne lamodificació o la revisió.

2. En el cas de suspensió de la vigència d’unpla d’ordenació urbanística municipal a què esrefereix l’apartat 1, el Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques pot dictar en eltermini de sis mesos, a comptar de l’acord de sus-pensió, les normes de planejament que suplei-xin el pla fins que no se n’aprovi la modificacióo la revisió.

3. Les normes dictades en virtut de l’apartat2 poden abastar sòl urbanitzable mancat de plaparcial urbanístic aprovat, o que el tingui entramitació, per a permetre-hi la instal·lació d’e-quipaments o serveis comunitaris, si l’acord delGovern aprecia raons d’interès públic supramu-nicipal; en aquest supòsit, les normes s’han dedesenvolupar mitjançant el pla especial regulatper l’article 67.1.e.

4. Les facultats atribuïdes al Govern peraquest article s’apliquen també en els supòsitsa què es refereix l’article 182.2 i a instància deles corporacions locals interessades, també perraons justificades d’interès públic.

Article 64Manteniment global de les superfícies destinadesa cadascun dels sistemes urbanístics locals

Els plans d’ordenació urbanística municipal,els programes d’actuació urbanística municipali les normes de planejament urbanístic podenestablir, per raons d’interès públic, que la tota-litat del sòl de cessió obligatòria i gratuïta pera sistemes urbanístics locals en cada sector deplanejament parcial urbanístic sigui aplicada auna o més d’una de les destinacions possibles,sense disminució final de la superfície de cadas-cuna.

Article 65Plans parcials urbanístics

1. Els plans parcials urbanístics tenen perobjecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el pla-nejament urbanístic general i contenen totes lesdeterminacions pertinents per a l’ordenació ur-banística detallada dels sectors que abasten, deconformitat amb el règim del sòl urbanitzable.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, elsplans parcials urbanístics:

a) Qualifiquen el sòl.b) Regulen els usos i els paràmetres de l’edi-

ficació que han de permetre l’atorgament de lli-cències.

c) Assenyalen les alineacions i les rasants.d) Defineixen els paràmetres bàsics de l’or-

denació de volums. El pla en pot preveure unaamb caràcter obligatori o diverses d’alternati-ves. En aquest darrer supòsit, el pla pot especi-ficar gràficament les dites alternatives, o béconcretar els paràmetres de l’edificació que,sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zonao de l’illa, admeten variació.

e) Poden precisar directament les caracterís-tiques i el traçat de les obres d’urbanitzacióbàsiques a què fa referència l’apartat 2 de l’ar-ticle 70. En aquest cas, el pla ha de definir les

obres amb el grau suficient de detall per a per-metre’n l’execució immediata, avaluar-ne el costi preveure les etapes d’execució per a cada po-lígon d’actuació urbanística i ha d’establir unscriteris i un pressupost orientatiu de les altresobres i despeses d’urbanització, sens perjudicique els projectes d’urbanització complementarisels concretin. Opcionalment, les obres d’urba-nització bàsiques es poden concretar en un do-cument separat mitjançant un projecte d’urba-nització.

f) Estableixen les condicions de gestió i elsterminis per a promoure els instruments corres-ponents i per a executar les obres d’urbanitza-ció i d’edificació, sens perjudici que aquestspuguin ésser modificats pel programa d’actuacióurbanística municipal.

g) Preveuen la localització concreta delsterrenys on s’ha de materialitzar, si escau, lareserva per a la construcció d’habitatges deprotecció pública, d’acord amb aquesta Lleii el planejament general, i estableixen els ter-minis obligatoris en els quals l’administracióactuant i les persones propietàries adjudica-tàries de sòl destinat a habitatge de protecciópública han d’iniciar i acabar l’edificació delsdits habitatges.

3. En els sectors d’ús residencial, els plansparcials urbanístics han de reservar per a zo-nes verdes i espais lliures públics un mínim de20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edifi-cable, amb un mínim del 10% de la superfí-cie de l’àmbit d’actuació urbanística, i han dereservar també per a equipaments de titula-ritat pública un mínim de 20 m2 de sòl per cada100 m2 de sostre, amb un mínim del 5% de lasuperfície de l’àmbit d’actuació urbanística,a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s’es-cau. El planejament urbanístic general, en elcas que prevegi el sistema urbanístic d’habi-tatges dotacionals públics, pot determinar queaquesta reserva de 20 m2 per cada 100 m2 desostre edificable per a equipaments de titula-ritat pública es destini, en determinats sectors,totalment o parcialment al sistema urbanísticd’habitatges dotacionals públics, d’acord ambel que estableix l’article 58.1.g.

4. En els sectors d’ús no residencial, els plansparcials urbanístics han de reservar per a zonaverda un mínim del 10% de la superfície de l’àm-bit d’actuació urbanística i han de reservar pera equipaments un mínim del 5% de la dita su-perfície, a més del sòl destinat a serveis tècnics,si s’escau.

5. En els sectors en què s’admet tant l’úsresidencial com altres usos, els estàndards escomputen independentment en funció dels di-ferents usos si la zonificació estableix la desti-nació concreta a cadascun d’aquests usos. S’hand’aplicar, en tots els casos, les reserves que s’es-tableixen per a l’ús residencial quan la regula-ció de la zona admet indistintament usos resi-dencials i no residencials.

6. Els ajuntaments, en ocasió de la tramita-ció d’un pla parcial urbanístic que precisi lesobres d’urbanització bàsiques, o en ocasió de latramitació del projecte d’urbanització, han deconcretar les característiques del mobiliari urbà,l’arbrat, l’enjardinament, el paviment de lesvoreres, el tipus de vorades i d’enllumenat i lasenyalització, d’acord amb les prescripcionsmunicipals pertinents, a fi de possibilitar-ne lavaloració i el costejament ulterior a càrrec de lespersones propietàries afectades.

Article 66Documentació dels plans parcials urbanístics

1. Els plans parcials urbanístics es componen,formalment, dels documents següents:

a) La memòria, i els estudis justificatius icomplementaris.

b) Els plànols d’informació, d’ordenació, deprojecte i, si escau, de detall de la urbanització.

c) Les normes reguladores dels paràmetresd’ús i d’edificació del sòl.

d) L’avaluació econòmica de la promoció, il’estudi i la justificació de la seva viabilitat.

e) El pressupost de les obres i els serveis.f) El pla d’etapes.g) La divisió poligonal, si escau.h) La justificació que es compleixen les de-

terminacions del planejament urbanístic generalsobre mobilitat sostenible.

i) La documentació mediambiental pertinenti, com a mínim, l’informe mediambiental.

j) La justificació que s’adequa al programad’actuació urbanística municipal, si s’escau.

2. Els plans parcials urbanístics que es refe-reixin a àmbits no delimitats prèviament com asectors pel planejament urbanístic general hande contenir una justificació específica de l’ade-quació de la promoció al que estableixen elsapartats 1.d, 1.e i 7 de l’article 58, i s’han de pro-moure i tramitar amb la denominació de plansparcials urbanístics de delimitació.

Article 67Plans especials urbanístics

1. Sens perjudici dels que es puguin aprovaren virtut de la legislació sectorial, es poden re-dactar plans especials urbanístics en els supòsitssegüents:

a) Si són necessaris, en desenvolupament deles determinacions contingudes en els plans ter-ritorials parcials i sectorials i en el planejamenturbanístic general, per a l’ordenació de recintesi conjunts artístics, per a la recuperació i el mi-llorament del paisatge urbà, per a la proteccióaddicional de les vies de comunicació, per almillorament d’àmbits rurals, per a la identifica-ció i la regulació de les masies i les cases ruralsa què es refereix l’article 50.2, per a la implan-tació de les obres i els usos en sòl no urbanitzableque estableix l’article 47.4, per a la protecció iel millorament dels espais agrícoles i forestals,dels espais fluvials i, en general, del medi naturali del paisatge, o per a qualsevol altra finalitatanàloga.

b) Amb vista a l’ordenació del subsòl, si noés objecte d’una altra figura del planejament ur-banístic derivat.

c) Amb vista a la implantació de càmpings id’establiments de turisme rural, d’acord amb elque estableix l’article 47.6.e.

d) Per concretar la titularitat i l’ús dels equi-paments comunitaris, si no ho fa el planejamenturbanístic general.

e) Per a l’execució directa d’obres correspo-nents a la infraestructura del territori o als ele-ments determinants del desenvolupament urbà,pel que fa a l’assenyalament i la localització deles infraestructures bàsiques relatives a les co-municacions terrestres, marítimes i aèries, a lainfraestructura hidràulica general, a les infraes-tructures de gestió de residus, a l’abastament iel subministrament d’aigua, al sanejament, alsubministrament d’energia elèctrica, a les tele-comunicacions, a la producció d’energia a partirde fonts renovables i a la resta de sistemes ur-


banístics generals. Si la infraestructura afectamés d’un municipi o diverses classes de sòl, laformulació i la tramitació del pla especial sónpreceptives, sens perjudici del que estableix lalegislació sectorial.

f) Amb vista a la implantació d’activitatsvinculades a l’explotació de recursos naturals.

2. Els plans especials urbanístics dictats envirtut de l’apartat 1.a que tinguin per finalitat laprotecció de zones d’un gran valor agrícola,forestal o ramader, de zones deltaiques o d’es-pais rurals o periurbans poden imposar restric-cions d’ús dels terrenys, per a impedir-ne ladesaparició o l’alteració.

3. L’aprovació dels plans especials urbanís-tics habilita l’administració competent per aexecutar les obres i les instal·lacions correspo-nents, sens perjudici de l’exigibilitat de les llicèn-cies i autoritzacions administratives que siguinpreceptives i sens perjudici del que estableix lalegislació sectorial.

4. Els plans especials urbanístics contenen lesdeterminacions que exigeixen el planejamentterritorial o urbanístic corresponent o, a man-ca d’aquest, les pròpies de llur naturalesa i llurfinalitat, degudament justificades i desenvolu-pades en els estudis, els plànols, les normes i elscatàlegs que escaiguin.

Article 68Plans de millora urbana

1. Els plans de millora urbana tenen per ob-jecte:

a) En sòl urbà no consolidat, de completarel teixit urbà o bé d’acomplir operacions de re-habilitació, de reforma interior, de remodelacióurbana, de transformació d’usos, de reurbanit-zació, d’ordenació del subsòl o de sanejamentde poblacions i altres de similars.

b) En el sòl urbà consolidat, de completar oacabar la urbanització, en els termes assenyalatsper la lletra b de l’article 30, i regular la compo-sició volumètrica i de façanes.

2. Els plans de millora urbana que tinguin perobjectiu la reforma interior, la remodelació ur-bana, la transformació d’usos, la reurbanitzacióo completar el teixit urbà poden:

a) Determinar operacions urbanístiques quecomportin el desenvolupament del model urba-nístic de l’àmbit de què es tracti o bé la sevareconversió quant a l’estructura fonamental,l’edificació existent o els usos principals.

b) Establir la substitució integral o parcial deles infraestructures d’urbanització i la implan-tació de noves infraestructures, per raons d’ob-solescència o d’insuficiència manifesta de lesexistents o per les exigències del desenvolupa-ment econòmic i social.

3. Els plans de millora urbana que tinguin perobjectiu l’ordenació específica del subsòl per aàmbits determinats han de regular:

a) La possibilitat d’aprofitament privat i,específicament, de mantenir o no, en tot o enpart, l’aprofitament privat preexistent.

b) L’ús del subsòl, vinculat a l’ús públic i a laprestació de serveis públics, d’acord amb el queestableix l’article 39.

4. Els plans de millora urbana que tinguin perobjectiu l’acompliment d’operacions de millo-ra urbana no contingudes en el planejamenturbanístic general requereixen la modificaciód’aquest, prèviament o simultàniament, a excep-ció dels supòsits en què no s’alterin ni els usosprincipals, ni els aprofitaments i les càrregues ur-

banístiques, ni l’estructura fonamental del pla-nejament urbanístic general.

5. Els plans de millora urbana que tinguin perobjectiu l’acompliment d’operacions de revita-lització del teixit urbà, per a garantir el mante-niment o el restabliment de la qualitat de vida,han de regular les condicions de compatibilitatdels diversos usos del sòl.

6. Els plans de millora urbana contenen lesdeterminacions pròpies de llur naturalesa i llurfinalitat, degudament justificades i desenvolu-pades en els estudis, els plànols i les normes cor-responents.

7. S’aplica als plans de millora urbana el queestableixen els articles 65 i 66 per als plans par-cials urbanístics, a excepció del que disposen elsapartats 3 i 4 de l’article 65 pel que fa a la reservade sòl.

8. Els plans de millora urbana han de concre-tar les reserves necessàries per als sistemes ur-banístics locals, si no ho ha fet el planejamenturbanístic general.

Article 69Catàlegs de béns protegits i ordenances munici-pals

1. Per a aconseguir l’efectivitat de les mesuresurbanístiques de protecció de monuments, edi-ficis, jardins, paisatges o béns culturals, les ad-ministracions competents han d’incloure en uncatàleg els béns que calgui protegir. Els catàlegs,juntament amb les normes específiques, i d’a-cord amb les categories establertes per la legis-lació sectorial aplicable, són part integrant de ladocumentació imperativa del pla urbanísticcorresponent.

2. Els ajuntaments, d’acord amb la legislacióde règim local, poden aprovar ordenances d’ur-banització i d’edificació per a regular aspectesque no són objecte de les normes dels plans d’or-denació urbanística municipal, sense contradir-ne ni alterar-ne les determinacions.

Article 70Projectes d’urbanització

1. Els projectes d’urbanització són projectesd’obres que tenen per finalitat posar en pràctical’execució material de les determinacions delsplans d’ordenació urbanística municipal i delsplans urbanístics derivats en els àmbits d’actu-ació urbanística.

2. Els projectes d’urbanització poden ferreferència a totes les obres d’urbanització oúnicament a les obres d’urbanització bàsiques,que comprenen les relatives al sanejament, in-cloent-hi els col·lectors d’aigües pluvials, elscol·lectors d’aigües residuals i les actuacionsadequades relacionades amb la depuració d’ai-gües residuals; la compactació i l’anivellamentde terrenys destinats a carrers o vies, incloent-hi el pas de vianants, i les xarxes de subminis-trament i distribució d’aigua, d’energia elèctricai de connexió a les xarxes de telecomunicacions.Si el projecte d’urbanització fa referència nomésa les obres d’urbanització bàsiques, s’ha de com-pletar posteriorment amb un o diversos projec-tes d’urbanització complementaris.

3. Els projectes d’urbanització no podenmodificar les determinacions del planejamentque executen.

4. La documentació dels projectes d’urbanit-zació ha de comprendre una memòria descrip-tiva de les característiques de les obres, el plà-nol de situació degudament referenciat i els

plànols de projecte i de detall, el plec de pres-cripcions tècniques, els amidaments, els quadresde preus, el pressupost i el pla d’etapes. Quanel projecte d’urbanització comprèn solament lesobres d’urbanització bàsiques, ha d’establir unscriteris i un pressupost orientatiu de les altresobres i despeses d’urbanització, sens perjudicique els projectes d’urbanització complementarisels concretin.

CAPÍTOL IIFormulació i tramitació de les figures del plane-jament urbanístic

SECCIÓ PRIMERA

Actes preparatoris per a la formulació i la trami-tació de les figures del planejament urbanístic

Article 71Suspensió de tramitacions i de llicències

1. Els òrgans competents per a l’aprovacióinicial de les figures del planejament urbanísticpoden acordar, amb la finalitat d’estudiar-ne laformació o la reforma, de suspendre la tramita-ció de plans urbanístics derivats concrets i deprojectes de gestió urbanística i d’urbanització,com també de suspendre l’atorgament de llicèn-cies de parcel·lació de terrenys, d’edificació,reforma, rehabilitació o enderrocament de cons-truccions, d’instal·lació o ampliació d’activitatso usos concrets i d’altres autoritzacions muni-cipals connexes establertes per la legislació sec-torial.

2. L’aprovació inicial dels instruments deplanejament urbanístic obliga l’administraciócompetent a acordar les mesures enunciades perl’apartat 1, en els àmbits en què les noves deter-minacions comportin una modificació del règimurbanístic. L’administració competent també potacordar les dites mesures en el cas que es pre-tengui assolir altres objectius urbanístics con-crets, els quals han d’ésser explicitats i justificats.

3. Els acords de suspensió de tramitacions ide llicències a què fan referència els apartats 1i 2 s’han de publicar en el Butlletí Oficial corres-ponent, i s’han de referir, en qualsevol cas, aàmbits identificats gràficament.

Article 72Termini de suspensió de tramitacions i de llicèn-cies

1. Els efectes de la suspensió de tramitacionsi de llicències per a àmbits determinats no po-den durar més d’un any en el cas regulat perl’apartat 1 de l’article 71, o de dos anys en casd’acumulació dels supòsits regulats pels apartats1 i 2 de l’article 71. Si no s’ha adoptat cap acordde suspensió amb anterioritat a l’aprovació ini-cial de l’instrument de planejament, la suspensióregulada per l’apartat 2 de l’article 71 pot teniruna durada màxima de dos anys.

2. Un cop exhaurits els efectes de l’acord desuspensió, no se’n pot adoptar cap de nou, peral mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins queno hauran transcorregut tres anys des de la datad’exhauriment dels efectes.

Article 73Consulta prèvia a la delimitació de sòl urbanit-zable

1. Les persones interessades poden formu-lar avanços d’un pla parcial urbanístic de deli-mitació, per a consultar la viabilitat de la futu-


ra formulació i perquè serveixin d’orientació al’hora de fer-ne la redacció.

2. Els avanços a què es refereix l’apartat 1 espresenten davant l’òrgan competent per a l’apro-vació inicial i l’aprovació provisional del plaparcial urbanístic que es projecti, el qual had’emetre l’informe corresponent en el terminide dos mesos des de la presentació. En el terminide deu dies d’haver-se emès l’informe, l’avançs’ha de posar a consulta de l’òrgan competentper a l’aprovació definitiva, que ha d’emetrel’informe corresponent en el termini de dosmesos des de la sol·licitud.

3. Els informes a què es refereix l’apartat 2tenen efectes administratius interns, preparato-ris de la redacció dels plans, i han d’expressarles observacions que els òrgans que els emetenconsiderin adequades, en el marc de les compe-tències respectives, o bé, si s’escau, les raons quefonamentin la inviabilitat de la proposta. Lamanca de notificació dels dits informes un coptranscorregut un mes del finiment dels terminisestablerts per a l’emissió comporta la conformi-tat de l’òrgan de què es tracti vers el contingutde la consulta formulada, sens perjudici de latramitació ulterior del pla parcial urbanístic dedelimitació.

SECCIÓ SEGONA

Atribució de competències sobre el planejamenturbanístic

SUBSECCIÓ PRIMERA

Formulació de les figures del planejament urba-nístic

Article 74Formulació de figures del planejament urbanísticgeneral

1. Correspon de formular els plans directorsurbanístics a les entitats i els organismes que de-termini el conseller o consellera de Política Ter-ritorial i Obres Públiques, un cop vist l’informede la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, ambla participació dels ajuntaments afectats d’acordamb allò previst a l’article 81..

2. Correspon de formular els plans d’orde-nació urbanística municipal i els programes d’ac-tuació urbanística municipal als ajuntaments.

3. Correspon de formular les normes de pla-nejament urbanístic a la direcció general com-petent en matèria d’urbanisme, d’ofici, en elssupòsits especificats pels articles 62 i 63, o aproposta dels ajuntaments.

Article 75Formulació de figures del planejament urbanísticplurimunicipal

1. La formulació de plans d’ordenació urba-nística plurimunicipals pot tenir lloc:

a) Perquè ho estableix el planejament terri-torial o els plans directors urbanístics.

b) Per l’acord unànime dels ajuntamentsinteressats.

c) Si manca l’acord unànime dels ajunta-ments afectats, per acord del Govern, amb l’in-forme previ de la Comissió d’Urbanisme deCatalunya i el posterior pronunciament favora-ble adoptat per dues terceres parts dels muni-cipis afectats, si representen la majoria de lapoblació, o per la majoria de municipis, si repre-senten dues terceres parts de la població. Si elpronunciament municipal no s’acredita davantel Govern en el termini de dos mesos a partir de

la data del requeriment, s’entén que és emès ensentit favorable a la formulació.

2. L’acord de formulació d’un pla d’ordenacióurbanística plurimunicipal a l’empara del quedisposa la lletra c de l’apartat 1 ha de determi-nar l’organisme que l’ha de redactar i la propor-ció en què els municipis inclosos han de contri-buir a les despeses.

3. Els ajuntaments compresos en l’àmbit d’unpla d’ordenació urbanística plurimunicipal for-mulat a l’empara de la lletra c de l’apartat 1 hande participar en la seva redacció i han d’assumirles obligacions que aquest comporti.

4. La formulació d’un pla d’ordenació urba-nística plurimunicipal no obsta perquè cadascundels ajuntaments que hi siguin compresos puguiformular i tramitar, si escau, el propi programad’actuació urbanística municipal, l’aprovaciódefinitiva del qual correspon a l’òrgan que es-tableixen, segons escaigui, els articles 77 i 78.

5. Diversos ajuntaments d’una comarca po-den acordar, si manquen de programes d’actu-ació urbanística municipal propis, o en substi-tució dels que hi hagi, de formular programesd’actuació urbanística que abastin la totalitat ouna part de la comarca, amb el contingut i la do-cumentació que regulen els articles 60 i 61 perals programes d’actuació urbanística municipal.L’acord de formulació dels programes ha deconcretar els punts a què es refereix l’apartat 2.

6. L’aprovació inicial i l’aprovació provisionaldels programes d’actuació urbanística a què esrefereix l’apartat 5 corresponen al consell comar-cal pertinent, que simultàniament ha de concediraudiència, en el termini d’un mes, a cadascundels municipis afectats.

7. En el supòsit que es formuli un programad’actuació urbanística d’àmbit comarcal, l’apro-vació inicial i l’aprovació definitiva del plane-jament urbanístic derivat recollit pel programapertoquen al consell comarcal.

8. Els ajuntaments poden acordar la formu-lació de figures del planejament urbanístic de-rivat de caràcter plurimunicipal.

Article 76Formulació del planejament urbanístic derivat

Correspon de formular els plans especialsurbanístics, els plans de millora urbana i els plansparcials urbanístics als ens locals, a les entitatsurbanístiques especials o als altres òrgans com-petents en matèria d’urbanisme, segons corres-pongui, sens perjudici de la iniciativa privada,d’acord amb el que disposa l’article 96.

En el cas dels plans especials urbanístics a quèes refereix l’article 67.1.e, correspon de formular-los a l’administració que tingui al seu càrrecl’execució directa de les obres corresponents ala infraestructura del territori o als elementsdeterminants del desenvolupament urbà.

SUBSECCIÓ SEGONA

Aprovació definitiva de les figures del planeja-ment urbanístic

Article 77Competències del conseller o consellera de Po-lítica Territorial i Obres Públiques

1. Correspon al conseller o consellera dePolítica Territorial i Obres Públiques l’aprovaciódefinitiva de:

a) Els plans directors urbanístics i les normesde planejament urbanístic, amb l’informe pre-vi de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.

b) Els plans d’ordenació urbanística muni-cipal i els programes d’actuació urbanísticamunicipal, si es refereixen a municipis de mésde 100.000 habitants, amb l’informe previ de lacomissió territorial d’urbanisme competent.

c) Els plans i els programes urbanístics plu-rimunicipals, en els supòsits següents:

Primer. Si han estat tramitats per les comis-sions territorials d’urbanisme.

Segon. Si algun dels municipis que hi siguincompresos té més de 100.000 habitants.

Tercer. Si l’àmbit territorial del pla o el pro-grama afecta més d’una comissió territorial d’ur-banisme.

d) Els plans parcials urbanístics de delimita-ció , si és competent, d’acord amb el que esta-bleix la lletra b, per a aprovar el pla d’ordena-ció urbanística municipal corresponent.

e) Els plans especials urbanístics a què esrefereix l’article 67.1.e.

2. Si en la tramitació d’una de les figures deplanejament a què es refereix l’apartat 1 no hiha intervingut la comissió territorial d’urbanismecorresponent, l’aprovació definitiva de la figurarequereix un informe previ a càrrec de la ditacomissió, que l’ha d’emetre en el termini de dosmesos, o, si l’àmbit territorial del pla n’afectamés d’una, a càrrec de la Comissió d’Urbanis-me de Catalunya, que l’ha d’emetre en el terminide tres mesos.

Article 78Competències de les comissions territorials d’ur-banisme

Correspon a les comissions territorials d’ur-banisme l’aprovació definitiva de:

a) Els plans d’ordenació urbanística munici-pal i els programes d’actuació urbanística mu-nicipal l’aprovació definitiva dels quals no cor-respongui al conseller o consellera de PolíticaTerritorial i Obres Públiques.

b) Els plans especials urbanístics a què fareferència l’article 67.1.d, els plans de milloraurbana i els plans parcials urbanístics en el casque els ens locals no tinguin atribuïda o no ha-gin d’exercir aquesta competència, d’acord ambel que estableix aquesta Llei.

c) Els plans especials urbanístics a què fanreferència les lletres a, b , c i f de l’article 67.1.

d) Els plans i els programes urbanístics plu-rimunicipals l’aprovació definitiva dels quals nocorrespongui al conseller o consellera de Polí-tica Territorial i Obres Públiques.

e) Els plans parcials urbanístics de delimita-ció que no correspongui d’aprovar al consellero consellera de Política Territorial i Obres Pú-bliques.

Article 79Competències dels ajuntaments

1. Correspon als ajuntaments, sens perjudicidel que estableix l’article 75.7, un cop vist l’in-forme de la comissió territorial d’urbanismecompetent, l’aprovació definitiva de:

a) Els plans parcials urbanístics que afectenllur terme municipal i que són promoguts d’a-cord amb les determinacions d’un pla d’ordena-ció urbanística municipal o d’un programa d’ac-tuació urbanística municipal.

b) Els plans de millora urbana que afectenllur terme municipal i que són promoguts d’a-cord amb les determinacions d’un pla d’ordena-ció urbanística municipal o d’un programa d’ac-tuació urbanística municipal.


c) Els plans de millora urbana a què fa refe-rència l’article 68.4, in fine, sempre que el mu-nicipi tingui un pla d’ordenació urbanística mu-nicipal o un programa d’actuació urbanísticamunicipal i que no s’alterin ni els usos principals,ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques,ni l’estructura fonamental del planejament ur-banístic general.

d) Els plans especials urbanístics a què fareferència l’article 67.1.d que afecten llur termemunicipal, sempre que es tracti d’equipamentscomunitaris d’interès exclusivament local i quesiguin promoguts d’acord amb les determinaci-ons d’un pla d’ordenació urbanística municipalo d’un programa d’actuació urbanística muni-cipal.

e) Els plans parcials urbanístics de sectorsd’urbanització prioritària.

2. En els supòsits de l’apartat 1, la competèn-cia dels ajuntaments s’estén a les modificacionsdels plans que l’Administració de la Generali-tat hagi aprovat definitivament amb anteriori-tat.

3. Els ajuntaments poden determinar en elpla d’ordenació urbanística municipal o en elprograma d’actuació urbanística municipal quel’Administració de la Generalitat exerceixi lescompetències a què fan referència els apartats1 i 2.

SECCIÓ TERCERA

Terminis de formulació i procediment de trami-tació de les figures del planejament urbanístic

Article 80Terminis per a la formulació dels plans d’orde-nació urbanística municipal i dels plans urbanís-tics derivats

1. Els plans d’ordenació urbanística munici-pal s’han de formular en el termini que fixi el pla-nejament territorial, el pla director urbanístic obé, si de cas hi manca, el conseller o consellerade Política Territorial i Obres Públiques.

2. Els plans parcials urbanístics referits asectors delimitats prèviament, els plans especialsurbanístics i els plans de millora urbana s’hande formular en els terminis que fixin el pla d’or-denació urbanística municipal, el programa d’ac-tuació urbanística municipal o les normes deplanejament urbanístic.

3. En el cas que els plans a què es refereixenels apartats 1 i 2 no es redactin en els terminisestablerts, el conseller o consellera de PolíticaTerritorial i Obres Públiques pot disposar quesiguin redactats per la Direcció General d’Ur-banisme, si els òrgans competents incompleixenel requeriment pertinent.

4. En qualsevol cas, els ajuntaments i els al-tres òrgans competents poden encomanar laformulació dels plans a què es refereixen elsapartats 1 i 2 a la Direcció General d’Urbanis-me i poden encomanar-ne la tramitació a lacomissió territorial d’urbanisme competent.

Article 81Tramitació dels plans directors urbanístics

1. L’aprovació inicial i l’aprovació provisi-onal dels plans directors urbanístics correspo-nen a la comissió territorial d’urbanisme com-petent, llevat que l’àmbit territorial del plaafecti més d’una comissió, en el qual cas cor-respon al conseller o consellera de PolíticaTerritorial i Obres Públiques d’acordar-nel’aprovació inicial i la definitiva. En tots dos

casos, els ajuntaments afectats han d’ésserconsultats abans de l’aprovació inicial, per untermini d’un mes, respecte als objectius i elspropòsits generals de la iniciativa.

2. Els plans directors urbanístics s’han deposar a informació pública per un termini d’unmes. Un cop acabat el termini d’informaciópública, els plans s’han de sotmetre, també perun mes, al tràmit d’informació als ens localscompresos en l’àmbit territorial respectiu.

3. Simultàniament al tràmit d’informaciópública d’un pla director urbanístic, s’ha de sol·-licitar un informe als departaments interessatsi als organismes afectats per raó de llurs com-petències sectorials, els quals l’han d’emetre enel termini d’un mes, llevat que una disposición’autoritzi un de més llarg.

4. En el cas que, d’acord amb la normativaaplicable, sigui preceptiu d’efectuar algun tipusd’avaluació ambiental d’un pla director urbanís-tic, l’estudi o l’informe ambiental pertinent had’ésser incorporat al pla i ha d’ésser sotmès ainformació pública conjuntament amb aquest.En el cas que el pla s’hagi de sotmetre al pro-cediment de declaració d’impacte ambiental,aquesta declaració s’ha d’efectuar abans del’aprovació provisional de l’expedient.

Article 82Tramitació de les normes de planejament urba-nístic

1. L’aprovació inicial i l’aprovació provisionalde les normes de planejament urbanístic corres-ponen a la comissió territorial d’urbanisme com-petent, d’ofici o a proposta dels ens locals, lle-vat que l’àmbit territorial de les normes afectimés d’una comissió, en el qual cas correspon alconseller o consellera de Política Territorial iObres Públiques d’acordar-ne l’aprovació ini-cial i la definitiva.

2. Els tràmits d’informació pública i d’audi-ència als ens locals afectats i als altres organis-mes que hagin d’emetre informe preceptiu ambrelació a les normes de planejament urbanístics’ajusten al que estableix l’article 83 per a latramitació dels plans d’ordenació urbanísticamunicipal, llevat que, per raons d’urgència apre-ciades pel Govern, un cop vist l’informe de laComissió d’Urbanisme de Catalunya, i haventescoltat els ens locals afectats, el conseller oconsellera de Política Territorial i Obres Públi-ques acordi l’entrada en vigor de les normesprescindint d’aquests tràmits, en el qual cas hade fixar un termini concret de vigència, dins elqual s’han de complir adequadament els tràmitsesmentats.

Article 83Tramitació dels plans d’ordenació urbanísticamunicipal i dels plans urbanístics derivats

1. L’aprovació inicial i l’aprovació provisi-onal dels plans d’ordenació urbanística mu-nicipal i dels plans urbanístics derivats queafecten el territori d’un únic municipi perto-quen, sens perjudici del que estableix l’apartat3, a l’ajuntament corresponent. En el cas delsplans urbanístics derivats en què la competèn-cia d’aprovació definitiva correspongui a l’a-juntament, es pot adoptar directament l’acordd’aprovació definitiva, un cop complert el trà-mit d’informació pública, prescindint de l’a-provació provisional.

2. L’aprovació inicial i l’aprovació provisionaldel planejament urbanístic plurimunicipal, sens

perjudici del que estableix l’article 75.7, corres-ponen a:

a) El consell comarcal corresponent, si totsels municipis afectats pel pla queden inclosos enl’àmbit territorial d’una mateixa comarca.

b) La comissió territorial d’urbanisme cor-responent, si l’àmbit territorial del pla abastamés d’una comarca.

c) El director o directora general d’Urbanis-me, un cop vist l’informe de les comissions ter-ritorials d’urbanisme competents afectades, sil’àmbit territorial del pla n’afecta més d’una imés d’una comarca.

d) Els ajuntaments, en els supòsits a què esrefereix l’article 75.8, llevat que, havent estatformulat el pla a instància de part interessada,no hi hagi acord entre els ajuntaments afectats,en el qual cas l’òrgan competent és el que cor-respongui dels esmentats a les lletres a, b i c.

3. L’aprovació inicial i l’aprovació provisionaldels plans especials urbanístics a què es refereixl’article 67.1.e corresponen a l’administració queels ha redactats, si té atribuïdes competències ur-banístiques de tramitació o d’aprovació de plans.Altrament, l’òrgan competent és la comissióterritorial d’urbanisme corresponent; si l’àmbitterritorial del pla afecta més d’una comissió,l’aprovació inicial i la definitiva pertoquen alconseller o consellera de Política Territorial iObres Públiques.

4. Els plans d’ordenació urbanística munici-pal i els plans urbanístics derivats, un cop se n’haacordat l’aprovació inicial, s’han de posar a in-formació pública, per un termini d’un mes. Elsedictes de convocatòria de la informació públicas’han de trametre en el termini de deu dies desde l’adopció de l’acord d’aprovació inicial.

5. Simultàniament al tràmit d’informaciópública d’un pla d’ordenació urbanística muni-cipal o d’un pla urbanístic derivat, s’ha de sol·-licitar un informe als organismes afectats per raóde llurs competències sectorials, els quals l’hand’emetre en el termini d’un mes, llevat que unadisposició n’autoritzi un de més llarg.

6. En el cas que, d’acord amb la normativaaplicable, sigui preceptiu d’efectuar algun ti-pus d’avaluació ambiental d’un pla d’ordena-ció urbanística municipal o d’un pla urbanís-tic derivat, l’estudi o l’informe ambiental quecalgui ha d’ésser incorporat al pla i ha d’éssersotmès a informació pública conjuntament ambaquest. En el cas que el pla urbanístic s’hagi desotmetre al procediment de declaració d’impac-te ambiental, aquesta declaració s’ha d’efectu-ar, segons correspongui, abans de l’aprovacióprovisional o abans de l’aprovació definitiva del’expedient.

7. Simultàniament al tràmit d’informaciópública d’un pla d’ordenació urbanística muni-cipal, s’ha de concedir audiència als ajuntamentsl’àmbit territorial dels quals confini amb el delmunicipi que és objecte del pla.

8. Si un pla d’ordenació urbanística municipalo un pla urbanístic derivat no és tramitat perl’ajuntament afectat, se li ha de concedir audi-ència per un termini d’un mes, a continuació dela informació pública.

9. En el supòsit de tramitació simultània dediverses figures del planejament urbanístic, o béd’aquestes i d’instruments de gestió, cadascunad’aquestes tramitacions s’ha de configurar enexpedients separats. L’executivitat de cadascunad’elles queda supeditada a la de l’instrument ola figura superior.


Article 84Tramitació dels plans parcials urbanístics dedelimitació

Els plans parcials urbanístics de delimitacióse subjecten a la mateixa tramitació que se se-gueix per als plans d’ordenació urbanística mu-nicipal, llevat del que estableix l’article 83.7.

Article 85Informe de les comissions territorials d’urbanis-me en la tramitació del planejament urbanísticderivat d’aprovació municipal i comarcal

1. Un cop els plans especials urbanístics, elsplans de millora urbana i els plans parcials ur-banístics han estat objecte d’aprovació inicial,en els supòsits a què es refereix l’article 79.1, elsajuntaments han de sol·licitar un informe a lacomissió territorial d’urbanisme que escaigui, laqual l’ha d’emetre i comunicar en el termini dedos mesos; altrament, s’entén que l’informe ésfavorable. Si al llarg de la tramitació del pla s’in-trodueixen canvis substancials en el documentaprovat inicialment, abans de l’aprovació defi-nitiva de l’expedient, aquest s’ha de sotmetrenovament a informe de la comissió territoriald’urbanisme.

2. Els informes a què es refereix l’apartat 1han d’incloure les consideracions que calguin,fonamentades en raons de racionalitat i funci-onalitat urbanístiques i orientades a la supera-ció de contradiccions, a l’esmena d’errors i a lamillora de la claredat i la precisió jurídiques itècniques. En tot cas, són vinculants, únicament,les prescripcions que continguin fonamentadesen els motius d’interès supramunicipal i de le-galitat especificats pels apartats 3 i 4.

3. Són motius d’interès supramunicipal, alsefectes del que estableix l’apartat 2:

a) La coherència amb la planificació territo-rial, pel que fa a la cohesió territorial i a l’orga-nització correcta del desenvolupament urbà.

b) La compatibilitat, l’articulació i la conne-xió entre els elements vertebradors del territorid’abast supramunicipal i les infraestructures decaràcter local.

c) La compatibilitat amb el risc preexistent,d’acord amb els indicadors dels riscs geològicsi de protecció civil disponibles.

d) L’adequació a la planificació mediambi-ental i a la política de desenvolupament soste-nible.

e) L’adequació a les polítiques supramunici-pals de sòl, d’habitatge, de gestió dels recursosnaturals i de protecció del patrimoni cultural,natural i científic.

4. Són motius de legalitat, als efectes del queestableix l’apartat 2, els relatius a:

a) La tramitació del planejament urbanístic.b) El sotmetiment a les determinacions prò-

pies del planejament urbanístic de rang superior.c) L’adequació a la legislació sectorial i urba-

nística.d) La interdicció de l’arbitrarietat.5. Els informes a què es refereix l’apartat 1

han d’expressar la inviabilitat del planejamenten tramitació, si s’escau que les deficiències cons-tatades no són susceptibles d’esmena.

Article 86Lliurament de la documentació dels plans urba-nístics derivats aprovats pels ajuntaments

Les administracions locals competents, un copels plans urbanístics derivats hagin estat apro-vats definitivament, han de lliurar en el termi-

ni d’un mes a les comissions territorials d’urba-nisme que escaigui, als efectes d’informació,coordinació i arxivament, la documentació tèc-nica i administrativa completa. Aquest lliura-ment és condició per a la publicació de l’acordd’aprovació definitiva d’aquests plans, sensperjudici del règim de comunicació d’acordsregulat per la legislació municipal i de règimlocal de Catalunya.

Article 87Terminis per a la tramitació dels plans urbanís-tics derivats i dels projectes d’urbanització

1. El termini per a adoptar l’aprovació iniciald’un pla urbanístic derivat és de tres mesos desde la recepció de la documentació completa sino precisa les obres d’urbanització bàsiques i dequatre mesos si les precisa.

2. Els plans urbanístics derivats promogutsa instància de part interessada no es poden in-admetre a tràmit ni rebutjar per manca de do-cumentació, sinó que se n’ha d’acordar l’apro-vació inicial o bé, si escau, la suspensió o ladenegació, que han d’ésser motivades.

3. La suspensió de les propostes a què esrefereix l’apartat 2 s’aplica per raó de defectesesmenables. Si no són esmenables, les propos-tes s’han de denegar. La denegació es pot fona-mentar també en la manca de la justificació for-mal o substantiva dels requeriments exigits pelsarticles 58.1.d i e i 58.7, si es tracta de plans par-cials urbanístics de delimitació. En tot cas, laparalització de l’expedient per causa imputablea la part promotora en produeix la caducitat,d’acord amb la legislació de procediment admi-nistratiu comú.

4. Les propostes de promoció d’un pla urba-nístic derivat l’àmbit territorial del qual abastimés d’un municipi formulades a instància de partinteressada han d’ésser presentades a cadascundels ajuntaments afectats. Si aquests, en el ter-mini d’un mes, no manifesten llur acord per ala tramitació conjunta, la part promotora potpresentar el pla a l’òrgan que sigui competentsegons el que estableix l’article 83.2, el qual had’adoptar la resolució inicial en el termini de dosmesos des de la recepció de la documentaciócompleta; en el cas que hi hagi acord entre elsajuntaments, aquest termini comença a comp-tar des de la notificació de l’acord.

5. L’acord d’aprovació provisional d’un plaurbanístic derivat s’ha d’adoptar en el terminide dos mesos des del finiment del període d’in-formació pública establert per l’article 83.4,sempre que es disposi de la declaració d’impacteambiental pertinent, en els supòsits que siguipreceptiva. L’administració competent, un cops’hagi adoptat l’acord d’aprovació provisionaldel pla, disposa d’un termini de deu dies per alliurar l’expedient complet a l’òrgan a qui cor-respon resoldre l’aprovació definitiva.

6. Els ajuntaments aproven inicialment idefinitivament els projectes d’urbanització se-guint la tramitació que estableix l’article 113.2.Tanmateix, l’audiència a les persones interessa-des només és preceptiva en el cas de projectesd’iniciativa privada. Un cop aprovat inicialmentel projecte, s’ha de demanar un informe als or-ganismes públics i establir un termini d’un mesperquè les empreses de subministrament deserveis afectades es pronunciïn sobre el projecte.Els ajuntaments aproven els projectes d’urba-nització complementaris sense que sigui precep-tiu el tràmit d’informació pública.

7. Els plans parcials urbanístics, quan no in-corporen directament les característiques i eltraçat de les obres d’urbanització bàsiques, nopoden ésser executius si no s’han tramitat elprojecte o els projectes d’urbanització de tots elspolígons d’actuació urbanística que integren elsector. Aquest requisit no és d’aplicació a la restade plans urbanístics derivats.

8. En el supòsit a què fa referència l’apartat7, quan l’aprovació definitiva del pla parcial ur-banístic correspon als ajuntaments, es pot adoptarsimultàniament amb la del projecte d’urbanitza-ció. En el cas que no s’adoptin simultàniament,i també en el supòsit que l’aprovació definitivacorrespongui a l’Administració de la Generali-tat, l’executivitat de l’acord d’aprovació defini-tiva del pla i la consegüent publicació al diarioficial corresponent resten condicionades a l’a-provació definitiva del projecte d’urbanització.En el termini de dotze mesos des de la notifica-ció de l’acord d’aprovació definitiva del pla s’had’acreditar a la comissió territorial d’urbanismel’estat de tramitació del projecte d’urbanització.Si en aquest termini no es compleix aquesta con-dició d’acreditació o si, complint-se, resulta queel projecte d’urbanització no s’ha presentat atràmit, la tramitació i l’aprovació definitiva delpla resten sense cap efecte. En el cas que el pro-jecte s’hagi presentat a tràmit, la comissió terri-torial d’urbanisme ha d’establir un termini de sismesos perquè se n’acrediti l’aprovació definiti-va. Si finalment no es compleix aquesta condició,la tramitació i l’aprovació definitiva del pla res-ten sense cap efecte.

Article 88Inactivitat municipal i subrogació del Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques

1. Els òrgans urbanístics competents delDepartament de Política Territorial i ObresPúbliques es poden subrogar d’ofici amb re-queriment previ, per raons d’interès públic, enla competència municipal o supramunicipalper a la formulació o la tramitació de les figu-res del planejament urbanístic, si es produeixun incompliment dels terminis establerts. Encas d’incompliment dels terminis de tramitacióestablerts per l’article 87 respecte als plans ur-banístics derivats i respecte als projectes d’ur-banització, quan en aquest darrer cas lluraprovació definitiva sigui un requisit d’eficàciade l’aprovació definitiva d’un pla parcial ur-banístic, la subrogació es pot produir a instàn-cia de les persones interessades.

2. Quan hagi transcorregut el termini establertper a adoptar la resolució relativa a l’aprovacióinicial o provisional del planejament derivat o al’aprovació inicial del projecte d’urbanització enel supòsit a que fa referència l’apartat 1, aquestss’entendran aprovats inicialment o provisional-ment, segons que correspongui, per silenci admi-nistratiu positiu, sempre que la documentaciósigui completa a l’inici del còmput del termini. Enaquest cas, les persones que els promoguin po-den instar la subrogació de l’òrgan competent delDepartament de Política Territorial i Obres Pú-bliques per a l’aprovació definitiva del pla urba-nístic derivat, al qual òrgan correspon continu-ar la tramitació de l’expedient fins a l’aprovaciódefinitiva. La subrogació es pot produir també enqualsevol moment del tràmit si hi ha inactivitatmunicipal.

3. L’òrgan que incoï un expedient de subro-gació ha de concedir audiència a l’òrgan origi-


nàriament competent i requerir-lo a exercir lesseves competències. Si en el termini d’un mesno les ha exercides, li ha de reclamar, un copacordada la subrogació, que li trameti una cò-pia certificada de la documentació que integral’expedient, la qual se li ha de trametre en eltermini dels deu dies següents a la reclamació.

Article 89Silenci administratiu positiu en l’aprovació de-finitiva de plans urbanístics i projectes d’urbanit-zació

1. En la tramitació dels plans d’ordenacióurbanística municipal i dels programes d’actu-ació urbanística municipal i comarcal, s’enténque es produeix silenci administratiu positiu sila resolució definitiva no es notifica en el terminide quatre mesos des de la recepció de l’expedi-ent complet per l’òrgan competent per a l’apro-vació definitiva. En el cas que es tracti de plansurbanístics plurimunicipals l’aprovació inicialdels quals hagi estat acordada per una comissióterritorial d’urbanisme o pel director o directorageneral d’Urbanisme, el termini és de tres me-sos i compta des de l’acord d’aprovació provi-sional.

2. En la tramitació dels plans urbanísticsderivats l’aprovació definitiva dels quals corres-pongui als òrgans urbanístics de la Generalitat,s’entén que es produeix silenci administratiupositiu si la resolució definitiva no es notifica enel termini de tres mesos des de la recepció del’expedient complet per l’òrgan competent pera l’aprovació definitiva.

3. En la tramitació dels plans urbanístics de-rivats l’aprovació definitiva dels quals correspon-gui als ajuntaments o als consells comarcals, s’en-tén que es produeix silenci administratiu positiusi la resolució definitiva no es notifica en el ter-mini de dos mesos des del finiment del períoded’informació pública, sempre que es disposi dela declaració d’impacte ambiental pertinent, enels supòsits que sigui preceptiva, i que hagi trans-corregut el termini establert per l’article 85.1 oque la comissió territorial d’urbanisme compe-tent hagi emès l’informe corresponent.

4. En la tramitació dels plans urbanísticsderivats l’aprovació definitiva dels quals corres-pongui, per subrogació, a un òrgan urbanístic dela Generalitat, s’entén que es produeix silenciadministratiu positiu si la resolució definitiva noes notifica en el termini de dos mesos des delfiniment del període d’informació pública, lle-vat que l’òrgan originàriament competent ja hagicomplert aquest tràmit, en el qual cas el terminiés de tres mesos des de la recepció de l’expedientcomplet per la comissió.

5. En el supòsit que en la tramitació d’unafigura del planejament urbanístic es produeixiun acord que requereixi la presentació d’un textrefós o de nova documentació, la resolució sub-següent de l’òrgan competent s’ha de dictar dinsel mateix termini que la Llei fixa per a l’apro-vació definitiva de l’instrument de planejamentde què es tracti. Si, un cop transcorregut aquesttermini, no s’ha notificat cap acte exprés, s’en-tén que hi ha hagut silenci administratiu posi-tiu i que s’ha produït l’aprovació definitiva deltext refós o la compleció definitiva de l’expedi-ent, amb la documentació aportada.

6. En l’aprovació definitiva d’una figura delplanejament urbanístic, els actes presumptes espoden acreditar i fer valer d’acord amb el queestableix la legislació de procediment adminis-

tratiu comú, sens perjudici del que disposa l’ar-ticle 100 quant a l’executivitat dels plans.

7. La notificació de l’aprovació definitiva delsprojectes d’urbanització s’ha de produir en el ter-mini de dos mesos des del finiment del terminid’informació pública. Altrament, s’entén que elprojecte resta aprovat definitivament per silenciadministratiu positiu.

8. La notificació de l’aprovació dels projec-tes d’urbanització complementaris s’ha d’efec-tuar en el termini d’un mes des de la presenta-ció de la documentació completa; altrament,s’entén que és aprovat per silenci administratiu.En el cas que s’hi observin deficiències, s’ator-ga un termini de quinze dies per a esmenar-lesi, mentrestant, queda interromput el termini pera adoptar i notificar l’aprovació, que s’ha de feren el termini d’un mes d’haver estat esmenades.

Article 90Tipus de resolucions definitives sobre el plane-jament urbanístic

1. L’òrgan competent per a l’aprovació de-finitiva d’una figura del planejament urbanísticpot adoptar la resolució que escaigui d’entre lessegüents:

a) L’aprovació pura i simple del planejament,o bé amb prescripcions de caràcter puntual queno exigeixin un nou tràmit d’informació pública.

b) La suspensió total o parcial del tràmitd’aprovació del planejament, per raó de defici-ències esmenables.

c) La denegació motivada de l’aprovació delplanejament, per raó de vicis o defectes no es-menables.

d) El retorn de l’expedient, si no és completo hi manca algun tràmit.

2. Els acords de suspensió i de denegació a quèes refereixen les lletres b i c de l’apartat 1 adop-tats per l’Administració de la Generalitat noméses poden fonamentar en els motius d’interès su-pramunicipal, de legalitat i de racionalitat urba-nística que especifiquen els apartats 2, 3 i 4 del’article 85, a banda de la ponderació, respecte ala classificació del sòl, de la transcendència delsrègims especials de protecció derivats del plane-jament territorial o de la legislació sectorial. Enel cas dels plans parcials urbanístics de delimita-ció, l’acord de denegació es pot fonamentar tam-bé en la manca de justificació formal o substan-tiva dels requeriments exigits pels apartats 1.d,1.e i 8 de l’article 58.

3. Les esmenes a què es refereixen els apar-tats 1.a i 1.b han d’ésser introduïdes en el plane-jament urbanístic per l’organisme que n’hagiaprovat el tràmit anterior, el qual ha de presentarnovament el document esmenat a l’aprovaciódefinitiva de l’òrgan competent, després d’haverconvocat, si ho determina l’acord de suspensió,i d’acord amb el que sigui establert per reglament,un nou tràmit d’informació pública. Si, un cop fetl’advertiment pertinent, el dit organisme no pre-senta el document esmenat en el termini de tresmesos, es produeix la caducitat de l’expedient,llevat que les persones promotores sol·licitin desubrogar-s’hi o que, per raons d’interès general,resulti convenient de culminar l’expedient i, ambvista a això, s’hi subrogui l’òrgan competent pera l’aprovació definitiva.

Article 91Desenvolupament dels sectors urbanístics ensubsectors

Els sectors subjectes a un pla de millora ur-

bana i els sectors de planejament parcial urba-nístic poden ésser objecte de desenvolupamentper subsectors, sempre que es compleixin lescondicions següents:

a) Es justifiquin la conveniència i l’oportu-nitat de la promoció.

b) S’acrediti l’equilibri de l’aprofitamenturbanístic i de les cessions i càrregues entre elsubsector i la resta de l’àmbit o, altrament, es ga-ranteixi el reequilibrament corresponent mitjan-çant la cessió de terrenys a l’administració ac-tuant, a compte de la reparcel·lació ulterior.

SECCIÓ QUARTA

Vigència i revisió del planejament urbanístic

Article 92Vigència indefinida del planejament urbanístic

El planejament urbanístic, atès que és unadisposició administrativa de caràcter general, tévigència indefinida i és susceptible de suspen-sió, modificació i revisió.

Article 93Revisió dels plans d’ordenació urbanística mu-nicipal

1. Els plans d’ordenació urbanística munici-pal són objecte de revisió en complir-se el ter-mini que s’hi fixa o en produir-se les circumstàn-cies que a aquest fi s’hi especifiquen.

2. El conseller o consellera de Política Ter-ritorial i Obres Públiques, si les circumstànciesho exigeixen, pot ordenar, amb l’informe pre-vi de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, ihavent concedit audiència als ens locals afectats,la revisió anticipada d’un pla d’ordenació urba-nística municipal d’ofici, autoritzar-la a instànciadels ens locals afectats o bé acordar-la a instànciade les entitats urbanístiques especials o delsdepartaments interessats.

3. L’autorització demanada per les entitatslocals afectades a què es refereix l’apartat 2 s’en-tén atorgada si transcorren tres mesos des quees va presentar a tràmit sense que se n’haginotificat la resolució.

4. Són circumstàncies que justifiquen l’adop-ció de l’acord de revisió d’un pla d’ordenació ur-banística municipal, sens perjudici de la trami-tació d’una modificació puntual quan s’escaigui,les disfuncions entre les disposicions del plad’ordenació urbanística municipal i les necessi-tats reals de sòl per a crear habitatges o per a es-tablir activitats econòmiques.

Article 94Modificació de les figures del planejament urba-nístic

1. La modificació de qualsevol dels elementsd’una figura del planejament urbanístic se sub-jecta a les mateixes disposicions que en regei-xen la formació. No obstant això, en el cas de lesmodificacions dels plans urbanístics plurimuni-cipals la incidència territorial de les quals que-di limitada a un únic terme municipal, corres-pon a l’ajuntament afectat per la modificaciód’acordar-ne l’aprovació inicial i l’aprovació pro-visional.

2. Si la modificació d’una figura del planeja-ment urbanístic comporta un increment de sos-tre edificable, en el cas de sòl urbanitzable, s’hand’incrementar proporcionalment, com a mínim,els espais lliures i les reserves per a equipamentsdeterminats per l’article 65.3 i 4, i, en el cas desòl urbà, s’ha de preveure una reserva mínima


per a zones verdes i espais lliures públics de 20m2 per cada 100 m2 de sostre residencial i de 5m2 per cada 100 m2 de sostre d’altres usos. Pera computar aquests estàndards, s’ha d’aplicar elque estableix l’article 65.5. A més, si cal, s’ha dereservar sòl per a equipaments públics en laquantitat adequada per a fer front als requeri-ments que deriven de la modificació.

3. Quan la modificació del planejament com-porta l’augment de la densitat de l’ús residenci-al, sense increment de l’edificabilitat, s’ha depreveure una reserva complementària de terrenysper a sistemes d’espais lliures i equipaments de10 m2, com a mínim, per cada nou habitatge, llevatque l’augment de densitat es destini a habitatgesde protecció pública i no ultrapassi el nombred’habitatges que resulta d’aplicar el mòdul de 70m2 al sostre amb aquesta destinació. En el cas queaquesta reserva complementària, per raons d’im-possibilitat material, no es pugui emplaçar en elmateix àmbit d’actuació, es pot substituir perl’equivalent del seu valor econòmic, que l’ajun-tament competent ha de destinar a nodrir un fonsconstituït per a adquirir zones verdes o espaislliures públics de nova creació en el municipi.

4. En sòl urbà, quan la modificació del pla-nejament té per objecte la reordenació generald’un àmbit que comporta la transformació glo-bal dels usos previstos pel planejament, ha d’in-corporar una reserva mínima de 22,5 m2 per cada100 m2 de sostre residencial per a zones verdes,espais lliures públics i equipaments públics.D’aquesta reserva, s’ha de destinar un mínim de15 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre residen-cial a zones verdes i espais lliures públics. Aixímateix, s’ha d’incorporar una reserva per a zonesverdes, espais lliures públics i equipaments pú-blics de 7,5 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostredestinat a altres usos. Aquestes reserves s’apli-quen sobre la totalitat del sostre edificable del’àmbit. Als efectes anteriors, computen les re-serves que s’han obtingut o s’han previst per aqualsevol ús per raó de la destinació de l’àmbiten qüestió d’acord amb el planejament anteri-or i s’hi ha d’aplicar el que estableix l’article 65.5.

5. Les propostes de modificació d’una figu-ra de planejament urbanístic han de raonar ijustificar la necessitat de la iniciativa, i l’opor-tunitat i la conveniència amb relació als interes-sos públics i privats concurrents. L’òrgan com-petent per a tramitar la modificació ha de valoraradequadament la justificació de la proposta i, enel cas de fer-ne una valoració negativa, ha dedenegar-la.

Article 95Modificació dels sistemes urbanístics d’espaislliures, zones verdes o d’equipaments esportius

1. La modificació de figures del planeja-ment urbanístic que tingui per objecte alterarla zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliu-res, les zones verdes o els equipaments espor-tius considerats pel planejament urbanísticcom a sistemes urbanístics generals o locals hade garantir el manteniment de la superfície ide la funcionalitat dels sistemes objecte de lamodificació. Els canvis proposats dels terrenysqualificats d’equipaments esportius només po-den comportar que se n’ajusti la superfíciequan ho requereixi l’interès prevalent de llurdestinació a espai lliure o zona verda.

2. El conseller o consellera de Política Ter-ritorial i Obres Públiques aprova definitivament

la modificació de les figures de planejament aquè fa referència l’apartat 1, amb l’informe previfavorable de la comissió territorial d’urbanismecompetent i de la Comissió d’Urbanisme deCatalunya.

3. El conseller o consellera de Política Ter-ritorial i Obres Públiques, no obstant el quedisposa l’apartat 2, en el cas que un terç delnombre legal de membres de la Comissió d’Ur-banisme de Catalunya ho sol·liciti, ha de sotme-tre l’expedient de modificació a dictamen de laComissió Jurídica Assessora. En aquest supò-sit, la resolució definitiva de l’expedient corres-pon al Govern i només pot ésser aprovatòria sil’informe de la Comissió Jurídica Assessora ésfavorable.

4. La resolució definitiva de les modificaci-ons a què fa referència l’apartat 1 s’ha d’adop-tar en el termini de dos mesos des de l’emissiódel darrer informe. Si, un cop transcorregutaquest termini, no s’ha adoptat cap resolucióexpressa, s’entén que la modificació ha estatdenegada.

5. La tramitació regulada per l’apartat 2 nos’aplica a les modificacions esmentades que si-guin incloses en el procediment de revisió d’unpla d’ordenació urbanística municipal, ni tam-poc als ajustos en la delimitació dels espais es-mentats que no n’alterin la funcionalitat, ni lasuperfície, ni la localització en el territori.

6. Les propostes de modificació reguladespels apartats 1 i 5 han de justificar en la memòriapertinent, i mitjançant la documentació gràficaque sigui necessària, que es compleix el queestableix aquest article.

SECCIÓ CINQUENA

Iniciativa i col·laboració dels particulars en elplanejament urbanístic

Article 96Iniciativa privada en la formulació de plans ur-banístics

1. La iniciativa privada pot formular plansespecials urbanístics, plans de millora urbana iplans parcials urbanístics. En el cas que la for-mulació es refereixi al planejament municipalgeneral, només se’n pot iniciar la tramitació sil’ajuntament accepta la proposta; si en el terminide dos mesos l’ajuntament no n’ha notificat l’ac-ceptació, s’entén que la proposta ha estat des-estimada.

2. Les persones promotores dels plans urba-nístics a què es refereix l’apartat 1 tenen dret,si els ho autoritza l’ajuntament amb la finalitatde facilitar la redacció del planejament, a obtenirles dades informatives necessàries dels organis-mes públics i a ésser beneficiàries de les ocupa-cions temporals que calguin per a l’execució delpla, d’acord amb la legislació reguladora de l’ex-propiació forçosa.

Article 97Especificitats dels plans urbanístics derivats d’ini-ciativa privada

1. Els plans urbanístics derivats d’iniciativaprivada, a més d’incloure les determinacions es-tablertes amb caràcter general per aquesta Llei,han de contenir documentació específica refe-rida a:

a) L’estructura de la propietat del sòl afec-tat.

b) La viabilitat econòmica de la promoció.c) Els compromisos que s’adquireixen.

d) Les garanties de compliment de les obli-gacions contretes.

2. Les garanties a què es refereix l’apartat 1.dhan de respondre també de les sancions que espuguin imposar per raó d’infraccions urbanís-tiques en matèria d’execució d’obres d’urbanit-zació i de les indemnitzacions que corresponguieventualment de satisfer, i s’han d’actualitzar, siescau, en funció del pressupost dels projectescomplementaris d’urbanització. En el supòsitque siguin executades, aquestes garanties hand’ésser reposades.

3. Els plans urbanístics a què es refereix l’a-partat 1 es tramiten d’acord amb el que estableixamb caràcter general aquesta Llei per als plansurbanístics derivats, amb les especificitats se-güents:

a) S’ha de citar personalment al tràmit d’in-formació pública les persones propietàries delsterrenys que hi siguin compresos, llevat que el plasigui formulat per la totalitat de les personespropietàries de la superfície afectada i aquest fets’acrediti mitjançant un document públic en quèes faci constar l’estructura de la propietat del sòl.

b) S’ha de notificar individualment a les per-sones propietàries dels terrenys l’aprovaciódefinitiva del pla, si s’escau.

4. L’acte d’aprovació dels plans urbanísticsa què es refereix l’apartat 1 pot imposar les con-dicions, les modalitats i els terminis que siguinprocedents o convenients, sempre sota el prin-cipi de proporcionalitat.

CAPÍTOL IIIEfectes de l’aprovació de les figures del planeja-ment urbanístic

SECCIÓ PRIMERA

Publicitat, executivitat i obligatorietat del plane-jament urbanístic

Article 98Publicitat del planejament urbanístic

1. Els acords d’aprovació definitiva dels plansurbanístics i dels instruments de gestió urbanís-tica s’han de publicar.

2. Tothom té dret a ésser informat per es-crit per l’ajuntament corresponent, en el ter-mini d’un mes a comptar de la sol·licitud, delrègim urbanístic aplicable a una finca o a unsector de sòl.

3. La publicitat relativa a una urbanitzaciód’iniciativa privada ha d’explicitar la data d’a-provació definitiva del pla corresponent i l’òr-gan administratiu que l’ha acordat, i no potcontenir cap indicació contradictòria amb elcontingut del dit pla.

4. Els convenis urbanístics han d’integrar ladocumentació del planejament o de l’instrumentde gestió al qual es refereixin, es sotmeten a lainformació pública corresponent i poden ésserobjecte de consulta un cop aprovats.

Article 99Certificats d’aprofitament urbanístic

1. Les persones particulars poden demanarinformes referits a l’aprofitament urbanísticd’una finca concreta a l’ajuntament competent,que ha de notificar els certificats pertinents enel termini d’un mes des de la presentació de lasol·licitud en el registre general de l’ajuntament.

2. El certificat d’aprofitament urbanístic aquè es refereix l’apartat 1, si la finca objecte


de consulta és edificable, té una vigència desis mesos, a comptar des de la notificació a lespersones interessades. Sens perjudici de lesprescripcions de la legislació sectorial, és pre-ceptiu d’atorgar les llicències d’edificació quesiguin sol·licitades en la forma establerta perla legislació de règim local dins aquest terminide vigència i que manquin de defectes inesme-nables, sempre que el projecte s’ajusti a lesnormes vigents en el moment de la sol·licituddel certificat, d’acord amb el contingut d’a-quest. En aquest supòsit, la sol·licitud de la lli-cència no es veu afectada per la suspensió po-testativa de llicències regulada per l’article 71.1.

Article 100Executivitat i obligatorietat del planejament ur-banístic

1. Les diverses figures del planejament ur-banístic l’aprovació definitiva de les quals cor-respon a l’Administració de la Generalitat sónexecutives a partir de la publicació en el Dia-ri Oficial de la Generalitat de Catalunya del’acord d’aprovació definitiva i de les normesurbanístiques corresponents. Pel que fa al pla-nejament urbanístic l’aprovació definitiva delqual correspongui als municipis, és aplicable elque estableixi la legislació de règim local.

2. Els particulars i l’Administració públicaqueden obligats al compliment de les disposici-ons sobre ordenació urbanística contingudes enaquesta Llei i en els instruments de planejamenti de gestió que en derivin.

3. La constitució de la garantia a què es re-fereix l’article 101.3 és condició d’eficàcia del’executivitat dels plans urbanístics derivats i delsprojectes d’urbanització d’iniciativa privada. Eltermini per a la constitució de la garantia és tresmesos des de la notificació de l’acord d’aprova-ció, i es prorroga per la meitat del termini si lapersona promotora ho sol·licita abans que nofineixi. Si, un cop exhaurits els terminis, no s’haconstituït la garantia, la tramitació del pla res-ta sense cap efecte, llevat que hi concorrin ra-ons d’interès general, en el qual supòsit l’òrgancompetent pot procedir a tramitar la substitu-ció del sistema d’actuació o bé de la modalitatd’aquest.

4. L’aprovació definitiva del projecte o delsprojectes d’urbanització de tots els polígonsd’actuació urbanística que integren el sector éscondició d’eficàcia de l’executivitat dels plansparcials urbanístics en els supòsits i en els ter-mes de l’article 87.8.

5. Els diferents departaments exerceixen,d’acord amb les disposicions dels plans urbanís-tics, les facultats que els corresponguin segonsla legislació aplicable per raó de la matèria.

Article 101Publicació de l’aprovació definitiva de les figu-res del planejament urbanístic

1. Els acords d’aprovació definitiva de totsels instruments del planejament urbanístics’han de publicar en el diari o Butlletí Oficialcorresponent i han d’indicar expressament ellloc i els mitjans adequats perquè es puguinexercir correctament els drets de consulta id’informació.

2. Si un instrument del planejament urba-nístic és aprovat per silenci administratiu po-sitiu, l’òrgan competent per a acordar-ne l’a-provació definitiva ha d’ordenar, d’ofici o ainstància de part interessada, la publicació de

l’aprovació en el diari o Butlletí Oficial corres-ponent i, si escau, ha de fer les notificacionsque corresponguin.

3. Per a la publicació de l’acord d’aprovaciódefinitiva dels plans urbanístics derivats i delsprojectes d’urbanització d’iniciativa privada, ésrequisit previ que s’asseguri l’obligació d’urba-nitzar mitjançant la constitució de la garantiacorresponent, per l’import del 12% del valor deles obres d’urbanització.

4. Per a la publicació de l’aprovació defini-tiva d’un pla parcial urbanístic, en els supòsitsa què fa referència l’article 87.8, és requisit previque s’hagi aprovat definitivament el projecte oels projectes d’urbanització de tots els polígonsd’actuació urbanística que integren el sector.

5. El lliurament a la comissió territorial d’ur-banisme corresponent de la documentació a quèfa referència l’article 86 és condició per a lapublicació de l’acord d’aprovació definitiva delsplans urbanístics derivats adoptat per les admi-nistracions locals competents.

SECCIÓ SEGONA

Efectes del planejament urbanístic sobre les cons-truccions i els usos preexistents

Article 102Edificis i usos fora d’ordenació o amb volumdisconforme

1. Queden fora d’ordenació, amb les limita-cions assenyalades pels apartats 2 i 3, les cons-truccions, les instal·lacions i els usos que, per raóde l’aprovació del planejament urbanístic, que-din subjectes a expropiació, cessió obligatòriai gratuïta, enderrocament o cessament.

2. En les construccions i les instal·lacions queestan fora d’ordenació no es poden autoritzarobres de consolidació ni d’augment de volumperò sí les reparacions que exigeixin la salubritatpública, la seguretat de les persones o la bonaconservació de les dites construccions i instal·-lacions. Les obres que s’hi autoritzin no compor-ten augment del valor d’expropiació.

3. Els canvis d’ús de les construccions i lesinstal·lacions que estan fora d’ordenació espoden autoritzar en els supòsits i les condicionsregulats per l’article 53.5.

4. En les construccions i les instal·lacionsque tinguin un volum d’edificació disconformeamb els paràmetres imperatius d’un nou pla-nejament urbanístic, però que no quedin forad’ordenació, s’hi han d’autoritzar les obres deconsolidació i rehabilitació i els canvis d’ús,sempre d’acord amb les condicions bàsiques delnou planejament.

5. Els usos preexistents a un nou planejamenturbanístic es poden mantenir mentre no esde-vinguin incompatibles amb aquest i sempre ques’adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d’in-salubritat i de perill que estableixi per a cadazona la nova reglamentació.

6. Les figures del planejament urbanístic hande contenir les disposicions pertinents per aresoldre totes les qüestions que les noves deter-minacions urbanístiques plantegin amb relacióa les preexistents.

7. Les construccions i les instal·lacions a lesquals no es puguin aplicar les mesures de res-tauració regulades pel capítol II del títol setè ique no s’ajustin al planejament resten en situ-ació de fora d’ordenació o de disconformitat,segons que correspongui en aplicació dels apar-tats de l’1 al 6. En tots els casos, queden fora

d’ordenació les edificacions implantades il·-legalment en sòl no urbanitzable.

SECCIÓ TERCERA

Legitimació d’expropiacions per raons urbanís-tiques

Article 103Legitimació de les expropiacions

1. L’aprovació d’un pla urbanístic, d’un polí-gon, d’un projecte d’urbanització o d’un projectede delimitació de sòl per al patrimoni públic,d’acord amb l’article 154, implica la declaraciód’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocu-pació dels terrenys i els edificis afectats, als finsd’expropiació o d’imposició de servituds, o béd’ocupació temporal dels terrenys. L’expropia-ció ha d’abastar totes les superfícies i les instal·-lacions necessàries per a garantir el ple valor, elrendiment i la funcionalitat dels béns que en sónobjecte.

2. Les persones físiques o jurídiques subro-gades en les facultats dels organismes compe-tents per a l’execució de plans urbanístics de-terminats o de les obres corresponents podenésser beneficiàries de les expropiacions que enderivin.

3. Els terrenys de qualsevol classe que s’ex-propiïn per raons urbanístiques han d’ésserdestinats a les finalitats determinades pel pla-nejament urbanístic, i hauran d’ésser revertitsen els supòsits que estableixi la legislació apli-cable.

4. El cost de les expropiacions dutes a termeper raons urbanístiques es pot repercutir sobreles persones propietàries que resultin especial-ment beneficiades per l’actuació urbanística,mitjançant la imposició de contribucions espe-cials.

5. El preu just d’una expropiació duta a termeper raons urbanístiques pot ésser constituït, sihi ha acord entre les parts, per una finca futu-ra, que l’administració expropiadora o bé lapersona beneficiària de l’expropiació haurà detransmetre a la persona expropiada.

6. Les expropiacions dutes a terme per raonsurbanístiques s’han d’inscriure en el Registre dela Propietat, en els termes que estableix la legis-lació hipotecària.

7. Les persones ocupants legals d’immoblesafectats per raons urbanístiques que hi tinguinllur residència habitual tenen el dret de reallot-jament o de retorn, en els termes establerts perla legislació aplicable, tant si s’actua per expro-piació com si es tracta d’una actuació aïllada noexpropiatòria.

Article 104Supòsits legitimadors de les expropiacions perraons urbanístiques

1. L’expropiació forçosa per raons urbanís-tiques es pot aplicar en els supòsits següents:

a) Com a sistema d’actuació per a l’execuciódel planejament urbanístic en el marc d’un po-lígon d’actuació urbanística o d’un sector de pla-nejament urbanístic derivat, d’acord amb el queestableixen els articles 146 a 149.

b) Per a l’execució dels sistemes urbanísticsde caràcter públic, d’acord amb el que establei-xen els articles 34.8 i 107.

c) Per a la constitució o l’ampliació de patri-monis públics de sòl i d’habitatge, d’acord ambel que estableixen els articles 154 i 155, i per al’adquisició de terrenys destinats a habitatges de


protecció pública, si ho determina el planeja-ment.

d) Per raó de la manca de participació delspropietaris o propietàries en el sistema dereparcel·lació, segons el que estableix el capítolIII del títol quart, que en regula les modalitats.

e) Per raó de l’incompliment de la funciósocial de la propietat, en els supòsits següents:

Primer. Que es cometin infraccions urbanís-tiques molt greus en matèria de parcel·lació, d’úsdel sòl i d’edificació.

Segon. Que s’incompleixin els terminis esta-blerts per a executar les obres d’urbanització oper a edificar els solars resultants.

Tercer. Que s’incompleixin els terminis queel planejament urbanístic estableix per a inici-ar o per a acabar l’edificació d’habitatges de pro-tecció pública.

Quart. Que els propietaris o propietàriesd’immobles no facin les obres d’adaptació quesiguin requerides per a la seguretat de les per-sones o les obres que siguin determinades pelsplans, les normes o els projectes de caràcterhistòric, arqueològic o artístic.

Cinquè. Que s’incompleixin els deures quecomporten les diverses modalitats del sistemade reparcel·lació.

Sisè. Que s’incompleixin els deures o les con-dicions imposats als propietaris o propietàriesen el supòsit d’alliberament de béns de l’expro-piació regulat per l’article 105.

2. Pel que fa al supòsit primer de l’apartat 1.e,s’ha de deduir del preu just el cost de reposició,si s’escau, i s’ha d’incorporar el bé expropiat alpatrimoni públic de sòl i d’habitatge.

3. Per a l’exercici de la potestat expropiatòriaa què es refereixen els supòsits segon, tercer,quart, cinquè i sisè de l’apartat 1.e, cal haver-nefet el requeriment a les persones propietàries,amb advertiment exprés dels efectes expropia-toris.

4. L’exercici de la potestat expropiatòria enel supòsit tercer de l’apartat 1.e correspon, enprimer terme, a l’administració actuant. Siaquesta administració no actua, el Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiquespot exercir la potestat expropiatòria, desprésd’haver fet el requeriment a l’administracióactuant perquè exerceixi la dita potestat en eltermini d’un mes. La tramitació de l’expropi-ació forçosa en aquest supòsit s’ha d’ajustar alque disposa l’article 106.

Article 105Alliberament de determinats béns de les expro-piacions per raons urbanístiques

1. L’administració actuant en una expropia-ció duta a terme per raons urbanístiques pot acor-dar l’alliberament justificat de determinats béns,sempre que no estiguin reservats per a dotacionsurbanístiques públiques i que quedi garantidal’efectiva execució del planejament urbanístic.

2. L’acord d’alliberament a què es refereixl’apartat 1 ha d’ésser publicat, i ha d’imposar lescondicions que siguin necessàries per a vincu-lar les persones propietàries alliberades a l’exe-cució urbanística, de manera que es garanteixiel compliment dels deures urbanístics exigibles.

Article 106Tramitació de l’expropiació forçosa en actuacionsurbanístiques aïllades

Si no s’utilitza l’expropiació com a sistemad’actuació per polígons d’actuació urbanística

complets, es pot aplicar com a actuació aïlladal’expropiació forçosa, per a l’execució de siste-mes urbanístics o d’algun dels elements que elsintegren, tramitada d’acord amb la legislació re-guladora de l’expropiació forçosa, sens perju-dici de l’aplicabilitat del procediment establertper l’article 107.

L’organisme expropiador ha d’aprovar, en totcas, la relació de persones propietàries i de bénsi drets afectats.

Article 107Procediment de taxació conjunta

En totes les expropiacions derivades de l’apli-cació d’aquesta Llei, l’administració expropia-dora pot optar entre tramitar l’expropiació in-dividualment per a cada finca o tramitar-ne lataxació conjunta, d’acord amb el procedimentsegüent:

a) El projecte d’expropiació, un cop fetal’aprovació inicial per l’administració amb com-petència expropiatòria, ha d’ésser posat a infor-mació pública, per un termini d’un mes, perquèles persones interessades, a les quals han d’és-ser notificats els fulls d’apreuament correspo-nents, puguin formular-hi observacions i recla-macions concernents a la titularitat o la valoracióde llurs drets respectius.

b) L’aprovació definitiva del projecte d’ex-propiació correspon a la mateixa administracióque sigui competent per a l’aprovació inicial. Sil’exercici de la potestat expropiatòria correspona l’Administració de la Generalitat, un cop apro-vat inicialment el projecte pel Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques, l’aprova-ció definitiva correspon a la comissió territori-al d’urbanisme competent.

c) La resolució del projecte d’expropiació had’ésser notificada individualment per l’adminis-tració actuant a les persones titulars de béns i dretsafectats. La notificació ha d’advertir les personesinteressades que la manca de pronunciament enel termini dels vint dies següents es considera comuna acceptació de la valoració fixada, en el qualcas s’entén que l’apreuament ha estat definitiva-ment determinat. Si les persones interessades, enel termini esmentat, manifesten per escrit llurdisconformitat amb la valoració aprovada, l’ad-ministració ha de transferir l’expedient al Juratd’Expropiació de Catalunya, perquè en fixi l’apre-uament.

d) Si el projecte de taxació conjunta es for-mula simultàniament amb un instrument de pla-nejament urbanístic derivat o amb el projectede delimitació d’un polígon d’actuació urbanís-tica, s’ha d’aplicar a cada projecte la tramitacióque li correspongui.

e) L’aprovació definitiva del projecte de taxa-ció conjunta implica la declaració d’urgència del’ocupació dels béns o drets afectats. En conse-qüència, el pagament o el dipòsit de l’import dela valoració establerta pel projecte de taxacióconjunta habilita per a procedir a ocupar la fin-ca, sens perjudici de la valoració pel Jurat d’Ex-propiació de Catalunya, si s’escau, i de la trami-tació dels recursos que escaiguin respecte al preujust. L’aprovació del document que incorporal’acord a què es refereix l’article 103.5 tambéhabilita per a procedir a ocupar les finques.

Article 108Iniciació d’un expedient expropiatori per minis-teri de la llei

1. Un cop transcorreguts cinc anys des de

l’entrada en vigor del pla d’ordenació urbanís-tica municipal, en cas que no disposi de progra-ma d’actuació urbanística municipal, o un copexhaurit el termini establert pel programa ol’agenda, si no s’ha iniciat el procediment d’ex-propiació dels terrenys reservats per a sistemesurbanístics que, en virtut de les determinacionsdel pla, hagin d’ésser necessàriament de titula-ritat pública i que no estiguin inclosos, a l’efectede llur gestió, en un polígon d’actuació urbanís-tica o en un sector de planejament urbanístic, lespersones titulars dels béns poden advertir l’ad-ministració competent de llur propòsit d’inici-ar l’expedient d’apreuament. Si transcorre unany des de la formulació de l’advertiment i l’ad-ministració no hi ha donat resposta, l’inici del’expedient d’apreuament es produeix per mi-nisteri de la llei; a aquest efecte, les persones pro-pietàries poden presentar el full d’apreuamentcorresponent i, si transcorren tres mesos i l’ad-ministració no l’accepta, es poden dirigir al Juratd’Expropiació de Catalunya, la resolució delqual per a fixar l’apreuament exhaureix la viaadministrativa.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1,s’entén que la valoració es refereix al momentde la iniciació de l’expedient d’apreuament perministeri de la llei i que els interessos de demoras’acrediten des de la presentació del full d’apre-uament per les persones propietàries.

3. Les determinacions d’aquest article s’apli-quen també als béns i els drets inclosos en po-lígons d’actuació urbanística o en sectors deplanejament urbanístic en què el sistema d’ac-tuació sigui el d’expropiació.

4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 nos’aplica a:

a) Els propietaris o propietàries de terrenysclassificats com a sòl no urbanitzable.

b) Els propietaris o propietàries de terrenysclassificats com a sòl urbanitzable, si en el mo-ment de l’afectació els terrenys es dediquen al’explotació agrícola, ramadera, forestal o cine-gètica o, en general, a activitats pròpies de llurnaturalesa rústica i compatibles amb la classi-ficació i l’afectació esmentades fins a l’execucióde les determinacions del planejament urbanís-tic.

c) Els propietaris o propietàries que, d’acordamb l’article 53, hagin obtingut l’autorització pera l’ús o l’obra provisionals.

5. Si, abans de transcórrer els terminis es-tablerts per l’apartat 1, s’ha aprovat inicial-ment una modificació o una revisió del plane-jament urbanístic que comporta la inclusiódels sistemes en polígons d’actuació o en sec-tors de planejament, als efectes de llur gestió,els dits terminis resten interromputs i subjec-tes a l’aprovació definitiva. El còmput dels ter-minis es reprèn si transcorre un any sensehaver-se produït la publicació de l’aprovaciódefinitiva.

CAPÍTOL IVValoracions i supòsits indemnitzatoris

Article 109Valoració del sòl i supòsits indemnitzatoris

1. La valoració del sòl, i la dels altres bénsi drets que l’administració hagi d’expropiar,s’han d’ajustar al que estableixi la legislacióaplicable en matèria de règim de sòl i de va-loracions.


2. Els supòsits d’indemnització per raonsurbanístiques es regulen per la legislació que elssigui aplicable i per aquesta Llei.

3. Les modificacions o les revisions del pla-nejament urbanístic que redueixin l’aprofita-ment sobre àmbits de sòl urbanitzable delimi-tat que no comptin amb un planejament derivatdefinitivament aprovat no donen lloc a indem-nització, sens perjudici de la viabilitat de l’accióde responsabilitat patrimonial per les despesesde redacció del projecte corresponent.

4. Els terminis d’execució, als efectes de laindemnització per reducció d’aprofitament ur-banístic en sòl urbà, són els establerts directa-ment pel pla d’ordenació urbanística municipalo pel programa d’actuació urbanística per als po-lígons d’actuació urbanística i els determinatspels plans de millora urbana; en sòl urbanitza-ble, són els establerts pel pla parcial urbanístic.

5. Els terminis d’execució a què es refereixl’apartat 4 comprenen els terminis d’urbanitza-ció i també els d’edificació, si el planejament elsestableix expressament. En tot cas, l’incompli-ment del termini d’urbanització no interrompel còmput del termini d’edificació.

6. El reconeixement per un instrument deplanejament urbanístic d’usos i edificabilitatspreexistents no té en cap cas la consideració delimitació o vinculació singular.

7. En els supòsits regulats per l’article 71, espot plantejar la indemnització del cost dels pro-jectes i, si s’escau, es podrà sol·licitar el reinte-grament de les taxes municipals, si els projectesesdevenen ineficaços, en tot o en part, com aconseqüència de les noves determinacions quepugui contenir el planejament urbanístic ques’aprovi definitivament.

TÍTOL QUARTDe la gestió urbanística


Article 110Concepte d’execució urbanística. Participació enel procés d’execució dels plans urbanístics

1. L’execució urbanística és el conjunt deprocediments establerts per aquesta Llei per ala transformació de l’ús del sòl, i especialmentper a la urbanització d’aquest, d’acord amb elplanejament urbanístic i respectant el règimurbanístic aplicable a cada classe de sòl. L’edi-ficació dels solars resultants de les actuacionsd’execució, tant integrades com aïllades, tam-bé és part integrant de la gestió urbanística, iconstitueix la fase de culminació del procés, sensperjudici dels deures de conservació dels edificisi, d’acord amb el que estableix l’article 42.1, delsdeures de rehabilitació.

2. L’execució del planejament urbanísticrequereix l’aprovació de l’instrument més de-tallat que sigui exigible segons la classe de sòlde què es tracti.

3. L’execució dels sistemes urbanístics es potdur a terme directament, sempre que les previ-sions contingudes en el pla d’ordenació urbanís-tica municipal siguin suficientment detallades;si no és així, cal haver aprovat un pla especialurbanístic.

4. En sòl urbà, és suficient, per a l’execucióurbanística, l’aprovació del planejament urba-nístic general, si aquest en conté l’ordenació de-

tallada; si no és així, cal haver aprovat un pla demillora urbana.

5. L’Administració de la Generalitat, els enslocals i les entitats urbanístiques especials, enllurs esferes d’actuació respectives i en l’exer-cici de llurs competències, participen en el procésd’execució dels plans urbanístics; les personesparticulars hi participen sota les diverses moda-litats regulades per aquesta Llei.

Article 111Gestió urbanística integrada i gestió urbanísticaaïllada

1. S’entén per gestió urbanística integrada delplanejament urbanístic el conjunt d’actuacionsper a repartir equitativament els beneficis i lescàrregues derivats de l’ordenació urbanística iper a executar o completar les obres i els serveisurbanístics necessaris. La gestió urbanística in-tegrada es duu a terme per polígons d’actuacióurbanística complets.

2. En tots els supòsits en què no calgui o nosigui possible la delimitació d’un polígon d’ac-tuació urbanística per al repartiment equitatiudels beneficis i les càrregues derivats de l’orde-nació urbanística, se’n pot fer l’execució demanera puntual o aïllada, especialment en sòlurbà.

Article 112Polígons d’actuació urbanística

1. Els polígons d’actuació urbanística són elsàmbits territorials mínims per a dur a terme lagestió urbanística integrada. Els sectors de pla-nejament urbanístic derivat poden constituir unúnic polígon d’actuació urbanística o bé subdi-vidir-se en dos o més polígons. Els polígons d’ac-tuació urbanística poden ésser físicament discon-tinus.

2. Si un sector de planejament urbanístic esdesenvolupa mitjançant més d’un polígon d’ac-tuació, el sistema d’actuació, o bé la modalitatdel sistema de reparcel·lació, pot ésser diferentper a cadascun dels polígons.

3. Els polígons d’actuació urbanística es de-limiten tenint en compte els requisits següents:

a) Que per llurs dimensions i per les carac-terístiques de l’ordenació urbanística siguinsusceptibles d’assumir les cessions de sòl regu-lades pel planejament.

b) Que, dins el mateix sector, estiguin equili-brats uns respecte als altres, pel que fa als beneficisi les càrregues, i permetin fer-ne un repartimentequitatiu; a aquest efecte, s’ha d’aplicar, si escau,el que estableix l’article 91.b.

c) Que tinguin entitat suficient per a justificartècnicament i econòmicament l’autonomia del’actuació.

4. La delimitació de polígons d’actuació ur-banística inclosos en un sector de planejamentes pot efectuar per mitjà de les figures del pla-nejament urbanístic general o derivat, o bé sub-jectant-se als tràmits fixats per l’article 113.

5. En sòl urbà la delimitació de sectors sub-jectes a un pla de millora urbana o de polígonsd’actuació urbanística no inclosos en aquells s’had’efectuar per mitjà del pla d’ordenació urba-nística municipal o del programa d’actuacióurbanística municipal, sens perjudici del què es-tableix l’article 68.4.

6. La delimitació de polígons d’actuació ur-banística que sigui necessària per a la cessió deterrenys per a carrers i vies es pot efectuar d’a-cord amb el que disposa l’article 113. La cessió

es pot fer mitjançant escriptura pública atorgadaper les persones propietàries, que l’han de sot-metre a l’acceptació de l’ajuntament correspo-nent.

Article 113Tramitació dels instruments de gestió urbanística

1. La tramitació regulada per aquest articleregeix els instruments de gestió urbanística se-güents:

a) La divisió poligonal que no continguin elsplans urbanístics i la modificació d’aquesta di-visió, i també la modificació de la divisió poli-gonal continguda en el planejament urbanístic.

b) Els estatuts i les bases d’actuació, en lamodalitat de compensació bàsica del sistema dereparcel·lació.

c) Els projectes de reparcel·lació.d) La determinació del sistema d’actuació i

de la modalitat d’aquest que no siguin establertspels plans urbanístics, i la modificació del sistemao de la modalitat, siguin o no establerts pels plansurbanístics.

2. La tramitació dels instruments de gestióurbanística a què es refereix l’apartat 1 s’had’ajustar a les regles següents:

a) L’aprovació inicial i l’aprovació definiti-va corresponen a l’administració actuant.

b) L’aprovació inicial s’ha d’adoptar en eltermini de dos mesos des de la presentació dela documentació completa.

c) El projecte ha d’ésser posat a informaciópública per un termini d’un mes, dins el qual s’hade concedir audiència a les persones interessa-des, amb citació personal.

d) La notificació de l’acord d’aprovació de-finitiva s’ha de produir en el termini de dosmesos des del finiment del termini d’informaciópública. En cas contrari, s’entén que el projecteha quedat aprovat definitivament per silenciadministratiu positiu, a excepció del projectede reparcel·lació, en què el sentit del silenci ésnegatiu.

e) Un cop acreditat l’acte presumpte, segonsel que estableix la legislació de procediment ad-ministratiu comú, l’administració n’ha d’orde-nar la publicació i la notificació reglamentàri-es i, si escau, la formalització corresponent.

f) En cas d’incompliment dels terminis detramitació dels estatuts i les bases d’actuació, potsubrogar-s’hi la comissió territorial d’urbanis-me competent, a instància de les persones par-ticulars, un cop requerida l’adopció de l’acordcorresponent en el termini d’un mes.

g) Un cop aprovats definitivament els pro-jectes de divisió poligonal, se n’ha de lliurar unacòpia diligenciada a la comissió territorial d’ur-banisme competent.

3. Si, en la tramitació dels instruments degestió a què es refereixen les lletres b i c del’apartat 1, es produeix l’acord unànime de lespersones propietàries afectades, que ha de cons-tar en document públic, en correspon l’aprova-ció definitiva a l’administració actuant, que hiha d’incorporar les esmenes o les prescripcionsque siguin procedents. En aquests supòsits, esprescindeix de l’aprovació inicial i no cal capaltre tràmit que el d’informació pública, ambaudiència simultània a la resta de les personesinteressades. El silenci administratiu positiu esprodueix, si s’escau, d’acord amb la regla d del’apartat 2, i en aquest cas el termini es computades de la presentació de l’expedient complet al’administració actuant.


4. Un cop aprovats definitivament els esta-tuts i les bases d’actuació a què es refereix l’apar-tat 1.b, l’administració actuant ha d’adoptarl’acord d’aprovació de la constitució de les juntesde compensació en el termini d’un mes des dela recepció de la documentació completa. En cascontrari, s’entén que l’aprovació ha estat ator-gada per silenci administratiu positiu.

Article 114Despeses d’urbanització a càrrec de les personespropietàries i dret de reallotjament

1. Les despeses d’urbanització a càrrec de lespersones propietàries comprenen els conceptessegüents:

a) La totalitat de les obres d’urbanitzaciódeterminades pel planejament urbanístic i pelsprojectes d’urbanització amb càrrec al sector deplanejament urbanístic o al polígon d’actuacióurbanística, sens perjudici, si s’escau, dels supò-sits regulats per l’article 46.

b) Les indemnitzacions procedents per l’en-derrocament de construccions i la destrucció deplantacions, d’obres i d’instal·lacions que siguinexigits per a l’execució dels plans, d’acord ambla legislació aplicable en matèria de règim de sòli de valoracions.

c) Les indemnitzacions procedents pel tras-llat forçós d’activitats.

d) El cost dels avantprojectes, dels plansparcials urbanístics i els plans de millora urba-na, dels projectes d’urbanització i dels instru-ments de gestió urbanística.

e) Les despeses de formalització i d’inscripcióen els registres públics corresponents dels acordsi les operacions jurídiques derivats dels instru-ments de gestió urbanística.

f) Les despeses de gestió, degudament jus-tificades, sota els principis de proporcionalitati de no-enriquiment injust.

g) Les indemnitzacions procedents per l’ex-tinció de drets reals o personals, d’acord amb lalegislació aplicable en matèria de règim de sòli de valoracions.

h) Les despeses generades per a l’efectivitatdel dret de reallotjament, d’acord amb el quedisposa l’apartat 2.

2. En el desplegament de les modalitats delsistema d’actuació urbanística per reparcel·lació,es reconeix el dret de reallotjament a favor deles persones ocupants legals d’habitatges queconstitueixin llur residència habitual, sempreque compleixin les condicions exigides per lalegislació protectora i sempre que, en el cas d’és-ser persones propietàries, no resultin adjudica-tàries d’aprofitament urbanístic equivalent a unaedificabilitat d’ús residencial superior al doblede la superfície màxima establerta per la dita le-gislació.

3. Correspon a la comunitat reparcel·latòriao bé, si s’escau, al concessionari de la gestió ur-banística integrada, l’obligació de fer efectiu eldret de reallotjament i d’indemnitzar les perso-nes ocupants legals afectades per les despesesde trasllat i d’allotjament temporal fins que esfaci efectiu el dit dret.

4. Cal posar a disposició de les persones ocu-pants legals afectades habitatges amb les con-dicions de venda o lloguer vigents per als deprotecció pública, dins dels límits de superfíciepropis de la legislació protectora, per tal de ferefectiu el dret de reallotjament.

5. Les despeses d’urbanització es reparteixenentre les persones adjudicatàries de les finques

resultants de la reparcel·lació en proporció alvalor d’aquestes. Sens perjudici d’això, s’han deregular per reglament els supòsits en què lespersones propietàries tenen la consideració d’ad-judicatàries, a tots els efectes econòmics i jurí-dics reals derivats de la reparcel·lació.

CAPÍTOL IISistemes d’actuació urbanística

Article 115Sistemes d’actuació urbanística

1. L’execució o la gestió del planejamenturbanístic s’efectua mitjançant qualsevol delssistemes d’actuació urbanística següents:

a) De reparcel·lació.b) D’expropiació.2. El sistema de reparcel·lació a què es refe-

reix l’apartat 1.a inclou les modalitats següents:a) De compensació bàsica.b) De compensació per concertació.c) De cooperació.d) Per sectors d’urbanització prioritària.3. L’administració competent, en ocasió de

l’aprovació del planejament urbanístic o, si s’es-cau, de la delimitació del polígon d’actuació ur-banística, i també en el supòsit regulat per l’ar-ticle 113.1.d, ha de decidir el sistema d’actuacióurbanística i la modalitat que cal aplicar, en fun-ció de les necessitats, els mitjans economico-fi-nancers amb què compti, la col·laboració de lainiciativa privada i les altres circumstàncies quehi concorrin.

4. Per als polígons d’actuació urbanísticad’iniciativa particular s’ha de determinar el sis-tema de reparcel·lació, en les modalitats de com-pensació bàsica o de compensació per concer-tació.

Article 116Obligació de pagament de les despeses d’urba-nització i mesures en cas d’incompliment

1. En les modalitats del sistema d’actuacióper reparcel·lació, les persones propietàriestenen l’obligació de pagar les despeses d’urba-nització, obligació que es pot complir mitjançantla cessió de terrenys edificables, situats dins ofora del polígon d’actuació, excepte en el supòsita què es refereix l’article 141.2.

2. En el sistema de reparcel·lació, el pro-jecte de reparcel·lació pot determinar, com aalternativa a l’expropiació de les finques deles persones propietàries no adherides a lajunta de compensació, el pagament de lesdespeses d’urbanització mitjançant solars si-tuats dins el polígon d’actuació, respectant elprincipi de no-discriminació. En les modali-tats de compensació bàsica i de compensacióper concertació, el projecte ha de contenir laproposta d’adjudicació de les finques que enresultin a l’entitat urbanística col·laboradoracorresponent o bé, si n’és part integrant, al’empresa urbanitzadora; en la modalitat decooperació, la proposta d’adjudicació es fa afavor de l’administració actuant o bé, si s’es-cau, dels concessionaris o concessionàries dela gestió urbanística integrada.

3. En les modalitats del sistema d’actuacióper reparcel·lació, l’administració urbanísticacompetent pot exigir el pagament de les quotesd’urbanització per via de constrenyiment, a pro-posta de l’administració actuant o de l’entitaturbanística col·laboradora corresponent.

4. En les modalitats del sistema d’actuacióper reparcel·lació, si s’incompleix l’obligació desatisfer les quotes d’urbanització, o bé la d’edi-ficar, en el cas que el planejament urbanístic ladetermini, l’administració, un cop declarat l’in-compliment, pot expropiar els terrenys de quèes tracti, i poden ésser persones beneficiàries del’expropiació l’administració actuant, si no técompetència expropiatòria, la persona conces-sionària de la gestió urbanística integrada, lajunta de compensació o, en la modalitat de com-pensació per concertació, l’entitat urbanísticacol·laboradora corresponent.

5. En les modalitats del sistema d’actuacióper reparcel·lació, si la conservació de les obresd’urbanització és obligatòria, es pot aplicar, sise n’escau l’incompliment, la via de constrenyi-ment.

Article 117Entitats urbanístiques col·laboradores

1. Són entitats urbanístiques col·laboradoresles juntes de compensació, les associacions ad-ministratives de cooperació, les juntes de con-servació, i les previstes en l’article 132.4. Totesaquestes entitats es constitueixen mitjançantdocument públic i adquireixen personalitat ju-rídica en fer-ne la inscripció en el Registre d’En-titats Urbanístiques Col·laboradores de la Di-recció General d’Urbanisme.

2. Els acords dels òrgans de les entitats urba-nístiques col·laboradores relatius a matèries decaràcter administratiu són susceptibles de recursadministratiu davant l’ajuntament respectiu.

3. Les entitats urbanístiques col·laboradoreses poden constituir de manera provisional, ambuna vigència que no pot excedir d’un any, ambla finalitat de formular la documentació i instarles tramitacions necessàries per a facilitar-ne iagilitar-ne la constitució definitiva.

4. Un cop constituïda una junta de compen-sació o l’entitat urbanística col·laboradora cor-responent en la modalitat de compensació perconcertació, aquesta pot sotmetre a l’ajuntamentcorresponent el repartiment entre les personespropietàries, en proporció a la superfície de cadapropietat, de les despeses previstes per a la for-mulació dels projectes de reparcel·lació i d’ur-banització. La tramitació de la proposta s’had’ajustar als tràmits establerts per l’article 113.Totes les persones propietàries tenen l’obliga-ció de pagar les quotes liquidades en el termi-ni que sigui establert, d’acord amb el principi deproporcionalitat, i es pot aplicar, si se n’escaul’incompliment, la via de constrenyiment.

CAPÍTOL IIISistema d’actuació urbanística per reparcel·lació

SECCIÓ PRIMERA

Reparcel·lació

Article 118Objecte de la reparcel·lació

1. El sistema d’actuació urbanística per re-parcel·lació pot tenir per objecte repartir equi-tativament els beneficis i les càrregues derivatsde l’ordenació urbanística, o regularitzar la con-figuració de les finques i situar-ne l’aprofitamenten zones aptes per a l’edificació, d’acord amb elplanejament urbanístic.

2. En virtut de la reparcel·lació, i un cop feta,si escau, l’agrupació de les finques afectades,


s’adjudiquen a les persones propietàries lesparcel·les resultants, en proporció a llurs dretsrespectius, i s’adjudiquen a l’ajuntament i a l’ad-ministració actuant, si s’escau, els terrenys i lesparcel·les que els corresponen, d’acord ambaquesta Llei i amb el planejament urbanístic.

3. La reparcel·lació comprèn la determina-ció de les indemnitzacions i les compensacionseconòmiques adequades per a fer plenamentoperatiu el principi del repartiment equitatiudels beneficis i les càrregues derivats de l’orde-nació urbanística.

4. S’han de regular per reglament els requisitsi la tramitació dels projectes de reparcel·lacióeconòmica, els de reparcel·lació voluntària, elsde regularització de finques i els de reparcel·lacióque afectin una única persona propietària odiverses en proindivís, i també els supòsits enquè la reparcel·lació és innecessària.

Article 119Inici de l’expedient de reparcel·lació

1. L’expedient de reparcel·lació s’inicia quans’aprova la delimitació del polígon d’actuació ur-banística, i s’ha d’executar mitjançant alguna deles modalitats del sistema de reparcel·lació.

2. La iniciació de l’expedient de reparcel·laciócomporta, sense necessitat de declaració expres-sa, la suspensió de l’atorgament de les llicènci-es a què es refereix l’article 71.1, en l’àmbit delpolígon d’actuació urbanística, fins que siguiferm en via administrativa l’acord d’aprovacióde la reparcel·lació.

Article 120Criteris dels projectes de reparcel·lació

1. Els projectes de reparcel·lació han de te-nir en compte els criteris següents:

a) El dret de les persones propietàries, si nohi ha acord unànime, és proporcional a la super-fície de les finques originàries respectives en elmoment de l’aprovació definitiva de la delimi-tació del polígon d’actuació urbanística. Tanma-teix, si es tracta de polígons discontinus cal te-nir en consideració llur localització relativa, ambvista a la corresponent ponderació de valor.

b) Les finques resultants es valoren de lamanera que decideixen per unanimitat les per-sones propietàries afectades, sota criteris objec-tius i generals per a tot el polígon d’actuacióurbanística i en funció de l’aprofitament urba-nístic que li atribueix el planejament urbanístic,o bé, si no hi ha acord, es valoren subjectant-seals criteris de la legislació aplicable en matèriade règim de sòl i de valoracions. En qualsevolcas, la valoració de les parcel·les resultants hade tenir en compte les regles de ponderacióestablertes per l’article 37.

c) S’ha de procurar que les parcel·les resul-tants que s’adjudiquin estiguin situades en unlloc proper al de les antigues propietats de lesmateixes persones titulars, sens perjudici que,si això no és possible, s’apliqui la ponderació devalors pertinent.

d) Si l’escassa quantia dels drets d’algunspropietaris o propietàries no permet d’adjudi-car-los parcel·les independents a tots ells, elprojecte de reparcel·lació pot determinar unaindemnització en metàl·lic o, alternativament,l’adjudicació de les parcel·les resultants en pro-indivís, llevat que la quantia dels drets no arri-bi al 15% de la parcel·la mínima edificable, enel qual cas l’adjudicació s’ha de substituir neces-sàriament per una indemnització en metàl·lic.

e) Les diferències d’adjudicació han d’ésserobjecte de compensació econòmica entre lespersones interessades, el valor de la qual s’ha defixar atenint-se al preu de les parcel·les resultantsque els haurien correspost si l’adjudicació ha-gués estat possible.

f) Les plantacions, les obres, les edificacions,les instal·lacions i les millores que no es puguinconservar es valoren amb independència del sòl,i se n’ha de satisfer l’import a les persones pro-pietàries interessades amb càrrec al projecte dereparcel·lació, en concepte de despeses d’urba-nització. El projecte ha de justificar els casos enquè les despeses necessàries per a deixar elsterrenys lliures i preparats per a fer-ne la urba-nització són únicament a càrrec de les personespropietàries, d’acord amb el que sigui establertper reglament.

g) S’han d’adjudicar com a finques indepen-dents les superfícies que compleixin els requi-sits de parcel·la mínima edificable i que tinguinla configuració i les característiques adequadesper a edificar-hi conformement al planejamenturbanístic, sens perjudici del que estableix l’apar-tat 3. El sòl que no s’ajusti als requisits esmen-tats també es pot adjudicar com a finca indepen-dent, a instància de les persones interessades, sis’aconsegueix de formar una parcel·la mínimaedificable en agrupar-la amb una altra finca quehi confini, externa a l’àmbit de reparcel·lació id’una qualificació igual o compatible.

h) S’ha de tenir en compte el valor diferen-cial que les parcel·les destinades a habitatge deprotecció pública poden tenir en relació amb lesde renda lliure.

2. S’han de regular per reglament els supò-sits en què és innecessària, en un projecte dereparcel·lació, la nova adjudicació de finques,per raó de les circumstàncies concurrents, tanten terrenys edificats com en terrenys no edifi-cats, sens perjudici de la regularització de llin-des que escaigui i dels efectes econòmics i jurí-dics reals de la reparcel·lació.

3. En sòl urbà, per a facilitar els processos dereforma interior i de rehabilitació, els projectesde reparcel·lació poden adjudicar en règim depropietat horitzontal edificacions existents quesiguin adequades al planejament urbanístic.

4. Els béns de domini públic participen en elrepartiment de beneficis i càrregues en els su-pòsits següents:

a) En el cas que hagin estat obtinguts perexpropiació, per raó d’haver-se’n avançat l’ob-tenció d’acord amb el que disposa l’article 34.6.

b) En el cas que hagin estat adquirits perqualsevol títol onerós, o per cessió gratuïta enuna actuació no urbanística.

5. Els béns de domini públic obtinguts gratu-ïtament en desenvolupament d’una actuació ur-banística no donen lloc a atribució d’aprofitamenta l’administració titular. No obstant això, si la su-perfície d’aquests terrenys de domini públic inclo-sos en un polígon d’actuació urbanística és supe-rior a la que determina el pla urbanístic per a lacessió gratuïta i obligatòria amb destinació a do-mini públic, l’administració titular s’integra ambaquest excés en la comunitat de reparcel·lació.

Article 121Efectes de l’aprovació dels projectes de reparcel·-lació

L’acord d’aprovació d’un projecte de repar-cel·lació produeix essencialment els efectes eco-nòmics i jurídics reals següents:

a) La cessió de dret al municipi en què s’ac-tua, o, si escau, a l’administració urbanísticaactuant, d’acord amb l’article 23.4, en ple dominii lliures de càrregues, dels terrenys de cessióobligatòria, perquè siguin incorporats al patri-moni de sòl o perquè se’n faci l’afectació als usosque determini el planejament urbanístic.

b) L’afectació real de les parcel·les adjudica-des al compliment de les càrregues i al pagamentde les despeses inherents al sistema de reparcel·-lació, i també, si s’escau, al compliment de lareserva feta a l’empara de l’article 46.

c) La subrogació, amb plena eficàcia real, deles antigues parcel·les per les noves parcel·les.

d) El gaudi de les exempcions tributàriesestablertes per la legislació aplicable.

e) L’extinció o la transformació de drets i decàrregues, d’acord amb la legislació aplicable.

Article 122Certificació dels projectes de reparcel·lació

1. L’organisme competent per a l’aprovaciódefinitiva d’un projecte de reparcel·lació ha d’ex-pedir-ne una certificació, d’acord amb el queestableix la legislació hipotecària, amb vista a lainscripció del projecte en el Registre de la Pro-pietat.

2. En el supòsit de reparcel·lació voluntària,la presentació de l’escriptura pública i la certi-ficació de l’acord d’aprovació de la reparcel·laciósón suficients per a la inscripció en el Registrede la Propietat.

Article 123Comunitat de reparcel·lació i persones interes-sades

1. Integren la comunitat de reparcel·laciótotes les persones propietàries de finques com-preses en un polígon d’actuació urbanística sot-mès a reparcel·lació.

2. A més dels propietaris o propietàries deles finques afectades, es consideren persones in-teressades en un expedient de reparcel·lació elstitulars dels drets que puguin resultar afectatsper la resolució, i també les persones titularsd’interessos legítims susceptibles d’afectació quees personin en el procediment i acreditin aquestacondició.

SECCIÓ SEGONA

Modalitat de compensació bàsica

Article 124Iniciativa i obligacions

1. En la modalitat de compensació bàsica, elspropietaris o propietàries aporten els terrenysde cessió obligatòria, executen a llur càrrec laurbanització, en els termes i amb les condicionsque siguin determinats pel planejament urbanís-tic, i es constitueixen, mitjançant documentpúblic, en junta de compensació.

2. La constitució de la junta de compensacióa què es refereix l’apartat 1 no és obligada en elssupòsits següents:

a) Si hi ha una única persona propietària obé una única comunitat en proindivís, sempreque aquesta situació es mantingui mentre s’exe-cutin les obres d’urbanització.

b) Si ho acorda l’ajuntament corresponent,sempre que el projecte de reparcel·lació volun-tària compleixi els requisits i els criteris de re-presentació i d’actuació establerts per reglament.No obstant això, poden constituir en qualsevolmoment una junta de compensació.


3. La iniciativa de la modalitat de compen-sació bàsica correspon als propietaris o propi-etàries de finques la superfície de les quals re-presenti més del 50% de la superfície total delpolígon d’actuació urbanística.

4. Les persones propietàries de finques com-preses en un polígon d’actuació urbanística sot-mès a reparcel·lació que no hagin promogut elsistema es poden adherir amb igualtat de dretsi deures a la junta de compensació que es cons-titueixi. Si no s’hi incorporen, la junta de com-pensació pot sol·licitar a l’administració l’expro-piació de llurs finques, en el qual cas gaudirà dela condició de beneficiària de l’expropiació, o bél’ocupació de les esmentades finques a favor seu,d’acord amb el que estableix l’article 150, perpossibilitar l’execució de les obres d’urbanitza-ció.

5. En la modalitat de compensació bàsica,es poden incorporar també a la junta de com-pensació, ultra les persones propietàries, elspromotors o les promotores i les empreses ur-banitzadores que hagin de participar amb lapart propietària en la gestió del polígon d’ac-tuació urbanística, d’acord amb els requisits iles condicions que siguin establerts pels esta-tuts i per les bases d’actuació.

6. La junta de compensació, en la modalitatde compensació bàsica, té naturalesa adminis-trativa, personalitat jurídica pròpia i plena ca-pacitat per al compliment dels seus fins. En totcas, a l’òrgan rector de la junta hi ha d’haver unrepresentant de l’administració actuant.

Article 125Alliberament d’obligacions

1. Si un polígon d’actuació urbanística sotmèsa reparcel·lació, en la modalitat de compensa-ció bàsica, té per propietària una única perso-na, aquesta queda alliberada de les seves obli-gacions un cop ha lliurat tant els terrenys decessió obligatòria i gratuïta com les obres d’ur-banització executades de conformitat amb elsprojectes aprovats.

2. En la modalitat de compensació bàsica,l’alliberament total o parcial de la persona pro-pietària única inicial, i la cancel·lació consegüentde les garanties prestades, per raó de la subro-gació en el seu lloc d’una junta de compensacióo de conservació o d’una tercera persona que lasucceeixi en la propietat, només té lloc si aques-tes assumeixen expressament les obligacionscontretes per la persona causant i formalitzenles garanties adequades, un cop aquesta ha com-plert les obligacions no susceptibles de subro-gació.

3. La dissolució d’una junta de compensació,en la modalitat de compensació bàsica, es potacordar si:

a) Ha complert les seves obligacions i ha lliu-rat les obres d’urbanització, de conformitat ambel projecte aprovat.

b) L’administració competent ha rebut elsterrenys de cessió obligatòria i gratuïta.

c) S’ha pagat el preu just, un cop sigui ferma tots els efectes, si la junta és la beneficiària del’expropiació.

4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3, pelque fa al lliurament de les obres d’urbanització,s’entén sens perjudici del silenci administratiupositiu que s’hagi produït en la tramitació de larecepció.

5. En el supòsit regulat per aquest article, sila conservació de les obres i de les instal·lacions

de la urbanització és obligatòria, l’ajuntamentpot acordar d’ofici, a partir del moment que lisón lliurats, la constitució d’una entitat urbanís-tica de conservació, que substitueix la personapropietària única inicial o la junta de compen-sació pel que fa a l’obligació de conservació. Enfinir el termini obligatori de conservació, s’ha derepetir el procediment de lliurament i recepcióde les obres i les instal·lacions de la urbanitza-ció per l’administració competent.

6. En cas que la part promotora o els propi-etaris o propietàries inicials dels terrenys incom-pleixin les cessions obligatòries definides pelsinstruments de planejament i delimitades perregularitzar o legalitzar parcel·lacions ja exis-tents, les cessions es poden inscriure en el Re-gistre de la Propietat a favor de l’administraciócompetent sense consentiment de la persona queen sigui titular registral, mitjançant la documen-tació determinada per la legislació hipotecària.

Article 126Potestats de les juntes de compensació sobre lesfinques

1. En la modalitat de compensació bàsica, laincorporació dels propietaris o propietàries a lajunta de compensació no pressuposa, llevat queels estatuts ho disposin altrament, la transmis-sió a la junta dels immobles que siguin afectatsals resultats de la gestió comuna. En tot cas, elsterrenys queden directament afectats al compli-ment de les obligacions inherents a aquestamodalitat. L’afectació ha de constar adequada-ment en el Registre de la Propietat.

2. En la modalitat de compensació bàsica, lesjuntes de compensació actuen com a fiduciàri-es, amb ple poder dispositiu sobre les finquesque pertanyen a les persones propietàries adhe-rides a la junta, sense cap més limitació que lesque siguin establertes pels estatuts.

Article 127Responsabilitats de les juntes de compensació.Via de constrenyiment i expropiació

1. En la modalitat de compensació bàsica, lajunta de compensació és directament responsa-ble, davant l’ajuntament corresponent, de laurbanització completa del sector de planejamenturbanístic o el polígon d’actuació urbanística i,si s’estableix expressament, de l’edificació delssolars resultants.

2. En la modalitat de compensació bàsica, lajunta de compensació pot sol·licitar a l’ajunta-ment competent la utilització de la via de cons-trenyiment per al cobrament de les quantitatsendeutades a la junta pels seus membres.

3. En la modalitat de compensació bàsica, lajunta de compensació és la beneficiaria de lesexpropiacions que sol·liciti a l’ajuntament perraó de l’incompliment, tant pels membres de lajunta com per les persones propietàries que nos’hi hagin adherit, de les obligacions i les càrre-gues imposades per aquesta Llei i pel planeja-ment urbanístic.

Article 128Afectació de finques i formulació del projecte dereparcel·lació

1. Totes les finques incloses dins un polígond’actuació urbanística sotmès a reparcel·lació,en la modalitat de compensació bàsica, quedenafectades al compliment dels deures imposatsper aquesta Llei inherents a la dita modalitat,encara que llurs propietaris o propietàries no

s’hagin adherit a la junta de compensació. L’afec-tació ha de constar adequadament en el Registrede la Propietat.

2. En la modalitat de compensació bàsica, lajunta de compensació ha de formular un projec-te de reparcel·lació que reparteixi els beneficisi les càrregues derivats de l’ordenació entre totsels propietaris o propietàries del polígon d’ac-tuació urbanística.

3. Tots els propietaris o propietàries a què esrefereix l’apartat 2 integren la comunitat dereparcel·lació, inclosos els que no s’hagin adherita la junta de compensació, sens perjudici de lafacultat de la junta de sol·licitar l’expropiació deles finques d’aquests darrers.

4. Les quotes d’urbanització, en un projec-te de reparcel·lació sotmès a la modalitat decompensació bàsica, es fixen en funció dels co-eficients assignats a les finques resultants delprojecte, d’acord amb el que estableix l’article114.5. Les quotes d’urbanització que correspon-guin a les persones propietàries no adherides,un cop aprovades per l’ajuntament, a propos-ta de la junta de compensació, són gestionadescom les derivades de la modalitat de coopera-ció, sens perjudici del que disposa l’article 116.2.

5. Amb relació a les quotes d’urbanització aquè es refereix l’apartat 4, es pot acordar elpagament de bestretes, tant a càrrec dels mem-bres de la junta de compensació com a càrrecdels propietaris o propietàries que no s’hi haginadherit.

6. L’execució d’un polígon d’actuació urba-nística per reparcel·lació sotmesa a la modali-tat de compensació bàsica no exclou la possibi-litat, fins que la junta de compensació no hagiformulat el projecte de reparcel·lació, de con-certar amb l’ajuntament corresponent la gestióurbanística integrada, d’acord amb el que dis-posa la secció tercera.

SECCIÓ TERCERA

Modalitat de compensació per concertació

Article 129Iniciativa

1. L’execució urbanística del polígon d’actu-ació urbanística, en la modalitat de compensacióper concertació del sistema de reparcel·lació,correspon als propietaris o propietàries quehagin concertat amb l’ajuntament la seva ges-tió urbanística integrada, en els termes establertsper aquesta Llei.

2. La iniciativa en el sistema de reparcel·lació,en la modalitat de compensació per concerta-ció, correspon als propietaris o propietàries definques la superfície de les quals representi mésdel 25% de la superfície total del polígon d’ac-tuació urbanística de què es tracti.

3. La determinació del sistema d’actuació perreparcel·lació, en la modalitat de compensacióbàsica, possibilita, directament, la iniciativa a quèfa referència l’apartat 2, sense necessitat de tra-mitar la modificació de la modalitat.

Article 130Formalització i publicitat de la iniciativa

1. La iniciativa a què fa referència l’article129.2 s’ha de formalitzar per escrit davant l’ad-ministració actuant i ha d’incorporar un projectede bases.

2. El projecte de bases a què fa referèncial’apartat 1 ha d’especificar els documents queles persones propietàries que han de dur a ter-


me l’execució urbanística han de redactar, elscriteris de reparcel·lació, les obres que s’hand’executar, el termini d’execució de les obres,les facultats de vigilància que corresponen a l’ad-ministració, els factors que han de determinarla fixació dels preus de venda dels solars resul-tants, els deures de conservació i manteniment,les penalitzacions per incompliment, els supò-sits de resolució i de caducitat, les garanties i elscompromisos necessaris per a l’execució del plai les altres circumstàncies exigibles per regla-ment.

3. Les condicions del projecte de bases a quèfa referència l’apartat 1 han d’afavorir els aspec-tes que contribueixin a l’abaratiment del sòl ur-banitzat resultant.

4. El projecte de bases a què fa referèncial’apartat 1 ha de contenir els avanços que cal-guin dels documents especificats per l’article132.1, i també un avanç del pressupost d’execu-ció de les obres d’urbanització i de la repercussióde llur cost en el valor dels terrenys edificables.

5. La iniciativa a què fa referència l’article129.2 ha d’ésser sotmesa a informació pública,juntament amb el projecte de bases, per un ter-mini mínim d’un mes, i simultàniament s’ha deconcedir audiència a les persones propietàriesmitjançant notificació personal, amb l’adverti-ment de les especificitats de la modalitat decompensació per concertació i, si escau, delsefectes expropiatoris que pot comportar. Dinsaquest termini, les persones propietàries espoden comprometre, amb les garanties que si-guin exigides per reglament, a participar enl’execució del planejament i, en el cas que lesbases no prevegin expressament l’aplicació delque estableix l’article 116.2, poden expressar llurpreferència pel pagament de les quotes d’urba-nització amb terrenys.

Article 131Concertació de la gestió urbanística integrada

1. Un cop finit el termini d’informació públi-ca regulat per l’article 130 sense que s’haginpresentat altres iniciatives en competència, l’ad-ministració actuant, en el termini d’un mes, s’hade pronunciar sobre la iniciativa presentada isobre les bases que aquesta incorpora.

2. En el supòsit a què fa referència l’apartat1, les bases poden ésser objecte d’aprovació, dedenegació o, quan l’administració actuant con-sideri necessari afegir-hi prescripcions per agarantir la millor execució del planejament, desuspensió de l’aprovació. En aquest darrer cas,els propietaris o propietàries que han presentatla iniciativa tenen un termini de dos mesos pera presentar les bases corregides. En cas contrari,s’entén que desisteixen de la iniciativa.

3. És causa de denegació de la iniciativa elfet que, dins el termini d’audiència, els pro-pietaris o propietàries de finques la superfí-cie de les quals representi més del 50% de lasuperfície del polígon d’actuació urbanísticapromoguin la modalitat de compensació bà-sica, amb les garanties que siguin exigides perreglament.

4. En el supòsit a què fa referència l’apartat1, un cop aprovades les bases de la concertació,les persones propietàries que han exercit la ini-ciativa han de dur a terme la gestió urbanísticaintegrada del polígon d’actuació urbanísticad’acord amb les dites bases.

5. Quan els propietaris o propietàries de fin-ques la superfície de les quals representi més del

25% de la superfície total del polígon d’actua-ció urbanística de què es tracti presentin altresiniciatives en competència en el tràmit d’infor-mació pública i audiència, l’ajuntament ha dedecidir qui ha de dur a terme la gestió urbanísticaintegrada, per concurs entre els qui hagin for-mulat les iniciatives.

Article 132Obligacions de les persones propietàries que te-nen a llur càrrec l’execució del polígon d’actu-ació urbanística

1. Les persones propietàries que han concer-tat la gestió urbanística integrada han de redac-tar, en tots els casos, el projecte de reparcel·lació.La concertació pot incloure també l’obligació deredactar la corresponent figura de planejamenturbanístic i el projecte d’urbanització.

2. Les persones propietàries a què fa refe-rència l’apartat 1, si no s’aplica el que estableixl’article 116.2, tenen la condició de beneficia-ris o beneficiàries de l’expropiació dels terrenysdels propietaris o propietàries que no complei-xin llurs obligacions. En aquest cas, els corres-pon la redacció del projecte de taxació conjun-ta.

3. Correspon a les persones propietàries aquè fa referència l’apartat 1 l’execució de lesobres d’urbanització. Llur retribució pot consis-tir en terrenys edificables o en solars, d’acordamb el que estableixen els apartats 1 i 2 de l’ar-ticle 116.

4. Les persones propietàries que han concer-tat la gestió urbanística integrada actuen com aentitat urbanística col·laboradora d’acord ambla forma organitzativa que s’estableixi per regla-ment.

SECCIÓ QUARTA

Modalitat de cooperació

Article 133Concepte

1. En la modalitat de cooperació, les perso-nes propietàries aporten el sòl de cessió obliga-tòria i gratuïta. L’administració actuant executales obres d’urbanització amb càrrec a les ditespersones propietàries, d’acord amb el que esta-bleix l’article 114. Així mateix, sens perjudici delque disposa l’article 116.2, els pot exigir el pa-gament de bestretes i, en cas d’impagamentd’aquestes i de les quotes d’urbanització acor-dades, els pot aplicar la via de constrenyiment.

2. En la modalitat de cooperació, les perso-nes propietàries poden, a iniciativa pròpia o peracord de l’ajuntament, constituir associacionsadministratives, amb la finalitat de col·laboraren l’execució de les obres d’urbanització i deredactar el projecte de reparcel·lació.

Article 134Iniciativa del projecte de reparcel·lació

1. Pertoca de formular el projecte de re-parcel·lació a:

a) Els propietaris o propietàries de finquesla superfície de les quals representi més del 50%de la superfície total reparcel·lable, dins els tresmesos següents a l’aprovació de la delimitaciódel polígon d’actuació urbanística.

b) L’associació administrativa de cooperació,si ha estat constituïda, dins el termini que esta-bleix la lletra a.

c) L’administració actuant, d’ofici o a instàn-cia o a proposta d’alguna de les persones pro-

pietàries afectades, si ni aquestes ni l’associacióadministrativa de cooperació no han exercit llurprioritat o bé, havent formulat un projecte, ihavent-s’hi apreciat defectes, no els esmenendins el termini que se’ls concedeixi.

2. En el supòsit a què es refereix l’article 135,la formulació del projecte de reparcel·lació cor-respon a la persona concessionària de la gestióurbanística integrada.

Article 135Possibilitat de concessió de la gestió urbanísticaintegrada

1. La modalitat de cooperació es pot desen-volupar mitjançant la concessió de l’execucióurbanística integrada. A aquest efecte, l’admi-nistració actuant ha de sotmetre a informaciópública els trets bàsics d’aquesta modalitat, perun termini d’un mes, amb notificació individuala les persones propietàries afectades, i hi had’incorporar el projecte de les bases que hande regir la contractació, que s’han d’ajustar alque estableix l’article 130.2. Dins aquest termi-ni, les persones propietàries poden expressarllur preferència pel pagament de les quotesd’urbanització mitjançant terrenys.

2. Si no s’aplica el que estableix l’article 116.2,la persona concessionària de l’execució urbanís-tica integrada a què es refereix l’apartat 1 té lacondició de beneficiària de l’expropiació de lesfinques dels propietaris o propietàries que dinsel termini d’informació pública no expressin igaranteixin, d’acord amb el que sigui establertper reglament, llur compromís de participar enl’execució i les dels que incompleixin ulterior-ment llurs obligacions de pagament de les quotesd’urbanització.

3. La persona concessionària de l’execucióurbanística integrada a què es refereix l’apartat1 ha de formular el projecte de taxació conjunta,si s’escau, i el projecte de reparcel·lació. La con-cessió pot incloure també l’obligació de formularla figura de planejament derivat que calgui i elprojecte d’urbanització.

4. Correspon a la persona concessionària del’execució urbanística integrada a què es refe-reix l’apartat 1 l’execució de les obres d’urba-nització.

SECCIÓ CINQUENA

Sectors d’urbanització prioritària

Article 136Concepte i iniciativa

1. S’entén per sectors d’urbanització priori-tària els àmbits de sòl urbà no consolidat i de sòlurbanitzable delimitat per a qualsevol ús que sónobjecte de la declaració corresponent per l’ad-ministració competent. L’actuació urbanitzadoraimmediata en aquests sectors es justifica o bé perla concurrència de circumstàncies especials decaràcter urbanístic o demogràfic, de necessitatde desenvolupament dels sistemes urbans o denecessitat d’obtenció immediata de sòl urbanit-zat, o bé, si escau, d’acord amb el planejamentterritorial.

2. La declaració de sector d’urbanitzacióprioritària ha d’ésser acordada per les comis-sions territorials d’urbanisme, a proposta de lescorporacions municipals interessades o, ambl’informe favorable de l’ajuntament correspo-nent, de la Direcció General d’Urbanisme. Elsajuntaments que tinguin un pla d’ordenació ur-banística municipal o un programa d’actuació


urbanística municipal poden també acordar ladeclaració de sector d’urbanització prioritària,d’acord amb el que disposi el planejament ge-neral, amb l’informe previ de la Direcció Ge-neral d’Urbanisme.

3. La declaració de sector d’urbanitzacióprioritària ha de determinar l’administracióactuant que ha de formular els projectes per-tinents, tramitar i aprovar els instruments degestió, percebre les cessions de terrenys ambaprofitament, tramitar i aprovar els expedientsd’expropiació i d’alienació forçosa en cas d’in-compliment d’obligacions, i aplicar, si escau, lavia de constrenyiment.

4. Les propostes de declaració de sector d’ur-banització prioritària han d’ésser posades a in-formació pública per un termini d’un mes.

Article 137Documentació i publicitat de la declaració desector d’urbanització prioritària

1. La documentació de l’expedient de decla-ració de sector d’urbanització prioritària escompon d’una memòria justificativa, de les da-des de l’estructura de la propietat del sòl i delsplànols pertinents.

2. L’acord de declaració de sector d’urbanit-zació prioritària s’ha de notificar a les personespropietàries de les finques que hi siguin inclo-ses, amb l’advertiment dels efectes expropiatorisi d’alienació forçosa en cas d’incomplimentd’obligacions, i també de l’aplicabilitat de la viade constrenyiment.

3. L’acord a què es refereix l’apartat 2 s’hade fer constar en el Registre de la Propietat, deconformitat amb la legislació hipotecària, ambindicació de l’afectació de cadascuna de les fin-ques incloses en el règim específic de sectord’urbanització prioritària.

Article 138Efectes de la declaració de sector d’urbanitzacióprioritària

1. La declaració de sector d’urbanitzacióprioritària té per efecte específic l’aplicació delrègim de gestió urbanística regulat per aques-ta Llei, comporta l’obligació i l’interès immediatde l’execució de les obres d’urbanització bàsi-ques, a partir de l’aprovació definitiva del pla-nejament o del projecte d’urbanització, segonscorrespongui, i també comporta l’obligació del’edificació dels solars resultants, d’acord ambel que estableix l’article 143.

2. En cas de declaració d’un sector d’urba-nització prioritària, l’aprovació inicial del pla-nejament derivat que calgui i, si escau, del pro-jecte d’urbanització, així com la redacció delprojecte d’urbanització complementari, s’han deproduir en el termini dels sis mesos següents ala data de publicació de l’acord de declaració delsector en el Butlletí Oficial corresponent. Lesobres d’urbanització complementàries s’hand’executar en el termini que estableixi el plane-jament derivat o el mateix projecte d’urbanit-zació complementari.

Article 139Sistema d’actuació urbanística i àmbit de referèn-cia

1. En un sector d’urbanització prioritària, elsistema d’actuació urbanística ha d’ésser el dereparcel·lació per cooperació. L’administracióactuant ha de formular d’ofici el projecte dereparcel·lació, que s’ha d’aprovar definitivament

dins l’any següent a l’aprovació definitiva delplanejament derivat, o bé, si el planejamenthavia estat aprovat abans, dins l’any següent ala publicació de l’acord de declaració del sector,i que pot contenir les determinacions que esta-bleix l’article 116.2.

2. Cada sector d’urbanització prioritàriaconstitueix un únic polígon d’actuació urbanís-tica.

Article 140Mesures en cas d’incompliment

1. L’administració actuant pot redactar, en untermini de tres mesos des de la declaració d’unsector d’urbanització prioritària, un projecte detaxació conjunta referit als terrenys que hi siguininclosos i als béns i els drets diferents del sòl quegravin o es refereixin a cada finca, amb indica-ció dels que siguin presumiblement incompati-bles amb llur destinació urbanística. El projectede taxació conjunta s’ha de tramitar d’acord ambel que estableix l’article 107.

2. Les valoracions contingudes en el projectede taxació conjunta a què es refereix l’apartat1, amb les modificacions que hi siguin introdu-ïdes, si s’escau, en virtut de resolució del Juratd’Expropiació de Catalunya o de sentència fer-ma, constitueixen la definició dels béns i elsdrets, a l’efecte de l’expropiació o l’alienacióforçosa. El projecte de reparcel·lació s’ha defonamentar en les esmentades valoracions.

3. La certificació de les dades del projecte detaxació conjunta a què es refereix l’apartat 1 cor-respon a l’administració actuant.

4. Els efectes expropiatoris del projecte detaxació conjunta a què es refereix l’apartat 1operen a partir de la declaració d’incomplimentde les obligacions d’urbanització o d’edificació.

Article 141Pagament del cost de les obres a la bestreta i mit-jançant solars

1. Les persones propietàries, les empreses oels organismes obligats a costejar les obres d’ur-banització d’un sector d’urbanització priorità-ria les han de pagar a la bestreta en el terminid’un mes des del requeriment pertinent.

2. En cas que el pagament a la bestreta a quèes refereix l’apartat 1 sigui fet voluntàriamentmitjançant solars, aquests han d’estar situats dinsel mateix sector d’urbanització, i, si no hi haacord, cal atenir-se a les normes de la legislacióaplicable en matèria de règim de sòl i de valo-racions. El valor de la urbanització ha d’ésser elque sigui determinat en l’expedient, segons elcost de les obres d’urbanització bàsiques i de lesrestants, d’acord amb el planejament derivat iamb els projectes d’urbanització.

Article 142Terminis d’execució de l’obra d’urbanitzacióbàsica

La declaració de sector d’urbanització prio-ritària pot modificar, si cal, les etapes d’execu-ció establertes pel planejament preexistent, i had’establir en tot cas el termini per a executar lesobres d’urbanització bàsiques. L’administraciócompetent per a aprovar la declaració pot acor-dar de prorrogar aquest termini.

Article 143Terminis d’edificació

1. Les obres d’edificació d’un sector d’urba-nització prioritària s’han d’iniciar en un termi-

ni màxim de tres anys des de l’acabament de lesobres d’urbanització bàsica, un cop sigui fermen via administrativa l’acord d’aprovació defi-nitiva de la reparcel·lació.

2. La llicència d’edificació d’un sector d’ur-banització prioritària s’atorga, si cal, condicio-nada a la prestació de les garanties sobre lesquotes d’urbanització que pertoquin i a les al-tres condicions que siguin establertes per regla-ment, i ha de fixar el termini d’acabament de lesobres d’edificació.

Article 144Declaració d’incompliment de l’obligació d’ur-banitzar o d’edificar

1. Escau de declarar l’incompliment de lesobligacions d’urbanitzar i d’edificar que corres-ponen a les persones propietàries si aquestes nodipositen les quantitats requerides per a costejarles obres o incompleixen els terminis establertsper a l’edificació, respectivament. En el primersupòsit, correspon de fer la declaració a l’admi-nistració actuant, un cop certificat el descobert;en el segon supòsit, correspon de fer-la a l’ajun-tament competent o bé, per subrogació, un coprequerit l’ajuntament, a la Direcció Generald’Urbanisme.

2. També escau de declarar l’incomplimentde l’obligació d’urbanitzar a què es refereixl’apartat 1 si l’administració actuant no exe-cuta les obres d’urbanització bàsica en els ter-minis establerts. Si la dita administració ésl’ajuntament, correspon d’acordar la declara-ció d’incompliment a la comissió territoriald’urbanisme competent, un cop fet el reque-riment pertinent. En aquest cas, el Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiquesse subroga en l’execució de la urbanització ila duu a terme mitjançant l’Institut Català delSòl.

Article 145Efectes de la declaració d’incompliment

1. La declaració d’incompliment dels deuresde les persones propietàries regulada per l’ar-ticle 144 comporta l’aplicabilitat de la via deconstrenyiment i legitima l’administració per aexpropiar els terrenys segons el valor que siguideterminat en virtut de l’article 140.2.

2. Si en el termini de dos mesos des de ladeclaració d’incompliment a què es refereixl’apartat 1 l’administració no ha optat per l’ex-propiació, ha d’iniciar els tràmits per a l’adju-dicació dels terrenys mitjançant alienació forço-sa, de conformitat amb la valoració esmentadaen el dit apartat 1. L’alienació s’ha de fer persubhasta o concurs públic i es pot convocar ambcaràcter restringit entre les persones propietà-ries afectades i les empreses urbanitzadores queoperin en el mateix sector d’urbanització queestiguin al corrent de llurs obligacions urbanís-tiques.

3. La persona adjudicatària de la licitaciópública a què es refereix l’apartat 2 ha d’abonarles despeses d’urbanització i ha d’iniciar les obresd’edificació dins els sis mesos següents a l’adju-dicació definitiva dels terrenys. En cas d’incom-pliment d’aquestes obligacions, l’administraciócompetent ha d’acordar l’expropiació de la fincade què es tracti.

4. L’administració actuant en un sector d’ur-banització prioritària té la condició de benefi-ciària de les expropiacions acordades en virtutd’aquest article.


CAPÍTOL IVSistema d’actuació urbanística per expropiació

Article 146Àmbit d’expropiació

1. El sistema d’actuació urbanística per ex-propiació s’aplica per polígons d’actuació urba-nística complets i comprèn tots els béns i els dretsque hi siguin inclosos. La delimitació de l’àm-bit d’expropiació ha d’anar acompanyada d’unarelació de les persones propietàries i d’una des-cripció dels béns i els drets afectats, d’acord ambla legislació d’expropiació forçosa.

2. El sistema d’actuació urbanística per ex-propiació té per objecte l’execució del plane-jament urbanístic i també, si escau, l’edifica-ció.

Article 147Efectes del sistema d’expropiació sobre els bénsde domini públic

1. Si un polígon d’actuació urbanística sub-jecte al sistema d’expropiació inclou béns dedomini públic als quals correspongui, segons elplanejament, una destinació diferent a la que vamotivar-ne l’afectació o l’adscripció a l’ús gene-ral o als serveis públics, la tramitació de la mu-tació demanial o de la desafectació ha de seguirel procediment determinat per la legislació queregula el patrimoni de l’Estat, el de la Genera-litat o el dels ens locals, segons a qui correspon-gui la titularitat del bé.

2. Els camins rurals que es trobin compre-sos en un polígon d’actuació urbanística sub-jecte al sistema d’expropiació, s’entén que sónde propietat municipal, llevat de prova en con-tra.

3. Si l’execució d’un polígon d’actuació urba-nística pel sistema d’expropiació comporta ladesaparició de vies urbanes, s’entén que aques-tes són transmeses de ple dret a l’organismeexpropiant i que queden subrogades per lesnoves vies que resultin del planejament.

Article 148Prohibició de construir en polígons d’actuacióurbanística subjectes al sistema d’expropiació

En un polígon d’actuació urbanística subjec-te al sistema d’expropiació no es pot fer capnova construcció ni es poden modificar lesconstruccions existents, llevat de casos concretsi excepcionals, que requereixen, ultra la llicèn-cia municipal, l’autorització prèvia de l’ens ex-propiant.

Article 149Formes de gestió per expropiació

En el sistema d’actuació urbanística per ex-propiació, l’ajuntament competent pot acomplirl’activitat d’execució del planejament per mit-jà de:

a) La gestió indiferenciada.b) La gestió per mitjà d’una entitat de dret

públic o una societat privada de capital íntegrede l’ajuntament.

c) L’encàrrec de la gestió, mitjançant un con-veni de col·laboració administrativa, a una al-tra administració pública territorial o a unaentitat de dret públic o una societat privada decapital íntegre d’una altra administració públicaterritorial.

d) L’atribució a concessionaris, mitjançant unconcurs les bases del qual en fixin els drets i lesobligacions.

CAPÍTOL VOcupació directa

Article 150Definició, tramitació i efectes

1. S’entén per ocupació directa l’obtenció deterrenys que, essent afectats pel planejament ur-banístic a qualsevol tipus de sistema urbanístic,general o local, s’hagin d’incorporar per cessióobligatòria al domini públic. L’ocupació direc-ta comporta el reconeixement de l’administracióactuant del dret de les persones propietàries aparticipar en el repartiment just dels beneficisi les càrregues en el si d’un sector de planejamento un polígon d’actuació concrets.

2. Per a tramitar l’ocupació directa cal:a) Justificar-ne la necessitat.b) Observar el principi de publicitat.c) Notificar-ho individualment als afectats.d) Atorgar-ne l’acta d’ocupació i certificar-

ne el contingut, amb l’aplicació de les determi-nacions de la legislació hipotecària sobre aquestamatèria.

3. Els propietaris o propietàries dels terrenysocupats tenen dret a ésser indemnitzats dels per-judicis causats per l’ocupació anticipada i, a més,al cap de quatre anys de l’atorgament de l’actad’ocupació directa, si no s’ha aprovat definiti-vament l’instrument reparcel·latori correspo-nent, poden advertir l’administració competentde llur propòsit d’iniciar l’expedient per a de-terminar el preu just, d’acord amb l’article 108.1i 2. En aquest supòsit, l’administració actuantqueda subrogada en la posició de les personestitulars originàries en el procediment reparcel·-latori posterior.

4. L’ocupació directa es pot tramitar a partirde la publicació de l’aprovació definitiva del pla-nejament o bé del polígon d’actuació urbanísti-ca, de manera que es pugui concretar l’àmbit enla reparcel·lació del qual les persones propietà-ries han de fer efectius llurs drets i obligacions.

5. En el supòsit d’ocupació de terrenys regu-lat per aquest article, les persones titulars d’altresbéns i drets que siguin incompatibles amb l’ocu-pació tenen dret a la indemnització que corres-pongui per raó de l’ocupació temporal, sensperjudici de llur participació ulterior en l’expe-dient reparcel·latori, mitjançant el reconeixe-ment administratiu pertinent.

TÍTOL CINQUÈDels instruments de la política de sòl i d’habitatge

CAPÍTOL IReserves de terrenys de possible adquisició

Article 151Previsió de reserves de terrenys

1. El planejament urbanístic general pot pre-veure reserves de terrenys de possible adquisi-ció, referides a qualsevol classe de sòl, per aconstituir o ampliar els patrimonis públics de sòli d’habitatge.

2. A les reserves de terrenys de possible ad-quisició, previstes pel planejament urbanísticgeneral és aplicable, si escau, el que estableixl’article 108.

Article 152Definició de programes específics de caràcter su-pramunicipal

1. El conseller o consellera de Política Ter-

ritorial i Obres Públiques pot definir operacionsconcretes, en matèria de sòl i d’habitatge, queafectin interessos supramunicipals, si no hi hacap programa d’actuació urbanística municipal.Aquestes operacions s’han de promoure en untemps determinat, mitjançant programes espe-cífics, que s’han de formalitzar en convenis ambels ajuntaments corresponents.

2. La inobservança dels programes específicsa què es refereix l’apartat 1, amb el requerimenti la declaració d’incompliment previs, possibi-lita que el Departament de Política Territoriali Obres Públiques, mitjançant l’Institut Catalàdel Sòl, s’hi pugui subrogar.

CAPÍTOL IIPatrimonis públics de sòl i d’habitatge

SECCIÓ PRIMERA

Disposicions generals

Article 153Patrimonis públics de sòl i d’habitatge

1. L’Administració de la Generalitat i elsajuntaments constitueixen els patrimonis de sòli d’habitatge respectius.

2. El patrimoni públic de sòl i d’habitatge ésconstituït pels edificis i el sòl susceptibles decomplir les finalitats especificades per l’apartat4, tant si n’és titular una administració territo-rial com si en són les entitats urbanístiques es-pecials.

3. El patrimoni públic de sòl i d’habitatge dela Generalitat es constitueix per mitjà de l’Ins-titut Català del Sòl. Les administracions terri-torials que també tinguin competències urbanís-tiques poden constituir llur patrimoni mitjançantuna entitat urbanística especial, si ho acordenaixí.

4. Sens perjudici del que estableix l’article156.2, el patrimoni de sòl i d’habitatge dels enspúblics es destina a les finalitats següents:

a) Preveure, posar en marxa i desplegar, tèc-nicament i econòmicament, l’expansió de les po-blacions i la millora de la qualitat de vida.

b) Fer efectiu el dret de la ciutadania a ac-cedir a un habitatge digne i adequat.

c) Intervenir en el mercat immobiliari per aabaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l’ad-quisició de sistemes urbanístics.

d) Formar reserves per a protegir i tutelar elsòl no urbanitzable.

5. L’administració i la disposició del patrimo-ni públic de sòl i d’habitatge s’han de vinculara l’assoliment de les finalitats determinades perl’apartat 4.

Article 154Projecte de delimitació per a l’adquisició perexpropiació de reserves de sòl per al patrimonipúblic de sòl

1. L’adquisició per expropiació de les reser-ves de sòl a què es refereix l’article 151 s’hade dur a terme amb la tramitació prèvia d’unprojecte de delimitació per al patrimoni pú-blic de sòl, ajustat al procediment establert pera aprovar els plans d’ordenació urbanísticamunicipal i d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 146.

2. El projecte de delimitació es pot tramitarsimultàniament amb el de taxació conjunta, sensperjudici de les especificitats procedimentals decadascun dels projectes, i es pot tramitar tam-


bé simultàniament amb el programa d’actuacióurbanística municipal.

3. Amb independència dels habitatges deprotecció pública destinats a reposició, s’ha defer la reserva d’un mínim del 25% del total d’ha-bitatges previstos en les delimitacions per anoves ofertes d’habitatges de protecció públi-ca, sens perjudici del que estableix l’article 155.2.

Article 155Finalitats específiques per als terrenys expropiats

1. Els terrenys efectivament expropiats enexecució dels projectes de delimitació han d’és-ser integrats pel planejament urbanístic gene-ral en els sectors corresponents, en el momentoportú, d’acord amb l’article 3.

2. En el supòsit que es tracti de terrenys ex-propiats en sòl urbanitzable no delimitat i ensòl no urbanitzable no sotmès a protecció es-pecial, cal que es constati el compromís del’administració expropiant de posar a dispo-sició del mercat immobiliari, en règim de pro-tecció pública, tots els habitatges resultants,mitjançant lloguer, dret de superfície o altresfórmules admeses en dret que comportin latitularitat pública del sòl com a mínim al llargde trenta anys des de la primera utilització delshabitatges.

SECCIÓ SEGONA

Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge

Article 156Constitució del patrimoni municipal de sòl i d’ha-bitatge

1. Els ajuntaments que tinguin un planeja-ment urbanístic general que delimiti àmbitsd’actuació urbanística susceptibles de generarcessions de sòl de titularitat pública amb apro-fitament han de constituir llur patrimoni mu-nicipal de sòl i d’habitatge. També el podenconstituir els ajuntaments que ho acordin vo-luntàriament.

2. El sòl corresponent al percentatge d’apro-fitament urbanístic de cessió obligatòria i gra-tuïta, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable,s’incorpora al patrimoni municipal de sòl i d’ha-bitatge. Si els terrenys són d’ús residencial, elproducte obtingut de l’alienació del sòl que noté la qualificació d’habitatge protegit passa aformar part del dipòsit municipal constituït aaquest efecte i s’ha de destinar obligatòriamenta la finalitat especificada per l’article 153.4.b,mitjançant un règim de protecció pública.

3. El volum del patrimoni municipal de sòli d’habitatge s’ha d’ajustar tant a les necessitatsprevistes pel pla d’ordenació urbanística muni-cipal i pel programa d’actuació urbanística mu-nicipal com als mitjans econòmics de cada ajun-tament.

Article 157Patrimoni separat

1. Els béns que integren el patrimoni muni-cipal de sòl i d’habitatge constitueixen un patri-moni separat de la resta de béns municipals.

2. Els ingressos obtinguts mitjançant l’alie-nació i la gestió dels béns del patrimoni muni-cipal de sòl i d’habitatge s’han de destinar aconservar-lo i ampliar-lo.

3. L’adscripció o l’aportació dels béns delpatrimoni municipal de sòl i d’habitatge a en-titats urbanístiques especials no comporta capalteració del règim establert per aquesta Llei.

SECCIÓ TERCERA

Cessió i alienació de terrenys i constitució del dretde superfície

Article 158Cessió i alienació de terrenys

1. Els plans d’ordenació urbanística munici-pal i els programes d’actuació urbanística mu-nicipal poden donar prioritat a unes finalitatssobre les altres, entre les que especifica l’article153.4, salvant el que disposa l’article 156.2. Dinsel marc establert per aquests preceptes, les ad-ministracions poden cedir i alienar els terrenysdel patrimoni públic de sòl i d’habitatge.

2. Les cessions i les alienacions de terrenysa què es refereix l’apartat 1 s’han d’ajustar alsrequisits establerts per la legislació aplicable encada cas, amb observança del règim establert peraquesta Llei, d’acord amb llur finalitat urbanís-tica. Aquest règim específic és aplicable als bénsque, d’acord amb aquesta Llei, integren el pa-trimoni municipal del sòl i d’habitatge.

Article 159Cessió

1. Totes les cessions de terrenys a títol gra-tuït queden condicionades al fet que siguin efec-tivament destinats a atendre necessitats d’habi-tatge de caràcter social o finalitats d’equipamentcomunitari, a generar activitat econòmica enàrees deprimides o a gestionar les reserves de-terminades per l’article 153.4.d.

2. L’òrgan competent per a acordar la cessióa què es refereix l’apartat 1 n’ha de concretar ijustificar la destinació. El compromís de lespersones adquirents de respectar aquesta des-tinació s’ha de fer constar en el document pú-blic de cessió.

Article 160Alienació

1. L’alienació de terrenys del patrimoni pú-blic de sòl i d’habitatge requereix un concurspúblic, excepte en els casos d’alienació directaregulats per l’article 161.

2. L’alienació de terrenys del patrimoni pú-blic de sòl i d’habitatge per preu inferior al re-sultant de la valoració dels terrenys s’ha d’ajustaral que estableix l’article 159.

Article 161Alienació directa

1. L’alienació de terrenys del patrimoni pú-blic de sòl i d’habitatge es pot fer directamenta favor de l’entitat urbanística especial de l’ad-ministració territorial titular, i també en els casossegüents:

a) Si es destinen a entitats de caràcter benèfici social i a promotors públics per a construir ha-bitatges protegits.

b) Si es destinen a persones amb nivells d’in-gressos baixos, en operacions de conjunt apro-vades per l’administració que hi sigui competent.

c) Si la licitació pública queda deserta o béfallida per l’incompliment de les obligacions deles persones adjudicatàries, en el termini d’unany, sempre que les persones adquirents assu-meixin les mateixes obligacions.

2. En tots els casos especificats per l’apartat1, l’alienació s’ha de dur a terme pel preu resul-tant de la valoració corresponent.

3. El document públic en què consti l’aliena-ció directa a què es refereix aquest article had’establir la destinació final dels terrenys trans-

mesos, el termini màxim de construcció i lesaltres limitacions i condicions que l’administra-ció consideri convenients.

Article 162Dret de superfície

1. L’Administració de la Generalitat, els enslocals, les entitats urbanístiques especials i lesaltres persones jurídiques de dret públic, dinsl’àmbit de les competències respectives, i tambéles persones particulars, poden constituir el dretde superfície en terrenys de què siguin propi-etaris o propietàries per destinar-los a construir-hi habitatges, establir-hi serveis complementa-ris o fer-hi instal·lacions industrials, logístiquesi comercials o altres edificacions determinadesen els plans urbanístics.

2. La titularitat dels terrenys a què es refe-reix l’apartat 1 correspon als superficiaris peltermini que estableixi l’acte de constitució deldret de superfície, dins dels límits establerts perla legislació aplicable.

3. En el cas que els terrenys a què es refereixl’apartat 1 integrin el patrimoni públic de sòl id’habitatge, la constitució onerosa o gratuïta deldret de superfície s’ha d’ajustar al que establei-xen els articles 158, 159, 160 i 161. Si l’ús d’a-quests terrenys és el residencial, les edificacionshan d’ésser destinades necessàriament a habi-tatges de protecció pública; en els altres casos,s’han d’observar les finalitats especificades perles lletres a i c de l’article 153.4.

4. Els aspectes substantius del dret de super-fície no regulats per aquest article, inclosa l’ex-tinció, i també els aspectes procedimentals d’a-quest dret, són regulats per la legislació que elssigui aplicable.

CAPÍTOL IIIAlienació de béns immobles per les entitats ur-banístiques especials

Article 163Alienació de béns immobles per les entitats ur-banístiques especials

1. Els terrenys alienats per les entitats urba-nístiques especials han d’ésser edificats en elsterminis fixats en l’acte d’alienació i no són sus-ceptibles d’ésser alienats a terceres persones peractes inter vivos si no s’han complert les obliga-cions d’edificació fixades. L’entitat alienant hade garantir el compliment d’aquestes obligaci-ons, configurant-les com a condicions resolutò-ries expresses en l’escriptura d’alienació.

2. L’alienació de les parcel·les que siguinpropietat de l’Institut Català del Sòl es pot ferdirectament, amb l’anunci previ de l’alienacióen dos dels diaris de més difusió de la comarcai en el tauler d’anuncis de l’ajuntament en quès’ubiquin, per a promoure la concurrència d’o-fertes.

CAPÍTOL IVDrets de tanteig i retracte

Article 164Delimitació d’àrees

1. Als efectes de constituir o incrementar elpatrimoni municipal de sòl i d’habitatge i defacilitar el compliment dels seus objectius, elsajuntaments poden delimitar àrees en les qualsles transmissions oneroses queden subjectes a


l’exercici dels drets de tanteig i retracte, quecorrespon al mateix ajuntament, a les entitatsurbanístiques especials o a l’administració ac-tuant. Aquestes àrees es poden delimitar en leszones d’influència d’actuacions urbanístiquesd’iniciativa pública als efectes d’evitar l’especu-lació i afavorir els reallotjaments.

2. En la delimitació de les àrees a què es re-fereix l’apartat 1 s’han de concretar els tipus definques la transmissió de les quals resta subjectaa l’exercici dels drets de tanteig i retracte, quepoden ésser els terrenys sense edificar, tant elsque són solars com els que no ho són, i els ter-renys amb edificacions ruïnoses o totalmentdesocupades. La delimitació d’àrees es pot re-ferir també a sòl classificat com a no urbanitza-ble, als efectes del que estableix l’article 153.4.d.

3. L’acord de delimitació de les àrees a quèes refereix l’apartat 1 pot declarar-ne la subjeccióa l’exercici dels drets de les transmissions d’ha-bitatges en construcció o construïts, sempre queles persones transmissores els hagin adquirit dela part promotora. En el cas d’habitatges cons-truïts, cal també que la transmissió es projectio es perfeccioni abans que no hagi transcorre-gut un any des de l’acabament de l’edifici.

4. Si l’àmbit delimitat d’una àrea ha estatprèviament integrat, en tot o en part, dins lesprevisions d’un programa de rehabilitació, el cor-responent acord de delimitació pot establir quel’exercici dels drets de tanteig i retracte comprènfins i tot les finques edificades d’acord amb l’or-denació aplicable, tant si la transmissió es pro-jecta i es verifica en conjunt com si es fa demanera fraccionada, i tant si és en règim de pro-pietat horitzontal com si no ho és.

5. El termini màxim de subjecció de les trans-missions a l’exercici dels drets de tanteig i retrac-te és de sis anys a comptar de la data d’aprovaciódel projecte de delimitació de l’àrea.

6. Les persones propietàries de béns afectatsper les delimitacions d’àrees a què es refereixaquest article han de notificar la decisió d’ali-enar-los de conformitat amb el procediment quesigui establert per reglament.

7. La manca d’acreditació d’haver-se notificatsegons el reglament l’alienació de béns afectatsper delimitacions d’àrees impedeix la inscripcióen el Registre de la Propietat de la transmissióefectuada.

Article 165Garanties de compliment de les limitacions delsrègims de protecció pública d’habitatges

Amb vista a garantir el compliment efectiu deles limitacions sobre preus màxims de venda delshabitatges subjectes a qualsevol règim de pro-tecció pública, mentre sigui vigent la qualificaciócorresponent, el conseller o consellera de Polí-tica Territorial i Obres Públiques i els ajunta-ments poden delimitar àrees en les quals tant lesprimeres com les ulteriors transmissions onero-ses d’habitatges quedin subjectes a l’exercici delsdrets de tanteig i de retracte, d’acord amb el queestableix l’article 164, a l’exercici del dret devenda a carta de gràcia o a qualsevol altra ga-rantia regulada per la legislació aplicable.

Article 166Procediment de delimitació d’àrees

1. La delimitació de les àrees a què fan refe-rència els articles 164 i 165 es pot fer directamenten el planejament urbanístic, i també mitjançantel procediment de delimitació de polígons en

desplegament del que determini el planejamenturbanístic. Les persones propietàries afectadeshan d’ésser notificades individualment i s’hande complir els requisits establerts per la legis-lació hipotecària.

2. L’acord de delimitació de l’àrea s’ha d’ins-criure en el Registre de la Propietat mitjançantla corresponent certificació emesa pel secreta-ri o secretària de l’ajuntament o de la comissióterritorial d’urbanisme competent. A aquestsefectes, l’acord ha d’incloure una descripció deles finques afectades que sigui suficient per a fer-ne la identificació registral.

CAPÍTOL VObligació d’edificar i d’urbanitzar i conseqüèn-cies de l’incompliment d’aquesta obligació

Article 167Obligació d’edificar

1. El planejament urbanístic pot fixar elsterminis per a iniciar obligatòriament l’edificaciódels solars en els sectors, els polígons i les àre-es concrets que determini.

2. Tenen la consideració de solars, a l’efec-te del que estableix l’apartat 1, les finques sus-ceptibles d’ésser edificades immediatament,d’acord amb el planejament urbanístic, en quèhi hagi construccions paralitzades, ruïnoses,derruïdes o inadequades a l’indret, sempre queel planejament urbanístic ho determini per alsàmbits esmentats en l’apartat 1.

3. Els propietaris o propietàries han d’iniciarl’edificació a què estiguin obligats en els terminisestablerts i acabar-la en els terminis fixats perla llicència municipal.

Article 168Modificació i pròrroga dels terminis per a edi-ficar

Els terminis establerts per a edificar no s’al-teren encara que en el transcurs d’aquests esfacin transmissions de domini i són prorrogablessi l’ajuntament ho acorda motivadament, perraons de política de sòl o d’habitatge.

Article 169Registre municipal de solars sense edificar

1. Els ajuntaments poden crear el registremunicipal de solars sense edificar, de conformi-tat amb les disposicions d’aquesta Llei i del re-glament que la desplegui.

2. El registre municipal de solars sense edi-ficar té per objecte la inscripció de les declara-cions d’incompliment de l’obligació d’edificarreferides a solars concrets. El registre és públic,i tothom pot obtenir certificats de les inscripcionsque hi constin.

3. Els assentaments en el Registre de la Pro-pietat dels acords relacionats amb el registre mu-nicipal de solars sense edificar s’han d’ajustar alque estableix la legislació hipotecària

Article 170Inscripció de l’incompliment de l’obligació d’edi-ficar

1. La declaració de l’incompliment de l’obli-gació d’edificar correspon als ajuntaments, d’a-cord amb el que sigui establert per reglament.

2. L’obligació d’edificar s’incompleix si nos’inicia l’edificació i si no s’acaba en els termi-nis fixats per la llicència atorgada o en els fixatsper les pròrrogues d’aquestes.

Article 171Conseqüències de la inscripció en el registremunicipal de solars sense edificar

1. La inscripció en el registre municipal desolars sense edificar comporta la iniciació de l’ex-pedient d’alienació forçosa o d’expropiació, enquè s’ha de determinar el preu just del solarmitjançant un procediment individualitzat o pertaxació conjunta.

2. La inscripció en el registre municipal desolars sense edificar produeix, al llarg de dosanys, els efectes següents:

a) L’ajuntament pot expropiar el solar d’ofici,per a edificar-lo.

b) L’ajuntament pot expropiar el solar a ins-tància d’entitats urbanístiques especials, si sónbeneficiàries de l’expropiació.

c) L’ajuntament pot sotmetre la finca o elsolar a alienació forçosa mitjançant la subhas-ta corresponent, amb el procediment que s’es-tableixi per reglament. Si la subhasta és decla-rada deserta, s’ha de convocar novament, en eltermini de sis mesos, amb una rebaixa del tipusde licitació d’un 25%. Si la segona subhastaqueda també deserta, l’ajuntament, en el terminidels sis mesos següents, pot adquirir el solar pelpreu esmentat.

3. Si, en el termini de dos anys, no s’ha duta terme l’expropiació de la finca o si, després dequedar deserta, per segona vegada, la licitaciópública, el solar no és adquirit per l’ajuntamenten els sis mesos següents, queda en suspens elrègim d’alienació forçosa durant un any. Un coptranscorregut aquest termini d’un any, si la per-sona propietària no ha iniciat o no ha continu-at l’edificació o no ha garantit el compliment del’obligació d’edificar, qualsevol persona potdemanar a l’ajuntament l’expropiació de la finca,de la qual serà beneficiària. El dret a l’adquisiciós’ha de determinar per la prioritat de la sol·-licitud.

4. L’administració actuant pot aplicar el rè-gim de polígon amb sistema d’expropiació a totso a part dels solars inclosos en el registre muni-cipal de solars sense edificar.

5. La inclusió en el registre municipal desolars sense edificar d’una finca en què hi hagialguna de les construccions a què es refereixl’article 167.2 no comporta la situació de vendaforçosa fins que han transcorregut dos anys dela inscripció, sempre que en aquest termini elspropietaris o propietàries no hagin iniciat ocontinuat les obres de rehabilitació o edificaciói també si no han acabat les dites obres en eltermini fixat per la llicència.

Article 172Efectes de l’alienació forçosa

1. L’alienació d’una finca inclosa en el registremunicipal de solars sense edificar, per expropi-ació o per subhasta, es produeix amb totes lescàrregues vigents quan no impedeixin l’exercicide l’obligació d’edificar d’acord amb el plane-jament urbanístic, sempre que les esmentadescàrregues hagin estat constituïdes per un títolanterior a la notificació, i a l’anotació en elRegistre de la Propietat, de la declaració d’in-compliment de l’obligació d’edificar. En aquestscasos, del preu a pagar per la persona adquirentcal descomptar el valor de les càrregues quegravin la finca i hi subsisteixin. L’adquirent had’assumir expressament, en l’escriptura d’adqui-sició, el compliment de les obligacions garantidesamb les càrregues expressades.


2. Les càrregues posteriors a la data de no-tificació i d’anotació a què fan referència l’apar-tat 1 o les que siguin incompatibles amb l’obli-gació d’edificar queden extingides de ple dretpel fet de la transmissió, i els registradors de lapropietat les han de cancel·lar a sol·licitud de lespersones interessades, d’acord amb la legislacióhipotecària. Els drets personals que afectin lafinca i impliquin l’ocupació d’aquesta s’extingei-xen amb la corresponent indemnització prèvia,i sens perjudici del dret de reallotjament, si per-toca.

3. Si són les persones propietàries les que esproposen iniciar o acabar l’edificació, l’atorga-ment de la llicència comporta també l’extinciódefinitiva dels arrendaments i altres drets per-sonals, en els mateixos termes a què es refereixl’apartat 2, sens perjudici del dret de retorn re-gulat per la legislació d’arrendaments urbans,i amb la tramitació prèvia que hi pertoqui, ques’ha d’establir per reglament.

4. El pagament o dipòsit de la indemnitzacióa què es refereix l’apartat 2 ha d’ésser sempreprevi a la cancel·lació del dret de què es tractii a l’ulterior desallotjament.

Article 173Obligacions de les persones adquirents

Les persones adquirents de solars estan obli-gats a iniciar o reprendre l’edificació en el ter-mini d’un any a partir de la data de presa depossessió de la finca o de l’obtenció o l’actua-lització, si s’escau, de la llicència municipal per-tinent.

Article 174Conseqüències de l’incompliment per les perso-nes adquirents de l’obligació d’edificar

1. Si les persones adquirents incompleixenl’obligació d’edificar, amb la declaració prèviacorresponent, el propietari o propietària ante-rior pot exercir el dret de recuperació en el ter-mini de tres mesos des de la notificació de la ditadeclaració. La recuperació de la finca implica,a elecció de la persona titular de les càrregues,la rehabilitació de les càrregues que havien estatcancel·lades, amb la devolució prèvia de les in-demnitzacions percebudes, o bé el mantenimentde la situació amb les càrregues cancel·lades.

2. En el cas que no s’exerceixi el dret de re-cuperació a què fa referència l’apartat 1, l’im-moble passa novament a la situació de vendaforçosa.

Article 175Requisits per a alienar immobles en situació devenda forçosa

Les persones propietàries d’immobles en si-tuació de venda forçosa, mentre aquesta sub-sisteixi i no s’hagin iniciat els tràmits d’expro-piació o de licitació pública, poden alienar-losdirectament, si prèviament els compradors ocompradores assumeixen davant l’ajuntamentel compromís d’edificar d’acord amb el plane-jament urbanístic. En aquest supòsit, cal sus-pendre la situació de venda forçosa, però no escancel·la la inscripció fins que no s’acrediti elcompliment de l’obligació que tenen les perso-nes adquirents d’edificar.

Article 176Obligació de garantir el compliment de les obli-gacions

Estan obligats a garantir el compliment de

l’obligació d’edificar tant les persones adjudica-tàries de la subhasta i les persones beneficiàri-es de l’expropiació com els propietaris o propi-etàries de la finca inclosa en el RegistreMunicipal de Solars sense Edificar que preten-guin complir aquesta obligació directament o permitjà d’una tercera persona adquirent.

Article 177Destinació de l’escreix del preu dels solars

Quan en una licitació pública s’assoleixi unpreu superior a la valoració del solar consig-nada en el Registre Municipal de Solars senseEdificar, la diferència correspon a l’ajunta-ment, el qual n’ha de destinar l’import a lesnecessitats del patrimoni municipal de sòl id’habitatge.

Article 178Incompliment de l’obligació d’urbanitzar

La declaració, a càrrec de l’ajuntament, quela part promotora, la junta de compensació ol’entitat corresponent, en la modalitat de com-pensació per concertació del sistema de repar-cel·lació, han incomplert l’obligació d’urbanit-zar, en els terminis establerts pel planejamenturbanístic, comporta la suspensió dels efectesdel planejament en execució, fins que la per-sona o l’entitat responsable garanteixin la to-talitat de l’import pressupostat de les obrespendents d’executar, sens perjudici que l’ad-ministració pugui acordar el canvi del sistemad’actuació o el canvi de modalitat d’aquest sis-tema, o bé pugui modificar el planejament ur-banístic, amb els tràmits previs corresponents.

TÍTOL SISÈDe la intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i delsubsòl

CAPÍTOL ILlicències i parcel·lacions urbanístiques

SECCIÓ PRIMERA

Llicències urbanístiques

Article 179Actes subjectes a llicència

1. Estan subjectes a la llicència urbanísticaprèvia, en els termes establerts per aquesta Llei,pel planejament urbanístic i per les ordenancesmunicipals, tots els actes de transformació o uti-lització del sòl o del subsòl, d’edificació, de cons-trucció o d’enderrocament d’obres.

2. Resten subjectes a la llicència urbanísticales actuacions següents:

a) Les parcel·lacions urbanístiques.b) Les obres de construcció i d’edificació de

nova planta, i les d’ampliació, reforma, modifi-cació o rehabilitació d’edificis, construccions iinstal·lacions ja existents. En aquests casos, lesllicències han de contenir necessàriament laprevisió del nombre d’habitatges o d’establi-ments.

c) La demolició total o parcial de les cons-truccions i les edificacions.

d) Les obres puntuals d’urbanització no in-closes en un projecte d’urbanització.

e) La primera utilització i ocupació, i el canvid’ús, dels edificis i de les instal·lacions.

f) Els moviments de terra i les obres de des-muntatge o esplanació en qualsevol classe desòl.

g) L’autorització d’obres i usos de maneraprovisional, d’acord amb el que estableix aques-ta Llei.

h) L’extracció d’àrids i l’explotació de pedre-res.

i) L’acumulació de residus i el dipòsit dematerials que alterin les característiques delpaisatge.

j) La construcció o la instal·lació de murs itanques.

k) L’obertura, la pavimentació i la modifica-ció de camins rurals.

l) La instal·lació de cases prefabricades iinstal·lacions similars, siguin provisionals o per-manents.

m) La instal·lació d’hivernacles o instal·-lacions similars.

n) La tala de masses arbòries, de vegetacióarbustiva o d’arbres aïllats, en els supòsits en quèho exigeixi el planejament urbanístic.

o) La col·locació de cartells i tanques de pro-paganda visibles des de la via pública.

p) Les instal·lacions i les actuacions que afec-tin el subsòl.

q) La instal·lació de línies elèctriques, tele-fòniques o altres de similars i la col·locació d’an-tenes o dispositius de telecomunicacions dequalsevol tipus.

r) La constitució d’un règim de propietathoritzontal o bé d’un complex immobiliari pri-vat, o la seva modificació quan comporti un in-crement del nombre d’habitatges o establiments,i també les operacions que tinguin per objecteconstituir més elements susceptibles d’aprofita-ment independent dels que s’hagin fet constaren una declaració d’obra nova precedent. No calla llicència si la llicència d’obres ja conté el nom-bre de departaments individuals susceptiblesd’aprofitament independent.

s) Totes les altres actuacions en què ho exi-geixin el planejament urbanístic o les ordenancesmunicipals.

3. No estan subjectes a la llicència urbanís-tica les obres d’urbanització previstes en elsplans i els projectes degudament aprovats, ni lesparcel·lacions o la divisió de finques incloses enun projecte de reparcel·lació.

4. Les ordenances municipals, en els termesestablerts per la normativa de règim local i enfunció de l’entitat de les obres o les actuacionsa fer, poden substituir la necessitat d’obtenir lallicència urbanística per una comunicació prè-via de la persona interessada a l’administraciómunicipal. Les llicències s’atorguen sens perju-dici de la resta d’autoritzacions que siguin pre-ceptives d’acord amb la legislació de règim lo-cal o sectorial.

Article 180Règim jurídic de les llicències urbanístiques

1. Les llicències urbanístiques s’han d’ator-gar d’acord amb el que estableixen aquesta Llei,el planejament urbanístic i les ordenances mu-nicipals.

2. La competència i el procediment per aatorgar i denegar les llicències urbanístiquess’ajusten al que estableix la legislació de règimlocal. El sentit positiu del silenci administratiuen aquesta matèria s’entén sens perjudici del quedisposa l’article 5.2 i en el marc del que estableixla legislació aplicable sobre procediment admi-nistratiu comú.

3. L’expedient per a atorgar la llicència urba-nística ha d’incorporar els informes de caràcter


tècnic i jurídic. L’informe previ del secretari osecretària de l’ajuntament és preceptiu sempreque els informes anteriors siguin contradictorisen la interpretació de la normativa urbanísticaaplicable. També ho és en els supòsits de man-ca d’altra assistència lletrada. Totes les denega-cions de llicències urbanístiques han d’estarmotivades.

4. En el cas que la llicència urbanística esta-bleixi un reajustament d’alineacions i rasants,no es poden alterar les característiques físiquesde les parcel·les ni els aprofitaments urbanísticsd’aquestes. Aquest reajustament s’ha de fermitjançant un acte de replantejament, al qualhan d’ésser citades totes les persones propietà-ries afectades.

5. L’ordenació de volums, d’acord amb elsparàmetres fixats pel planejament, pot concre-tar-se amb la llicència urbanística, si no ha es-tat determinada pel planejament urbanístic. Enaquest cas, cal la documentació específica quedetermini el reglament.

Article 181Caducitat de les llicències urbanístiques

1. Totes les llicències urbanístiques per aexecutar obres han de fixar un termini per acomençar-les i un altre per a acabar-les, en funciódel principi de proporcionalitat. Si les llicènci-es no els fixen, el termini per a començar lesobres és d’un any i el termini per a acabar-les ésde tres anys.

2. La llicència urbanística caduca si, en finirqualsevol dels terminis a què fa referència l’apar-tat 1, o les pròrrogues corresponents, no s’hancomençat o no s’han acabat les obres. A aquestsefectes, el document de la llicència ha d’incor-porar l’advertiment corresponent.

3. Si la llicència urbanística ha caducat, lesobres no es poden iniciar ni prosseguir si no se’ndemana i se n’obté una de nova, ajustada a l’or-denació urbanística en vigor, llevat dels casosen què s’hagi acordat la suspensió de l’atorga-ment.

4. Les persones titulars d’una llicència ur-banística tenen dret a obtenir una pròrroga tantdel termini de començament com del terminid’acabament de les obres, i l’obtenen, en vir-tut de la llei, per la meitat del termini de quèes tracti, si la sol·liciten d’una manera justifi-cada abans d’exhaurir-se els terminis establerts.La llicència prorrogada per aquest procedimentno queda afectada pels acords regulats per l’ar-ticle 71.

5. Un cop caducada la llicència urbanística,l’òrgan municipal competent ho ha de declarari ha d’acordar l’arxivament de les actuacions,d’ofici o a instància de terceres persones i ambl’audiència prèvia de la persona titular.

Article 182Actes promoguts per administracions públiques

1. Els actes especificats per l’article 179.1i promoguts per òrgans de l’Estat o de la Ge-neralitat o per entitats de dret públic que ad-ministrin béns estatals o autonòmics han d’es-tar igualment subjectes a llicència municipal,amb les excepcions previstes per la legislaciósectorial. També estan subjectes a llicènciamunicipal els actes de les entitats locals queno tinguin la competència per a atorgar la lli-cència.

2. El conseller o consellera competent per raóde la matèria pot acordar, per raons d’urgència

o d’interès públic excepcional que ho exigeixin,remetre a l’ajuntament corresponent el projectede què es tracti, perquè, en el termini d’un mes,notifiqui la conformitat o la disconformitat d’a-quest amb el planejament urbanístic en vigor. Encas de disconformitat, el departament interes-sat ha de trametre l’expedient al conseller oconsellera de Política Territorial i Obres Públi-ques, que l’ha d’elevar al Govern, amb l’infor-me previ de la Comissió d’Urbanisme de Ca-talunya. El Govern ha de decidir si és procedentexecutar el projecte de manera immediata i ambexempció de la llicència i, en aquest cas, ha d’or-denar la iniciació del procediment de modifica-ció o revisió del planejament urbanístic, d’acordamb la tramitació establerta per aquesta Llei.

3. L’ajuntament només pot acordar la suspen-sió d’obres quan es pretengui portar-les a termeen absència o en contradicció amb la notifica-ció de conformitat amb el planejament urbanís-tic i sense la decisió del Govern sobre la proce-dència d’executar el projecte. La suspensió s’hade comunicar a l’òrgan redactor del projecte ial conseller o consellera de Política Territoriali Obres Públiques.

4. En els supòsits d’obres de l’Estat, el pro-cediment és el regulat per la legislació aplicable.Amb caràcter previ a l’acord del Consell de Mi-nistres, el conseller o consellera de Política Ter-ritorial i Obres Públiques ha d’emetre l’informecorresponent.

SECCIÓ SEGONA

Parcel·lacions urbanístiques

Article 183Parcel·lació urbanística

1. S’entén per parcel·lació urbanística:a) Tota divisió simultània o segregació suc-

cessiva de terrenys en dos o més lots, en qual-sevol classe de sòl, que, per raó de les caracte-rístiques físiques dels terrenys, de la delimitaciód’aquests per vials existents o de nova creació,de la implantació de serveis o de l’edificabilitatdescrita per l’operació de divisió, faciliti o tin-gui per finalitat facilitar la construcció d’edifi-cacions o d’instal·lacions per a destinar-les a usosurbans.

b) Tota operació que tingui les mateixes fi-nalitats que les especificades per la lletra a enquè, sense divisió o segregació de finques, s’ali-enin o s’arrendin parts indivisibles d’una fin-ca determinada, amb la incorporació del dretd’utilització exclusiva de parts concretes de ter-renys.

c) La constitució d’associacions o societatsen les quals la qualitat d’ésser-ne membre o detenir-hi participacions o accions incorpori eldret d’utilització exclusiva a què es refereix lalletra b.

2. Respecte a les parts concretes a què fareferència l’apartat 1.b i c, han de concórrer lescondicions de mida i descripció que exigeixinracionalment la modificació de l’ús rústic de lamatriu d’on procedeixin.

3. Es considera il·legal tota divisió o segre-gació que faciliti o tingui per finalitat facilitarla construcció d’edificacions o la implantaciód’usos que no estiguin permesos en sòl no ur-banitzable.

Article 184Llicència de parcel·lació

1. Tota parcel·lació urbanística ha d’ésser

objecte de llicència, llevat de la continguda enel projecte de reparcel·lació i d’altres excepci-ons regulades per reglament.

2. Per a fer efectiu el que estableix l’apartat1, s’han de sotmetre a la fiscalització prèviamunicipal tota divisió o segregació successi-va de terrenys. Si l’operació prevista és unaparcel·lació urbanística, s’ha d’autoritzar o de-negar en funció del compliment o no de lanormativa urbanística. En cas contrari, l’ajun-tament declara innecessària la llicència deparcel·lació, sens perjudici que la divisió o lasegregació de terrenys s’hagi d’ajustar a lescondicions específiques de la legislació secto-rial.

Article 185Requisit necessari per a atorgar escriptures i pera inscriure-les en el Registre de la Propietat

L’atorgament d’escriptures i d’altres docu-ments públics amb relació a les operacions quesón objecte dels articles 183 i 184 i la inscripciódels dits documents en el Registre de la Propi-etat s’han d’ajustar al que estableixen la legis-lació aplicable en matèria de règim del sòl i lalegislació hipotecària, i s’ha d’acreditar que esdisposa de la llicència de parcel·lació o bé de ladeclaració que aquesta no és necessària.

Article 186Presumpció de parcel·lació urbanística

Es presumeix que hi ha parcel·lació urbanís-tica en tota divisió o segregació successiva de ter-renys, i també en les operacions per les qualss’adjudiquen en propietat o arrendament quotesindivises d’un terreny amb dret d’ús privatiu ex-clusiu, quan no s’acrediti l’obtenció de la llicèn-cia prèvia.

Article 187Requisits previs a la parcel·lació urbanística iefectes de l’incompliment

1. Només es poden fer parcel·lacions urba-nístiques i, consegüentment, atorgar llicènciesde parcel·lació si prèviament s’ha aprovat un plad’ordenació urbanística municipal o, si s’escau,un pla de millora urbana que el desplegui, quanafecti sòl urbà, o si prèviament s’ha aprovat elpla parcial urbanístic del sector corresponent peral sòl urbanitzable. En sòl no urbanitzable no espoden fer parcel·lacions urbanístiques en capcas.

2. Els lots resultants d’una parcel·lació efec-tuada amb infracció de les disposicions d’aquestarticle o del règim d’indivisibilitat urbanísticadels terrenys, que regula l’article 188, mai no espoden considerar solars, ni és permès d’edificar-hi, sens perjudici de l’aplicació de les mesuresde protecció de la legalitat urbanística que hi cor-responguin.

Article 188Indivisibilitat de parcel·les i finques

1. Són indivisibles:a) Les parcel·les que el planejament urba-

nístic corresponent determini com a mínimesamb vista a la constitució de finques indepen-dents.

b) Les parcel·les la dimensió de les quals siguiigual o menor a la determinada com a mínimaen el planejament urbanístic, excepte si els lotsresultants són adquirits pels propietaris o pro-pietàries de terrenys contigus, amb la finalitatd’agrupar-los i formar una nova finca.


c) Les parcel·les la dimensió de les quals si-gui menor que el doble de la superfície determi-nada com a mínima en el planejament urbanístic,llevat que l’excés sobre el mínim esmentat espugui segregar amb la finalitat especificada perla lletra b.

d) Les parcel·les edificables en una propor-ció determinada de volum en relació amb la sevaàrea quan es construeixi el volum corresponenta tota la superfície, o bé, en el supòsit que s’edi-fiqui en una proporció menor, la part restant, sifos inferior a la parcel·la mínima, amb les excep-cions indicades per la lletra c.

e) Les finques en sòl no urbanitzable la di-mensió de les quals sigui inferior al doble de lesmínimes de conreu o de producció forestal de-finides per a cada àmbit territorial, llevat del’aplicabilitat de les excepcions indicades per leslletres b i c, si s’escau.

2. La indivisibilitat de les finques s’ha de ferconstar en les escriptures i els altres documentspúblics de segregació, agrupació o transmissióde finques, i també en el Registre de la Propi-etat, d’acord amb la legislació aplicable.

3. En els supòsits especificats per les lletresb, c i e de l’apartat 1, l’eficàcia de les operaci-ons de segregació es condiciona a la formalitza-ció simultània o successiva en escriptura públicade les operacions d’agrupació.

CAPÍTOL IIOrdres d’execució i supòsits de ruïna

Article 189Deures legals d’ús, conservació i rehabilitació iordres d’execució

1. Les persones propietàries de tota classe deterrenys, construccions i instal·lacions han decomplir els deures d’ús, conservació i rehabili-tació establerts per aquesta Llei, per la legisla-ció aplicable en matèria de règim de sòl i per lalegislació sectorial. Estan incloses en aquestsdeures la conservació i la rehabilitació de lescondicions objectives d’habitabilitat dels habi-tatges.

2. Les persones propietàries o l’administracióhan de sufragar el cost derivat dels deures a quèes refereix l’apartat 1, d’acord amb la legislacióaplicable en cada cas i tenint en compte l’escreixsobre el límit dels deures de les persones pro-pietàries quan es tracti d’obtenir millores d’in-terès general.

3. Els ajuntaments han d’ordenar d’ofici o ainstància de qualsevol persona interessada, l’exe-cució de les obres necessàries per a conservarles condicions a què es refereix l’apartat 1. Lesordres d’execució s’han d’ajustar a la normati-va de règim local, amb observança sempre delprincipi de proporcionalitat administrativa i ambl’audiència prèvia de les persones interessades.

4. L’incompliment injustificat de les ordresd’execució a què fa referència l’apartat 3 habilital’administració per a adoptar qualsevol de lesmesures d’execució forçosa següents:

a) L’execució subsidiària a càrrec de la per-sona obligada.

b) La imposició de multes coercitives, d’a-cord amb el que estableix l’article 217.2, que espot reiterar fins que es compleixi l’obligació deconservació.

5. L’incompliment de l’ordre d’execució aquè fa referència l’apartat 3 habilita l’adminis-tració, així mateix, a incloure la finca en el Re-

gistre Municipal de Solars sense Edificar, alsefectes del que estableixen l’article 171 i elsarticles concordants.

Article 190Declaració d’estat ruïnós

1. Si una construcció o part d’una construc-ció està en estat ruïnós, l’ajuntament, d’ofici oa instància de qualsevol persona interessada, hoha de declarar, amb l’audiència prèvia de lespersones propietàries i de les persones residents,llevat que una situació de perill imminent hoimpedís.

2. Es declara l’estat ruïnós d’una construccióo de part d’una construcció en els supòsits se-güents:

a) Si els danys comporten la necessitat d’unaveritable reconstrucció de l’edifici perquè no sónreparables tècnicament pels mitjans normals.

b) Si el cost de les obres de reparació neces-sàries per a complir les condicions mínimes d’ha-bitabilitat, en el cas d’habitatges o altres de si-milars per a altres usos, és superior al 50% delcost d’una construcció de nova planta de carac-terístiques similars a l’existent, pel que fa a ladimensió i l’ús.

c) Si cal executar obres imprescindibles pera l’estabilitat de l’edificació i la seguretat de lespersones, no autoritzables en virtut de l’orde-nament urbanístic en vigor.

3. La declaració de ruïna legal que afecta unedifici que no està catalogat, no és objecte d’unprocediment de catalogació i no està declaratcom a bé cultural, comporta per a les personespropietàries l’obligació de rehabilitar-lo o en-derrocar-lo, a la seva elecció, llevat que d’acordamb les determinacions del planejament urba-nístic la rehabilitació no sigui autoritzable, casen què comporta l’obligació d’enderrocament.Les persones propietàries han d’executar la re-habilitació o l’enderrocament, segons s’escai-gui, en el termini fixat per l’ajuntament, i sensperjudici de l’aplicació de l’execució subsidi-ària a càrrec dels propietaris o propietàries, sis’escau.

4. En el cas d’una declaració de ruïna legalque afecti un edifici catalogat, objecte d’un pro-cediment de catalogació o declarat bé cultural,correspon a l’administració competent la deter-minació dels efectes de la declaració de ruïna,sens perjudici de l’obligació de les persones pro-pietàries d’adoptar les mesures urgents i impres-cindibles per a mantenir-lo en condicions deseguretat.

5. Si hi ha urgència i perill en la demora d’unadeclaració de ruïna legal d’un edifici, l’ajunta-ment o l’alcalde o alcaldessa, sota la seva respon-sabilitat, per motius de seguretat, ha de dispo-sar el que calgui respecte a l’habitabilitat del’immoble i el desallotjament de les personesocupants, i també respecte a l’apuntalament ol’enderrocament total o parcial de l’immoble.

TÍTOL SETÈDe la protecció de la legalitat urbanística


Article 191Procediments de protecció de la legalitat urba-nística

1. Totes les accions o les omissions que pre-

sumptament comportin vulneració de les deter-minacions contingudes en aquesta Llei, en elplanejament urbanístic o en les ordenances ur-banístiques municipals, subjectes a sanció deconformitat amb el que estableixen aquesta Lleii el reglament que la desplegui, han de donar lloca les actuacions administratives necessàries pera aclarir els fets i, subsegüentment, o bé direc-tament, si no es requereix informació prèvia, ala incoació d’un expedient de protecció de lalegalitat urbanística.

2. La potestat de protecció de la legalitat urba-nística és d’exercici preceptiu. L’exercici d’aquestapotestat dóna lloc a la instrucció i la resolució d’unprocediment o de més d’un que tenen per objec-te, conjuntament o separadament, l’adopció de lesmesures següents:

a) La restauració de la realitat física altera-da i de l’ordre jurídic vulnerat.

b) La imposició de sancions.c) La determinació dels danys i els perjudi-

cis causats.

Article 192Òrgans competents i legislació aplicable als pro-cediments de protecció de la legalitat urbanística

1. La tramitació dels expedients de protec-ció de la legalitat urbanística s’ha d’ajustar al queestableix la legislació reguladora de l’exercici dela potestat sancionadora, amb les especificitatsassenyalades per aquesta Llei.

2. En el cas que les mesures de restauraciói de determinació de danys i perjudicis s’adop-tin mitjançant procediments específics,aquests s’han d’ajustar al que estableix la le-gislació de procediment administratiu comú,amb les especificitats assenyalades per aquestaLlei.

3. El Departament de Política Territoriali Obres Públiques exerceix la potestat de pro-tecció de la legalitat urbanística respecte a pre-sumptes infraccions greus i molt greus, en casque l’òrgan municipal competent no incoï l’ex-pedient corresponent dins els deu dies se-güents a la comunicació prèvia, o bé, en supò-sits d’urgència constatada expressament en lanotificació, dins els tres dies següents. Enaquests supòsits, l’adopció de mesures provi-sionals correspon al director o directora ge-neral d’Urbanisme.

Article 193Inspecció urbanística

1. La inspecció urbanística ha d’ésser exer-cida pel Departament de Política Territorial iObres Públiques i pels òrgans de l’Administraciólocal, en el marc de les competències respecti-ves i d’acord amb la legislació vigent.

2. Els informes resultants de les inspeccionsurbanístiques que facin els òrgans de la Gene-ralitat o altres ens locals han d’ésser comunicatsen tots els casos als ajuntaments dels municipison s’hagin produït els fets.

3. Es reconeix la condició d’autoritat al per-sonal al servei de les entitats públiques a quèes refereix l’apartat 1 al qual s’encomani ex-pressament l’exercici de la inspecció urbanís-tica. En l’exercici d’aquesta activitat, el per-sonal de les administracions competents potinspeccionar tota mena d’obres i d’instal·-lacions; els fets que constati aquest personaltenen valor probatori, d’acord amb el que es-tableix la legislació de procediment adminis-tratiu comú.


Article 194Caducitat dels procediments

1. Els procediments de protecció de la lega-litat urbanística caduquen si, un cop transcorregutel termini màxim de sis mesos per a dictar reso-lució, aquesta no ha estat dictada i notificada.Aquest termini resta interromput en els supòsitsa què es refereix la legislació de procediment ad-ministratiu comú, i per tot el temps que calgui pera fer les notificacions mitjançant edictes, si escau.

2. Si la resolució de l’expedient de proteccióde la legalitat urbanística no correspon a l’ens quel’ha incoat, el termini de caducitat és de vuit mesosi l’òrgan competent ha de rebre la documenta-ció completa dos mesos abans, com a mínim, del’exhauriment d’aquest termini.

Article 195Mesures provisionals

Un cop incoat un expedient de protecció de lalegalitat urbanística, l’òrgan competent pot adop-tar les mesures provisionals que cregui necessàriesper a garantir l’eficàcia de la resolució final.L’acord d’adopció ha d’ésser motivat. Aquestesmesures inclouen, amb caràcter enunciatiu i noexhaustiu, tant la suspensió de les obres que re-gula el capítol II com la retirada dels materials ide la maquinària a càrrec del titular de les obres.

Article 196Col·laboració del Registre de la Propietat en l’efi-càcia dels actes administratius en matèria urba-nística

1. Els acords administratius en matèria deprotecció de la legalitat urbanística regulats perla legislació aplicable en matèria de règim de sòli de valoracions es constaten en el Registre de laPropietat, d’acord amb la legislació hipotecària.

2. Els òrgans competents en matèria urbanís-tica, segons el que disposa aquesta Llei, poden,a banda del que estableix l’apartat 1, instar elRegistre de la Propietat a practicar l’assenta-ment que correspongui respecte als actes admi-nistratius següents:

a) La suspensió d’actes d’edificació o d’ús delsòl o del subsòl efectuats sense llicència o sen-se ordre d’execució, o bé sense ajustar-se a lescondicions que s’hi estableixin.

b) La suspensió dels efectes d’una llicènciao d’una ordre d’execució i la paralització de lesobres iniciades a l’empara d’aquesta.

c) La declaració de lesivitat d’una llicènciao d’una ordre d’execució.

d) L’anul·lació administrativa d’una llicènciao d’una ordre d’execució o la resolució adminis-trativa dictada en execució d’una sentència quehagi declarat l’anul·lació.

e) L’acord d’enderrocament i de restauraciódel sòl a l’estat anterior a l’execució de les obresconstitutives de la infracció.

f) La resolució que, per a finques hipotecà-ries determinades, constati que queden fora d’or-denació els edificis o les instal·lacions.

g) La resolució administrativa que acordil’execució forçosa dels actes adoptats en virtutd’aquesta Llei.

h) Les resolucions que posin fi a un proce-diment de protecció de la legalitat urbanística.

CAPÍTOL IIOrdres de suspensió d’obres i de llicències. Res-tauració de la realitat física alterada i de l’ordrejurídic vulnerat

Article 197Ordres de suspensió d’obres i requeriments delegalització

1. Si els actes d’edificació o d’ús del sòl i elsubsòl que especifica l’article 179 s’efectuensense llicència o sense ordre d’execució o nos’ajusten a les condicions que s’hi assenyalen,l’alcalde o alcaldessa, un cop incoat l’expedientde protecció de la legalitat urbanística, ha dedictar una primera resolució de suspensió pro-visional i immediata d’aquests actes, i ha deratificar o modificar la resolució de suspensióprovisional dins els quinze dies posteriors alvenciment del termini d’audiència de quinze diesque s’atorga a les persones afectades en notifi-car-les la primera resolució.

2. En el cas de ratificació de la resolució desuspensió, o si s’acorda la incoació d’un expe-dient de restauració de la realitat física altera-da en relació amb obres o actuacions no auto-ritzades o no ajustades a les condicionsassenyalades que ja s’han executat, es requereixla persona interessada perquè, en el termini dedos mesos comptats d’ençà de la notificació cor-responent, sol·liciti la llicència pertinent o, si es-cau, ajusti les obres a la llicència o a l’ordred’execució, tret que aquestes siguin manifesta-ment il·legalitzables.

3. La suspensió provisional, en cas que no esratifiqui en el termini de quinze dies, resta au-tomàticament sense efecte, sens perjudici quel’administració pugui posteriorment dictar unanova resolució de suspensió.

4. El director o directora general d’Urba-nisme, en el supòsit de presumptes infraccionsgreus o molt greus, pot acordar la mesura cau-telar de suspensió i, si escau, la ratificació ul-terior d’aquesta si, un cop requerit l’ajunta-ment a aquests efectes, l’alcalde o alcaldessano adopta la mesura corresponent en el ter-mini que estableix l’article 192.3. Igualment,el director o directora general d’Urbanismepot requerir la persona interessada perquèlegalitzi les obres executades sense llicènciao sense ajustar-se als termes d’aquesta si l’a-juntament no ho fa en els terminis que esta-bleix l’article 192.3.

Article 198Restauració de la realitat física alterada

1. Un cop transcorregut el termini de dosmesos establert per l’article 197 sense que s’hagisol·licitat la llicència corresponent, o sense ques’hagin ajustat les obres o les actuacions a lescondicions assenyalades, l’ajuntament, mitjan-çant la resolució del procediment de restaura-ció, ha d’acordar l’enderrocament de les obres,a càrrec de la persona interessada, i ha d’impedirdefinitivament els usos a què podien donar lloc.Ha de procedir de la mateixa manera si les obressón manifestament il·legals o si la llicència esdenega perquè l’atorgament d’aquesta seriacontrari a les prescripcions de l’ordenamenturbanístic.

2. Si, en el supòsit a què es refereix l’apartat1, la persona interessada no executa l’acord enel termini d’un mes, l’alcalde o alcaldessa en potacordar l’execució subsidiària, sens perjudici dela imposició de multes coercitives d’acord ambl’article 217.

3. Si, en el supòsit regulat per l’apartat 1,no es produeix l’actuació municipal correspo-nent, el director o directora general d’Urba-nisme, en el cas de presumptes infraccions ur-

banístiques greus, o el conseller o consellerade Política Territorial i Obres Públiques, enel cas de presumptes infraccions urbanístiquesmolt greus, un cop fet el requeriment perti-nent, ha d’acordar la mesura de restauració i,si la persona interessada no l’executa en eltermini d’un mes, en pot acordar l’execuciósubsidiària.

Article 199Prescripció de l’acció de restauració

L’acció per a requerir la legalització de lesobres o de les actuacions dutes a terme sensellicència, per a ajustar-les a la llicència atorga-da o per a adoptar altres mesures de restaura-ció prescriu al cap de sis anys, a comptar d’acordamb el que disposa l’article 219, a excepció delsactes nuls de ple dret, que resten subjectes al queestableix l’article 202.

Article 200Revisió de llicències i d’ordres d’execució

1. Les llicències i les ordres d’execució elcontingut de les quals sigui contrari a les de-terminacions d’aquesta Llei, dels plans ur-banístics o de les ordenances urbanístiquesmunicipals han d’ésser revisades seguint elprocediment pertinent entre els que estan es-tablerts per a la revisió dels actes en via ad-ministrativa.

2. El director o directora general d’Urbanis-me pot instar la incoació dels expedients derevisió, mitjançant petició raonada efectuada al’ajuntament, tant si es tracta d’actes nuls comsi es tracta d’actes anul·lables.

3. Si les obres autoritzades es troben en cursd’execució, l’òrgan competent per a acordar laincoació de l’expedient de revisió ha de suspen-dre l’executivitat de l’acte administratiu i orde-nar la paralització immediata de les obres ini-ciades a l’empara d’aquest acte.

4. L’ajuntament ha d’acordar, si és procedent,mitjançant el pertinent procediment de restau-ració de la realitat física alterada, l’enderroca-ment de les obres dutes a terme, sempre sensperjudici de les responsabilitats que siguin exi-gibles conformement al que disposa aquestaLlei.

Article 201Efectes de la incoació d’expedients de revisió dellicències en les cèdules d’habitabilitat i les llicèn-cies de primera ocupació

1. La suspensió d’efectes de llicències ator-gades i la incoació d’expedients de revisió ad-ministrativa d’aquestes comporta la suspensióde la tramitació de les cèdules d’habitabilitat ide les llicències de primera ocupació.

2. L’atorgament de cèdules d’habitabilitat perraó de la primera ocupació dels habitatges i elsubministrament de serveis per a l’equipamentdels edificis s’han d’ajustar al que estableix lalegislació en matèria d’habitatge.

Article 202Actes nuls

1. Són nuls de ple dret:a) Els actes de parcel·lació, d’urbanització,

d’edificació i d’ús del sòl i del subsòl que esduguin a terme sense llicència o sense ordred’execució en terrenys qualificats en el plane-jament com a zones verdes públiques o espaislliures d’edificació de caràcter públic, i també elsque es duguin a terme en terrenys classificats


com a sòl no urbanitzable en virtut del que dis-posa l’article 32.a.

b) Les llicències o les ordres d’execució ques’atorguin amb infracció de les determinacionsd’aquesta Llei, dels plans urbanístics o de lesordenances urbanístiques municipals, respecteals terrenys a què fa referència la lletra a.

2. Les mesures regulades pels articles 197 a201 referents a l’adopció d’acords d’enderroca-ment i de revisió són aplicables en els supòsitsespecificats per l’apartat 1, sense limitació determini.

CAPÍTOL IIIDisciplina urbanística. Infraccions urbanístiquesi sancions

SECCIÓ PRIMERA

Infraccions urbanístiques

Article 203Classificació de les infraccions urbanístiques

1. Són infraccions urbanístiques totes lesaccions o les omissions tipificades com a tals peraquesta Llei.

2. Les infraccions urbanístiques es classifi-quen en molt greus, greus i lleus, d’acord ambaquesta Llei i amb les especificacions reglamen-tàries pertinents per a identificar-les correcta-ment.

Article 204Actuacions que vulneren l’ordenament jurídic

1. La vulneració de l’ordenament jurídicurbanístic es produeix tant mitjançant actua-cions sense llicència o sense ordre d’execuciócom mitjançant actuacions que no s’ajusten ales condicions d’aquests actes administratius.

2. La manca dels títols administratius con-crets que, d’acord amb aquesta Llei, habilitenper a dur a terme els actes de parcel·lació, urba-nització, edificació o ús del sòl, o l’acomplimentd’aquestes actuacions vulnerant el contingut delsdits títols constitueix una infracció urbanísticade caràcter molt greu, greu o lleu, segons quecorrespongui, en funció dels supòsits contingutsen els articles 205, 206 i 207.

3. Constitueix una infracció urbanística lleul’acompliment d’actuacions que requereixen unacomunicació prèvia en substitució de la llicèn-cia urbanística si es duen a terme sense haver-la presentada o bé sense respectar el contingutde la comunicació.

Article 205Infraccions urbanístiques molt greus

Són infraccions urbanístiques molt greus:a) Els actes de parcel·lació urbanística, d’ur-

banització, d’ús del sòl i el subsòl i d’edificaciócontraris a l’ordenament jurídic urbanístic quees duguin a terme en sòl no urbanitzable objected’algun règim de protecció especial, d’acord ambel que estableix l’article 32.a, i també en terrenysreservats, en qualsevol classe de sòl, a sistemesgenerals o bé a zones verdes, espais lliures izones esportives públics.

b) La tala o l’abatiment d’arbres que compor-ti la desaparició d’espais boscosos o d’arbredesprotegits pel planejament urbanístic.

c) La vulneració, en més d’un 30%, en qual-sevol classe de sòl, dels paràmetres imperatiusestablerts pel planejament urbanístic relatius adensitat d’habitatges, nombre d’establiments,

sostre, alçària, volum, situació de les edificaci-ons i ocupació permesa de la superfície de lesfinques o les parcel·les.

d) La divisió o la segregació de terrenys ensòl no urbanitzable objecte d’algun règim deprotecció especial, en contra de les determina-cions d’aquesta Llei.

Article 206Infraccions urbanístiques greus

Són infraccions urbanístiques greus:a) Els actes tipificats per l’article 205.a que

es duguin a terme en sòl no urbanitzable nosotmès a cap règim de protecció especial, en sòlurbanitzable no delimitat i en terrenys reservatspel planejament a sistemes locals de comunica-ció i d’equipaments comunitaris.

b) L’incompliment, en sòl urbà i en sòl urba-nitzable delimitat, de les determinacions urba-nístiques sobre urbanització, usos del sòl i delsubsòl i parcel·lació urbanística.

c) La vulneració, en més d’un 10% i fins a un30%, en qualsevol classe de sòl, dels paràmetresimperatius a què fa referència l’article 205.c.

d) L’incompliment del deure de conservacióde terrenys, urbanitzacions, edificacions, rètolsi instal·lacions en general, en condicions de se-guretat.

e) La tala o l’abatiment d’arbres integrantsd’espais boscosos o d’arbredes protegits pel pla-nejament urbanístic que no comporti la desapa-rició d’aquests espais o arbredes.

f) La divisió o la segregació de terrenys en sòlno urbanitzable que no sigui objecte de cap rè-gim de protecció especial, o bé en sòl urbanit-zable no delimitat, en contra de les determina-cions d’aquesta Llei.

g) Els supòsits tipificats pels articles 209.1 i210.1.

Article 207Infraccions urbanístiques lleus

Són infraccions urbanístiques lleus:a) L’incompliment, en sòl urbà i en sòl urba-

nitzable delimitat, de les determinacions urba-nístiques sobre règim d’indivisibilitat de finquesi sobre edificació.

b) La vulneració de l’ordenament jurídicurbanístic en sòl no urbanitzable no subjecte aprotecció especial i en sòl urbanitzable sense pla-nejament parcial definitivament aprovat, en elssupòsits següents:

Primer. En matèria d’ús del sòl i del subsòl,si l’actuació no comporta fer edificacions niinstal·lacions fixes.

Segon. En matèria d’edificació, si l’actuacióconsisteix en la construcció d’elements auxili-ars o complementaris d’un ús o una edificaciópreexistents legalment implantats.

c) La vulneració, fins a un 10%, en qualse-vol classe de sòl, dels paràmetres imperatius aquè fa referència l’article 205.c.

d) L’incompliment del deure de conservaciódels terrenys, les urbanitzacions, les edificacions,els rètols i les instal·lacions en general en con-dicions de salubritat i decòrum públic.

e) Els actes a què fan referència els articles205 i 206 que siguin legalitzables i s’ajustin al queestableix l’article 208.

f) Els actes de propaganda d’urbanitzacions,per mitjà d’anuncis, cartells, tanques publicità-ries, fullets o cartes, per mitjans informàtics oper qualsevol altre sistema de divulgació o di-fusió que no expressin les dades referents a

l’aprovació de l’instrument de planejamentcorresponent o que incloguin indicacions suscep-tibles d’induir a error els consumidors.

g) La tala o l’abatiment d’arbres sense la lli-cència urbanística corresponent, si l’exigeixenel planejament urbanístic o les ordenances mu-nicipals.

h) L’execució d’actes legalitzables d’acordamb el planejament vigent sense tenir el corres-ponent títol administratiu habilitant.

i) El supòsit tipificat per l’article 204.3.

Article 208Infraccions urbanístiques lleus per legalitzacióefectiva

1. Els actes tipificats com a infraccionsgreus o molt greus pels articles 205 i 206 quesiguin legalitzables constitueixen infracció ur-banística lleu si, abans que recaigui la resolu-ció sancionadora en el procediment correspo-nent, els presumptes infractors n’han instat enla forma deguda, davant l’administració com-petent, la legalització, i aquesta s’ha aprovato autoritzat.

2. Als efectes del que determina l’apartat 1,la tramitació de l’expedient de protecció de lalegalitat urbanística se suspèn un cop s’acreditadavant l’instructor o instructora que s’ha pre-sentat la sol·licitud de legalització, fins queaquesta sol·licitud es resolgui, amb interrupciódels terminis de caducitat i de prescripció.

3. Les divisions o les segregacions de terrenysque, en qualsevol classe de sòl, estiguin manca-des de la declaració prèvia que la llicència deparcel·lació és innecessària, s’entén que quedenlegalitzades si es demana i s’obté la dita decla-ració.

4. Als efectes del que estableix l’apartat 1, lessancions procedents per infracció lleu s’apliquenen la quantia màxima si es tracta de supòsitsregulats per l’article 205 i en la quantia mitjanasi es tracta de supòsits regulats per l’article 206.

5. En els supòsits regulats per l’article 207, siels actes són legalitzables i es compleixen les de-terminacions que estableix l’apartat 1, s’aplicala sanció en la quantia mínima.

Article 209Restauració voluntària de la realitat física o ju-rídica alterada

1. Els actes tipificats com a infraccions moltgreus per l’article 205 que no siguin legalitzablesconstitueixen infracció urbanística greu si lespersones presumptament infractores procedei-xen a la restauració de la realitat física o jurídicaa l’estat anterior a l’alteració, mitjançant les ope-racions materials o jurídiques pertinents.

2. En el supòsit regulat per l’apartat 1, s’aplicala sanció de quantia mitjana entre el grau mínimi el mitjà.

3. Als efectes del que determina l’apartat 1,la decisió de procedir a la restauració de la re-alitat física o jurídica alterada s’ha d’acreditarabans de la resolució del procediment corres-ponent i s’ha de garantir, d’acord amb el quesigui determinat per reglament, en una quan-tia no inferior al 50% del pressupost de restau-ració.

4. Un cop acreditada la decisió de procedira la restauració de la realitat física o jurídicaalterada, se suspèn la tramitació de l’expedient,tal com estableix l’article 208.2.

5. Les actuacions materials que calgui exe-cutar per a la restauració de la situació física o


jurídica alterada han d’ésser autoritzades ambaquesta finalitat exclusiva.

6. El que estableix aquest article s’aplica tam-bé a les infraccions tipificades com a greus i lleuspels articles 206 i 207. En el supòsit d’infracciógreu és aplicable la sanció en el grau mínim, i enel supòsit d’infracció lleu és aplicable la sancióen el grau mitjà.

Article 210Operacions que tinguin per objecte la constitu-ció d’elements privatius

1. La constitució d’un règim de propietathoritzontal o d’un complex immobiliari privat,o la seva modificació quan comporti un incre-ment del nombre d’habitatges o d’establiments,i també les operacions que tinguin per objec-te constituir més elements susceptibles d’apro-fitament independent dels que s’hagin fet cons-tar en una declaració d’obra nova precedent,es tipifiquen com a infracció urbanística greusi s’efectuen en contra de les determinacionsdel planejament, o bé sense llicència urbanís-tica prèvia, d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 179.2.r, o bé en contra de la llicència ator-gada.

2. S’ha d’incorporar, a l’escriptura de lesoperacions a què fa referència l’apartat 1, un tes-timoniatge de la llicència urbanística en quèconsti expressament el nombre d’habitatges od’establiments permesos. Per a poder fer la ins-cripció ulterior en el Registre de la Propietat s’hade complir aquest requisit.

SECCIÓ SEGONA

Sancions

Article 211Quantia de les sancions

1. Les infraccions urbanístiques lleus se san-cionen amb una multa de 300 a 3.000 euros.

2. Les infraccions urbanístiques greus se san-cionen amb una multa de 3.001 a 30.000 euros.

3. Les infraccions urbanístiques molt greusse sancionen amb una multa de 30.001 a1.500.000 euros.

4. L’import de les sancions s’ha d’incrementarfins a la quantia del benefici obtingut pels infrac-tors, si aquest és superior.

Article 212Graduació de les sancions

Per tal de graduar les sancions que s’hand’aplicar, a més dels criteris inclosos en elsprincipis reguladors de la potestat san-cionadora, cal atendre la gravetat amb què lainfracció afecta els béns i els interessos pro-tegits per l’ordenament urbanístic, la grave-tat del risc creat, el grau de culpabilitat decadascuna de les persones infractores, l’entitateconòmica dels fets constitutius de la infrac-ció i la viabilitat de la legalització de la infrac-ció comesa.

SECCIÓ TERCERA

Persones responsables als efectes del règim san-cionador

Article 213Persones responsables als efectes del règim san-cionador

1. Són persones responsables, als efectes delrègim sancionador regulat per aquesta Llei, totesles persones físiques o jurídiques que incorrin

en infracció urbanística amb les conductes, lesobres i les actuacions respectives o bé mitjan-çant l’incompliment de llurs obligacions o de lesordres de les quals siguin destinatàries.

2. A l’efecte de la responsabilitat per in-fracció urbanística, es consideren personespromotores els agents, els gestors o els impul-sors de l’actuació, si no són les persones pro-pietàries.

3. En les obres que s’executin sense llicènciao amb inobservança de les clàusules d’aquesta,han d’ésser sancionats, amb les multes que de-termina aquesta Llei, les persones propietàries,promotores, constructores, o empresàries de lesobres i les persones tècniques directores de l’exe-cució d’aquestes.

4. Els agents responsables es determinend’acord amb les definicions emprades per lalegislació sobre ordenació de l’edificació.

5. Les multes que s’imposin a subjectes di-ferents com a conseqüència d’una mateixa in-fracció tenen entre elles caràcter independent,llevat del supòsit en què l’obligació prevista le-galment correspongui a diverses persones con-juntament, les quals han de respondre solidà-riament de les infraccions que cometin i de lessancions que se’ls imposin.

SECCIÓ QUARTA

Competències

Article 214Òrgans competents

1. Els òrgans locals competents per a resol-dre els procediments sancionadors, sens perju-dici del que estableixen els apartats 2 i 3, són elssegüents:

a) L’alcalde o alcaldessa, en el cas d’infrac-cions lleus i greus.

b) El ple de l’ajuntament, en el cas d’infrac-cions molt greus.

2. Si l’import de la multa que conté la pro-posta de resolució d’un procediment sanciona-dor és superior a 300.000 euros i inferior a600.000 euros, l’autoritat competent per a re-soldre el procediment és el director o directorageneral d’Urbanisme, amb l’informe previ dela comissió territorial d’urbanisme competent.En el cas que la multa sigui d’un import supe-rior, l’autoritat competent és el conseller oconsellera de Política Territorial i Obres Públi-ques, amb l’informe previ de la Comissió d’Ur-banisme de Catalunya.

3. En el supòsit que la potestat de proteccióde la legalitat urbanística, d’acord amb el queestableix l’article 192.3, sigui exercida pel De-partament de Política Territorial i Obres Públi-ques, la competència per a la resolució del pro-cediment sancionador s’atribueix segons el quedisposa l’apartat 2.

Article 215Percepció de les multes imposades

1. L’import de les multes imposades tant perles autoritats locals com pels òrgans de l’Admi-nistració de la Generalitat a proposta d’aque-lles és percebut pels ens locals corresponents.

2. L’Administració de la Generalitat percepl’import de les multes quan exerceix la potestatsancionadora.

3. L’import dels ingressos de l’administracióen virtut de les sancions establertes per aques-ta Llei es destina al patrimoni públic de sòl id’habitatge.

Article 216Infraccions connexes

1. En el cas que sobre un mateix subjectes’instrueixi un expedient sancionador per mésd’una infracció entre les quals hi hagi connexióde causa i efecte, se li ha d’imposar la sanció quecorrespongui a la infracció comesa més greu, pera la graduació de la qual s’ha de tenir en compteel resultat final perseguit i el dany causat.

2. S’han d’imposar a les persones responsa-bles, en els supòsits de concurrència de dues omés infraccions urbanístiques altres que els queregula l’apartat 1, les multes corresponents acadascuna de les infraccions comeses, si bé mit-jançant un únic expedient de protecció de la le-galitat urbanística. En aquest cas, l’òrgan com-petent per a imposar les multes és el que téatribuïda la competència per a imposar la san-ció de més quantia.

3. Correspon al Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, en els mateixossupòsits que regula l’apartat 2, quan aquestdepartament exerceix la protecció de la lega-litat urbanística i concorren infraccions greuso molt greus amb d’altres de lleus, la instruc-ció de l’expedient que les engloba, amb la cor-responent adopció, si escau, de mesures pro-visionals, la imposició de totes les multes il’adopció de les mesures de restauració i dedeterminació de danys i perjudicis. L’òrgancompetent per a imposar les sancions i adop-tar aquestes darreres mesures és el que té atri-buïda la competència per a imposar la sancióde més quantia.

Article 217Multes coercitives per incompliment de les reso-lucions de restauració i d’altres acords

1. Un cop finit el termini determinat perquèla persona interessada porti a terme les actu-acions de restauració del subsòl, del sòl o delvol a l’estat anterior a la comissió de la infrac-ció, si aquestes actuacions no s’han portat aterme, l’administració competent ha d’optar,en el termini màxim d’un mes, entre l’execu-ció subsidiària o l’atorgament d’un nou terminiperquè la persona inculpada faci les actuacionsque calguin, i així successivament, i pot imposarmultes coercitives per l’incompliment dels ter-minis fixats per una quantia de 300 a 3.000euros.

2. Es poden imposar multes coercitives, enels termes fixats per l’apartat 1, en els supòsitssegüents:

a) Incompliment d’ordres d’execució urba-nística.

b) Incompliment d’ordres de suspensió d’ac-tes de parcel·lació, d’urbanització, d’ús del sòli d’edificació.

c) Incompliment de qualsevol mesura cau-telar acordada en matèria de protecció de lalegalitat urbanística.

Article 218Actuacions constitutives d’infracció a l’emparade llicència o d’ordre d’execució

1. Si les activitats constitutives d’infraccióurbanística es fan a l’empara d’una llicència od’una ordre d’execució i d’acord amb les sevesdeterminacions, no es pot imposar cap sanciómentre no s’anul·li l’acte administratiu que lesautoritza. El procediment d’anul·lació inter-romp el termini de prescripció de la infracciócomesa.


2. Si l’anul·lació d’una llicència és conseqüèn-cia de l’anul·lació de l’instrument de planeja-ment corresponent, no s’ha d’imposar cap sancióa les persones que actuïn a l’empara de la ditallicència.

Article 219Prescripció d’infraccions i de sancions urbanís-tiques

1. Les infraccions urbanístiques molt greusprescriuen al cap de sis anys, les greus prescri-uen al cap de quatre anys i les lleus prescriuenal cap de dos anys.

2. El termini de prescripció fixat per l’apar-tat 1 comença a comptar el dia en què s’ha co-mès la infracció, llevat dels casos en què es per-sisteixi d’una manera continuada en la conductaconstitutiva d’infracció o en els casos en què elfet únic constitutiu d’infracció es prolongui enel temps. En aquests casos el termini de prescrip-ció es computa a partir de l’acabament o el ces-sament de l’activitat il·lícita.

3. Les sancions imposades per les infraccionsurbanístiques prescriuen al cap de tres anys sisón molt greus, al cap de dos anys si són greusi al cap d’un any si són lleus.

4. Les ordres de restauració de la realitat fí-sica alterada i les obligacions derivades de la de-claració d’indemnització per danys i perjudicisprescriuen al cap de sis anys.

5. Els terminis de prescripció fixats pels apar-tats 3 i 4 comencen a comptar l’endemà del diaen què assoleix fermesa en via administrativa laresolució per la qual s’imposa la sanció o l’obli-gació.

6. Els terminis de prescripció establerts pelsapartats 1 i 4 no són aplicables en els supòsits re-gulats per l’article 202.1, que en tots els casos sónsusceptibles de sanció i de l’acció de restaura-ció sense limitació de termini.

7. En els supòsits regulats pels articles 208.1i 209.1, els terminis de prescripció de la infrac-ció i les regles de competència aplicables són elscorresponents a la gravetat de la infracció ori-ginària.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PrimeraRègim especial del municipi de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona i la Subcomissiód’Urbanisme del municipi de Barcelona tenenles competències urbanístiques que els atribu-eix la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de laCarta municipal de Barcelona, les quals prevalensobre les que determina aquesta Llei.

SegonaRègim especial dera Val d’Aran

Les determinacions d’aquesta Llei s’ente-nen sens perjudici del règim especial dera Vald’Aran.

TerceraMunicipis sense planejament general

Els municipis que no compten amb cap figu-ra de planejament general en el moment del’entrada en vigor d’aquesta Llei i els que comp-ten amb delimitacions de sòl urbà sense nor-mes urbanístiques tenen l’obligació de formularun pla d’ordenació urbanística municipal. Elconseller o consellera de Política Territorial iObres Públiques, amb el requeriment previ cor-

responent, pot ordenar que la Direcció Generald’Urbanisme se subrogui en la formulació delpla d’ordenació urbanística municipal dels mu-nicipis que, en el moment de l’entrada en vi-gor d’aquesta Llei, no compten amb cap figu-ra de planejament general o bé compten ambdelimitacions de sòl urbà sense normes urba-nístiques. En aquest cas, la tramitació del plad’ordenació urbanística municipal correspona la comissió territorial d’urbanisme compe-tent.

QuartaPlanejament urbanístic i legislació sectorial

1. El planejament urbanístic ha de tenir encompte les determinacions que conté la legisla-ció sectorial en relació amb el territori i que, enconseqüència, limiten, condicionen o impedei-xen la urbanització, l’edificació, la utilització ila divisió o la segregació de finques.

2. Correspon als òrgans o als departamentsque tenen la respectiva competència sectorialde vetllar per l’adequació del planejament ur-banístic a les determinacions de la legislaciósectorial mitjançant l’emissió dels informes pre-ceptius, llur representació en els òrgans col·-legiats amb competència urbanística i la restad’accions i mitjans que estableix la legislacióaplicable.

CinquenaAdopció de les mesures preventives establertesper la legislació sectorial

Correspon al conseller o consellera de Polí-tica Territorial i Obres Públiques, a iniciativa deles persones titulars del departament correspo-nent, d’adoptar les mesures preventives establer-tes per la legislació sectorial que comportinl’aplicació en un determinat àmbit d’un règimde sòl diferent de l’atribuït pel planejamenturbanístic. Si el conseller o consellera de Polí-tica Territorial i Obres Públiques dissenteix dela dita iniciativa, correspon al Govern de deci-dir si és procedent o no adoptar la mesura pro-posada i, si escau, d’adoptar-la.

SisenaFormulació de programes d’actuació urbanísticamunicipal en municipis compresos en l’àmbitd’un planejament general plurimunicipal

Els municipis compresos en l’àmbit territo-rial d’un planejament general plurimunicipalaprovat definitivament abans de l’entrada envigor de la Llei 2/2002 poden formular i trami-tar llur propi programa d’actuació urbanísticamunicipal, l’aprovació definitiva del qual corres-pon a l’òrgan que estableixen, segons que cor-respongui, els articles 77 i 78.

SetenaAmpliació dels terminis de tramitació

Els terminis per a la tramitació i la resolu-ció definitiva de les figures de planejament ur-banístic i de gestió urbanística establerts peraquesta Llei s’amplien en un mes, en cas quecoincideixin totalment o parcialment amb elmes d’agost.

VuitenaProfessionals que intervenen en la redacció delplanejament urbanístic

1. Les persones professionals que interve-nen en la preparació i la redacció de les figu-res del planejament urbanístic, en qualitat de

funcionaris o funcionàries, de personal labo-ral o de persones professionals liberals contrac-tades a aquest efecte, han de tenir la titulaciói les facultats adequades, d’acord amb la legis-lació aplicable, per a acomplir les tasques en-comanades. La identitat i la titulació dels pro-fessionals que hi intervenen han de constar entot cas en l’expedient de tramitació de la figurade què es tracti.

2. Totes les persones professionals que in-tervenen en la redacció de figures d’ordena-ció urbanística al servei d’una entitat pública,sigui quina sigui llur vinculació jurídica ambl’administració, tenen l’obligació de guardar-ne secret professional. Mentre durin aquestestasques, no poden intervenir en treballs d’ini-ciativa particular relacionats amb el sectorafectat per la figura d’ordenació urbanísticade què es tracti.

3. La contractació de persones professionalsliberals per a acomplir les tasques a què es re-fereix l’apartat 1, si correspon a l’administracióo a una entitat pública, o si més del 50% de l’ac-tuació és finançat amb fons públics, se sotmeta la legislació sobre contractes de les adminis-tracions públiques.

NovenaPatrimonis municipals de sòl i d’habitatge

Els ajuntaments que tinguin un planejamenturbanístic general que delimiti àmbits d’actuacióurbanística susceptibles de generar cessions desòl de titularitat pública amb aprofitament, enel termini de sis mesos des de l’entrada en vigorde la Llei 10/2004, han de diferenciar, com a pa-trimoni separat de la resta de béns municipals,els béns que integren el patrimoni municipal desòl i d’habitatge. A més, en aquest patrimoniseparat, han de preveure un dipòsit específic pera ingressar-hi els fons obtinguts mitjançant l’ali-enació i la gestió dels béns del patrimoni muni-cipal de sòl i d’habitatge.

DesenaTerminis per a la intervenció del Síndic de Greu-ges

Els terminis que l’article 15 de la Llei 14/1984,del 20 de març, del Síndic de Greuges, estableixper a la intervenció del Síndic de Greuges enqüestions urbanístiques s’han d’entendre adap-tats als terminis que estableix la Llei present pera la prescripció de les infraccions i de l’acció derestauració.

OnzenaDeterminacions en matèria d’habitatge

Les normes que despleguen el Pla pel dreta l’habitatge, amb relació als diferents règimsde protecció, a les possibles persones benefi-ciàries i als preus màxims de venda, i tambéels recursos que s’hi destinin, han de tenir coma objectiu atendre prioritàriament les neces-sitats de les persones amb una renda per càpitainferior a la mitjana catalana, prestant unaatenció especial a les persones joves en edatd’emancipar-se i a la gent gran amb necessi-tats assistencials.

DotzenaSuport al planejament municipal

El Govern ha d’aprovar, amb caràcter anu-al, un programa específic de subvencions a lescorporacions locals per a la formulació de plansd’ordenació urbanística municipal, programes


d’actuació urbanística municipal i plans derivatsd’iniciativa pública, per tal de fomentar l’adap-tació dels municipis a la nova legislació i degarantir-ne l’aplicació.

TretzenaRevitalització de nuclis rurals

El Govern, durant l’any 2005, ha de presen-tar un programa pluriennal d’intervenció inte-gral en nuclis rurals de muntanya en el marc delsplans comarcals de muntanya, amb la finalitatde fomentar-ne la rehabilitació, la qualitat ur-bana, la reocupació, la racionalització de l’ús delsòl, la millora de l’accessibilitat i les telecomu-nicacions i la revitalització des del punt de vis-ta econòmic i social.

CatorzenaIncorporació de la perspectiva de gènere

El Departament de Política Territorial iObres Públiques ha d’incorporar la perspec-tiva de gènere en el desenvolupament d’a-questa Llei per tal de garantir la promoció dela representació paritària en la composiciódels òrgans urbanístics col·legiats i de l’ava-luació de l’impacte de l’acció urbanística enfunció del gènere.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PrimeraRègim urbanístic del sòl

1. El règim urbanístic del sòl que estableixaquesta Llei és aplicable des del moment de laseva entrada en vigor, atenent, pel que fa al sòlurbà, les regles següents:

a) El sòl urbà inclòs, en virtut del planeja-ment aprovat d’acord amb la normativa an-terior a la Llei 2/2002, en polígons o unitatsd’actuació i en sectors de desenvolupamentmitjançant un pla especial de reforma interioro altres tipus de planejament derivat té la con-dició de sòl urbà no consolidat, i també la téel sòl urbà que, amb la finalitat de poder és-ser edificat, ha de cedir terrenys per a carrerso vies en els termes que estableix l’article 44.2.És sòl urbà consolidat tot el sòl en el qual con-corren les condicions establertes per l’article 30.

b) En el cas de planejament general no adap-tat a les determinacions d’aquesta Llei, és apli-cable el deure de cessió de sòl amb aprofitamentque estableix l’article 43, en els polígons o unitatsd’actuació urbanística i en els sectors subjectesa un pla urbanístic derivat que tinguin alguna deles finalitats a què fa referència l’article 68.2.a,sempre que no tinguin un projecte de reparcel·-lació, de compensació o de taxació conjuntaaprovat inicialment abans de l’entrada en vigorde la Llei 10/2004.

c) En les modificacions de planejament ge-neral no adaptat a les determinacions d’aquestaLlei, relatives a polígons d’actuació urbanísti-ca o sectors subjectes a un pla de millora urba-na en sòl urbà no consolidat, és aplicable el deurede cessió de sòl amb aprofitament que estableixl’article 43 si tenen alguna de les finalitats a quèfa referència l’article 68.2.a.

2. A l’hora d’aplicar el règim urbanístic delsòl que estableix aquesta Llei, en el cas de pla-nejament general aprovat d’acord amb la nor-mativa anterior a la Llei 2/2002 cal atendre,pel que fa al sòl urbanitzable, les regles se-güents:

a) El sòl urbanitzable programat i el sòl apteper a ésser urbanitzat tenen la condició de sòlurbanitzable delimitat.

b) El sòl urbanitzable no programat té lacondició de sòl urbanitzable no delimitat i, finsque el planejament general aprovat d’acord ambla normativa anterior a la Llei 2/2002 no s’hagiadaptat a les determinacions d’aquesta Llei, ésobligatòria la consulta regulada per l’article 73abans de la tramitació del pla parcial de delimi-tació, amb vista a constatar l’adequació de laproposta a les determinacions del planejamentde rang superior i a les determinacions que es-tableix l’article 3. El caràcter negatiu de qual-sevol dels dos informes de la consulta impedeixla formulació i la tramitació del pla parcial dedelimitació.

SegonaAdaptació del planejament urbanístic general ireserves de sòl per a habitatges assequibles i deprotecció pública

1. El planejament urbanístic general vigenten el moment de l’entrada en vigor d’aquestaLlei s’hi ha d’adaptar quan, en virtut de les pre-visions pròpies, o bé anticipadament, en elssupòsits regulats per l’article 93, es faci la revi-sió del dit planejament o del programa d’actu-ació urbanística corresponent.

2. Des del moment de l’entrada en vigord’aquesta Llei, no obstant el que disposa l’apar-tat 1, els ajuntaments poden formular i trami-tar programes d’actuació urbanística municipal,que han de contenir les reserves que estableixl’article 57.3.

3. Si no hi ha un pla d’ordenació urbanísti-ca municipal o un programa d’actuació urbanís-tica municipal adaptats a les determinacionsd’aquesta Llei, les modificacions dels instru-ments de planejament urbanístic general, el pla-nejament urbanístic derivat i llurs modificacionspoden establir reserves de sòl per a habitatgesassequibles i de protecció pública, mitjançant laqualificació de sòl, d’acord amb el que estableixl’article 57.5. Les reserves mínimes que estableixl’article 57.3, en el cas dels municipis de més dedeu mil habitants i les capitals de comarca, s’hand’aplicar preceptivament i immediatament alssectors subjectes a un pla de millora urbana ensòl urbà no consolidat que prevegin usos resi-dencials de nova implantació i als sectors de sòlurbanitzable amb ús residencial. S’exceptuend’aquesta obligació els sectors que tinguin unplanejament derivat aprovat inicialment abansde l’entrada en vigor de la Llei 10/2004. Les ditesreserves també s’han d’aplicar en qualsevolmunicipi, preceptivament i immediatament,quan es tramiti una modificació del planejamentgeneral si aquesta implica un canvi de la classi-ficació del sòl no urbanitzable amb la finalitatd’incloure-hi nous usos residencials, sempre quela modificació no estigui aprovada inicialmenten el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004.

TerceraRègim aplicable al planejament urbanístic generalen tràmit

En tots aquells aspectes que no siguin objectede regulació transitòria específica, el règim apli-cable al planejament urbanístic general en tràmités el següent:

a) Els projectes de planejament urbanísticgeneral que estiguessin en tramitació en el

moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 s’han d’adaptar a les determinacions dela present Llei si, en la data de la dita entra-da en vigor encara no havia estat lliurat l’ex-pedient complet a l’òrgan competent per aacordar-ne l’aprovació definitiva.

b) Les modificacions de les delimitacions desòl urbà i del planejament urbanístic general esregeixen, pel que fa als aspectes formals i subs-tantius, per la normativa vigent en el momentde la seva aprovació inicial. Les modificacionsde les delimitacions de sòl urbà i del planejamenturbanístic general aprovades inicialment desprésde l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 es regei-xen per les determinacions que estableix aquestaLlei per als plans d’ordenació urbanística mu-nicipal i llurs modificacions.

c) Les modificacions del planejament generalplurimunicipal aprovat definitivament d’acordamb la normativa anterior a la Llei 2/2002 queno estiguin aprovades inicialment en el momentde l’entrada en vigor d’aquesta Llei, sempre queafectin més d’un terme municipal, es tramitensegons el que acordin els ajuntaments afectats;si no hi ha acord, es tramiten segons el que es-tableix l’article 83.2.

QuartaSupòsits d’absència de planejament general

1. En els supòsits d’absència de planejamentgeneral, el sòl es classifica en sòl urbà i no ur-banitzable. El sòl urbà comprèn els nuclis depoblació existents que tenen els serveis urba-nístics bàsics definits per l’article 26.1 o que s’in-tegren en àrees consolidades per l’edificaciód’almenys dues terceres parts de llur superfí-cie edificable.

2. En el supòsit a què fa referència l’apartat1, les noves edificacions compreses en l’àmbitdel sòl urbà no poden tenir més de tres plantesni superar en alçada la mitjana de la de les edi-ficacions veïnes, sens perjudici de les altres li-mitacions que siguin aplicables.

CinquenaFigures de planejament derivat i instruments degestió

1. En tots aquells aspectes que no siguinobjecte de regulació transitòria específica, lesfigures de planejament derivat i els instrumentsde gestió aprovats inicialment abans de l’entradaen vigor de la Llei 10/2004 es regeixen, pel quefa als aspectes formals i substantius, per la nor-mativa aplicable en la data de la seva aprovacióinicial. Les figures de planejament derivat i elsinstruments de gestió aprovades inicialmentdesprés de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004es regeixen per les determinacions formals isubstantives que estableix aquesta Llei.

2. Els instruments de planejament urbanísticderivat, relatius a sectors que preveuen usos re-sidencials, que desenvolupen planejament ur-banístic general que no contingui la memòriasocial que exigeix l’article 59 n’han d’incorporaruna que defineixi els objectius de producciód’habitatge protegit o assequible. Aquesta exi-gència no és aplicable als instruments de pla-nejament urbanístic derivats aprovats inicial-ment abans de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004.

3. Les figures de planejament urbanísticderivat en sòl urbanitzable que desenvolupenplanejament urbanístic general aprovat d’a-cord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002


i que no hagin estat aprovades definitivamenta l’entrada en vigor de la present Llei han dejustificar els interessos públics derivats de l’im-peratiu d’utilització racional del territori il’adequació de la proposta a les determinaci-ons que estableixen els articles 3 i 9.

SisenaAvaluació ambiental dels plans urbanístics

Mentre no es transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, rela-tiva a l’avaluació dels efectes de determinatsplans i programes sobre el medi ambient, sensperjudici del que estableixi la legislació secto-rial, el règim d’avaluació ambiental aplicable ales figures de planejament urbanístic no resol-tes definitivament en el moment de l’entrada envigor de la Llei 10/2004 és el següent:

1. Són objecte d’avaluació ambiental:a) Els plans d’ordenació urbanística munici-

pal i llurs revisions.b) Les modificacions del planejament urba-

nístic general que alterin la classificació o qua-lificació urbanística del sòl no urbanitzable si laclassificació o qualificació urbanística resultantcomporta un canvi en els usos d’aquest sòl.

c) El planejament urbanístic derivat per a laimplantació en sòl no urbanitzable de construc-cions destinades a les activitats de càmping, aixícom el planejament urbanístic derivat que esformuli per a la implantació en sòl no urbanit-zable d’equipaments i serveis comunitaris nocompatibles amb els usos urbans, d’instal·lacionsi obres necessàries per a la prestació de serveistècnics, d’estacions de subministrament de car-burants i de prestació d’altres serveis de la xarxaviària.

d) Els plans parcials de delimitació.e) Els instruments de planejament o llurs

modificacions que estableixin el marc per aautoritzar projectes sotmesos a avaluació d’im-pacte ambiental d’acord amb el que estableix lalegislació sectorial.

2. La documentació de les figures de plane-jament a què fa referència l’apartat 1 ha d’inclou-re un informe ambiental amb el contingut queestableixen l’article 5 i l’annex 1 de la Directi-va 2001/42/CE, del Parlament Europeu i delConsell, relativa a l’avaluació dels efectes de de-terminats plans i programes sobre el medi am-bient.

3. L’informe ambiental s’ha de sotmetre ainformació pública juntament amb el pla o elprograma, d’acord amb el que estableix l’arti-cle 83.6.

4. El pla i l’informe ambiental s’han de tra-metre al departament competent en matèria demedi ambient perquè els valori. Aquest tràmites regeix pel que estableix l’article 83.5.

5. Els instruments de planejament urbanís-tic i les actuacions que prevegin la transformaciód’un àmbit continu de superfície superior a 100hectàrees de sòl classificat com a no urbanitza-ble, o de més de 10 hectàrees de sòl classificatcom a no urbanitzable en els supòsits a què fareferència el grup 9.b de l’annex I de la Llei 6/2001, del 8 de maig, de modificació del Reialdecret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, d’ava-luació d’impacte ambiental, s’han de sotmetreal procediment de declaració d’impacte ambi-ental que estableix el Decret 114/1988, del 7d’abril. En aquests casos, l’aprovació del pla ode l’actuació correspon al conseller o consellerade Política Territorial i Obres Públiques, sens

perjudici de la competència del Govern en elssupòsits a què fa referència l’article 5 del Decret114/1988.

SetenaAtribució de competències d’aprovació defini-tiva dels plans urbanístics derivats a determinatsmunicipis

1. Els municipis que a l’entrada en vigor dela Llei 2/2002, o posteriorment, tenien un plageneral d’ordenació urbana i es trobaven en laprimera etapa quadriennal del programa d’ac-tuació d’aquest pla general, poden assumir lescompetències d’aprovació definitiva dels plansurbanístics derivats a què fa referència l’article79.1, amb les condicions següents:

a) Que els plans siguin promoguts d’acordamb les determinacions del dit programa d’ac-tuació.

b) Que en el termini de sis mesos des de l’en-trada en vigor de la Llei 10/2004, acreditin da-vant el conseller o consellera de Política Terri-torial i Obres Públiques el compliment delsaltres requisits que exigeix aquesta disposició illur voluntat, expressada mitjançant acord delple municipal, d’assumir les dites competènci-es. En el termini de dos mesos, el conseller o con-sellera de Política Territorial i Obres Públiquesha d’adoptar la corresponent resolució de reco-neixement de competència, si escau.

2. Els municipis que a l’entrada en vigor dela Llei 10/2004 tenien un pla d’ordenació urba-nística municipal poden aprovar definitivament,complint prèviament el tràmit que regula l’ar-ticle 85.1, els plans urbanístics derivats a què fareferència l’article 79, sempre que en la datad’entrada en vigor de la Llei 10/2004 no estigues-sin aprovats provisionalment.

VuitenaPublicació de les normes urbanístiques d’instru-ments de planejament aprovats entre l’entrada envigor de la Llei 7/1985 i la de la Llei 2/2002 od’instruments en tràmit que no han estat publi-cades

1. Les normes urbanístiques de les figures deplanejament aprovades definitivament per l’Ad-ministració de la Generalitat entre l’entrada envigor de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, regulado-ra de les bases de règim local, i la de la Llei 2/2002 que no hagin estat publicades en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya o en elButlletí Oficial de la província corresponent, hand’ésser publicades amb motiu de llur modificacióo de la tramitació d’instruments de planejamenturbanístic derivat o de gestió urbanística. Aaquest efecte, als expedients de modificació s’had’acompanyar el text refós complet de la nor-mativa aplicable, que ha d’ésser publicat en elDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya,conjuntament amb l’acord d’aprovació defini-tiva de la modificació. Aquesta exigència és apli-cable també als expedients de modificació entràmit que encara no hagin estat aprovats defi-nitivament.

2. Abans d’acordar l’aprovació inicial delsinstruments de planejament urbanístic derivati de gestió urbanística formulats a partir de l’en-trada en vigor de la Llei 10/2004, s’han de pu-blicar les normes urbanístiques de l’instrumento els instruments de planejament que desenvo-lupin. L’ajuntament, sempre que les normesurbanístiques no hagin estat modificades pos-teriorment, les pot publicar en el Diari Oficial

de la Generalitat de Catalunya, prenent com abase el document diligenciat d’aprovació defi-nitiva. Altrament, l’ajuntament ha d’elaborar untext articulat que refongui aquestes modificaci-ons i l’ha de trametre a l’Administració de la Ge-neralitat per tal que sigui verificat per l’òrganque va aprovar definitivament l’expedient, elqual n’ha d’ordenar la publicació en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya.

3. Abans d’acordar l’aprovació definitiva delsinstruments de planejament urbanístic derivati de gestió urbanística que estiguin en tràmit enel moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei,s’han de publicar les normes urbanístiques del’instrument o els instruments de planejamentque desenvolupin si no han estat publicadesabans.

4. Els ajuntaments, sens perjudici del queestableixen els apartats 1, 2 i 3, poden publicaren tot moment en el Diari Oficial de la Genera-litat de Catalunya les normes urbanístiques d’ins-truments de planejament urbanístic aprovatsdefinitivament durant el període a què fa refe-rència l’apartat 1, sempre que no s’hagin derefondre com a conseqüència de modificacionsposteriors.

5. Els edictes de publicació de les normesurbanístiques a què fan referència els apartatsde l’1 al 4 han d’identificar els acords d’aprovaciódefinitiva d’aquestes normes i el Diari Oficialde la Generalitat de Catalunya en què aquestsacords han estat publicats.

6. La publicació en un diari oficial, per l’Ad-ministració de la Generalitat o per l’ajuntamentcompetent, de les normes urbanístiques de lesfigures de planejament urbanístic aprovades de-finitivament per l’Administració de la Genera-litat abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002valida la tramitació i l’aprovació de les disposi-cions i els actes d’aplicació que s’hagin dictat al’empara de llur aprovació definitiva, ja que lamanca de publicació prèvia de les disposicionsesmentades únicament comporta, si escau, lluranul·labilitat. Aquest mateix efecte de valida-ció té la publicació de normes urbanístiques enun diari oficial abans de l’entrada en vigor de lapresent Llei

7. El cost de la publicació de la normativa delsplans aprovats definitivament per l’Administra-ció de la Generalitat que, en virtut de les deter-minacions d’aquesta disposició, efectuïn els ajun-taments és a càrrec de l’Administració de laGeneralitat.

NovenaEstudis de detall

Els estudis de detall exigits expressament pelplanejament vigent en el moment de l’entradaen vigor d’aquesta Llei, i també els que resul-tin necessaris, es poden tramitar d’acord amb lanormativa anterior a la Llei 2/2002, fins que elplanejament no incorpori les noves determina-cions sobre ordenació volumètrica.

DesenaSistemes i modalitats d’actuació urbanística

1. Les determinacions d’aquesta Llei sobresistemes i modalitats d’actuació urbanística sónaplicables als àmbits d’actuació per als quals, enel moment d’entrada en vigor de la Llei 10/2004,encara no s’havien presentat a tràmit davantl’administració competent els corresponentsprojectes de compensació, reparcel·lació o ta-xació conjunta. A aquests efectes, quan el sis-


tema d’actuació previst és el de compensació, ésaplicable el règim propi del sistema de reparcel·-lació en la modalitat de compensació bàsica,mentre que, quan el sistema d’actuació és el decooperació, és aplicable la modalitat de coope-ració del sistema de reparcel·lació. Això noobstant, en el cas del sistema de compensació,els estatuts i les bases d’actuació aprovadesdefinitivament abans de l’entrada en vigor de laLlei 10/2004 únicament s’hauran d’adaptar aaquesta Llei quan sigui necessari d’acord ambles determinacions del corresponent projecte dereparcel·lació.

2. Les determinacions d’aquesta Llei sobresistemes i modalitats d’actuació urbanística sónaplicables quan s’acordi la substitució d’un sis-tema d’actuació, fins i tot en el cas en què s’hagiaprovat definitivament el corresponent projectede compensació, reparcel·lació o taxació conjun-ta. La substitució s’ha de dur a terme pel pro-cediment que estableix l’article 113 i d’acordamb el que estableix l’article 115.3, amb notifi-cació individual, en tots els casos, a les personespropietàries afectades.

3. Les determinacions sobre la modalitat decompensació per concertació en el sistema dereparcel·lació que estableix aquesta Llei són apli-cables als àmbits d’actuació urbanística que tin-guin concretada aquesta modalitat, si en el mo-ment d’entrada en vigor de la Llei 10/2004 nos’havia aprovat el conveni a què feia referèncial’article 132 de la Llei 2/2002, en la seva redac-ció anterior a la Llei 10/2004.

4. Resten subjectes a la regulació d’aquestaLlei els sectors d’urbanització prioritària que esdelimitin a partir del moment de l’entrada envigor de la Llei 10/2004.

5. En els àmbits d’actuació urbanística enquè, en el moment de l’entrada en vigor d’aques-ta Llei, concorrin les circumstàncies d’haverd’executar obres d’urbanització o bé d’haver-lesd’adequar a la normativa sectorial vigent i d’es-tar la junta de conservació inscrita en el Registred’Entitats Urbanístiques Col·laboradores de laDirecció General d’Urbanisme, la dita junta, enel termini de cinc anys, pot formular un projectede reparcel·lació econòmica simultàniamentamb la modificació dels estatuts, de tal mane-ra que la junta passi a ésser de compensació i deconservació i el seu objecte i les seves facultatscomprenguin també l’execució o l’adequació deles obres d’urbanització, fins al lliurament regla-mentari d’aquestes obres.

OnzenaSol·licituds d’autorització d’usos i d’obres en sòlno urbanitzable i en sòl urbanitzable no delimitati d’usos i obres provisionals

Els expedients de sol·licitud d’autoritzaciód’usos i d’obres en sòl no urbanitzable i en sòlurbanitzable no delimitat i d’usos i obres pro-visionals que hagin tingut entrada en els ajun-taments abans de l’entrada en vigor de la Llei10/2004 es continuen tramitant d’acord amb lanormativa aplicable en el moment en què vantenir entrada en l’ajuntament. Les sol·licitudspresentades a partir de l’entrada en vigor de laLlei 10/2004, s’han d’ajustar als aspectes subs-tantius i formals regulats pels articles 47 al 54.Nogensmenys, es continuen tramitant d’acordamb la normativa anterior a la Llei 2/2002, alllarg d’un termini de tres anys des de l’entradaen vigor de la dita Llei, les sol·licituds de llicènciaen àmbits provinents de processos de parcel·-

lació rústica que hagin estat específicament re-coneguts pel planejament general en vigor, enel règim de sòl no urbanitzable.

DotzenaAutorització de la rehabilitació o la reconstruccióde masies i cases rurals en absència de catàleg, iampliació d’edificacions i activitats en sòl nourbanitzable

1. Als efectes del que estableixen els articles47.3 i 50.2, mentre el planejament general o unpla especial d’iniciativa pública no contingui lacatalogació de les masies i les cases rurals delterme municipal, per a regular llur reconstruccióo rehabilitació, aquestes actuacions poden és-ser autoritzades per mitjà del procediment queestableix l’article 48. La documentació, en aquestcas, ha d’incloure una justificació específica deles raons arquitectòniques, històriques, paisat-gístiques o socials que determinen la preservaciói la recuperació de l’edificació.

2. Les edificacions i les activitats existents ensòl no urbanitzable, degudament autoritzadesd’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, que no s’ajustin al règim d’ús del sòl no ur-banitzable que estableix aquesta Llei, es podenampliar sempre que el planejament urbanísticvigent, aprovat definitivament abans de l’entra-da en vigor de la Llei 2/2002, ho prevegi expres-sament. L’ampliació s’autoritza d’acord amb elprocediment establert per l’article 50.

TretzenaExpedients de protecció de la legalitat urbanís-tica

1. Els expedients de suspensió d’obres, elssancionadors i els de restauració de la realitatfísica alterada i de l’ordre jurídic vulnerat jaincoats en el moment de l’entrada en vigor d’a-questa Llei s’han de continuar tramitant d’acordamb la normativa anterior.

2. El règim sancionador regulat per la Lleipresent s’aplica a les infraccions comeses a partirde l’entrada en vigor d’aquesta.

CatorzenaRègim d’altres procediments iniciats abans del’entrada en vigor d’aquesta Llei

Els procediments iniciats abans de l’entradaen vigor d’aquesta Llei es regeixen per la nor-mativa anterior en tot el que no sigui objecte deregulació transitòria específica.

QuinzenaDisposicions reglamentàries aplicables

Mentre no s’aprovi el desplegament regla-mentari d’aquesta llei, són d’aplicació les dispo-sicions reglamentàries vigents en tot allò que nos’hi oposi, no la contradigui ni hi resultin incom-patibles.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraAutorització per a modificar i establir determi-nades reserves i previsions

El Govern, si les circumstàncies ho aconse-llen, pot modificar per decret, amb el dictamenprevi de la Comissió Jurídica Assessora, lesquanties de les reserves i les previsions a què fanreferència els articles 43, 58.1.f i 65.3 i 4. Aques-tes quanties solament es poden disminuir, ambel dictamen favorable previ de la Comissió Ju-

rídica Assessora, si ho exigeixen circumstànci-es excepcionals. Igualment, el Govern pot esta-blir altres reserves i previsions de naturalesaanàloga a proposta del conseller o consellera dePolítica Territorial i Obres Públiques o, si escau,del conseller o consellera d’aquest Departamenti del conseller o consellera competent per raóde la matèria.

SegonaAutorització per a regular les reserves aplicablesal sòl urbà

S’autoritza el Govern per a establir per de-cret els criteris d’acord amb els quals el pla-nejament urbanístic general municipal ha defixar la quantia mínima de les reserves i lesprevisions aplicables al sòl urbà, o bé per a de-terminar la dita quantia directament, segonsles circumstàncies urbanístiques de les pobla-cions afectades. Mentre no s’aprovi aquestdecret, les quanties mínimes de les reserves iles previsions aplicables al sòl urbà es fixen di-rectament en els plans d’ordenació urbanís-tica municipal i en els programes d’actuacióurbanística municipal.

TerceraAutorització per a modificar les reserves per ahabitatges assequibles i de protecció pública

S’autoritza el Govern per a modificar el per-centatge de la reserva fixada per l’article 57.3amb caràcter diferencial per a àmbits homoge-nis, i també per a modificar la densitat determi-nada pel mateix precepte.

QuartaAutorització per a regular l’obligació de conser-vació de la urbanització, el règim de les entitatsurbanístiques col·laboradores i l’estatut urbanísticde les urbanitzacions privades i dels complexosimmobiliaris privats

1. S’autoritza el Govern per a regular perdecret les condicions, els requisits i els terminissota el compliment dels quals el planejamenturbanístic pot imposar a les persones propietà-ries l’obligació de conservar les obres i les instal·-lacions d’urbanització executades, més enllà dela recepció definitiva d’aquestes per l’adminis-tració o, si s’escau, per a determinar-la directa-ment, per a tot el territori de Catalunya o pera una part d’aquest. Mentre no s’aprovi la ditaregulació, el planejament pot establir aquestaobligació, per raons justificades de despropor-ció entre els costos i els tributs, fins que l’àmbitarribi a tenir consolidada l’edificació en duesterceres parts i, en qualsevol cas, com a màximdurant cinc anys a partir de la recepció, total oparcial, de les obres d’urbanització.

2. S’autoritza el Govern per a regular perdecret el règim organitzatiu específic de lesentitats urbanístiques col·laboradores, llurs fun-cions i atribucions i els drets i deures de llursmembres, i també l’estatut urbanístic de lesurbanitzacions privades i dels complexos immo-biliaris privats.

CinquenaAutorització per a regular l’homologació de do-cumentació i la incorporació de les noves tecno-logies

S’autoritza el Govern per a regular per decretles matèries següents:

a) L’homologació de la documentació inte-grant de les figures de planejament urbanístic,


dels projectes d’urbanització, dels instrumentsde gestió i de les llicències de parcel·lació i d’edi-ficació, i també la dels documents complemen-taris d’aquestes.

b) La incorporació de les noves tecnologieselectròniques, telemàtiques, informàtiques ialtres en la tramitació i la publicitat del plane-jament i de la gestió urbanístics.

c) La incorporació obligatòria de les novestecnologies de la comunicació i del transport, ide totes les altres tecnologies vinculades a laqualitat de vida i a la sostenibilitat ambientalurbanes, al conjunt de les obres d’urbanitzacióque s’estableixin i s’executin al servei dels assen-taments humans.

SisenaAutorització per a adaptar la quantia de lesmultes

S’autoritza el Govern per a adaptar per de-cret, a proposta del conseller o consellera dePolítica Territorial i Obres Públiques, la quantiade les multes establertes pels articles 211 i 217a l’evolució de les circumstàncies socioeconò-miques, en funció de l’índex general de preusde consum publicat per l’Institut Català d’Es-tadística.

SetenaAutorització per a regular, amb caràcter suple-tori, la participació ciutadana en l’elaboració delplanejament urbanístic general municipal

S’autoritza el Govern, d’acord amb el queestableix la disposició final tercera del Decretlegislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’apro-va el text refós de la Llei municipal i de règimlocal de Catalunya, per a regular, amb caràctersupletori, si manquen les disposicions reglamen-tàries de les corporacions locals, el desplegamentdels aspectes relatius a la participació ciutada-na en l’elaboració dels plans d’ordenació urba-nística municipal i dels programes d’actuacióurbanística municipal.

VuitenaAutorització per a modificar les comissions ter-ritorials d’urbanisme i la composició de la Co-missió d’Urbanisme de Catalunya

El Govern pot modificar, per decret, elnombre i l’abast territorial de les comissionsterritorials d’urbanisme, i també la composiciód’aquestes i de la Comissió d’Urbanisme deCatalunya.

NovenaDesenvolupament de la Llei d’urbanisme

El Govern, en el termini de divuit mesos acomptar de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004,ha d’aprovar un reglament que desenvolupiíntegrament la Llei d’urbanisme.

(05.200.207)

DECRET159/2005, de 26 de juliol, pel qual es modifica par-cialment el Decret 70/1994, de 22 de març, deregulació de les federacions esportives catalanes.

Mitjançant el Decret 70/1994, de 22 de març,es van desplegar les directrius bàsiques quesobre la regulació de les federacions esportivescatalanes preveia la Llei 8/1988, de 7 de d’abril,de l’esport, i es van establir les normes reglamen-

tàries que en regulen el règim i el funcionamentintern.

Posteriorment, mitjançant la Llei 8/1999, de30 de juliol, es va reformar, entre d’altres, la Llei8/1988, de 7 d’abril i, en concret, pel que fa a laconstitució de les federacions esportives cata-lanes, es va establir, a més d’incloure-hi associ-acions o clubs esportius i d’agrupacions espor-tives, incloure-hi altres entitats privades senseafany de lucre que entre llurs finalitats socialsinclouen el foment i la pràctica de l’activitat físicai esportiva, motiu pel qual es fa necessari ade-quar la regulació anterior a les noves prescrip-cions de la normativa legal.

La Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, i laposterior Llei 8/1999, de 30 de juliol, de la juris-dicció esportiva i de modificació de les lleis 8/1988, de l’esport, i 11/1984, de creació de l’or-ganisme autònom Institut Nacional d’EducacióFísica de Catalunya, van ser objecte, juntamentamb la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport ales seleccions catalanes, de refosa en un text únic,aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 dejuliol.

Així mateix, l’experiència assolida d’ençà dela publicació del Decret 70/1994, de 22 de març,aconsella la modificació d’alguns aspectes rela-tius a la determinació dels representants de lesentitats que configuren les assemblees generalsfederatives i de la seva acreditació, per tal d’acla-rir i facilitar el funcionament intern de les fede-racions esportives catalanes.

Per tot això i d’acord amb el dictamen de laComissió Jurídica Assessora, a proposta delconseller primer, i d’acord amb el Govern,

DECRETO:

Article 1Es modifica l’article 1.2 del Decret 70/1994,

de 22 de març, pel qual es regulen les federaci-ons esportives catalanes, que queda redactat dela manera següent:

“Les federacions esportives catalanes estanconstituïdes bàsicament per associacions o clubsesportius, agrupacions esportives i altres enti-tats privades sense afany de lucre que entre llursfinalitats socials inclouen el foment i la pràcti-ca de l’activitat física i esportiva, i constituïdestambé, si escau, per esportistes, tècnics o tècni-ques, jutges, jutgesses o arbitres o altres repre-sentants de persones físiques, d’acord amb elsestatuts de la federació catalana corresponent”.

Article 2Es modifica l’article 24 del Decret 70/1994, de

22 de març, que queda redactat de la manera se-güent:

“L’assemblea general és l’òrgan superior degovern i representació de la federació, consti-tuït amb criteris de representació democràtica,i els seus acords són vinculants per a tots els seusmembres afiliats i adherits.

”Són membres afiliats els clubs o associa-cions esportius, les agrupacions esportives i al-tres entitats privades sense afany de lucre queentre llurs finalitats socials inclouen el fomenti la pràctica de l’activitat física i esportiva, ins-crits o adscrites, segons correspongui, al Re-gistre d’entitats esportives de la Generalitatde Catalunya, que, havent sol·licitat la seva afi-

liació, compleixin tots els requisits federatiusadients.

”Són membres adherits els clubs o associaci-ons esportius, les agrupacions esportives i altresentitats privades sense afany de lucre que, ha-vent sol·licitat la seva afiliació a la federació, estrobin en tràmit d’inscripció o adscripció alRegistre d’entitats esportives de la Generalitatde Catalunya o pendents de complir els requi-sits federatius necessaris per ser consideratsmembres de ple dret dins l’ens federatiu.

”Aquests hauran de figurar inscrits o adscritsadministrativament o complir els requisits fede-ratius en un termini màxim d’un any; en cas con-trari, perdran la seva qualitat d’adherits. Si as-soleixen la condició d’afiliats dins el termini fixat,el temps en què hagin tingut la qualitat d’adhe-rits computarà a l’efecte de l’antiguitat per poderser considerats membres de l’assemblea gene-ral.

”Les seccions esportives de les entitats lucra-tives o d’empreses de serveis esportius legalmentconstituïdes seran, en tot cas, membres adheritsquan estiguin adscrites al Registre d’entitatsesportives de la Generalitat”.

Article 3Es modifica l’article 25.b) del Decret 70/1994,

de 22 de març, que queda redactat de la mane-ra següent:

“Els clubs o associacions esportius, les agru-pacions esportives i les altres entitats privadessense ànim de lucre, amb una antiguitat d’afi-liació mínima d’un any natural. La seva repre-sentació recaurà en el president o presidenta oen la persona que estatutàriament el o la subs-titueixi, sempre que, qui ocupi el càrrec repre-sentatiu, consti registrat durant el mandat envigor en el registre públic on es trobi inscrital’entitat. En cas que manqui la inscripció regis-tral esmentada o que no es trobi en vigor elmandat corresponent, la condició de presidento presidenta o de persona que el o la substitu-eix estatutàriament, caldrà acreditar-la mitjan-çant instrument notarial”.

Article 4Es modifica l’article 48 del Decret 70/1994, de

22 de març, que queda redactat de la manera se-güent:

“L’acte de votacions serà controlat per la juntaelectoral i, si escau, també pels interventors de-signats pels candidats, que aixecaran acta unavegada acabada la votació i el recompte.

”No seran admesos els vots per correu ni perdelegació, i pel que fa a la representació de lesentitats incloses en el cens electoral, es tindrà encompte la regulació prevista a l’article 25.b)”.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà dela seva publicació al Diari Oficial de la Genera-litat de Catalunya.

Barcelona, 26 de juliol de 2005

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

JOSEP BARGALLÓ VALLS

Conseller primer

(05.195.075)

23360 DISPOSICIONS -...

Documents

Transcript of 23360 DISPOSICIONS -...