23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en...

21
Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR CIÈNCIA

Transcript of 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en...

Page 1: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

CIÈNCIA

Page 2: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: CIÈNCIA Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Figures actualització: febrer 2018 Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Recerca de textos afins: 01 i 02 Núria Roig Esteve. 03 Sonet de Josep Colet Giralt Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat [email protected] - [email protected] Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Page 3: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, CARRETERES, CULTURA ................................................ Pàg. 4 - Categoria: CIÈNCIA * Definicions curtes ............................................................................................. Pàg. 5 * Etimologia ......................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica .............................................................................................. Pàg. 6 * Nucli .................................................................................................................. Pàg. 6 * Antitermes ........................................................................................................ Pàg. 12 * Núvol d’afins .................................................................................................... Pàg. 12 * Sociolingüística ................................................................................................ Pàg. 13 * Figures .............................................................................................................. Pàg. 14 * Texts afins ........................................................................................................ Pàg. 17 * Obra plàstica afí ................................................................................................ Pàg. 19 * Dades tècniques ................................................................................................ Pàg. 20 * Test / Qüestionari .............................................................................................. Pàg. 20 * Diccionaris consulta ......................................................................................... Pàg. 20

Page 4: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 23.- CARRETERES En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Ara establim una xarxa bàsica de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. En resulten sis cercles canònics màxims perpendiculars (360º) (fig. 0-5) que anomenarem: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes situades en els dos extrems del seu tram. 234.- CULTURA: p, t El quart (IV) cercle canònic de variables parença i tensió és format segons aquesta seqüència: SUB – 45º - MTP – 45º - NOU – 45º - MTF – 45º - OBJ – 45º - CIE – 45º - FEN – 45º - ART – 45º - SUB. Recull les diferents grans branques amb què la cultura (“Cultura”) ha tractat la realitat: la sacralitat, la filosofia, la ciència i l’art. 234.23.- CIÈNCIA : +p, +t.

Page 5: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

5

234.23.00.- Categoria: CIÈNCIA . CIE (FEN-OBJ) 234.23.01.- Definicions curtes: Manifestació estructural. Aparença extensa. Coneixement i tractament de la realitat física formalment i experimentalment rigorosos. Coneixement i previsió exactes de l’ordre de les coses. Tractament objectiu de la realitat canviant. 234.23.02.- Etimologia: Ciència “coneixença exacta d’un cert ordre de coses”. Se’n deriven “aciençat”, “consciència”, “inconsciència”, “subconscient”, “presciència”, “cientista”,“científic”, “neci”, “niciesa”, “cient”, “a gratcient”. Ve del llatí scientia “coneixement”, del verb scio “jo sé”, “jo conec”. Existeix un sentit més original “resoldre una qüestió”, “decidir”, i, encara un altre de més antic, “tallar”, en llatí secare, amb el participi sectus “tallat” (d’on “secció”, “intersecció”, “dissecció”). L’arrel indoeuropea és *s(e)k(n)(d)-. És evident el significat comú de tallar, de fer una “tomografia” de la realitat, de convertir-la en “tòmica” (excuseu la nova paraula) divisible, en comptes de en atòmica o indivisible. Aquesta “mania” de tallar, de seccionar la realitat ha esdevingut paradigma d’occident. Els xinesos ni usen ganivets com coberts per a menjar! Diuen els eminents filòlegs Arnoult i Meillet: “Arrel – sk- de sentit tècnic de la civilització Nord-Oest, desconeguda en indo-irani, en armeni i en grec”. 1.- Grec: skhidso “fendre”, “estripar”, “dividir”, “separar”, d’on surt skhisma “cisma”, “tall”. 2.- Llatí: nescio “ignoro”, scisco “buscar saber”, “informar-se” securis “destral”, scindo “escindir”, que porta a “escissió”. 3.- Germànic: germànic antic, saga “serra”; anglès antic, seeg “espasa”. 4.- Cèltic: irlandès, scian “ganivet”, “navalla”, britònic: sciant. 5.- Eslau: sekyra o secivo “destral”. 234.23.03.- Història filosòfica: Coneixement, Erkenntnis (Kant) / reconeixement. Il· lustració, Aufklärung. Verificació/falsació, corroboració (Popper). Ciència experimental. Mesura, mètrica. Variable. Magnitud. Màquina lògica. Computadora. Characteristica Universalis (Leibniz). Vigília. Accident, symbebekós (Arist). Judicis assertòrics (Kant). Regularitat. Llei. Prospectiva. Demostració, prova física, argumentació. Fórmula física. Constància de la derivada. Física teòrica. Ciència unificada (Leibniz, Neurath, Cercle de Viena). Construcció. Criteris de demarcació i d’avaluació. Interdisciplinarietat. Cisma. Secta.

Page 6: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

6

234.23.04.- Nucli: La ciència en el sentit occidental rigorós, fou precedida de successives aportacions històriques que la feren possible. Situada entre “Lògica” i “ Tècnica”, neix de l’observació empírica o tècnica, es controla i s’expressa (hipòtesi) mitjançant el llenguatge lògico-matemàtic i es comprova o verifica (tesi) experimentalment, de nou en el terreny tècnic. La podríem definir, doncs: “Empirisme lògic experimentat”. En el paleolític més antic, igualment com fan els nostres infants, la humanitat comença alhora la pràctica de conjunts heterogenis i la teoria de conjunts homogenis: col·leccionisme qualitatiu. Cada conjunt representava una qualitat valuosa (pervalència) digna de ser conservada. Després aprèn a numerar i així emergeix la quantitat. Piaget ho explica en els infants. Numerar o comptar és introduir una relació d’ordre (darrere-davant) entre tots els elements d’un conjunt definit qualitativament. Els humans aprenen a fer sèries. En el paleolític superior es troben indicis que la numerositat és aprofitada per l’aritmètica, disciplina de nova creació: suma, resta, multiplicació, divisió, regla de tres (raons i proporcions), etc. Els humans comencen a fer operacions aritmètiques. La prehistòria es tanca amb el neolític on la humanitat aprèn una altra meravella, que és central en la Ciència: la mètrica, la conversió de la qualitat en magnitud quantificable. Defineix una part, una quantitat ben definida d’una qualitat i se la pren com unitat de referència per a mesurar la resta de quantitats d’aquella qualitat esdevinguda magnitud. Exemple: “Posi’m 30 quilos d’aquest pa.” 30: quantitat numèrica abstracta. “Aquest pa”: matèria qualitativa concreta. “1 quilo”: unitat abstracta lligada a magnitud “pes” concreta. En comptes de “posi’m” podríem dir “aquí hi ha”. Aquest darrer (verb en indicatiu) és un moviment ascendent que implica augment de Ciència, de coneixement objectiu. “Posi’m”, en canvi, (verb en imperatiu) és un moviment descendent que implica execució, realització en el món d’un pensament abstracte. La Ciència descendent és pot dir doncs, també, execució. La categoria Ciència implica saber (servei d’“intel·ligència”) i manar (poder polític executiu). La mètrica mana allò que cal fer i controla el fet. Vegi’s en el nostre model la simetria existent entre execució i “Intenció”:

“Intenció” – 60º - “Exactitud” – 60º - Ciència (“execució”).

En la Ciència és essencial poder mesurar magnituds que admeten més d’un valor quantitatiu (variables). Sorprèn el fet, però cal dir que la primera mesura (científica) que s’establí en el neolític fou la mesura del valor de canvi del mercat, de la qual en sortí tota la comptabilitat abstracta controladora de totes les transaccions mercantils i, per tant, de l’economia sencera, com testimonien les excavacions fetes per Denise Schmandt Besserat a Mesopotàmia (dades des de 8500 aC) en temps del protourbanisme. Li succeïren les mesures d’espai, tant de longitud com de superfície o de volum (capacitat), de temps, de pes, etc. Així es pogueren començar a desenvolupar les Ciències de mercat i del món físic en el proper orient, en l’Orient Llunyà i en el món islàmic i les societats urbanes s’anaren complexificant políticament. Però l’administració estructurada de l’Estat polític modern europeu (el “Leviatan” de Hobbes), encetat en el segle XV, exigeix una nova Ciència en el sentit més rigorós, que no inicia el seu ple desenvolupament si no és a occident, a partir del segle XVII, amb Copèrnic, Galileu, Descartes, Kepler, Leibniz, Newton, etc. La seva importància és reconeguda filosòficament per Immanuel Kant als volts de l’any 1800. La resta del món,

Page 7: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

7

des del principi, feia coincidir “ciència” amb “coneixement” i en aquest sentit ampli, desenvolupà coneixements semiempírics, semiracionals amplíssims. Fins i tot a l’Europa de la Ciència del Galileu i del Newton, hi resistí un corrent alternatiu encapçalat per Paracels i seguit per Goethe, Hahnemann, Knipp, R. Steiner, etc., i que en cert sentit es perllonga en l’actual moviment ecologista i polític dels “verds” alemanys (die grünnen). Un esdeveniment, un present, un fenomen és una realitat naixent. En rigor, quan dic “fa calor” o “plou” ja he dit més que l’aparença constatada del “Fenomen”. “Això que sento és sensació de calor o soroll de pluja”. “Això” és encara “Fenomen”. El “sento” i el “soroll” subjectius ja serien “Art” i “calor” i “pluja”, Ciència en sentit ampli. L’“Anàlisi” classifica els “això”. Els resultats de la separació o diferenciació són coneixement artístic o científic, psicològic o físic. La Ciència, en sentit general, és el coneixement i el control que se’n dedueix, del món físic. Però l’actual comunitat internacional dels científics és molt exigent i honorable. Exigeix un llenguatge únic i uns costums iguals. Quan el coneixement és expressat en matemàtiques (llenguatge sense equívocs) i el control ve d’un procediment tècnic experimental clar, reproduïble per qualsevol altre (procediment sense equívocs) entrem en el territori més exigent de la Ciència en sentit estricte. Aquesta exigència és la clau de l’èxit de la Ciència. En els segles XVIII i XIX esclatà una eufòria incontenible, en el món acadèmic, dit il· lustrat, racionalista o modern, a causa dels èxits de la ciència. Tot allò que encara no era científic, creien, ho acabaria essent. Es produí una idolatria de la Ciència, anomenada cientisme. La Ciència, obra de les mans de l’home, esdevenia deessa que havia d’explicar el mateix home que l’havia feta. Aquesta ideologia, que avui ja no comparteixen els acadèmics més avançats, encara cueja en molts acadèmics endarrerits i, sobretot, en la massa social, a la qual s’entabana contínuament posant el qualificatiu de científic a qualsevol producte comercial que es vulgui promocionar en el mercat. En aquest MODEL MAJOR ocupa una vuitantena part del conjunt. Especialment a partir de l’inici del segle XX, la crítica ha començat a definir els límits de la Ciència dintre dels quals és vigent i fora dels quals no hi té res a dir. Pel “sud” pràctic (TEC-PRA), M. Planck li marcà el límit del quantum. Pel “nord” teòric (LOG-TEO) , K. Gödel li marcà el límit teòric de la “indicibilitat”. Per l’“est” objectiu (OBJ-MTF), I. Kant li marcà el límit metafísic de les grans realitats no observables. Per l’“oest” subjectiu FEN-ART), W. Heisenberg li marcà el límit subjectiu de la interferència de l’observador en la cosa observada. Pel “zenit” mundà (FUN-MON) els “Gnòstics de Princeton” li marquen el límit mundà de la consciència universal. I pel “nadir” plàsmic (ONA-PLA) E. Schrödinger li marca el límit del probabilisme i de la indeterminació. En especial, dins de la dimensió “Voltant” (MON-PLA) de la Ciència, si mirem cap a “Món”, veurem que la humanitat s’acosta a una confluència globalitzadora de totes les categories que la integren, tot passant per “Funció”. Se li demana a la Ciència cada vegada més que funcioni i que no destorbi. L’orgull de la Ciència haurà de desaparèixer per donar pas a la col·laboració globalitzada amb la resta de categories o disciplines per arribar a una plenitud harmònica de la humanitat i de l’univers. Si mirem cap a “Plasma”, veurem que des de mitjans segle XX hi ha un moviment “discret” de físics i, després, de biòlegs, psicòlegs, sociòlegs, artistes, etc., que han començat a haver de menester, més enllà de la microfísica, una mística que traspua sorprenentment en molts dels seus escrits. A l’altra banda del model, tant per “Món” com per “Plasma” ens

Page 8: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

8

trobem l’antiterme de Ciència que és “Metapsíquica”, o l’esperit, o la consciència. Iniciats a Còrdova d’Andalusia, de l’1 al 5 d’octubre de 1979, s’han realitzat uns quants encontres internacionals de “físics” i “místics” de primera línia, sota l’epígraf revelador de “Ciència i Consciència, dues lectures de l’univers”. La Ciència és a mig camí entre les variables dels “Fenòmens” i les constants dels “Objectes”. Observa “Fenòmens” i en dedueix regularitats o constàncies. Per aquest fet la Ciència sempre està creant “Objectes” científics: partícules, àtoms, molècules, galàxies, estrelles, planetes, cèl·lules, plantes, animals, éssers humans. En cadascun d’aquests casos l’“Objecte” és la seva estructura i la seva entitat unitària és la “Metafísica”, tant si se li dóna (essencialistes) com si no (nominalistes) fonament òntic. Un enunciat científic atòmic, una hipòtesi convertible en tesi vàlida necessàriament i universal, un àtom de ciència, que és allò que aquí ens interessa, és un principi expressat en una fórmula algebraica o diferencial inequívoca. “Dos cossos s’atreuen amb una força directament proporcional al producte de llurs masses i inversament proporcional al quadrat de llur distància”: F = k (m * m’ / d²). És el cèlebre principi de la gravitació universal de Newton. Interpreta alhora el “Fenomen” de la caiguda d’una poma d’una pomera i l’òrbita de Saturn a l’entorn del sol. Un enunciat científic és a mig camí de la variabilitat consubstancial als “Fenòmens” (en aquest cas: F, m, m’, d) i de la constància consubstancial als objectes (en aquest cas: =, k, (, ), *, /, ²). La fórmula com a tal és constant. ¿Aquestes constàncies, que tant fan avançar la ciència, ho són en la realitat o ho són en el món de les nostres conveniències? ¿No serà més cert que extraiem, disseccionem, de la realitat, aquelles constants que ens interessen i bandegem les discrepàncies reals? ¿No forcem i torturem la realitat segons les conveniències de la nostra ment? ¿No aplanem i polim la superfície de la nostra taula per a què no destorbi la nostra feina? ¿Quantes fustes planes heu trobat en la naturalesa? ¿Quin astre segueix exactament les lleis de Newton? ¿No està Saturn influït, a més de pel Sol, pels altres vuit planetes amb els seus satèl·lits, pels cometes, pels altres sistemes estel· lars i per les altres galàxies, tots en moviments relatius intricats i incalculables? ¿No sabeu que cap astre no segueix les el·lipses keplerianes que volen definir les seves òrbites? ¿No serà l’alta pressió de contaminació actual la reacció de la naturalesa davant de la tortura a la qual l’ha sotmesa en els darrers segles la tecnociència? El sistema científic és una col·lecció de tesis vertaderes. Llur veritat cal que sigui universal (apta per a tots els llocs de l’espai) i necessària (apta per a tots els moments del temps). Les assercions científiques vénen precedides d’una hipòtesi teòrica també amb pretensió, d’antuvi no assegurada, de científica. La hipòtesi, clàssicament, esdevenia tesi plenament científica - veritat universal i necessària -, quan, sotmesa a experimentació en el món de la realitat, era confirmada exactament. K. Popper, avui dia, afinat en la crítica, esmena aquesta condició. Quan una hipòtesi s’ha confirmat, la confirmació només val per a aquell fet fenomènic confirmatori concret. Ningú no ens assegura que en altres intents la prova doni un resultat cert. Mai no podrem fer tots els experiments possibles per saber si la hipòtesi sempre és veritat i, per tant, si assoleix l’estatut honorable de tesi científica. Segons Popper, l’única cosa que sí podem saber segura és en quin cas la hipòtesi és falsa i per tant no científica. Només caldrà un sol experiment fallit. Un experiment fallit entre milers de reeixits invalida el saber científic. Conclusió: la ciència és un saber molt més estantís del que pensaven els cientistes de fa dos segles. Les tesis són veritat de moment, mentre no es demostri el contrari. Amb una probabilitat d’encert proporcional al nombre d’experiments exitosos. La indústria recolza en aquesta seguretat insegura. Si es demanava la seguretat absoluta no es fabricaria mai res. Hi ha un “fals” principi, anomenat “d’inducció completa”, sotmès a crítica per Henry Poincaré que afirma “Quan

Page 9: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

9

un experiment ha reeixit moltes vegades es pot suposar que reeixirà sempre”. A més, el territori de la ciència és un autèntic camp de concentració on hi ha rigor i tortura i resultats útils i, per consegüent, diners. Però podem entrar i sortir d’aquest infern glaçat, quan ens plagui. Perquè hi ha moltes coses en el món a més de la Ciència. *234.23.04.00.- Ciència: Metrologia. 234.23.04.10.- Verdes1: 234.23.04.11.- Entre Ciència i FEN (23.04) Ciència fenomènica: Ciència de les variables lliures. 234.23.04.12.- Entre Ciència i OBJ. (45º). (23.06) Ciència objectiva: Ciència de les constants. 234.23.04.20.- Roges1: 234.23.04.21.- Entre Ciència i “Tècnica” (PRA) (23.35) Ciència tècnica: Enginyeria. Mestratge d’oficis. 234.23.04.22.- Entre Ciència i “ Lògica” (TEO) (23.39) Ciència lògica: Fórmules científiques. 234.23.04.23.- Entre Ciència i “Ona” (PLA) (23.64) Ciència ondulatòria: Mecànica ondulatòria. 234.23.04.24.- Entre Ciència i “Funció” (MON). (35º). (23.63) Ciència funcional: Funcions, magnituds, variables condicionades. 234.23.04.30.- Blaves1: 234.23.04.31.- Entre Ciència i “Acció” (PLA-PRA) (23.72) Ciència activa: Fonts d’energia. 234.23.04.32.- Entre Ciència i “Determinació” (MON-TEO), (23.79) Ciència determinista: Macrofísica. 234.23.04.33.- Entre Ciència i “Economia” (PRA-MON). (45º). (23.71) Ciència econòmica: Utilitarisme. 234.23.04.34.- Entre Ciència i “ Indeterminació” (TEO-PLA), (23.80) Ciència indeterminista: Microfísica. 234.23.04.40.- Negres1: 234.23.04.41.- Entre Ciència i “Experiència” (FEN-PRA),

Page 10: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

10

(23.10) Ciència experiencial: Observació, experimentació, confirmació, verificació. 234.23.04.42.- Entre Ciència i “Significat” (OBJ-TEO), (23.15) Ciència significativa: Definicions. 234.23.04.43.- Entre Ciència i “Atzar” (FEN-PLA), (23.28) Ciència atzarosa: Mostreig. 234.23.04.44.- Entre Ciència i “Afinitat” ( OBJ-MON). (60º) (23.31) Ciència afí: Coneixement dels acoblaments. 234.23.04.45.- Entre Ciència i “Anàlisi” (FEN-TEO), (23.11) Ciència analítica: Aïllament de variables, de parts. 234.23.04.46.- Entre Ciència i “Signe” (OBJ-PRA) (23.14) Ciència sígnica: Camp d’una ciència. 234.23.04.47.- Entre Ciència i “Exactitud” (FEN-MON), (23.27) Ciència exacta: Matemàtiques, física, química 234.23.04.48.- Entre Ciència i “Bosó” (OBJ-PLA), (23.32) Ciència bosònica: Estadística de Bose-Einstein. 234.23.04.50.- Roges2: 234.23.04.51.- Entre Ciència i “Turbulència” (FEN-PLA-PRA), (23.44) Ciència turbulenta: Controvèrsies científiques. 234.23.04.52.- Entre Ciència i “Convenció” (OBJ-MON-TEO), (23.55) Ciència convencional: Ciència acadèmica. 234.23.04.53.- Entre Ciència i “Polidesa” (FEN-PRA-MON), (23.43) Ciència polida: Paradigmes científics. 234.23.04.54.- Entre Ciència i “Raresa” (OBJ-TEO-PLA), (23.56) Ciència rara: Paraciència. 234.23.04.55.- Entre Ciència i “Precisió” (FEN-MON-TEO), (23.47) Ciència precisa: Mecanicisme. 234.23.04.56.- Entre Ciència i “Prodigi” (OBJ-PLA-PRA) (23.52) Ciència prodigiosa: Complementarietat contradictòria. 234.23.04.57.- Entre Ciència i “Probabilitat” (FEN-TEO-PLA), (23.48) Ciència probable: Càlcul de probabilitats estadístiques. 234.23.04.58.- Entre Ciència i “Obligació” (OBJ-PRA-MON). (66º). (23.51) Ciència obligada: Estudi exigit davant qualsevol projecte econòmic.

Page 11: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

11

234.23.04.60.- Roges3: 234.23.04.61.- Entre Ciència i “Psíquica” (ART-PRA). 7.25: - 90 PSI – 90 CIE. (23.36) Ciència psíquica: psicologia, psiquiatria, neurologia. 234.23.04.62.- Entre Ciència i “ Ideica” (MTF-TEO). 7.25: - 90 IDE – 90 CIE. (23.38) Ciència ideica: Conceptes científics. Lexicografia. Terminologia. 234.23.04.63.- Entre Ciència i “Trànsit” (ART-PLA). 7.28: - 90 TRS– 90 CIE. (23.61) Ciència en trànsit: Clarividència. 234.23.04.64.- Entre Ciència i “Organisme” (MTF-MON). 7.28: - 90 OGN – 90 CIE. (23.59) Ciència orgànica: Anatomia. 234.23.04.65.- Entre Ciència i “Estètica” (ART-TEO). 7.26: - 90 EST – 90 CIE. (23.40) Ciència estètica: Simplicitat, simetria de les lleis científiques. Descobriments de lleis científiques. 234.23.04.66.- Entre Ciència i “Ètica” (MTF-PRA). 7.26: - 90 ETI – 90 CIE. (23.34) Ciència ètica: *Deontologia. 234.23.04.67.- Entre Ciència i “Agudesa” (ART-MON). 7.27: - 90 AGU – 90 CIE. (23.62) Ciència aguda: professional. 234.23.04.68.- Entre Ciència i “Orgó”(MTF-PLA). 7.27: - 90 ORG – 90 CIE. (23.60) Ciència orgónica: Cada solució (MON) desvetlla nous problemes (PLA). Autoposició científica. 234.23.04.70.- Blaves2: 234.23.04.71.- Entre Ciència i “Passió” (ART-PRA-PLA). 9.27: - 90 PAS – 90 CIE. (23.69) Ciència passional: Afany de saber. Curiositat. Esperit investigador. Capacitat d’admiració. 234.23.04.72.- Entre Ciència i “Arquetip” (MTF-TEO-MON): 9.27: - 90 ARQ – 90 CIE. (23.75) Ciència arquetípica: Paradigma científic. Teoria científica.. 234.23.04.73.- Entre Ciència i “Comunitat” (ART-PRA-MON). 9.25: - 90 COM – 90 CIE. (23.70) Ciència comunitària: Comunitat científica internacional. Ciència acceptada.. 234.23.04.74.- Entre Ciència i “Arkhé” (MTF-TEO-PLA). 9.25: - 90 ARK – 90 CIE. (23.76) Ciència arcana: Preciència. Paraciència. Astrologia. Alquímia. 234.23.04.75.- Entre Ciència i “Bellesa” (ART-TEO-MON). 9.26: - 90 BEL – 90 CIE. (23.78) Ciència bella: Gai saber. Coneixement de la bellesa.

Page 12: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

12

234.23.04.76.- Entre Ciència i “Àpeiron” (MTF-PRA-PLA). 9.26: - 90 APE – 90 CIE. (23.68) Ciència apeirònica: Plasmàtica.. 234.23.04.77.- Entre Ciència i “Glòria” (ART-TEO-PLA). 9.28: - 90 GLO – 90 CIE. (23.77) Ciència gloriosa: Fama, fascinació i esplendor de la ciència.. 234.23.04.78.- Entre Ciència i “Ecologia” (MTF-PRA-MON). 9.28: - ECL – 90 CIE. (23.67) Ciència ecològica: Sostenible de conjunt. Coherent. Sistemàtica. 234.23.05.- Antiterme: 35º: TEC, LOG, ONA, FUN. 45º: FEN, OBJ, ACC, DET, ECN, IDT. 60º: ANA, SGE, EXP, SGT, ATZ, AFI, EXC, BOS. 66º: POL, RAR, PRB, OBL, PCS, PRD, TRB, CNV. 90º: TEO, PRA, MON, PLA, CAS, COS, CAV, COV, MTF, ART, PSI, IDE, EST, ETI, AGU, ORG, TRS, OGN, COM, ARK, BEL, APE, PAS, ARQ, GLO, ECL. 114º: SLM, DSG, HAR, EBR, MGM, AST, RGN, FOL. 120º: CFN, CMN, SIN, AMO, INT, FEL, STT, STM. 135º: NOU, SUB, ECU, TIA, AKA, DIV. 145º: MIT, MIS, GEN, LET. 180º: MTP. 234.23.06.- Núvol d’afins: Coneixement. Reconeixement. Expert. Il· lustració. Identificació. Verificació/falsació. Comprovació. Ciència experimental. Mida. Mesura. Mètrica. Compàs. Ritme. Constants i variables. Magnitud. Màquina lògica de conformar la realitat. Computadora. Vigília. Accident. Regularitat. Llei. Prospectiva. Previsió. Demostració. Prova física. Argumentació. Fórmula física escrita en matemàtica. Constància de la derivada. Física teòrica. Ciència unificada. Construcció. Criteris de demarcació i d’avaluació. Interdisciplinarietat. Cisma. Secta. Dissecció. Tecnologia. Obediència coactiva. 234.23.06.- Salt als veïns propers: (45º FEN/1.05/OBJ 45º) (35º TEC/2.04/LOG 35º) (35º ONA/2.19/FUN 35º) (45º ACC/8.09/DET 45º) (45º ECN/8.12/IDT 45º) (60º ANA/4.01/SGE 60º) (60º EXP/4.08/SGT 60º) (60º ATZ/4.15/AFI 60º) (60º EXC/4.16/BOS 60º)

Page 13: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

13

(66º POL/6.25/RAR 66º) (66º PRB/6.26/OBL 66º) (66º PCS/6.27/PRD 66º) (66º TRB/6.28/CNV 66º) 234.23.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º ANA/4.01/SGE 90º) (90º EXP/4.08/SGT 90º) (90º ATZ/4.15/AFI 90º) (90º EXC/4.16/BOS 90º) (90º POL/6.25/RAR 90º) (90º PRB/6.26/OBL 90º) (90º PCS/6.27/PRD 90º) (90º TRB/6.28/CNV 90º) 234.23.07.- Sociolingüística: Coneixença exacta d’un cert ordre de coses. Conjunt de coneixences resultant de l’estudi. És home de grandíssima ciència. Amb tota seguretat, amb ple coneixement. Ara no t’ho puc assegurar, però demà ho sabré de ciència certa. Tenir la ciència infusa. Saber les coses per inspiració divina. Saber les coses sense estudiar-les, dit hiperbòlicament. Branca o departament de coneixences sistematitzades considerada com a camp d’investigació o objecte d’estudi.

Page 14: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

14

234.23.08.- Figures: 234.23.08.01.- Símbol de CIE: 234.23.08.02.- Constel·lació de CIE:

Page 15: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

15

234.23.08.03.- Trajectes de CIE:

Page 16: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

16

234.23.08.04.- Graus d’oposició:

Page 17: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

17

234.23.09.- Texts afins: 234.23.09.01.- Trobar una forma d’associació que defensi i protegeixi de tota la força comuna la persona i els béns de cada associat, i per la qual, unint-se cada un a tots, no obeeixi, malgrat tot, més que a sí mateix i quedi tan lliure com abans. "Aquest és el problema fonamental al qual dóna solució el contracte social. Les clàusules d’aquest contracte estan tan determinades per la naturalesa de l’acte que la mínima modificació les tornaria vanes i d’efecte nul; de manera que encara que mai no hagin estat enunciades formalment, són arreu les mateixes, arreu estan admeses tàcitament i reconegudes; fins que, violat el pacte social, cadascú torna llavors als seus primers drets i recupera la seva llibertat natural, perdent la llibertat convencional per la qual renuncià a aquella. Aquestes clàusules, ben enteses, es redueixen totes a una de sola: a saber, la donació total de cada associat amb tots els seus drets a tota la comunitat. Perquè, en primer lloc, en donar-se cadascú tot sencer, la condició és igual per a tots, i essent la condició igual per a tots, ningú no té interès en fer-la onerosa per als altres. A més, en efectuar-se la donació sense reserva, la unió és tan perfecta com pot arribar a ser-ho; cap associat no té ja res a reclamar: perquè si quedessin alguns drets als particulars, com que no hi hauria cap superior comú que pogués fallar entre ells i el públic, essent cadascú el seu propi jutge en algun punt, aviat pretendria ser-ho en tots, l’estat de naturalesa subsistiria i l’associació es tornaria necessàriament tirànica o vana. En resum, com que donant-se cadascú a tots no es dóna a ningú i com que no hi ha cap associat sobre el qual no s’adquireixi el mateix dret que un li atorga sobre un mateix, es guanya l’equivalent de tot el que es perd i més força per conservar el que es té. Per tant, si s’aparta del pacte social allò que no pertany a la seva essència, - trobarem que es redueix als termes següents: Cadascú de nosaltres posa en comú la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcció de la voluntat general i nosaltres rebem corporativament a cada membre com a part indivisible del tot." Rousseau, Jean-Jacques. Del contrato social. Discurso sobre las ciencias y las artes. Discurso sobre el origen y los fundamentos de la desigualdad entre los hombres. Pàg. 22 i 23. Alianza Editorial, S.A. Madrid, 1991. 234.23.09.02.- "M’han ensenyat que sota tals i tals circumstàncies s’esdevé això. Hom ho ha descobert perquè n’ha fet la prova un parell de vegades. Certament, tot això no provaria res si no fos que entorn d’aquesta experiència n’hi ha d’altres que, amb ella, constitueixen un sistema. Així, doncs, no s’han fet només proves sobre la caiguda dels cossos, sinó també sobre la resistència de l’aire i moltes d’altres. Però, en darrer terme, em refio d’aquestes experiències o de les informacions que en tinc i, segons això, oriento les meves activitats sense cap escrúpol. Però no s’ha d’acreditar també, aquesta confiança? Fins on jo puc jutjar, sí." Wittgenstein, Ludwig. De la certesa. 603. Pàg. 229 Edicions 62. Barcelona, 1983

Page 18: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

18

234.23.09.03.- CIÈNCIA La hipòtesi és el cor: ¿té una existència o és solament un hàlit del cervell? El cor, ens ho diu sempre la ciència, es sols un bategar vell i novell. La hipòtesi és la llum: ¿és l’ull que mira o és sols ona i magnètic electró? La llum, la científica guspira de la recerca diu, que és el fotó. La hipòtesi és la vida: ¿Transcendència, o és solament biota temporal? La vida, en científica sentència, és sols codi genètic, germinal. La llum del cor, però, també és la vida I engendra amor i sentiments sens mida! Abril del 2005 Josep Colet

Page 19: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

19

234.23.10.- Obra plàstica afí:

LEONARDO DA VINCI DISSECCIÓ DEL COS FEMENÍ 1510 Dibuix, 47 x 23’8 cm.

Page 20: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

20

234.23.11.- Dades tècniques: c = 0.00000000000000000000 p = 0.11253953951963827100 t = 0.11253953951963827100 v = 0.00000000000000000000 234.23.12.- Test / Qüestionari: Ciència 234.23.12.01. FEN - OBJ

234.23.12.02. CIE

Lluís Maria Xirinacs Damians. CIÈNCIA . GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC

Page 21: 23 - CIE · Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes

21

- Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. - A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed.,

1985, Klincksieck, París. - P. Chantraine, Dictionnaire étymologique de la Langue grecque, 2. vols. 1983 - 84,

Klincksieck, París.