Edició de LleidaDIMARTS · 22 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14644 - AVUI / Any XL. Núm. 13514 - EL PUNT

1,20€

825316-1171967®

8011

75-1

1273

22w

Carrers per als presospolítics, a Torrelameu

Nacional P9

L’Ajuntament també posarà una placaper als exiliats a la plaça de l’Església

Aposta per la desobediència en les cincconcentracions per la pròrroga del 155

Nacional P9

Concentració ahir a la Paeria de Lleida ■ ACN

L’ANC no descartauna vaga general

Venturós: “Soc víctimad’un judici polític”L’alcaldessa de Berga és jutjada per nohaver tret l’estelada de l’Ajuntament

Nacional P11

NACIONAL P14

Investigadors catalansn’ofereixen per primer copun mapa en gran resolució L’equip de la investigació ■ IDIBAP

Avenç sobreel genoma dela leucèmia

EUROPA-MÓN P. 20-21

Conte,proposatnou primerministred’ItàliaÉs un reconegutjurista nascut al sud

FET · El president ratifica elsconsellers després de visitarels presos polítics i en mantéla presa de possessió per demà

REINCIDENT · Torna areclamar a Rajoy l’inici deconverses per solucionar elproblema polític amb diàleg

Torra esmanté ferm

El president, Quim Torra, en un dels accessos a la presó madrilenya d’Estremera ■ ACN

P6-12

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2018

rida l’atenció elparal·lelisme, mal-

grat els segles trans-correguts, que hi haentre el Sant Ofici il’aparell de la Inquisi-

ció i la “guerra” del govern de Madridcontra Catalunya. Si més no, el llen-guatge és explícit: el delicte d’odi voldir antipatia als espanyols (cosa repro-vable, sens dubte), i que s’acosta mésal món de la fe que al de la política o ladelinqüència. O bé, el delicte de sedi-ció. Ja pot dir la Constitució que elsciutadans som lliures i que tenim dretde manifestació. També l’escolar delic-te de desobediència, que converteixels ciutadans en súbdits. A més, totallò que és contra Catalunya té sentèn-cies suavíssimes; però si són contra lasagrada unidad de la patria (per cert:pot dir-me algun jurista si la subjectivaparaula pàtria és jurídica?), doncsaleshores recau tot el pes de la justícia.I no sols això, sinó que els tribunalshan començat a aplicar com a delictela intenció de delinquir. La intenció,marededeusenyor!

No hi ha cap dubte que el 1714 vamperdre una guerra contra Castella ique, des d’aleshores, som colònia. I lanostra obligació és obeir la metròpoli,fins a l’extrem que autoritats espanyo-les diuen que no els agrada el resultatd’una consulta popular, i quan és aixíempresonen els votats pel poble i obli-guen a fer més consultes.

La més divertida de les acusacionsés que dividim la societat. Aquest peròés el tret principal de la democràcia: hiconcorren, a les urnes, dretes i esquer-res. Si guanyen les dretes, les esquer-res queden amb un govern advers, o al’inrevés. Qui és majoritari, divideix lò-gicament la societat. O ens pensemque Rajoy no divideix la societat? O elfamós confús Trump?

I el ridícul de condemnar el colorgroc? És absolutament infantil. I tam-bé inquisitorial. A mi mateixa m’han in-sultat per portar el llaç groc. I eren ca-talans. Com ho és Ciudadanos. Comels sipais de l’Índia, que van córrer adeclarar-se defensors del país ocu-pant, que era la Gran Bretanya. Ai!

C

Keep calmIsabel Clara Simó

Inquisició

No hi ha cap dubte que el1714 vam perdre una guerracontra Castella i que, desd’aleshores, som colònia i lanostra obligació és obeir

a uns dies vaig haver d’assistir aun acte públic que se celebrava ala part alta de Barcelona. Què dic

alta, altíssima. D’aquesta Barcelona, lagent que circula pels carrers més tran-sitats i comercials del centre o de laciutat vella no en sap res. N’ha sentitparlar, saben que hi viuen els rics, pe-rò no s’hi han deixat caure mai. Si decas hi ha passat de llarg, amb cotxe,servint-se dels carrers amples que latravessen. Els carrers perpendiculars,sempre una mica estrets, semblen re-servats als veïns. La fesomia de les ca-ses de pisos no té res a veure amb lesde l’Eixample. Se n’oblidin. Els bal-cons són terrasses i hi ha un jardinetal davant que no sé si és l’extensió ol’anunci del que hi deu haver al darre-re, equipat sovint amb piscina. Enaquesta Barcelona s’hi parla el barce-loní. El barceloní es divideix en dos:castellà i català. El català sona com elcastellà. El castellà té del català la can-tarella, encara que els seus parlantsho ignorin. Se n’adonen quan van aBurgos o a Valladolid. El català els aca-ba delatant, ni que siguin originaris deBurgos o Valladolid. Quan aquest diari

F

tenia la redacció al Raval, concreta-ment al carrer de les Tàpies, algun copm’havia hagut de traslladar a aquestpunt elevat. Com que el metro meso-cràtic no hi arriba, agafava els ferro-carrils de la Generalitat. Sis o set esta-cions, i el món havia canviat. Els esco-lars vestien uniforme: ells pantalonscurts i mitjons llargs, elles faldilles pri-sades. Les senyores passejaven unsgossos repentinats que al Raval no esveien ni per miracle. Al Raval les per-ruqueries eren per a homes i les regen-taven pakistanesos.

Vaig voler deixar el cotxe en un pàr-quing. Privat, és clar. Estava molt

anunciat i semblava assequible. Finsque no vaig ser davant la barrera noem vaig adonar que era reservat alspropietaris. No ho deia enlloc. A lapart altíssima de Barcelona regeixencodis propis. Vaig penetrar en un al-tre. Quan a quarts de deu l’acte es vahaver acabat i vaig anar a recuperar elcotxe, havia tancat. No obria fins a lesvuit del matí. Ara la culpa era meva:no havia llegit l’avís, però era un avísen lletra minúscula, un avís per a avi-sats. Un taxi em va dur a la ronda dela Universitat, on vaig agafar l’autocarde línia que em va conduir a Mataró.M’hi vaig trobar quatre amics de con-versa agradable. El camí es va fer peraquest motiu curt, i vaig enyoraraquells deu anys en què usar el trans-port públic m’era avantatjós. Era quantreballava a Barcelona tot el dia. Ara,per anar a actes que duren una o dueshores, no em compensa. Ho lamentopels més recalcitrants partidaris detrens i autobusos. Quant hauria trigatper arribar a la part altíssima de Bar-celona? L’endemà vaig anar a rescatarel cotxe del parany. Preu de part altís-sima. És clar que són rics...

“Hi ha unaBarcelona que elspassejants delcentre ignoren

Vuits i nous

La part altíssimaManuel Cuyàs

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2018

ra veig clar que sí, que PedroSánchez, que és aquell líder so-cialista que ens va arribar a cau-

re bé quan ara fa un any va guanyarles primàries del PSOE després quel’haguessin escorxat públicament, ésun progressista, un revolucionari, unrenovador, un innovador i un visiona-ri. Ara fa un any, Sánchez va tornar aconquerir el PSOE amb la promesa defer fora Rajoy (se’n recorden d’aquell“no és no” a Rajoy?), de buscar acordsamb Podemos (“treballarem ambaquelles forces polítiques que vulguinun canvi a Espanya”), i parlant de lareforma de la Constitució (“la regene-ració de la nostra democràcia exigeixaltura de mires, diàleg, drets, respon-sabilitat, acords i sentit d’Estat”, deiaaleshores). Ha, ha, ha, Pedro. Que falsque ets. El diccionari, Pedro, diu queun farsant és una persona que men-teix, que es fa passar pel que no és. Onés la teva Espanya plurinacional? On

A “El líder delPSOE celebral’aniversari del seu“no és no” a Rajoyessent-li més fidelque mai

és la reforma constitucional? O voliesdir reforma del Codi Penal? Plurina-cional? Ha, ha, ha! I, a què ve això dedir que “el senyor Torra és un racistaal capdavant de la Generalitat”? I aixòde comparar-lo amb Vox? Una decep-ció, Pedro. Un desencant, una desil·lu-sió. El PSOE entrant a la cursa ambCiudadanos per veure qui és més anti-català? Quina vergonya, Pedro. Per-què ara es tracta d’això, no? D’anar

mantenint el 155 sine die, d’insultarel president de la Generalitat i de blo-quejar el nou govern? Progressista,Sánchez? Ha, ha, ha! El mateix MiquelIceta diu que no hi ha motius per blo-quejar la presa de possessió del nougovern (“nomenar consellers que sóna l’exili o a la presó seria un error greu,però no una il·legalitat”, deia diven-dres) i el PSOE –el PSOE altre cop, Mi-quel– el deixa en evidència, per no diruna altra cosa. De veritat, Pedro, queconsideres Torra el Le Pen català? Ique els independentistes són (som, defet) una mostra que a Espanya ha arri-bat l’extrema dreta? Xenòfobs i anti-europeus? Quina vergonya, Miquel,que no hi diguis res. A què juga elPSOE? A vendre el relat del PP a Euro-pa? Ens expulsa, com ha fet el PP fentcas omís de la llei i no publicant els no-menaments del govern de Torra alDOGC? Sánchez el progre? Ha, ha, ha.No em facis riure, Pedro.

Sánchez, el progreXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

No és pas cap novetat que elgovern del PP, amb els aplau-

diments del PSOE i Ciutadans, re-torci o transgredeixi la llei per pres-sionar el govern de la Generalitat.D’exemples n’hi ha un munt en elsdarrers anys, des que el sobiranis-me ha guanyat embranzida i desque el PP va decidir, de nou amb elsuport dels seus socis del 155, queel problema de Catalunya s’haviad’afrontar judicialment, i no políti-cament. I aquest cap de setmanan’hem viscut un nou capítol quan elPP ha decidit, en virtut del 155, nopublicar al DOGC els noms delsnous consellers designats pel pre-sident Quim Torra. Diferents col-lectius de juristes, i altres a títol per-sonal, han indicat que aquesta de-cisió del govern de Rajoy atempta,almenys, contra dues lleis catala-nes i contra l’article 152 de la matei-xa Constitució Espanyola. La deci-sió arribarà a Europa i podria serque també acabés en una denúnciacontra el govern de Mariano Rajoyper prevaricació, ja que cap de lespersones que Torra ha proposat peral càrrec ha estat inhabilitada delsseus drets a exercir un càrrec pú-blic. Encara més: com va recordar elmateix president ahir, els políticscatalans exiliats, alguns d’ells acu-sats dels mateixos delictes, no es-tan ni en presó provisional.

És obvi que la decisió de Ra-joy és difícil d’explicar fins i totdes de l’òptica unionista, ja que, deben segur, el jutge Pablo Llarena síque els suspendrà aquest dret en elseu processament definitiu que ésa punt de veure la llum, i té a veureamb aquesta cursa per veure quiés més dur contra el moviment so-biranista. És normal que la cursal’encapçali l’extrema dreta de Cs ique el PP, el responsable de judicia-litzar el procés, l’acompanyi. El queés sorprenent és la renúncia delPSOE a ser un partit progressista.

El PP retorçala llei quan li interessa

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’emotiu i merescut comiat que li va dispensar di-umenge el Camp Nou tanca una etapa de vint-i-dos anys al Barça d’un futbolista irrepetible. Unjugador únic per l’elegància i la màgia que han im-pregnat el seu estil de joc. Un autèntic senyor dinsi fora dels terrenys de joc.

SECRETARI GENERAL DEL PSOE

Irrepetible

La proposta de diàleg llançada pel president QuimTorra ha obtingut més insults com a resposta depart del líder dels socialistes espanyols. La derivadel PSOE cap a l’“a por ellos” per no quedar-seenrere en la cursa embogida de Cs i el PP és alta-ment preocupant.

-+=

-+=

Saber més de la leucèmiaIñaki Martín-Subero

L’insult com a respostaPedro Sánchez

-+=

Andrés Iniesta

Investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomè-diques August Pi i Sunyer (Idibaps) han aconse-guit elaborar el primer mapa d’alta resolució ambles funcions del genoma de la leucèmia limfàticacrònica, el tipus més freqüent a Occident. Un pasimportant per a una visió global de la leucèmia

INVESTIGADOR DE L’IDIBAPS DE BARCELONA

FUTBOLISTA

De reüllMarga Moreno

Les formesdel poder

a tautologia retòrica, el recurs d’una lògica estèril iredundant (Allò d’“un vaso es un vaso y un plato es un

plato”, de l’insigne Rajoy), és el preludi de les veritatsabsolutes més perilloses. Roland Barthes deia que el mónés ple de coartades sospitoses i vanes i per això aquestpensament pla, aquest atac persistent contra ladiscrepància, la diferència, l’alteritat, sempre des del“sentit comú”, té l’arrel en la demagògia més tòxica iesdevé l’excusa ideal per a la supressió de drets. Semblaque Catalunya, filla díscola d’una Espanya inqüestionable

i immanent, s’ha de sotmetre a unatutela, aberrant des del punt de vistaètic i jurídic, exercida per un Madrid,geogràficament i ideològicament“centrat”, que garantirà que elscatalans esgarriats (un parell demilions, una bagatel·la) retornin ambquatre mutatis mutandis al prototipde l’espanyol canònic. Com a punt de

partida per a ments llises, porugues o rabiüdes funciona.Es veu que vivim en un país nascut per bregar amb laimpotència. I per rematar-ho hi ha les formes. L’admiratBarthes també definia a la perfecció la terribledesimboltura del poder a l’hora d’executar els seusdesignis i feia una valenta analogia amb el món del’hampa. Explicava que el món dels gàngsters és un mónde sang freda, alliberada de tot remordiment per la sevapròpia moral interna i amb tendència a l’ús dels gestos enlloc del llenguatge. Deia: “Els gàngsters i els déus noparlen, belluguen el cap i tot s’acompleix.”

L

Ens veiemsotmesos auna tutelaèticament ijurídicamentaberrant

http://epa.cat/c/bwr526

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

eonarda Dibrani,d’ètnia gitana, te-

nia quinze anys quanla policia francesa vafer aturar l’autobúsamb què anava feliç-ment d’excursió i la’n

va fer sortir a la força davant la restade companys d’institut. L’endemà la vadeportar. La van entaforar en un avióamb la seva família a l’aeroport de Lió ila van xutar a Pristina. “No sé per quèestic a Kosova. No tinc res aquí. Noparlo l’idioma ni l’entenc i tinc por quela gent es rigui de mi. Casa meva és aFrança, on tinc els meus amics, el meuxicot, els meus professors, la meva es-cola, el meu futur...”, assegurava Dibra-ni. Era l’octubre del 2013 i el ministrede l’Interior, Manuel Valls. “Els gitanostenen vocació de tornar a Romania o aBulgària”, “les solucions passen enparticular per les expulsions”, “l’únicasolució són els desmantellaments decampaments i les expulsions”, defen-sava Valls. Ara que es parla tant de ra-cisme, xenofòbia i supremacisme, vabé recordar com les gastava el socia-lisme francès en què s’emmirallava un

Pedro Sánchez que es feia aquelles fo-tos el setembre del 2014 amb camisablanca al costat de Valls a Bolonya ique maldava perquè l’acompanyés enactes electorals del PSOE. I encara, unany més tard, el líder socialista espa-nyol es vantava de ser “molt bonsamics” amb Valls, aleshores primer mi-nistre d’un govern deutor de l’agendapolítica de Marine Le Pen, un governsocialista lepenitzat, aquest sí. Vasoscomunicants. Avui un Sánchez afran-cesat personifica un socialisme espa-nyol anticatalà escorat cap a la dretaen matèria identitària, i Valls, desnonatde la primera línia política a l’Hexàgon,vesteix la camisa taronja de l’EspanyaCiutadana essencialista amb què Al-bert Rivera vol assaltar La Moncloa. Al-hora, el d’Horta, que associava la mi-noria gitana amb “mendicitat i delin-qüència”, és digne del pitjor Xavier Gar-cía Albiol. Qui és qui en el sopluig delracisme i la xenofòbia? Le Pen pare ésqui piulava allò d’“España, una, grande,libre”. Amics no, amiguíssims tots.

L’any passat la noia arrencada deFrança vivia a Croàcia. Leonarda Dibra-ni, un altre d’aquells noms que retratenels valors d’Europa.

L

Full de rutaEmili Bella

Socialismelepenitzat

Un Pedro Sánchez afrancesatpersonifica un socialismeespanyol anticatalà escorat ala dreta en matèria identitària

1any

Pedro Sánchez s’imposa demanera aclaparadora a Díaz atots els territoris excepte aAndalusia. L’aposta delsmilitants fa trontollar l’aparell.

10anys

20anys

22.000 grans dependentsencara no han rebut l’ajuda. Laconsellera d’Acció Social afirmaque les prestacions estaran aldia l’estiu que ve.

Els irlandesos del nord i del sudde l’illa estan convocats avui ales urnes per decidir sobrel’Acord de Stormont, en laprimera votació.

Torna Sánchez Sense ajuda Acord de StormontTal diacomavui fa...

Cartolines

b A casa, des de la primeramanifestació multitudinària enquè es va fer la cadena des dePortbou fins a les Terres del’Ebre, que tenim l’esteladacol·locada al balcó. Més enda-vant hi hem hagut d’afegir eldomàs enviat per Òmnium, jaque en som socis, que diu “Lli-bertat presos polítics” i mésendavant hem posat un llaç decolor groc al voltant d’un bar-rot del balcó. Tot això encaradura posat perquè vivim enuna casa de poble i el balcó ésal segon pis, perquè si fos mésavall no quedaria res, com hapassat en altres cases del ma-teix carrer. De tant en tant perla bústia de la porta del carrerens tiren les cartolines on espot llegir “Cataluña es España,vale” o “Cataluña no será inde-pendiente, vale”. Hi ha algú queno pot arribar a les ensenyes,ens ha agafat mania i ens en-dossa les cartolines. Un testi-moni que el mal el tenim dins

de casa nostra, també.MIQUEL ROCA NIUBÓPremià de Mar (Maresme)

Privacitat ainternet?b En democràcia es valoramolt la nostra individualitat i lanostra privacitat, és per aixòque actualment torna a qües-tionar-se si el correcte és la in-formació amb restriccions o lainformació sense restriccions,on és el límit entre el dret d’in-formar i la invasió de la intimi-tat dels individus. Una cosa ésclara, vivim en un moment enquè som receptors i produc-tors d’informació; quan deci-dim ser productors, som res-ponsables de divulgar fets o in-formació sobre accions o sobrealtres individus, per tant somresponsables de la seva malautilització. És per això que enun govern democràtic moderns’ha de protegir la dignitat i laprivacitat de l’individu enfrontd’atacs a la intimitat, sense

perjudicar la llibertat d’expres-sió i la llibertat de premsa.BEGOÑA ELVIRATarragona

El valor de lesinfermeresb Fa un parell de setmanes,vaig tenir un familiar ingressaten un dels hospitals de mésrenom de Barcelona. Aquestaexperiència va coincidir ambel Dia Mundial de la Inferme-ria, fet que em va portar a re-flexionar sobre la feina quedesenvolupen aquestes pro-fessionals. Hi ha moltes pro-fessions vocacionals, peròsens dubte aquesta ho és.Vaig poder observar com, apart de les aptituds tècniques,també en tenen d’empàtiquesi comunicacionals. Són el con-tacte directe entre el pacient ila institució. Per tant, escricaquesta carta amb motiu delseu reconeixement, ens facili-ten les coses als pacients, alsacompanyants i als metges.

Són les grans oblidades delshospitals i mereixen un granprotagonisme en el seu fun-cionament.ALBERT CARRASCOBarcelona

La importància delque publiquemb Fa uns dies que penso si al-gun dia ocuparé un càrrec im-portant en alguna empresa ogovern. I el que em preocupa,no és el fet d’exercir-lo sinó elsaber que, des de fa anys, tincun paper com a activista a lesxarxes socials que no sé si se-rà bo per al meu futur. Éssummament important serconscients del que publi-quem, perquè no sabem maion acabarem el dia de demà.Sinó, que li ho diguin al QuimTorra, que serà per sempreesclau del que un dia va publi-car. Així doncs, vigilem el quepubliquem!SERGI JUANPEREReus (Baix Camp)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“El papa, collatpels Valls, Macron iRajoy de l’època, elsva girar la cara comun Junker qualsevol

l 2006 el Vaticà va concedir a SantaMaria, la parroquial de Castellód’Empúries, l’estatus de basílica. La

gran baluerna eclesial altempordanesa noha pogut mai ser oficialment una catedralperquè no ha comptat amb bisbe, però perles seves extraordinàries dimensions i perla qualitat de la fàbrica tampoc no pot sermenystinguda tenint-la com un templequalsevol. Posem-li basílica, devien dir aRoma parafrasejant allò de “si surt ambbarba, sant Antoni; si surt amb cua, el di-moni”. Però la comarca i el seu poeta mà-xim han anomenat sempre catedral del’Empordà el temple castelloní, perquè ca-tedral havia de ser si el papat no hagués fetcanari als comtes. Canari el papa al comte?Sí. Els d’Empúries canvien el domicili depeu de platja per Castelló; la prosperitat –ila vanitat– els fa desitjar que el seu clos em-murallat ha de contenir un bisbe, que elcomtat d’Empúries ja havia sigut seu epi-scopal des de la caiguda de l’Imperi Romà.Seguint les indicacions vaticanes, aixe-quen durant els segles XIII i XIV un templedigne d’un prelat; però quan ja està conclòsel papa, collat pels Valls, Macron i Rajoy del’època, els va girar la cara com un Junker

E qualsevol. Canari: “Als comtes de Castelló/el papa els promet la mitra;/ han bastit lacatedral/ i encara esperen el bisbe.”

EL FAGES POETA, fascinat per la medievali-tat, particularment l’empordanesa, acutsovint a la catedral que té a tocar de CanCliment. Al segle XV el temple ja estavamolt acabat, amb el cèlebre retaule d’ala-bastre, la portada dels apòstols... i el sepul-cre del comte Magauli, visitat pel Sabaterd’Ordis, el de la Balada: “Ha vist al vas mar-mori de Magauli/ armat –jacent rere l’altarmajor/ de la murada seu de Castelló–/ coml’animeta ix per la boca,/ i plau-li d’imagi-nar que paga l’únic deute.” El temple és de-vastat i convertit en estable amb les guer-

res Gran i del Francès: “Plau-me seguir en-cara les velles sepultures,/ llatins esborra-dissos sota les ferradures...” En el segleXIX un capellà fa emblanquinar la seu perdins: “Déu perdó a mossèn Lapedra,/ rec-tor de tan poc encalç/ que va fer pintar a lacalç/ una catedral de pedra.” I durant laGuerra Civil Fages mateix és empresonaten una estança del temple; a De captiveri ialtres desventures escriu: “Un fuster diu:És artista!/ I un rabassaire: És carlista!/ Iem posen guardes de vista...”

COM FAN ALGUNS URBANITES del segleXXI, el veí també es queixa: “Tantes cam-panes, pics i repicons/ per contorbar la paudels meus matins:/ si el capellà es poguéspicar els collons/ i deixar en pau el somnidels veïns.” O: “La gegantina Seu, només,amb gest avar/ em priva un tall de cel i unallenca de mar...” Però l’empremta és po-tent i, pensant en la pròpia mort, la refe-rència al temple és inevitable: “El faig embrodaria una mortalla verda/ –el meu ar-bre pairal– fita al meu hort./ Ningú no plo-raria gaire fort./ El penell de la Seu senya-laria el nord./ I el preu del mortuori seriaun dall d’userda.”

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

La ‘catedral’Tribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2018

Albert Rivera PRESIDENT DE CIUTADANS

“Rajoy no diu que vulgui estendre el 155, simplement estàjugant amb el Butlletí Oficial”

La frase del dia

ins ara, Ciudada-nos només ha

aconseguit desper-tar repulsió i menys-preu en els seus ad-versaris polítics i

ben poca autocrítica. Però el discursque va pronunciar diumenge AlbertRivera, durant la presentació de laplataforma España Ciudadana,s’hauria de considerar el darrer avísa la resta de forces polítiques peragafar el tren de la política espanyo-la. Perquè si continuen encastella-des en la seva arrogància, la mareataronja les esbandirà sense contem-placions. Que la crida nacionalistade Rivera i companyia –i altres ticsque els delaten– recordin obses-sions joseantonianes és una anèc-dota. Ben pocs –o cap– dels seuspotencials electors saben resd’aquell ideari i no els votaran o dei-xaran de votar per aquestes simili-tuds sinó per l’atractiu que repre-senta la política antipolítica. Als queestan tip de poltrones institucionals,portes giratòries i corrupció, Riveraels diu que no veu gent d’esquerra ode dreta, empresaris o treballadors,sinó espanyols: suposadament, nin-gú no queda exclòs de la seva pro-posta política per condició social niper ideologia, llevat els que volemtrencar Espanya, que ja està sobre-entès que som l’ase dels cops.

Però aquesta amplitud és unatrampa: qui no veu diferència entredreta i esquerra es limita a posar lagestió pública en mans privades iqui no diferencia entre empresaris itreballadors converteix aquests enmaterial fungible. I després veaquell dia en què els avui encegatsentusiastes es transformen en dam-nificats i es posen les mans al caplamentant-se de l’excés d’optimis-me que els ha dut al precipici.

F

De set en setEnric Serra

La trampaciutadana

“Ara per ara,l’últim que ens potpassar és que facincas a en JiménezLosantos i ensbombardegin.Encara ens farien unfavor...

iuen els polítics nacionalistes es-panyols que Espanya és un “estatde dret” i que els independentis-

tes catalans volem violentar-lo, trencar-lo, estripar-lo...; en resum, fer-lo xixines.Com a resposta a aquesta “acció violen-ta” que consisteix a votar, fer servir el co-lor groc com a símbol reivindicatiu, ma-nifestar-se sense deixar ni un paper aterra i debatre al Parlament de Catalu-nya, ells, els nacionalistes espanyols,responen amb la imposició d’un autèntic“estat de setge”. La pràctica consisteixen el control total de la Generalitat, deles forces d’ordre públic d’obediència ca-talana i del territori. De manual. I és clar,com que sortir per la televisió dient quehas anul·lat l’autonomia d’una “regió”hauria quedat antiestètic als ulls fins itot d’aquesta Europa controlada per bu-ròcrates i financers, es van inventar el155. Literalment. Si no us ho acabeu decreure, agafeu la Constitució –la teniu ala lleixa de casa al costat de la Bíblia, se-gur– i llegiu-ne el contingut, i veureucom M. Rajoy and friends han fet el queels ha passat per la barretina amb la ne-cessària aquiescència del TribunalConstitucional (que per això els mem-bres tiren o cap al PP o cap al PSOE, commanen els cànons de la separació de po-ders).Mantenir el 155 per sempre no sembla-va viable, perquè hi ha més de dos mi-lions de ciutadans i una majoria absolu-ta al Parlament que no hi combreguen ino callen. Aleshores, l’Estat va proposarunes eleccions “per tornar Catalunya ala normalitat”. Van pensar que la febra-da se’ns passaria engarjolant o forçantl’exili de quasi tot el govern i aplicantuna política de represàlia general, enquè caben des de rapers fins a gent quees posa un nas de pallasso. Un disbarat.Creien que, de cop, ens convertiríemtots en xaiets; tornaria el peix al cove(ara ens donarien directament morra-lla, però), el victimisme i el ploramiquis-me, i que, a més a més, el front borbònic

D guanyaria les eleccions i M. Rajoy podriaemular Zapatero i sortir a l’exterior delPalau al costat del seu president/a i salu-dar els catalans tot dient: “Nois! Tot enordre. Visca Espanya!”Ai las, la democràcia va tornar a eviden-ciar que el nostre constipat és perpetu il’independentisme va tornar a tenir lamajoria absoluta. Sí, Ciutadans va gua-nyar els comicis, perquè a vegades somburros. Els vam posar en safata de platala justificació per abonar el fals relat delpaís dividit. Relat que no existiria si s’ha-gués repetit la fórmula de Junts pel Sí.Què hi farem...L’Estat va impedir la designació de trespresidents (Puigdemont, Sánchez i Tu-rull) i va creure que l’esgotament i lesdiscrepàncies entre ERC, Junts per Ca-talunya i la CUP farien implosionar l’in-dependentisme, però aquest, finalment,va posar seny i va trobar en Quim Torraun candidat de “consens”. Investit presi-dent de tots els catalans (tant dels que elvolen com dels que no), la ràbia els haconsumit i, com van fer amb Roger Tor-

rent, han carregat a tort i a dret contraTorra, superant tots els límits que la de-cència permet, i demostrant que la so-cietat espanyola i sobretot el periodismemadrileny estan podrits. El problema noés Torra. No és el qui sinó el què allò queels crema.I ara que ja tenim govern, el critiquenperquè no és paritari (aquí heu fallat), iperquè hi ha consellers que ho són peròno poden exercir-ne perquè els tenen enpresó preventiva o estan a l’exili, cosaque no els anul·la els drets polítics...I al final, com que no els agrada ben béres, tiren pel dret, allarguen el 155, quecessava amb la designació del presidentde la Generalitat, es passen la seva esti-mada Constitució i l’Estatut del ribot perl’arc de Sant Martí i reobren el conflicte,en ple èxtasi d’Albert Rivera, que creauna plataforma civil “per recuperar l’or-gull de sentir-se espanyol” i de la qual no-més podrà formar part “qui estimi elpaís [el seu]; qui tingui talent [sona a eu-genèsia], i sigui generós [que faci dona-cions al partit, vaja]”.Mentrestant, el PSOE vol reformar elCodi Penal perquè et puguin empreso-nar per les teves idees si no són constitu-cionals, tot i defensar-les democràtica-ment; el PNB aprovarà los presupuestos(algun dia s’haurà d’analitzar la influèn-cia d’ETA en la política); els comuns s’es-candalitzen estarrufats al sofà, i els cata-lans ja no sabrem l’evolució del nostrePIB en temps real perquè com que lesmultinacionals venen a Catalunya i l’ar-gument de la por ja no cola, l’AutoridadIndependiente de Responsabilidad Fis-cal (AIReF) creu que ja no ens cal la in-formació. Per cert, Montoro nomena elpresident de l’AIReF.Ara per ara, l’últim que ens pot passar ésque facin cas a Losantos i ens bombarde-gin. Encara ens farien un favor. Els set-ges no poden ser per sempre. Es perdeno es guanyen. 1714, 1939... i anar-hianant. El present, però, per bé o per mal,l’escrivim nosaltres.

Andreu Mas. @Andreumasd. Periodista, escriptor i assessor en comunicació

Estat de setgeTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 20186 |

Investigadors del’Idibaps deBarcelona obren laporta a novesteràpies

Manifestacions adiverses ciutatscontra l’acord entreRajoy, Sánchez iRivera

Protestescontral’allargamentdel 155

Desxifren alClínic elgenoma de laleucèmiaNacional

“Els consellers m’han ma-nifestat la voluntat de serdimecres a Barcelona perprometre el càrrec.” QuimTorra no s’arronsa davantels embats del govern del’Estat contra la composi-ció que ha anunciat del seuexecutiu i s’hi va ratificarahir al matí després de vi-sitar a la presó Jordi Turulli Josep Rull, que li van con-firmar personalment ladisposició a continuar enles conselleries de Presi-dència i Territori i Soste-nibilitat. El president, quesimbòlicament va voler ferla primera sortida oficial ala resta de l’Estat a veureels presos polítics repar-tits per tres centres peni-tenciaris madrilenys,manté intacta la intencióque demà prengui posses-sió tot el govern que ell vasignar i fer públic dissabte,malgrat que, tal com haviaavançat la Moncloa, elDOGC només publiquésahir el decret d’estructuradels departaments peròno el de nomenament delsseus titulars, indispensa-ble perquè sigui efectiu.Això sí, Turull i Rull, queahir duien la insígnia de laGeneralitat que identificaels membres del govern,segueixen pendents que eljutge Llarena els contestila petició perquè els deixisortir a prendre possessió.

Com que s’entén quel’intent de veto de Rajoy,amb el suport del bloc del155, vulnera tot un seguitde drets legals i polítics,fonts properes confirma-ven ahir a la tarda que “es

manté” en la decisió i no esplanteja canviar els nome-naments. La resistència, amés, es ramificarà en al-tres fronts. Un altre delsafectats directes, el conse-ller de Cultura Lluís Puig,feia públic ja diumenge alvespre des de Bèlgica lacarta que ha enviat “com aciutadà” a Frans Timmer-mans, vicepresident de laComissió Europea i res-ponsable dels drets fona-mentals, en què li exposauna qüestió que veu “d’or-dre humanitari” –li adjun-ta el decret de Torra i lacarta del govern espanyolon diu que es nega a publi-car-lo– i denuncia que veuamenaçats els seus dretspolítics per una “interpre-tació abusiva” del 155. Peraixò apel·la als “valors fun-dacionals” de la UE i de-mana el “dret a l’empara”recollit a la DeclaracióUniversal dels Drets Hu-mans per poder defensarels seus posicionamentspacíficament i poder exer-cir el càrrec de conseller.

Accions legalsParal·lelament, ahir al ma-tí, el portaveu adjunt deJxCat Eduard Pujol tambéapuntava a Ràdio 4 ques’estan estudiant “mesu-res judicials” contra la ne-gativa del govern espanyola publicar el decret, tot ique va evitar precisar qui-nes són en espera que hoconcretessin els seus ser-veis jurídics. En la matei-xa línia, el vicepresidentprimer del Parlament, Jo-sep Costa, insistia a Cata-lunya Ràdio que es tractad’una “il·legalitat fla-grant”, perquè la publica-

ció d’un decret “és un actedegut, automàtic, que noestà en mans de ningú de-cidir si es fa o no es fa”. Peraixò Costa ja avançava queTorra mantindrà que elsnomenaments “són legalsi correctes”, i que estudia-ran escenaris i demanaranels “informes jurídics cor-responents” per defensar-ho. “No ens quedarem as-seguts esperant, hauremd’actuar en defensa de lesinstitucions catalanes i lesseves legítimes competèn-cies”, concloïa. Altresfonts de JxCat insistien ala tarda que la via legal ésuna “possibilitat” en estu-di, però que “de moment”no ha anat més enllà.

Compareixença al SenatPer completar el front, elportaveu del PDeCAT alSenat, Lluís Cleries, va de-manar la compareixençade Mariano Rajoy davantla comissió del 155 del Se-nat perquè expliqui la de-cisió de no publicar el no-menament i de mantenirla intervenció de l’autogo-vern. La comissió, un òr-gan creat ad hoc per fer elseguiment de l’aplicaciódel 155, es va reunir per úl-tim cop el 22 de març,quan hi va comparèixer elsecretari d’Estat per a lesAdministracions Territo-rials, Roberto Bermúdezde Castro, i s’hauria d’ha-ver tornat a reunir avui, jaque se’n va fixar una perio-dicitat bimensual. La co-missió té pendent tambéla compareixença de la vi-cepresidenta SorayaSáenz de Santamaría, queho va demanar ja el 14 demarç passat. ■

Torra aguanta l’eÒscar PalauBARCELONA

VISITA El president ratifica la confiança en el govern que hanomenat després d’anar a veure els presos polítics i en mantédemà la presa de possessió DEFENSA Puig demana emparaa Europa i JxCat estudia mesures legals si l’Estat no publica eldecret al DOGC 155 El PDeCAT exigeix explicacions al Senat

Torra va iniciar la seva visitaahir a Estremera, on a més deTurull, Rull i l’exconseller d’In-terior Quim Forn, va veure elfins ara vicepresident OriolJunqueras i l’ex-titular d’Exte-riors, Raül Romeva, que s’hiafegirien a mitja visita. Fontsde Presidència van concretarque van parlar de la situaciódels mateixos presos i delsexiliats, de qüestions legals ide l’actualitat política i lesprioritats del govern. Altresdetallaven a més que Junque-ras li va traslladar la necessi-tat, per avançar cap a la Repú-blica, d’“incorporar el màxim

de gent, sent oberts i plurals”, ique li va garantir la “disposicióper ajudar-lo”a fer-ho delscompanys d’ERC. El presidentseguiria a Alcalá Meco, on esva trobar amb l’expresidentadel Parlament Carme Forca-dell i l’exconsellera de TreballDolors Bassa, a qui anomena-va “ostatges de la justícia es-panyola”. A la sortida, totesdues van fer una piulada enquè li agraïen la visita, però liretreien que els hauria “agra-dat un govern paritari”. Des-prés també les visitaria el pre-sident del Parlament, RogerTorrent, que va sortir al pas a

les crítiques sobre la paritat,recordant que només corres-pon al president nomenar-lo.Just ahir es va saber, en un ac-te a Girona i per boca de lagermana de Bassa, que lesdues dormiran en cel·les se-parades des d’ahir a la nit. Tor-rent serà avui a Estremera i aSoto del Real, on Torra ja vafer una visita de dues hores aJordi Cuixart i Jordi Sànchez.Segons va explicar, tots dos livan transmetre “fermesa” i livan demanar que “parli dediàleg i pau”, però que no re-nunciï mai “al dret a l’autode-terminació de Catalunya”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Forcadell i Bassa li demanen “paritat” en el govern

a situació política, amb unpresident investit que té ca-pacitat executiva però no téconsellers i, per tant, no pot

formar govern, dibuixa de nou unescenari inèdit en la història cata-lana que té conseqüències en al-tres àmbits institucionals com, perexemple, el Parlament.

L’activitat parlamentària conti-nua enrocada, no hi ha comis-sions, no es responen preguntessobre la gestió diària de la Genera-litat i els plens no inclouen les ses-

Lsions de control al govern i aquestasetmana, el calendari previst peraprovar les comissions legislativesha saltat pels aires.

El Parlament tenia previst cele-brar un ple demà, dimecres, per tald’aprovar aquestes comissions le-gislatives que, d’acord amb el re-glament de la cambra, han de que-dar configurades la setmana se-güent al ple d’investidura. Tanma-teix, la negativa del govern de Ma-riano Rajoy, amb la potestat que liatorga el 155, de publicar els nomsdels consellers, impedint d’aques-ta manera que es pugui formar

l’executiu català, deixa la presa depossessió en la incertesa. La inten-ció del president Quim Torra eracelebrar la presa de possessió delscàrrecs de consellers dimecres odijous, la qual cosa, de moment, jaha fet caure la previsió de celebrarel ple de demà, que no havia estatconvocat oficialment. I això quan,de ben segur, l’acte protocol·larique hauria de reunir tots els mem-bres del govern no es podrà portara terme per la negativa de Rajoy apermetre que es nomenin conse-llers que estan en presó preventivao a l’exili. Amb tot, caldrà que siguiel jutge Pablo Llarena qui es pro-nunciï sobre el permís sol·licitatper la defensa de Jordi Turull i Jo-sep Rull per assistir a l’acte.

I mentrestant, l’agenda parla-mentària obliga a fixar un pleabans que acabi aquesta setmanaper aprovar les comissions que,d’altra banda, s’han d’estructurartenint en compte la composició del’executiu de Torra. Fonts de pre-sidència del Parlament apuntavenahir a aquest diari que possible-ment la nova data serà divendres,una cita que es confirmarà en lareunió que els membres de la mesai la junta de portaveus tenen pre-vist demà, dimecres. Si es confir-ma el ple, en la sessió hi podria serel president Torra per explicar lanova configuració de l’executiu.Així ho ha reclamat l’oposició. Cal-drà saber si a final de setmana elpresident de la Generalitat mantéels nomenaments actuals o bé op-ta per substituir-los per tal que Ra-joy publiqui els noms nous en elDOGC i es prepari la presa de pos-sessió de manera immediata perposar-se a treballar i fer fora lesconseqüències que està deixantel 155. En cas contrari, continua-rem amb un president sense con-sellers. ■

Emma AnsolaBARCELONA

PLE · Cau el ple previst dimecres en què s’haviend’aprovar les comissions legislatives del ParlamentMÉS · El ple es traslladaria a divendres, data límit

Pendents quees faci govern

El cotxe del president del Parlament surt de la presó d’Alcalá-Meco després devisitar l’expresidenta Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2018 | Nacional | 7

Tret al peu aMoncloa

L’APUNT el problema català. Rajoy necessita aprovar el pressu-post per afavorir les províncies on perd vots i esconsenvers Ciutadans. I per això necessita el PNB, que linega mentre hi hagi 155. Un article que no pot derogarmentre Torra mantingui que vol fer quatre consellersempresonats o a l’exili. Tret al peu de Rajoy i deixarpodrir el problema, se suposa que aplicarà Moncloa.Carles Sabaté

Rajoy té pressa perquè Llarena acabi la instrucció,processi els consellers proposats per Torra i els inha-biliti. Veurem si el jutge del Suprem li torna l’angoixa is’ho pren amb calma o segueix al seu servei. No va te-nir problema a enllestir el processament de Turull enpoques hores, no fos que el Parlament l’elegís presi-dent. Ara podria respondre a Rajoy per haver-li enviat

embat“La visita ha estatmolt emocionant, elshe vist amb unesganes immenses desolucionar el conflictepolític”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Li hem manifestat(al president QuimTorra) que ens hauriaagradat un governparitari”C. Forcadell i D. BassaEXPRESIDENTA DEL PARLAMENT IEXCONSELLERA DE TREBALL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Demanem la nostrallibertat per exercir laresponsabilitat queens ha encomanat(Torra) i acceptem”Jordi Turull i Josep RullCONSELLERS DE LA PRESIDÈNCIA I DETERRITORI I SOSTENIBILITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Es pot estar d’acord ono amb la composiciódel govern o ser moltcrític amb la manca deparitat, però corresponnomés al president”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

829430-1187171T

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 20188 | Nacional |

esprés de la investi-dura de Quim Torra,la setmana passada,

s’intuïa que podia haver-hiuna certa calma a la políti-ca catalana. La situaciócontinuava essent dramàti-ca, amb presos i exiliats,però la presència d’un pre-sident a la plaça Sant Jau-me donava perspectiva defutur per començar a resol-dre una situació complica-da. Quim Torra passarà a lahistòria per haver estat elpresident més vilipendiatabans de començar la sevatasca. Ni els cent dies degràcia de què disposen totsels presidents i que prove-nen de l’època de Napoleó.Ni unes quantes hores per-què Torra s’assabentés dequin despatx del Palau dela Generalitat havia d’ocu-par. Res. Insults, vexacionscontra ell i la seva família,difamacions, crítiques in-fundades, etc. Quim Torrano és ni un racista ni un xe-nòfob. Quim Torra era finsfa poc un simple ciutadàque es va engrescar en po-lítica i que d’una tria d’en-tre una trentena de dipu-tats de JxCat i després queper raons jurídiques no hovan poder ser ni Puigde-mont, ni Sánchez ni Turull,va ser elegit per CarlesPuigdemont amb el visti-plau d’ERC i l’abstenció dela CUP perquè ocupés lamàxima representació ca-talana. En un principi a Ca-talunya sempre s’han ho-norat els presidents de laGeneralitat. Almenys quancomencen. Després hi hatemps per a la critica pos-terior, com ha de passaramb Torra, que l’hauríemde poder valorar pels seusfets com a president. Unamajoria de catalans esperaque hagi començat una le-gislatura de quatre anys,que hi hagi consensos bà-sics que comparteixin unamajoria de catalans, ques’afronti l’eix social i l’eixnacional, que hi hagi unareconciliació interna abansd’afrontar una negociacióamb l’Estat espanyol... Totaixò i molt més és el ques’espera del president Tor-ra o del president efectiuque haguera estat elegit.L’hem de defensar. Ja hihaurà temps per criticar-lo.Esperem uns dies per ob-servar com va tot plegat.

D

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Ni cent dies?

LluísFalgàs

Mariano Rajoy disposa delsuport sense fissures dePedro Sánchez en la sevaestratègia per aturar el copdels nomenaments delsquatre consellers empre-sonats o a l’exili. L’un i l’al-tre han fet pinya mentreintenten esquivar el setged’Albert Rivera per presen-tar-los com a dirigents fe-bles i tolerants amb l’inde-pendentisme. El cap delgovern espanyol s’intentaespolsar la pressió de Csmantenint el 155 i forçantla legislació –alguns juris-tes consideren que no espot aturar la publicaciódels nomenaments– men-tre el secretari general delPSOE li avala tots els movi-ments i procura d’anarmés enllà i de mostrar-setant o més combatiu con-tra el nou president de laGeneralitat. Ahir, desprésde tornar-lo a qualificar de“racista”, Sánchez va afe-gir una nova proposta alseu paquet punitiu i aquestcop pretén que se sancioni,a través d’una esmena a lallei d’igualtat de tracte, elscàrrecs que tinguin acti-tuds “xenòfobes”, “supre-macistes” o “racistes”.

La forta empenta de Ri-

vera a les enquestes, avala-da, sobretot, per la seva po-sició de duresa contra l’in-dependentisme i la debili-tat interna del socialistadesprés que s’hagi com-plert un any del seu retornal capdavant del PSOE hancapgirat bona part del dis-curs de Sánchez, el qual,en poc temps, ha passat de

criticar Rajoy per abando-nar la política i usar nomésla justícia per combatre elprocés a convertir-se enl’adalil de la resposta penali sancionadora. Ahir, amés, tornava a obrir la por-ta a prolongar el 155 demanera indefinida, ambuna nova proposta avaladapel Senat. “Totes les possi-

bilitats són sobre la taula.”Rajoy, mentrestant,

manté un silenci absolutsobre els seus plans immi-nents, més enllà de deixarconstància que el decretno es publicarà mentre hihagi els quatre noms, i ahires va limitar a advertir elpresident, Quim Torra,que si vol diàleg el primer

que ha de fer és tenir un go-vern “viable” que complei-xi “la legalitat”.

El mateix Rivera conti-nuava burxant ahir la na-fra, insistint a presentarRajoy com un polític dubi-tatiu. “No diu que vulgui es-tendre el 155, simplementjuga amb el butlletí oficial”,va dir el líder taronja, queva insistir que ara no estracta de “jugar amb la bu-rocràcia”, sinó de pactar lainstitucionalització a Ca-talunya del 155 amb unanova intervenció que afec-ti directament les finan-ces, l’escola pública, elsMossos i els mitjans de co-municació.

Rivera, si més no, vaacabar d’irritar els populardesprés de l’acte del dia an-terior, en el qual el taronjava llançar una plataformaper exalçar la seva figuraenvoltat de tota la simbolo-gia patriòtica, en un intentde furtar-los la bandera del’espanyolisme. El porta-veu Rafael Hernando li vacriticar que hagués usat lafigura del regidor MiguelÁngel Blanco sense es-mentar que “el van assassi-nar perquè era del PP”,mentre l’acusava de ser “elcavall de Troia de l’esquer-ra per destruir el centre-dreta”. ■

Rajoy i Sánchez gesticulenper esquivar el setge de Cs

Montse OlivaMADRID

a El socialista proposa ara sancionar els càrrec públics amb comportaments xenòfobs i racistes aEl president espanyol reitera que per obrir el diàleg a Catalunya hi ha d’haver un govern “viable”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El senyor Torra noés res més que unracista al capdavantde la presidència de laGeneralitat”

Pedro SánchezSECRETARI GENERAL DEL PSOE

“Catalunya ha detenir un govern viable,que compleixi la llei icapaç de dialogarseriosament”

Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ahir, durant un acte amb empresaris a Vigo ■ EFE

L’allargament del 155 per partde Rajoy com a conseqüènciadel vet als quatre consellersha fet que la direcció del PNBdecidís ahir mantenir la in-cògnita sobre el seu vot alscomptes de l’Estat del 2018,que des d’ahir fins demà esdebaten al Congrés. “Espera-rem fins al darrer minut”, afir-maven anit en un comunicat,conscients que tenen fins de-

“Rajoy no diu quevulgui estendre el 155,simplement juga ambel butlletí oficial”

Albert RiveraPRESIDENT DE CS

mà al vespre per tombar unade les seccions dels pressu-postos que farien que, de re-truc, caigués tota la llei. Elpartit basc havia posat com acondició per a negociar i ava-lar els números de Rajoy queja no estigués vigent el 155.Tot i així, la perspectiva d’unapossible investidura i poste-rior formació de govern va ferque el PNB comencés la ne-

gociació, aconseguint un im-portant paquet inversor per aEuskadi i també una millorade les pensions. Els darrersmoviments de Rajoy pel quefa a Catalunya, però, ha fetque el PNB freni la verbalitza-ció del seu sí, si bé fonts po-pulars donaven per fet que elgrup basc no es farà enrere ifinalment aprovarà els comp-tes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PNB manté la incògnita sobre l’aval als comptes

Representants de l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC) i de la Intersindi-cal es trobaran divendresvinent per explorar unaestratègia de resposta a lasituació de bloqueig del’autogovern de Catalunyaper l’enduriment delsplantejaments del governde Mariano Rajoy. Davantde 3.000 persones concen-trades ahir a la plaça Co-mercial de Barcelona, da-vant el recinte del Born, lapresident de l’ANC, Eli-senda Paluzie, va advertirque el moment polític de-mana passar a l’acció, mésenllà de les protestes decarrer, i va posar nom aaquesta estratègia: “des-obediència”. La concen-tració de Barcelona va te-nir la seva rèplica a Giro-na, Lleida, Tarragona iTortosa, on s’hi va llegir un

manifest elaborat per to-tes les entitats convocantsque acabava amb duesconsignes: “Prou xantat-ge” i “desobediència”.

Aquesta formulació vaser acollida pels concen-trats, que van respondreamb un crit clar i concret:“vaga general!”. En la sevaintervenció, Paluzie va re-conèixer que aquesta ésl’opció que està damunt lataula, però va matisar queen tot cas s’haurà de con-vocar “quan tindrà mésèxit”. Paluzie va explicarque hi ha acord unànimeentre les associacions decaire independentista que“cal fer accions per demos-trar al món que la societatd’aquí no ha acotat el cap”.La màxima responsablede l’Assemblea va deixarclar que la via de la “des-obediència” és “legítimasempre que sigui demo-cràtica i s’exerceixi de for-ma pacífica”. L’espai del

Born va debutar ahir coma punt de concentraciód’actes de carrer del sobi-ranisme i ho va fer en unamanifestació que va ser se-cundada per diverses or-ganitzacions independen-tistes, algunes de creaciórecent com l’Assemblea deDefensa de les Institu-cions Catalanes. L’ADICs’organitza en unes 40 as-semblees de treballadorsde la Generalitat, però

també del món local i al-tres administracions delpaís i en representació se-va va intervenir Sara Pé-rez per manifestar el seuple suport al president ele-git pel Parlament. Desprésdel parlament de Pérez vaser el torn de l’advocat Jor-di Domingo, que, en repre-sentació de la Coordinado-ra de l’Advocacia de Cata-lunya, va carregar contrala decisió del govern Rajoy

de bloquejar el nomena-ment dels consellers alDOGC assegurant que “es-tan prevaricant i ho sa-ben”. Domingo va insistirque la publicació al diarioficial dels noms dels nousconsellers és un “acte re-glat” que s’ha de complir ino es pot aturar per unadecisió política. “La llei elsobliga a publicar-ho”, vadir.

En la concentració da-

vant la subdelegació delgovern espanyol a Girona,que va reunir més de2.000 persones, MontseBassa, la germana de laconsellera Dolors Bassa,va compartir amb els as-sistents la trucada quejust acabava de rebre desde la presó . “No puc espe-rar a Estrasburg, necessi-to que torni l’1 d’octubre”,va destacar Montse Bassa.Els manifestants van res-pondre amb proclames afavor de la vaga general.En nom del Col·legi d’Ad-vocats de Girona, JosepViella va recalcar que lafeina dels advocats “araque s’està matant la demo-cràcia, és estar al costat dela gent”. “I això no és ideo-logia”, va reblar. El porta-veu dels advocats volunta-ris que porten la querelladels ajuntaments de Giro-na, Sant Julià de Ramis iAiguaviva per les càrre-gues de l’1-O, Albert Carre-ras, va agrair la persistèn-cia de les víctimes a man-tenir la denúncia, cosa queha permès “que ara un jut-jat investigui la GuàrdiaCivil i la Policía Nacionalper tortures”. El presidentde l’AMI, Josep Maria Cer-vera, va insistir que es volinhabilitar “la primera lí-nia política” amb els càr-recs elegits als ajunta-ments però també “elsseus votants”.

J. Panyella / G. BusquetsBARCELONA

L’ANC apunta a una vagageneral si es reedita el 155a L’Assemblea aposta per respondre al “xantatge” de l’Estat amb la via “legítima, democràtica ipacífica” de la desobediència aMilers de persones al carrer protesten pel bloqueig del govern

El municipi de Torrelameu, ala Noguera, dedicarà nou car-rers als líders independentis-tes empresonats i una plaçaals que han marxat a l’exili, in-forma l’ACN. L’alcalde CarlesComes, d’ERC, ha explicatque, si bé es mantindrà el no-menclàtor actual, es col·loca-ran les noves plaques amb elsnoms dels presos als dife-

Concentracions al Born de Barcelona, davant la Paeria de Lleida, i a la ciutat de Girona, on va prendre la paraula la germana de la consellera Dolors Bassa ■ ORIOL DURAN / QUIM PUIG / ACN

rents carrers, de manera queels nous noms conviuranamb els actuals de formasimbòlica. D’altra banda, laplaça de l’Església passarà adir-se plaça dels Exiliats i a laplaca hi figuraran els nomsdels set polítics que són al’estranger. L’estrena de lesplaques es farà el proper capde setmana.

També Sant Cugat del Va-llès ha optat per canviar elnom a una de les seves pla-ces. A partir d’ara, la plaça delRei passa a ser la plaça de l’1d’Octubre, segons va aprovarahir el ple municipal. El canvidel nomenclàtor era una pro-posta presentada per l’ANC,Òmnium Cultural i el grupCDR de Sant Cugat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torrelameu i Sant Cugat rebategen carrers i places

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2018

Parlo com aeconomista,no com a polí-tic. El resumdel que pensoés molt senzill:Catalunya nopot enfrontar-se sola a l’Estatespanyol. Si ho

fem, tenim la derrota assegurada.Parlo d’economia, perquè és

per aquí per on l’Estat ens pot es-canyar més fàcilment i més dis-cretament. Fa anys que el profes-sor Ramon Trias Fargas va parlarde l’asfíxia financera. S’exerceix dediferents formes, són pressionsindirectes i difícilment es podranexhibir com a proves de la repres-sió de la qual tant parlem ara. Enmencionaré algunes.

1. Els diners recaptats pels im-postos van tots a Madrid, ambl’excepció de les recaptes munici-pals, que tenen una relativa im-portància. A l’hora de distribuir-los, l’Estat pot fer els seus càlculs,que la Generalitat no pot compro-var, perquè no té competències. Elresultat fa anys que dura en formad’una forta diferència entre els di-ners recaptats a Catalunya i els di-ners que ens correspondrien enforma d’inversió en infraestructu-res o de mil obres que el governcatalà posi en marxa.

2. Un segon element és el re-tard en els pagaments, que potoscil·lar entre uns dies i uns anys.La burocràcia de l’Estat és lentaper naturalesa. Si és lenta de for-ma natural, es pot incrementar lalentitud, sense grans esforços. Lespersones encarregades de tirarendavant els expedients han presvacances per visitar les piràmidesd’Egipte o les meravelles del parcde Yellowstone als Estats Units. Si

això passa sense cap intenció aldarrere, encara passa més si no esdona cap pressa.

3. Com tots els ingressos pro-cedents de la Unió Europea pas-sen per la caixa de l’Estat, els ajutsper a l’agricultura es poden pagarquan es vulgui.

4. El mateix es pot dir de deter-minades infraestructures que sónindispensables o urgents per al’economia catalana. Em refereixoa les inversions en rodalies del’àrea de Barcelona que correspo-nen a la Renfe pública, i al corre-dor mediterrani, una infraestruc-tura que clama al cel i que enqualsevol país seria una inversióprioritària.

5. Retirant de les entitats ban-càries catalanes –CaixaBank i Sa-badell– els dipòsits d’entitats pú-bliques, que representen milers demilions d’euros. Ja ho fan fet dar-

rerament i les dues entitats finan-ceres han hagut de canviar la seucatalana per una de fora de Cata-lunya.

6. Hisenda té la facultat d’ins-peccionar les declaracions de ren-da de les persones físiques i elsrendiments de les empreses. Ja

ho han fet en altres moments –entinc experiència–, però poden in-crementar-les i augmentar la se-veritat en les inspeccions. Ambganes de fer mal, les empreses oles persones vinculades al procéses trobaran amb els inspectors. I

vostès creuen que no trobaranres? Contra les sancions es potrecórrer, però abans has de pagar.No és aquest un argument que fa-ci callar les empreses.

La gràcia de tot això, que no técap gràcia, és que tots aquestssistemes s’apliquen des de fatemps, però no resulta difícil do-nar un parell més de voltes al mo-cador que asfixia. I no he mencio-nat el que passa a nivell personalo empresarial.

Es parla d’internacionalitzaciódel procés català. Algunes cosespoden quedar clares per a la justí-cia europea, però les que he men-cionat no poden servir mai com aargument de defensa, perquè noes pot demostrar la relació directaentre les intencions polítiques iunes activitats que difícilmentes poden presentar com a san-cions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quadern d’economia

Anar contra un Estat

L’empresa Seat és la que té més treballadors de Catalunya ■ EVA GARCIA

FrancescCabana— — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelona

L’entramat estatalcomplica moltenfrontar-s’hi a nivelleconòmic

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 201810 | Nacional |

El magistrat Pablo Llare-na va comunicar ahir al’exmembre de la mesa delParlament Ramona Bar-rufet el seu processamentper un delicte de desobe-diència, arran de l’admis-sió a tràmit de la llei que vapermetre el referèndum

de l’1-O i la de transitorie-tat. L’exdiputada va com-parèixer davant del jutgeper videoconferència –desdel jutjat d’instrucció nú-mero 1 de Lleida– i es varemetre a la declaracióque havia prestat al no-vembre. La resta de mem-bres de l’antiga mesa delParlament han estat pro-cessats pel mateix delicte.

La compareixença deBarrufet, segons l’ACN, vadurar cinc minuts i ellamateixa va explicar a lasortida com s’havia desen-volupat. “Ja parlarem en eljudici i els nostres advo-cats ens defensaran comho hagin de fer”, va afir-mar. L’exdiputada tambéva demanar que no s’oblidiels presos i els exiliats polí-

tics. “El més fàcil en les cir-cumstàncies en què estemés l’oblit i és molt compli-cat per a la gent que està lapresó injustament i a l’exi-li, que són amics meus. Usdemano que ens ajudeu ano oblidar-los”, va dir endeclaracions als mitjans.

Barrufet va arribar alsjutjats amb el seu marit i elseu advocat, Xavier Mele-ro. L’acompanyaven tam-bé el delegat del govern aLleida destituït pel 155,Ramon Farré; el líder delPDeCAT a la Paeria i dipu-tat al Congrés, Toni Pos-tius, i l’exdiputada al Par-lament Violant Cervera. ■

Llarena processa perdesobediència BarrufetRedaccióLLEIDA

L’exdiputada Barrufet, sortint dels jutjats de Lleida amb el seuadvocat, el seu marit i membres del PDeCAT ■ L. CORTÉS / ACN

El jutjat d’instrucció nú-mero 2 de Tarragona va ci-tar ahir set persones mésde les 39 que investiga perun presumpte delicte con-tra la seguretat del trànsitarran de la vaga generaldel 8-N al Camp de Tarra-gona. D’aquestes, quatrevan comparèixer per res-pondre a les preguntes delseu advocat i una cinque-na s’ha acollit al seu dretde no declarar. Les altresdues, entre les quals hi ha-via la regidora de la CUPde Tarragona i portaveudel secretariat nacional,Laia Estrada, van decidirno comparèixer davant eljutge perquè entenen quees tracta d’un cas de “cri-minalització i persecuciópolítica”. Dos dels investi-gats que han prestat de-claració han insistit queno van estar presents enles marxes lentes de vehi-cles que hi va haver durantaquella jornada i la restahan defensat que la pro-testa era “legal”. ■

Continuen lesdeclaracionspel 8-N aTarragona

RedaccióTARRAGONA

Els concentrats fora delsjutjats de Tarragona ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2018 | Nacional | 11

164737-1188107T

El jutjat penal número 2de Manresa va jutjar ahirl’alcaldessa de Berga, lacupaire Montse Venturós,perquè va ignorar els re-queriments de la juntaelectoral i no va retirarl’estelada del balcó del con-sistori en les eleccions del27 de setembre i el 20 dedesembre del 2015. La fis-calia l’acusa de desobe-diència i vol que sigui con-demnada a mig any d’in-habilitació i a pagar 540euros de multa. Venturós,per la seva banda, va de-nunciar que ha estat vícti-ma d’“un judici polític ins-tigat pel ministeri fiscal”.

En la seva declaració–segons l’ACN– l’alcaldes-sa va recordar que l’estela-da es va penjar en compli-ment d’un acord adoptatpel ple municipal el 2012que no va ser impugnat pelgovern espanyol. “Ente-níem que en ple procés deruptura s’havia de fer casomís a allò que vinguésdels jutjats i estigués poli-titzat”, va dir Venturós,que hi va afegir que la ban-dera no es va retirar perrespondre “al mandat delpoble”. També va acusar lafiscalia de “supeditar deci-sions polítiques a l’àmbitjudicial i de ser còmplicede la ultradreta”, en refe-rència al fet que SocietatCivil Catalana va interpo-

sar la denúncia. El seu ad-vocat, Benet Salellas, enva demanar l’absolució.

Venturós va rebre ahirel suport d’edils i diputatsde la CUP, JxCat, el PDe-CAT i ERC. Davant els jut-jats es van concentrartambé membres de la pla-taforma berguedana De-mocràcia vs. Tribunals. Ala sortida del judici, l’alcal-dessa va advertir que con-sidera de desobeir si la in-habiliten. “Partim d’unprincipi, el de la legitimi-tat popular, per damuntde la legalitat establerta”,va dir. Salellas, per la sevabanda, va assegurar que“aquest procés és un ins-trument polític al serveid’una ideologia concreta,que és la que hi ha avui ales institucions de l’Estat ique es contagia a la fiscaliai a tots els actors d’aquestprocediment”.

La causa contra Ventu-rós va ser arxivada per unjutjat de Berga, però l’Au-diència de Barcelona la vareobrir a instàncies de lafiscalia. L’alcaldessa va serdetinguda el 2016 perquèva rebutjar de comparèi-xer dos cops al jutjat. ■

RedaccióMANRESA

Venturós denuncia que ésvíctima d’un “judici polític”a La fiscalia vol que l’alcaldessa de Berga sigui inhabilitada durant mig any per no haver despenjatl’estelada del consistori en període electoral a No descarta desobeir si finalment la condemnen

L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (al centre), a la sortida dels jutjats de Manresa, onahir va ser jutjada per un delicte de desobediència ■ GEMMA ALEMAN / ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 201812 | Nacional |

TORTURA · “Tenir un pres tancat a la cel·la 18 hores al dia és tortura. També ho és que els nostres presos hagin hagut depassar l’hivern gelats i dormint vestits i amb anorac” A LA MODEL · “La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de laTortura, que agrupa 30 entitats de l’Estat, es reuneix aquest any a la Model per denunciar els maltractaments de l’1 d’octubre”

“Iniciem una campanyamundial pels presos polítics”

Mireia RoureraBARCELONA

Dolors Ribas i Emili Chalaux Secretària i president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, ACAT

ncara hem de parlar detortura al món?Malauradament sí, amolts països i, sobretot,

en molts conflictes violents onles policies ho amaguen. Real-ment un conflicte violent potdurar 60 anys perquè s’ha tor-turat... no sé si s’entén d’on par-lo. Si no s’hagués torturat hau-ria durat 10 o 15 anys, o 20. Noseixanta. Però això no es diumai: la tortura és una cosa ama-gada que a cap govern no li agra-da reconèixer. És un problematerrible perquè passa a llocs fos-cos, amagats, dintre de comis-saries de policia.

Hi ha tortura a Occident.Sí, i a Espanya. Durant el con-flicte basc... al País Basc s’hancomptat més de 4.000 casos detortura i això no es diu gaire,tothom ho amaga, però és lacausa que el conflicte duri tant.La tortura té un problema:quan a un no el maten i se’nsurt, parla. I explica el que lihan fet i això promou que d’al-tres persones es prenguin lavenjança per la seva mà i es co-meten més atemptats....

La pitjor tortura és la pena demort.A molts països encara hi ha pe-na de mort, sobretot de l’Àfrica,on, per cert, els darrers vintanys hi ha hagut grans progres-sos i en alguns països avui hi hamoratòries, progressos que noes veuen als Estats Units. Allà latortura més gran és que un copl’han sentenciat un pres es potpassar anys i anys esperant alcorredor de la mort. Sabem delcas d’un home que va rebre finsa tres vegades l’extremunció...això és pitjor que la mort! I hi hagent que n’és partidària perquècreuen que així s’acaben les co-ses. Però les coses no s’acabenaixí. Qui pot ser jutge de la vidad’una persona per més grossaque l’hagi fet?

E

Un altre tipus de tortura podriaser mantenir gent a la presóprovisional durant mesos.Realment és una tortura. A mésa les presons, i fins i tot en casosde presó provisional, quan cas-tiguen un pres el poden tenir,per exemple, en una petita cel-la fins i tot durant 23 hores aldia. Això és una de les lluitesque tenim: no es pot estar unapersona durant tot un mes tan-cada tantes hores al dia en unahabitació, i això li han fet, perexemple, a un dels nostres pre-sos polítics, en Jordi Sánchez,que l’han castigat un mes 18 ho-res sense sortir de la cel·la! I ai-xò és tortura. I una altra cosa,molts dels presos polítics hanpassat l’hivern havent de dor-mir amb la roba posada i ambanorac, del fred que tenien. Adintre la presó qualsevol presha de poder fer una vida digna.

Amb la FIACAT, la Federació In-

ternacional de les ACAT ( pre-sent a 28 països) heu denunciatla situació dels presos polítics.El mes de novembre la FIACATvam denunciar a tot el món eltracte vexatori que van rebre elslíders polítics catalans quan vanser portats amb una furgoneta,emmanillats per l’esquena, quela furgoneta anava a tota veloci-tat i ells s’anaven donant cops...i els van dur a la presó preventi-va. Després la FIACAT va fer uncomunicat denunciant que lapresó provisional (dels presospolítics catalans) és, com a mí-nim, un tracte inhumà i degra-dant perquè si no has estat jut-jat el teu lloc no és la presó.

Ara faran una nova campanya?A partir de la setmana que vecomencem una campanya per-què la gent pugui enviar cartesal president de l’Estat espanyol,Mariano Rajoy, a la vicepresi-denta, Soraya Sáenz de Santa-

maría i al ministre de Justícia,Rafael Catalá, per demanar quees deixi en llibertat els presospolítics.I promocionem que esfaci per escrit, és més eficaç.

Què diu la carta?Que la presó preventiva no s’had’utilitzar i hauria de ser unaexcepció i que aquests nou diri-gents catalans que estan em-presonats ho estan per delictesfalsos, inventats per Madrid. Ésa dir, que no haurien d’estar a lapresó preventivament i, a més,hi són per uns delictes que noexisteixen.

Estem parlant que la campanyaté abast internacional?Sí, perquè d’ACAT n’hi ha a 28països, sobretot de l’Àfrica, peròa Europa n’hi ha a Alemanya,Suïssa, Bèlgica, Itàlia, Suècia iFrança, on hi ha més de 8.000socis i 40.000 simpatitzants do-nants... i també n’hi ha al Cana-

dà i altres llocs d’Amèrica. Cam-panyes com aquestes en femmoltes sempre que hi ha casosde tortura a tot el món. I aquestcas no és una excepció.

L’Organització Mundial contrala Tortura ha criticat Espanyadavant el Consell de Drets Hu-mans de l’ONU per la repressió i“l’ús excessiu de la força contraprotestes pacífiques” (pels fetsde l’1 d’octubre).Nosaltres formem part de la Co-ordinadora per la Prevenció iDenúncia de la Tortura, una or-ganització estatal que agrupa35 associacions. Cada any es faun informe per les tortures quesabem que hi ha hagut a l’Estat.Aquest any, el 7 i 8 de juny, esfarà la trobada a la Model. Perquè es fa a Barcelona? Doncsperquè entre els principals mal-tractaments del 2017 hi ha laviolència policial de l’1 d’octu-bre. ■

EN LLUITAL’Acció delsCristians perl’Abolició de laTortura (ACAT)és una ONG in-ternacional ecu-mènica que tre-balla per denun-ciar la tortura almón. Va néixerel 1974 a Françaquan dues do-nes protestantsvan voler de-nunciar davantles diferents es-glésies cristia-nes els relats deles tortures du-rant la guerradel Vietnam. ACatalunya es vaconstituir el1987. Resen i estroben al mo-nestir de SantPere de lesPuel·les de Bar-celona.

Dolors Ribas i Emili Chalaux, secretària i president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, ACAT ■ ANDREA RUIZ

EL PUNT AVUIDIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2018 | Nacional | 13

862902-1188439L

Tarda de tensió a la platjade Canet de Mar. El CDRdel municipi havia instal-lat a l’espai creus groguesen record i suport dels po-lítics catalans empreso-nats. Es tracta d’una accióitinerant que es fa per di-versos espais del Maresmei que fins avui havia d’es-tar a Canet. La Policia Lo-cal va rebre una trucada,segons va relatar l’alcal-dessa, Blanca Arbell(ERC), que els deia queanaven a “fer neteja a laplatja”. Poc abans de lescinc de la tarda, un grupfeixista d’una quinzena depersones amb la cara tapa-da es va presentar a la plat-ja i va començar a arran-car les creus grogues. Al-guns portaven esteladesper crear confusió entreels ciutadans que es vanadreçar a la platja per in-tentar evitar l’acció. L’am-bient es va anar escalfantentre els que treien lescreus i els que intentavenimpedir-ho, i van arribarles agressions. Alguns delsfeixistes van pegar al capamb les creus a alguns ve-ïns i tres persones, una

d’elles un regidor, van aca-bar ferides i van haver deser ateses en un centremèdic. Tots tres presenta-ran denúncia. L’Ajunta-ment també està valorantdenunciar els fets, i ahir ales nou del vespre diversoscol·lectius van convocaruna concentració davantdel consistori per rebutjarl’acció.

Arbell va explicar queels integrants d’aquest co-mando estan perfecta-ment identificats. De fet,en els vídeos que es van di-fondre per les xarxes so-cials se sent claramentcom alguns veïns diuen pelnom a alguns dels ultres.

“És un grup que es mouimpunement pel Mares-me”, lamentava ahir l’al-caldessa, que hi afegia queel que busquen és la provo-cació i la violència. Per ai-xò, va insistir a fer una cri-da als veïns de Canet deMar a mantenir la calma ino entrar en el seu joc.

Aquest cap de setmanael CDR del Baix Empordàtambé ha plantat creusgrogues a diverses platgesde la comarca. Com en elcas de Canet, també hi hahagut estira-i-arronses a laplatja de Portbò de Calellai a Llafranc, tot i que senseferits en cap dels dos ca-sos. ■

a És obra d’un col·lectiu ultra que actua impunement, segonsl’alcaldessa a Concentració de rebuig davant del consistori

Tres ferits a Canetper un grup quetreu creus grogues

D. BruguéCANET DE MAR

Alguns dels ultres duien estelades per crear confusió entre els veïns ■ EPA

Tres membres del grup inde-pendentista Arran van cre-mar fotografies del presidentespanyol, Mariano Rajoy; elsecretari general del PSOE,Pedro Sánchez, i el presidentde Cs, Albert Rivera, davant laseu del PP a Barcelona, alcarrer Comte Urgell. Poste-riorment van difondre lesimatges en un vídeo a travésde les xarxes socials.

Els populars van reaccio-

nar a l’acció del grup a travésdel diputat Santi Rodríguez,que va vincular la crema deles fotografies amb un intentde provocar un incendi a laseu del PP: “Els intolerantshan intentat provocar un in-cendi a la seu del PP. Ens inti-miden amb violència, segui-rem defensant la democrà-cia, la llibertat i la pluralitat dela nostra societat”, va escriu-re a Twitter.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Arran crema fotos del PP, Cs i el PSOE