ELS PLANETES DE HOLST#6 22 de març de 2019 - 12:15 h24 de març de 2019 - 19 h

Concerts de Clàssica2018-2019

Orquestra Simfònica Sant Cugat

GU

STAV

KLI

MT

- “R

etra

t d’A

dele

Blo

ch-B

auer

I”, 1

907

Repertori

Cor Vivaldi, petits cantors de Catalunya. Oscar Boada, directorJosep Ferré, director

Orquestra Simfònica Sant Cugat

#6 ELS PLANETESDE HOLST

Teatre-Auditori La MassaVilassar de Dalt22 de març de 2019 - 12:15 h24 de març de 2019 - 19 h

7’

8’

10’

3’

52’

Pompa i circumstància núm.4, d’Eduard Elgar

Sentimental Saraband, de Benjamin Britten

Obertura “Les vespes”, de Ralph Vaughan Williams

Himne “Jerusalem”, de Hubert Parry

Els Planetes, op. 32 de Gustav Holst

Mart, el portador de la guerra. - Allegro

Venus, el portador de la pau. - Adagio

Mercuri, el missatger alat. - Vivace

Jupiter, el portador de l’alegria. - Allegro giocoso

Saturn, el portador de la vellesa. - Adagio

Urà, el màgic. - Allegro

Neptú, el místic. - Andante

intermedi

L’orquestraDirector titular, Josep Ferré

Primers ViolinsGeert Hendrik KrosenbrinkInés Sanchis CarreteroNausica Berni MartinJoaquín Peláez AldanaAna KovacevicEva Panyella CallaoMarta Escoz i BalaguerElisenda Prats BrugueraPau Gomila GarrigaClara Núria Joan Marí

Segons Violins Beatriz Lizarte MartinOscar Vilaprinyó MartíBorja Peirón MartínMeritxell Nicolau TeixidóMorelba Eduardo MuñozMeritxell Tiana AlsinaJoan Bosch DanielBeatriz Gutiérrez CastañónAlbert Barbeta Martí

ViolesAlbert Flores FreixanetCristina Romaní QuintoLluis Martinez MartinezAlbert Serra i OllerVictor Mateo NebotSantiago Burgos i TarridaAlbert Martin Flores

Violoncels

Contrabaixos

Flauta

Oboè

Clarinet

Julià Borràs i QuerolAndrea Peiron MartinGemma Llorens GalbanySara Guri CasallachsMabel Sánchez GutiérrezMarta Pons Garcia

Artur Regada MatasCarles Rambla TióMiroslaw Szaradowski (Mirek)Monica Serra Roquet

Mayte Santos PérezPaula Sirvent RagaNúria Tauler Lopez

Enric Tudela PallerolaNúria Moreno Tella

Toni Rocosa GirbauJosep Mira i OlcinaJuan Pardo Fernández

FagotCarlos Martín EsteveEric Willy Galobardes

TrompesJorge Navarro RodríguezPablo Marzal MoscardóSebastià Rio SerracarabasaAntoni Moltó Seguí

TrompetaJosep Juan i PomesMarc Solanelles Campà

TrombóEnric Mestre GrasDavid Calvet AmaroMeritxell Lanau Mas

TubaAntonio José Martí Placer

PercussióDiego Sáenz MateoIsmael Azidane ChenloJavier Andrés Castán

ArpesTeresa Espuny PujolLaia Barberà de Luna

CelesteEloi Jover Navarro

Elgar no va rebre el reconeixement fi ns ben bé els 40 anys, però de cop es va convertir en una estrella na-cional: va començar a rebre encàrrecs de tot arreu, les seves obres s’interpretaven constantment, el van fer Doctor honoris causa, la reina el va nomenar Sir... La primera marxa de Pompa i circums-tància (en va arribar a escriure cinc) es va estrenar a Liverpool l’any 1901 i ha esdevingut molt popular arreu del món.

Després dels èxits de Henry Purcell (abans de l’any 1700), la nòmi-na de compositors anglesos rellevants va caure en picat. No va ser fi ns a fi nals del XIX i principis del XX que van poder tornar a treure pit amb autors de la casa. De cop, la llista va començar a ser nom-brosa: Elgar, Vaughan Williams, Holst, Berkeley, Britten...

Als Estats Units es coneix com a “Himne de graduació” i s’interpreta en festivals acadèmics. El títol fa referència a uns versos de l’Otel·lo de Shakespeare, però la música no hi té gran cosa a veure, més enllà de l’èpica i el caràcter cerimonial.

Vaughan Williams, com molts autors britànics, va dedicar grans esforços a l’estudi de la música antiga anglesa i de la música folklòrica. Es va apassionar amb la música de l’època dels Tudor (segle XVI) i va transcriure centenars de cançons populars que recollia pels pobles. Per a una representació teatral de la comèdia clàssica Les vespes del grec Aristòfanes, Vaughan Williams va escriure l’any 1909 més de 100 minuts de música. Després en va fer una suite de poc més de 25 minuts i avui n’escoltem l’obertura, en la que destaca el tema principal a partir d’una escala pentatònica antiga.

Hubert Parry és un dels impulsors de l’anomenat “Renaixement musical anglès” com la resta d’autors del concert d’avui. Va ser professor del Royal College of Music de Londres i va destacar com a compositor de música coral. També va fer música incidental per a obres teatrals dels clàssics grecs, però avui se’l recorda per aquest Himne Jerusalem. L’obra, escrita el 1916, posa música a un poema de William Blake i molts la consideren l’autèntic himne nacional anglès.

Gustav Holst va escriure la seva obra més popular entre 1914 i 1916. La suite Els Planetes s’es-tructura en set moviments, un per a cada planeta, i se succeeixen els canvis de ritme i caràcter ja que cada planeta està identifi cat amb unes característiques pròpies de clar ascendent astrolò-gic. Mart és enèrgic; Venus, pacífi c; Mercuri, lleuger; Júpiter, festiu; Saturn, misteriós; Urà, agi-tat i Neptú, asserenat. Plutó no compta amb cap fragment dedicat perquè no va ser descobert fi ns el 1930, però tant se val: des del 2006 tampoc se’l considera un planeta, així que la suite de Holst torna a estar completa. L’obra es va estrenar el 29 de setembre de 1918 —ja ha complert 100 anys—, i ha gaudit de gran popularitat des del primer dia, especialment alguns moviments com Mart, per la seva energia i fi ns i tot violència, o Venus, justament pel contrari: per la seva be-llesa i serenor. Fins i tot alguns compositors de música cinematogràfi ca han estat acusats de plagi per haver-se “inspirat” una mica massa en la partitura de Holst, com és el cas de John Williams en alguns fragments de la banda sonora de Star Wars o Hans Zimmer a Gladiator.

Pompa i circumstància d’Edward Elgar

Sentimental Saraband de Benjamin Britten Obertura “Les vespes” de Ralph Vaughan Williams

Himne “Jerusalem” de Hubert Parry

Els planetes, op. 32 de Gustav Holst

Comentariper David Puertas Esteve

Gioachino Rossini1792-1868Felix Mendelssohn1809-1847

Emile Waldteufel1837-1915Piotr I. Txaikovski1840-1893Rimski-Kórsakov1844-1908Hubert Parry1848-1918Edward Elgar1857-1934Ralph V. Williams1872-1958Gustav Holst1874-1934Juli Garreta1875-1926Irving Berlin1792-1868Sergei Prokofi ev1891-1953

Dmitri Xostakóvitx1906-1975Benjamin Britten1913-1976

Wojciech Kilar1932-2013Claude-M. Schönberg1944

Salvador Brotons1959

Darius Milhaud1892-1974

Vincent Persichetti1915-1987

Paul Hart1945

Julie Giroux1961Miquel Ortega1963David Bozzo1980

Johann Strauss (Jr.)1825-1899Eduard Strauss1835-1916

Compositorsde la temporada

Retrat d’Enric VIII dAnglaterra Sistema Solar

Mercuri

Venus

Terra

Mart

Júpiter

Saturn

Urà

Neptú

Plutó

Shéhérazade és la obra més popular de Rimski-Kórsakov: el violí ens transporta, transmutant-se en la veu de la donzella, a llocs exòtics i llunyans; la música ens fa viure la por per la tempesta, la valentia de Simbad i les festes a Bagdad.

El compositor David Bozzo ha escrit especialment per aquest concert la “Suite Popular Catalana”. Música del segle XXI amb fortes arrels en la nostra música tradicional. L’estrena d’aquesta obra serà el colofó ideal d’un gran concert i d’una gran temporada.

Entrades: anticipades de 8 €, 11 € i 15 € - taquilla de 10 €, 13 € i 17 €

CONCERT DE SANT JORDI#7 5 de maig de 2019 - 19 h

El proper concertCONCERT DE SANT JORDI

Atenció NOVA DATA

Petits cantors de Catalunya DirectorCor Vivaldi Oscar BoadaFundat l’any 1989 a l’escola IPSI de Barcelona pel pianista i director Òscar Boada, el Cor Vivaldi ha esdevingut a través dels anys un referent del nou cant coral infantil català. Guanyador d’importants premis internacionals —Cantonigròs, Tolosa, Mendoza (Argentina), Tours (França) Arezzo (Itàlia), Torrevieja, Bilbao—, ha realitzat un gran nombre d’enregistraments per a segells diversos, entre els quals cal destacar K617, amb les versions amb l’Ensemble Elyma i Gabriel Garrido d’obres de compositors hispanoamericans del barroc. El 2003 enregistrà la banda sonora de La mala educación, de Pedro Almodóvar, a la qual seguirien Viatge a l’Àfrica, de Jordi Llompart, i El

bosc, d’Óscar Aibar. Des del 2002 compta amb el seu propi cicle de concerts, anomenat “Les quatre estacions del Cor Vivaldi”, on presenta quatre programes diferents cada any. Col·labora regularment amb el Gran Teatre del Liceu en òperes i concerts, i ha actuat per Europa, els Estats Units i l’Argentina. També comissiona compositors nacionals i internacionals (Albert Guinovart, Salvador Brotons, Alberto García Demestres, Kirby Shaw, Peter Bacchus, Eduard Iniesta, Narcís Bonet, Josu Elberdin) per tal d’incrementar el repertori per a veus blanques. El 2013 li fou atorgada pel president Artur Mas la Creu de Sant Jordi.

Director OSSC

Nascut a Nulles (Tarragona). Realit-zà els estudis musicals al Conserva-tori Superior de Música de Barcelo-na, on va obtenir els premis d’honor de fl auta travessera i de piano. Actualment és el director titular de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i director artístic de la Fundació Pri-vada Música Simfònica i de Cam-bra. En la seva llarga trajectòria el mestre Josep Ferré ha dirigit diferents forma-cions com el Cor del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta Provincial de Má-laga, la Clark College Symphonic Orchestra (Vancouver - USA), l’Or-questa Sinfónica de la Universidad

de Nuevo León (Monterrey - Mèxic), l’Orchestra Simfonica di Grosseto (Grosseto - Itàlia) o la Symphonic Orchestra of Pazardzhik (Bulgària). “La tasca que realitza l’Orquestra Simfònica Sant Cugat és admirable. Cal destacar el nombrós públic que assisteix als concerts. L’Orquestra realitza un treball professional d’alt nivell artístic, ofereix programes atractius, dóna oportunitats als jo-ves i col·labora amb tot tipus d’ini-ciatives de caràcter social i solidari”.Segons el mestre Josep Ferré, aquest és el camí a seguir i la fór-mula d’èxit de l’Orquestra Simfòni-ca Sant Cugat.

Josep Ferré

www.josepferre.cat

Repertori

Jordi Piccorelli, director convidatPere Bardají, concertino

Orquestra Simfònica Sant Cugat

Suite popular catalana, de David Bozzo (estrena)

Suite Holberg d’Edvard Grieg

Sardana “Llibertat i sentit” de Jordi PiccorelliDedicada al poeta Lluís Solà. Estrena de la versió simfònica

intermedi

Shéhérazade, op. 35, de Nikolai Rimski-Kórsakov

El Mar i el vaixell de Simbad. - Largo i maestoso- Allegro non troppo

La história del princep Kalendar. - Lento- Andantino

- Allegro molto- Con moto

El jove princep - Andantino quasi allegretto i la jove princesa. - Pochissimo più mosso

- Come prima- Pochissimo più animato

Festival a Bagdad, el mar i el vaixell - Allegro molto s’estavella contra les roques. - Vivo

- Allegro non troppo maestoso

I - Introducció: Ball de la CivadaII - La PastoretaIII - El Ball de Sant FerriolIV - Interludi: Ball de la Civada

Preludi, Air i Rigaudon

V - La Presó de LleidaVI – MargaridetaVII - Ball de la Civada

Amb la col·laboració de

Patrocinadors dels concerts

La Temporada de Clàssica 2018-2019 comptaamb el suport de

Patrocinador principal de l’OSSC

Teatre La MassaPlaça del Teatre, 3

VILASSAR DE DALTwww.teatrelamassa.catinfo@teatrelamassa.cat