Josep Verdaguer Espaulella Oficina Tècnica de Canvi climàtic i

sostenibilitat. Diputació de Barcelona

Mecanismes per fer inversions i estalvis en eficiència

energètica a l’administració local: El projecte Elena.

Camarles , 24 de setembre de 2013

Mecanismes per fer inversions i estalvis en eficiència energètica a l’administració local

1. ¿En quina situació ens trobem?

2. Algunes idees de com actuar.

3. ¿Què fem a la Diputació de Barcelona?

4. ¿Què hem après? ¿ Perquè no....

Acabar amb algunes conclusions?

1. ¿En quina situació ens trobem?

.

• Obligació de prestar els serveis bàsics i necessitat d’assistir a la ciutadania.

• Han vist reduïts els seus ingressos dràsticament.

• Poca o nul·la capacitat de fer noves inversions.

• Possibilitat d’endeutament limitada.

El medi ambient deixa de ser una “prioritat”, a no ser que serveixi per fomentar l’estalvi dels recursos i que, alhora, es tradueixi en un estalvi econòmic.

Però, al mateix temps, el municipi s’ha compromès a executar accions relacionades amb plans de lluita contra el canvi climàtic.

Els preus de l’energia continuaran pujant.

Evolució del consum i el cost energètic municipal per hab.

34,20

80,17

0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 40,00 45,00 50,00 55,00 60,00 65,00 70,00 75,00 80,00 85,00

0 50

100 150 200 250 300 350 400 450 500 550 600

€/ha

b.

kWh/

hab.

Consum i cost energètic per càpita dels ajuntaments ALEO

Mitjana del consum energètic per càpita dels ajuntaments ALEO (kWh/hab.)

Mitjana del cost energètic per càpita dels ajuntaments ALEO (€/hab.)

COST kWh GASOIL 2002-2012

0,042

0,060 0,059

0,079

0,064 0,068

0,084

0,057

0,070

0,086

0,096

0

0,02

0,04

0,06

0,08

0,1

0,12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Preu efectiu Gasoil (€/kWh)

COST kWh ELÈCTRIC DEPENDENCIES MUNICIPALS 2002-2012

0,142 0,138 0,134 0,136 0,144

0,169 0,174 0,191 0,199

0,221

0,264

0

0,05

0,1

0,15

0,2

0,25

0,3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Preu efectiu electricitat dependències (€/kWh)

COST kWh ELÈCTRIC EP 2002-2012

0,086 0,087 0,088 0,090 0,095 0,100

0,112

0,129 0,140 0,144

0,153

0

0,02

0,04

0,06

0,08

0,1

0,12

0,14

0,16

0,18

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Preu efectiu electricitat enllumenat (€/kWh)

• ▲del 68 % del cost del kWh COST kWh GAS NATURAL

0,036 0,035 0,033

0,036

0,041 0,041

0,047

0,053 0,051

0,058

0,066

0

0,01

0,02

0,03

0,04

0,05

0,06

0,07

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Preu efectiu gas natural (€/kWh)

• ▲del 68 % del cost del kWh COSTE kWh PROPANO

0,054

0,076 0,078 0,075 0,078 0,079 0,083

0,073

0,090

0,104

0,119

0

0,02

0,04

0,06

0,08

0,1

0,12

0,14

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Preu efectiu gasos liquats del petroli (€/kWh)

• ▲del 68 % del cost del kWh COST kWh PELLET

• ↓ del 0,1 % del cost del kWh des de 2007

• ▲del 68 % del cost del kWh COST kWh ESTELLA

• ↓ 8 % del cost del kWh des de 2007

130 % del cost del litre de gasoil entre 2002 – 2012.

86 % del cost del kWh del gas natural (2002-2012)

87 % del cost del kWh elèctric a les dependències municipals des del 2005 a 2012.

78 % del cost del kWh elèctric de l’enllumenat públic des del 2002.

Finançament propi

Accions de gestió o bones pràctiques

(cost elevat en personal però de molt

baix cost o nul en inversió)

Promovent el partenariat públic – privat (contractant

una ESE) o el renting /leasing d’equips

Subvencions

2. Algunes idees de com actuar.

Finançament propi

Subvencions

-PUOSC

- Altres línies de la generalitat de catalunya.

-Projectes EUROPEUS

Diputació de Barcelona

-Suport a les activitats.

-Pla de Concertació.

Finançament propi

Accions de gestió o bones pràctiques

(cost elevat en personal però de molt

baix cost o nul en inversió)

Promovent el partenariat públic – privat (contractant

una ESE) o el renting /leasing d’equips

Subvencions

2. Algunes idees de com actuar.

.

1 Saber quanta energia gastem er

Seguiment i control dels costos i consums energètics municipals

2 Saber com la gastem

• Cámera termogràfica - anàlisi térmic de les instal·lacions • Luxòmetre - mesurador del nivel de lux • Analitzador de xarxa - monitorització de l’escomesa ppal (1 semana aprox.) • Analitzador de fums - nivells de combustió de caldera

Altres eines… ¿saber per què?

SERVEI DE PRÈSTEC D’APARELLS http://www.diba.cat/web/mediambient/energ#cessiomaterial

3 Involucrar les persones er

• 6900 alumnes i 43 ajuntaments treballant conjuntament per lluitar contra el canvi climàtic. • 40 (70%) escoles han aconseguit estalviar energia. • 339 t menys de gasos d’efecte hivernacle emesa a l’atmosfera!!! • Més de 1.100 MWh no consumits!! • 2.100 € estalviats per escola!!!

ESCOLA

Usuària de l’edifici.

Realitza actuacions d’estalvi d’energia.

Ajuntament

Qui paga les factures energètiques.

Estalvi aconseguit! 50% 50%

Tothom hi guanya!!

http://www.euronet50-50.eu/

Comptabilitat energètica 10 %

Gestió, control i mesura 10 %

Involucrant als usuaris 10 %

30 %

Finançament propi

Accions de gestió o bones pràctiques (cost

elevat en personal però de molt baix cost

o nul en inversió)

Promovent el partenariat públic – privat (contractant

una ESE) o el renting /leasing d’equips

Subvencions

Contracte de manteniment + inversions

Tipus de contrate: contracte de serveis

Durada habitual: 4+2 / 3+3

Observacions: Es contracta el manteniment de les instal·lacions (edificis o enllumenat), acompanyat d’inversions amb retorns molt curts (4 o 3 anys). Normalment són inversions relacionades amb telegestió, enllumenat o equips eficients en situacions molt ineficients.

Aquestes actuacions (si són poques) es poden posar com a millores opcionals per part del licitador. O es paguen amb una quota a través de l’estalvi obtingut.

Exemples: Argentona, Granollers, Manlleu, etc.

Tipus de contracte: Arrendament financer

Durada: Entre 5 i 10 anys (màxim). En funció de l’amortització dels equips.

Observacions: Finançament de mesures d’eficiència (amb els estalvis es paga la quota mensual del renting/leasing).

S’obté un canvi dels equips i el seu manteniment correctiu.

Dubte sobre la capacitat d’endeutament. Com es finalitza el contracte.

Exemples: En EP : Cànoves i Samalús. En Biomassa : Caldes de Montbui

Leasing / renting d’equips

Tipus de contracte: Col·laboració públic- privada (diàleg competitiu), contracte mixt de subministrament i serveis o administratiu especial (gestió de serveis públics?).

Durada: variable en funció de l’amortització de les inversions. Al voltant de 10 anys.

Observacions: Es contracta la gestió integral de les instal·lacions (diferents prestacions) amb les inversions necessàries en eficiència energètica.

Exemples: poc a poc, cada cop més: En EP : Tona, Martorelles, Sabadell, Polinyà, Santa Susanna,Vilassar de Mar, Tiana, En Biomassa : Sant Salvador de Guardiola, Vic, properament Balsareny... etc.

Contracte d’una empresa de serveis energètics

Despesa econòmica relacionada amb les instal·lacions energètiques (edificis o enllumenat)

Factures dels subministraments (electricitat / combustibles) Capítol II

Manteniment preventiu Capítol I o II o = 0

Manteniment correctiu Capítol I o II

Inversions Capítol VI o VII (si existeix aportació d’una altra administració)

ESTALVI D’ENERGIA

CAP. II

Despesa econòmica relacionada amb les instal·lacions energètiques (edificis, enllumenat o biomassa)

DESPESES ACTUALS

ESTALVI AJUNTAMENT BENEFICI ESE

FINANÇAMENT INVERSIÓ EFICIÈNCIA

DESPESES FUTURES

ESTALVI

L’ajuntament pagarà menys

- Apareixen despeses ocultes. - S’augmenten les prestacions. - S'afegeixen inversions que no són d’eficiència energètica estrictament.

-El que sí que és cert és que: MAI PAGAREM MÉS DEL QUE PAGARÍEM SI NO HAGUÉSSIM FET RES.

Hi ha tants contractes ESE com ajuntaments

La Diputació de Barcelona va aconseguir del BEI i la UE un projecte ELENA (projecte REDIBA) per facilitar la implantació d’aquestes inversions en municipis.

SUPORT TÈCNIC

Inici projecte: maig 2010 Finalització: juny 2014 (pròrroga)

Cap I : 586.000€ Subcontractes externs 2.080.500 €

2,6 M€

SUPORT JURÍDIC

ACOMPANYAMENT

SUPORT ECONÒMIC

50 M€

3. ¿Què fem a la Diputació de Barcelona?

Lloguer de cobertes municipals pera plantes FV

Eficiència energètica en enllumenat públic

Subministrament tèrmic amb biomassa

Projectes de cogeneració

Eficiència energètica en equipaments públics

2009-2011 2012

Eficiència energètica en enllumenat públic

Subministrament tèrmic amb biomassa

Eficiència energètica en equipaments públics

Nº de peticions de suport tècnic rebudes (2010-2012): 126

ajuntaments

256 peticions

163 contractes

ESE INVERSIONS

PROPIES

RENTING

MANTENIMENT AMB INVERSIÓ

¿Com treballem?

Auditories vinculants

Fase de viabilitat

Redacció de plecs

1. Qüestionari de dades bàsic

2. Anàlisis

3. Reunió amb l'ajuntament

4. Carta de compromís

5. Contractació de l'assistència externa.

• Adjudicat el 15 de febrer de 2012 el projecte de District Heating del complex educatiu de Trinitaris a Vic.

ESE subministrament tèrmic amb Biomasa

Edificis CEIP Trinitaris Escola Infantil, CEIP Trinitaris Escola Primària, Casa de la Caritat Orfeó Viguetà y Hotel de entitats.

Potència caldera 500 kW

Estimació anual d’energia generada amb biomassa

416,8 MWh

Estalvi anual CO2 158,4 tn

Despesa estimada de la inversió 472.000 €

Valor estimat del contracte (sense IVA)

1.344.286 €

Duració del contracte 10 anys

Adjudicatari AGEFRED

Projectes en execució

Edificis Ajuntament, escola, pabelló

Potencia de la caldera 500 kW

Durada estimada del contracte 12 + 1 anys

Pressupost de la licitació 47.179,46 €/any (IVA no inclòs)

Inversió amb criteris BEI (sense subministrament energètic)

371.994 (€)

Sant Salvador de Guardiola

Altres exemples de projectes: •District Heating de biomassa de Caldes de Montbui dut a terme a través d’un leasing de 4 anys, amb una inversió de 385.878 €. •Masies de Roda. Caldera de 80 kW i inversió total de 66.677 € amb inversió directa de l’Ajuntament

OBJECTIUS GENERALS POTENCIACIÓ BIOMASSA A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA : QUATRE ASPECTES CLAU DE LA BIOMASSA

Crear demanda

Consum de proximitat

Biomassa de qualitat

3. Col·laboració amb altres àrees de la Diba

0 5

10 15 20 25 30

Nom

bre

NOMBRE CALDERES BIOMASSA D'ESTELLA FORESTAL I PÈL·LETS INSTAL·LATS EN INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

INVENTARI D’INSTAL·LACIONS DE BIOMASSA EN EDIFICIS MUNICIPALS A LA PROVÍNCIA

- 2.000 4.000 6.000 8.000

10.000 12.000

kW

POTÈNCIA INSTAL·LADA AMB CALDERES D'ESTELLA FORESTAL I PÈL·LETS COMARCA POTÈNCIA

ALT PENEDÈS 320 ANOIA 140 BAGES 2.432 BAIX LLOBREGAT 1.615 BARCELONÈS 800 GARRAF 40 MARESME 1.270 OSONA 10.662 PENEDÈS 100 VALLÈS OCCIDENTAL 2.302 VALLÈS ORIENTAL 2.205

COMARCA Nombre

instal·lacions ALT PENEDÈS 2 ANOIA 2 BAGES 16 BAIX LLOBREGAT 11 BARCELONÈS 4 GARRAF 1 MARESME 5 OSONA 28 PENEDÈS 1 VALLÈS OCCIDENTAL 16 VALLÈS ORIENTAL 8

Potència instal·lada 22.534 kW Nombre instal·lacions 95

Impacte econòmic Import total dels contractes generats fins el moment

66 M € Import d’inversions generades amb criteri strictu sensu ELENA :

26 M € (52% compliment ) Enllumenat

93%

Altres7%

RESULTATS Desembre de 2012

Impacte ambiental Previsió d’Estalvi energètic anual:

un mínim de 17 GWh anual Previsió de generació d'energia tèrmica amb biomassa:

1 GWh anual

RESULTATS Desembre de 2012

4. ¿Què hem après? Unes conclusions per acabar

•Impulsar idees innovadores a l’administració requereix temps. •El potencial de l’administració pública per estalviar és molt elevat.

•Que els elements claus de l’èxit no només és el finançament…

+ + + = Falta de referents a nivell públic. Idiosincràsia de l’administració. Inèrcies refractàries a nous

models de contracte. Por a allò desconegut.

En temps de crisi, la imaginació és més important que el coneixement.

A. Einstein

Només els optimistes poden canviar el món!!

Anònim

Moltes gràcies per la seva atenció

elena@diba.cat