SANT JORDI A LES ESCOLES 2013

Llibre dels nens i les nenes del Cicle Mitjà

XIV JOCS FLORALS BADALONA SUD

Pla educatiu d’entorn

Badalona Sud 2013

CENTRES I ENTITATS PARTICIPANTS

Llar d’infants Ralet-ralet Escola Baldomer Solà

I.Eugeni D’Ors CC Lestonnac

CC Mare de Déu de l’Assumpció CC Santíssima Trinitat

Escola Maregassa CFA Sant Roc

Escola Oficial d’Idiomes Centre de Normalització lingüística

ORGANITZA

Comissió de dinamització de la lectura

COL·LABORACIÓ Consorci Badalona Sud

CICLE MITJÀ

CENTRE TITOL AUTOR/A CURS

Escola Baldomer Solà La Laura i el cèrvol Mihal Semrin 3r

Escola Baldomer Solà El llop i la princesa Aurelio Cortés 3r

Escola Baldomer Solà La Mar Sara Santiago 4t

Escola Baldomer Solà El peix martell i el dofí Husnen Mohammed 4t

Escola Lestonnac L’ós panda carinyós Sandra Pérez 3r

Escola Lestonnac El cavall Juan Leria 3r

Escola Lestonnac El cavall Alex Jaime Navarro 4t

Escola Lestonnac Les flors Luis García 4t

Escola M. D. Assumpció Una història solidària Maria Águila 3r

Escola M. D. Assumpció Una història solidària Paula Prieto 3r

Escola M. D. Assumpció El miracle del cec Mireia Cerrato 4t

Escola M. D. Assumpció El cuc de la llum Alexia Martiní 4t

Escol S.Trinitat El drac i els nens Andy Carrillo 3r

Escola S.Trinitat Un planeta de vida sencera Paula Saludes 3r

Escola S.Trinitat L’amistat Anna Camarena 4t

PREMIS

El jurat atorga la FLOR NATURAL a:

Juan Leria

Pel seu treball: El cavall

El jurat atorga l’ENGLANTINA D’OR a:

Alexia Martiní

Pel seu treball: El cuc de la llum

El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a:

Sandra Pérez

Pel seu treball: L’ós panda carinyós

ESCOLA BALDOMER SOLÀ LA LAURA I EL CÈRVOL Mihal Semrin - 3r

Hi havia una vegada una nena que es deia Laura. La Laura tenia 8 anys, tenia els cabells

curts de color negre, ela ulls grans i les galtes de color blanc, com la neu. Era molt amable i

també molt bonica. Els seus pares, en canvi, eren molt dolents i la Laura estava molt trista.

Un dia, la Laura va escapar dels seus pares i es va amagar al bosc. Allà, mentre

descansava, va veure un cérvol. Ella es va quedar quieta i el cérvol va apropar-se i apropar-

se fins que la Laura li va passar la ma per la cara i el va acaronar. Es van fer amics.

La Laura cada dia dormia al bosc amb el cérvol. Cada dia s’anava fent més i més gran fins

que va fer 16 anys. Aquell dia, la Laura se’n va recordar dels seus pares. Volia tornar a casa

seva per veure’ls però havia oblidat on vivien. Pensant, pensant, va dir: “aniré recordant el

camí que vaig fer al venir”. I així ho va fer però el problema era que els seus pares s’havien

mudat de casa. La Laura es va posar molt trista.

Mentrestant, al bosc va arribar un caçador i el cérvol va haver d’estar amagat perquè no

volia morir. Però no va funcionar. El caçador va matar el cérvol just quan va tornar la Laura.

Quan el va veure es va fixar que el cérvol es convertia en els seus pares. Havien estat

encantats per algun mag i ara ja eren bons. I.... vet aquí un gos,vet aquí un gat, aquest

conte ja s’ha acabat.

ESTELA

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

EL LLOP I LA PRINCESA Aurelio Cortés - 3r B

Hi havia una vegada fa dos anys a les muntanyes més meravelloses que he vist en la meva vida hi havia una princesa i un llop. El llop va avisar a un amic seu i li va dir: Quan passi la princesa m’ho dius. L’amic del llop va dormir i la princesa va passar i el llop no la va mirar. Buscant el llop a la princesa va caure per les muntanyes i es va morir i van ser feliços i van menjar anissos.

ESCOLA BALDOMER SOLÀ LA MAR Sara Santiago - 4t

La mar és salada i es mou. M’agraden els peixos per menjar, per fer feliç a la gent. La mar és blava i bella com la platja, gran i perillosa però m’agrada la mar. Sempre té tresors que quan es troben ens posem nerviosos i el cor per la mar és molt gran. Els dofins neden i salten a la mar. La mar és el cor i l’ànima, és la sensació i la valentia. M’agraden els corals i els peixos, però el que més m’agrada és la posta del sol.

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

EL PEIX MARTELL I EL DOFÍ Husnen Mohammed - 4t Hi havia una vegada un dofí que es deia Daniel, el Dofí. Era molt petit i tenia aletes molt ràpides. Ningú li feia cas. Vivia a un mar gegant que quan li tocava el Sol brillava molt. Un dia va aparèixer un peix martell gegant i estava molt enfadat. Llavors una anguila que havia fet un camp magnètic, li va fer pessigolles al dofí i el dofí li va donar un cop de cap al peix martell, el peix va començar a perseguir al dofí i es va ficar a un ull de coral enorme, que punxava, i el peix martell va morir. Finalment el dofí va ser com un heroi pels peixos, i li van fer més cas, i li van fer una festa. A partir de llavors tots van estar contents per sempre. I conte contat, conte acabat.

ESCOLA LESTONNAC L’ÓS PANDA CARINYÓS Sandra Pérez Morales - 3r

L’ós panda viu a la selva

on a vegades hi ha guerra.

És de color negre i blanc

i la seva pell és brillant.

Té les potes curtes com un

gos mullat,

té el nas de color negre com

ESCOLA LESTONNAC EL CAVALL Juan Leria Amaya - 3r

Jo tinc un cavall

i el meu cavall és gros.

Té el pèl com un raspall,

té les potes com un ós.

Molt grans són les seves potes,

d'un color molt bonic.

Amb les seves mantes noves,

no té mai fred a la nit.

ESCOLA LESTONNAC EL CAVALL Àlex Jaime Navarro - 4t

El cavall és negre

com el carbó i fa molta por

però no fa olor

perquè és el millor.

Tiri, tiri, tiró…

M’agrada perquè és el millor.

ESCOLA LESTONNAC LES FLORS Luis García Cortés - 4t

Les flors són

de molts colors

i boniques com

un tresor.

I fan piu, piu

a tot el barri.

Amb balls i danses

fan riure a tothom.

Les flors són de

molts colors.

I boniques com un

tresor.

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

UNA HISTÒRIA SOLIDÀRIA Maria Águila - 3r

Fa molt de temps, en l’antiga França, un rei estimat per tots, tenia molta por perquè

allà on era hi havia una gran hidra (monstre mitològic) que quan tenia gana els

ciutadans havien de sacrificar-se, però qui sap si els salvarà un heroi que sigui un

nen. Així que aquesta és la historia d’en Pol, un nen valent i amable i encara que no

té pares i no té res per menjar, sempre està disposat a menjar. I un dia troba un

espasa i un escut. Es va presentar a la cort del rei i el va demanar ser cavaller. Tota

la cort va caure a terra rient-se d’ell i li deien:

‐ Tu? Tu? Ja ja ja. Tu ets un nen, no pots lluitar!

Però ell va respondre:

‐ Jo si que puc lluitar! De fet, acabaré amb l’hidra gegant!

Cinc minuts després, va convertir l’hidra gegant en una hidra solidària, bondadosa i

amable i mai més es va menjar a cap persona.

Sabeu per què? Perquè es va fer vegetariana!

Ningú sap si encara està allà, però els francesos no poden oblidar-la. I encara es diu

que ve a protegir als nens dels mals sons i els ajuda a ser valents com en Pol.

LLUNA

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

UNA HISTÒRIA SOLIDÀRIA Paula Prieto - 3r

Havia un grup d’amics i amigues que solien sortir a divertir-se i passejar. Una

tarda van quedar i caminant pel Carrer del Mar es van trobar uns nens asseguts a

terra i demanant almoina amb un cartell en el que es llegia: “TENIM GANA I

FRED. AJUDA SI US PLAU”.

El grup d’amics va quedar-se glaçat al veure a aquests nens de la seva mateixa

edat allà. Llavors, una nena va decidir ajudar-los demanant menjar i roba per a ells

en les botigues del voltant. Després, tot el grup va quedar per montar una

paradeta per vendre objectes que ells mateixos havien fet per aconseguir diners

per aquests nens que tant ho necessitaven. Un dia, una senyora, al assabentar-se

del perquè d'aquesta venda de productes a la paradeta, els hi va deixar una bossa

plena de menjar que acabava de comprar al mercat i una altra senyora va deixar

menjar, roba i uns quants euros.

Després de tot això, una nena del grup va tenir una idea:

‐ Per què no els hi donem tota la roba i les joguines que ja no necessitem?

Van somriure tots alhora i van respondre amb un SI gegant. Tots van portar de

casa seva la roba i les joguines que ja no utilitzaven i van portar tot el que havien

recollit als nens, que van quedar-se bocabadats de l’ajuda que estaven rebent.

Mai més vam passar gana ni fred!

PPS

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

EL MIRACLE DEL CEC Mireia Cerrato - 4t

Hi havia una vegada un home que era pobre, cec, no tenia família i vivia al carrer. Era

un home gran i estava sol al carrer amb dues mantes posades a sobre, demanant

diners. Al senyor no li donaven molts diners.

Llavors, un dia de pluja va passar un miracle. Va venir una senyora molt mudada que

va aturar-se . La senyora va agafar el cartell que posava: - “Sóc cec, ajuda’m si us

plau”. I va escriure una altra cosa. A partir d’aquell moment li donaven més diners. I

una altra vegada va venir la senyora.

L’home cec li va preguntar: -“Què li ha fet al meu cartell?”. La senyora li va

respondre: -“He escrit el mateix, però amb paraules diferents”.

Voleu saber que va escriure al cartell? Va escriure: “És un dia preciós i no puc

veure’l”.

Així és com podem canviar el món: ajudant i sent solidaris. I vet aquí un gos, vet aquí

un gat, que aquest conte solidari s’ha acabat.

Mirs

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

EL CUC DE LA LLUM Alexia Martiní 4t

Fa molts anys, en un bosc d’un país llunyà, ple d’arbres, flors i animals, hi vivia un

grup de cucs. Eren tots iguals, petits i de color verd.

Però entre tots hi havia un que era diferent i ningú el volia, perquè era de color groc i

tenia una petita llum en el cap. I per això havia de viure sol en el forat d’un arbre,

separat de la resta de cucs.

Fins que un dia, un cuc petit es va perdre a la nit; i com que estava molt fosc, no el

trobaven.

El cuc de la llum els va ajudar i gràcies a la seva llum van poder trobar el petit cuc. I

des d’aquell moment, el van deixar lliure per sempre.

Conte contat, conte acabat.

Cuc

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT

EL DRAC I ELS NENS Andy Carrillo - 3r

Hi havia una vegada uns nens que estaven fent una excursió amb el col·legi i quan

estaven donant una volta pel camp, es van quedar cada vegada més darrere del grup

i, al final, es van perdre.

Els nens van veure un bosc i es van arriscar a entrar perquè pensaven que només hi

havien arbres i arbustos, però en veritat havien aranyes i bitxos verinosos. Quan van

sortir del bosc s’havien perdut cinc nens i els tres que quedaven estaven molt

espantats. Un era el Pere, l’altre el Jordi i l’altre en Sergi.

Els tres nens van veure un castell i van decidir anar i entrar a dins, i la seva sorpresa

va ser que hi havia un drac que escopia foc pels queixals

El Jordi, molt espantat, va dir que no tenien armes per lluitar i van anar corrents els

tres cap a una habitació que, per casualitat, era l’habitació d’un cavaller. Allà van

trobar tres espases, les van agafar i van anar a lluitar amb el drac. Després de molta

lluita van matar al drac però, abans de morir, van sortir de la boca del drac els cinc

nens que havien desaparegut. Tots vuit van sortir corrent del castell, i van veure que

en aquell moment passaven pel costat del castell la resta de la classe amb els

professors, que tornaven corrent amb el grup, que no s’havia adonat que no hi eren.

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT

UN PLANETA DE VIDA SENCERA Paula Saludes - 3r

Temps era temps va existir un home d’alta mida I amb cara de pocs amics. Cada dia anava a

un quartet petit, platejat, amb antena i amb porta de robot (la porta s’obria sola).

Un dia, un noi que es deia Ricard el va veure, va entrar i va passar per un pati ple d’homes

amb vestits espacials de colors foscos. El noi va espiar l’home i va veure que entrava durant

dos dies seguits a l’ interior d’ un coet espacial amb un vestit molt modern de color blanc i un

casc transparent.

Un dia, el millor amic del Ricard, en Roger, se li va aparèixer, de cop, mentre ell estava

espiant a aquell home tan alt. En Roger havia vingut a ajudar a en Ricard en aquell assumpte

de l’espionatge, però no parava de parlar d’una noia que li agradava. De cop i volta van

veure que aquell home entrava a la nau I marxava a explorar l’espai. Els dos amics es van

sorprendre, ràpidament van agafar dos vestits espacials i van entrar a la nau sense que

l’home els veiés.

Quan la nau va arribar a aquell planeta amb un anell que l’envoltava, la nau hi va aterrar.

L’home va exclamar:

-això sí que és un planeta de vida sencera!

Quan la nau va tornar a la terra, en Ricard I en Roger van sortir de la nau I li van donar les

gràcies a aquell home, que no s’havia adonat que els nois estaven a la nau.

L’home, tot alegre, es va presentar als dos nois, els va dir que el seu nom era Andreu

Ricard. Els dos nois el van mirar amb una cara molt alegre I es van presentar. L’home tot

content els va convidar a un gelat I ells el van convidar a sopar a casa seva per poder parlar

de les seves aventures a l’espai.

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT

L’AMISTAT Anna Camarena - 4rt

La papallona blanca,

blanca com les meves sabates,

vola sense parar. On arribarà?

Pel camí es troba una flor de color mandarina:

la meva àvia diu que aquest any no està fina.

Per la nit, la lluna la mira fixament,

que demani un desig, que es farà realitat!

La papallona pensa què demanar,

va tancar els ulls

i a la seva amiga flor va recordar,

que es posés bona va desitjar.

L’endemà amb un sol radiant va començar.

Les dues amigues es van trobar

i molt contentes ho van celebrar.

I des de maig passat porto pensant

amb aquest poema tan especial,

el més important és trobar l’amistat.

Violeta