O BC

2012-2013

Núm. 24

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Segueix-nos aMitjans patrocinadors

16, 17 i 18 De maig De 2014

STÉPHaNe DeNÈVedirector

Sala 1 / PaU CaSaLS

L’OBC i el Bolero de raveL

NiKOLaJ ZNaiDeRviolí

PaBLO gONZÁLeZ DIRECTOR TITULAR

2

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados.D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres.L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. A partir del setembre 2015 el director titular serà Kazushi Ono.Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

* col·laboradors

PaBLO gONZÁLeZ director titular / emmaNUeL KRiViNe principal director convidat

PRimeRS ViOLiNS: mauro Rossi*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl garcía, assistent concertino / maría José aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter ebenberger / ana isabel galán / Natalia mediavilla / Katia Novell / maría Pilar Pérez / anca Ratiu / Jordi Salicrú / Jozef Toporcer / adrián Centenero* / Ludovic murja* SegONS ViOLiNS: alexandra Presaizen, solista / emil Bolozan, assistent / maría José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / assumpta Flaqué / mireia Llorens / melita murgea / antoni Peña / Josep maria Plana / Robert Tomàs / manuel Porta* / marina Surnacheva* / Yulia Tsuranova* ViOLeS: ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / michel millet / miquel Serrahima / Jennifer Stahl / andreas Süssmayr / irene argüello* / Laura erra* / Félix gallego* / alina gurgu* / maría Juan* / albert Romero* ViOLONCeLS: José mor, solista / Vincent ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume güell / Olga manescu / Linda D’oliveira / Jean-Baptiste Texier / Jordi Claret* / magdalena Cristea* / marc galobardes* / erica Wise* CONTRaBaiXOS: Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / apostol Kosev / Josep mensa / albert Prat / Nenad Jovic* / mariona mateu* FLaUTeS: Bea Cambrils / Julia Santos* / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS: Disa english, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / molly Judson, corn anglès CLaRiNeTS: Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons Reverté, clarinet baix SaXÒFONS: ignasi gascón* / Nahikari Oroliz* FagOTS: Silvia Coricelli, solista / / Noé Cantú / Thomas greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROmPeS: Juan manuel gómez, solista / Joan aragó / Juan Conrado garcía, assistent solista / David Bonet / iván Carrascosa* / David Rosell, assistent TROmPeTeS: mireia Farrés, solista / adrián moscardó / David Sancho* / angel Serrano, assistent TROmBONS: eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / gaspar montesinos, assistent / Raul garcía, trombó baix TUBa: Pablo manuel Fernández / alberto Vázquez* PeRCUSSiÓ: Roxan Jurkevich, assistent / Joan marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / ignasi Vila / miquel Vich* . aRPa: magdalena Barrera / marta Jarne* PiaNO: Xavier Barbeta* / Dolors Cano* eNCaRRegaT D’ORQUeSTRa: Walter ebenberger ReSPONSaBLe De DOCUmeNTaCiÓ mUSiCaL: Begoña Pérez ReSPONSaBLe TÈCNiC: ignasi Valero PeRSONaL D’eSCeNa: Joan Luis

33

STÉPHaNe DeNÈVe DiRECTORNiKOLaJ ZNaiDeR ViOLí

42 min.1/ LUDWiG VAN BeeTHOVeNBonn 1770Viena 1827

Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 61 (1806)

Allegro ma non troppo Larghetto Rondó: Allegro

Nikolaj Znaider violí

CONCERT 24

DiSSaBTe 17

DiUmeNge 18

19h

20.30h

11h

maig 2014 DiVeNDReS 16

20 min.PAUSA

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

2/ GUiLLAUME CONNeSSONBoulogne - Billancourt 1970

Trilogie cosmique: Une lueur dans l’âge sombre (2005) 1a audició.

20 min.

3/ PAULDUKaSParís 1865 París 1935

L’aprenent de bruixot (1897) 10 min.

4/ MAURiCERaVeLZiburu, Lapurdi 1875París 1937

Bolero (1928) 14 min.

4

COmeNTaRi

El Concert per a violí i orquestra, op. 61 és el reflex fidel d’una etapa feliç en la vida de Beethoven. Era l’època dels optimistes Quartets Razumowski i de la joiosa Simfonia núm. 4. Aleshores Beethoven s’havia compromès secretament amb Thérèse von Brunswick, la qual cosa explica el caràcter poètic i delicat d’aquest concert, tot i la seva innegable entitat simfònica. Quan es va estrenar, el públic va reaccionar positivament, però un ampli sector de la crítica va menystenir-lo fins al punt que, malgrat ésser innegablement magistral i digne del millor Beethoven, va restar en l’oblit durant molts anys. Això va canviar a finals del segle XiX, quan Joseph Joachim el rescatà i altres violinistes eminents també l’interpretaren fins arribar a la seva situació actual d’autèntica pedra de toc de tot el repertori concertant per a violí. El primer moviment, Allegro ma non troppo, veritablement simfònic i que atorga a l’orquestra un paper molt rellevant –fins al punt de mig enganyar l’oient amb una introducció que esdevé pròleg de l’obra en

si–, està presidit per tres temes bellíssims i per dues cadències d’una gran importància a càrrec del solista. El segon moviment, Larghetto, és una romança de gran volada poètica que acaba en una modulació que ens condueix al tercer i darrer moviment, Rondo, de marcat caràcter viu i proper a l’esperit de la música popular. Ben diferent d’aquest gran clàssic és Une lueur dans l’âge sombre de Guillaume Conesson, escrita per encàrrec de la Royal Scottish National Orchestra per celebrar la primera temporada com a director musical de Stéphane Denève, al qual està dedicada, que la interpreta al capdavant de l’OBC. En aquesta obra percebem la màgia de l’escriptura orquestral del seu autor, sovint espectacular i aquí d’una gran delicadesa, tot expressant una mena de viatge que va de la foscor a la llum. El llenguatge heterogeni de Conesson es fa evident per exemple, en la utilització de materials tan diferents com un coral de metalls solemne al costat d’una melodia basada en un raga hindú de gran efecte evocador. Com en tota obra programàtica ben feta, la música té prou atractiu per captivar l’atenció de l’oient sense que aquest necessiti saber massa cosa sobre el seu contingut extramusical. Una altra mostra d’això és l’obra mestra de Dukas L’aprenent de bruixot. Aquest poema simfònic justament popular es basa amb més o menys fidelitat en la balada Der Zauberlehrling de Goethe. La història és ben coneguda, sobretot gràcies a la meravellosa versió en dibuixos animats de Walt Disney: un aprenent de bruixot experimenta amb la màgia en absència del seu mestre. Aconsegueix alliberar-se així de les tasques que ha de fer, com escombrar, però finalment

Avui, una obra de Beethoven en què el compositor sembla obrir-nos el seu cor. En canvi, Connesson i Dukas pretenen evocar uns fets còsmics en el primer cas i una història màgica en el segon. Al final, una dansa espectacular.

JOSeP PaSCUaL

5

la falta de control sobre els encanteris a què ha sotmès els objectes l’aboquen al desastre. Formalment està estructurat en forma sonata, amb tres temes ben contrastants: el de l’escombra encantada a càrrec del fagot, el dels sortilegis que introdueixen unes cordes inquietants, i l’encisadora expressió d’alegria que evoca l’aprenent en un tercer tema. A partir d’aquests tres temes, que ja des del principi inclouen passatges breus que evoquen ambients i situacions, va desenvolupant-se tota la composició fins al brillant final, amb un ús admirable del crescendo orquestral que es relaciona amb la composició que sentim tot seguit i amb la qual comparteix també una escriptura orquestral magistral: el Bolero de Ravel. «impressió de crescendo sense un sol crescendo». Aquesta aguda observació sobre el Bolero de Ravel pertany a Roland de Candé. Queda resumit el misteri d’aquesta gran obra mestra, sorprenent com poques. El mateix Ravel sabia que no era una obra qualsevol i en va dir: «Només he escrit una obra mestra, i aquesta obra és el Bolero. Malauradament, és buit de música». No hi ha crescendo, no hi ha música… què té el Bolero?Doncs el Bolero té el misteri i l’encís de tota obra mestra autèntica. Una idea musical domina la composició de cap a cap, una idea que, en paraules de l’autor, és «un ball de moviment molt moderat i constantment uniforme, tant per la melodia i l’harmonia com pel ritme». Tampoc no hi ha, doncs, varietat? No; canvia allò que és essencial en l’escriptura de Ravel: el color. La melodia i l’obstinat rítmic es repeteixen de manera obsessiva, sense canvis. Però la riquesa tímbrica, allò que en diríem la paleta

SUggeRimeNTS DiSCOgRÀFiCS

L’FNaC ReCOmaNa

LUDWig VaN BeeTHOVeN → ViolinkonzertBeRLiNeR PHiLaRmONiKeR anne-Sophie mutter violí Herbert von Karajan directorDEUTSCHE GRAMMOPHON (1980)

gUiLLaUme CONNeSSON → CosmicTrilogy, the shining oneROYaL SCOTTiSH NaTiONaL ORCHeSTRa Stéphane Denève director CHANDOS (2010)

PaUL DUKaS→ 20th Century Classics : L’Apprenti socier, Symphony in c, La Péri, Amours...ORCHeSTRe NaTiONaL DU CaPiTOLe De TOULOUSeJean martinon i michel Plasson directorsEMi CLASSiCS (2012)

maURiCe RaVeL→ Orchestral Works: Boléro, Ma mère l’oye, Daphnis et Chloé... BeRLiNeR PHiLaRmONiKeRPierre Boulez directorDUO, DEUTSCHE GRAMMOPHON

orquestral de Ravel, és allò que li atorga el caràcter d’obra mestra. Representa tot un repte i Ravel n’era conscient: «Abans de la primera representació vaig fer publicar un advertiment precisant que havia escrit una peça de disset minuts que consistia únicament en un teixit orquestral sense música». L’estrena a París el 1928 fou un escàndol. Una dona va arribar a cridar: «És un boig», referint-se, és clar, a Ravel. Diuen que la resposta del compositor va ser: «Ella potser és l’única que ha entès l’obra».

STÉPHaNe DeNÈVe director

Director titular de la Simfònica de la Ràdio de Stuttgart i antic director musical de la Royal Scottish National Orchestra, recent-ment ha estat nomenat principal director convidat de l’Orquestra de Filadèlfia. Els seus compromisos europeus inclouen actu-acions amb la Royal Concertgebouw, les sim-fòniques de les Ràdios de Baviera i Suècia, la Filharmònica de Munic, la Santa Cecília de Roma, les simfòniques de Londres i Berlín i la Philharmonia. Va debutar al Carnegie Hall l’any 2012 amb la Simfònica de Boston, de la qual n’és un convidat freqüent tant a Boston com a Tanglewood, i apareix regu-larment amb les simfòniques de Chicago i San Francisco, l’Orquestra de Cleveland i la Filharmònica de Los Angeles. Denève gaudeix d’una estreta relació amb molts dels artis-tes més importants del món, entre ells Jean-Yves Thibaudet, Leif Ove Andsnes, Jo-Jo Ma, Leonidas Kavakos, Frank Peter Zimmermann, Nikolaj Znaider, Gil Shaham, Piotr Anders-zewski, Emanuel Ax, Lars Vogt, Nikolai Lu-gansky, Paul Lewis, Joshua Bell, Hilary Hahn, Vadim Repin, i Nathalie Dessay.

En l’àmbit operístic ha dirigit produccions al Royal Opera House, al Festival de Glynde-bourne, a La Scala, al Festival Saito Kinen, al Gran Teatre del Liceu, a l’Òpera d’Holan-da, a La Monnaie de Brussel·les, a l’Òpera Nacional de París, al Teatre Comunale de Bolonya, i a l’Òpera Cincinnati.

Denève va dirigir l’OBC per darreravegada el mes d’abril de 2010.

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

Catalunya música i Radio Clásica de RNe.

6

Per als abonats a l’OBC l’entrada al Museu de la Música és gratuïta el mateix dia del concert. La resta de dies el preu és reduït (3,50€).

NiKOLaJ ZNaiDeR violí i director

Com a violinista, director i músic de cambra treballa amb les millors orquestres i grups i els directors i solistes més prestigiosos. Aquesta temporada, la Simfònica de Lon-dres presenta el seu Retrat d’artista, motiu pel qual interpretarà dos concerts amb sir Colin Davis i dirigirà un extens programa simfònic. El seu darrer enregistrament per a Sony amb el Concert per a violí d’Elgar i la Dresden Staatskapelle, així com el CD de Brahms i Korngold amb la Filharmònica de Viena i Gergiev; el de Beethoven i Men-delssohn amb Zubin Mehta i la Filharmòni-ca d’israel; el de Prokófiev i Glazunov amb Mariss Jansons i la Bayerische Rundfunk, o el de Brahms amb Yefim Bronfman han estat grans èxits. Per a EMi Classics ha enregistrat els trios de piano de Mozart amb Barenboim i els concerts de Nielsen i Bruch amb la Filhamònica de Londres. Toca el violí Kreisler Guarnerius del Gesu (1741) en préstec del Teatre Reial danès, gràcies a les fundacions VELUX i Knud Højgaard.

Znaider és principal director invitat de l’Or-questra Mariinsky de Sant Petersburg, on aquesta temporada dirigeix Les noces de Fígaro i Don Giovanni, a més de concerts simfònics. També dirigeix habitualment les simfòniques de Londres, Gothenburg i Pitts-burgh, la Filharmònica Txeca i les de Munic, Los Ángeles, Ràdio França i Ràdio Suècia i Halle Orchestra. La temporada anterior va ser Artista en residència de la Dresden Sta-atskapelle, i properament dirigirà la Con-certgebouw d’Amsterdam, la Santa Cecília de Roma i la Filharmònica d’Estocolm.

Znaider va col•laborar per darrera vegada amb l’OBC, el novembre de 2006, interpretant el Concert per a violí, op.77 de Brahms

7

BUSCa L’aUDiTORi a La XaRXaComenta aquest concert amb l’etiqueta #OBCBolero

facebook.com/auditoribarcelonafacebook.com/orquestraobc

youtube.com/auditoribarcelonayoutube.com/orquestraobc

@lauditori@OrquestraOBC

Ima

tge:

Ku

pfe

rsti

ch-K

ab

inet

t, S

taa

tlic

he

Ku

nst

sam

mlu

ng

en D

resd

en. F

oto

: Her

ber

t B

osw

an

k

Exposició temporal Del 15 de maig al 19 d’octubre de 2014Vestíbul Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori

Horari: de dimarts a dissabte de 12 a 18 h. Diumenges, de 12 a 20 h. Els divendres i dissabtes amb programació de concerts, fins a les 21 h. Dilluns tancat

Accés gratuït amb l’entrada del concert del mateix dia

www.auditori.cat

abonaments ja a la venda

deixa’t atrapar per la clàssicaabona't a la nova temporada 2014-15

www.obc.cat

www.auditori.cat

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONA I NACIONALDE CATALUNYApa b lo g o n zá l e z dIreCtor tItUlar

abonaments 6 concerts

a PaRtIR De 140 €

abonaments 12 concerts

a PaRtIR De 220 €

abonament música de

cinema i espectaclea PaRtIR De

95 €

Visiteu les nostres pàgines a

mitjans Patrocinadors

L'auditori és un consorci de

SImfonIa del noU món · pEER gYNT · la CInQUena de

XOSTAKÓVITX · EL SENYOR DELS ANELLS · hILARY hAhN

toCa brahmS · el rèQUIem de FAURé · water mUSIC de

häNDEL · la 40 SImfonIa de MOzART · MAhLER l’ÚltIma

SImfonIa · RAKhMàNINOV · el vIolí de SARA ChANg

feStIval BEEThOVEN · the artISt · freIre Interpreta ChOpIN

la QUarta de TXAIKOVSKI · el pIano d’ héLèNE gRIMAUD

la ItÀlIa de MENDELSSOhNN I BERLIOz · aIxí parlÀ ZaratUStra