3

EDITORIAL

Encetem aquest nou número de la Revista de l´AMPA del Barranquet amb moltes

coses que esperem siguen del vostre interés.

Les Nacions Unides han declarat l’any 2010 com Any Internacional de la Biodiversitat.

És una celebració de la vida en la terra i del valor de la diversitat biològica per a les nostres

vides. El mon sencer està convidat a prendre acció en 2010 para protegir la varietat de la

vida en la terra: la biodiversitat.

És per això que hem pensat suggerir-vos la BIODIVERSITAT com a tema conductor,

perquè és el tema que estan treballant a l’escola els nostres xiquets.

També hem inclòs el tradicional comiat dels alumnes de sisé, informació sobre les

activitats extraescolars que s’estan fent al Barranquet, una entrevista amb Daniel Monzón

(pare del nostre col·legi i guardonat director de cinema), i moltes altres col·laboracions de

pares, mestres i alumnes que segur ens ensenyaran, ens entretindran i potenciaran la faceta

de la comunicació en l’entorn escolar. També volem felicitar des d’ací els premiats en la

present edició del concurs literari SAMBORI, Irene Úbeda de 2n de primària amb el conte

Toa i el forner i el premi col·lectiu a la classe de 5 anys amb el conte Els Pirates i la lluna .

Ens ha sorprès molt agradablement com el tema suggerit ha motivat la comunitat que

forma el nostre col·legi i mestres, alumnes i pares han tret suc d’aquest tema. I és que ens

hauríem d’aturar un poc i pensar quin planeta volem, i com acabarà sent si no ens hi posem

seriosament a aplicar actituds i actuacions conservacionistes amb el medi.

Al bloc de l’AMPA podreu seguir comptant amb informació actualitzada, i el curs vinent,

tornarem amb noves propostes de comunicació.

Agraïm sincerament la col·laboració de tots els que han participat, i esperem les

d’aquells que encara no s’han animat a fer-ho de cara a pròxims projectes.

AMPA CEIP El Barranquet http://elbarranquet.blogspot.com/

elbarranquet@hotmail.com

Darrere de la portada trobareu el dibuix que Rebeca Ferrer Montañana (3r d’infantil) va preparar per l’edició del concurs SAMBORI. Aquesta és la llegenda.

Hola! Em diuen Rebeca i aquest any he descobert el món de la música. Per això he

escrit aquest conte. Espere que agrade a tots els xiquets i xiquetes del barranquet.

4

DIVERSITAT: UN CONCEPTE MÉS ENLLÀ DE LA BIOLOGIA Irene Rausell, mare de Quim i Andreu (6é i 4t de primària)

El dia 22 de febrer de 1985 moria Salvador Espriu. Li devem versos com aquests:

«Diversos són els homes i diverses les parles,i han convingut molts noms a un sol amor.»

He consultat la Viquipèdia i he trobat aquestes dades sobre la biodiversitat, que m’han semblat de gran interés: «S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics dels que formen part; comprén la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes.

El valor essencial de la biodiversitat rau en què és resultat d’un procés històric natural de gran antiguitat. Per aquesta única raó, la diversitat biològica té el dret de continuar la seua existència. L’home i la seua cultura, com a producte i part d’aquesta diversitat,han de vetllar per a protegir-la i respectar-la. Des de la nostra condició humana, la diversitat també representa un capital natural. L’ús i benefici de la biodiversitat ha contribuït de moltes maneres al desenvolupament de la cultura humana, i representa una font potencial per a fer front a necessitats futures.»

M’agrada especialment la frase que he subratllat. Em sembla un bon exercici, no només avaluar la biodiversitat i la seua interacció amb nosaltres com a espècie, sinó incloure’ns nosaltres dins el conjunt de la biodiversitat i, amb eixa mirada crítica, científica, i alhora respectuosa i oberta, fer-nos conscients de la importància de l’equilibri entre totes les formes diverses de la vida humana i de les seues expressions culturals. I, per descomptat, eixe respecte del qual parle, inclou també defensar i estimar el que ens és propi i nostre, i reivindicar-ne un lloc específic dins de col·lectius cada volta més amples, i finalment dins la «cultura humana» en la seua faceta més universal.

Aprofite, doncs, aquest espai per a trencar una llança en favor de la diversitat cultural, de la pluralitat, de la diferència com a element d’enriquiment i no d’enfrontament.

I vull recordar que fa 25 anys que va morir Salvador Espriu, amb qui començava l’article, i compartir amb vosaltres uns pocs versos més, que em semblen vigents malgrat el pas del temps, i en els quals eixe desig de «convivència respectant la diferència» es fa ben palés:

«...Fes que siguin segurs els ponts del diàlegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembratsi l’aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l’ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescudallibertat.»

5

L’AVI DE DARWIN I L’ORIGEN DE LA VIDA

David Martínez Torres, pare de Martí i Guillem (2n d’infantil i 4t de primària)

A més a més de meravellar-nos davant de la diversitat de la vida, és important no perdre de vista com aquesta ha sorgit: d’on procedeixen totes i cadascuna de les formes vives, des d’aquelles que ens semblen més vulgars a les, segons el parer de cadascú, més rares i estrambòtiques. No és qüestió de fer ací un tractat d’evolució. Des del meu punt de vista el següent fragment d’un poema escrit per l’avi de Darwin, Erasmus Darwin i una frase del propi Charles Darwin escrita molts anys després en la seua introducció a L’origen de les

espècies són suficients per mostrar com la visió de l’origen de la vida d’aquest intel·lectual del segle XVIII és, en essència, semblant a la acceptada actualment per la comunitat científica. Al mateix temps, el fet que la idea – finalment desenvolupada pel net– ja haguera estat, si més no, intuïda per l’avi, il·lustra fins a quin punt va ser determinant l’ambient familiar en la seua educació.

«La vida orgànica sota les infinites ones En el fons del mar va nàixer i va créixer en nacrades coves; Les primeres formes diminutes, invisibles a les lents Bellugant-se en el fang o travessant l’aigua ingent; Aquestes, a mesura que noves generacions van florir, Majors i noves capacitats van adquirir; D’elles, van sorgir incomptables grups de vegetació, I també vasts regnes d’aletes, potes, ales i la respiració»

Erasmus Darwin. Fragment d’El Temple de la Natura . 1802. (Traducció pròpia)

«Hi ha grandesa en aquesta idea que la vida, amb les seues diverses energies, va anar originalment expressada en contades formes, o per ventura en una sola; i que, mentre aquest planeta ha anat girant d’acord amb les lleis fixes de la gravetat, des d’aquell principi tan senzill s’han desenvolupat i estan evolucionant, incomptables formes d’allò més belles i meravelloses»

Charles Darwin. En la introducció a L’origen de les espècies . 1859.

Organic life beneath the shoreless waves / Was born and nurs’d in ocean’s pearly caves; / First forms minute, unseen by spheric glass, / Move on the mud, or pierce the watery mass; / These, as successive generations bloom, / New powers acquire and larger limbs assume; / Whence countless groups of vegetation spring, / And breathing realms of fin and feet and wing. Erasmus Darwin. The temple of Nature , 1802.

Charles Darwin(1809-1882)

6

CURIOSITATS DE LA BIODIVERSITAT

Amparo Porras, mare d’Alba (2n de primària)

La biodiversitat és la varietat d’espècies que viuen sobre la Terra. No se sap quantes espècies són, perquè unes s’han estudiat en profunditat i altres es desconeixen totalment. Cal tindre en compte que contínuament es descriuen noves espècies i que se sap que moltes espècies s’estan extingint. L’home és la principal causa d’aquestes extincions. Es calcula que només en els boscos tropicals les pèrdues arriben a 17.000 espècies a l’any, a causa del ritme actual de desforestació. Fins i tot en els països rics, on la riquesa natural està ja fortament assetjada,es segueixen perdent espècies per la urbanització descontrolada que envaeix espais naturals.

El canvi climàtic influeix en el comportament de plantes i animals. S’han observat per tot el món canvis en les dates en què floreixen les plantes, cauen les fulles, apareixen els insectes o arriben les aus migratòries. A l’hemisferi Nord, algunes espècies estan colonitzant territoris més al nord a causa que l’escalfament global està desplaçant els límits tèrmics cap als pols (cada vegada fa més calor més al Nord). A més, la majoria de les aus migratòries tornen més aviat.

D’altra banda, quan s’arriba a un alt nivell de vida, l’ésser humà tendeix a contaminarels rius, els mars, les terres i fins l’atmosfera. Encara no hem aprés a viure de forma coherent amb la Naturalesa i mentre no aprenguem, una població tan gran, implica grans desastres mediambientals i menys qualitat i quantitat d’aliments i menor qualitat de vida a mitjà o llarg termini. Estem destruint els boscos, erosionant la superfície del planeta, alterant la composició de l’atmosfera, debilitant la capa protectora d’ozó, trasbalsant el clima, emmetzinat l’aire i les aigües i aconseguint que els més desfavorits patisquen més que ningú la degradació ambiental. Ens hem convertit en predadors de la biosfera, sempre disposats a aconseguir tot sense donar res a canvi.

L’agressió a l’entorn global i els abusos ambientals, no és només responsabilitatexclusiva d’empresaris i de polítics. Tots tenim part de culpa: tenim el deure de lluitar per la vida a la Terra i no només en el nostre benefici, sinó en el de tots i protegir el futur de la nostra espècie i del nostre planeta.

ANIMALS AQUÀTICS o L’anguila elèctrica, pot emetre una descàrrega de 600 volts durant uns milisegons.

Les ratlles són peixos plans, voraços i carnívors dels quals hi ha diverses espècies. Algunes en poden provocar descàrregues de fins a 200 volts.

o El gimnoto és un peix allargat de fins a 2 metres del riu Amazones. Deixa anar descàrregues elèctriques per caçar a les seues preses de fins a 800 volts, encara que solen ser d’uns 450 volts. A Veneçuela es pesquen amb xarxes i s’agafen amb les mans, recobertes per guants de cautxú.

o El calamar gegant és l’invertebrat més gran del món. El més gran conegut va quedar encallat en una platja de Nova Zelanda a la dècada de 1880 i pesava unes 1,5 tones i feia més de 18 metres. Aquesta espècie acostuma a viure a uns 900 metres de profunditat i també té el cervell més gran i desenvolupat de tots els invertebrats. El seu principal enemic és el catxalot que se sospita que engoleix 3 o 4 calamars al dia.

ANIMALS TERRESTRES o El cor del colibrí, igual que el del canari, batega fins a 1.000 vegades per minut. El

colibrí a més, és l’únic pardal que pot volar cap enrere. Els ous del colibrí abella fan entre 8 i 10 mm i el seu niu és com un didal.

o Les mosques tenen 15.000 papil·les gustatives repartides per les seves potes. La mosca comuna o domèstica viu de 10 a 14 dies i fins a un mes en condicions favorables. Hi ha moltes varietats de mosques. La més efímera dura un o dos dies, el temps suficient per aparellar-se.

o Una vaca emet a l’atmosfera 182.500 litres de metà a l’any (una de les causes del forat de la capa d’ozó). A més, la seua ramaderia intensiva provoca altres formes de

7

contaminació. Això fa que molts científics hagen demanat que es pose un límit a la ramaderia, començant per reduir el consum de carn (d’aquesta i altres espècies).

o Només piquen les femelles dels mosquits, ja que la sang és una font de proteïnes per alimentar les seues cries. Els mascles es conformen amb nodrir-se del nèctar de plantes i altres substàncies ensucrades.

o L’estruç és l’animal més veloç corrent sobre 2 potes. Pot assolir els 67 km/h i pot mantenir corrent grans distàncies a aquesta velocitat. Prou més que l’home, que no arriba als 40 km/h durant un màxim de 100 metres. L’estruç mascle pot mesurar 2 metres i mig d’alçada i pesar més de 130 quilos. Els estruços tenen només dos grans i forts dits a cada peu que poden fer servir per defensar-se. Cada ou d’estruç pot pesar fins a 1 quilo. De la seua resistent pell es poden fer sabates i bosses d’excel·lent qualitat, per a aquells que no tinguen condicionants ètics a l’hora de vestir-se amb parts d’animals morts.

o Un fil d’aranya és més fort que un fil d’aram d’acer del mateix gruix.o L’elefant africà és l’animal terrestre més gran. Per a mantenir-se necessita

diàriament més de 200 quilos de menjar, per la qual cosa passa més de 16 hores al dia menjant, principalment herba. Poden arribar a viure uns 70 anys i els seus ullals poden arribar a mesurar 3 metres. Els elefants poden dormir de peu, però mai dormen molt de temps. Les cries dels elefants poden caminar una hora després de nàixer. La trompa dels elefants és també el nas i el llavi superior i la fan servir com a mà, per menjar, beure, olorar, respirar i fer sorolls. Les grans orelles dels elefants els serveixen per a refrescar, movent amb més força com més calor fa. Així, la sang de les orelles és refrigerada i en circular, refrigera tot el cos. Això podria explicar perquè els elefants africans tenen les orelles més grans que els asiàtics, ja que en el seu hàbitat fa més calor.

o El rinoceront blanc és l’animal terrestre més gran després de l’elefant i pot arribar a pesar prop de 5 tones. La banya és molt dura, està composta d’una massa de pèls durs enganxats i pot mesurar fins a 50 cm de llarg (la davantera). Els rinoceronts tenen una visió molt deficient però tenen bona oïda i un olfacte fantàstic. El rinoceront negre és gris com el rinoceront blanc, però més xicotet. El nom del rinoceront blanc ve d’una mala traducció de la paraula africana Weid que significa gran i que es va traduir per la paraula anglesa white que significa blanc.

o El guepard és l’animal més ràpid de quatre potes. Pot arribar fins als 100 km/h. Aquesta velocitat la pot mantenir només uns segons perquè si no arriba a la seua víctima en menys d’uns 400 metres abandona la persecució. També és prodigiosa l’acceleració d’aquest felí que pot arribar als 72 km/h en només 2 segons.

o Les ratlles de les zebres són diferents en cada individu i els ajuden a reconèixer-se unes a les altres i també a camuflar-se.

o El pardal teixidor republicà construeix els nius més grans del món, els quals poden mesurar 5 metres d’ample. Molts pardals col·laboren en construir sobre un arbre una gran teulada de palla. Després, cada parella nia entre la palla. Alguns nius acullen a més de 100 parelles.

o L’ós formiguer viu a Amèrica del Sud i menja les formigues que queden enganxades en la seua apegalosa llengua que pot treure fins a 3 vegades per segon. No té dents i troba els formiguers amb el seu fi sentit de l’olfacte.

o El pelatge d’un ós polar no és blanc, sinó que no té color. Apareix blanc perquè té diminutes bàmboles d’aire per al seu aïllament que dispersen la llum, apareixent el pelatge com a blanc.

o Els únics mamífers que ponen ous són l’ornitorinc i l’equidna. Els altres mamífers, naixen directament de la seua mare després de gestar-se al seu interior. El període de gestació més gran és el de l’elefant que dura uns 22 mesos. L’ornitorinc (mamífer monotrema australià) té un bec similar al de l’ànec, potes palmades, i cos i pell semblant a la llúdriga i l’equidna (mamífer monotrema australià espinós) està cobert d’espines, com l’eriçó. Tots dos són mamífers ovípars australians. L’ornitorinc és fascinant perquè té caràcters d’au, rèptil i mamífer, la qual cosa sembla indicar que és una baula en l’evolució dels rèptils cap als mamífers.

8

ALLIBERAMENT DE TORTUGUES MARINES

Patricia Callaghan, mare de Daniel (6é primària)

La platja de La Punta, al Parc Natural de L’Albufera, va acollir el 29 de desembre de

2009, la tradicional solta nadalenca d’exemplars de tortugues marines. Sis tortugues marines

varen ser alliberades després de ser rescatades per pescadors i recuperades al Centre de

Recuperació de Fauna de «La Granja» d’El Saler. Alguns alumnes del col·legi El Barranquet

participaren en la solta i també, prèviament, netejant plàstics i fem al voltant de la platja.

La tortuga més comuna a la Mediterrània és la tortuga babaua (Caretta caretta). Té una

mandíbula molt potent per poder alimentar-se de crancs, peixos i esponges. El seu nom es

deu al fet que es queda dormida a la superfície de l’aigua i és molt fàcil de capturar.

L’acció de l’home sobre el medi natural és molt intensa i això està provocant amenaces

a les quals s’enfronten moltes espècies animals, concretament la contaminació de la mar i

les xarxes dels pescadors afecten la vida de les tortugues marines.

Nosaltres podem ajudar participant en accions com aquesta, recordeu la data per al

Nadal de 2010 i eviteu l’ús de bosses de plàstic ja que acaben a la mar i les tortugues poden

ofegar-se en menjar-se-les pensant que són meduses, un dels seus aliments.

Ens veiem aquest desembre a les platges d’El Saler per a ajudar a les tortugues a

tornar a la seua casa.

9

DEPREDACIÓ

Vicent Sanjuán, pare de Camila (6é de primària)

Quan era un tendre infant vaig llegir un tebeo (llavors s’anomenaven així) que em va

produir certa angoixa durant algun temps. Esta és la història: en un planeta llunyà hi ha una

civilització militarista molt evolucionada que un bon dia descobrix un planeta habitat,

suposadament la Terra, que immediatament planegen envair i sotmetre. Per a tal fi,

comencen a preparar un formidable exèrcit intergalàctic amb sofisticats enginys destructors.

Després de mesos de preparació, per fi desenganxen milers i milers de naus poderoses

armades amb projectils nuclears capaços d’intimidar qualsevol resistència. Viatgen per

l’espai a la velocitat quasi de la llum fins a arribar carregats d’odi al planeta habitat. El cel

enfosquix davant de tremend poder volant. Aterren i de forma sincronitzada despleguen el

seu imponent arsenal arreu del planeta. Però, Oh! Sorpresa! El planeta no està habitat, és

més, no hi ha res de res, ni éssers, ni plantes, ni tan sols pedres. El sòl és blanc i està més

llis que el cervell de Rita. Res per ací, res per allà. El comandant pensa que hi ha hagut una

equivocació en els càlculs i molt al seu pesar ordena el retorn. Per a volar més lleugers i

llevar-se la ràbia de damunt, decidix descarregar totes les bombes al mateix temps i donar-li

pel sac al maleït planeta. Així ho fan, des de l’aire. El planeta sencer explota en una

hecatombe infernal i els frustrats guerrers partixen ràpids a la llar. En l’ultima vinyeta de la

història es veu un xiquet que li diu a son pare: «has vist papà? la meua pilota de ping-pong

ha esclatat de sobte».

Esta «encantadora» història infantil sempre la vaig associar amb la fragilitat del planeta

Terra (quina poca cosa som!) i l’afany destructor. Perquè això és el que estem fent els

humans (humans?), carregar-nos el delicat equilibri ecològic pel simple fet de consumir més

recursos naturals dels que la Naturalesa pot regenerar, i transformar bona part d’estos

recursos en fem contaminant que no sabem on amagar (en el mar? sota terra? diluït en el

mateix aire que respirem?). No tenim tot el temps del món, els efectes ja estan ací, són

irreversibles, com ara tsunamis, terratrèmols devastadors, pluges torrencials, ciclons,

desertització, etc. Clar que les catàstrofes sempre les patixen els mateixos. Nosaltres,

dames i cavallers del primer món, vivim dalt, en el robust castell del tossal, ben proveïts i ben

alimentats. Xe, quin panorama!

Sóc dels que opinen, i no sols per professió, que l’educació és vital per a derrotar el

Dragó i els seus bruts estratagemes: ofertes pesades de bonics cotxes que corren massa,

vols a 1 euro, mòbils de virguería amb la seua xicoteta porció de coltán i tot tipus d’artefactes

derivats del petroli a preu de ganga. Irresistible, vés i explica-li-ho al teu xiquet. Però cal

explicar-ho, una i altra vegada, tantes com faça falta. Ara que, una altra solució és presentar-

10

se a President de Govern de Xina o Estats Units, eixir triat i com a primera mesura, prohibir

la fabricació de cotxes a gasolina, que per això existix ja el cotxe elèctric, el d’oxigen, el

d’alcohol i fins i tot el de corfa de creïlla. D’un dia per a un altre la contaminació a la meitat.

Clar que ja posats, a continuació prohibiria els paradisos fiscals, els avions privats i iots

de luxe, els camps de golf, els blocs de formigó en 1a, 2a, 3a… línia de platja, la pesca de la

tonyina roja, totes les telesèries per a adolescents d’Antena 3 i la meitat, què dic, les tres

quartes parts dels programes de la resta de canals (Canal 9, sencer), tan tòxics com el

monòxid de carboni i més addictius que l’optalidón, i com no, la inútil fabricació d’armament,

en fi, la llista seria interminable perquè els mals del planeta són molts, encara que

bàsicament es poden resumir en un: depredació.

Més de 800 espècies van desaparèixer en el

segle XX. No hi ha res més descoratjador que

veure els blocs gegantins del Pol Nord enfonsar-

se i l’ós polar, indefens, sobre un xicotet tros de

gel flotant, mentre totes les Cimeres del Clima

fracassen per obra i desgràcia dels nostres

incompetents mandataris. Què més necessiten

veure? Si ja ho va dir l’Einstein: l’Univers i

l’estupidesa humana són infinits, però del primer

tinc els meus dubtes. I l’Einstein sabia molt.

Arriba la Primavera. Igual que la Tardor, no

es quedarà molt de temps. Llàstima, m’agrada

molt la Primavera. A ella li dedique el vers de

Joaquin Sabina:

Quién me ha robado el mes de abril

Cómo pudo sucederme a mí

Quién me ha robado el mes de abril

Lo guardaba en el cajón

Donde guardo el corazón

Chin, Pon.

P.D. (Publicitat Descarada): del meu llibre «Namaste» encara queden alguns exemplars en el Quiosc Carmen i la Llibreria Cervantes de Godella (abans de comprar-lo, consulte el seu metge).

11

HOMO SAPIENS?

Mar Cano Medrano, mare d’Alejandro Baixauli (2n d’educació infantil)

Fa poc vaig llegir una cita de Víctor Hugo que em va desassossegar notablement

perquè data de fa dos segles i, lamentablement, segueix vigent. Deia així: «Primer, va ser

necessari civilitzar a l’home en la seva relació amb l’home. Ara, és necessari civilitzar a

l’home en la seva relació amb la naturalesa i els animals».

És evident que ens hem cregut el nostre paper d’éssers superiors en la piràmide animal

i és com si ens haguérem proposat fer tot el possible per a perpetuar la nostra hegemonia.

Hi ha molta gent que es diu amant dels gossos. No obstant això, serien incapaços

d’acollir un que caminara abandonat per una carretera o d’adoptar-ne un d’una gossera.

Moltíssim menys si es tractés d’un exemplar amb problemes de salut. Seria més adient si es

autodefiniren «amants dels gossos...amb pedigree!» Ara estan molt de moda els bulldogs

francesos, fins al punt que és gairebé impossible anar pel carrer sense trobar-te’ls. La

demanda de determinats tipus de races canines ha ocasionat l’aparició d’un mercat negre

que, amb la impunitat que regna en Internet, et fa arribar l’exemplar que desitges garantint-te

que, si se’t mor, et donen un altre. Normalment succeix el pitjor, ja que aquests

malentranyats reconeixen comprar els gossos «a pes» i només per les condicions del

transport ja es moren gran quantitat d’ells.

Després hi ha els caçadors, esgrimint encara el conegut argument que són els primers

ecologistes. Qui ho entenga que m’ho explique.

També cal esmentar el fet que sembla que els éssers humans no sabem divertir-nos si

no és amb bous (embolant-los, travessant-los amb una llança, torejant-los, llançant-los

dards, llançant-los al mar, ficant-los en escuma, etc.), llençant una cabra per un campanari,

arrancant-li el cap de soca-rel a un pollastre, barallant galls o gossos, utilitzant animals en

espectacles circenses. S’escuden dient que és una tradició i d’ací no es mouen. Com si una

tradició no es pogués eradicar. Seguint aquesta forma de pensar, deixem llavors que se

seguisca practicant l’ablació i lapidant dones en aquells països on això és tradició.

Som molt afortunats pel fet d’haver nascut en aquest costat del planeta. Fins al

moment, ni nosaltres ni els nostres fills hem hagut de patir els estralls de la guerra, ja

s’encarreguen els nostres governs «desenvolupats» de fer la guerra en països llunyans que

no sabem ni situar en el mapa. Tenim un habitatge més que digne, no ens falta per a menjar,

tenim accés a l’educació i a la sanitat, no patim ni terratrèmols ni tsunamis... Tots aquests

avantatges tenen com a contrapartida que perdem la perspectiva. Veiem tot això com a

normal i, damunt, encara ens dediquem a menyscabar la mare naturalesa i els seus

habitants. Realment anem a ignorar que tot el dany que ocasionem al medi ambient recaurà

finalment en nosaltres?

12

Una paradoxa que no vull passar per alt és la referent als zoològics i aquaris, perquè es

tracta de centres pseudopedagògics, la fi última dels quals és merament comercial. Sense

anar més lluny, alguns dels esquers que empra la ciutat de València per a captar turistes són

l’Oceanogràfic i el Bioparc. Per a ambdós centres, però sobretot per al primer, han fet falta

unes infraestructures titàniques. Ha estat com dur el mar al desert, però dóna igual, això és

pecata minuta. És necessari recrear un Pol Nord, un Amazones, una sabana, etc. a

València? De veritat necessiten els nostres fills veure un rinoceront a cinc metres de

distància o una beluga a través d’un vidre? Els dofins, per parlar d’algun cas en concret, són

animals que necessiten recórrer uns 80 km diaris en mar obert. Emeten uns ultrasons que

reboten en les parets de la piscina i els provoquen trastorns seriosos. Han tingut la desgràcia

de tenir una boca amb un rictus que algú va qualificar de «somriure». Els dofins NO riuen.

Quan es moren segueixen tenint aquest «somriure». És una de les espècies més

explotades. Ara, fins i tot està de moda atribuir-los poders terapèutics amb persones

minusvàlides que no tenen cap base científica. Fan alguna cosa amb aquestes persones que

no puga aconseguir un gos o un gat. Perquè no els deixem en pau d’una vegada?

A sobre, ara hi ha un reality show en televisió anomenat «Perduts en la tribu», on

famílies blanques espanyoles van a conviure amb tribus perdudes d’Etiòpia, Indonèsia,

Angola, etc. La intenció d’aquest programa, molt lluny de divulgar el respecte a altres formes

de vida, és fer sorna de la potineria occidental enmig d’un entorn «salvatge». M’agradaria

saber el que les productores els han donat a canvi de permetre que els habitants del primer

món pertorben la seua pau i tranquil·litat en pro de l’audiència.

En fi, que si «sapiens» significa «savi» en llatí, haurien de denominar-nos

científicament amb altre apel·latiu que s’ajuste més a la crua realitat.

ENDEVINALLES

Marian Brizuela, mare de Violeta (2n d’infantil)

No és espelma i crema molt, Vaig sempre de viatge, Camina pel pla i la serra, Sense maleta ni bastó, El pots amidar amb un pam, A voltes semble un formatge, I és molt més gran que la Terra. A voltes una tallada de meló.

Solució: el Sol Solució: la lluna

13

EL RAP DE LA BIODIVERSITAT

Quim Rueda (6é), Andreu Rueda (4t) i Irene Rausell (la mamà)

(Tots sabeu cóm s’ha de llegir un rap, no? Heu de cantar a batzegades, intercalant expressions com ara «aha, aha» i allargar o acurtar la pronunciació conforme més convinga al ritme de la cançó, que pot ser el que a vosaltres més us agrade).

Este és el rap De la biodiversitat De totes les espècies animals i vegetals. Equilibri, Equilibri és la paraula clau I per què no respecte, i sostenibilitat. Amenaça:Amenaça l’extinció, Per culpa de l’home, Que tot ho fa pols. Canvia el clima, Canvia l’entorn I ho paga qui ho paga, Ossos i lleons. Biomes desfets, Ecosistemes ferits, Muntanyes de fem, La Terra patint. Depèn de nosaltres En som responsables Recicla, redueix, Repara, repara; I al nostre planeta, llava-li la cara. Consum responsable, Estalvi de l’aigua, Cap bossa de plàstic Que no faça falta. Són coses menudes, però són importants Cuidem de la Terra: és la nostra llar.

14

I TU QUÉ POTS FER PER A PRESERVAR LA BIODIVERSITAT?

Anna Pons i Frígols, mare de Ferran Verdú (6é de primària).

Quan es parla de biodiversitat o de diversitat biològica, moltes vegades pensem en

les meravelles naturals de renom internacional -les selves tropicals, els grans deserts, els

esculls coral·lins o els manglars- o també, en grans vertebrats com ara el linx, l’ós o el lleó.

Però la biodiversitat està a tot arreu i també la tenim a casa. La biodiversitat fa referència a

l’abundància i diversitat d’espècies d’éssers vius, com també a la dels hàbitats on es

desenvolupen i a la seua pròpia diferenciació (diversitat genètica).

Diàriament les persones utilitzem recursos que s’extrauen de la natura (aliments, aigua,

combustibles fòssils –petroli o gas–, fusta, pells, plomes, resines naturals, etc.) Els utilitzem

per a menjar, per a beure, per a vestir-nos, per al descans, per a l’oci, per a la higiene

personal, per a desplaçar-nos, dins i fora de la casa, a l’escola, etc. Els ecosistemes ens

proporcionen aliments, aigua, medicaments, etc. I ajuden a regular els cicles de la natura

(nutrients, aigua, sòl, aire, etc.) La biodiversitat és la base dels bens i dels serveis que els

ecosistemes ens proporcionen a la nostra qualitat de vida i a la nostra salut; en definitiva, al

benestar humà.

En les últimes dècades s’han perdut i continuen perdent-se moltes espècies,

degut a la seua sobreexplotació o a la degradació dels hàbitats naturals per la

contaminació, l’ocupació, la introducció d’espècies foranies o el canvi climàtic. D’una

manera o altra tots afectem els ecosistemes com a conseqüència dels nostres hàbits de

consum i de les nostres activitats habituals i, per tant, a la diversitat biològica i a la seua

conservació. És per això que la preservació de la biodiversitat es cosa de tots. És

imprescindible que els governs apliquen polítiques de conservació dels espais naturals que

alberguen els ecosistemes amb les espècies més significatives, polítiques d’ordenació

territorial (per a evitar l’ocupació desmesurada del sòl), o polítiques de regulació de

l’aprofitament dels recursos naturals. Però també és necessari que tots els ciutadans ens

conscienciem que de les nostres accions quotidianes també se’n deriven conseqüències i

que, per tant, tenim la nostra quota de responsabilitat en la conservació de la biodiversitat.

A continuació s’enumeren algunes recomanacions per a protegir i ajudar a conservar la

biodiversitat:

1. Si compres mascotes exòtiques (tortugues, rosegadors, peixos tropicals, pardals tropicals, etc.), assegura’t que estan certificades i són legals. Si ja no t’interessen o no te’n pots ocupar, no les abandones mai al medi natural, entrega’ls a societats de protecció d’animals o als centres de protecció i recuperació de fauna de la Conselleria de Medi Ambient.

2. Quan faces turisme, no adquirisques souvenirs confeccionats amb restes o elements obtinguts d’éssers vius com ara petxines, caragols, ossos, pells, etc. Així protegixes la biodiversitat.

15

3. Si ets agricultor o ramader, passa’t a les pràctiques agràries ecològiques.Són més sostenibles.

4. Consumeix productes agrícoles i ramaders ecològics. Són més saludables. 5. Consumeix productes agrícoles i ramaders procedents de varietats i

races autòctones. Contribuiràs al manteniment d’aquestes varietats moltes vegades en via de desaparició. Aquestes varietats, si bé tenen poc d’interès comercial, estan ben adaptades a les condicions ambientals nostres. A més, contribuiràs a preservar la nostra cultura agrícola tradicional.

6. Compra productes amb etiqueta ecològica i que tinguen preferentment pocs embolcalls.

7. Quan compres mobles de fusta, assegura’t que aquesta procedisca d’explotacions sostenibles. La etiqueta FSC garanteix l’explotació de la fusta de manera justa i sostenible.

8. Allarga la vida dels productes que utilitzes.9. Empra productes naturals per a la higiene personal. La producció de

cosmètics a partir de productes vegetals és molt més sostenible i, a més, afavoreixen moltes vegades l’agricultura i indústries locals.

10. Si tens un jardí, passa’t a la jardineria ecològica i empra espècies autòctones. Evita a tota costa introduir espècies exòtiques, moltes resulten invasores i desplacen les espècies autòctones.

11. També pots fer compost amb els residus orgànics que generes i produir un bon adob en xicotets compostadors. Evitaràs la utilització de substrats procedents de torberes naturals i t’estalviaràs diners en la seua compra.

12. Promou els espais enjardinats. La humanitat del segle XXI és fonamentalment urbana, més de la meitat de la població mundial vivim a les ciutats. Els parcs urbans, els jardins públics, els xicotets jardins privats, i, fins i tot, els cossiols i jardineres als patis i balcons, afavoreixen el desenvolupament de la fauna més acostumada a conviure amb les persones (ocells, insectes, etc.).

13. Si visites un espai natural, gaudeix-ne amb respecte. Respecta les indicacions oficials, no faces foc, no deixes residus, no faces soroll, no te n’isques dels camins, no arranques flors o plantes, no molestes la fauna i no deixes aliments per als animals.

14. Si condueixes per carreteres i camins que travessen espais naturals, respecta sempre la senyalització i els límits de velocitat. Evitaràs atropellaments de fauna.

15. Evita alçar pedres en el medi natural. A sota s’amaga fauna a la qual pertorbarem.

16. Participa en activitats i projectes per a conservar el medi natural i les espècies. Segur que coneixes alguna entitat ambiental conservacionista amb la qual pugues col·laborar.

17. Si eres caçador, respecta les lleis, els espais i els períodes hàbils per a la caça.

18. Si eres boletaire, talla per la base els exemplars adults que sàpigues que vas a consumir, no els arranques, i no remenes el sòl ni la capa vegetal.

19. No arreplegues les restes d’animals (cornamentes, mudes...). També complixen moltes vegades un paper en la cadena tròfica dels ecosistemes.

20. La fotografia és el millor record de la nostra visita a un espai natural.

16

21. Interessa’t per conèixer millor els ecosistemes i el valor de la biodiversitat. Si coneixem millor el paper que juguen quant al benestar dels humans, podrem dedicar més esforços a conservar-los.

22. Redueix les teues emissions personals de CO2. Disminuint el consum elèctric o l’ús del vehicle privat, a més d’estalviar-te diners reduiràs la teua contribució al canvi climàtic.

23. Evita produir residus i, els que hages de produir, separa’ls correctament perquè es puguen reciclar.

Bibliografia recomanada: Jardineria mediterrània sense espècies invasores. Pere Fraga i Arguimbau.

Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, 2009. La podeu trobar en pdf a la web de la Conselleria: http://www.cma.gva.es.

Natura al teu jardí. Guia pràctica per a conèixer i acollir la fauna propera. Albert Ruhí i Vidal. Ed. Brau, 2007.

¿Qué es la biodiversidad? Una publicación para entender su importancia, su

valor y los beneficios que nos aporta. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. 2010. La podeu torbar en format .pdf a la web de la Fundación Biodiversidad: http://www.fundacion-biodiversidad.es.

BIODIVERSITAT PER MARIOLA

Mariola Damià Benet (4t de primària)

17

ENTREVISTA A JUAN JOSE GÓMEZ CADENAS, AUTOR DE «EL ECOLOGISTA NUCLEAR»

Per Salva Castillo, secretari de l’AMPA i pare de Sol (3r de primària)

Des de l’AMPA del CEIP El Barranquet de Godella, agraïm que Juan José Gómez haja

respost les següents qüestions relacionades amb les tesis que defensa al seu llibre. És

importat per a nosaltres, almenys pel que a mi respecta, que una persona experta en una

matèria tan polèmica com ara l’aplicació de l’energia nuclear, ens siga tan pròxima i útil.

- Perquè es contempla actualment l’energia nuclear com una alternativa per a aturar el canvi climàtic?

- «Perquè no emet CO2. En una central nuclear es provoca la fissió d’urani (no es crema res)».

- Com ha canviat l’energia nuclear en els darrers anys? - «Jo diria que en los últims 20 anys la tecnologia ha madurat. Els reactors actuals

s’entenen molt bé. Fa 25 anys, des de Txernòbil que no hi ha hagut CAP accident de consideració. I de fet Txernòbil era un reactor semimilitar mal dissenyat. Cap reactor espanyol (en general cap reactor actual) podria patir l’accident de Txernòbil».

- Sembla que el tema dels residus és allò que més allunya les postures entre els defensors i els detractors de l’energia nuclear, per què?

- «És una gran paradoxa. Fixa’t que tant detractors com defensors haurien d’estar d’acord que s’han de gestionar els residus, no? Les solucions tècniques existeixen des de fa molt. Però en la meua opinió, existeix un cert «doble llenguatge» entre els oponents a l’energia nuclear. Si aconseguim gestionar els residus (cosa que haurien de recolzar, per més en contra que estiguen de l’energia nuclear) aleshores desapareix l’argument que no es pot gestionar... així que paga la pena oposar-se a que el problema es resolga i així podem continuar insistint sobre el fet que el problema és irresoluble. Una profecia auto complida. És fàcil (encara que un poc llarg d’explicar per escrit, preferisc fer-ho en persona) explicar perquè les solucions tècniques als residus es poden aplicar sense problemes».

- Per què un ecologista com vosté escriu un llibre com EL ECOLOGISTA NUCLEAR?

- «Perquè també sóc un científic i em molesta que l’ecologisme haja abraçat de manera tan poc crítica l’oposició l’energia nuclear, que possiblement tenia sentit en els 70 o en els 80 però no hui en dia».

- S’ha trobat amb molta incomprensió? I si és així per part de quins sectors? - «En general res que no m’esperara. Greenpeace o Ecologistas en Acción han fet de

l’oposició al tema nuclear un dogma de fe. En general, i és una cosa que em molesta molt, la ideologia progressista «s’oposa» a les nuclears: existeix el complex en Espanya que ser «pronuclear» és «ser de dretes». Però en acabant, parlant s’entén la gent. El meu propòsit quan vaig escriure el llibre era informar, provocar un poquet i fer pensar».

- Finalment: Què opina del fet que s’acuse a certs sectors de l’ecologisme d’«escalfòlegs»?

- «No sé molt bé a què es refereix aquesta qüestió. Per descomptat que jo estic d’acord amb la posició ecologista (i dels científics del IPPC) que l’escalfament global és un gran problema que hem de resoldre. Potser no estic tant d’acord amb exagerar el sentit d’urgència i de catàstrofe imminent. Però encara ho estic menys amb els que opinen que no passa res i que ens sobra temps».

18

DIVERSITAT CULTURAL. 25 ANYS DE TROBADES D’ESCOLES EN VALENCIÀ

Encarna Martínez Martínez, mestra de música del CEIP El Barranquet

Gràcies a l’AMPA per continuar amb aquest espai de comunicació. D’acord al

monogràfic de la revista també cal conservar la diversitat cultural i reflexionar al voltant de la

pluralitat lingüística que s’ha de respectar tenint en compte el nostre model d’escola

d’immersió lingüística en valencià. En este sentit fem referència a la commemoració del dia

internacional de la llengua materna: el 21 de febrer, que des de l’any 2000 és una efemèride

per a la UNESCO. N’Irina Bocova, presidenta de l’organisme internacional diu:

«La llengua materna, la de les primeres paraules i l’expressió del pensament individual

constitueix la construcció biogràfica i cultural de cadascuna de les persones. A més està

demostrat que els xiquets i les xiquetes aprenen millor si cursen els primers anys de

l’ensenyament en l’idioma matern».

«El concepte de llengua materna és complementari al de plurilingüisme, que la

UNESCO procura promoure almenys tres nivells de competència lingüística: un idioma

matern, un nacional i altre vehicular».

«El plurilingüisme, pot definir-se com la convivència harmoniosa dels diversos idiomes

dins d’un àmbit comú, sent així un component essencial de les polítiques educatives i

culturals que mereixen una atenció cada vegada major...»

Com s’ha publicat al voltant de les recents jornades sobre multilingüisme. «Tot pla

plurilingüe ha de partir de la llengua pròpia com a idioma base d’aprenentatge».

Així mateix l’expresident de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, no dubta a

reconèixer «que les persones bilingües solen posseir una flexibilitat cognitiva superior a les

persones monolingües; el que suposa una important ajuda per al desenvolupament

mental…»

25 ANYS DE TROBADES

El nostre Col·legi participa activament en la festa de l’escola valenciana i l’any 2010 és

el 25 aniversari: la comunitat educativa viu l’organització de la XXIII Trobada de l’Horta Nord

que es realitzarà el dia 25 d’abril a Bonrepós i Mirambell.

Seguint els pronunciaments prestigiosos abans esmentats es promociona la llengua

valenciana des de la proposta del cartell anunciador, la participació en el Concurs Literari

SAMBORI, la venda de samarretes, l’organització de tallers, etc.

Per a més informació sobre la nostra aportació podem visitar les pàgines web

http://www.escolavalenciana.com, http://www.unesco.org/es/languages i

http://www.ua.es/uem

- Convención sobre la protección y promoción de la diversidad de las expresiones

culturales UNESCO, 2005

19

Declaración Universal de la UNESCO sobre la Diversidad Cultural-2001

OEI, Área de Cultura

UNESCO, Diversidad

Unint les dos línies de reflexió: la biodiversitat i l’expressió literària en valencià és un

plaer per a mi recomanar un llibre realitzat, entre d’altres persones, per mestres músiques

(Xelo Rodríguez i Maria López,) i que ha estat presentat recentment ací, a Godella:

PARAULABRES. A cura de Jordi Garcia Vilar – Il·lustrat per Joana Baldò. Llibres del

Cocodril. Editorial Denes

Gaudiu de la lectura i l’escolta musical !!!!!

ELS MUSSOLS ULULEN Nicolás Damià Benet (2n de primària)

Els mussols ululen, m’ho ha dit la meua senyo, i això és l’única cosa que

sé dels mussols. A veure... els ocells piulen, les gallines cloquegen, els gossos

lladren i els gats miolen, mmm... el lleó rugeix, el cavall renilla, les

vespes fan bzzzz, ah! brunzeixen. Quin és l’animal aquest negre

que dorm de dia? El ratpenat, això, doncs el ratpenat... què fa el

ratpenat? té radar però no se sent. El gall quiquiriqueja però en

anglès fa cock-a-doodle-doo, els bous i les vaques mugeixen, els

elefants bramen, les hienes riuen, això és quan tenen por, i ja no sé més

animals, crec, perquè és que hi ha molts animals, i algú sap que fa la girafa?

Doncs, que m’ho diga per favor.

20

AL TEMIBLE TIGRE SHERE KHAN, QUE DESITJA, COSTE EL QUE COSTE, ELIMINAR TARZAN, I A TIGER, EL SIMPÀTIC I INSEPARABLE AMIC DE WINNIE THE

POOH, ELS AGUAITA UN TERRIBLE ENEMIC COMÚ: EL CANVI CLIMÀTIC

Ariagna i Gregorio, pares de Samuel (1r d’infantil)

La manera en què l’home està destruint la flora i la fauna, és totalment

desproporcionada i irracional. La biodiversitat del nostre planeta ha disminuït més d’una

quarta part en els últims 35 anys, mentrestant l’ús dels recursos naturals augmenta a ritmes

vertiginosos. Per aquest motiu, els ecologistes adverteixen que, de mantenir aquesta

tendència, les futures generacions hauran d’enfrontar-se a la fam, la set, a malalties i

devastadors desastres naturals.

Les principals causes d’aquests problemes són l’activitat humana en hàbitats naturals,

la caça furtiva, la tala i crema de boscos tropicals que, a més de provocar pèrdues de grans

ecosistemes, generen el 20% dels gasos d’efecte hivernacle, que causen el canvi climàtic.

El tigre de Bengala (Panthera tigris) és el segon més gran, entre els de la seua espècie.

Habita als manglars de l’Índia i Bangladesh. Fa un segle vivien prop de 40.000 tigres a

aquesta zona, però dècades de caça i destrucció del seu hàbitat, han disminuït la població a

3.700 exemplars, encara que s’estima que actualment el total podria ser de tan sols 2.000.

Després de l’ós polar, és l’animal amb major perill d’extinció del planeta.

Es caracteritza pel color taronja o marró de la seua pell, amb ratlles asimètriques

negres, excepte a la zona de baix la panxa, on hi és blanca, també amb ratlles negres.

Aquesta coloració li permet amagar-se dins la vegetació.

Pot fer fins a 3,10 metres de llarg, incloent la cua, i arribar a pesar 250 quilograms.

Posseeix extraordinàries garres i una poderosa mandíbula, que li permeten ser un bon

caçador.

És carnívor i extremadament agressiu. La seua alimentació es basa principalment a

porcs senglars, micos, cérvols, rèptils i aus. Són, en general, animals solitaris i sols se’ls veu

junts durant l’aparellament, que es dóna en qualsevol època de l’any, principalment als

mesos d’abril i novembre. La gestació dura de tres a tres mesos i mig, i la femella pot tenir 3

o 6 criatures per part, a les quals hi busca caus dins l’espessa vegetació, o en esquerdes de

roques i coves, protegint d’aquesta forma, els indefensos cadells dels atacs dels mascles del

grup que, per evitar la competència, intenten eliminar-los.

El canvi climàtic ha provocat l’augment del nivell de la mar quatre mil·límetres anuals,

que al seu torn ha desencadenat una sèrie d’efectes. Els manglars s’han inundat d’aigua

salada; hi ha més erosió a les costes, i per tant està canviant de manera radical la flora i

fauna autòctona de la zona. Tot açò ens du a l’empobriment de l’alimentació dels tigres, que

21

disminuisca la reproducció, alhora que les tigresses ja no troben protecció per a les seues

criatures i, per tant, perden zones on viure, així com nombre d’exemplars.

Si afegim, a més, el paper inconscient dels caçadors clandestins que porten a terme

una caça indiscriminada, perseguint tant la seua valuosa pell com dents, ossos, penis, urpes,

ullals i carn. Aquests arriben a alts preus en el mercat negre, xinés i occidental, on un

exemplar pot arribar a costar 41.500 euros, ja que a més a aquest depredador endèmic

d’Àsia se li atribuïxen poders protectors i sanadors. Comprenem, doncs, la situació de perill

extrem amb què es troba aquest singular felí.

En l’actualitat països com Xina i Índia creen importants estratègies de conservació i

protecció per al tigre de bengala i el seu hàbitat, i esperem que en aquest nou any xinés,

l’Any del Tigre, es frene la pèrdua d’aquesta espècie.

22

TORNEM A LA NATURALESA L’ESPAI OCUPAT PELS EDIFICIS

Inma Bort Bono, mare de Julio (2n de primària) i Ximo (2n d’infantil)

En l’actualitat el desenrotllament urbà vertical creix a pas accelerat, a poc a poc es van quedant arrere les construccions amb grans jardins i els edificis van guanyant terreny a les àrees verdes. Els terrats verds, green roofs, són una alternativa per a comptar amb hàbitats urbans alternatius preservant la biodiversitat, generant un nou equilibri entre àrees edificades i recursos paisatgístics tant a nivell de cada edifici com de la totalitat de la ciutat. Açò generaria una millora real per a les nostres comunitats i el seu medi. És una solució que presenta grans beneficis.

El concepte de quinta façana introduït per Le Corbusier rematant el disseny de la Ville Saboye en una terrassa jardí en els anys 30, és tan actual i

revolucionari hui en dia com abans. Per sort hi ha una corrent d’arquitectes i professionals de la construcció que lluiten perquè l’arquitectura bioclimàtica siga una realitat. L’arquitectura bioclimàtica és la que té en compte el clima de l’entorn per aconseguir un interior confortable. No és cap cosa nova: abans, les finestres de les cases s’instal·laven amb orientació al sud a fi d’aconseguir més llum, i l’emblanquinament de les façanes al Mediterrani tenia com a objectiu reflectir la calor i aconseguir interiors més frescs a l’estiu. La diferència entre aquesta forma de construcció i l’actual és que ara es disposa de noves tecnologies i materials perquè l’edificació faci un pas més i es dissenyen habitatges amb un impacte ambiental gairebé nul.

Urban Cactus, Rotterdam. UCX Architects

Es tracta d’un tema interessant i d’una assignatura pendent per a nosaltres. Optar per desenvolupar polítiques de foment (subvencions, reducció d’impostos, etc.) per a la construcció de green roofs, com a Alemanya, podria ser una solució per a augmentar la superfície verda de les ciutats, fer-les més sanes i agradables. Si els nous blocs d’edificis

La Ville Saboye, Poissy. Le Corbusier, 1.929

23

construïts durant el boom immobiliari, s’hagueren preparat per a destinar els seus sostres a albergar jardins, molts pobles i ciutats hagueren duplicat la seua zona verda.

Els terrats verds i els seus beneficis.

1.-Estalvi en el manteniment de l’immoble i estalvi d’energia. Pel fet que un sostre de vegetació és molt més fred, menys calor es transferix a l’habitació de baix i per tant aporta una menor demanda d’aire condicionat. (reducció de l’ús d’aire condicionat fins en un 40%). 2.-Major qualitat de l’edificació i en la seua estètica.3.-Augmenta el valor de l’immoble entre un 15 i un 20%.

4.-Reduïx considerablement l’efecte «illa térmica» que és un fenomen climàtic ocasionat per la calor que emeten els vehicles, els processos industrials i els rajos solars en reflectir-se en l’asfalt, en el ciment i en els terrats impermeabilitzats de les àrees urbanes, la qual cosa ajuda a disminuir la temperatura ambient. 5.- Els terrats verds oferixen beneficis no sols al propietari, sinó als servicis de la ciutat i el medi ambient. Si bé un sostre que es cobrix amb vegetació és un 10% més car de construir que un sostre tradicional, el primer benefici que obtenim és que pot duplicar la seua vida útil. Durant el dia la temperatura fluctua, la qual cosa fa que els sostres es dilaten i es contraguen. Esta contínua expansió i contracció reduïx la vida útil d’un terrat. Els terrats verds absorbixen i reflectixen la calor, augmentant significativament la seua vida. Experts diuen que els sostres verds rarament aconseguixen temperatures superiors a 27°C, mentre que els sostres d’asfalt negre sovint arriben a temperatures al voltant de 71 °C durant l’estiu. 6.- Acumula gran quantitat d’aigua, en pluges i tempestats fortes, funcionant com una esponja, que reduix el cabal a transportar. 7.- Mitiga la calor: En general, la vegetació dins d’una ciutat ajuda al refredament de la zona circumdant. Estudis que mostren que per cada 100 metres quadrats de parcs urbans, la temperatura de la ciutat es reduïx en 1 °C. En crear una superfície amb vegetació, es reduïx la temperatura de l’aire exterior. 8.- Capturen pols, partícules suspeses, metalls pesants com el plom, que són causa comuna de malalties respiratòries. 9.- Torna un poc de l’espai llevat a la naturalesa i crear condicions perquè esta torne a establir-se.10.- Manté una humitat relativa estable, retarda l’evaporació de l’aigua i proporciona un aïllament acústic.

24

STOP INVASORES. CAMPANYA D’ELIMINACIÓ DE PLANTES EXÒTIQUES

Servei de Biodiversitat. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge

Les espècies introduïdes o exòtiques, són animals o plantes transportades pel ser

humà a zones fora de la seua distribució natural, de manera accidental o deliberada. En el

seu nou lloc de vida poden dispersar-se i provocar danys en l’ecosistema en què

s’introduïxen com per exemple provocar la desaparició d’espècies autòctones, causar greus

pèrdues en l’agricultura o, fins i tot, ser l’origen d’importants problemes de salut pública.

Actualment les espècies invasores es consideren la segona causa en importància en la

degradació dels hàbitats naturals.

En el cas de la Comunitat Valenciana un greu problema d’espècies invasores el trobem

als ecosistemes dunars. Aquests escassos hàbitats litorals patixen la invasió d’espècies que

poden acabar amb les plantes autòctones i típiques de les dunes. Per tot això, des de fa

anys la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge porta realitzant una

campanya d’eradicació de les plantes invasores del litoral: STOP INVASORES.

La Conselleria a través de les Brigades de Biodiversitat s’encarrega de la eliminació de

les plantes invasores del litoral principalment l’ungla de gat (Carpobrotus sp.) i la pitera

(Agave sp.). Aquestes dues espècies, encara que boniques i inclús amb usos tradicionals,

acaben desplaçant i eliminant a les plantes típiques de les nostres dunes algunes de les

quals es troben en perill de desaparició.

Però, no és suficient la implicació només de l’administració sinó també la col·laboració

de tota la població. Per aquesta raó, a la costa valenciana, que és molt extensa, al llarg dels

últims anys s’han organitzat activitats adreçades al públic familiar com ara campanyes

divulgatives o eliminació de plantes invasores a les platges. Recentment s’ha publicat el

llibre «Jardineria mediterrània sense invasores», que pretén fomentar l’ús de les plantes

autòctones als nostres jardins tot evitant la principal causa de la propagació de les plantes

exòtiques invasores.

25

RÈQUIEM PER UNA LLENGUA

Daniel Vanaclocha, pare de Verònica, 4t de primària.

Fa unes setmanes va morir la senyora Boa Sr a l’edat de 85 anys. Aquesta informació

no tindria cap rellevància si no fos perquè la Sra. Boa Sr era la darrera parlant de bo, una de

les antigues llengües de l’arxipèlag de les Andaman que es troba a l’Oceà Índic, al golf de

Bengala i pertany a l’Índia.

Feia un temps que la senyora Boa Sr no podia conversar amb ningú en la seua llengua

materna ni tenia cap persona afí a la seua cultura amb la qual poder compartir els seus

records i les seues vivències, ja que era l’última hereva d’unes ètnies que habitaven

aquestes illes des de feia milers i milers d’anys. La llengua que ha mort amb la senyora Boa

Sr tenia els seus orígens al neolític, i amb l’aïllament d’aquestes illes, no havia rebut

pràcticament cap influença d’altres cultures.

La professora Anvita Abbi, lingüista de la Universitat Jawaharlal Nehru de Delhi, opina

que, a banda del drama personal que va suposar per a aquesta dona no poder comunicar

amb ningú en la seua llengua, amb la seua desaparició, la humanitat perd una part

insubstituïble de la seua herència cultural.

D’altra banda, l’Índia és l’estat del món amb més llengües en perill de desaparició. Ací

es parlen prop de 1.600 llengües diferents, gairebé la quarta part de totes les llengües del

món, i 195 d’aquestes llengües es troben a punt de córrer la mateixa sort que el bo. I si bé

estem reivindicant la importància de la diversitat d’espècies animals i vegetals, també cal ser

conscient de la necessitat de preservar la diversitat cultural al nostre món.

Aquesta història em fa pensar si la nostra llengua no patirà en un futur la mateixa sort

que el bo, si més no pel que fa al País Valencià. Alguns autors han plantejat des de les

seues creacions novel·lesques una reflexió sobre la situació de diglòssia social que patim,

afavorida pel monolingüisme dels castellanoparlants i el bilingüisme dels valencianoparlants.

I en això, les famílies que hem decidit portar les nostres filles i fills a una escola en la

qual la llengua vehicular és el valencià, tenim una responsabilitat afegida a la de la seua

educació. I és la de transmetre’ls la importància d’estimar i de fer ús de la nostra llengua ja

que amb això ens garantirem que tot i ser parlants d’una llengua minoritària i minoritzada, la

mantindrem viva i forta, mentre que es vaja transmetent de generació en generació.

L’últim homenatge que li podem fer a la Sra. Boa Sr i a la seu cultura extinta, és la

d’escoltar com sonava aquesta llengua en el grapat de vídeos que es poden trobar al

Youtube en què es barregen fotos d’aquesta dona amb un missatge subtitulat en anglès.

26

LA TERRA, LA NOSTRA LLAR Segon cicle de primària

Aprofitant la celebració de l’Any Internacional de la Diversitat Biològica, tractem

de conscienciar-nos que el nostre planeta, la Terra, forma part d’eixe univers que ja

hem anat estudiant durant el passat curs (Any Internacional de l’Astronomia). Tot i

ser el nostre un planeta menut comparat amb la immensitat de l’univers, és el nostre

planeta és la nostra llar.

Hem pres com a plataforma inicial el document de «LA CARTA DE LA TERRA» que

és una declaració de principis fonamentals per la construcció d’una societat global

en el segle XXI que siga justa, sostenible i pacífica. Entre altres coses, aquest

document indica la necessitat de posar en pràctica LA INTEGRITAT ECOLÒGICA com

principi imprescindible per l’acompliment de tots els objectius que proclama. Eixa

INTEGRITAT ECOLÒGICA es concreta en alguns principis, dels quals nosaltres

assenyalem i fem nostre el que diu:

Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra amb especial

preocupació per la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida.

Tractem de viure dins el nostre projecte de treball, el coneixement, l’estima i el

compromís per la Terra com la casa on vivim tots plegats.

Hem concretat la tasca en el món animal tot i no descuidant el coneixement de

la varietat de vida al nostre planeta en totes les seues formes, nivells i combinacions.

Dins el nostre projecte de treball que abasta des de la investigació que ens

proposa el professorat, passant per l’anàlisi de la informació, el resum de la mateixa i

la seua constatació en les fitxes de treball, també tractem un apartat que

anomenem Recreació Literària on 52realitzem entre tots i totes una tasca de recull,

selecció i també creació pròpia de poesies, contes, endevinalles,

embarbussaments, acudits, refranys i altres manifestacions literàries que, sobre els

animalets i biomes que anem treballant, podem trobar.

Una mostra d’aquest treball és la que volem compartir amb els lectors i lectores

de la revista per tal de donar a conèixer alguns textos i, alhora, tractar d’animar-vos

a què també vosaltres us convertiu en autors i autores de poemes, endevinalles,

contes i altres creacions literàries i artístiques que, de segur, seran ben interessants i

enriquidores. Fixeu-vos també en les il·lustracions que Andreu comparteix amb tots

nosaltres. Són mostra de tot allò que, amb un poquet d’esforç, podem arribar a

crear.

27

BIOMA: ZONES POLARS

EndevinallaCarnívor del fred pelut, famolenc,

és blanc com la neu i es menja totes les foques que hi veu.

Si no troba foques es menja guineus, o peixos, o llebres;

a ell igual li té. Polar, com l’estrella,

és el rei del gel, i a tu et pose un zero

si no saps qui és. (Autor: Andreu Rueda)

PingüíAmant de la mullena,

amb gregarisme rar,

com nosaltres emplena

les ribes de la mar.

Conserva tanmateix

el decòrum que ens manca

I neda com un peix

Amb frac i armilla blanca.(Josep Carner)

Si mireu bé, la foca que avança damunt les neus, quan veieu potes tan breus se us acut: i com es moca?

28

BIOMA: ZONES FREDES

Hoy quisiera contarles la historia de un reno al que nadie quería por ser tan feo

ni siquiera él mismo imaginó lo que un día le pasó.

Era Rodolfo un reno, que tenía la nariz roja como la grana y de un brillo singular

todos sus compañeros se reían sin parar y nuestro buen amigo, no paraba de llorar.

Pero Navidad llegó, Santa Claus bajó y a Rodolfo eligió, por su singular nariz tirando del trineo, fue Rodolfo sensación

y, desde aquel momento, toda burla se acabó.

Rodolfo, de reno, Rodolfo Rodolfo, de reno, Rodolfo

Es pareix al gos

i quan el veiem

ens fa

molta por

Sóc l’enemic

del pastor

Li furte

el bo i millor

29

BIOMA: SELVA I SABANA

EndevinallaAu de bec immens,

color taronja i tot el pes.

Viu a la selva i no parla anglés.

Per plans i muntanyes

duc al meu davant

la trompa dansant

entre dues banyes.

Bé em faria trist

de perdre-la un dia,

però, pel que he vist,

mai no s’esgarria.

I, en pena o en pompa,

redreçat o cot,

arribo amb la trompa

gairebé per tot

(Josep Carner)

30

BIOMA: BOSC

EndevinallaM’atipeu perquè m’engreixe

i em mateu fent festa gran.

Que tot jo sóc bo

ho diu tothom:

l’orella, el peu, la fossa,

les faldes, el cul i el llom.

EndevinallaCocodril menut,

llengua-llarg i astut

que has caigut en mans

de petits humans ;

per salvar el teu cos

n’has perdut un tros :

la cua has donat

per la llibertat.

Cançó d’esquirol

Tres, sis , nou

estira-li la cua,

estira-li la cua!

Tres, sis, nou,

estira-li la cua a

l’esquirol!

Si l’esquirol no vol,

estira-li la cua,

estira-li la cua!

Si l’esquirol no vol,

estira-li la cua a

qualsevol!

31

BIOMA: DESERT

ESCORPÍEscorpí,mal veí,

a qui toques fas dormir.

Potes llargues, malcarat,

curt d’espatlles vell soldat.

Escorpímal veí,

a qui toques fas dormir.

La llengua d’un mal veí, pica més que un escorpí.(refrany popular)

Embarbussament

El drac i el dromedari

porten draps a la draperia

el droguer demana:

Drapets, drapets

per a la meua drogueria!

(Dani Alvariño)

EL CANGUREl cangur, petit saltiró,

vol tastar una mica l’herba

i la mare, empipada,

fa un bot i un altre

perquè ja ha menjat prou.

34

TOA I EL FORNER

Irene Úbeda Belmonte (2n de primària) Conte guanyador premi Sambori edició 2010

En una aldea de l’Àfrica, la més bella i pobra del món, vivia un home que li deien

Toa. Estava preocupat perquè el seu poble passava fam. Per això va planejar un

viatge per a anar a Espanya.

Ell mateix, amb fusta i ciment, va construir el vaixell més gran del món perquè

caberen tots els pobres, es va posar a treballar i així el va construir.

Es van posar tots dins, van passar dies i dies navegant fins que veieren el port

de València. Allí pararen el vaixell, es van posar a caminar i caminar i van trobar un

forn on vivia un forner. El forner en veure’ls, els va dir:

-Teniu fam? Va preguntar el forner.

-Sí, tenim molta fam!!!!!!!!!! Li van contestar.

El forner els va donar pa i els va deixar treballar el camp que tenia a l’horta, els

ensenyà com cultivar la terra, com ruixar-la perquè donara fruits i així van guanyar

diners per a comprar-se una casa, roba, i sobretot, ja mai més patirien fam perquè

havien aprés el que feien a València i sabien que també podrien fer-ho a l’Àfrica, i així

estigueren molts anys menjant fruites i verdures i pogueren viure en una casa, cosa

que no podien fer a l’Àfrica.

Anys després tornaren contents al seu poble per a intentar cultivar allí les terres i

es quedaren tots junts i, de tant en tant, tornaven a València per arreplegar llavors i

visitar el forner que tant els havia ajudat.

35

LA BIODIVERSITAT AL NOSTRE HORT DEL BARRANQUET

Amparo Porras, mare d’Alba Ortolá (2n de primària)

Els nostres xiquets i xiquetes treballen a l’hortet ecològic de l’escola tots els divendres en una activitat extraescolar de l’AMPA, gestionada per Docendo-Valesport. Marta i María, de l’Associació Sembra en Saó, són les encarregades d’ensenyar, motivar, sensibilitzar i fomentar actituds de respecte i d’atenció cap al medi natural als nostres fills i filles, amb diferents tècniques, tasques i activitats. Aquesta associació està molt involucrada en l’educació i respecte cap al medi ambient i en l’adquisició d’uns hàbits de vida saludables.

El nostre hort és ecològic perquè és respectuós amb el medi ambient i no utilitzem productes tòxics o contaminants, com plaguicides i adobs químics o de síntesis. Els fems i els residus són vegetals i naturals. Conserven els recursos naturals, com la vida silvestre, la terra cultivable i la seva fertilitat, l’aigua, els combustibles fòssils, els minerals utilitzats com adob, la varietat de plantes autòctones cultivades i les diferents bestioles. Els paràsits, les males herbes i les malalties es tracten de controlar d’una manera biològica, sense fer malbé el patrimoni mediambiental.

PRINCIPALS TASQUES QUE S’HAN ESTAT DESENVOLUPANT A L’HORT PREPARACIÓ INICIAL DE L’HORT; birbar (arrancar les males herbes), airejar, regar,

l’adob...

36

DELIMITACIÓ DE L’ÀREA DE CULTIU

ELS DIFERENTS TIPUS DE CULTIUS

EL COMPOSTATGE I ELS ADOBS

El compostatge Per fer el compost utilitzen qualsevol matèria orgànica que no estiga contaminada. Les

matèries produïdes per l’hort són els residus de la collita, que aporten nitrogen (com més jove és la planta) i carboni (les plantes més velles).També es poden utilitzar els adobs verds; les segues de la gespa; els troncs de poda dels fruiters però triturats; les fulles; les males herbes .Però si ja tenim molta matèria amb molta quantitat d’aigua convé assecar-les abans d’afegir-les a les altres matèries com les ortigues que faciliten la descomposició, les restes de la cuina i el fem de diferents animals. La biodiversitat dels xicotets organismes que viuen al sòl augmenta amb l’ús de compost. Al nostre hort hem fet el compostatge a partir de fulles seques, rametes xicotetes i restes de collita.

PLANTACIÓ DE PLANTERS

37

Encoixinat amb fulles de pi. L’aigua és la vida del nostre hort.

Els adobs Són aportacions de nutrients a la terra per a augmentar la seua fertilitat. Els adobs

utilitzats en l’agricultura ecològica poden ser excrements d’animals descompostos, adobs verds (cultius que es planten per a posteriorment barrejar amb la terra), matèria orgànica descomposta, i altres productes d’origen natural. Els adobs químics utilitzats per l’agricultura convencional son la principal causa de contaminació de les aigües després de molts d’anys d’haver-los aplicats i enverinen als microorganismes que són la base de la fertilitat.

ENCOIXINATL’encoixinat consisteix a cobrir el sòl amb un

material generalment orgànic, destinat a protegir-lo i alguna vegada a alimentar la terra. Es pot encoixinar amb diverses coses com ara: palla, herba, compost o qualsevol tipus de restes orgànics. Aquest encoixinat serveix per a protegir la terra dels rigors del clima, per a alimentar als éssers vius de la terra i per a limitar el desenvolupament de les males herbes, ja que amb

aquest, la majoria d’herbes són asfixiades. Per la fertilització generalment serà suficient el compost, l’encoixinat i els adobs, però

en alguns casos serà necessari aportar complements.

38

EL LLIT CALENT

Es pot construir fàcilment utilitzant bales de palla o fustes, i col·locant-les en forma de quadrat o rectangle. Després s’ompli l’interior amb una capa de fem entre 15 i 20 cm, ben atapeït, i sobre esta una capa d’uns 5 cm de compost i es pot sembrar directament. Normalment es cobrix amb plàstic o vidre, i l’època bona de la seua construcció es al mes de gener, de cara a l’arribada del bon temps. Podem aprofitar el planter de llit calent per a avançar cultius d’estiu. Al nostre llit hem sembrat; tomaques, carabassetes i pebrots. D’aquesta manera, quan arribe el bon temps estaran ja crescuts i llestos per a ser trasplantats.

LA PREVENCIÓ DE LES PLAGUES I LES MALALTIES. LES PLANTES AROMÀTIQUES.

La presència a l’hort de plantes amb flors i aromàtiques ajuda a atreure a insectes depredadors d’altres insectes que són plagues. Hem plantat romaní , espígol, camamilla de muntanya o lliris. Cada xiquet/a ha plantat en un cossiol la seua planteta aromàtica, les han etiquetades i decorades amb un cartellet.

Cultivar plantes ornamentals i medicinals

atrauen a gran varietat d’insectes útils i es

poden fer servir per a elaborar preparats pel

control de malalties.

Els productes utilitzats son a base de plantes i

minerals. Els preparats a base de plantes son

molt nombrosos com ara el pudin d’ortiga, la

decocció de la cua de cavall, el donzell i el

tanacet. A l’agricultura ecològica és fa una

lluita biològica, és a dir, la destrucció d’un

paràsit pels seus enemics naturals. Aquest

procés afavoreix la multiplicació dels

depredadors i respecta al màxim els equilibris

naturals.

CONSTRUINT EL LLIT

39

FAUNA ÚTIL I PERJUDICIAL PER A L’HORT La presència de certes espècies al nostre hort, poden ser contràries als nostres

interessos. No som els únics que estem desitjant que les maduixes acaben de madurar per tastar-les. Hi ha una llarga llista de xicotetes feres que es deleixen per la seua olor i normalment són més matineres que nosaltres: caragols, llimacs, pardals... se senten irremediablement atrets pel color roig de les maduixes. Al cap i a la fi, estan programades per cridar l’atenció i aconseguir que algú es menge les llavors i les transporte lluny i les torne a dipositar a terra envoltades d’excrements carregats de nutrients.

D’altra banda, els cucs ens afavoreixen, ja que mengen matèria orgànica morta transformant-la en nutrients assimilables per les plantes, oxigenen el sòl fent túnels subterranis i barregen la terra al seu pas.

Es tracta de que els nostres fills/es aprenguen a acceptar i entendre que no podrem eliminar completament la fauna perjudicial i arribar a un equilibri que els permeta gaudir de la collita sense convertir-se en terminators.

I encara ens queden moltes altres tasques com ara l’hotel per als insectes, el túnel/hivernacle, feines de plantació de nous planters de temporada i fer esqueixos, transplantament de plantes al jardí del col·legi i d’altres.

SÓCUNALARVA

CUCCARAGOLS.

AUXILI! QUE NO SÓC UN XICLET!!!

ARANYOTA.

LA MARE BAVOSA I EL SEU FILLET

Mare no et trobe… LLIMAC

40

PINTXO, L’ESPANTAOCELLS El nou amic dels xiquets, que tots els divendres a la seua butxaca els deixa un missatge que han de llegir i algunes vegades els mana fer alguna tasca.

MURAL DE LA BIODIVERSITAT DEL NOSTRE HORT EL BARRANQUET. Com que la biodiversitat és un dels elements claus del nostre hort i de l’agricultura

ecològica, els xiquets i xiquetes estan fent un MURAL de la biodiversitat de l’hort de l’escola molt xulo amb fotografies, dibuixos, etc., que més endavant quan estiga acabat el penjaren en el bloc de l’AMPA.

L’agricultura ecològica és una inversió

per al futur, perquè amb la utilització

òptima dels recursos renovables es procura

un desenvolupament sostenible i una forma

de millorar la qualitat de vida de les

persones.

Amb les tasques al nostre xicotet hortet, esperem fomentar l’adquisició d’una sèrie de valors als nostres fills/es que els

motiven a sentir interés i preocupació pel medi ambient.

41

A MODE DE REFLEXIÓ I RECORDATORI

Magda, mare de Pedro Portalés i Julià de 1r de primària.

Crec que fa més de 50 anys, ja havia començat el procés, tan evident hui, d’un canvi

climàtic. Aleshores ja hi havia països molt industrialitzats, ja hi havia cotxes i altres elements

que contaminen.

Però la vida quotidiana era ben diferent a l’actual. Per exemple, en cada casa es feia un

procés de reciclatge molt més natural,on les restes del menjar s’aprofitaven per als animals,

les botelles de vidre es retornaven quan compraves d’altres plenes, la llet es comprava amb

les lleteres (envasos que cadascú portava de casa seua), la funció de recuperar, la feien els

tradicionals drapaires, no hi havia ni la meitat de cotxes que hi ha hui. Tots aquests costums

que hui han canviat, fan que aquest procés devastador progresse dia a dia.

Així i tot, jo crec que no tot està perdut, crec sincerament que si comencem a fer

seriosament els canvis, –tan senzills que ja tots coneixem, REDUIR, REUTILITZAR I

RECICLAR– podem arribar a temps de salvar La Terra. Però clar, açò s’ha de fer de forma

habitual, de forma natural i sobretot de forma seriosa. No podem agafar com a exemple

aquells comerços que portem a terme una campanya on ja no donen bosses de plàstic (que

esta molt bé) però que ells continuen envasant els seus productes amb safates de plàstic,

bosses de plàstic, safates de suro blanc i d’altres hàbits, que ens fan pensar, quan de veritat

hi ha i quan de màrqueting en la seua campanya ecològica. ECOLÒGICA una paraula

últimament molt utilitzada. Perquè no li parem un moment d’atenció? L’ecologia és la ciència

que estudia les relacions entre els éssers vius i amb el seu ambient. Està formada per dues

paraules d’origen grec: oikos que significa casa i logos que significa paraula o raó; per tan

l’ecologia estudia com funciona la nostra casa, la casa de tots els éssers vius en el planeta

Terra. L`ecologia ens permet interpretar els paisatges, que són el resultat d’un procés llarg

del temps en el qual intervenen el clima, el relleu, els éssers vius...

Quan ja tots hàgem agafat per costum practicar les tres RRR (REDUIR, REUTILITZAR,

RECICLAR), quan tots siguem conscients dels beneficis d’aquests costums i ja tots els

practiquem de forma rutinària, aleshores...

La ciutat que jo vull per a mi i per a vosaltres.

La ciutat compartida.

Imaginem una ciutat on tot el món puga viure en llocs agradables, en la qual puguem

crear, somiar, riure i aprendre amb la gent i aprendre de tota la gent.

La ciutat neta.

On la salut dels seus habitants siga cuidada amb atenció, mantenint l’aire i l’entorn nets

i sense sorolls.

42

La ciutat lleugera.

On hi haja espais segurs per a desplaçar-nos tranquil·lament caminant o en bicicleta,

en el nostre quefer quotidià.

La ciutat verda.

On hi haja més parcs i jardins prop de les nostres cases, en la qual puguem olorar les

plantes i escoltar el cant dels ocells.

La ciutat bulliciosa.

On les places i carrers siguen llocs de trobada i ens sentim alegres i amb energia per

comunicar-nos amb els altres.

La ciutat bella.

En la qual l’art i la creativitat es manifesten en les cases, en els carrers i en els espais

verds, per què el nostre entorn siga més enriquidor.

La ciutat de la memòria.

Que conserve i reflectisca la seua essència històrica perquè en el futur siga més culta i

sàbia.

Jo crec que açò es possible, però cal una reivindicació de tots, una actuació de tots.

ENCREUAT

Marian Brizuela, mare de Violeta (2n d’infantil)

43

JOCS LITERARIS EN LA NATURA I ELS ANIMALS EN PERILL D’EXTINCIÓ

Mónica Ferrando i Pablo Lamirán (1r de primària)

Quan un animal desapareix,

la fauna plora de tristesa.

Quan la fauna plora,

naix un riu.

Quan el riu discorre,

les fàbriques l’embruten.

Quan es contamina,

els seus peixos s’ofeguen.

Si tots mantenim les aigües netes,

i el cel blau,

els nostres animals viuran feliços.

Preguntem a la natura...

Per què la selva de Madagascar és trista?

Perquè les aus i els elefants s’han extingit,

ja que les persones els robaven els seus ous.

Per què la mar té ones tan altes?

Perquè els vaixells embruten l’aigua cada vegada més.

Inventem animals...

Serp rosegaflors: és una serp que menja flors per a fer molt bona olor.

Rinoestrella: és un rinoceront que té un cap brillant per a protegir-se

dels depredadors.

44

Escorpí marí: és un escorpí que viu a l’aigua perquè és molt calorós.

Mimoshòtam: és un hipopòtam que té el cos ple de mimoses. Aquestes li

protegeixen del sol.

Un conte curtet: «La mula que volia canviar de vida»

Una vegada hi havia una mula que volia viure al desert.

Un dia començà a llegir mapes per aconseguir arribar-hi sense problemes.

i agafà tot el que anava a necessitar: menjar, aigua,Va fer les maletes

una corda , una llanterna... Ho ficà tot al seu carro i se n’anà.

Al cap d’uns dies arribà i s’adonà que no era feliç. Tenia molta set, fam, i calor

i va decidir tornar a la seua casa de veritat, perquè no li agradava viure al desert.

Cada animal té la seua llar i el que no s’alce té el cul foradat.

FI

Comparacions...

Un arbre és com un animal que té la seua vida.

Un bosc és com una llar on viuen molts arbres.

Un llac és com un mar xicotet sense ones.

45

EL XIQUET I EL JOC

Yolanda Andrés, mare de Julia i Clara (2n i 5é de primària)

El joc és l’activitat fonamental del xiquet menut, és el que el constitueix. És el mitjà

d’aprenentatge a través del qual el xiquet investiga, explora i descobreix el món que li

envolta i d’aquesta manera, coneixent el món el xiquet es va coneixent a si mateix. El joc és

el seu principal mitjà d’expressió, comunicació i elaboració de conflictes. A través del joc el

xiquet, adquireix els coneixements amb els quals se li facilitarà l’aprenentatge. Si donem al

xiquet la possibilitat de jugar li estem donant les condicions més adequades per al seu èxit

escolar. Una mirada atenta al xiquet que juga observarà com durant el joc, el xiquet repeteix

situacions agradables i elabora aquelles que li van resultar penoses, traumàtiques,

doloroses, exterioritzant-les, expressant-les fora, intentant dominar-les a través de la seua

activitat i el seu llenguatge.

Manejar i manipular materials i objectes és una base fonamental per al

desenvolupament de la seua capacitat lògica i simbòlica. Ajudarem a un xiquet que es

desenvolupe òptimament si valorarem, respectem i fomentem l’activitat més important del

xiquet, que és el joc. D’aquesta manera estem obrint la possibilitat d’una activitat adulta més

satisfactòria i gratificant, jugant el xiquet s’inicia en els rols que podrà ocupar en el futur. El

xiquet a qui se li haja desvalorat el seu joc correrà el risc de ser un adult que no valore el seu

treball i a qui li coste obtenir-ne satisfacció. A qui de xiquet no se li ha permés expressar-se a

través del joc veurà minvada la seua capacitat creativa, imaginativa i de fantasia, capacitats

totes elles necessàries per a la satisfacció personal. Aquesta capacitat creativa la

fomentarem com més ampliem la possibilitat lúdica, mitjançant jocs, joguets, activitats

expressives, corporals i esportives. Les arts plàstiques, la música, el teatre, la literatura, les

matemàtiques i la poesia poden convertir-se en activitats lúdiques que poden potenciar

aquesta capacitat creativa.

El joc del xiquet tindrà més possibilitats en la mesura que haja après a jugar amb els

seus pares. Ni el joguet, ni el joc substitueixen l’atenció, la presència i l’afecte dels pares.

Encara que el xiquet té capacitat per a desenvolupar jocs espontàniament com els de llançar

objectes fora del seu abast, amagar-se, ficar objectes en un forat, el fet que juguem amb ell,

li ensenyem jocs, compartim amb ell el cant, la poesia, el dibuix i la pintura permetrà

construir una actitud activa i positivament compromesa en la seua relació amb els altres, en

la seua capacitat intel·lectual i d’aprenentatge, en la seua imaginació i creativitat, la seua

inquietud i el seu desig d’estudiar, aprendre i adquirir coneixements.

El joc permet al xiquet canalitzar la seua natural agressivitat. Caldria distingir-la de la

violència, que no són paraules sinònimes, sinó distintes. L’agressivitat pot ser imaginària o

46

simbòlica. La violència en canvi és real. La guerra, els homicidis, la lesió, la violació, són

violència. En canvi, els jocs bèl·lics, els jocs esportius (partits de futbol) poden constituir-se

en mecanismes de descàrrega agressiva que ajuden a neutralitzar la violència.

En la consulta m’he trobat amb alguna mare que angoixada m’ha plantejat com podia el

seu fill voler matar-la amb la seua metralleta. Aquesta mare no discriminava entre el joc

imaginari del seu fill i el valor real que ella li atribuïa al suposat acte. Els jocs, inclosos els

agressius, mentre siguen jocs, són mecanismes elaboradors enriquidors que eviten el risc de

desenvolupar una personalitat violenta. Cal saber discriminar entre el joc imaginari d’un

xiquet i el valor real que se li pot atribuir a l’acte. Els xiquets violents ho són perquè han estat

violentats, no per haver jugat a barallar, amb joguets bèl·lics o per haver vist pel·lícules,

independentment que calga seleccionar-les adequadament segons l’edat.

La paciència que posem a encoratjar, reconèixer i lloar els seus esforços, les bones

paraules, sobretot açò últim, LES BONES PARAULES, són les que ajudaran en la bona

direcció. En canvi les humiliacions, els retrets, les burles, els malnoms, els colps, els

continus reganys i els càstigs denigrants conduiran a sentiments de culpabilitat, de rebot,

estats depressius, tendències masoquistes i inseguretat. Cal ajudar al xiquet a fer de si

mateix el que puga i vullga ser. Abans de res hem d’acceptar-lo. No només la seua capacitat

d’atenció i de memòria, sinó també el seu cos, la seua imaginació; i el ressort que cal

accionar en la seua personalitat durant la formació és precisament allò que li distingeix dels

cadells de les altres espècies animals, la seua CREATIVITAT.

I en l’àmbit escolar, a través del joc el xiquet pot aprendre una gran quantitat de coses, i

el joc no ha de menysprear-se com una activitat supèrflua ni establir una oposició entre

treball seriós escolar i el joc, sinó tot el contrari. La importància educativa del joc és enorme,

un xiquet que no juga és un xiquet malalt. Ja que el joc ocupa un paper tan necessari en el

desenvolupament, l’educació ha d’aprofitar-lo, i traure’n el màxim partit. El xiquet ha de sentir

que en l’escola està jugant i a través d’aqueix joc podrà aprendre una gran quantitat de

coses. No podem relegar el joc als moments extraescolars o d’esplai al pati, sinó que hem

d’incorporar-lo a l’aula i que el xiquet trobe plaer a realitzar l’activitat escolar per ella mateixa

i no per obtenir l’aprovació de pares i mestres.

Hi ha una actitud generalitzada dels adults, de l’administració, de pedagogs, de

professors i pares, de no donar-li al joc la importància que es mereix, i de col·locar en un lloc

rellevant l’acadèmic, el rendiment escolar. És hora d’apostar per una altra pràctica escolar en

la qual es respecte la naturalesa creativa, alegre, vivaç i intel·ligent de la infància i que el joc

siga col·locat en el lloc principal. L’èxit escolar vindrà per afegiment.

47

GALETES DE MANTEGA

Taller de primer cicle de primària

Ingredients

200 grams de sucre

200 grams de mantega

2 ous

500 grams de farina

2 culleradetes de vanil·lina ensucrada

1 mica de sal

Barrejar tots els ingredients per ordre, pastar i formar una bola. Embolicar en paper film

i deixar reposar dues hores. Estirar i tallar de la forma que més ens agrade. Col·locar en una

safata de forn engreixada i posar al forn uns 15 minuts a temperatura mitja.

(Per a fer les galetes de xocolata, substituir 200 grams de farina per cacau pur en pols.)

48

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS CURS 2009 - 2010

Amparo Porras, mare d’Alba Ortolà (2n de primària)

Un any més, l’AMPA junt amb l’empresa Docendo-Valesport, són les encarregades de

gestionar i desenvolupar les activitats extraescolars d’aquest curs escolar 2009-10. Com ja

venim fent des de fa uns anys, a través de les enquestes d’extraescolars, hem pogut

conèixer les vostres inquietuds i preferències, el tipus d’activitats que us ha agradat fer per

aquest curs i hem intentat millorar-les en la mesura que ens ha sigut possible. Desprès

d’estudiar les vostres opinions i peticions,vam decidir canviar per al grup de primària,

l’activitat de dibuix per la d’hort ecològic i l’ activitat del migdia d’escacs per funky / hip-hop. A

més, hem afegit per als xiquets/es de l’etapa d’infantil, l’activitat de l’hora del conte per al

migdia del divendres.

En aquest nou curs escolar, participen un total de 59 xiquets/es .Les activitats

extraescolars dels divendres són;

1. Grup Infantil (format per 16 xiquets/es )

* Hort ecològic de 15 a 16 h i * Cultura Anglesa de 16 a 17h.

* L’hora del Conte i titelles de 13.30 a 14.30h.

2. Grup Primària

* Patinatge de 15 a 16h. i * Hort ecològic de 16 a 17h. amb 15 xiquets/es.

* Funky / Hip-hop de 12 a 13h. amb 12 xiquets/es .

L’activitat de Bàsquet la continua gestionant l’OAM (Organisme Autònom Municipal de

Godella). S’impartix els dimecres de 12.30 a 13.30h i els divendres de 15 a 17h. Enguany

està format per un total de 28 xiquets/es en les categories d’alevins i benjamins.

Tornem a agrair a l’equip directiu del centre, que ens haja deixat fer ús de l’aula de 3

anys (també l’aula multiusos ) per a l’activitat de cultura anglesa, el pàrquing exterior per a

l’activitat de patinatge i una aula en cas de mal oratge per al grup de Bàsquet, ja que sense

aquestes instal·lacions haguera sigut molt complicat el desenvolupament de les activitats.

Volem assenyalar que enguany, la demanda de les activitats ha sigut major que l’any

passat i ha hagut xiquets/es que s’han quedat en llista d’espera per falta

d’instal·lacions, perquè cada vegada són més els xiquets/es que volen participar i gaudir de

les activitats i al mateix temps molts pares/mares es veuen en la necessitat de conciliar la

vida laboral amb la familiar.

Des de l’AMPA us donem novament les gràcies i esperem que a poc a poc i amb la

col·laboració de tots, puguem aconseguir les instal·lacions necessàries per a poder ampliar

els grups, i així millorar les activitats i el benestar de tots els xiquets i xiquetes.

49

ELS XIQUETS I XIQUETES QUE PARTICIPEN EN LES ACTIVITATSEXTRAESCOLARS

HORT ECOLÒGICEn aquesta activitat treballen els més xicotets del cicle d’Infantil i els de Primària, per la

qual cosa les diferents tasques que desenvolupa cada grup es complementen molt bé. Durant el primer trimestre, va ser Marta la monitora que es va encarregar de l’horta. Després María ha continuat amb les tasques i, fins i tot, vol construir un hotel per als insectes utilitzant diferents materials com pedres, rajoles, palla, branques, etc. on els insectes es puguen refugiar per tal d’augmentar la biodiversitat de l’hort. Creiem que serà molt interessant i divertit per als xiquets.

El nostre hort és ecològic perquè no s’utilitzen productes tòxics o contaminants, com plaguicides i adobs químics. Els fems i els residus són vegetals i naturals, per això les nostres fruites i verdures seran d’una qualitat excepcional. Els xiquets i xiquetes experimentaran amb diferents llavors, amb la terra, l’aigua, el sol, i observaran com a poc a poc creixen els seus raves, faves, espinacs, creïlles, maduixes…

El taller de l’hort es centra en l’educació ambiental i vol apropar als nostres fills a la natura, fer-los sentir interés, preocupació i respecte pel medi ambient.

50

CULTURA ANGLESA

Un any més, tenim la sort de comptar amb Alicia Palanca per aquest taller . Es pretén propiciar una actitud favorable cap a la llengua anglesa des d’una metodologia lúdica, per mitjà de diversos recursos didàctics com cançons (que desenvolupen la comprensió i producció oral), jocs que consoliden el vocabulari, fitxes de treball per a acolorir, targetes, pòsters, el llibre de treball de l’aula… perquè els xiquets/es aprenguen divertint-se.

PATINATGE

María és l’encarregada de dirigir aquesta activitat. El principal objectiu és que els alumnes aprenguen a patinar de forma correcta, adquirint habilitats a l’hora de accelerar, frenar, girar, etc. I al mateix temps, se’ls intentarà inculcar el voler fer esport perquè a un li agrade, a través de jocs de patinatge i habilitat (com ara el tren, l’eslàlom, el mocador, etc.) amb els que es farà més lúdica i amena l’activitat. Ens podran fer a final de curs una xicoteta exhibició???? …

Practicant un poquet l’eslàlom...

51

FUNKY / HIP-HOP Però, sabeu l’origen del funky i el hip hop ?

El nostre monitor Saimon, és un autèntic professional del funky / hip hop. Mireu.

A través del ball intentarà que els alumnes guanyen hàbits saludables i desenvolupen la coordinació de moviments, així com l’atenció i la concentració. Es desenvoluparà la creativitat i la espontaneïtat mitjançant el moviment corporal, la sensibilitat i la capacitat d’expressió. Es tracta d’una activitat molt completa així com divertida i interessant, que afavoreix les relacions socials.

El hip hop va sorgir durant els anys 1970, quan les festes de carrer o «Block parties» es van tornar freqüents a la ciutat

de Nova York, especialment en el Bronx, a causa de la poca accessibilitat de la seva gent als Clubs i Discoteques que

havien en costats benestants de la Gran Poma. Les festes de carrer s’acompanyaven de funk i soul, fins que els primers

DJs van començar a aïllar la percussió i estendre-la, ja que la cançó es tornava més ballable. Amb 3 formes d’expressió;

la música (funk, rap, Blues, DJing), el ball (breakdance, lindy hop) i la pintura (aerosol, bombing, murals, political

graffiti). El funk és un gènere musical, que també va aparèixer en els primers anys 60 com una evolució d’alguns

elements del Soul i el Jazz amb influències llatines com la rumba. D’aquí en endavant el funk es va consolidar com un

estil propi. James Brown, amb la seva cançó ‘I feel good’, és un dels grans mites del funk.

52

L’HORA DEL CONTEAmb Alicia Palanca, tots els xiquets/es participen en la dramatització d’un conte narrat

assumint diferents rols socials, estimulant la seua imaginació quan afegim característiques noves als seus personatges. A més de la lectura i narració de contes populars, el xiquet podrà crear escenes noves, diversos finals i realitzar dibuixos relacionats amb el conte narrat

en classe. Depenent de l’edat i la maduració dels xiquets, es farà senzilles titelles, màscares i caretes, mini obres, etc.

Es tractarà d’oferir als alumnes lectures dramatitzades de contes i històries conegudes per ells o inventades per a moure l’interés dels xiquets en aquesta edat per la lectura. Al mateix temps que s’intenta incentivar el gust per la expressivitat, el treball en equip, etc.

53

BÀSQUETDes de fa un anys els equips de bàsquet del CEIP EL BARRANQUET estan participant

en els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana. Estan organitzats en unes Fases Municipals organitzades per Ajuntaments i nosaltres participem en la que és organitzada per Godella. Els equips són tant d’escoles municipals dels pobles veïns (Bétera, L’Eliana, OAM Godella, Casinos, Llíria) com col·legis (EPLA, Sacre Cor, Cambridge, IALE). S’organitzen en grups de diversos equips i cada grup juga una lligueta.

Juanvi entrena el grup d’alevins Fran entrena el grup de benjamins

Entrenant un poquet…

EL BARRANQUET, CAMPIÓ DE BASQUET per Paco Aràndiga

Enguany l’equip d’Alevins ha guanyat la seua lligueta i ara competiran en una lliga amb altres equips guanyadors. En el seu dia ja vam felicitar l’equip des de les pàgines del blog de l’AMPA.

Els guanyadors de cada un dels grups van fer un campionat per eliminatòria per a veure quin quedava primer. El quatre equips classificats primers de cada grup van ser l’OAM Godella B, La Pobla de Vallbona, Riba-roja B i EL BARRANQUET.

Es va enfrontar l’OAM contra la Pobla de Vallbona, guanyant estos en un partit molt disputat. Nosaltres ens fam enfrontar a l’equip de Riba-roja i vam guanyar clarament 74 a 26.

Al dia següent es va disputar la final entre tots dos finalistes: LA POBLA DE VALLBONA i EL BARRANQUET. Vam guanyar 60 a 52 i el BARRANQUET es va proclamar campió d’esta fase. Els xiquets es van alegrar molt de veure que algunes mestres es van acostar al pavelló de Godella per a veure’ls (Encarna, Mercedes, Maria Antònia, Josep Ignaci, etc.). Els partits seran sens dubte, d’ara endavant, més difícils però ací estaran lluitant els nostres jugadors. El nostre objectiu és que els xiquets facen esport, que s’ho passen bé jugant en els seus amics i si guanyen millor. I si no, no passa res.

http://elbarranquet.blogspot.com/2010/01/el-barranquet-campio-de-basquet.html http://arandiga.wordpress.com/barranquet

54

BÀSQUET AL BARRANQUET Rosa Donat i Paco Aràndiga, pares de Toni (6é de primària)

A la meva família tenim ben clar que el proper mes de Juny serà molt diferent de tots els mesos de Juny que hem passat fins ara. El proper mes de Juny ens acomiadarem del CEIP El Barranquet, que ha format part de les nostres vides des que Paco, el nostre fill major, va començar a anar-hi en 1997.

Guardem molts bons records de El Barranquet, i hem fet molts amics al voltant de les activitats del «col·le» dels que segur seguirem gaudint molts anys. El bàsquet ha segut una d’aquestes activitats, que hem seguit des dels seus inicis, amb Ximo Gregori com a President de l’AMPA. Amb ell varem tindre el nostre primer «equipatge», amb el nom de El Barranquet imprès.

Després de tots aquests anys, i amb el meu fill major jugant al bàsquet ara al Club L’Horta Godella, aprecie cada vegada mes l’ajuda de l’OAM en l’organització d’aquesta activitat al nostre col·legi. I també aprecie en la seua justa mesura el que els entrenadors hagen triat emprar el seu temps fent que els nostres fills aprenguen un esport d’equip, amb tot el que això comporta.

A nosaltres, el Bàsquet ens ha donat l’oportunitat de fer entendre als nostres menuts la importància de treballar en equip i la necessitat d’aprendre entrenant. Ens ha donat l’oportunitat d’ensenyar-los a compartir la satisfacció que dóna guanyar, i a gaudir-ne, i també a aprendre de les derrotes i a seguir endavant, intentat millorar.

Com a pares, també ho hem passat molt bé amb el Bàsquet dels nostres fills. Hem fet colla, hem fet pancartes i els hem animat, al crit de «Barranquet!, Barranquet!». Hem gaudit amb els seus èxits i hem estat al seu costat sempre.

Enguany, el nostre darrer any, el nostre equip ha guanyat la lligueta de col·legis que venim jugant tots els anys, i estem jugant contra coles molt mes grans, i allí on anem continuem cridant «Barranquet!, Barranquet!», animant als nostres fills i gaudint amb la seva experiència.

La meva família deixa «El Barranquet», però com que sempre el portarem a una de les «aletes» del nostre cor, desitgem i animem tant als pares com als xiquets a gaudir d’aquesta activitat. Tant com ho hem fet nosaltres, o fins I tot més, utilitzant-la per fer «col·le», per fer colla, per fer amics. Desitgem que el CEIP EL Barranquet siga per a tots eixe col·legi tan especial que ha estat per a nosaltres.

Fotografia, alumnes del curs 2003-2004.

55

ENTREVISTA A DANIEL MONZÓN

Per Daniel Vanaclocha, pare de Verònica (4t de primària) i Alma Bracho, mare de Martí i Guillem (2n d’infantil i 4t de primària)

Daniel Monzón, pare de Sofia, alumna del CEIP El Barranquet, i soci de l’AMPA, va

guanyar recentment, entre altres, el premi Goya a la millor pel·lícula i al millor director. Per a

conèixer les seues experiències i opinions sobre el cinema especialment fet per a xiquetes i

xiquets i poder compartir-les amb totes les persones que formem la comunitat educativa del

Barranquet, varem tenir una conversa amb ell.

Daniel Monzón ens conta que quan tenia 7 o 8 anys, va quedar fascinat pel món del

cinema després d’anar a veure la pel·lícula «King Kong» (l’antiga, la de blanc i negre) amb la

seua iaia a un cineclub de la zona d’Abastos, a València.

Això va transformar Daniel en un petit «monstre» consumidor de tota mena de

cinema, empentat per les suggerents fotografies que havia als volums de la biblioteca

cinematogràfica que tenia son pare. Als 15 anys havia vist tot l’expressionisme alemany i

tota la filmografia de directors com John Ford, Orson Wells o Alfred Hitchcock. Volia ser

director de cinema perquè ho portava dins, era una cosa vocacional.

- Com han estat les primeres experiències al cinema amb la teua filla Sofia?

- «Tal vegada vaig ser massa agosarat i com tenia tantes ganes d’anar amb ella, la vaig

portar pot ser massa prompte. La vaig portar a veure «Bolt» a Kinepolis quan tenia 2 anys

recent fets. Una sala immensa, un so tronador i un guió frenètic van fer que Sofia vera la

pel·lícula gairebé en estat de xoc. Després va estar comentant-nos la pel·lícula durant

setmanes i vaig poder comprovar que aquesta experiència, tot i el seu impacte, no havia

generat en Sofia cap trastorn. L’última que ha vist ha estat «Tiana i el gripau» en companyia

dels seus cosins i és quan va descobrir que al cinema es poden menjar roses de dacsa i

beure refrescs.»

- Ens has comentat que «King Kong» va ser la pel·lícula que a tu et va fer aflorar la

teua vocació cinematogràfica. Quina pel·lícula penses que podria tenir el mateix efecte

en els infants de hui?

- «Vaig llegir una entrevista en la qual Peter Jackson, director d’entre altres de la trilogia de

«El senyor dels anells», deia que també va ser la pel·lícula de «King Kong» la que va

despertar la seua vocació cinematogràfica i és per això que va fer un remake en l’any 2005,

per a veure si les xiquetes i xiquets de hui eren captivats per aquesta història. Ara no sabria

dir cap pel·lícula, ja que intente veure aquestes coses a través dels ulls de la meua filla

Sofia. Pot ser d’ací a uns anys, quan el seu bagatge cinematogràfic siga més gran, puga dir

que tal o tal títol és capaç de generar aquesta vocació. Encara que pense que segurament

56

siga la vella «King Kong» la pel·lícula capaç d’aconseguir aquest efecte fins i tot en la xicalla

de hui».

- Moltes mares i pares, quan ens dediquem a la criança dels nostres fills, canviem els

nostre hàbits pel que fa a l’assistència a espectacles, etc. passant a consumir

espectacles exclusivament infantils. Trobes que a tu et passa alguna cosa semblant?

- «Sí, és així. Ara mateixa voldria veure «Avatar» però sóc incapaç de trobar les dues hores i

mitja que es necessiten per a veure-la. Encara que pense que per a qüestions de cinema,

música, etc. hi ha una sèrie de productes infantils confitats i edulcorats que arriben a ser

perniciosos pels valors que fomenten, i en canvi, altres productes destinats a adults són

assimilats sense problemes pels més menuts, i els podem compartir amb ells. Si tornem a

«King Kong», he de confessar que li he posat a Sofia alguna escena de la pel·lícula encara

que sencera no, i li ha impactat de manera que recorda aquelles escenes fent-se preguntes

de per què el goril·la agafa a la nena o per què la nena crida. A mi no m’agrada prohibir res

però per exemple «Bambi» està prohibida en casa. «Bambi» és una canallada que ens

gastaren a tots quan érem xicotets i no sabria dir quants adults traumatitzats hi haurà per

haver vist «Bambi» quan eren petits. Trobe que aquesta mena de pel·lícules tenen un

component sàdic que fan passar un mal tràngol innecessari als espectadors. En canvi altres

pel·lícules infantils com «Kirikú», «Up», «Wall-e» i altres semblants són molt recomanables.

Una bona pel·lícula o un bon llibre el que han de fer és potenciar la imaginació i ensenyar

coses sobre la vida i coses útils».

- T’agradaria fer una pel·lícula infantil?

- «És un projecte que m’agradaria fer i que tinc en ment. Tinc algunes idees però encara han

de madurar. Sobretot crec que amb l’evolució de Sofia, les seues lectures, pel·lícules i

històries m’acabarà arribant alguna cosa. Hi ha una història que m’agrada molt i que mai

s’ha portat al cinema. És tracta de «Harun i el mar de les històries» de Salman Rushdie, però

seria un projecte caríssim i molt complex. Arrel de l’èxit internacional de «Celda 211» he

rebut moltes ofertes, fins i tot dels Estats Units o de grans productores europees i pot ser

algun dia em llance amb aquesta idea, perquè pense que una bona pel·lícula infantil ha de

ser o bé un projecte xicotet, amb molt d’encant o una superproducció. Algun dia ho faré, i

espere que siga relativament prompte perquè Sofia la puga gaudir encara sent una xiqueta i

si ve al rodatge tinga records d’infantesa del treball que allí es fa, dels efectes especials, etc.

Això hauria de ser abans que faça els dotze anys. Si algú vol aportar alguna idea o alguna

història que conega, jo estic amb les orelles molt obertes, sobretot si estan contrastades per

xiquetes i xiquets».

57

- Com trobes el panorama cinematogràfic infantil en l’actualitat?

- «A l’Estat espanyol absolutament inexistent. Una pel·lícula tan ambiciosa com «Planet 51»

no he arribat a anar a veure-la amb Sofia perquè la gent em deia que no era una pel·lícula

per a xiquets de l’edat de la meua filla. Està mal que ho diga perquè l’ha feta gent molt vàlida

que ha volgut fer un projecte molt gran i que tècnicament ha quedat perfecta amb res que

envejar a les produccions americanes. Respecte a produccions estrangeres, crec que les de

la factoria Pixar encerten sempre perquè acontenten els xiquets però també els adults, que

no hem d’oblidar que són els que porten els xiquets al cinema».

- Et sembla que les pel·lícules per a tots els públics de la nostra infantesa eren millors

que les d’ara?

- «El que crec és que la nostra mirada infantil ens feia gaudir més de les coses d’una manera

de la que ara no som capaços, no que les pel·lícules d’aquella època foren millor que les

d’ara. Les coses que tenien magnificades de xicotets, les veus ara i et cau el món als peus.

Així i tot, he de dir que alguna de les pel·lícules d’aquells temps no es veuen ara a les

pantalles, i eixa és la pel·lícula que jo vull fer. El tipus de pel·lícula que jo tant he gaudit de

xiquet i que ara no acabe de veure als cinemes. Un exemple podria ser «Els contrabandistes

de Moonfleet» que és l’essència del cinema d’aventures. Un equivalent de hui podria ser

«Pirates del Carib» però ara es fa més èmfasi en els efectes especials i menys en l’ànima

dels personatges i de la història. Això s’ha perdut».

58

DISSABTE VERD

Mariola Damià Benet, 4t de primària

El dia 28 de novembre, encara que era dissabte,

anàrem al col·le, anàrem a pintar la tanca de darrere

perquè estiga neta i bonica. El primer que férem va ser

ordenar-ho tot, després repartírem els pinzells i ens

explicaren els pares com s’havia de pintar.

Al principi estàvem pintant amb un líquid blanc, fins a

l’hora d’esmorzar. Alguns pares que no pintaven

prepararen

papes, cacauets, ganxets i eixes cosetes que

ens agraden, fins i tot hi havia refrescos de

cola i llaminadures i cadascú es va portar el

seu entrepà. Per a descansar algunes xiquetes

varem ballar.

Quan acabàrem tornàrem a la feina,

després de pintar amb eixe líquid vàrem ficar

damunt una pintura blava. Hi havia molta gent

pintant, d’infantil, de primària, pares, mares;

després varen vindre els del bàsquet que

havien guanyat i també pintaren.

Hi havia un senyor que dirigia a tothom,

eixe senyor és un pintor famós i ha pensat uns

dibuixos per a la tanca. Eixe dia no l’acabàrem,

i tots esteu convidats al pròxim dissabte verd que serà quan acabarem tota la tanca. Qui

vullga eixir a les fotografies que vinga a pintar!

59

60

ADÉU ALS ALUMNES DE SISÉ

Com cada any, arriba el moment de dir adéu a una nova promoció del Barranquet. Xiquetes i xiquets que superen una etapa més i començaran l’institut l’any que ve. Són un bon grup. Un conjunt cohesionat i ric en varietat, amb un ample ventall de qualitats, individuals i de grup, que l’han fet mereixedor de tota la nostra estima. Ací podeu veure els «pipiolets» que començaren.

Dalt Toni Benlloch, Quim Rueda, Eloi Sánchez, Óscar Enguídanos, Alfredo Damià, Miquel Climent , Daniel Benajes i Salvador Dasí. Centre Àngela Delaval, Amparo Simarro, Lorena Tarazona, Sara Gregori, Lucía Ruíz, María Lucía Viña, Claudia Vinyals, Carla De La Cruz i Andrea Jiménez. Baix Xema, Toni Aràndiga, Ferran Verdú, Camila Sanjuan, Marina i Javi Molina.

I aquests són ja ferms projectes de joves homes i dones, disposats a menjar-se el món. Viuran les seues vides i nosaltres els mirarem fer. I els estimarem molt, i ens en sentirem orgullosos. Què tingueu sort! EN EL BARRANQUET QUEDARÁ PER SEMPRE LA VOSTRA EMPREMTA.

Dalt Joshua Andrew, María Lucía, Óscar Enguídanos, Lorena Tarazona, Nacho Ballester, Eloi Sánchez, Toni Benlloch, Claudia Vinyals, Sara Gregori, Àngela Delaval, professora Maria Antònia Gual. Centre Amparo Simarro, Carla De La Cruz, Andrea Jiménez, Lucía Ruiz, Ferran Verdú, Daniel Benajes, Quim Rueda, Camila Sanjuán. Baix Alfredo Damià, Salvador Dasí, Nico Bruno, Javi Molina, Miquel Climent, Toni Aràndiga.