].'escrutini de diumenge passat a l'Ajuntament de Barcelona

S.L.VAMPIROS

II

Any III. Núm. 121 - Barcelona, dijous, 28 de Maig de 1931

No oblidemque Catalunya ja fé elsseus òrgans de govern

preu : 20 cèntims = Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pessetes frimesfre

Les inquieluds_del moment) De oii^ p;;o: l MIRADOR_INDISCRET

ELS SINDICATS LLIURES

Diumenge passat, C'atalunva va elegir !esseves Corts Constituents. I malgrat trae

-tar-se d'unes eleccions de segon grau, elpaís seguia la lluita amb gran interés. Tardaen11a i al vespre, la inquietud amb què tot-horn preguntava què havia passat, era unsímptoma revelador.

L'Assemblea elegida diumenge té molt tu.El públic se n'adonarà quan la vegi actuar.podria ésser més matisada, podria haver

monarquia. La diferència essencial entre elsdos règims és que la monarquia ,no sential'esperit de justicia i només creia amb elsprocediments de força, i sobretot amb la vio

-lència antilegal. El camí de la pau social ésel camí de la llei. Que els governs obrinsegons llei i els sindicats també. I que tot-horn obri a la hum del dia, abolint els pro_sediments clandestins i parlant ciar. Que elsgoverns satisfacin les aspiracions de justicia

Henry Torrès a BarcelonaM. Torrès, el cèlebre advocat francès, ha

aprofitat una treva g te Ii han deixat els cri-minals famosos del seu país i ha desembar-cat a Barcelona acoo.i anvat d'iuia senyorarossa cona un fil d'or, que és Mnze. Torrès,i s'han llençat literalment als braços del seuem tic defensat, I'illu"str' Francesc .Macià..lL Torrès ha estàt aquests dies un hosted'honor de la Generalitat i ha resseguit la,.ostra ciutat, des de .Montjuïc fins al Tibi-dabo, dintre deis ratxes, flamejants de ban-deres, del govern de Catalunya.

En l'acte rnés importa; t de propaganda in-ternacional del puobleni català, o sigui lavista del cèlebre proc¢s,'a París, contra elsrezoltats de Prats de Mglló, 1. Torrès, ad-vocat defensor d'En , Fncesc 11aciá, foul'altaveu jrestigiós què ençà líricament alsquatre vents la fiaraula càlida i tremolosade les aspiracions catalanes. El tot Paris,15rinier, i tot el .mósc.després, sentiren deisllavis de hl. Torrès la (zistòria trista i heroi-ca dun poble, història que floria en el gestmagnífic d'un groat de braus que en el coydeis Pireneus aixecarffn corn a bandera decombat el drap, ruil vgltes ofès, de les qua-tre barres.

Advocat eloquent, ^.11. Torrès posà en laseva defensa tota la brillantor i, tot el patèt.icque la transcendència del tema li oferien.M. Torrès féu el'naíting catalrnista més ini-portant d'aquests darrers temps.

Ara, ;ll. Torrès har vingut a Barcelona pertenir la satisfacció ,de veure de prop el saltprodigios del giïé ahir, assegut en el ban-quet deis acusats del Pelais, havia passata ocupar el primer lloc entre els cátálans,eni mig de l'adhesió unàniinae de tot un poble.Per la seva banda, el govern de la Genera-litat i l'opinió de Catalunya han volgut ferconstar d'una manera ben clara el seu ho-vietlatge a aquest sgner representant de laFrança. M. '1'orrès ha representat aquestsdies, entre nosaltres, la França gloriosa,campiona de les idees de llibertat i de de-mocràeia; per tant, les anostres d'afecte ide simpatia que ha rebut s'han d'interpretar,tarot coin un acte de consideració personal,cona d'homenatge autèntic a la França quetots estiniem i que no és precisament la de.1L Chiappe i la de la premsa uim¢arcialn id'in fornwció.

Oportunlssinia, aquesta visita de Itt. Tor-rès. Oportuna, primer, perquè haurà ofertl'ocasió de pagar un deute de gratitud versun ciutadà de França que ha servit tan béhr nostra causa ; oportuna, després, perquèhaurà servit per esborrar suspicàcies i ma-lentesos. En aquests moments, iVI. Torrèsha estat l'ambaixador exacte de la Françaper la qual dotze mil catalans donaren laseva sang, en la Gran 'Guerra

J. M. 1'

El ciutadà Aragai s'ha guanyat una justafama d'ainterrupton,, en les sessions del'Ajuntament. Efectivament, no desaprofitacap ocasió per falcar els discursos dels re-gidors de la dreta amb interrupcions potsermés sinceres que agudes.

A conseqüència d'això, el ciutadà Aragais'ha convertit en ]'obsessió del ciutadà Soléde Cañizares. De tal manera, que, en eldebat sobre els jesuïtes de la passada ses-sió, quan el jove Solé feia un discurs percelebrar i adherir-se a les paraules del ciu-tadà Sagarra, en hoc de dir el nom d'EnSagarra, deja el de l'Aragai.

—No em pot •veure... —comentava aquest.Després, el ciutadà Pellicena va parlar

de l'obra dels jesuïtes a Filipines i el ciu-tadà Aragai la posava en quarantena.

—Aneu-vos-en a Manila a veure-ho ! —liféu En Solà.

— Què més voldríeu !—contestà I Aragai—.Però m'haureu de «rosegaro...

Causes nobles i justesEl jove ciutadà Solé de Cañizares téu

una gran defensa deis jesuïtes i el ciutadàVelilla es va permetre d'insinuar que pot-ser l'hi pagaven.

—Jo sóc advocat—contestà enèrgicamentel jove Solé—; però això no vol dir queem mogui per cap interès. Corn a particu-lar i corn a advocat, només defenso lescauses que considero nobles i justes.

—...Com per exemple el cas «Ricardito»!—féu una veu del públic.

El punt de vista radicalE1 debat sobre l'expulsió dels jesuïtes

s'allargava, s'allargava... Eren les nou, uel ciutadà radical va demanar la paraula,I va dir

—'Mentre nosaltres estem discutint, elsjesuïtes ja sopen.

El debat continuà, més allargassat quemai. Dues hores després, el ciutadà radicalGriso intervingué novament, per dir

— 'Nosaltres, vinga discutir ; i els jesuïtesja han sopat!

El fals i el verifiable Fonfberna4L'altce dio, a Espluga -de Francolí, horn

va estar a punt de detenir i potser fins itot d'apallisar el músic Fontbernat i eldoctor Vilanova, que aoven a aquell pobleper donar un míting.

Raons? Senzillament : els republicans dela població tenien noticia que un tal Ca-nelles pensava dur-los un . Fantbernat i unVilanova apòcrifs. I en arribar els autén-tics Fontbernat i .Vilanova, va costar quarti ajuda de convèncer el poble i les auto-ritats que no es tractava de cap ensar-ronada.

—Me n'ham passat moltes en aquest món—deja, després, En Fontbernat—; però aixoque em volguessin apallissar perquè jo emvolia fer passar per un altre, i que aquest«altre» fos jo mateix, no em pensava pasde poder-ho veure mai. Ni amb República!

Una equivocacióRedacció de La Rambla, a dos quarts de

vuit del vespre. Una senyora elegant, ambcabells grisos, i una sen yoreta, més ele

-gant encara, truquen a la porta.—Veníem a firmar.—Passim, passin, facin el 'favor.

I un redactor les acompanya, amb moltaamabilitat, fins una taula plena de plecsamb signatures.

Les senyores es lleven els guants. Primerl'una, després l'altra, estampen llur sig-natura.

E1 redactor, convertit en ordenança, grà-cies a la bellesa de la senyoreta, !es acom-panya fins a la porta. Un cop en el replà,la senyora vella diu amb to llastimós alredactor amable

--d a vostè... què li sembla? Els treuran?L'interrogat resta uns moments perplex.De seguida, però copsa l'abast de la pre-

gunta. I respon, amb la cara més seràñcaque sap fer

—iEm sembla que no. Hem de confiar-hi.La senyora respira corn aquell que s'ha

tret un pes del damunt. I toma a acomia-dar-se, més amable, encara.

Qué ha passat? Que les senyores s'hanequivocat d'escala i en lloc de presentar-sea signar a la redacció d'El Mati per aprotestar de la suposada expulsió deis je

-suites, han signat en els plecs d'adhesió deles dones a la República.

El bloc pafriòfícAI Saló de Sant Jordi de la Generalitat

es troben el poeta Artur J. Palau Yimenisi l'ex-'ídem iMelcior Font, actualment se-cretani del poeta-conseller d'Instrucció Ven

-tura Gasol.—Qué hi ha de la formació del bloc català

per a les properes eleccions? — pregunta elprimer al segon.

—No sé de quin bloc em parleu.—Sí, home! Del bloc patriòtic, en el qual

han d'entrar Acció Catalana, els socialistes,la Lliga...

—Ah, sí ! Voleu dir el ((Bloc Manelico !

A GinebraEl secretani generad de la S. de N., per

desig d'alguns membres del Consell, re-(lacté un text de benvinguda al senyor Ler-roux. Els diplomàtics del secretariat no cre-gueren possible saludar al nou ministre es-panyol sense tenir algunes paraules d'adéu;il seu predecessor a Ginebra, Quiñones deLeón. 'E1 text de la salutació fou mostratill senyor Lerroux, el qual no posà cap di-ficultat pgr acceptar les frases dedicades al'ex-at€iï tai4 'de I ex-rei'i' ' ,

—Són els millors jutges--+va dir el mi-nistre—per saber si el meu predecessor hamerescut els elogis que li volen concedir.No fóra correcte que jo m'hi oposés.

Aquesta resposta féu molt bon efecte en-tre els alts dignataris de la S. de N.

Però quan els representants alemanys vancure el text, van oposar objeccions, de tal

manera que calgué renunciar a llegir elsprojectats compliments de benvinguda.

Quan n'informaren al senyor Lerroux,quest va dir, somrient—M'ihauré de saludar jo mateix expressant

la meya gran alegria de trobar-me, en nomde la nova Espanya, a la taula d''Europa.

Humor i economia

Els economistes de La Veu, en els seuçdocumentats articles, no parlen mai de lapesseta; diuen sempre «el nostre signe mo-netarin. IEIs redactors de la casa s'ho pre-non una mica en broma, i diuen, per exem-ple :

4quell té um sou mensual de dos centssignes monetaris.

--Sí, vaja—féu un altre redactor—. Men-tre no es digui que en aquesta casa emspaguen amb signes...

Un canvi demifjons extraordinariUna vegada, un va cometre la impru-

dòncia de convidar a casa seva el MàriusAguilar, que va arribar abans que l'amfitrió.

—S'haurà d'esperar una mica—va dir-lila cambrera.

El Màrius es va asseure i, amb gransorpresa de la minyona, que .no havia vistmai cap invitat lliurant-se a semblants ma-niobres abans de seure a la taula, es vatreure un petit paquet de la butxacó, delqual van sortir un parell de mitjons aca-bats de comprar. Es va descalçar, es vatreure els mitjons que dula posats i, em-bolicant-los en el paper deis nous, va llen-çar-los per la finestra. Després, es posavaels nous i es tornava a calçar tranquiHa-ment.

El barret agafefós

Un dels tòpics del Màrius és la galan-teria, la mundanitat, lo versallesco, muysiglo XVIII i altres mandangues.

Però ben poques persones l'han vist ambel cap descobert. Per això, una nit que elVan convidar a una llotja del Liceu i pre-guntava a Francesc Pujols si s'havia deposar de smoking, el filòsof de MartorellIi respongué—Treu -te el barret i ja quedaràs be.

En Foronda i la repartidoraBrusseHes, 1letropol Hotel.A una taula, l'ex-amo de Barcelona, Fex-

trams iaire Foronda, amb els bigotis unamica pansits, i dos fills. Ha demanat duesbotelles petites de cervesa, i cada vegadaque n'aboca, posa les tres copes de costat

i s'ajup per niveflar millor el líquid decada copa. No se Ii coneixia tanta afició ala justicia distributiva.En havent acabat, els dos fills s'aco-

miaden de son pare. Aquest, paternal, elsdóna uns quants bitllets de cinc francs acada un.

recollit els diferents sectors d'opinió, però i que el sindicalisme surti de les catacumbescal fer-se càrrec que estem en un període on s'havia hagut de refugiar, i abandoni elrevolucionari i que en èpoques corn aquesta sistema catacumbari i clandestí. Que la sevaes més dificil que mai,fer un cuinat. Direu actuació sigui honesta i els seus 'llibres tarnque hi manquen noms que hi haviern d'esser nets corn els d'una societat anònima. En unaper dret propi. Es evident que hi ha a Cata- paraula : ara que no es veuen acorralats, quelunva homes que han lluitat tota la vida pel actuïn corn els sindicats de tot el món civi-eatalanisme i el republicanisme que hauran litzat, i que garanteixin els drets'de l'obrerde resignar-se a una collaboració llunyana. sense amargar-li l'existència.Però si aquests homes tenen un valor real Una altra de les inquietuds d'aquests diessabran esperar la seva hora, el moment d'una- -és,- . üestióv.religiosa. Una campanya, alar-col.labor^ció més directa. La majoria del mista seria la tàctica pitjar, 'Els catòlicspaís esté d'acord en un punt del qual par- s'han de fer càrrec que vivim una revoluciólàvem l'altre dia : no ens sobra cap valor : i que fatalment Espanya farà la seva revo-no sabríem prescindir de cap matís. Però, lució liberal. D'ells depèn que aquesta revo-tal corn és, ]'Assemblea té més to que cap lució sigui ms o menys piadosa. Tambéde les Assemblees de la Mancomunitat. s'haurien de fer càrrec que. l'àrcitic .règim de

L'elecció de l'Assemblea obre urn. període privilegi no tornaré. Una resistència a u1-nou en la vida de la Generalitat. L'existòn- trança podria conduir-nos a una catàstrofecia d'una Assemblea enrobustirà el Govern que es liquidaria contra l'Església, i podriade la Generalitat. L'Assemblea sabré gover_ portar-nos a un règim pitjor. Els exemplesnar i fer-se respectar. Ara només cal que de França i Mèxic són prou eloqüents. lma-el poble de Catalunya vegi en l'Assemblea gimar was república amb els veils privilegisi el Govern de la Generalitat el seu govern, seria una candidesa. Més- valdria que pren

-el govern del país. Per llei :natural, l'As- guessin posicions encaminades .a la recons-semblea i el Govern de la Generalitat sen- trucció de l'Església espanyola,. que per certtiran immediatament l'esperit de corporació, no és cap model. Durant la monarquia vivial'esperit de la casa, l'esperit del Palau de en una servitud abjecta. Alliberant-se d'a-la Generalitat. 1 en aquest sentit de país questa servitud pot renovar-se. El règim moui de corporació hi ha l'essència de tot ins- Ii permetrà saber amb quines forces compta.trument de govern. Tot el secret de l'ehcà- Era pueril i suïcida adormir-se amb el règimcia del Govern de la Generalitat consisteix de privilegis i creure que a Espanya hi haen què tingui consciència que és un govern. 23 milions de catòlics i aconsolar-se sabentL'autoritat ha de néixer d'aquesta concep- que m'hi ha molts milions que no van ació. Esté a les nostres mans saber utilitzar missa. Una campanya alarmista seria pitjoraquest instrument. Amb um segell de gom<< per a tots, i si continua, pot desencadenari un nom, Eq Prat de la Riba va .arribar la fúria revolucionària de l'adversari.a crear un instrumerot de govern. L'instru-ment és ara molt més perfecte. Augmentár-Ii l'autoritat depèn de tots: depèn de 1'úsque vulguem ter d'aquesta autoritat¡ J'

Elegida l'Assemblea, cal que no obli$emque estem encara en pie període d'Estatut.Es natural que els partits defensin el. seusinteressos, però pensant sempre en el país,pensant que són cam del país. Redactar Iaprovar un estatut no és fer tasca de par-tit, ni molt menys demagògia. Al Parla-ment de la Generalitat no ha de donar-s'hiun espectacle recreatiu. Afortunadament,d'Assemblea, corn hem dit, té un gran toi homes de molt prestigi.

Enrabustimt l'autoritat de la Generalitatpod em aspirar a governar-nos una mica mesdirectament cada dia. Per la seva comple-xitat, Barcelona té problemes que és diti-cil, gairebé impossible, resoldre des de Ma-drid. Entre aquests problemes hi ha, perexemple, la qüestió social. El Govern de N^ /Madrid s'ha reservat aquests assumptes i, francament, en aquests moments construe- ;tius, se'ns fa favor evitant-nos aquestsafers. Però, dia vindrà que es demostrarà'que a Madrid no han entès mai el meca-nisme deis nostres plets socials. Si la Ge- 1

neralitat sap consolidar la seva autoritat, $fatalment serà un dia instada a àctuar d'àr-bitre, i potser a funcions més important;,corn la d'estructurar les normes de relacióentre obrers i patrons. L'obrer català, àdhucl 'immigrat, s'ha resistit sempre a ésser dini-git des de Madrid. Es un fet curios, però esInnegable.

Ara mateix, la qüestió social és motiu decomentaris alarmistes a Barcelona. Potserarribarem al conflicte, però no cal esverar-seaquesta agitació social de cada dia es lanostra revolució constant, la vàlvula que evi-ta que s'acumulin energies que podrien pro-duir la revolució auténtica. Per altra part,aquesta agitació es dispersa sempre en for-mes espectaculars, en manifestacions crida

-aeres i, anant malament, culmina en unaedició nova de les vagues d'escombrariaires.Però la diversitat de parers i el tempera-ment anticatastròfic de l'obrer barceloni, iaquell instint que té de fer-se una caseta id'anar a fer costellades amb la familia, sonunes virtuts que no tenen preu. Cal no alar-mar-se. Tot això passava també amb la

SI'SNOARIQUS

2

Les ulleres i la popularifafAquesta alnècdota ens arriba una - mica

endarrerida, però val la pena de contar-la.Fa referència al viatge del senyor AlcalüZamora, que tornó a Madrid amb En Ni-colau d'Olwer.

En el viatge de retorn, fatigat per lesemocions de la jornada, el cap del Governes va ficar aviat al llit . IEn arribar el trena Mora d'Ebre, tot el poble era a ]'estacióper aplaudir les personalitats republicanes.En Nicolau d'0.1wer va sortir a la fines-treta i féu un petit parlament ; explica quee1 senyor Al• alà Zamora descansava i graíen nom seu l'espontània manifestaiió.

S'acabà el discurset, i el tren no arran-cava. Aleshores, un del públic es va avençari va dir :- Però, bé deu haver-hi En Nicolau d'Ol-

wer?-Es clar--contestà En Nicolau, una mica

sorprès-; sóc jo mateix.-Ah ! Com que estàvem avesats a veu-

re't amb ulleres !Efectivament. Per llegir, el ministre d'E-

conomia s'havia tret les ulleres i era aixícorn havia aparegut a la finestreta. Ales•hores, per esborrar-los tota mena de dubte,En Nicolau d'Olwer es posa les ulleres, ala vista+dal p blic, i .aquest li tribute unaovació delirant.

Una barba profèfícaQuan va venir la Dictadura del Primo de

Rivera, un taverner de Port Bou féu laprometença de no tallar-se' la barba fins eldia que caigués la monarquia borbónica.

Durant vuit anys, el seu apèndix pilós vaanar creixent..• IEl dia de la proclamació dela República li arribava a l'estómac.

Fidel a la seva paraula, el taverner dePort Bou va anar a trolbar el seu barber I

es féu tallar La barba. Després In'ha expo-sat els dos trossos a 1'aaarador del seu es-tabliment, sota um cartellet redactat així

((Això no s'hauria vist mai, sense la Re-pública.»

Republic aufènficHi ha una frase que circula molt aquests

dies : «Jo, que he estat republicà tota lavida. ..n Un amic nostre es dedica a fer ulnallista de la gent a la qual l'ha sentida. Esinteressant. L'han dita els senyors VidalSalvó, Antoni Miracle, Julián Clapera, JoséPérez de Rozas, Adolfo Marsillach, i altresque, segons frase de gasetilla, sentim mol

-tlssim no recordar.Per això ens ha plagut la frase pintoresca

i decidida de «Juanito)) Marsans, que deja]'altre dia en un descans delsPartits deFronton :

-,Jo, que no havia estat mai republicài que ara en só...

-Corn?-...per força

Els començos d'En MirJoaquim_ Mir conta els començos-difí-

cils corn tots-de la seva vida de pintor enuina tertúlia d'amics• I diu :

-En aquell temps, aconseguir vendre unquadro era una proesa de la qual no tot-horn podia ésser protagonista. Jo mateix,per a poder sortir-ne, vaig veure'm obligata recórrer a un truc;

Ambient de gran expectació. Mir, acari-ciant-se la barba, (prossegueix-Pintava quatre quadros del mateix pai-

satge, però de manera completament dife-rent, i els titulava, Les quatre estacions.Naturalment, el que s'enamorava d'una solatela venia obligat a quedar-se amb totes lesestacions restants.

=4

netejala sang

e ° infoxicacdaper

Íácid úric

. ' L'UP000NAL es

un bon preparat d'anite(Yeas i el recomano ambfrecuencia.

a A. 71 SURER

CnledrMie de risioIogIede le r.euòed de Mede<ine

ORAPIC INDICADORde Berceou

BELS LLOCS A ONTES LOCALISAEL REUMA

EL MATÍ

-- Aquest campanar de la Seu 'ella és,Herr Winkel, el millor mirador de la Pla-na. Mireu, dessota nostre, quin amuntega

-ment, quina amplia escampadissa de teula-des grogues! Mireu, més enillá, la gama deverds i ocres deis camps que donen les mi-hors patates del món! No veieu el solc deplata del Gurri? Guaiteu, a l'horitzó, el

-IVet-ací, amic Winkel, la Plaça deisMàrtirs, famosa pels seus mercats porcins.Aquest és aquell pore els pernils del qual'a lloaren Ateneu Marcial i Estrabó. El que

hem vist a les monedes ibèriques del Mu-seu. El ((pore canonical» 'de què parlavaGuilllem de Balenyà. Mireu quina estesa degàbies ! (Entrem per aquests passadissos iescoltem la simfonia d'esgüells que acorn-panya 1a batalla del tractant i el pages !Contemplem a pier la fina meravella d'a-quests amuntegaments de garrins ! Guaiteuaquells mamellons rosats que jeuen fontpila i belluguen només el morret humit.

-Poe que son tots germans. N'hi havuit d'una truja itres d'una altra. Bé esveu prou .amb el pelatge-fa un pagès imossega un tall de coca.

-Vols tot el paquet?--Ara me'ls aagoitava)).-Ja te'ls pots guaitar, .ja ! Aigua amb

sucre ! -Camas-ces i de bona lei ! Jo de tuem quedava tota la porcada.

Els tractants volten les go--hies amb lesdents serrades. Tenon una puinta de febreals ulls i passen el bastó d'un braç a Pal-tre. Demanen preu, se'n van, tornen.

—Apa, quant valen, ben dit? Però, vésde cara !-criden.

Els pagesos 'van rodant, gansoners. S'en-faven.

-Ja t'hi «-queben,i tots?-.Ajustaré les vaques i faré un embà de

posts.Es una gàbia curulla. Els godalls jeuen

am'b l'ull blau, tèrbol i tabalot, mig .aclucati die tant en taut belluguen l'orella rosada,transparent i dibuixada de yenes blaves,corn un pàmpol.

-Són de Collsacabra. Han fet hora inïitja a peu i per això estan tam tous...

-Quaint ne ovos»?L "altre calla. S'hi atansa i a cau d'orolla-Si te''ls quedes tots, a , deu duros, vaga !De les gàbies passen , als carros i camions

que envolten la plaça: ;Els duen-un a cadama-alçats per una pota del darrera i elpore punteja l'empedrat amb les de davainti avança fent uns esgüells desesperats:

***

Sortim al Portalet..--Tu també?-Veuràs. IEm calien diners, dones bestiar

a plaça.Amorrat al pany de muralla de l'antiga

Ausona, hi ha una ill•arga renglera de bes-tiar boví.

Un home es mica un vedellet, insegur depotes, que porta un estel blanc al front.

-Té set dies.-nVos i dir que no és -curt?-Fuig, home ! Et creixerà tot sol.L'home s'allunya dues passes. Li mira el

dors, recte. S'hi atansa. Li palpa bé el baixventee.

El vedell; immòbil, mira de reüll.-Recoi ! Qui t'enganyi a tu no caldrà

pas que sein eanfessiIDe 'la muralla pengem uns flocs d'eura,

verda i llu-ent. U.n gran tros del mur escorolnat de roses enceses. Damulnt la torrevella es dreça un saüquer font que és totauna piuladissa d'ocells.

Al cap del carrer, el Meder passa dessotael point de Sant Francesc. El riu fa un saltpetit i corre als peus ode les adoberies ve-lles, entre claps de verdor i pollancres.

Al Prat hi ha el mercat de xais.-De xais, per Pasqua, que ven-en els va-

lencialns.Hi ha quatre ca-bres, mitja dotzelna de

xais i u•n magnífic marré bainyut.La bèstia és pigada de cara i té un cap

fi. Els corns, cisellats, es cargolen en duescorbes perfectes•

-Bon cap de brot!-En Gumà de Balenyà en tenia un que

feia cent dos quilos.-AI meu país-fa un valencià-els mar-

rans els volen moixos i <ipalomos».-Moix ja ho era aquell. Però era pigat,

de Surroca, i et dic que duia un morralet...Una dona dóna un cop de colze al seu

marit.-Tu, i si anéssim a fer un queixal?

M I G D I A

Aquesta és l'hora forta. La gent s'ha on-cabit per hotels, fondes, hostals, bars, ca-fès, camions, autos, carros, sha assegutper bancs i voreres i tothom menja, tothombeu copiosament•

Hi ha colles que van errants de fonda enfonda, la cara roja, el mocador a la mà.Tot és ple . Ni al Colon, ni al Ristol, ni aCan Sallent .ni a Can Creus...

Nosaltres ens fiquem a Cal U. A les tau-les immenses, la gent seu premuda. Elspassadissos són plens de persones que espe-

ren que s'alci algú. IEs la ulna. Van cap aset cents coberts servits.

Davant meu, una renglera de pagesosaguanten una cuixa de pollastre amb lesdues mans i hi claven les dents corn si do-nessin un concert d'eharmònican.

-Refotx ! Quina babor a 9'esquena!-Dones, a Tavertet, albir encara van pas_

sar quatre granics de calamarsa.El sol encén el correr. La finestra és la

boca d'un forn.Ara travessen uns bous, pausats, amb un

fil de bayo a un retó de la boca.El menjador és una follia de crits, de ria-

lles, de xuclets• Els plats volen. El vi en-sagna les boques i les tovalles.-Aquell arròs per vint-i-dos !-No n'hi ha!...-Tovallons-No n'hi ha!...La finestra és una pantalla. Ara passen

uns ramats de pores trotant amb aquell fimoviment d'anques de casadetes amb talóalt.

-Ai coi de Venturi-la! L'-has vist? Bonvestit de llana i bona sabata i born tot. Poeque el me-nava ell el carro.

Els ulls brillen com ganivets. Les dentsno defalleixen. -

-Per mi es vol tornar a casar...Quan va arribarnos el torn, era um quart

de tres.

LA TARDA

Eixint de Cal U, no heu de fer més queseguir la calçada i tot seguit passareu da-vant l'espessa renglera de garanyons, eu-gues, cavalls i mudes.

Els homes seuen a la barana de pedra dela Rambla i tenon la bòstia pdl ronsal•

--Vet ac{, amic Winkel-di-c, aturant-medavant d'un ase que ben Ibé fa un metreseixanta-, vet adí el garamyó, l'ase repro-eluctor, l'ase pare, la perla de la Plana, faincobejada pels nord-americans.

Les 'bèsties potegen l'empedrat .amb fúria.

Donen un cop de cua al costat i es recolzensobre una anca.

A la vorera, sls ramaders, .ambbrusa 'ne-gra de coil brodat, el (bastó penjant al braç,les miren .amb aten-cié.Hi ha catalans, valencians, aragonesos,

manxegos.L'amo del firal és el Morrera, -que passa

aanb el Pendís i el Ton de 1a Vail. Tambéhi ha el Palo-mes, el Bisbe i !En Pujolar. -.

-Vols un paquet d'eugues?Són animals joves, però ja bons per ba-

tre i llaurar•El tractant els mira la boca, els alça la

cua, els palpa el turmell. ---Què és això ?-i senyala un xic de pèl

esborrifat.-Es que than viingut -travades.L'animal camina de cantó amb les an-

ques estrenyudes i un toe d'esverament a lapruna •gemada deis ulls.-Quant ne vols?-Dotze unces de cada una.Tracte fet, el ramad-er treu -unes tisores

de la butxaca i els fa un senyal al pèl de lagaita.

-Al vespre me les pots portar.I va per unes alt-res.Passen els cavalls de la remuita del G-^-

venn. I, un xic endarrera, un cavall cepat,

ros, muntat per un minyó que galle^ja am-bgracia.

-Neus, tu? ,A-quell és el cavalll de Cen-telles. De cobrir una euga en fa ,agar vi-,tpessetes.

--Això s viure !

EL vESPRE

Quan ja heu pres cafè al Nou, rom alMichel, anís a l'Esport, cony-ac a La Cons-táncia, quan ja heu escapat a la voracitatdeis corredors que salten com llagostes detaula en taula ; quain, mossegant el calique-nyo, ja heu reposat la mirada en la gran-dyria de la plaça del Mercadal i heu anata veure la gent cam es premsa en els autos,

el millor que podeu fer és deixar que Viccompti el calaix i anar a rodar una estomapels carrers estrets que envolten la Seu boi esperant que caigui la tarda.

I quan vespreja, fer corn el meu amic ijo, que hem tornat a pujar al cloquer romà-nic que sembla una torre mora.

El sol Cocaba de pondre. Pel eel prim,decolor de perla, ja s'albira aigun estel.Les muntanyes es fan negres i prenen un

contorn dur. I ac{ i a'11ú de la plana grisai silenciosa comencen a espurnejar corn bra-ses els grups de llums deis poblets.

Joan ALAVEDRA

Sobre els "Padres". - Per fi ha passaten la vida republicana d'aquests dies uresdeveniment anacrònic, de daguerreotip, degravat romàntic d'illustració amb bigotisbarrets de copa, redingotes i dentaduresamb un ganivet lluent a1 mig corn una aren.gada metàlliaa. Em refereixo al debat sobrel'expulsió deis jesuïtes. Jo trobo aquest debatsimplement grotesc. En ell han pres partdins deis consistori municipal amics meusenemics deis «Padres» i fins el meu germàFerran de Sagarra que s'ha posat a de-fensar a peu r a cavall la Companyia deJesús.

Jo Ino comparteixo en absolut ni una deles idees del meu germà sobre els jesuïtes.I és curiós, perquè jo vaig estar sis anys alcoflegi del carrer de Casp i vaig ésser unalumne brillantfssim i un congregant delsmés enxarolats que corren, i en canvi elmeu germà Ferran va ésser un alumme unamica díscol i mal considerat, entre altrescoses perquè a la classe de Física amés amés de no escoltar el professor, es menjavacada dia -una lliura+.de panellets.

Jo estic cert que si fos regidor, malgratles meves èpoques de contacte fastuós i tea-tral amb la Companyia, no m'oposaria al'expulsió deis- jesuïtes ni a l'expulsió detantes i tantes coses que crec absolutamentinútils en els'dies que correm.

Això no vol dir, per altra banda, que eldebat em sembli de primera, sinó tot elcontrari. • Primer de tot, oree que aquestesexpulsions i aquestes decisions s han de fera la callada, en una forma definitiva i se.riosa, però començar discutint i demanantsi s'ha de expulsar o no, dóna hoc que esdescabdelli tota la retòrica més ínfima i elplebeisme més de conill pocquí que s"estilaen els mostres climes morals. Dóna lloc a lapirotècnia del menja -capellans indocumen.tat i a tots els esgarips histérics de lacovardia més reaccionària que corre. I endefinitiva no se'n treu res.

Jo trobo profundament estúpida tota laliteratura de melodrama que serveix perquèels mers ilncendiaris i els mers desarrapatsam'b ànima de be es dediquiln a cremar con.vents i a brutalitats per l'estil. Trobo d'unimbòeil pujat la propaganda demagògica quefa creure a molts infeliços, corn un articlede fe, que els jesuites són la causa de laverola, de les clavegueres poc sanejades, ique a més a més ten-en una fàbrica de títolsdel Deute i d'embotits de corn de criaturade deu mesos.

I trobo tan estúpida .com aquesta la pro-paganda deis que fan creure que, si treuenels jesuïtes , d'aquest pals, sortiran de sotaterra una mena de dplodocus que es men•jarain les nenes a punt de fer la primeraco-munió, i que les minyones quan vagin aplaça tornaran amb el cistell pie de cues deratolí.

Són de un grotesc definitiu totes les damesprotestatàries que vain al Govern civil i a1'a Generalitat, i tot aquest grain maremàg•nun de senyors que recullen firmes i vananunciant la vinguda de l'Anticrist amb unatrompeta de llauna esquerdada.

I l espeetacle aquí s'ha -plantejat en aques-ta forma; és una comèdia de fira de raval,d'entrada baratíssima i de coloració de sangi fetge. Jo confesso modestíssimament queaquesta mena d'espectacles m'ofenen, i és

molt trist que a la terra d'un, que és l'úni-ca cosa que un estima de debò, -es donincada dos per tres aquesta mena d'especta•eles.

En tots els països europeus, e1 problemadeis jesuïtes i les ordres religioses, que aquíaix-eca les més gòtiques tempestats d'ultra-tumba, està perfectament resolt• I és lamen.table que quan a la nostra terra momeses fa que aixecar la liebre per veure si espot resoldre, el plalntejament de la situa-ció ja resulta irrespirable.

Jo em faig càrrec de corn és difícil tocarproblemes d'agyest .ordre en el' nostre país,jo procuro posarme en el lloc d'un home degovern de criteri sa i d'esperit liberal quees veu en l'obligació de decidir-se, i con-fesso que la personalitat d'aquest home degovern no és envejable. Si les persones quees posen uns grans eseapulanis i fan unsmarramaus olímpics, fossin persones d'unabona fe absoluta i es -moguessiin només perun sentiment religiós, potser hi hauria ma-nera d'entendre'ns, perú tots sabem pence-taanent que la majoria d'aquestes personeses mouen per alt-res iinteressos que no soncompatibles amb el criteri liberal més mo-derat, ni amb el més modest esperit de com•prensió.

La majoria d'aquestes persones ham vis-cut corn el peix a l'aigua en els momentsmés d'oprobi i de vergonya en els qualsuna conxorxa de policies, de canonges, delladres i serenos, en nom d'un monarca id'urna pàtria de cortó i d'una religió me•rament utilitaria, -han fet tota mena d'im-moralitats, i han ensiibornat les dames dels«Roperos» i les Perseveràncies amb l'espec-tacle d'unes processons magnifiques, coolaquélla famosa cavalcada de les Missions,i corn aquella gran missa dictatorial de1 "Estadi.

Per això trabo lamentable l'espectaclemunicipal sobre el tema deis jesuïtes, per-què és ciar, aquesta gent deis marramauss'agafen on poden, i corn que ara no podenfruir amb els espectaobes sublims de Primode Rivera i de mossèn Montagut s'emmas

-caren ammo llàgrimes de tragèdia i fan sonarl'esquellot del panic més sagritanesc i mesestomacal.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

NOVETATS. EN CAMISES

Jaume I, 11Thief. 11655

y I!7' •1 . 7A1I L'APERITIU

cercle blavenc de muntanyes que clou lacontrada !

No és pas això, però, que volia ensen yar-vos .Avui és la Fira del Ram. Fa dotzesegles que Vic té mercat setmalnal i aquestd'avui és el més gran de ]'any, és el mésgros que es fa a Catalunya. Heu vist queenvolta la ciutat un triple cercle de carros icaminos. Que el bestiar posa a la vila un

, collar vivent, colorit, remorós.Avui a Vic hi ha més llonganisses que

ciris i miés pores que capellans.* * *

Baixem al career travessat de colles ï vi-bralnt de rialles.

E1 sol bat damuint el grain campament develes i s'alça una bonior sorda d'aquell for-migueig humà.

Dessota les voltes, amb palla fins .alsturmolls, la gent se us emporta entre unafesta major de cenacles, forques, esclops ibots, i un bellugueig de coloms, conills ipollastres. Tot és un escataineig, un esela-fa91, un cloqueig.

Davant Inostre, una dona alça un parchlde pollastres. Els bufa la ploma del ventre,els palpa.

-- Quaint ne «vos»?--Eh?...-i; després d'una estona-: Sis

duros.La duna els deixa a terra anb calma.--No farem pas ben res.Hem d'anar caminant.Una oca ens martelleja l'orella amb el

seu crit porfidiós.Abans de tombar, veig que d'entre els

barrots d'una gàbia surt el cap d'un conillorelladret que mira de perfil i fa anar elmorret amb petulancia.

IElntrem al carrer de Sant Cristòfol, quebaixa plc cap a la Rambla. 'Es estret. Lagent frega les parets. De les botigues pen_gencines de tail molt esmolades.

-Serrallonga i va de cop !Sona una patacada.- 'Guaita, estruç, a veure si em faràs

afaitar !-Noi, ja vaig dir-t'ho. Qui vol portar

sella ha de portar bast. -Desemboquem a la Rambla del Carme.

Ac{, el riu humà és amplissim, va passeigavail i s'embassa davalnt de cada xerraire.

-La pomada (uPanohon! La pomada queho cura tot!

!Els homes toquen la campaneta desespe-rats per deturar aquella alba que va pas-sant contínuament.

--Faixes a tres pessetes !-E1 flaviol de pastor!Passem. Passem.Pe] damunt de la gent veig un home vol

-tat de flames. A l'espatlla li corre una monaesverada, xisclant i petant de dents.

-Vet-ac{ el cotó!-crida-. Vet-adi el co-tó! Però, cremen la 41ama! La manta quejo us venc és manta igu-aladina, la mantaboyera per tirar a l'animal! La manta pelcarreter, pel boscater !

Un paraigua s'obre i es tanca amb for-ça. I urna veu d'accent mallorquí

-Jo no enganyo! Jo no vos cobro res!El sol travessa un núvol de pols sobre

els nostres caps.-ILa «planeta !s, La «-planeta» !L'ocell pica el paperet amb el bee, li fa

donar tres voltes i l'entrega. Decanta el capvolent dir : «Quia món !», fa un saltet i caufeixuc a la gàbia.

Som al capdavall del passeig. Sobre unatela romàntica-jardí, llac amb cigne, ciarde (lluna-una floja encesa s'allisa el cabell,s'adreça el collaret, dóna un copet a1 vestittaronja, fa voltar l'anell, posa ben visibleel moneder i inicia un somriure, que s'im-mobilitza. La nina de l'ull se li omple deverdor de pollancres i a-1 bell mig s'hi dmeçaUn fadrí de Sau.-Quieta, a veure! -fa el fotògraf-. Un

momentet !-Ja está j--.Ai, Verge!

LENA, S. A.Exj osicia i venda;

Rosselló 238,juntaPasselgd.6nac 1a

Qc

o

W

o

W

c7

J

La cambra de Manuel 11 tal corn la deixà el niatl del 5 d'octubre de 1910

GO\S.aL DE REPARAZ (FILL) I JUST CABOT'

Vda. de Josep RibasMOBLES 1 DECORACIÓ

CASA°FUNDADA L'ANY ¡1850

ooaop^ ODO ODDe

W 1) 1

LA REPÚBLICA PORTUGUESALA QÜESTIÓ RELIGIOSA

Cl Crisf El Grist és, de tota la iconografia reli-

giosa, la imatge on s'acusen amb més in-tensitat els frets nacionals deis pables quel' adoren . 'Els països catòlics es defineixen,millor que per cap altra creació artística ohistòrica, per la naturalització que han im-posat a la imatge humana del Crist d'acordamb les exigents particularitats de llur fereligiosa.

En substitució deis veils Cristos d'un va-lor universal, el Crist deis arrians, el deLuter, el Xrestos neoplatònic, etc., que l'Es-glésia ha declarat heretges o semi-heretgesperquè representen una cristologia perillosaper al dogma catòlic, han vingut els Cris-tos racionals que l'Església tolera i tinsmira amb bons ulls perquè son uns Cristosserse gaire contingut filosòfic, temperamen-tals, fàcilment governables a mans de 1'ex-perta diplomàcia vaticana. Hi ha un Cristitalià, líric i apassionat ; un Crist francésde classe mitjana, ben plantat, amb una for-ta testa de doctrinani i un aire noblementmagistral, i un Crist.espanyol, democràtic,escardalenc i patètic. Cada una d'aquestesinterpretacions del Crist pot vanas-se d'ha-ver estat plasmada en immortals obres d'art.

'En general, els Cristos nacionals no s'a-venen a romandre tranquils en la quietuddeis santuaris ni tan sois a confondre elsdoctors en el recinte sever de l'exegesi reli-giosa. L'exaltació deis fidels els treu sovintdel temple i els porta a la plaça pública.

El Crist d'Espanya és, per excel1áncia,el Crist que intervé en les batalles, que sapesquivar les bales, que tant li escau d'anara les processons corn a les verbenes i queper no privar-se de res no es priva ni dela propaganda electoral i política. • Era elGrist de Felip II i del Pare Claret i avuiés el Crist del cardenal Segura i del bisbe- ---a--- 1--'---- r'- •-'-'-'

-----------_ d'intolerància religiosa perquè arrib s a fer -mentar a 'Espanya el llevat de la intoleràn-

Piquiponiana gráfica n.° 2 cia antireligiosa. Si d'Església—deia Secré-tan, que tractava de conciliar la filosofiai el cristianismo—representa per molta gentla servitud, l'esperit de reacció i la guerracivil, qui se'n pot sorpendre?

. , No seria just, és ciar, d'atribuir aquestaj mentalitat i aquests propòsits a tota la de-MS`á recia. En el si de l'Església catòlica laf

.ter '.` unanimitat no és pas encara feta cants- l'es-pent modern. Aquell famós anatema de l'ar-tide XV del Syllabus, hi ha molts catòlics

+ que no estan disposats a flamçar-lo : «Ana-tema a qui dirà : Cada home és lliure d'abra-çar i professar la religió que haurà reputatveritable segons les llums de la seva raó...»Hi ha catòlics per qui tots els drets mo-derns : llibertat de pensament, de consciòn-cia . llibertat política i de premsa, s'han decombatre en nom del Crist d'Espamya. N'hi

-. ha d'altres, però, que en nom del Crist sen-se adjectius patronímics voldrien reivindicarper al catolicisme un esperit de progrés, dellibertat i tolerància. Tothom sap que launanimitat de l'Església en aquesta matè-ria no és absoluta a despit de les aparièn-cies, 'Els catòlics liberals tenen ara una oca-si magnífica de provar que l'Església i elliberalisme no són antagònics.

L'hora arriba a Espanya en qué la lliber-tat de consciència i de cultes serà garantidaper l'Estat i que tothom tindrà dret a mani-festar públicament les seves opinions senseque l'autoritat civil o eclesiàstica pugui li

-mitar-les. Tots hem d'aspirar que el proble-ma religiós no es plantegi en un pla infe-rior corn una lluita entre un Grist i un An-

. ticrist castissos.Perquè es vegi que la piqui^oniana grá-

fica apareguda en el nostre número arc±eriorno és pas un document esporàdàc, sinó ques'ànscriu en una sèrie tan ¡larga cona esvulgui, n'oferim avui una altra. Per si pro-voca els espedernecs de ¡'anterior, hem defer remarcar que no cal que els diaris pi-quàponians posàn en causa terceres perso-nes que no tenen res a veure amb la pu-blicació de documents d'aquesta meno. Alrevés del que passa en els diaris piquipo-,iians, la direcció à la collaboració de Mt-RADOR són perfectament responsables.

•

UNES BELLES CREACIONS QUESÓN EL COMPLEMEN T DE L'ELE-

GANCIA MASCULINA.

Milers de deportats a les colònies i d'exi-]iats a l'estranger, les presons plenes, elspresos torturats, la llei de fugues aplicada...Així viu avui allò que nominalment es diuRepública Portuguesa!

Una pobresa creixent, un poble depaupe-rat i miser — misèria fisiològica, que es tra-dueix per un desenvolupament terrible dela tuberculosi en els darrers anus —, tal és]'espectacle que ens ofereix.

Finalment, des del punt de vista politic,ens apareix Portugal corn un país que trac

-ta de desem-pallegar-se d'un govern dictate-'rial que no vol, un govern de torça, i elresultat .de les seves temptatives no és altrefins ara que el ja esmentat : mort, presos,perseguits, foragitats.,.

Però, com ha vingut el nostre veí penin-sular a parar a aquesta situació terrible?

Fern un breu resum deis esdevenimentsque l'han portat a ]'estat actual.

La República fou proclamada el d'octu-bre de l'any 1910.

Cal dir, però, que, corn és lògic, la ges-tació del moviment ja venia de lluwny. A ror-

to, per exemple, horn havia intentat un mo-viment republicà el 3t de desembre de 1890.

Fracas säPerò l'ambient s'havia amat fent cada cop

més esquerrà. Les idees democràtiques esposaren a la moda en el darrer terç del se-gle passat, i les Universitats — contrària

-ment al que succeeix avui — són aleshoresfocus republicans. El .monarca és criticat ivilipendiat. Sobre el gras rei Caries cauenescriptors i caricaturistes. El prestigi de lamonarquia baixa ràpidament en acabar elsegle i començar el següent.

Garles pretén reaccionar. Estableix urnadictadura.

El dictador és Joào Franco, home ric ienèrgic. El resultat, ]'assassinat del rei petfebrer de 1908 al Terreiro do Paço de Lis-boa, en tornar d'una cacera. Amb ell mortambé el príncep hereu, Lluís Felip. Només •sobreviu l'altre fill, Ma-noel, molt jove en-cara .

La monarquia estava ferida de mort.L'agitació aúgmentava. Per fi, en els pri-mers dies d'octubre de t9to esclata la revo-lució. Després d'una sòrie de combats alscarrers de Lisboa, la república és procla-mada. Manuel havia facilitat la proclamaciófugint quan encara li quedaven nombrososnuclis militars addictes; s'embarcà a laPraia das Maçàs amb la seva mare, Amòliad'Orleans. Això decidí ràpidament el con-flicte.

Ja tenim dones la república instaurada.Ara, deis seus actes dependrà el seu esde-venidor. Veiem corn es desenvolupà el nourègim.

El president del govern provisional fouun historiador de la literatura i catedràticcèlebre, Teophilo Braga, home erudit peròescriptor confús. Després, corn a prçsidentconstitucional vingué Antonio Arriaga, ho-me integre i venerable, però feble.

Ja aleshores s'albira el que ha d'ésser larepública : un règim bo en essència, peròespatllat pels homes que el serveixen.

Des d'aquell moment apareix -. un copmés... — la tragedia portuguesa, comuna atota la nostra Península : la falta d'homescompetents i enèrgics en els llocs públics. Lafalta d'wna élite, la insuficiòncia de les cías_ses anomenades cultes, en suma.

Homes incompetents, immorals, de vega-des veritables aventurers, s'introdueixen eml'organisme governamental. Corn de cos

-tum, els bons queden de banda, car bo itímid sed sovint sinònims per ad..

Tan dolents corn els de la monarquia, elsservidors de la república són els pitjors ene-mics del règim. Les excepcions que no man-quen, és ciar, rto aconsegueixen ésser undic que deturi l'assalt a la república.

Vol dir això que aquesta és dolenta? !Evi-dentment que no. Els qui no serveixen sónels homes que la dirigeixen.

No falten tampoc persones clarividentsque han vist això a Portugal. Ja en parla-rem en altra ocasió.

De- BA^ERE

maneu Rsempre

CRU^sp^R^H^Peró mai un

Els simplistes, però — n'hi ha molts enterres de tan escassa cultura mitjana cornles nostres.., —, creuen, o pretenen aparen

-tar que creuen, que l'única solució pels malsdel pals és un règim de força.

Ja en 19i5 apareix la primera dictadura,amb el general Pimenta de Castro. La se-gona sorgeix en 1917 amb Sidonio Paes.1 la tercera — la més llarga i més cruenta— s'instaura el 28 de maig de 1926. Encara

subsisteix, en mig de la.sang i de les per-secucions...

Pecó mentrestant hi ha hagutun fet noui magne : la guerra europea. A aquella 11ui,.ta monstruosa d'interessos, que costé la vidaa milions d'homes, i en la qual, sota estri

-dents proclamacions d'idealisme i de deten-sa de principis, no hi havia més que elresultat natural d'una civilització basada enla força bruta, corn ho era l'europea, fouarrossegada la major part del món. Portu-gal també.

Fou un enorme error — i en això discre-pem d'alguns excellents amics que genero

-sament hi posaren tot, fins la seva persona,voluntàriament i 'plens d'idealisme —. Undia, més lluny ja deis contemporanis i deisfets, la història jutjarà. Però des d'arapodementreveure quina fou una de les conseqüèn-cies immediates : la naixença d'un milita-risme que a Portugal no existia abans. 1 aixíes dóna la paradoxa que la preponderànciadelsmilitars arriba sota la república a ungrau extraordinari, que la monarquia noconegir ,

Avui les sumes que es destinen als mili-tars esclafen el pressupost. I la maledicció

que portaren a Europa la Revolució Fran-cesa i Napoleó — el servei militar obliga-tori, pretesa democratització de la guerra,que no és més que un esclavatge i unaimmolació universal i estúpida — tinguétumbé els seus fruits a Portugal: la crea-ció d'un enorme exèrcit de pretorians, queabsorbeix la major part deis pressupostosde la nació i que, tenint tots els mitjans decoacció a les mans, la té sotmesa i explo-tada.. .

Avui la monarquia és impossible a Por-tugal, car no hi ha monarca possible ni via-

ble. Però els monàrquics són — nova para-doxa — els més ferms sostenidors de la dic

-tadura pseudo-republicana actual. Transfor-mats en inteeralistes, un representant d'ells— Oliveira Salazar — és el veritable dicta-dor, més que el trist Carmona, que exer_ceix el càrrec de president.

De qui són aquests integralistes i del querepresenten, en parlarem un altre dia, enocupar-nos de les idees contemporànies aPortugal.

Avui ens hem de limitar a dir que en larevolució de maig de 1926 entraren homesdemocràtics i de bona voluntat — tal unSebastiáo da Costa, un Mendes Cabeçadas,i fins un general Gomes da Costa. Aquestsilusos cregueren en l'eficàcia transformado-ra d'una dictadura militar... Foren de se-guida eliminats.

Després vingueren esforços desesperatsper a salvar Portugal del règim dictatorialla revolució de febrer de 1 9 27, la temptativade juliol de 1928 i la darrera... En elles en-traren elements de gran vàlua i nombrososintellectuals.Fins ara han fracassat. Però la dictadura

esté avui sola i només es sosté gràcies a laforça bruta. Els seus dies estan, per taint,comptats. I de poc ii servirà el grotesc partitde la Unió Nacional, simiesca imitacióde la Unió Patriòtica, organitzat corn aques-ta des deis governs civils dels districtes. (Deben poc ha servit el nostre exemple als dic-tadors portuguesos, que amb aquesta no,y•aU. P. acrediten la seva escassa imagiMi-ció !...)

Deixem per altra ocasió ]'estudi deis cor-rents d'idees al Portugal deis nostres dies

i de la dictadura actual. Val tot això capí-tol a part.

SERVITUD SENSE GRANDESA

Màrius AguilarEs de Huete (provincia de Cuenca), cm-

pleat d'Hisenda i es diu Mariano Aguilari Diana. Pcrò no li agradava prou el seunom i se'l va canviar pel de Màrius, ambel qual tampoc passarà a la posteritat.

Es un cas notable d'indigència literària.Fa més de vint anys, va començar a es-criure ecos al Poble Català i n'ha seguit es-crivint : sempre els mateixos. Tota la lite-ratura del Màrius consisteix en una dotzenade tòpics que remastega cada any al ritmedel calendar : unes idees vagues sobre laRevolució francesa, un vers de Verlaine queell atribueix a Baudelaire, un altre de Gau-tier i dos o tres de Rubén Darlo ; ((el Es-tado soy yo», «cardenales del Renacimien_to)), «San Juan, fiesta pagana », etc.

Fa més de vint anys que viu dels matei-xos rescalfats : amb una nutrició així s ïiad'acabar patint de beriberi literari.

En català i en castellà, el Màrius ha pas.sejat la seva literatura pertot arreu on há'cofaborat, per acabar a El Día Gráfico iCa Noche, diaris deis quals ha arribat adirector. . Bé, director : això és tm dir.

Home d'esquerres de tota la vida, amb(intransigencias jacobinas», «escarapelas tri-

colores» i altres frases del seu repertori sem-pre a la punta de la ploma, ha suportat queels diaris d'En Pith fessin el joc del direc_tori i de la monarquia fins a ésser literal-ment oficiosos de Capitania general en tempsd'En Barrera.

Una de tantes vegades, El Día Gro icoa fer un numeràs dedicat a Alfons XIII,

pie de frases encomiàstiques al llavors mo-narca, entre elles unes de Miguel de Una-muno, velles de qui sap quants anys. Enaquells moments, el rector de la Universi-tat de Salamanca acabava d'ésser deportata Fuerteventura per antidirectorial i anti-alfonsí. Si això no era mala fe, era estupi-desa. Quan algú ho retragué; en conversa,al director Màrius, aquest va negar totaparticipació en el fet i assegurà que allòhavia estat publicat sense sabuda seva. Pe-rò no dimitia el càrrec ni tan sois intentavajustificar-se públicament. Es feia passar perun perfecte director de palla. No calia, tot.horn n'estava ben convençut.Però no suposava ningú que es cregués

obligat a agresionar, que escriuria ell, cadavegada que algú feia broma sobre el seuapto, el personatge de Barcelona que pre-senta un major blanc. Per evitar les nos-tres «piquiponianes , ens va trametre unarticle—tronadet, la veritat—i ens va terdir per un amic que deixéssim de fer bromaamb En Pith. En reciprocitat, aquest i elsseus diaris seguirien feint de situacionistes,que ós el qué han £et sempre. Del cas quevàrem fer de la gestió diplomàtica del Mà

-rius, els mostres lectors en poden judicar.Al capdava4l, en aquella casa de la plaça

de Catalunya haurien de pensar que msval que immortalitzem el mom del seu amogràcies al sottàsier que no pas amb dadesbiogràfiques . Sembla i tot que el propi Pich,que sempre sol saber qué ii convé, ens hau-da de donar la raó.

Surtout, pas de zèle, recomanava Talley;rand. 'El mateix dida En Pith i Pon, si elsseus coneixements li ho permetessin, al seufidel servent Màrius. 'El mal d'En Pith ésdels que no voten soroll, i pot haver-n'hiamb gaires ficades de peus del Màrius.

Per afegidura, el seu amo ni li apujaràel sou ni Ii ho agraïrà. Esté convençut quéla submissió entra en les obligacions del Ma-rius envers ell. Això encara si no creu quetanta abnegació i tant zel el comprometeni Ii dóna una puntada de peu.

Això Ii representaria ]'avantatge de nohaver-se de guardar les seves preteses con-viccions segons llur coincidència o llur dis-paritat amb els interessos de l'amo. I nohaurà d'escarrassar-se en explicacions oralsa una dotzena d'amics cada vegada—queera cada dia-que El Día Gráfico i La No-che abocaven pel broc gros retrats i elogisdel rei i deis dictadors i dictadorets a milersde lectors.La pintura republicana que porten a sobre

els diaris d'En Pich, és massa fresca. Pen-saint-se dar-li pàtina, ara extremen la intrar)_sigència republicana.

Però encara n'hi ha que tenim memòria.Encara recordem que el Màrius dirigia upsetmanari els diners del qual sortien delGovern civil, en temps que l'ocupava el ge-neral Martinez Anido,

de Vitòria. El Crist que Umamuno en diude la /ietat castissa, que tant serveix perencendre deliquis místics com per forçar lesportes del cel

Padece el cielo fuerza y de la guerrala gloria conquistarle es a cristazos.Aquesta imatge tan nacional corn la més

nacional de les nostres valors històriques,destaca corn una d'aquelles realita4s vivesque divideixen el país. De totes, potser, lamés important i greu.

No voldríem am entretenir-nos a escatirfins a quin punt aquesta formidable creacióespanyola contradiu i estergeix la imatge delGrist de 1'LEvangeli. Val a dir, tanmateix,que els conflictes religiosos i civils a Espa-nya no els ha creat la figura del Grist uni-versal, sinó la del Grist local que ens scm-ble perfectament discutible fins i tot per aun ortodox.

Els catòlics espanyols no es poden plà-nyer si una secular ingerencia de l'Esglé?iaen els afers de l'Estat, que el cardenal Se-gura i altres iEminències tenon ara la in-oportunitat de posar de relleu, provoca l'ac-ctó barroera de les turbes contra els bénsde l'Església. L'.Anticrist que horn ha tretal caner aquests dies i que ha alterat ambresplendors d'incendi la diafanitat de lesnostres jornades civils, no és I'Anticrist li-beral de Julià l'Apòstata, ungit amb lobde la filosofia i tocat amb la gràcia de1'Aletheàa i del Nous grecs ; és una réplicadeplorable del Crist que ells ens han volgutimposar; és l'Anticrist de la impàetat cas-tissa que parla e1 llenguatge de Nakens od'El Nuevo Tenorio i que desclava la màdreta de la creu apara cruzaros la cara». Esun Anticrist castís a la mesura del Gristcastís.

La República ofereix a l'Església la paude la raó i del dret igual per a tots elshomes, vingui'n d'allà on vinguin i protes-sin les idees que vulguin ; els oferim 'la paude les consciències alliberades, la pau de lanostra Aletheia. Que ells ens ofereixen lapau del Grist, no del Grist ultramontà, sím-bol de dominació, sinó del Grist de l'Evan-geli, que entrava a Jerusalem amb un ramd'olivera. La pau del Grist i Alethe'ia, perquè no? Només cal que s'adonin que si llurGrist és etern, la nostra Alctheia és immor-tal.

JOAN ORS

remei contrael dolor Connell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.- BARCELONA

R^t^tBï:1 DEE CE TU 3^ •• P:15S►,1,TGE B^ICABDI, ,2 ^^^,

El vagó de tercera de «L'exprés blau»

KURSAAL i CAPITOLAVUI

VERTIGO DEL TANGOper Lois Moran

iCharles Farrell

en LILION •Dirigida perFrank Borzage

wwwwww- 1

=111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 L'

El Exprés I

= AzulAvui al ;

= Saló Catalunya I

Selecció Filmofono

Distribuida per

= FEBRER I BLAY

.,dll I I I I I IIIIIIII I I I I I Ilillllll I I II I I Illilll 1 1 1 1 1 1 IIIII I Ili

!ÀUOk

L. EL CINEMA v 1"L

ELS SOVIETS A L'EXTREM ORIENT •UnreportaIgedoVoIIywoo„ i ms e ames razee x p i. e s La rev ista francesa Documents parlé enMtannoa en la seva revisió del cinema I Ací la vida . familiar és més enjogassada diversos .números dels lint .c de Qeregrirwc'

Després de Tempestat a l'Asia, heus adíamb L'exprés blau un altre film de manu-factura soviètica, destinat a la propagandacomunista entre els pobles de l'Orient. Unfilm que pren la matèria de la seva argu-mentació en la història xinesa contempo-rània; un film contra la misèria i el capi

-talisme, conseqüències de la política impe-rialista de les potències europees.

Quan horn veu acusacions tan concretes,llençades oficiosament per la U. R. S. S.

als ulls del món, cal llevar-se el capell t

aplaudir el gest de sinceritat i d'indepen-dència que això representa.

Convençuts els .soviets que per a poderportar al seu '.term,e normal ]''experiènciacomunista que ells tracten d'implantar aRússia, cal convertir a aquesta experiènciaels altres països; la .propaganda agitadora,mitran airt el míting, el llibre o bé el film,més enllà de les pròpies fronteres, és pera ells una qüestió de la més vital urgència.

Ara bé, corn que a desgrat de la profundacrisi moral del nn occidental; les potèn-cies del veil continent, fermament estruc-turades • dins ùn règim capitalista, .es mos

-tren extraordinàriament refractàries a lesinfiltracions de procedència comunista, ésnatural que els bolxevistes decantin lluratenció i també- Ilurs -esperances vets. elmón oriental, on la propaganda agitadoraté un camp més abonat per a l'èxit.

Manca d''iinstitucions econòmiques sàvia-ment elaborades, excés de misèria, abusos

del despotisme colonial, heus adí factorsque poden posar més d'un país asiàtic ala meroè del sovietisme.

Els films ens diuen clarament que aques-ta propaganda, a més de la finalitat im-mediata que l'orienta, de retop aconsegueixun altre objecte, ja que el .crit subversiucontra el capitalista és, per a molts asià-tics, urn crit abrandat de patriotisme, uncent contra l'invasor, i és evident que ter

Tot el món, diu:No s'ha conegut un actor corn

Emil Jannings

No s' ha vist una obra d'

Emil Janningscorn

la últimaorden

al

COLISEUM

Es un film Paramount

Per començar, una punyent dramatitza-ció de la misèria, la xacra que tan còmoda-

ment el comunista pot tirar en cara a lacivilització burgesa. L'estat de coses inicialque cal eliminar amb la revolució. La veri-table acció comença quan el tren es posaen marxa ; entrem de plc en el film.

Trauberg ha de posseir eminentment laciència del cinema per tal corn ha donatde plc en una història tan específicamentcinematogràfica, tan justament concebudaa la mesura de l'expressió cinematogràfica.

Un tren en marxa, un món en petit. Eltren dividit en compartiments que corres

-ponen a les classes en què es divideix lasocietat. Exposició gràfica a l'abast de tot-horn de la diferència de classes socials idel privilegi de castes. Classe mitjana .neu-tral, classe parasitària en la societat fu-tura. 'Els de primera, en el confort ad-quint amb l'explotació dels que treballen isofreixen, amuntegats en els vagons cJetercera.

El tren marxa, al mateix temps que l'ac-cib. Crisi, desenvolupament, solució, marxadeis esdeveniments en el temps, mentre eltren, llençat .a tota marxa, consumeix f'es-pai, fugint del nord que és l'opressió, capal sud que significa la llibertat. El sud, lameta victoriosa aconseguida amb la revoltadels oprimits contra la minoria dels queviatgen en vagons de primera.

Tot això fet amb una ciència perfectaque sap crear amb la juxtaposició de lesimatges una força dinàmica irresistible ques'afirma per la supremacia del ritme, unritme sec i enèrgic, corn el d'una compo-sició de darrera hora de Strawinsíci.

L'autor domina el seu públic amb totala puixança d'una hipnotització. I sap do-minar-lo per aquell crescendo que ha sabutimprimir des del principi al seu film, aug-mentant progressivament la tensió dramà-tica que troba um correlatiu físic molt sug-gestiu amb la marxa vertiginosa del tren,crescendo que ell manté fins al desenllaçsatisfactori. La bandera del guardabarreraonejant gaiament, mentre el tren s'allunyacap a les terres del sud, cap al triomf dela justicia.

Cal notar que Trauberg és eminentmentun artista i que la seva tasca apologéticano l'ha distret ni un instant de les sevesobligacions professionals. La tasca de ci-neasta revela una atenció minuciosa, àd-huc la dèria d'aconseguir sempre una bonafotografia o un angle visual sorprenent isense caure en el virtuosisme. Traubergha fet un film extremadament interessant,en el qual la tècnica i la inspiració es donenles mans en una concòrdia plenament sa-tisfactòria.

La sonorització, excellent, la músicaacompanyant textualment la marxa delfilm, accentuant el ritme visual amb el seupropi ritme, discreta i sempre en un rolsubordinat, que quan no es tracta d'un filmmusical, és l'únic rol legítim.

Trauberg s'acredita amb aquest sol filmcorn un digne èmul deis seus centrares,Eisenstein i Pudovkin. .

J. PALAU

silent, després deis directors Seastrom, Lu-bitsch, Griffitth, Vidor, Borzage, Sternberg,etcètera, ano ha negligit James Cruze, elqual fa temps deixà de produir i moderna

-ment han passat, encara que corn a pel-lícules de complement, dues obres sones

noves i ben estimables.A Cruze, per no sortir de temps en les

critiques, •algú, ara, l'haurà pogut consi-derar no pas corn de primera fila. No obs-tant, anys enrera, després que la star foul'únic que en els films constava, quan elscritics anaven sofrint desen-ganvs i es cansaven deis seusidols i per altra part els rea-litzadors mostraven, cada ve-gada més, la seva personalitati talent, en l'època en qué 1acrítica començà a ésser cons-dent i començaren a sonarnoms corn el de Griffith, Ice,Cecil B. de Mille, N'iblo, etc.,també sonà amb força interèsel de James Cruze.

James Cruze debutà, dirigint1a producció de Wallaeè Reid,en el temps de les pellículesdel Far-West i en La cara

-vana de l'Oregon (que fou elfilm escollit per MIRADOR pera revalorizar Cruze) renovà elgènere de cow-boys, ja en pl'e-na saturació, i tingué ocasióde revelar-se plenament.

Tenint més llibertat d'accióféu dues obres de pura fan-tasia : Hollywood i Jazz.

Hollywood, espècie de docu-mental inovellada sobre lal vidade les vedettes californianes,en el seu temps, fou was cosaoriginalíssima : presentar elsestudis cinematogràfics, llavorsgens coneguts (King Vidor hoha fet amb Miratges i és un Duestruc que s'ha emprat en filmscàmics : Buster Keaton amb Estrella! s).

Jazz, junt amb Mals sonvnuis i supersti-cions de Douglas Fairbanks feta per VíctorFleming (tristamenttrobat, fa poc, en elfilm amb Vilma Banky : Despertar), tonen.les dues comèdies americanes més rares,en les quals el somni jugava un paper deprimer ordre. IEn aquell temps el somni,més que donar-li la transcendència que lihan donat Freud i els sobrerealistes, era,evitant de caure de pie dims l'arbitrarietat,un•a manera d'alliberar-se de la imitacióservil de la realitat.

Després d'aquestes dues obres, fetes, ápocant.hi la seva personalitat, abdicà a favorde les necessitats comercials, a les qualses dedicà del tot deixant de dirigir perquedar corn un supervisor.

Aquesta temporada hem pogut veure duesobres moves de Cruze i en les dues jugaWilliam Haines.

^No podia anar d'altra manera. L'homeque debuté i que durant molts anys dirigíla producció del somrient, viu bellugadís iencantador Wallace Reid, que en les duesobres joves i agradoses comentades (Holly-wood i Jazz) s'havia mostrat un autor d'es-perit, d'invenció i amic de la broma i dela incongruència sense matar-los la huma-nitat que moltes vegades posseeixen, for-çosament tenia d'agafar, en tornar a fil

-mar, William Haines.Aquest W641iam Haines que sobrepassa

de hon tros tots els artistes de caràcterhumorista (Reginald Denny, Tom Moore,Richard Dix, etc. Adhuc Gleen Tryon —el que s'hi apropa més—. Chevalier és méssomrient i simpàtic, però els seus gesticu-lats són més sempre iguals, amanerat),a fer barrila, pallassades ; a tenir barra iTo obstant ésser un deis homes que arribaa estimar més, de bu de bo, i capaç degrans sacrificis.

x**•

De les dues obres que de Cruzo i Hainesconeixem, El Piropeador mo passa d'ésserUn film vulgar molt ben fet corn prenentahipart, a més, no menys que Joan Crawfordi Karl Dane. Una Universitat americana.Uin combat de boxa. De característic: unsquants acudits de Haines.

L'altra cinta, titulada Un home, és mésintensa i original. Petites tragèdies que lavida familiar porta a uns recent casatsillusionadíssims, tragèdies que corn més en-verinades estan i quan sembla que tot téd'anar en orris, s'arregla amb la majorsenzillesa (tenim els més bells exemplesamb... I el món marxa, de King Vidor, iEl poder de la dona, de Clarence Brown).

L'última ordre és un film amb tots elscaires d'una obra feta per encàrrec, .altra

-mont no hi ha ,a aquesta producció aquellahonradesa artística que caracteritza el tre-ball de Josef von Sternberg.

La direcció és molt hàbil, perú l'anèc-dota és poc feliç, i això que la idea bà-sica -- l'home que rev4tü a l'escenari lesemocions de la seva vida passada tan plenade grandesa — és una bona idea, però bornno ha sabut treure'n el partit possible.

Resurrección, cinta de la Universal, to-talment parlada en castellà, és una pro-ducció d''Edwiin Carew,e, el mateix autorque féu en altre temps la versió muda perals Artistes Asociats d'aquesta mateixa no-vel.la. Carewe, corn a autor conscient, deuestar satisfet de la seva primera versió,I en la segona no ha fet sinó repetir -se,afegint-hi el diàleg, que ve a allargar mamntaescena. Es de justícia dir que el film estàfet amb mires amples, sense escatimar-hires i que la Universal ha afinat molt aquestgènere, després de la seva primera pro-ducció : La voluntat del mort.

Lupe Vélez, una artista de veritat. LuisAlonso, imitant bastant bé Rod la Roque.

Hanolesco és obra de Turjansky. Corn quecl film no és tan artistic corn els anteriorsd'ell mateix, el film .aquest es you ambmés gust que aquells. Es la història ambtots els detaills d'un home que es corrompper amor a una dona, i ja .no tan detallada,d "aquest mateix home redimint-se més tardper l'amor d'una altra dona. Brigitte Helmés la corruptora i Dita Parlo la redemp-tora.

Els timadors poden veure el film ambprofit. Hi ha un parell de combinacionscontra la propietat deis altres, creació deManolesco quan esta encara dins les mallesde la mala musa Brigitte Helm, que enshan semblat molt intel6gents.

Al costat de Lourdes i Jerusalem Chicago,i Hollywood. Els mostres lectors són prouintelligents per no pendre la cosa a ire..verència. Nosaltres esmentem el fet per adonar idea de l'ambient internacional ques'ha format al voltant de Hollywood, pa.yell al que rodeja també la capital del crimChicago.

Així, l'home que en una reunió mundanapronunciï els mots màgics : «Jo he estat aHollywood.., es veurà de seguida con.vertit ien la màxima atracció. García San.ehiz, el _charlista, ja estrenat l'escenari delcinema Urquinaoña amb aquesta declara.ció, i naturalment, s'havist assistit pe] pú-hue brillant, selecte i banal que era d es-perar.

També era de preveure que el senyorGarcia Sanchiz no invitaria la gent a pagaruns preus elevats per a contar-li tots elstòpics de la Meca del cinema, que correnabundantment per les revistes especialitza-des i per la premsa diària. García Sanchiztenia el deuré de dir quelcom de nou sobreHollywood : conscient d'això, amés deistòpics, L'home féu desfilar' davant nostretots els .anti- tòpics.

Les seves charlas — ens atenem al motestablert, car no sabríem anomenar-les d'al-tra manera —, foren una hàbil dosificaciódels dos aspectes de Hollywood : el ho i eldolent. Luces, retolà la primera disserta

-ció ; Sombras, la darrera. Llum i ombra,cara i creu de Hollywood. Al costat de lanota brillant i atractiva, el contrast obtin-gut .amb el negre de la misèria, i el grisde les vides vergonyants.

L'excellent reportatge de García Sanchizha modificat potser la nostra imatge deHollywood? No, en absolut. A través deismateixos films, en mig de la literatura co-mercial i publicitària, horn endevinava jala creu de Hollywood : l'aspror de la lluitales illusions eixalaçles ; les existències enplena derrota.,. I a costat del nimbe en-lluernador de les stars, els treballs obscurs,cls oficis inconfessables, bandidatge, corrup.ció de menors i els gigolos descarats.

Aquest és l'aurèola de Hollywood, 1 pt.sersigui tumbé la soya atracció, car' en'aiguabarreig de tot plegat és on es trobael secret de la seva aguda fotogénia.

De tot quant va dir García Sanchiz, elque produí més impressió —. especialmenten les noies belles i fantasistes—, potserforen les siluetes d'algunes de les més fa-moses actrius femenines. Contrastant ambmes superbes qualitats físiques, una buidorespiritual i una total absència de raciocini.Llum.i ombra. A , nosaltres, admiradors en-tusiastes del cinema amerïcà, la cosa noend; ha, sorprès, ni tampoc sabríem plànyer.nos. !El cinema, essencialment art plàsticaper ara, es paga exclusivamente de la figu-ra. Es I'auton del film qui ha de treballaren profunditat. I per a fer-ho, té a la sevadisposició els superbs exemplars qué sónels actors. Cada un d'ells, úna dada hu-mana, tot d'una peça i sense complicacions.Es la conjugació i 1'entrecreuament de tots

ells, el que produeix el drama. Per aixòen el cinema cal cercar 1a psicologia percamins completament diferents que en laliteratura. Cosa de la qual no s'han adonatalguns directors, molts actors i bastantscritics.

Ens sortíem dels vols de la • lírica ser-pentina del senor García Sanchiz. Per aca-

bar, direm que fou en la charla central onmés ens va plaure. Hollywood Boulevardrés una escenografiia que ni feta a postaper a penjar-hi les notes coloristes, lesobservacions agudes i les descripcions ama

-bles i banals que han fet la fama de GarcíaSanchiz.

A.:1.

trontolL,ar l'imperi colonial de les potèncieseuropees és portar un seriós atemptat aIlur prosperitat económica i disminuir l'e-nemic, és a dir, treballar per al triomf dela dictadura proletària.

He dit que l'acció de L'exprés blau trans-corre a Xina. Es tracta d'una acció clarai tangible presentada en forma de lliçó decoses. Res de jugar amb abstraccions i pre-sentar principis. La teoria surt del dramaamb tota la lògica brutal dels fets.

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista t tapisut. Objectes d'art f de fantasia per

a obsequis. Sales d'Ex-posíeíons de Belles Arts.

lueei^ LS Gràcia, 36. Telbbn 1 í2MBAECELONA

per ésser.té el cap William Haines.Després d'una festa en la qual Haines

ha fet grans bestieses fent quedar en ri-dícul la seva muller (Josephine Dunn), clsdos es troben enganyats per un vividorque ha explotat les ganes d'ell de fer di-ners per la seva dona i les illusions d'ellad'ajudar al seu marit eclipsant Greta Garbo.Haines, en replicar per la mala jugada que11 han fet, és apallissat de mala manera.Veient-se, a més de poca-solta, derrotati impotent, es troba indigné de la que ne

imatges d'una sola Joan Crawford

ha sabut defensar i vol marxar-ne. Mirantde collocar tota la roba a la maleta tornena fer xerinola, reacciona, agafa la sevadona, corrents van a trobar l'estafador rs'entaula altra volta la lluita, i encara queen surt molt malparat, fet malbé de robai de tot arreu, assoleix guanyar i de bracetamb la soya mullen marxa triomfador ipoca-solta corn sempre.

Cruze ha fet un d'aquests films simplesi frescos, que sorprenen per la seva desim-boltura i falta de pretensió.

R000LF LLORENS

les ðarreres estrenes

Ja ho sabeu...—que Oscar Strauss ha d'escriure la mú-

sica del nou film d"Ernst Lubitsoh, El ti.cent rialler, amé Maurice Chevalier de pro-tagonista?

—que el company de Greta Garbo en elfilm Susanna Lenox serà Jean 'Hersholt?

—que el film recent de Jackie Coogan,Tom Sawyer, fret de la famosa obra deMark Twain, ha obtingut un gran èxit?Coogan s'ha revelat dels pocs casos de liens

precoços que després fan alguna cosa de ho.---que la crítica de Londres reputa Sous

les toits de Paris el millor film de l'any?--que algú ha escrit .a Pour vous : «La

producció cinematogràfica ha de comptar,a Espanya, .amb la severitat, força gran,de la crítica»? Que diaris deu deixar de

llegir l'autor de l'article!

LA VIDA PARISENCA

Alguns espectacles"SIM U LTAN NA"Divertiment futurista en 16 síntesis, de F. T. Marinetti

No sé si cal veure-hi la influència deisesdeveniments d'Espanya, però el fet ésque quatre teatres ens acaben de presentarobres sobre temes revolucionaris : Frater-iité, Beau Danube rouge, La conversionde Figaro i Le sang de Danton. Aquestesobres no són, d'altra banda, les úniquesque deixen un ample lloc a les preocupa

-dons polítiques. Sense parlar de L'affaireDreyfus, que ha aixecat al voltant de FAm-bigu uns veritables avalots fomentats perI'Acció Francesa, hem tingut Musse deJules Romains, Palais-Bourbon de L. Treichi P. de Mont, i La charrette aux bommesde Bernard Shaw, que no és més que unaseguida discussió política animada per undeis esperits més curiosos d'aquest temps.

A I'Atelier, Fraternité ens mostra les vi-cissituds d'una revolució militar en algunarepública sudamericana ; el que han volgutescriure Georges Girard i Fernand Fleuretés una fantasia, sobre un tema greu, peròés d'alta qualitat.

Molt diferent és Beau Danube rouge, deBernard Zimmer, que es representa al tea-tre Montparnasse; es tracta de La revolucióhongaresa de Iglg, i aquesta obra pertanyal que es podria anomenar gènere cinema-togràfic. L'èxit de Donogoo-Tonka incitaen aquest moment els directors de teatresd'avantguarda a muntar obres dividides enquadros múltiples; en què el nombre depersonatges i de decoracions sedueix mésfàcilment el públic que les comèdies entres actes i amb tres personatges de lesquals els teatres de bulevard han fet unaespecialitat.

L''heroi de Beau Danube rouge és BelaKun ; el de Le sang de Danton, de Saint-Georges de Bouihélier, que acaba de repre-sentar la Comèdia Francesa, és Dantonmentre que Robespierre té un ample llocen La conversion de Figaro que J.-J. Brous-son i Raymond Esoholier acaben de donara ]'Odeon.

Potser és un senyal deis temps que dosteatres oficials muntin obres corn aquestes,que posen en escena la Revolució francesa.En tot cas cal felicitar-se que aquestestemptatives més o menys reeixides s'escor-ci n de reaccionar contra el marasme ons'ensopeix el teatre francés.

Horn no sabria dissimular que els mésgrans èxits d'aquestes darreres temporadeshan estat sovint obres estrangeres. A•ctual-ment encara, una obra espanyola, Le chantdu berceau, de Gregorio Martínez Sierra,i una altra d'anglesa, La charrette auxp onnnes, s'aguanten al cartell des de famesos, mentre que 'les darreres produccionsd'alguns autors cèlebres corn Henry Berns-tein, Sacha Guitry i Henry .Kistemaekers,han estat acollides fredíssimament.

Hi ha en particular a llEuropa central,a Alemanya, a Polònia, a Rússia, un mo-viment dramàtic de vitalitat, l'orginalitatdel qual deixem molt enrera les produccionsque. els «autors de bulevard» continuenoferint-nos. D'altra banda la competènciadel cinema parlant es demostra singular-ment perillosa, sobretot ara que les millorsobres són posades a la pantalla i que elsescriptors més reputats n'escriuen els dià-legs.

Hi ha actuaiment una altra competènciade la qual comencen a patir els teatres pa-risencs: la de l'Exposició Colonial. Vet-aquí un espectacle que es pot recomanarsense por de decepció; hi . ha un desple-gament de raise en scéne que el teatre és

GRANS NOVETATS EN

CORBATES INARRUGABLES

IJaume I, 11

Telèf.11655

La cara,espill de la saint

Un rostre pàllid, demacrat, flac itrist, denota un organisme débil, ra-quític, esgotat.

Quins als veure's així prenen elFosfo - Glico - Kola Domènecregeneren la seva salut, tonifiquen elsseus nervis i canvien el seu rostre dedia en dia, fins veure aparèixer els co-lors sans que signifiquen vida, saluti alegria.

ben incapaç de concebre, i la nit, quan lesfonts lluminoses dispensen la seva féerie,quan el Temple d'Angkor apareix tot bri-l lant d'or liquid sota el foc dels projectors,les revistes de gran espectacle del Casinode París i de les Folies Bergère empaNi-deixen singularment.

Per això les recaptacions dels teatres bai-xen sensib'ement i les obres que s'han man-tingut al cartell durant mesos i anys, corn

Bernard Shaw

Topaze, Marius, Le sexe foible, Donogoo-Tonka, han hagut dacabar llur carrera.

Per provar d'alçar el niveIl d'un teatre endecadència, horn pensa a recórrer a es-criptors que, fins aleshores, només s'ha

-vien assajat en la novella. Llurs reeixideshan estat desiguals : si Jules Romains haobtingut grams èxits amb Knock i Donogoo,si Jean Giraudoux ha conegut un triomfamb Siegfried, pel contrari, Doublé i Ri-chard, d'Alfred- Fabre-Luce, h'hh estat fra-cassos complets. Desitgem que no passi elmateix amb L'•eau fraiche, de Drieu laRochelle, que marca e 1 debut en l'escenad'un deis escriptors més originals de lajove generació.

En resum, les úniques obres que fan di-ners actualment stin La vie parisiense aMogador i Le Roi a les Variétés ; la re-presa d'aquesta darrera, de Robert de Flersi C'aillavet, havia estat acollida bastant ma-lament per la crítica, que l'havia trobadaenvellida i mediocrement representada ; elpúblic, fet i fet, hi va perquè és una obracélebre i la seva vella reputació en fa l'èxit.

La vie Qarisienne, pel contrari, és unencantament. Per bé que escrita fa mésde setainta anys, la música d'Offenhachqueda tan jove, tan esclatant corn el primerdia. Max Dearly és !'animador d'aquestapeça ; horn sap que és el millor actor còmicfrancés, i la seva mise en scène ano és pasmenys atordidora que la seva interpretació•

Amb la comèdia-revista de Rip que esrepresenta al Palais-Royal i el títol de laqual : la Viscosa, fa allusió als recentsescàndols financiers, és si fa no fa l'únicespectacle que es pugui recomanar actual-ment als que vénen a París a cercar dis-traccions espirituals i brillants.

G. CHAREN'SOL

Gabinet ortopèdic

ARAG6, 277, ENTRESOL, 2,aDE10AIIDE4A7

TELÈFON 76850 = BARCELONA

En una conversa publicada al periodic11 megafono pocs dies abans de l'estrena,sue Ecc. F. T. hlarinetti, acadèmic d'Ità-lia, explicava al seu interlocutor, amb lacandorositat fúturista que tots li coneixem,que aquella Siniultanina, darrer fruit delseu magí, seria «una concepció de la mà-xima rapidesa, el récord de la qual en l'es-cena moderna quedaria assenyalat peraquesta obra».

Deis llavis de sue Ecc., tots fonts deparaules lúcides i exactes corn focs arttifi-cials — així ens ho reporta el periodista

—atèonic : dinàmic : autònom : compene-trant : sincrònic : alògic : irreal : simulta-ni — segueix el reportatge —, brollen lesdeclaracions:

—Simultani ! Quina gran paraula ésaquesta ! — diu Marinetti,

«Aquesta obra, constituïda de setze sín-tesis, afermarà d'una manera indiscutiblela superioritat del meu procediment tècnicenfront del passat. Amb ella resoldré elproblema dels entreactes que tant preocu-pa, els quals seran reduïts al mínimum permitjà de les recitacions de les síntesis mésC) menys encadenades, ja davant, ja dar

-rera el teló, sense les solucions de con-tinuïtat i els inevitables allargaments de-guts a les exigències materials de l'arran-jament de l'escenari...»

La vetllada de l'estrena al Teatre Mau-roni, de Milà, per la companyia dirigidaper Corrado de Cenzo, la primera actriude la qual és la bella Anna Fontana, pro-metia ésser una cosa d'allò més divertida.Seria, deja Marinetti, una vetllada, vària,policroma, polifònicá i ultraelèctrica.

El personatge de la primera síntesi por-taria una armilla-rebost, en les innúmeres

butxaques de la qual hi hauria un abun-dant mostrari d'aliments futuristes, sòlidsi liquids ; un perfum nou, apetlat, natural-merit, Simultanina, s'escamparia per la salaaempresonant el públic amb els seus pe-netrants feti'lls». Al sabor i al per;um s'a-juntaria també la música. Horn cantariacançons novíssimes 'u exquisidament futuris-tes», de Carmine Guarino. Horn sabia queintervenien en l'acció veus sense personat-ge ; horn havia !legit que a la síntesi quin

-zena es presentava un «drama d'objecte»,en el qual intervenien només que cadires,taules, butaques, muts i eloqüents en elseu desordre que tenia de donar la sen-sació d'haver estat «instruments d'una ba-ral la o víctimes d'un terratrèmol». 1, peracabar, si el divertimento era aplaudit,Marinetti acceptaria controvèrsia amb totaquell que li'n presentés,

Davànt d'aquest programa, e1 bon pú'blic de Milà, corn el barceloní am'b aquellfamós torneo a la antigua usanza de 1'Es-tadi, vejé l'avinentesa, si altra cosa no,d'esbravar-se una mica, de poder cridar,de poder .avalotar a cor-què-vols i no ambovacions al Mussolini i am,b els cants deGïovinezza. A la nit de l'estrena de Simul-tavina hauria estat imposible de ter entraruna persona més al teatre.

El galliner, atapeït de gent, començà jaa fer sordll molt abans d'alçar-se el teló.Els maainettistes del prosceni aplaudeixeni victoregen. Marinetti, que s'hi troba cornel peix a l'aigua, surt a demanar enèr-gicament que horn ajorni els judicis finsa haver vist l'obra, parlament que és aco-lli.t amb més soroll i més aplaudiments.

Crits del galliner ál pati i del pati algalliner, picaments de peus i remors, in-suits i amenaces. Perú si horn espera queel públic es tranquil1itzi per poder comen-çar, no començarem mai . S'aixeca el telói ens mostra en escena la protagonista,Simultainina, pintant a la vora del mar.Corn que el soroll continua, ella tambécontinua pintant una !larga estona. Quanl'ambient es va calmant, suet el senyorBuongustaio, golafre i hammer, que noméssomia amb la bona taula i les seves de-lícies. Tot el seu pensament és envaït peraquesta idea. Les imatges del seu parlarsón totes inspirades en l'art culinari. S'haenamorat de Simultanina, a la qual es re-presenta corn un plat riquissir, iEll prouho vol explicar al públic, perú aquest quasibé no 1i deixa. El seu monòleg davantel teló resulta inintelligible per l'escàndolque hi ha a la sala. Aquest personatgeés el que tenia de fer gustar al públicles produccions de la cuina futurista, peròha valgut més que no ho intentés.

Simultanina prou desitjava correspondreplènament a l'amor que 11 demostra Buon-gustaio, però ,no pot deixar-se convèncerdel tot. Ni tampoc, malgrat la bona Jo-luntat que hi posa, pot deixar-se anar al'amor del jove Deportista, que, trepidantde dinamisme, s'hi vol casar tot seguit.Del seu diàleg amb aquest personatge nin-gú no se n'ha pogut assabentar pal granbrogit que mouen els espectadors. Llavorssurt Marinetti i els increpa. Els avalo-tadors responen dient-li rpassatistan, ell elsdiu que els «passatistes, són ells, «Esteuendarrerits de vint anys!», els crida. Li con-testa una pluja de dletxes de paper.

seva personalitat dins un caràcter determi-nat. Aquest és el seu turment.

, Simultanina ens ve a resultar una perso-nificació d'aquella famosa Inquietud Uni-versal tan invocada, lloada i glorificada,avui més que mai, pel bo i millor de cadacasa, patrona deis temps moderns, advo-cada i protectora de l'innúmer ramat deisineptes i deis desorientats.

Però, en veritat, aquest anhel, aquesta

Marinetti, d'acadèmic

aspiració, no pot pas satisfer-se així cornaixí. En la impossiibi'litat de poder ésserde tots els seus enamorats alhora, una donadiferent per cada un d'ells, acomplint pera cada un a!iò que cada un somia d'ella,un cop els té reunits tots a casa la sevamare, Simultanina es suïcida.

Inerta i glaçada, perú, qui pot dir queés •morta? En ella mort i vida són simul-tanis, són el mateix. Ella va renaixent percada un deis seus amants, sempre diversa,sota un aspecte diferent a cada nova renai-xença. Bona cuinera per Bongustaio, es-

portiva pel Deportista, lectora i amant deisllibres pe! Bibliòfil, tendra i amorosa pell'rofessor.poeta, coqueta i seductora pdlConquistador, llibresca i petulant amb DonGiovanni, el pdblicista.

Tot això, més bé o més malament, ésel que sha pogut arribar fins al públic entre-mig de l'avalot i les interrupcions que hanallargat la representació d'una manera exa-geradíssima. Tot aquell afany de síntesi ide rapidesa de Marinetti no ha pogut éssersatisfet. No hi ha hagut en tota la duradade ]'obra ni una escena que s'hagi des-cabdellat normalment. Des de bon comen

-çament, la lentitud imposada pels incidentsha descohesionat el joc esoènic, el movi-ment dels personatges, la successió de !essíntesis, i ha estat de tot punt impossibleanar creant l'atmosfera en qué tenia demoure's la peripècia.

Ja es suposarà que els que menaren labatalla foren, principalment, els estudiants,re-partits per les localitats barates i l'en

-trada general. El públic lluent i distingitdel pati i de les llotges es mantingué

—és ciar — força neutral, Indubtablement,Marinetti ja comptava amb una bona raciód'escàndol, car al cultiu d'aquest ja fa anysque dedica tota la seva activitat, però potserno es pensava que li'n donessin tant. Undeis seus parlaments quan sortí a ence-rar-se amb el públic, al qua! apeihava «as-semblea d'ases», acabà amb aquesta frasecontundent i tout à fait futurista : l'abo-lició dels anuncis lluminosos a la plaça delDuomo és una idea cretimíssima! La bar-rila amb què s'ha rebut aquesta sentènciaha estat enorme.No cal dir que en acabar la represen-

tack) no hi ha hagut pas la controvèrsiaque l'autor esperava per poder lluir les sevesdots de polemista violent i incisiu. S'hanquedat a aplaudir -lo els seus addictes quanl a tot l'altre públic havia desfilat . Hi hamolta gent que sospita que en Siniultaninahi ha alguna cosa de bo i es pro osa tor-nar-hi per assabentar-se'n un di que hihagi més calma.

J. C. t V.

D'UN CONCURS

Els actors "amateurs"Tots aquells que assistiren al local de

l'Orfeó Gracienc dissabte passat, poguerenadonar-se de la importància que té per a lanostra cultura el teatre «amateur».

Es presentaren al públic quatre comparo iesguanyadores deis diversos premis del concursd'enguany. Eren de Barcelona i de pobla

-cions catalanes. Cadascuna representà unacte d'obres diverses : Sirena, d'Apelles Mes-tres; El cor del poble, d'Ignasi Iglésies;Terra baixa, de Guimerà, i, finalment, ElMístic, de Russinyol.

A cada companyia es revelaren tempera-ments remarcables ; totes elles tenien grancura dels conjunts; podem assegurar que elsnostres professionals no els avantatgen enconsciència artística, ', en els moments demarasme que ara passem, àdhuc resten moltenrera pel que fa al treball coordinat deisdiversos elements que entren en joe en larepresentació d'una obra.

Això ens indica que la presumpta crisi defigures de teatre a casa nostra és més fictíciaque real; no hi ha dubte que, per algunatzar, avui les escaries professionals es veuendesertes de persones que prometin un brillantesdevenidor; però la nostra terra encara potllevar noves collites d'actors ; no se n'haperdut pas la mena ; els «amateurs» de l'al-trè die ens en són una fermança.

La cosa més sorprenent d'ells és que gai-rebé tots presenten estil força personal. No

imiten tal o tal altre actor famós. Preferei-xen deixar-se influir pel fons mateix de l'o-bra ; hem vist casos d'una comprensió pro-digiosa.

L'estil de gairebé tots es caracteritza pe)segell de la nostra època : la sobrietat. Nos-altres, en aquest aspecte, creiem que hi pothaver influït intensament l'escola del cinema.Ella ha educat el gest, i l'ha reduït a lesproporcions del ban gest. No hi ha dubteque el cinema, penetrant a tot atreu, fainsensiblement una tasca de mestratge.

Per contra, les obres escollides encara són

d'un repertori antic : els actors estam moltper damunt de les obres que representennosaltres hauríem volgut veure molts d'ellscopsant les subtilitats d'alguna obra moder-na, catalana o estrangera, o bé alguna declàssica del teatre : no es tracta de dar a lestaules les tragèdies d'Esquil: però algunHamlet o Sganare)le ens hauria agradat veu-re corn anava. I ens juguem qualsevol cosaque força deis «amateurs» que es presen-taren al públic dissabte passat n'hauriensortit ben bé i amb tots els honors.'Cal que aquestes representacions, tetes

d'una manera anyal, perseverin. En unaèpoca en la qua! els Jocs Florals esdevenenmomificats i • fòssils, això podria ésser elsnostres•-JocsFlorals. Perquè és necessaricorn mai fomentar entre el nostre poblel'amor a les coses del teatre; .això formaensems baris actors, sortits de la masse, tun públic ben educat i curiós. I entre elsactors i els públics, seria molt que no in-fantessi;n el gran dramaturg que ha de terdonar al .noble art una passe definitiva aCatalunya.

R. LI.

TEATRE NOVETATSGran companyia lírica de LLUIS CALVO, en la

que figura el colossal artistaMARC REDONDO

Avui, tarda,

a PREUS POPULARS, la grandiosa obra

EL REY QUE RABIONit

Los parientes de la Natíi la famosa obra en dos artes,

Marcha de Honorpel gran "divo,, MARC REDONDO.

Es despatxa a comptadu ria

CAACISERIA1

F... Vehils Vidal32•Avinguda Por4a 1 de 1'Angel•34 á

t 7, Plaça Uníversitat, 7 òé BRUSES models especlals, des de 12 pessetes 2. SUETERS nova colVecdó, des de 8 pessetes

e® MITJONS canalé dibuixos exàusius, des de 350 '

CAMISES OXFORD PANAMÁ 2° Esterilla " amb coil, 1 2 pessetes 4

® MOCADORS ARGENTINS0 per a SENYORA, des de 7 pessetes

72 models de coils forts i fluixosa 1 pesseta 3 per 250 ptea.

— –

« A .l'últim, passats els rigors de l'hivern,es poden ja començar les delicioses excur-srons estiuenques.»

(Lustige Sachse, Leipsic)

—De manera que la mà de la meya fila?La meya resposta depèn de la seva posiciófinanciera.

—Quina casualitat! La meya posició fi -n,lnctera depèn de la seva resposta.

(The Passing Show, Londres)

tcestaaterta un xic ta cali qa, prosse uo„l'acció . Simultanina, després d'haver ace-miadat el senyor Buongustaio i el Depor-

tista, acomiada també tots els altres pre-tendents que se li van presentant : el Bi-bliòfil, el Professor-poeta, el Conquistador,Don Giovanni, un publicista esnob. A totsels ha enviat a casa la seva mare, on elscita desitjosa de complaure'ls a tots.Cada un d'aquests personatges represen-

ta per a Marinetti un tipus humà dife-rent, al qual vol adaptar-se Simultanina

és Ilur característica, per allò que cada und'ells ama en ella, reflex de la seva pròpiamanera d'ésser. Dona múltiple, inquieta,voluble, curiosa i apassionada de tot ; pinta,escriu, fa esport, viatja, es diverteix, juga.Simultanina voldria ésser mil coses alhora,tenir mil personalitats diverses, volar pelmón, trobar-se a tot arreu. Per a ella ésimpossible resignar-se a viure dins un mot-!lo, tancar-se en una fórmula, estancar la

FONTBERNATSASTRE

TRAJOS MIG TEMPS CUCURULLA, 2, l.erPREUS MÒDICS :: BARCELONA a

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Telèfon 77406

-

i!gU7qMi)]L

La Lilia de la porferaCofa :nèdiE de G A. JORDANA

ELS LLIBRESCaries Riba, Esfances, Llibre segon, precedit de la reedícíó del

primer (Edicions «La Mirada»)

Maurici es féu enrera i tancà els ulls.Obert per una mà de dits amples i curts,sobre el genoQl, tenia el illibre (In den Klauendes Lawen) que havia estat llegint des deSant Pol. Les imatges de l'adolescent ale-Inany i la dama francesa del capitol quinzèIi passaren, lentes i Ileus, per entre els ullsi les parpelles, a través del record del vagóon es trobava ensopidament sotraguejat.

Les persianes d'un costat de vagó barra-ven el .pas al sol. En l'ombra així produida,

els viatgers aclaparats bleixaven dims l'es-calf migdial. Llur .panteix dissimulat, la xa-fogor de l'hora, el sotragueig del tren, lesimatges eixides del llibre s'avenien a daral cos de Maurici una sensació de plenavigoria latent. Imperceptiblement, amb unaforça enorme, Maurici premé el sòl amb .les puntes deis peus ; avançà els genolls,el pit ; alçà les natges ; abaixà els colzes ;i la voluptat de d'estirada li féu punyent ladolçor de la earn.

A •]'Hostal de Munic, vora les dues, Mau-ici remenava el cafè, i el seu reps enorme

era envoltat per una música capriciosa, sac-sejada, viril. In den Klauen des Ldwen, elllibre, era damunt la taula, clos, exhauritdesprés de deixar en l'home una estela desexes bèllics torturats. Maurici servava a laboca el gust de la llimona, el xoriço, elpebre i la mostassa. L'or de la pilsen se liencenia als ulls, i a través d'aquell foe ei]veia intensament la cama llarga i primad'una frdulein propera.

Un quart després, Maurici seia :profunda- !ment davant la taula del seu despatx, dinsla mitja foscor i la mitja frescor produidesper un tancament acurat de persianes. Delcarrer pujava ben poca remor del tràfic, alen-tit llavors, de la metrópolis. Dins el silencide l'estança, Maurici se sentia bategar elcor i els polsos de les temples, escoltava elseu bleix. Fumava a lentes xuclades, a llargsllançaments de fum. La rutina que l'haviadut en aquell hoc, en aquella hora, era obli_dada i una altra causa de la seva estadaallí es feia dominant. Maurici esperava. Es-piava, per entre les parpelleg mig closes,la porta que el separava del restant del pisbuit.

L'e •pera s'allargava, es,feta aguda triom-falment, s'ensopia en la seva fixesa. Mau-rici en fou arrencat de sobte per una hu-mida sonsació corn de cova . Aleshores, cornsi ell i ell mateix fossin dos, es va veure al'aguait, cent mil anys enrera, infinitamentnu i concentrat; i en tornar. a confondre'stot d'una ell mateix amb..ell, aquélla visiómomentània havia augmentat encara la sevatensió formidable, dolça, amargant. L'es-pera va omplir-se d'emoció concretada.

Vindria tot d'una. Carmeta, la filia de laportera. Pujaria corn sempre, és dar. Cornsempre que ell visitava el pis en aquellahora. Pujaria amb un drap i un plomell,per a indicar que s'ocupava de la neteja delpis abandonat. Maurici sentina una micael pestell de la porta del pis, un lleu trepigde sabatilles, un trontoll discret de moblam.Al cap de poc la porta del despatx s'obriria.((No vol res, senyoret ?» .

L'home, mirant fix davant seu, hi anti-cipava Carmeta. La veia des deis negrescabells mal tallats fins a les sabatilles esbot_zades. Sota aquella mena de bata tacada,tan curta, es marcaven els pits, no gairegrams. De les mànegues rudimentàries sor

-tim uns braços llargs i prims, de color con-fosa. El cos, magre, es movia amb unallangor que feia una impressió d'agilitat. Elrostre era ensopit i lleig a despit d'uns ullsnegres molt grossos. Maurici en repassavade pensament la morenor groguenca, el nasaixafat, els llavis gruixuts damunt des gros

-ses-delits blanques. Va for un sospir, gai-rebé un gemec. Va estrènyer les cuixes i

is dolçor de la caro se Ii tomó cruel.De,. sobte intensament quiet i alerta, Mau-

rici va adreçar-se a escoltar. Obrien la portadel pis,. ,Apuntalat al cendrer va apagar-seel cigar de l'escoltador 'estrenu que seguiapels sorolls el pas de la noia pel pis. Laporta del despatx es va obrir. ((Corn està,senyoret ?n La fila de la portera, lentament,féu el tomb de la cambra. iEn indrets, pas

-saya el plomell, el drap lànguidament. Des-prés, al mig de l'estança, va girar-se.

—No vol :pas res, senyoret?

—Espera.., escolta,L'home va sentir-se amb sorpresa la veo

vacillant, tremolosa. Va alçar-se, va fer eltomb de la taula sentint-se el mateix tre-molor a tota la earn, mentre alhora caliaque es fermés a un caminar feixuc per talde mo trair la força immensa que atiava elseu cos. Davant la ,noia, arran d'ella, Mau-rici cercó am1b els seus ulls els ulls que elmiraven, i de seguida, abans que ella Ii po-guds descobrir la intenció a la mirada, Iitingué el cos premut contra el seu. Amb unbraç, doblegat, l'home subjectava el clateflde la noia; amb l'altre braç, més avail, pro

-vaya de dominar-li el cos ; i amb la bocamantenia la boca d'ella fixada en un bespanteixós.

Amb l'alè d'ella, Maurici respirava unaflaire excitant, corn de sabor de faves ofega-(les. Però aviat va distreure-l'en l'oposicióde la noia. Apuntalant-se amb una ma alpit de l'home, la fila de . la portera s'apar-tava d'ell a batzecs i amb una estrebadafinal aconseguia de.separar-se'n del tot. Ro_rnangueren l'un davant l'altre una estona,retuts, esbufegats. Ella repetia : «Qué fa?qué fa? ,què fa?» amb una veu apagada,tota xopa de llàgrimes. I se'l mirava amouns ulls anguniats, aterrits...

Un gest d'dll, i la noia atenyé corrent laporta, el passadís. L'home va atrapar-la endos salts i aviat la tingué d'esquena a laparet, tot el cos d'oda oprimit pct cos d'ell.Però amb .moviments de cap embogits lanoia aconseguia de defugir el bes de Mau-rici. Repsja baixet, seguit: «No vull, novull, no vull» i els seus esforços per a esca-par-se li feien fer petits moviments lateralsal llarg de 1a paret del passadís.

Aviat, van trobar-se davant una porta, lade la ° cambra de la minyona absent, i laporta- céd1 de sobte rera l'esquena d'ella.L'impulsrdè la lluita els va dur fins al lliti els va ;fer 'caure damunt els matalassos.Maurici es llançà amb una fúria lenta capa1 seu objectiu. Amb el braç, i la boca immo-bilitzava el cap de la noia damunt el coix(la subjeétá a encara amb el pes de! seu cos;i amb la mà 'lliure cercava d'insinuar a lacarn d'ella la persuasió de les carícies. Lafila de la portera es va debatre encara unaestona, fins que tingué un afluixament sob-tat. Va cloure els u91s. Jeia, corn morta, amercè d'ell .

Maurici se'ls mirava amb el cor oprimit(el plomell, el drap) i una foguerada va pu-jar-li a les galtes mentre una esgarrifançaIi omdu 1 ava a la pell• Servava encara enpart la r ;:sació de neteja i frescor del banyque havia pres rera 1'estupre, sentia encaraen part el benestar del desig satisfet, eldescans d'un bon cansament; però el fosccaliu del seu neguit s'abrandava amb 'avista del drap i el plomen que la filla de laportera havia deixat caure al mig de l'es-tança.

L'home seia profundament rera la tauladel despatx, sentint a la seva esquema pu-jar el brogit del tràfic, despertat, del carrer.Però de fet tornava a ésser damunt el hitde la minyona absent, on panteixava retutper la seva victòria. Carmeta es despreniad'ell i li llançava una mirada d'odi abansd'esmun yir-se enfora de la cambra on haviaestat violada.

I ell s'estremia encara pel record d'aque-!!a mirada, quan una clara visió de pau vaenvair-li l'esment. Les amors de Maurici.Dins l'estança enfosquida, aquest les va veu_re sobtadament sota el sol, a la platja 1!u-myana : els fills que jugaven ; la muller ac-tiva, somrient, vigilant. Però la dolça escenadesaparegué tot d'una sota l'ombra del mons-tre. Maurici el tornava a veure assegut onell era, a l'aguait, terriblement nu i recu-l a t; però aquesta vegada l'obscura visió elturmentava amb !'horror d'ell mateix.

Els pensaments li duien un acoramentinfinit. Maurici recordava la seva joia bru

-tal en sentir les palpitacions de l'esglai dela noia. Recordava el panteix, el tremolor,la final pallidesa i l'afluixament mortals deCarmeta. Tornava a veure-li als ui!s la ira,l'angoixa, l'odi. La sentia de bell nou fugirduent-se'm al cos ci rastre del monstre.

I be calla que el monstre ho pagués, Per

la moja que n'havia estat víctima. Per Mau-rici mateix ; perquè, corn podria estar maitranquil sabent que un pretext fiblador qual-sevol podia fer dominant el monstre quevivia dins ell? La sentència era: a mort!i Afaurici es sentia al front la fredor d'unasuor mortal.

Dins l'home condemnat la sentència res-sonava corn una grotesca rialla cruel. E!!no en discutia pas l'escaiença. Pel seu im-mens recul vers l'instint pur, per la sevaprofunda caiguda de nivell en cultura, Mau_rici es desdenyava fins a! menyspreu de ]avida. Però encara va entendrir -se un mo-ment. ¿No hi havia res en l'actitud de lanoia que en pogués trair una possible indul-gÈmcia?

Si s'hagués pogut demostrar esvaït o min-vat el mal que havia fet el monstre, Mau-rici hauria pogut encara oferir a aquestl'ocasió de mostrar que podia desaparèixertot sod. Però debades va cercar el condemnatuna excusa en 1 acttt d 11- r_ud e 1a fi a de 1a potera, de la qual veia novament la ira, l'odi,l'angoixa. La mort del monstre, dones!...i, puix que el monstre era en ell..,

Lentament Maurici va obrir el calaix quetenia davant, i al calaix hi havia um revòl-ver. El condemnat avançà vers l'arma unamà lenta i segura...

En la seva dissort, la filla de la porteratenia aquella tarda la sort d'estar sola alrecambró de sota l'escala. Mirava l'entradaamb ulls coents, sense veure la gent quehi passava, i dava un mateix tomb a pen-saments insistents i monòtons. Se'ls formu-lava per dins, i de vegades fins els deiabaixet, amb paraules que adés eren influï-des per l'art literarï : «Perduda, a la florde la joventut!», adés pertanyien al lèxicde minyona ` i xofer que predominava emaquell tros de món on solia estar-se Car-meta : «Recol, recol, reeol quin bullit !n

A la !larga el desesper de la noia, com-post de vergonya i de pena, esmicolat envolves brillants de dolor, davallà al fons dela seva consciència ensopida i va quedar-s'hi formant un tou no desplaent. Carmetava romandre aclofada a la seva cadira unaestona ben llarga nó pensant en res, gairebéni patint. A la fi es redreçà, mogué enrerael cap adolorit, avançà les sines, estrenyé lescuixes i sentí intensament la dolçor de laearn.

A 1'empar d'aquell moviment maquinaldel cos, a traïció, els pensaments de la noias'esmunyirem pdl camí d'on ella obstinada-ment els havia mmntingut apartats • L'honri_be escena es desenrotllava altre cop en el

, record de Carmeta. Però ¿era efectivamenthorrible en la visió que ella en tenia ales-hores? 0, si és que ho era, ¿no era preci-sasnent l'horror el que en feia una aven-tura més puixaint i més densa que no lesfetes de g-irlams en films o admiradors envorera o botiga? Una foguerada encara ales galtes, un nou moment d'intensa ver

-gonya, i la fila de la portera va deixar-selliscar per aquella via novella.

Una sorpresa autèntica, un tendre mera-vellament va acompanyar una estoma els

pensaments novells fins que es va perdre enuna engrescadora revelació gloriosa. La noiaes veia fugir d'aquell home, es veia corn elcombatia i ]'odiava. Pert també se sentiacorn en protestava baixet — amb panteix,murmuri, gemec —, sense un crit, sense unxiscle! Tot havia passat entre ells sense re-nou, corn entre cómplices.

Maurici ! 'Carmeta va murmurar aquestnom amb una tendror tota nova a la vui una força novella dins l'ànima. ¿No cer-cava ella l'amor d'ell, sense adonar-se'm,des del primer dia que se li havia presen-tat amb drap i plome!!, amb pretext de me-teja? I la final mirada d'odi que ella 1i ha.via llançat dintre els ulls, ¿no era l'esbra-vament de la força que havia hagut de ter-se per a no respondre al ritme amorós?

Carmeta ho pensava obscurament, ho com_premia amb una claror meravellosa. La no-va emoció de l'amor li fornia una serenor,una directesa i una simplicitat que el seuesperit no havia conegut fins aleshores. Vaalçar-se; i en empendre la marxa, escales.amunt, cap al pis de Maurici, cap pressen-timent no li deia que el trontoll del camióque passava consumia el soroll del disparque li colpia la vida.

La filla de la portera va entrar a1 pis de!'amor amb el cor pie de la nova alegria.Al passadís va cridar ; «Senyoret !» i totd'una : «Maurici !» Silenci. Va esperar. Si-lenci encara. Estranyada, la noia va em-

pèmyer la porta del despatx i va entrar dinsl'eetança enfosquida. A terra, el drap i elplome]! ; darrera la taula, Maurici,

— Senyoret—va dir la noia simplement—,aquesta tarda m'ha fet molt feliç. L'estimoamb tota l'ànima !Al cap d'una estona :

—Amor meu, no em contestes?Els oils de Carmeta, avesats a la llum res_

tringida, van compondre a la fi ; el seu cor

va encongir-se dins una opressió dolorosa.Però la floja servava 1a serenor i la senzi-llesa heroiques que l'amor transmutador lidonava. La revelació que havia tingut, glo-riosa, no es desavenia amb la tragèdia.

S'inclinà sobre el moribund, murmurà«T'estimo !» Als ulls de Maurici, on el telde la mort ja es formava, s'encengué la dar-rera flameta de vida. L'orella amatent deCarmeta va copsar aquests mots : «M'hopodies,.. haver... dit... abans!»

El cos, mort, caigué de costat damunt elbraç de la butaca. La noia vejé aleshoresla sang i el revòlver. Allargava la mà vers

l'arma, quan un pensament sobtat li estron-cà el moviment—I si s'hagués agafat l'arròs?I quan sortí a l'escala a dar l'alarma, la

filla de la portera (canviada en seguretat,per la il!usió, l'esperança) pensava

—Viuré pel nostre fill !

Paraules i metàfores : paraules que pre-nen un ritme, com si les animés un movi-ment de dansa, solemne i sagrada, i dibui-xen unes metàfores. Darrera de tot, hi hael poeta, el creador. Cada metàfora és unaàmfora, bella perfora i plena .per dins ; elpoeta, prèviament, l 'ha modelada en formad'estrofa. Cada estrofa n'engendra una,dues, tres més ; adquireix cada vegada novavida, o be, dóna novament vida a unes no-ves paraules o metàfores. En aquest joc,

^-

/. Í51/i

^j

i^I

Caries Riba, Qer Obiols

que diríeu automàtic, el poeta va recreant-se ell mateix ; ell és la matèria ; i la pa.raula i l'estrofa són la forma. Però tambéoli és la forma ; i paraula i estrofa, la ma-téria. Tant se val començar per' la formacorn pdl poeta. E1 poeta pot infantar la pa•raula o la imatge, o el ritme; o també, Poden començar les paraules o les imatges.L'obra d'art, a l'inrevés de la d'indústria•és reversible ; la matèria porta a l'home,tant corn l'home a is matèria. Car és pre-cisament una matèria humanitzada, o laidentificació de la paraula i l'home, el veri-table fons de l'obra lírica.

Aquesta identificació tam assolida, potsera Catalunya, no es troba en cap poeta cornen Carles Riba, en les Estances. I, encara,Cs curiós d'observar quina igualtat de con-cepte poètic resideix a la seva obra lírica,que alrraça de l'any 13 al 30 del nostre se-gle. Per tot arreu aquel! neguit d'una formaincessantment renove!lada, i buida de totcontingut romàntic ; és a din, sense des-acord amb ella mateixa, A Caries Riba,

OT ULes col'leccions i el fisc

Mme. Franklin-Grout, hereva de Flaubert,havia llegat uns quants manuscrits d'aquesta un acadèmic que ha escrit diversos estu-dis sobre l'autor de Madame Bovary.

Obert el testament, el .notani digué a l'a-cadèmic que calia pagar els drets de succes-sió. Aquest s'hi conformà, pensant-se que estractava de pocs milers de francs. Però e1fisc reclamant el qo pee coo del valor deismanuscrits segons taxa deis pèrits, els dretspujaven a uns dos cents mil francs.L'acadèmic hagué de renunciar a! llegat:'

els seus recursos no li permetien de pagaruna suma així.

Els manuscrits de Flaubert cornea, dones,el perill de la dispersió o de l'emigració al'estranger. Per sort, el Dr. Lucien-Graux,que ja posseïa d'altres autògrafs de Flau-

bert, s'ha avingut a comprar els manuscrits,per afegir-los a la seva col• ecció que pensadeixar al Museu de Chantilly.

Però quan vingui l'hora d'aquest llegat,que desitgem ben llunyana, el fisc tornarà

a cobrar un altre tant per cent, més petitaquesta vegada perquè les deixes a museus

públics tenen tarifes especials.Cam sol succeir sovint, aquests manus-

crits de Flaubert mobilitzaran sumes moltmés importants que les que valgueren alseu autor. SalammbS li fou pagat en 30,000francs—l'any 1862—i encara molts van tro

-Uár excessiva aquesta xifra i molts altres vancreare que era um bluff de l'editor MichelLévy.

EL MES GRAN ASSORTIT DE

LLIBRES

FRANCESOSCASTELLANS

ANGL ESO S

ITALIANS

l i!'anta ga LibreríaFranc

y. }^ ¡^ 8 i 10 Ram-esa bla del Míg

per a lesser poeta, no Ii ha calgut contar.se, ni contar el món exterior ; n'ha tingutprou amb fer versos. La poesia de cadascon és el seu argument.

Per això també, davant d'aquesta «poesiaper la poesia», d'aquest lirisme sense em-pentes exteriors ni vingudes anecdòticamentde dintre, fa de mal posar en obra aquelladistinció entre subjectiu i objectiu. Car elpoeta no vol produir el seo estat interior,sinó en tant que ell és poeta ; ni tampocvol reproduir 1'espebtacle del món, sinó enla mesura que aillò és moment poètic. Car_les Riba és subjectiu en a!!ò que l'objecti

-vitat és subjectiva ; o és objectiu en allò quenosaltres som l'objecte de nosaltres matei-xos. Caries Riba, corn a poeta, és una cons-ciència poètica.

Si llegim tot el recull d'Estances, nota-rem l'evolució del poeta només en un punt

l'estil. E1 'primer llibre empra l'arquitecturade I'allegoria. Cada poema podria dibui.xar-se o esculpir-se corn un grup plàstic;una escena deturada, els protagonistes de laqual són abstraccions personificades: laJoia, la Mort, el Temps, ]'Anima,,, IEl ere-do estètic i brie del poeta en aquest mo-mont pot ben bé precisar-se amb un versd'aquell ]libre

Val més la teva imatge que no mil pensa-[ments,

E1 poeta vol condensar tots els pensa-mcnts en imatges molt concretades, esculpi-

des. Llur presència, quan '.no sigui entene-dora, serà bella. Val més la imatge que nopas el pensament... quan una imatge éstambé un pensament. Però el pensamentval per la imatge, en bona Ifrica.

Però ]'estil estàtic esdevé dinàmic en elsegon !libre; i, encara, dintre del llibre ad-quireix un moviment creixent; ha desapa-regut l'allegoria ; ara sod espumes 'de me-tàfora ; suggestions musicals. Més que vistel poeta vol ésser SENTIT, en l'accepció queels catalans donem a la paraula SENTIR,tant si la referim a l'oïda com al sentiment.En aquest cas la doble significança del mot1i dóna més exactitud i ms abast.

Si s'ajunten dos mots, perquèuna música sense llar davant meu viatja.

...Aquests dos versos diuen el sentit de lapoesia. de Carles Riba a la seva darrerafase; poesia intensa i obsessionant de liris-me ; que no es dóna a la primera lectu-a ;però que no ens abandona una vegada cot.sala ; que ens giravolta per 1a memòriacorn les frases musicals i que visita els re-cons de la nostra sensibilitat, corn um per-fum invisible i lleuger, carregat d'una sub-ti] violòneia. I que no tendeix taint a pro-duir-mos una convicció, corn feien els ro-màntics--oradors en vers al cap i a la fi—,sinó a desvetllar-nos un ESTAT : quelcom deparadís .artificial i d experiment anímic,

RosEND LLATES

RiE T /^_L_^ SCríEica anglesa

En el John O'London's Weekly, W. L.Middleton ha publicat un article sobre JeanGiraudoux. Destaquem-ne aquesta frase, quepodríem posar al costat d'una observacióde Maurois en Bis discursos del doctorO'Grady :

uAlguns diuen que Giraudoux arribarà aésser un deis membres intelligents de l'Aca-démia Francesa. D'altres Ii pronostiquenuna anomenada més duradora• Tot espe-rant, Giraudoux Cs un home de la soya ge-neració, el primer escriptor francès notableque hagi jugat al futbol.»

Per a una millor coneixençaA Londres, els periodistes ham donat un

(linar a Bernard Shaw. lEn el seu brindisfinal, el paradoxal irlandés va dir, entre al-tres coses divertidos

—Jo també sóc periodista. Perd és lids-tima que 1a majoria de les persones queens llegeixen, no ens hagin vist mai. l'eraixò proposo que de tant en tant, un auto-car descobert passegés els periodistes pelscareers amb un cartell que digués : «Agúiteniu els autors del que cada dia llegiu alsdiaris.»

.411111111111111111111111111111111111111111111111111111111

Bibliofeca Liferariaacaba de publicar

ANIMES HONRADES

de

GRAZIA DELEDDATraducció de Maria Mariné

Preu: 3'50 pessetes

Administració i venda:

Llibreria Catalonia17, Plaça de Catalunya, 17

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIilllllllllllllllll

ESPECIALITATEN LA MIDA

Jaume I, ItTelèí'. 11 655

Illlllllllllllllllllllllllllllllllll lllllllllllllllllllllllllllllllllll llllllllllllll ll llllllllllllllllllllllll 111111 lllllt_

IJ Viatges Marsans, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 -BARCELONA

I- Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers . - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acorn-

panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMESPRESSUPOSTOS GRATIS

liUi111111111111111111111111111111111111111111111111111111111IIIIII1111111Illlllllllllllllllltllllllllllllllllllllllllllr

LES ARTS DISCOSGuerra al decorador! DZBCOS

Dues passions han estat les dominants en- la vida d'aquest home exemplar : la histò-r¡a per a fer conèixer ¡ estimar Catalunyaals catalans, i la propagació deis ideals dellibertat individual i collectiva, les quals pas-sions, de let, eren sois una : la de retornara Catalunya i als catalans la llibertat corna poble amo i senyor d'ell mateix.

Els seus treballs històrics, publicats endiaris i revistes, revelen 1acura, la' precisió en llur dictati demostren un judici criticafinat, quan oportunament elsamplia amb comentaris pro-pis. Així el veiem mencionatper En Rovira i Virgili enla seva Història Nacional deCatalunya i per En Ferran deSagarra en el discurs presi-dencial de (',Ateneu Barcelo-nes en inaugurar el curs deí93o-3'.

En dit concepte és de no-tar l'extens estudi que publicàen la Revista de Gerona du-rant els anys 1885 a 88 refe-rent a La Inmortal Ciudad.Recuerdos de la historia y delos monumentos de Gerona,¡ el reproduït en Lectura Po-pular (núm 253) tractant deLa Diputació General de Ca-talunya i d'Ell Pahers i pri-naittius Consellers de Barcelo-Iw. No pretenem, però, pre-sentar l'historiador ; el queens interessa és for conèixerel fervorós apostolat adreçata .aconseguir amb la seva for-ta propaganda la definitiva lliberació de laterra catalana, al qual fi reproduirem al-guns fragments de la seva doctrina nacio-nlista, publicats durant els darrers anys dela soya vida.

Corn que en els seus temps no era abuin-dant la premsa escrita en català, els diariscorn La Publicidad, El Diluvïo i El Fede-ralista li feien el favor, segons ell mateixmanifesta, d'admetre els seus escrits corncollaborador lliure. L'any 1885 entrà en re-lació amb el periòdic bisetmanal L'Arc deSant Martí, que es publicava a 1a veïna po-blació de Sant Martí de Provençals des del1884, on no deixà de publicar un moment,mentre l'estat precari de la seva salut 11 hopermetia,. nombroses escrits exposant la se-va doctrina en pro del nacianalisme català,manifestant-se agraït de poder propagar elseu credo, qué era el de tota la seva vida,des de les pàgines d'un periòdic català.

Talment així ho manifesta ell mateix, «Defa molts anys penso igual, desitjaria veuregis catalans empendre un moviment regio-nalista pacific i legal, però enèrgic i cons-tant, voldria poder commoure'ls i portar-losa ocupar-se de les qüestions d'independèn-c¡a política i administrativa de Catalunya.

aLes qüestions aranzelàries i .altres d'inte-ressos materials, per importants que siguin,no em semblen prou poderoses per commou-re l'opinió de Catalunya en pro de l'Auto-nomia. Igual em sembla la ,purament lite-rària i el mateix la qüestió de dret civilparticular.

»Aquestes tres grans qüestions no han es-tat suficients per a moure vivament i fonda-ment la generalitat dels catalans i portar-los a una acció autònoma constant, torta iatrevida. Aquesta és la causa de la vivesadels meus escrits, contra l'apatia i la fredordels meus compatricis. Que no es deturinen les questions aranzelària o material, lite-rària i legislativa civil o jurídica privada.Aquestes tres questions no han estat prouper a aixecar en pes els catalans fins elpunt de mantenir un persistent i agitat mo-viment autonomista.))

Acusa el caràcter català de pecar del de-fecte d'ésser massa sensible i dòcil als afa-lacs deis governants, a les prometences ibones paraules deis dominadors, d'ésser ex-cessivament inexpert, fiant en els falsos elogisi mentideres qualificacions. Per ésser en ex-trem confiats, optimistes i innocents, s'hanperdut sempre.

Altre defecte deis catalans és posar en eltreball material i 11urs interessos extraordi-nària activitat i gran intelligència, descui-dant en canvi el treball i l'interès d'ordremoral, relacionat amb el dret públic. Dei

-xar-se dominar corn a incapaços per a go-vennar-se a si mateixos, .corn si no merei-xessin altres dictats que el de laboriosos in-dustri.als i haguessin perdut el d'indepen-dents i forts de què tant havien estat merei-xedors els antics catalans.

Es dol de no escriure millor el català iComenta aquest fet en un article encapçalatamb els mots El Verb de la Pàtria, on parlade la llengua catalana, planyent-se de nosaber tractar-la amb prou correcció.

Completa aquestes exultacions en pro dela llengua, un altre article on cerca el remeii la solució deis esmentats inconvenients,parlant de L'Ensenyança i estudi del Ca-talà . Comentant la imposició de la llenguacastellana, diu : «Per què els mestres caste-Ilans no han d'apendre e1 català per a ense-nyar a Catalunya, corn fan els nostres mes-tres catalans, que aprenen el castellà per aensenyar a Espanya? Una llei pot tornarl'oficialitat al català.

»Catalunya té condicions per ésser un Es-tat autònom confederat o aliat; ho provael passat en què durant un milenar d'anysho va ésser, i ho serà el dia que resolta

-ment ho vulgui, sense trancar la unitat es-panyola i sense renyir amb les altres nacio-nalitats dlEspanya.i »Per a assolir i viure tal categoria neces-Sita no sois un conjunt de circumstànciesmateeials, de geografia, llengua, raça, vidafinanciera i económica, sinó també, a la ve-Bada, caràcter, patriotisme, resolució, vo-luntat i fermesa, és a dir, geni nacional.»Opinió confirmada en un dels seus escrïtstitulat La lliber tat regional a mercè de Ca-talunya, en el qual recorda les paraules dePau Claris dites en el discurs dirigit alsEstaments, el setembre de 1640 : Què usfalta, catalans, sinó la voluntat?

soltament dret pel camí d'ésser altra vegadael que havia estat. Un patriotisme un xicferm hi passaria per damunt sense dubtarni un moment. Si el càlcul fred ha d'aquilo-tar i s'ha de calcular matemàticament enquant poden restar perjudicados la industria,el comerç i els altres negocis de Catalunyanació, del que ho són ara de Catalunya pro-víncia centralitzada, uniformada i esquarte-rada, gent de .negocis, calculeu-ho bé, ja queus falta alè patriòtic.,,

Font allusió a la perspectiva dels empleus,recorda que al segle XVII bon nombre de ju-ristes catalans, alguns de mèrit, autors debons llibres de llur facultat, eren doctors ojutges de l'Audiència reial pagats per la Di-putació General de Catalunya, però nome-nats pal govern central i que per a servirllur empleu a satisfacció dels que els haviennomenat, eren injustos amb els catalansatropellats pel govern, el virrei i les tropes .Donaven la r.aó als enemics de la Pàtria,sentenciaven contra els seus propis germans,sostenien i ajudaven el govern desaforat deisPrivats i Viereis dels Felips de Madrid, ar-ribant a for-se tan odiosos que quan esde-vingu é la sublevació nomenada deis Sega-dors; l'any 1640, foren perseguits cruelmenti alguns morts bàrbarament per l'atropéllatpoble.

Amb ocasió d'un acte de germanor entreels redactors d'El Sabadellès i els de L'Arcde Sant Martí, celebrat a la ciutat de Saba-dell, pronunció el doctor Roca un notablediscurs en e1 qual va for constar : «Sols lacausa de Catalunya m'ha portat aquí treient-me del recó on em tenen enfonsat les ma-lalties i la tristesa per desgràcies de familia.Nj el desig de conèixer els companys de Sa-badell, ni el de trobar-me en una reuniód'amics i de tan agradable fraternitat cornaquesta, m'haurien portat, de no haver estatqüestió de patriotisme i d'idees de llibertatPàtria.

»He vingut recordant que quan s'obre uncamí o carretera en terreny muntanyós, fe-réstec i desigual, va un home amb ulna ban-dereta a la mó, molt més endavant deis on-ginyers i es posa a l'indret més alt i llunyque pot, a la direcció que ha de tenir elcamí o carretera, per a senyalar la via quehaurà 'de seguir i el punt on ha d'arribar.Vull ésser aquest home, aquest sentinellaavançat, per al catalanisme en benefici dela llibertat general.,,

En un deis seus escrits, titulat Sense qui,no farem res ?, alludeix les classes poapulars,les quals, si no arriben a interessar-se .perl'Autonomia de Catalunya, aquesta no arri

-barà a mig camí. Pot prescindir de l'ele-ment conservador, que posa l'Autonomia ca-talana al darrera o al dessota de molts in-teressos cosmopolites, de partit polític, o declasse social o de secta o escola religiosa.Sense aquests elements el catalanisme potfer-ho tot ; amb ells sols no faria res, serienuna nosa, més que una utilitat o servei.Sense qui no farem res els autonomistes deCatalunya, és sense les classes obreras cata-lanes, les jornaleres, tant rurals corn urba-nos, els treballadors manuals, el proletariat,la petita menestralia i petita propietat rural.

La història ho comprova. Quan els con-flictes de Catalunya amb els reis Joan II

i Felip IV, trobem que mentre les classespopulars es Ilonçaven de cop i volta a ladefensa de la pàtria, els nobles, els ecle-siàstics titubejaven si fallirien a l'obedièn•cia del rei o aniden al costat de Catalunyai contra la monarquia que la volia esclavit-zar"i .políticament destruir o matar. Per aixòel comte-duc deja que solament la plebe deCatalunya estava en rebellió, procurant man-tenir al seu costat i del rei els nobles i ocle-siàstics, dient als ambaixadors catalans enso de queixa que : el gobierno de Barcelonaestaba en manos de sastres y zapateros.

«L'autor d'aquest escrit— diu el Dr. Roca—ha vistencara essent un noi, els menestralsi jornalers de Barcelona alçar-se amb lesarmes a la mà i fez barricades al crit dellibertat i Catalunya. La tradició populard'Autonomia, en la nostra terra, és antigai constant; que no faltin, doncs, els auto-nomistes catalans d'avui a la tradició popu-lar deis nostres avantpassats, cridant al seucostat els elements populars.»

El concepte que ii mereix la classe obrera,I exposa declarant que de molt jove (els anys1854 i 55, i en 1873) ha dit i repetit : ((Pottenir-se completa confiança en els obrers ca-talans per la seva honradesa i judici ; tre-

En l'any 1925 tingué 'lloc a París l'Expo-sició Internacional de les Arts Decoratives.El certamen assolí aquell succès mundial,,urístic i espectacular que els francesos sa-ben, corn ningú, fer recaure damunt totesIlurs manifestacions.

I els resultats tècnics, i en aquest cas ar-tístics, de l'exhibició, quins foren realment?Pobres, pobríssims. L'Exposició parisencano féu avançar ni una passa l'art decoratiu.Fou més aviat la consagració de les mésindigents solucions artísti-ques, i la valorització delsnous tòpics de la decoració.Apoteosi del gris i de 1'ar-gentat ; de les estructures pe_sades i de les formes cante-lludes ; del cubismo més epi_dèmic i de l'esnobisme menysintelligent...

D e s p r é s, naturalment,n'hem tocat les conseqüèn-cies. Foren molts els deco-radors «de províncies» querealitzaren la clàssica . esca

-padeta a París, i ontremigde dues funcions de music-hall tregueren el nas a l'!Es-planada deis Invàlids per aveure qué es feia per Euro

-pa en matèria de decoració.Després, de retorn a Ilur ter-ra i refent el viatge amb laimagiinació, s'adonaran queanaven terriblement endar-rerits ; que totes llurs reedi-cions dels estils clàssics lano es portaven. Llavors elsnostres decoradors sentirenuna pruïja terrible de posar-se à la page, importaren aBarcelona l'estil a P a r í s1925», el quaff, si ja era do-lent de si, ho resultó moltmés a casa nostra, aliat ambles escorrialles del modernis-me de l'època de l'Eixampla.

Producte d'aquest sobtatmodernismo dels artífexs iindustrials barcelonins hanestat uns quants esta^bli-ments i algun cinema, que Casala gent senz¡dla, plena de reeixidbon sentit, ha qualificat defuneraris. Una conseqüènciallastimosa d'aquestes realitzacions equivoca-des, ha estat que moltes persones sensiblesi intelligents vegin amb recel tot el que esreclama de modern i de nou. En resum, undescrèdit inicial per a l'esperit de la novaèpoca, ja de si prou difícil d'infiltrar en 1anostra vida urbana.

E1 fracàs era inevitable, donat el conceptoespecial que hòin té de ¿ja decoració. Per amolts, decorar és anar enganxant «motiusornamontals» ' « 1I e ementse ^ r tid co a us» damuntl'obra bàsica i les estructures fonamentats.Vestir, corn si diguéssim, 'les formes nues.Treball per al qual es necessita ben pocaintelligència, car existeix un vastíssim re-pertori de «motius ornamentals» i d'eelc-ments decoratius», a l'abast de totes les for-tunes i de tots els gustos, especialment delgust de tots els pinta-parets improvisats endirectors artístics.

Vet ací que tots aquests senyors es digue-ren : «S'ha de fer modern? Molt bé : arre

-conarem tots els pastitxos arqueològics itota la decoració floreal. En les parets, enlloc de greques i de clardbscur, pintaremratlles troncados i discos de gris i de plata.D'ara endavant, el lloc on havia d'anar ungerro l'ocuparà un objecte informe, i aquí,en comptes duna garlanda de roses, unamica de llauna retallada i de vidre sensepour. Sobretot que no ho entengdi ningú,i a veure qui és el que ve a dir-nos que nos-altres no som moderns?»

I aquí tingueren la falla fonamental. In-capaços de percebre les característiques delstemps presents, no s'adonaren que l'esperitmodern era precisament 01 triomf de la for-ma nua, despullada d'additaments i de su-perposicions, fossin aquestes de l'estil quefossin. L'esperit d'una época no obeeix pas

balladors i enèrgics. En ocasions ben criti-ques per Barcelona, corn el bienni d'Espar-tero i les revolucions del 68 i 73, els he vistde prop, he estat en mig d'ells en plenarevolució i república, entre els més exaltats,i sempre he vist seny, lleialtat i honradesa,al costat de l'entusiasme per les llibertats ireformes. Cert que mai no falten excessesquan són a milers els homes avalotats o in-dignats, però han estat tan pocs que es pottenir completa confiança en la classe obrerade Catalunya.»

En defensar la doctrina autonomista, re-cerda que Felip IV escrivia al seu virrei deCatalunya, el comte de Santa Coloma, a 9 demarç de 1640, que primer eren les Ibis dela monarquia espanyola que les constitu-cions particulars de Catalunya ; que aques-tes no havien d'aturar les altres, perquè lesantigues constitucions catalanes tenien forçaquan Catalunya estava separada d'Espanya,però ara no, essent qualificades a la cort deMadrid de menudències provincials.

Per això, quant a llibertats individuals iconstitucionals, declara que de molt jove éspartidari de la República democràtica, iquant a llibertat local, ho és de la Catalu-mya confederada, i corn a camí intermediaccepta provisionalment l'Autonomia fede-rada per regions. Conceptes que va exposaren l'acte celebrat a Sabadell ja mencionat,els quals, junt amb els darrerament descrits,van impressionar vivament els concurrents,motivant la publicació de la següent sem-blança : «Adalid incansable de la causa ca-

talana, malgrat frisar als seixanta anys d'e-dat i tenir una salut perjudicada, conserva

un cor fogós i cap ciar corn cap altre delsmés joees partidaris del nacionalismo ca-talà.

»Respectacle pal seu aspecto recollit i mo-dest, franc, sense pretensions, amb un co-neixement del món que revela a cada passense adonar-se'n, de seguida es fa sevesles simpaties de tots els que l'escolten, res-

Quines són, dones, les normes que es des-prenen de les diversos formes adoptados pdlviure contemporani? Pocs mots : sobrietat,economia, puresa, ordre.:. 'Enfront de lescomplicades manufactures d'ahir, la simpli-citat de 1a màquina. 'Enfront de les penja

-rolles sum'ptuàries, i els salons decadents,el tors nu de l'atleta damunt el rectangleverd de l'estadi.

Aquest és of ,nou estil'de l'època. Per a.concretar-lo en peques paraules podríem dir

-ne l'estil de ala poll i 1'.osn...Fora enfarfecsi barroquismes. Res més—res menys! --quela poll i l'os. Triomf de les formes pures,de les línies harmòniques i de les propor-cions justes. L'únïca art aplicada que va ato amb l'hora, és la moda femenina : laroba folgada, resseguint la línia del cos.Boga del mallot de bany. Divinització deles girls. Triomf de la nuesa !

Encara un altre mot d'ordre de ]''èpocaqualitat. Per a tots els pseudo-decoradors,modernisme és sinònim de barator. Fustade pi deixada de primera capa ; llauna ividre mal tallat... Imbècils! iEl nou estilreclama poc i bo . Als mostres sentits elsplau reposar en les nobles i pures matèriesel marbre, el cristaN, el gres...

Tenim confiança en les nostres joves pro-mocions d'arquitectes..lEsperem que sabraneliminar el decorador,' i cercar, en canvi,la cooperació deis bons artesans, verges de.'preocupacions decorativistes. Confiiem sobre-tot en aquest grup del G. A. T. E. P. A. .C.i en la seva abra de proselitisme. Són elsjoves que han nascut i han mamut en lanova época els qui han de realitzar l'estilnou, i no els decrèpits directors artísticsmaquillats d'art nouveau,

ANDREU A. ARTIS

pectant-lo corn savi i expert historiador. Laseva paraula posseeix una admirable fa Tli-tat caracteritzada per una familiar entona-ció exquisida, que la fa encara més atraientads oients.

()En veure aquell home flac, amb els tillsclues quasi negats a la llum, el seu cabelli barba grisos, l'aspecte trist i reconcentrat,horn es pregunta : ¿per quina admirable llei,dessota tanta de neu existeix tant de foe?Corn explicar que dins una constitució tanfeble es trobi um esperit tan enèrgic ?n

Aquestes preguntes quasi ell mateix lescontesta.en alguns dels seus escrits. Els seusavis materns havien estat menestrals barce-lonins establerts a la placeta deis Flassa-ders. Un deis seus oncles, el Dr. Oriol bar-reres, el qualifica de segon pare, puix4'ha-via perdut de jovenet, d'ell i d'altre onclede nom Narcís, diu en guarda el recordd'haver estat uns sants homes. Morta lamare, restó sol amb una germana que erala seva companya i confident en els seustreballs i estudis, que morí uns sis anysabans que ell, causant-li tant desconsol idesesperació, que, segons manifesta, de nohaver pensat que tal vegada podria ésser útila la causa nacional de Catalunya i a lallibertat del poble català, s'hauria deixatmorir. «Per això, per treballar per la causade la pàtria, que és treballar per la de lajusticia, de la veritat i del progrés moral,molt superior al material i fins a l'intellec-tual, mantingut durant tota la vida, m'hedeturat a seguir els referits propòsits.»

Així va ésser; durant els darrers anys noparé la soya ploma un moment mentre elseu estat greu de salut li ho permetia ambafany i frisança, «a fl—corn diu ell--que elmajor nombre de ciutadans poguessin co-nèixer la nostra propaganda nacionalista,car la vida i la vista no ens duraran tant

corn voldríem per a estendre i propagar lesidees i fer-les arribar a nombroses intel1i-gències en català i castellà, fins als qui no

ADRINA$Mobles modernsSales d'exposicíonsTeles De Te KuObjecfes per a regal

Diagonal, 460.-Barcelona.-TeIC1on 73963

raspalls per a tots els usos

articles de neteja — objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

són encara catalanistes ni regionalistes deci-ditsn.

Per a assolir aquest fi demanà acollimenta la premsa, encara que no fos addicta a lesdoctrines que defensava, inclús la redactadaen castellà, porqué els molts catalans quehaguessin perdut l'habitud de llegir en lapròpia llengua que parlen s'assabentessin dela seva doctrina.

Després de llargs i continuats sofriments,morí entre les nou a deu hores de la nit deldia 29 d'octubre de 1891, estant corn sempretreballant pels ideals que han estat els detota la seva vida. Les darreres feines quedeixà inacabades van ésser l'estudi de laCarta pobla de la Vail d'Andorra que estroba a l'Arxiu de la Seu d'Urgell i la bio-grafia de Jaume Balmes, destinada a ésserpublicada en l'edició de la Galería de Ga ta-tans Illustres que completà Josep Coroleu.

La tarda del 30 d'octubre d'enguany enfarà quaranta que les despulles del Dr, Jo-sep Narcís Roca i Farreres sortien de la se-va casa del carrer de Flassaders, núm. 39,travessant les vies de la Vella Barcelona,acompanyades de nombrosos amics i devotsde les doctrines que en vida havia defensat,constituint imponent manifestació de dol,acudint-hi immensa gentada, no d'aquellaque esté feta a concórrer a manifestacionspomposes, sinó la que solament es cuida decasa soya i no falta mai a cap deure moralamb la familia i amb la societat.

E1 qui això escriu recorda corn una deles fortes emocions de jovenesa la pèrduad'aquell apòstol que amb els seus escritsensenyà a prosseguir l'estudi de la històriade la Pàtria i a estimar per sobre de tota Catalunya.

AURELI CAPMANYAquestes notes lestòriques sobre el pre-

cursor més clarïuident del nacionalisme ca-talé, han estat escrites en període de cen-sura governativa. Uä redaccó fóra aramolt diferent. .i

UN HISTORIADOR^I APOSTOL DEL NACIONALISME CATAL A

Dr. Josep Narcís Roca i Ferreres L'enregistrament elèctricL'avenç més considerable i el que ha

contribuït al perfeccionament de la músicamecànica és el pas de l'enregistramentacústic a ]'elèctric.

En anar a detallar el procés d'aquestúltim, cal prevenir que tot i ésser una mo-dificació radical en el procediment, té en-cara alguna fase mecànica, al principi i alfinal del procés.

EIs elements de la installació es com-ponen de Gres aparells : un micròfon re-

ceptor i transformador alhora de les onessonoros en ondulacions elèctriques de mí-cima emergia, un amplificador que eleval'energia d'aquestes ondulacions sense to-car llur forma, i per fi, en darrer terme,un enregistrador propi que en rebre aquestaenegia elèctica la transmet a un burí quegrava en forma plàstica aquestes ondula

-cions. Així, dones, hi ha una part mecà-nica al començament, és a dir, a l'entradaal micròfon i també en la Imp r essió delburí. L'electricitat és l'intermediari que hasubstituït a l'acústica deis enregistramentsmecànics.

La facilitat ms gran obtinguda ha estatla simplicitat en el control, puix l'energiafàcilment es pot variar segons siguin lapotència i timbre deis instruments o lesveus, permetent a més a més una certamobilitat en la collocació dels executants,els quals no han d'actuar amb les pre-caucions que abans s'havien de pendre enenregistrar llurs audicions.

Això comporta un camp enorme fins aravedat a l'enregistrament o a la difusió, ésa dir, tots els actes i audicions que noeren possibles en l'estudi, poden ara ésserenregistrats, i això que des del gramàtonnomés sigui un avantatge, ,quant al mi-cròfon, pot anar als teaóre's i sales deconcert sense exigir el desplaçament deisartistes, en la ràdio i en el cinema sonorha tingut un desenrotllament gran, i els haperms la difusió extraordinària que actual-ment veiem.

Això ha valgut als discos la incorpo-ració d'un repertori que abans no era pos-sible. Tota la literatura musical a base del'orgue i també les obres de cant i orquestraque requereixen un gran nombre d'exe-cutants que no era possible encabir en unestudi acústic, era inédita per al disc tinsque no s'ha emprat el procediment'elèc-tric, que permet acudir amb el micròfon' ales sales de concert, font de vegades simul-tània l'audició pdblica i 1'enregistrcamentper al disc.

J. o.

Completa aquest argument manifestant:«Sense patriotisme, ,sense amor a la terrai les seves glòries, sense afecte als avantpas-sats i al seu record, no hi ha nacionalitat.Sense dignitat de poble i aspiracions eleva-des, no hi ha Estat. Aquestes condicionsmorals són indispensables, molt més neces-sàries que les de caràcter material, les d'a-quest ordre priven a Catalunya de tirar re-

al caprici ni a la fantasia, sinó que és laimposició de la manera actual de viure i dela constant evolució. Així l'esperit d'ara vamarcat de les manifestacions deis nostresdies, sobretot de l'imperi de la màquina ide les seves derivacions—comunicacions rà-pides, cinema, música mecànica, etcétera—.Apuntem també corn a senyal de l'època, elfloreixement esportiu ; no solament dels es-ports típicament moderns—aviació, automò-b¡l—, sinó del clàssic atletisme.

Vilaró, per l'arquitecte Sixte Illescas,a realització d'absència decorativa

—Ivom s ta dos mesos que som casatsja no m'estimes.

—Quan festejàvem ja et vaig dir que nom'agradaven les casades.

(Candide, París)

--Progresses gaire a estudi?—Ja ho crec! Al principi ni m'atrevia a

mirar el mestre i ara ja ii tiro boletes depaper mastegat !

(Pages gaies, Yverdon)

8' MIMDDR

ANUNCIANTS....!Una rnoderníssirna organització completa en publicitat

PeFlicules de dibuixos animafsmudes í sonores -patent nttrn. 121288 - aplica d es al

servei de la t ècníca publicitaria, us 1'ofereíx:

"AGENCIA GENERAL DE ANUNCIOS"Vostres productes poden ésser propagats ami, èxit segur per

1atota Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en cíufats í pohlacionsde categoría

BARCELONA; ootaneIIa 1O 1?, 2,' - Tel. 16606 Avioguda Menéndez Pelayo, 85, t,°'. MADRID

Societat Espanyola de Carburs Metàl'licsCorreuss Apartat taa BARCELONATeletr., "Carburos" Mallorca, 232

Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 n /e DE PETRESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACTILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, Valencia i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BÜ-FADORS, MANOMETRLS, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

AUAASSUMPTES FISCALS I ADMINISTRATIUS

l5C^s 0uc—"lSCJr ̂ 1v I^lC^?SD = ó C^J it `V-15^0011^

Suscrivíu_vos a Ilt1IIR \D ORPelai, 62. = BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

ElSr,.......

que viu a

carrer._._ ..............................................._.... n,°.......... es subscriu a MIRADORvel preu fixat de 2`50 pies. trimestre,

de ....................................................._ de 193......

AIGUADE ROCALLAURA

LA DEU MES RICA DEL MÒN

Sí vosEè paEeig d'Albuminúria,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrifis crónica, es curarà ra-

dicalmenE amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn en ampolles de life i mig

i en garrafons de vuiE litres

Distrlbuldors generala

FORTUNY, S. A.Correr Hospital, 32 I Salmeron, 133

—No us sembla'que això de la propinaés humiliant?

—Sí, senyor... quan és petita.. (Ruy Blas, París)

—Ja et devies creure que m'havia perdut.—No he estat mal optimista,

(Everybody's Weekly, Londres)

"ORTOPEDIA MODERNA"

Fill de B. CARCASONATaller I IUspatx: LSCIIAILLERS BLANCS, IL • Tditsu 1Ní1

Casa lundada en 1875

Bruguera Reguladorspet a retenció absoluta de la trencadura.— Faixes de totes menti

Faixa-cotilla abdominal.—Models moderns

Cotilles Ortopèdiques

per a"guarir o corregir les desviacions de l'esquena

MEs de cinquanta anys de pràctica són la millor garantia

¡NERVIOSOS!

-J Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTENGIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida í eficaç la

Neurastenia Impotencia (en totes les seves manifestacions),f mal de cap, cansament mental, perdua de

memoria, vertigens, fadiga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,pa histerisme i trastorns nerviosos en general de les dones itots

elsels

trastastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotament

nerviós.

Les Gragees potencials del Dr. Soívré,

ms que un medicament són un element essencial del cervell, medal laitot elsistema nerviós, regenerantel vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; indicades especialment alsesgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que veri fiquen treballs excessius, tant lisiescorn morals o intellectuals, esportistes, homes de ciència, financiers, artistes, comerciants, industrials,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencials del Dr. Solvré, tots els esfourços oexeercicis fàcilment i disposant l'organisme per rependre is sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa i sense violentar l'organisme. amb energies pròpies de la Joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5`50 píes, flascó, en totes les principals farmàcies d'Espanya, Portugal i América

NOTA. –Diriglni -se f trametent o'ss Ates. ert segells de corren per al (rangueig a Oficines LaboratorioSàkatarg, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratis un ¡libre exp!icatru sobre¡'origen, desenrotllamenti tractamentd'aguesfesmalalties.

_ol

IMDR FSOS(OST6^arnPabmn.uunui.