2. Sant Jordiexteriors.gencat.cat/.../manual_sant_jordi.pdfUn dia, però, li va tocar a la filla del...

2. Sant Jordi

Guia de gestió d'activitats

2

SANT JORDI ..................................................................................................................................................... 3

23 D’ABRIL: DIA DE SANT JORDI, DEL LLIBRE I DE LA ROSA ................................................................................................. 4 història i llegenda ............................................................................................................................................. 4 Sant Jordi a Catalunya ..................................................................................................................................... 5 Dia del llibre i de la rosa ................................................................................................................................... 5 23 d’abril: Dia mundial del llibre i dels drets d’autor ....................................................................................... 6

23RD OF APRIL: DAY OF SAINT GEORGE, OF THE BOOK AND THE ROSE ................................................................................. 7 Saint George in Catalonia .............................................................................................................................................. 7 Sant Jordi: Day of the book and the rose ...................................................................................................................... 8 23rd of April: International Day of Book and Copyright ................................................................................................ 8

23 AVRIL: LA SAINT GEORGES, JOUR DU LIVRE ET DE LA ROSE ........................................................................................... 10 Saint Georges: histoire et légende .............................................................................................................................. 10 St Georges en Catalogne ............................................................................................................................................. 11 Sant Jordi: jour du livre et de la rose ........................................................................................................................... 11 23 avril: Jour mondial du livre et des droits d’auteur.................................................................................................. 12

23. APRIL: ST. GEORGS TAG, TAG DES BUCHES UND DER ROSE ........................................................................................ 13 Heiliger Georg: Geschichte und Legende .................................................................................................................... 13 Der Heilige Georg in Katalonien .................................................................................................................................. 14 Sant Jordi: Tag des Buches und der Rose .................................................................................................................... 14 23. April: Internationaler Tag des Buches und des Urheberrechtes ............................................................................ 15

LA LLEGENDA CATALANA DEL DRAC I LA PRINCESA ........................................................................................................... 16 Legend of Saint George (English) ................................................................................................................... 18 Légende de saint Jordi (Français) ................................................................................................................... 19 Leyenda de Sant Jordi (Castellano) ................................................................................................................ 20 obre de teatre: la llegenda de Sant Jordi ....................................................................................................... 21 obre de teatre: la llegenda de Sant Jordi (revisited) ...................................................................................... 23

POEMES ................................................................................................................................................................ 32 DITES ENTORN SANT JORDI ....................................................................................................................................... 35 GASTRONOMIA ....................................................................................................................................................... 37

Pastís de sant Jordi ......................................................................................................................................... 38 Pa de sant Jordi .............................................................................................................................................. 39 Les roses de Sant Jordi ................................................................................................................................... 40 Rosquilles d’anís ............................................................................................................................................. 41

ENLLAÇOS .............................................................................................................................................................. 42 Història, orígens, actualitat, simbologia de la festa ...................................................................................... 42 Multimèdia, jocs... .......................................................................................................................................... 43

Índex


3

El present capítol és un recull de recursos i directoris referents a la diada de Sant Jordi i

que hom pot trobar a la xarxa. L‟Àrea de Comunitats Catalanes de l‟Exterior no es fa

responsable dels continguts d‟aquestes pàgines

webs.

Sant Jordi


4

23 d’abril: Dia de Sant Jordi, del llibre i de la rosa

Text elaborat per Pep Camps, de la Unitat de Comunitats Catalanes de l‟Exterior. Font: dades històriques extretes de la nadala del 1978 editada per la Fundació Jaume I

Per Sant Jordi, una rosa i un llibre. Aquesta tradició, que combina el fet religiós amb la

rosa com símbol de l‟amor i el llibre com a símbol de la cultura, ha convertit el 23 d‟abril

en el dia més celebrat, compartit i participat per tots els catalans. I, com totes les tradicions ben arrelades, moltes vegades se segueix i es viu sense saber-ne l‟origen. Per

això, us oferim una aproximació als orígens d‟aquesta tradició que tots els catalans, dins i fora de Catalunya, compartim cada any.

història i llegenda Tot i la gran devoció que Sant Jordi va despertar a Europa durant l‟Edat Mitjana, com a

figura històrica se‟n sap ben poca cosa. Militar romà, cristià, que va ser martiritzat cap

al 303 per no abjurar de les seves creences. El nom Georgius vol dir pagès, i potser per això la commemoració litúrgica es va fixar el 23 d‟abril, en plena primavera; això també

explicaria en part que les tradicions populars l‟hagin convertit en protector de les collites. Aquest lligam amb la primavera i el seu patronatge sobre els enamorats també

el relaciona directament amb la Fira de roses que des del segle XV se celebra al pati i al voltant del Palau de la Generalitat.

En contrast amb el poc que se‟n sap de la història, la llegenda de Sant Jordi és àmplia i molt arrelada. Una tradició molt estesa a l‟Edat Mitjana explicava que el martiri de Sant

Jordi havia durat set anys, davant d‟un tribunal format per set reis. Aquesta tradició, que li atribueix una gran tenacitat per no abjurar de la fe durant set anys de tortura, va

ser condemnada fins i tot per Roma però justifica que el jove cavaller fos invocat com a

patró pels cavallers i per l‟Imperi bizantí. En aquell temps, el seu ajut era demanat per combatre els infidels i el van escollir com a patró Geòrgia, Serbia, Anglaterra, Grècia,

Aragó i els Països catalans.

També van aparèixer llegendes i tradicions sobre el seu ajut als exèrcits cristians. La llegenda més popular, escrita per Jaume de Voràgine a la Llegenda Àurea, és la que

explica la victòria de Sant Jordi sobre el drac. En un país no determinat, anomenat

Silene, un drac tenia atemorits els habitants i, per calmar-lo, li donaven periòdicament un be i una donzella escollida per sorteig. Un dia, però, li va tocar a la filla del rei; Sant

Jordi la va alliberar, va vèncer el drac i la donzella, el rei i tot el poble es van convertir a la fe de Crist. Des del segle XIII, la imatge de Sant Jordi sobre un cavall blanc,

deslliurant la donzella i vencent el drac, és la més difosa de totes.


5

Sant Jordi a Catalunya La constància documental de la devoció a Sant Jordi en terres catalanes és remunta al

segle VIII: documents de l‟època parlen d‟un sacerdot de Tarragona de nom Jordi que va fugir a Itàlia. Ja en el segle X, un bisbe de Vic duia Jordi per nom, i el segle XI l‟abat

Oliba va consagrar un altar dedicat al sant al monestir de Ripoll. Es troben mostres del

culte a Sant Jordi, en aquesta època, en la consagració de capelles, altars i esglésies a diversos punts de la nostra terra.

Els reis catalans van mostrar la seva devoció a Sant Jordi: Jaume I explica en la seva

Crònica que van veure el sant ajudant els catalans en la conquesta de la ciutat de Mallorca; Pere el Cerimoniós va instituir un orde de cavalleria sota la seva advocació;

Alfons el Magnànim li va dedicar capelles als seus regnes de Sardenya i Nàpols.

Els reis i la Generalitat van impulsar la celebració de la festa de Sant Jordi a tots els

Països catalans. A València, el 1343 ja era una festa popular; el 1407, Mallorca la celebrava públicament. La Generalitat de Catalunya va proposar, a les Corts reunides a

Montsó el 1436, la celebració oficial i obligatòria de Sant Jordi; el 1456, les Corts

reunides a la Catedral de Barcelona van dictar una constitució que ordenava la festa, inclosa en el codi de les Constitucions de Catalunya.

Les remodelacions del Palau de la Generalitat fetes durant el segle XV són la mostra

més clara de la devoció impulsada per la Generalitat, en posar el medalló del Sant

presidint la façana gòtica i en bastir a l‟interior la capella de Sant Jordi.

Dia del llibre i de la rosa

És molt difícil posar una data concreta que marqui l‟inici de la tradició popular de regalar roses el dia de sant Jordi. Ha de ser molt antiga, ja que és té constància de la

celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Aquesta mateixa antiguitat tempta a buscar una relació entre una tradició popular i el simbolisme de

l‟amor cortès que representa la rosa. Però, més enllà de les possibles teories que puguin justificar una tradició, el més important és que s‟ha mantingut viva i és un

símbol indiscutible de Catalunya.

L‟any 1926 Espanya va instaurar el 23 d‟abril com Dia del Llibre ja que aquesta data

coincideix amb la mort de Cervantes, imitant Anglaterra que ja ho celebrava el mateix dia perquè també coincideix amb la mort de Shakespeare. La celebració va arrelar

ràpidament a Barcelona i es va estendre a Catalunya, però el propòsit oficial es va diluir

en coincidir amb el dia del sant Patró. Mentre la festa a altres indrets es mantenia de forma molt minsa o desapareixia, a Catalunya ha esdevingut una de les diades populars

més celebrades i de retruc ha ajudat molt a potenciar la difusió i la venda del llibre català.


6

Així doncs, a Catalunya el 23 d‟abril és el dia de Sant Jordi, de la rosa i del llibre: el dia

del sant Patró, de l‟amor i de la cultura. És, en definitiva, un dia de civisme, de cultura i de respecte entre tots els que vivim a Catalunya i, per extensió, a totes les persones i

totes les cultures del món.

23 d‟abril: Dia mundial del llibre i dels drets d‟autor

La Conferència general de la UNESCO, reunida a París, considerant que el llibre ha estat històricament l‟instrument més potent de difusió dels coneixements, que tota iniciativa

per promoure la difusió del llibre és un factor d‟enriquiment cultural, que una de les formes més eficaces de promoció del llibre és organitzar cada any un “dia del llibre”, i

constatant que aquesta fórmula encara no havia estat presa a nivell internacional, el 15

de novembre de 1995 va proclamar “Dia mundial del llibre i dels drets d‟autor” el 23 d‟abril.


7

23rd of April: Day of Saint George, of the book and the rose

On Saint George‟s, a rose and a book. This tradition, which combines religion with the

rose as a symbol of love and the book as a symbol of culture, has turned the 23rd of April into the fondest, most shared and celebrated day for all Catalans. And, as it

happens with all well-rooted traditions, it is very often followed and cherished without knowing how it began. For this reason, we offer you an overall view of the origins of

this tradition, which all Catalans, in Catalonia but also outside of it, share every year.

Saint George: history and legend In spite of the profound devotion that Saint George

received in Europe during the Middle Ages, very little is known of him as a historical character. A Roman soldier and a Christian, he went through martyrdom around 303

because he did not abjure his faith. The name Georgius means farmer, and perhaps for

this reason the catholic commemoration was fixed on the 23rd of April, in full Spring; this would also partly explain why popular traditions turned him into the protector of

harvest. His bond with the season and his patronage over lovers put him also in direct relation with the Roses Fair, which, since the 15th century, takes place in the courtyard

of and all around the Palace of the Government of Catalonia.

Contrary to the small amount of historical information available, the legend around

Saint George is extended and well rooted. A widely spread tradition in the Middle Ages explained that Saint George‟s martyrdom had lasted seven years, before a court

consisting of seven kings. That version, which assigned a great tenacity to the saint, as he did not abjure his faith throughout seven years of torture, was condemned even by

Rome, but it justifies the fact that the young knight was invoked as the patron of the

knights and of the Byzantine empire. In those days, his help would be sought to fight against the „infidels‟, and he was chosen by Georgia, Serbia, England, Greece, Aragon

and by the Catalan countries as their saint patron. Legends and traditions also appeared concerning his giving help to Christian armies.

The most popular tale, written by Jacobus de Voragine in the Golden Legend, is the one

that describes Saint George‟s victory over the dragon. In an unknown country named

Silene, a dragon kept the inhabitants under the spell of terror. In order to soothe him, they would offer him periodically a lamb or a young maiden drawn by lot. One day,

though, the king‟s daughter was the chosen victim; Saint George set her free and defeated the dragon, and the damsel, the king and the whole population were

converted to the Christian faith. Since the 13th century, the image of Saint George

mounted on a white horse, freeing the maiden and defeating the dragon, has been the most popular of all.

Saint George in Catalonia Historical evidence of the devotion to Saint George (Sant Jordi) in the Catalan territory

dates back to the 8th century: documents of that period mention a priest from Tarragona, whose name was Jordi, who escaped to Italy. Already in the 10th century, a

bishop from Vic bore the name of Jordi as his first name, and in the 11th century abbot

Oliba consecrated an altar dedicated to the saint in the monastery of Ripoll. Samples of


8

the cult to Sant Jordi are found, in that period, in the consecration of chapels, altars

and churches in several places of the country.

The Catalan kings showed their devotion to Saint George: in his Crònica, Jaume I (James I ) writes that the saint was seen helping the Catalans in their conquest of the

city of Mallorca; Pere el Ceremoniós (Peter the Ceremonious) created an order of

knights under his cult, and Alfons el Magnànim (Alfonso the Magnanimous) dedicated chapels to the saint in his kingdoms of Sardinia and Naples. The monarchs and the

Government of Catalonia fostered the celebration of Saint George‟s day in all the Catalan countries. In Valencia, it was already a popular event in 1343; in 1407, Mallorca

publicly celebrated the day. In 1436, the Government of Catalonia proposed the Catalan Courts, which had gathered in Montsó, the official and compulsory celebration of Saint

George; in 1456, the Catalan Courts, gathered in the Cathedral of Barcelona, created a

constitution establishing the festivity, which was included in the code of the constitutions of Catalonia.

The remodelling works carried out on the building hosting the Government of Catalonia

during the 15th century are the clearest example of devotion encouraged by the Catalan

Government: the medallion of the Saint was placed in order to preside the gothic façade and a chapel to his name was built within.

Sant Jordi: Day of the book and the rose It is very difficult to set a date to establish the beginning of the popular Catalan

tradition consisting of offering roses on Sant Jordi‟s day. It has to be a very ancient one, since there is evidence of the celebration of the Roses Fair on the occasion of Sant

Jordi‟s day since the 15th century. This very fact tries to explain the link existing between the popular tradition and the symbolism of courtly love represented by the

rose. However, beyond, all possible theories that might justify a tradition, the most

important thing is that it has remained alive, and that it is an unmistakable symbol of Catalonia. In 1926 Spain established the 23rd of April as the Day of the Book because

this date coincided with that of Cervantes‟ death; this fact annoyed England, which already celebrated the very same day for being that of Shakespeare‟s death The

celebration took quickly root in Barcelona and it was expanded in Catalonia, but the

official purpose was gradually lost, as it coincided with the saint patron‟s day. While in other places the festivity survived only vaguely or disappeared, in Catalonia it became

one of the most celebrated popular events, and, indirectly, it helped to encourage the diffusion and sale of Catalan books. And so, in Catalonia the 23rd of April is Sant Jordi‟s

day, the day of the rose and the book: the day of the Saint Patron, of love and culture. All in all, it is a day of civic virtue, of culture and respect among all those who live in

Catalonia and, therefore, among all the individuals and the cultures of the world.

23rd of April: International Day of Book and Copyright On the 15th of November 1995, the UNESCO general Convention, held in Paris,

considering that books had historically been the most powerful tool for the diffusion of knowledge, that all initiatives promoting the diffusion of books were factors of cultural

growth, that one of the most efficient ways of promoting books was that of annually organising a “day of the book”, and recognising that this initiative had not as yet been


9

taken at an international level, declared the 23rd of April “International Day of Book and

Copyright”.

Text written by Pep Camps, of the Division of Catalan Communities Abroad - February, 2003. Sources: historical information proceeding from the 1978 Christmas card edited by the Fundació Jaume I (James I Foundation). Translation: Ludovica Valentini.


10

23 avril: la Saint Georges, jour du livre et de la rose

En Catalogne, pour la Saint Georges -Sant Jordi-, on offre une rose et un livre. Cette

tradition combine un aspect religieux, où la rose symbolise l‟amour, avec un aspect culturel, représenté par le livre. Le 23 avril est ainsi devenu l'un des jours les plus

célébrés et partagés par tous les catalans et catalanes. Comme toutes les traditions bien enracinées, celle-ci est souvent suivie sans en connaître l'origine. Nous vous

offrons donc une approximation aux origines de cette tradition, partagée d'année en

année par les catalans et catalanes, en Catalogne comme ailleurs.

Saint Georges: histoire et légende Malgré la profonde dévotion suscitée par St Georges en Europe au Moyen Âge, comme figure historique on n'en sait que bien peu de choses. Militaire romain, Saint Georges

fut un chrétien martyrisé, vers l'an 303, pour refuser de renoncer à ses croyances. Le nom de Georgius signifiant "paysan", c'est peut-être pour cette raison que la liturgie

catholique choisit le 23 avril, en plein printemps, pour sa commémoration annuelle. Cela

expliquerait également, en partie, que les traditions populaires aient converti St Georges en protecteur des cueillettes. Cette relation avec le printemps et le fait qu'il

soit le saint patron des amoureux l'associent également de façon directe avec la Foire des Roses qui se tient annuellement, depuis le XVème s., dans le patio et autour du

Palais du Gouvernement de Catalogne (Generalitat de Catalunya).

En contraste avec le peu d'information fournie par l'histoire, la légende de St Georges

est riche et très enracinée. Selon une tradition fort répandue au Moyen Âge, le martyre de St Georges aurait duré sept ans, auprès d‟un tribunal formé par sept rois. Cette

tradition, qui attribue au saint un grande ténacité pour ne pas avoir abjuré de sa foi durant sept années de torture, fut cependant condamnée (même par Rome). Elle

justifie cependant que le jeune chevalier ait été invoqué comme saint patron par la

chevalerie et l‟empire byzantin. À cette époque, son aide était sollicitée pour combattre les "infidèles" et il fut choisi comme saint patron d'Angleterre, Aragon, Géorgie, Grèce,

Serbie, et des Pays catalans. Différentes légendes et traditions apparurent également au sujet de l'aide apportée par St Georges aux armées chrétiennes. La légende la plus

populaire, écrite par Jacques de Voragine dans sa Légende dorée, est celle qui explique la victoire de St Georges sur le dragon. Dans un pays indéfini, appelé Silène, un dragon

semait la terreur auprès des habitants; pour apaiser sa fureur, un agneau et une jeune

fille, choisie par tirage au sort, lui étaient périodiquement offerts. Or, un jour le sort désigna pour victime la fille du roi... St Georges la libéra après avoir vaincu le dragon.

La princesse, le roi et le peuple entier se convertirent alors au christianisme. Depuis le XIIIème s., l'image de St Georges la plus répandue est celle qui le représente sur un

cheval blanc, libérant la pucelle et terrassant le dragon.


11

St Georges en Catalogne L'histoire est témoin de la dévotion à St Georges en terres catalanes depuis le VIIIème s. Des documents de l'époque mentionnent un prêtre de Tarragone, dénommé Jordi

(Georges), qui fuit en Italie. Déjà au Xème s., un évêque de Vic porte pour nom Jordi et

au XIème s. l‟abbé Oliba consacre à ce saint un autel du monastère de Ripoll. La consécration de chapelles, autels et églises à plusieurs endroits de Catalogne sont la

preuve du culte rendu, déjà à cette époque, à Sant Jordi.

Les rois catalans montrèrent leur dévotion pour Sant Jordi: Jaume I (Jacques Ier)

explique, dans sa Crònica, que l'on vit le saint aider les Catalans lors de la conquête de la ville de Majorque; Pere el Cerimoniós (Pierre le Cérémonieux) institua un ordre de

chevalerie sous son patronage; Alfons el Magnànim lui consacra plusieurs chapelles dans ses règnes de Sardaigne et de Naples. Les rois et le Gouvernement de Catalogne

(Generalitat) impulsèrent la célébration de la fête de Sant Jordi dans tous les Pays catalans. En 1343, à Valence c'était déjà une fête populaire; en 1407, Majorque la

célébrait publiquement. En 1436, le Gouvernement de la Généralité de Catalogne

proposa au Parlement catalan (Corts catalanes), réuni à Montsó, de célébrer officiellement et obligatoirement la Sant Jordi. En 1456, le Parlement de Catalogne, assemblé dans la Cathédrale de Barcelone, dicta

une constitution ordonnant la festivité, comprise dans le code des Constitutions de

Catalogne. Les remodelages du Palais du Gouvernement catalan effectués au cours du XVème s. sont la preuve la plus claire de la dévotion qu'il promouvait: il ordonna

effectivement que sa façade gothique fût présidée par un médaillon de Sant Jordi et qu'à l'intérieur du palais fût bâtie la chapelle de Sant Jordi.

Sant Jordi: jour du livre et de la rose Il est fort difficile de déterminer avec précision la date à laquelle commença la tradition

populaire catalane d'offrir des roses pour la Sant Jordi. Elle doit être très ancienne, car

il existe des documents attestant la célébration de la Foire des Roses pour la Sant Jordi dès le XVème s. Cette ancienneté pourrait également indiquer l'existence d'une relation

entre cette tradition populaire et le symbolisme de l‟amour courtois représenté par la rose. Mais, au delà des théories pouvant éventuellement expliquer la naissance de cette

tradition, le plus important est qu'elle se soit maintenue vive et qu'elle constitue un

symbole indiscutable de la Catalogne. En 1926 l'Espagne instaura le 23 avril comme Jour du Livre, cette date étant également

celle de la mort de Cervantes. Elle imitait ainsi l'Angleterre, qui fêtait déjà ce jour comme tel, car il est aussi celui du décès de Shakespeare. Cette célébration se

consolida rapidement à Barcelone et s'étendit en Catalogne, bien que la motivation de 1926 se soit diluée, du fait de coïncider avec la date du saint patron catalan. Alors que

cette fête s'est à peine maintenue ou a disparu à d'autres endroits, en Catalogne elle

est devenue l'une des journées populaires les plus célébrées, contribuant ainsi en grande mesure à la diffusion et vente de livres en catalan.

En Catalogne, le 23 avril est donc la Sant Jordi, jour de la rose et du livre, jour de son

saint patron, de l'amour et de la culture. C'est, en définitive, un jour de civisme, de

culture et de respect entre tous ceux et celles qui vivent en Catalogne et, par extension, entre toutes les personnes et toutes les cultures du monde.


12

23 avril: Jour mondial du livre et des droits d’auteur Le 15 novembre 1995, la Conférence générale de l'UNESCO, tenue à Paris, considérant

que le livre a historiquement été l‟instrument le plus puissant de diffusion de

connaissances, que toute initiative pour promouvoir sa diffusion constitue un facteur d‟enrichissement culturel, qu'une des manières les plus efficaces de le promouvoir est

d'organiser annuellement un “jour du livre” et constatant que cette formule n'avait pas encore été adoptée à niveau international, proclama le 23 avril comme “Jour mondial

du livre et des droits d'auteur”.

Texte rédigé par Pep Camps, de la Division des Communautés Catalanes à l‟Extérieur - février 2003 Source: données historiques extraites de la carte de Noël publiée par la Fondation Jaume I (Jacques Ier) Traduction: Rosa-Maria Llavoré i Roda


13

23. April: St. Georgs Tag, Tag des Buches und der Rose

In Katalonien schenkt man sich am St. Georgs Tag “Sant Jordi” eine Rose oder ein

Buch. Diese Tradition verbindet einen religiösen Aspekt mit der Rose als Symbol de

Liebe - und einen kulturellen Aspekt, repräsentiert durch das Buch. Der 23. April ist somit zu einem der meist gefeierten Tage durch die Katalanen und Katalaninnen

geworden. Wie alle tief verwurzelten Traditionen, wird diese oft befolgt, ohne ihren Ursprung zu kennen. Wir bieten Ihnen hiermit eine kleine Annäherung zu den

Ursprüngen dieser Tradition, die Jahr für Jahr durch die Katalanen und Katalaninnen in Katalonien und ausserhalb gefeiert wird.

Heiliger Georg: Geschichte und Legende Trotz der grossen Verehrung des Heiligen Georgs in Europa während des Mittelalters,

weiss man wenig über seine historische Figur. Als römischer Soldat, war der Heilige

Georg ein christlicher Märtyrer um das Jahr 303, weil er sich nicht gegen seinen Glauben stellte. Der Name Georgius bedeutet “Bauer”, und vielleicht hat die katholische

Lithurgie deshalb den 23. April gewählt - mitten im Frühling - für das jährliche Gedenken. Dies erklärt auch zum Teil, weshalb ihn die Volkstraditionen zum Beschützer

der Ernte erwählt haben. Diese Verbindung zum Frühling und die Tatsache, dass er der

Beschützer der Verliebten ist, verbinden ihn mit dem Rosenmarkt, der jährlich seit dem 15. Jhd. im Innenhof und um den Regierungspalast (Generalitat de Catalunya)

stattfindet.

Im Gegensatz zu den wenigen überlieferten historischen Informationen ist die Legende des Heiligen Georgs reich und sehr verwurzelt. Gemäss einer Tradition, die im

Mittelalter stark verbreitet war, hätte das Märtyrium des Heiligen Georgs sieben Jahre

gedauert, vor einem Gericht bestehend aus sieben Könige. Diese Tradition, die dem Heiligen grosse Ausdauer zuschreibt, da er nicht seines Glaubens abtrünnig wurde

während den sieben Folterjahre, wurde jedoch verurteilt (sogar durch Rom). Dies erklärt jedoch weshalb der junge Ritter als Heiliger Patron der Ritter des byzantinischen

Reiches auserwählt wurde. Zu dieser Zeit wurde seine Hilfe erbeten, um die “Untreuen”

zu bekämpfen, und er wurde Heiliger Patron von England, Aragon, Georgien, Griechenland, Serbien und des Katalanischen Landes. Verschiedene Legenden und

Traditionen erschienen ebenfalls im Zusammenhang mit der geleisteten Hilfe des Sankt Georgs an die christlichen Armeen.

Die populärste Legende, von Jacobus de Voragine in der Goldenen Legende geschrieben, ist diejenige, die den Sieg des Heiligen Georgs über den Drachen

beschreibt. In diesem unendlichen Land genannt Silene, schürte ein Drachen Angst bei den Bewohnern. Um ihn zu besänftigen, opferte man regelmässig ein Lamm und ein

junges Mädchen, das ausgelost wurde. Eines Tages traf das Los die Königstochter. Der Heilige Georg befreite sie, nachdem er den Drachen besiegte. Die Prinzessin, der König

und die gesamte Bevölkerung traten zum Christentum rüber. Seit dem 13. Jhd. ist das

Bild des Heiligen Georgs auf einem Schimmel, das Mädchen befreiend und den


14

Drachen tötend, das meist verbreitete.

Der Heilige Georg in Katalonien Die Geschichte bezeugt von der Verehrung des Heiligen Georgs im katalanischen Gebiet

seit dem 8. Jhd.. Dokumente aus der Zeit erwähnen einen Priester namens Jordi (Georg), der nach Italien flieht. Schon im 10 Jhd. trägt ein Bischof aus Vic den Namen

Jordi, und im 11 Jhd. weiht der Abt Oliba diesem Heiligen einen Altar im Kloster von Ripoll. Die Weihung von Kapellen, Altaren und Kirchen in verschiedenen Orten von

Katalunien sind der Beweis des Kultes schon zu dieser Zeit an Sant Jordi. Die katalanischen Könige zeigen ihre Ergebenheit dem Heiligen Georg; in seiner

Crònica, schreibt Jaume I, dass man den Heiligen gesehen hätte, wie er den Katalanen bei der Eroberung der Stadt von Malloraca half; Pere el Cerimoniós schuf einen

Ritterorden unter seinem Schutz und Alfons el Magnànim weihte ihm einige Kapellen seines Reiches auf Sardinien und Neapel.

Die Könige und die katalanische Regierung (Generalitat) förderten die Feier des Tages

des Heiligen Georgs in allen katalanischen Ländern. In Valencia war es bereits in 1343 eine populäre Feier; Mallorca feierte seit 1407 diesen Tag öffentlich. In 1456 schlug die

katalanische Regierung dem katalanischen Parlament, das in Montsó versammelt war, die offizielle und obligatorische Feier des Heiligen Georgs vor; in 1456 diktiert das

katalanische Parlament, versammelt in der Kathedrale von Barcelona, eine Verfassung,

die die Festlichkeit anordnet und die in der Verfassung Kataluniens aufgenommen wird.

Die Umbauarbeiten des Regierungspalastes von Katalonien (Generalitat), die im Laufe des 19. Jhd. stattfanden, sind der klare Beweis der Verehrung, gefördert durch die

katalanische Regierung; sie liessen ein Medaillon des Sant Jordi an der gotischen Fassade anbringen und eine Kapelle für den Sant Jordi im Inneren des Palastes bauen.

Sant Jordi: Tag des Buches und der Rose Es ist schwierig, ein konkretes Datum zu finden über die Anfänge der katalanischen

Volkstradition, Rosen am Tag des Sant Jordis zu verschenken. Sie muss sehr weit

zurückliegen, da Dokumente existieren, die die Feier des Rosenmarktes für den Sant Jordi Tag seit dem 15 Jhd. festhalten. Diese Tatsache könnte gleichermassen auch eine

Verbindung aufzeigen zwischen dieser Volkstradition und dem Symbol der Liebe, die die Rose darstellt. Trotz etlicher Theorien, die den Anfang dieser Tradition widerlegen

könnten, ist das Wichtigste, dass sie lebendig bleibt und ein unbestrittenes Symbol

Kataluniens darstellt.

In 1926 proklamiert Spanien den 23. April als der Tag des Buches, da dieses Datum auch der Todestag Cervantes ist. Sie ahmte somit England nach, das bereits an diesem

Tag den Todestag Shakespeares feierte. Diese Feier hat sich in Barcelona und Katalonien schnell verbreitet, obwohl die Bereitschaft von 1926 verschwand, da sie mit

dem Tag des Heiligen Schutzpatrons zusammenfällt. Dieses Fest ist an verschiedenen

Orten kaum beibehalten worden oder gar verschwunden; in sehr vielen Orten in Katalunien ist es einer der meist gefeierten Volksanlässe, die in einem grossen Ausmass

zur Verbreitung und Verkauf katalanischer Bücher beitragen.


15

In Katalonien ist der 23. April somit der Tag von Sant Jordi, Tag der Rose und des

Buches, Tag seines Heiligen Patrons, Tag der Liebe und der Kultur. Es ist schliesslich ein Tag der Gemeinschaft, der Kultur und des Respekts zwischen allen, die in Katalonien

leben und somit auch zwischen allen Personen und Kulturen der Welt.

23. April: Internationaler Tag des Buches und des Urheberrechtes Am 15. November 1995, hielt die Generalkonferenz der UNESCO, die in Paris stattfand, fest, dass das Buch, historisch gesehen, das stärkste Instrument für die Verbreitung

von Wissen darstellt, dass jede Initiative um seine Verbreitung zu unterstützen ein Faktor der kulturellen Bereicherung bedeutet, dass die effizienteste Art für Bücher zu

werben die jährliche Organisation des “Tag des Buches” ist. Feststellend, dass diese Initiative noch nicht auf internationaler Ebene existiert, deklariert den 23. April als “den

Welttag des Buches und des Urheberrechtes”. Text geschrieben durch Pep Camps, Abteilung der Katalanischen Gemeinschaft im Ausland - Februar 2003 Quelle: Historische Angaben aus der Weihnachstkarte der Fundació Jaume I von 1978 Übersetzung bei Marie-Claire Ghalin / Ellen Hertweck


16

la llegenda catalana del drac i la princesa

Com ja saps, Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d‟una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia,

però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa

les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l‟alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l‟aire, i produïa la mort de tots els qui el

respiraven. Era l‟estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada

regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l‟estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda

diu, que el sistema els hi va sortir d‟allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat

va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell

que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se‟n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i

malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es

van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s‟avingué que fos

sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ells soleta s‟encaminà cap al llac on hi residia

la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n‟anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove

cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La

donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se‟l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li

havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. La

fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del

cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la

ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços

oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perquè havia

tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin

Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut. Aquesta és la versió catalana ambientada a Catalunya de la cèlebre llegenda de Sant Jordi i que no és més que una adaptació de l‟autèntica narració llegendària que va

escriure Jaume de Voràgine al segle XII en la seva obra titulada “Llegenda Àurea”. Curiosament, en aquesta versió catalana, es diu que aquest acte heroic es va arribar a

conèixer per tot el món, i que l‟emperador romà va fer cridar a Sant Jordi, que era


17

soldat seu, perquè li expliqués la raó d‟aquella gesta. Ell, sense cap mena de problema,

li va dir que ho havia fet per revelació divina, de Déu i del seu fill Jesucrist. Això va irritar a l‟emperador i el va fer matar per declarar-se cristià.


18

Legend of Saint George (English)

IT IS SAID that the legend of St. George, the Dragon and the Princess happened in the

village of Montblanc a long time ago. The dragon was the most powerful of all the

dragons because it could move through the sky, on land and through water. And the

Princess who was the next in line to the throne was the king's beloved daughter. The terror imposed by the dragon was terrible. Every day it devoured a couple of lambs.

And when it was given oxes and horses it still was not satisfied . And this continued until they had to make a draw in order to give a person to appease the beast's hunger.

And the king who was of royal descent, catalan, and who lived in the village, wanted to put his family in the draw. And out of the pot came the name of the princess. The king

accepted the outcome and did not want to change the sacrifice for any other person

who offered to change places with the princess. Dressed in white, the princess went to be sacrificed. Suddently a young knight appeared, armed from head to toe , riding a

white horse in order to free her. He was as beautiful as the sun, a foreigner and was called George. He rammed furiously the dragon that was heading for the princess. He

left it half dead, confused and finished. Then, he tied up the dragon with the princess'

belt, the dragon wounded and obedient, followed him like sheep. After, with his lance he finished of the dragon, who on dying melted into the ground, and where the dragon

had been a rose bush grew with roses, red like blood. St. George picked the most beautiful one and offered to the princess. He mounted his horse and amongst shouts of

joy and happiness rode through the gate of the city walls where today in memorance it

is still called the 'Portal de Sant Jordi'. All of this happened in front of the king's eyes and inhabitants of Montblanc who contemplated with fear the battle. It was for this

reason that St.George was chosen to be the patron of the village a long time ago, until over a period of time it was forgotten. - Adaptation from the book 'Religious traditions of Catalonia. St. George and the dragon of the four elements'.

Anna de Valldadura

http://www.xtec.cat/centres/a8002800/santjordi09/sj2.pdf



19

Légende de saint Jordi (Français) On dit que la légende de Saint Jordi, le Dragon et la Princesse en Catalogne c'était

passé à la ville de Montblanc il y a longtemps. Le Dragon c'était le plus terrible de tous

les dragons puisqu'il pouvait se déplacer par le ciel, la terre ou l'eau. Et la Princesse

c'était la plus princesse de toutes car c'était la fille du roi. La terreur que le dragon imposait c'était horrible. Chaque jour il avalait une paire de moutons. Quand on lui

donna des bœufs et des chevaux il en voulait plus. Tous les animaux finis, il a fallu choisir entre les personnes de la ville pour être livrée à la bête. Et le Roi qui c'était le

plus grand roi et catalan et qui habitait à la Ville, posa les noms de sa famille entre tous les autres noms, et le hasard voulut qu'une main innocente en tire le nom de la

princesse. Le roi accepta le destin. Habillée de blanc la princesse est allée au sacrifice.

Alors, un jeune cavalier est apparu, avec son armure et sur un cheval blanc. Il voulait sauver la princesse. C'était beau comme le soleil et ce n'était pas de la Ville et il

s'appelait Jordi. Il attaqua si fortement le dragon qui venait vers la princesse qu'il le laissa bien étourdit. Alors, avec un ruban de la princesse attacha le dragon apprivoisé

qui la suivait comme un agneau. Depuis, avec un coup de lance, tue le dragon et,

quand il meurt, il s'éclipse dans la terre et, où le dragon a disparu, naît un rosier de roses rouges comme le sang; le cavalier en prend une, la plus belle, et la donne à la

princesse. Il monte sur son cheval et parmi des cris de joie, il passe les remparts de la Ville par la porte laquelle, encore aujourd'hui, s'appelle le Portail de Saint Jordi. Et tout

cela se passa devant les yeux du roi et de tous les habitants de la Ville de Montblanc

qui avaient regardé effrayés le terrible combat. C'est à cause de ça qu'on avait choisi saint Jordi comme patron de la Ville pendant beaucoup de temps jusqu'à un moment

donné qu'on l'a oublié.

- Adaptation du livre "Tradicions Religioses de Catalunya. St Jordi i el Drac dels quatre elements"

Anna de Valldaura




20

Leyenda de Sant Jordi (Castellano) CUENTA la voz popular que la leyenda de Sant Jordi, el Dragón y la Princesa en

Catalunya ocurrió en la villa de Montblanc hace mucho tiempo. El dragón era el más poderoso de los dragones puesto que podía moverse por el cielo, por la tierra y por el

agua. Y la Princesa era la de más linaje de todas ya que era la misma hija del Rey. El

terror que el dragón imponía era terrible. Cada día devoraba un par de corderos. Cuando le dieron bueyes y caballos tampoco tuvo suficiente. Y así fue hasta que

tuvieron que sortear personas para apaciguar el hambre de la Bestia. Y el Rey que era el de más linaje, catalán, y que vivía en la villa, quiso poner a su familia en el sorteo. Y

de la olla salió el nombre de la princesa. El Rey aceptó el destino y no quiso cambiar el sacrificio por el de ningún otro vecino de los que se ofrecían. Vestida de blanco, la

Princesa fue al sacrificio. Y surgió un joven caballero, armado de cabeza a los pies,

cabalgando un porcel blanco para liberarla. Era bello como el sol, era forastero y se llamaba Jordi. Y embistió con furia al dragón que venia a ellos por la Princesa. Lo dejó

medio muerto, confundido y acabado. Entonces, él ató el dragón con el cordón de la cintura de ella, y el dragón, herido y manso, lo seguía como una oveja. Después, con

un golpe de lanza remató el dragón, que al morir se fundió en el suelo, y de donde el

dragón se fundió, nació un rosal de rosas rojas como la sangre. Sant Jordi cogió la más hermosa y la ofreció a la Princesa. Montó a caballo, y entre gritos de gozo y alegría

atravesó la muralla por la puerta que, en su recuerdo de esta gesta, hoy en día es conocida aún como el "Portal de Sant Jordi". Y todo esto ocurrió delante de los ojos del

Rey y los vecinos de Montblanc, que contemplaban aterrorizados el combate. Y fue por

esto que escogieron Sant Jordi como patrón de la Villa hace muchos años, hasta que tiempo adelante se olvidaron.

- Adaptación del libro "Tradicions Religioses de Catalunya. St Jordi i el Drac dels quatre elements"

- Anna de Valldaura




21

obre de teatre: la llegenda de Sant Jordi

PERSONATGES [Marca amb fluorescent el teu personatge] St. Jordi

Drac

Princesa Rei

Reina Poble

Narrador

Narrador: Com ja sabeu, Sant Jordi era un soldat romà i és el gran protagonista de la

nostra història .Una història que explica com aquest gran cavaller va salvar a la princesa a Montblanc . Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i

terrible, que podia caminar, nedar i fins i tot volar. Tenia l‟alè tan pudent que se sentia des de lluny i amb les seves alenades enverinava l‟aire i produïa la mort dels que el

respiraven.

El Drac es menjava tot el que es trobava pel seu pas: ramats d‟ovelles, bous i vaques i

es clar tot el poble estava aterroritzat , molt espantat. Ja no hi havia gairebé animals i el poble començà a passa gana.

Per resoldre aquest greu problema el Rei va convocar a Palau tot el poble

Rei: Es fa saber que aquest vespre a les 6 tothom queda convocat a Palau per resoldre aquesta difícil situació. Us hi espero a tots!

I així ho van fer.

Rei: La situació no pot continuar. Què farem ens menjarà a tots!

Poble: L‟hem d‟aturar! No ens hem de deixar fer! Però qui pot amb aquest drac tan ferotge? Ningú no s‟hi atreveix !

Si lluitem amb ell ens menjarà !

Rei: Llavors que es presenti algun voluntari per deixar-se menjar potser així se li acabi

la gana!

Narrador: No cal dir que ningú volia ser voluntari. Llavors es va decidir de posar el nom de cada un dels habitants de Montblanc en un paper i cada dia en traurien un a

sorts. Malgrat que ningú li agradava la solució ningú en va saber trobar cap altre i

doncs Aixa es va fer. Semblava que no pogués ser, el primer nom que va sortir va ser el de la princesa. Ja us

podeu imaginar la tristesa del Rei i de la Reina en lliurar-la al malvat i pudent drac. Però vet aquí que passava per allà un cavaller damunt d‟un gran i bell cavall blanc i en

sentir els plors de la princesa es va commoure i no va dubtar un instant en combatre

amb aquella fera.


22

Princesa: No t‟acostis, no se‟t menjarà a tu també. No t‟acostis.

St. Jordi: Aquesta fera no em fa por i vos sou massa bella per deixar-vos aquí sense

que jo us ajudi. Es el meu deure de bon cavaller.

Narrador: I aprofitant una distracció del animal el va envestir ferint-lo per tots costats

amb la seva llança podent a la fi, ferir-lo sota l‟ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança rematà al drac, que en morir es va fer fonedís dins de la terra davant

els ulls admirats de la princesa.

Poble: Oh! Oh! Rei i Reina : Li darem la mà de la princesa!

Narrador: Diuen que en aquell mateix lloc on va desaparèixer el drac va néixer un roser

de roses roges com la sang per això que cada any per Sant Jordi totes les dones reben del seu enamorat una rosa roja mostra del seu amor.


23

obre de teatre: la llegenda de Sant Jordi (revisited) Repartiment

EL POBLE DE MONTBLANC: sacs de roba basta com a única indumentària VENERABLE VELL: igual que el poble, amb barba grisa

REI: coronat i amb un gipó elegant fet amb una tela vermella i cotó fluix REPRESENTANT SINDICAL: igual que el poble, amb una acreditació penjada del sac

PRINCESA: vestit llarg de paper, coronada amb una diadema CAPITÀ GENERAL DE LA GUÀRDIA REIAL: cuirassa de cartró, botes de paper, barba grisa,

espasa cenyida al cinturó

REINA: coronada, amb un vestit llarg de paper DRAC KOM: dues planxes grans de cartró retallen la seva silueta

JORDI: cuirassa i casc de cartró, botes de paper, espasa i escut de cartró, llança de pal i cavall també de pal amb una tela farcida que faci de cap

ACTE I

Temps era temps, a la vil·la catalana de Montblanc hi havia un rei prudent, una reina afectuosa i, naturalment, una princesa encisadora, i tots tres vivien en pau i harmonia

amb els seus súbdits fidels, gaudint de rendes i prebendes. Un mode de vida afable

sense cabòries excessives ni embalaments, ni tampoc amb els ensurts dels seus avantpassats, tret, això sí, d‟alguna guerreta que una altra amb els veïns més

recalcitrants.

Després de complir amb llurs obligacions reials, les quals consistien en representacions protocol·làries amb els altres reialmes, en presidir banquets i altres actes cívics, i en

sortir de tant en tant a saludar al poble i als flashos dels periodistes del cor, la família

reial satisfeia les seves necessitats d‟oci amb uns merescuts descans durant els períodes vacacionals. Com era tradició, per Setmana Santa marxaven de la ciutat per

honrar les invitacions d‟altres reis, emperadors, tsars i califes d‟arreu; després de Sant Joan anaven a passar l‟estiu a la Costa Brava o a Mallorca, a navegar i a prendre el sol,

i a l‟hivern, la cort s‟encaminava cap al Pirineu per gaudir de l‟esquí, que era una altra

de les grans passions del rei.

Tots eren feliços i menjaven anissos fins que un malaguanyat dia un monstre terrible va aparèixer per aquelles contrades de manera que acabà brutalment amb la idíl·lica i

bucòlica tranquil·litat del país. Identificada com a “Dracus Dracus”, la fera ferotge, antedil·luviana, era com sortida directament de les profecies de Nostradamus o de Sant

Marc, o potser, coincidint amb l‟imaginari popular, d‟un còmic japonès, d‟un Món Perdut

o bé d‟un Parc del Juràssic. El fet és que causava estralls i devastació en camps i prats dels voltants sense que ningú pogués aturar-la; deien, qui l‟havia vista, que podia

córrer els camps com un brau i volar pels cels com un voltor, que tenia més gana que un regiment d‟inspectors fiscals; a més a més, asseguraven que podia menjar-se cinc

xais d‟una revolada però que sentia especial predilecció per la carn humana: tot aquell

fadrí o fadrina que tenia la mala sort de creuar-se en el seu menú o acabava cruspit d‟una queixalada, o bé rostit per una llengua de foc que el drac escopia com si llancés

les flames des de les mateixes entranyes de l‟infern; això si no queia enverinat pel seu alè pudent de consumidor d‟all que no es renta mai les dents, o inclús el pobre diable


24

podia ser esclafat, esquarterat, trinxat, per aquelles negres urpes, llest per ser convertit

en hamburguesa. Era, doncs, la golafreria amb potes, tot un antropòfag massiu, un veritable depredador de l‟àrea, una esfereïdora amenaça que portaria el reialme a una

vertiginosa cadena d‟esdeveniments catastròfics, com ara la suspensió del tan desitjat Mundial de Futbol.

Els vilatans, atemorits, anaren a buscar el seu protector, el rei, encapçalats per l‟home més vell i venerable, i també pel representant sindical.

VENERABLE: Senyor rei, benvolgut senyor il·lustríssim, acudim a vós per a què feu valer

les vostres armes contra aquest monstre que assola les nostres terres i ataca els nostres ramats sense tenir mai prou. Us preguem, senyor reverendíssim, que aneu a

encalçar aquest drac pestil·lent i poseu fi a aquest malson que està acabant amb tots

nosaltres. Hem vist morir els nostres fills i els nostres néts i ara...

REI: Un moment, un moment, (va interrompre el rei) heu exposat molt bé la vostra preocupació però hem d‟actuar amb cautela. Potser aquest drac només està de passada

per la nostra comarca. Compteu que un animal amb un tamany tan gran necessitaria

moltes tones de menjar per satisfer-se, així que quan no trobi res més per endrapar marxarà cap a una altra banda i ens deixarà en paus.

REPRESENTANT SINDICAL: Senyor rei, assenyadíssim i clarividentíssim senyor, (va saltar el representant sindical) si les condicions laborals no aprecien una reevaluació estructural d‟emergència, molt em temo que la conjuntura no serà gens favorable pel manteniment

de la benèfica tendència incresívola dels fons públics de l‟Estat.

REI : (adreçant-se a la Reina) Què diu que què? No he entès ni mitja paraula...

PRINCESA: Mireu que en sou, de talòs, missenyor pare! Diu que si això dura gaire més

ens quedarem sense collita, sense bestiar, s‟esgotaran les reserves emmagatzemades,

per la qual cosa no podrem obtenir cap renda ni impost, i ens quedarem sense anar a Montecarlo.

REI: És això possible? Maleïda bèstia del dimoni! Per la sagrada barba de Crist i les

espardenyes dels Sants Apòstols! Hem de fer que tornin a bramar les banyes de Sant

Eudald i que tot el país s‟aixequi en armes contra el monstre invasor. S‟ha de formar un exèrcit immediatament i retornar la bèstia amb el Banyeta al setè infern, d‟on no havia

d‟haver sortit mai. I si es tracta d‟un artifici fraudulent del valí de Saragossa, ja en pot estar convençut aquest gamarús emplomallat que envairem les seves terres i ens

n‟emportarem fins i tot la roba bruta, i que mal vent s‟endugui a aquesta bèstia, engendra bord de Mahoma, el seu profeta. Capità General de la Reial Guàrdia! Formeu

de seguida a tots els soldats al pati d‟armes, crideu el sometent, comuniquem-nos amb

el rei de França i de Castella, demanem la benedicció de Roma...

CAPITÀ: Er...

REINA: (se li acosta i a cau d‟orella li comenta:) Missenyor, permeteu-me un consell, si

us plau escoltar-me. De fet, els nostres soldats es van declarar en vaga en protesta pels abusos “castrenses” del vostre Capità General i, d‟altra banda, en el cas que arribés

ajuda de França o de Castella trigarien algunes setmanes o potser mesos, i qui sap si ja fóra massa tard per salvar alguna cosa de les vostres finances.


25

REI: Valga‟m déu! La situació empitjora per moments. Camarades artesans! Camarades

camperols! Camarades soldats! La nostra Pàtria ha estat envaïda per un drac immund que amenaça la nostra feliç existència en aquest món. Preguem a Déu Nostre Senyor

per a què tothom qui pugui prendre un arma s‟allisti voluntàriament al Gloriós Exèrcit Popular d‟Alliberament Nacional (GEPAN) per defensar la l‟ànima de la nostra estimada

Comunitat. Aquest Exèrcit ens deslliurarà d‟una vegada per totes de la rèprobe fera, a

l‟igual com ho varem fer amb els sarraïns i amb els gavatxos. Per la nostra Santa Mare Pàtria! Pàtria o Mort!

La gent del poble es queda callada per uns moments, després es miren els uns amb els

altres, alguns acoten el cap, alguns veuen passar els núvols, altres fiten l‟horitzó buscant respostes a qüestions eternes (qui sóc? d‟on vinc? cap a on vaig? A sí, vaig a

veure la Ramona, perquè em prepari un bon caldo...)

REI: I doncs, què! (exclama el rei amb les mans a la cintura) Que potser desitgeu que

aquesta bèstia sarraïna continuï impune cometent actes terroristes a tort i a dret? Que segueixi el dessagnament de la nostra Pàtria fins a una mort irremeiable no us refreda

el clatell? És això el que voleu? Què us corre per les venes, sang o orxata?

POBLE: No, senyor rei, benvolgut i majestuós. No voldríem per res del món veure la

nostra terra dessagnar-se, abans preferim que ens traieu els ulls amb ferro roent.

REPRESENTANT SINDICAL: Infal·lible senyor rei, primus inter pares, excel·lentíssim, amb tots els respectes. Nosaltres no sabem sinó donar cops d‟aixada o de destral, conduir

les vaques i l‟aviram, treballar la terra de sol a sol... però no som pas guerrers per

enfrontar-nos a un drac. Si ho féssim, possiblement no quedaria viu cap de nosaltres i aleshores, encara que poguéssim acabar amb el monstre, qui conrearia després els

camps, qui esbrossaria els boscos, qui cuidaria el bestiar, qui...

REI: D‟acord, d‟acord. Aleshores, què proposeu? Què hem de fer? Digueu-me!

(Silenci sepulcral que es trenca per un crit:)

VEU D‟ENTRE EL POBLE: El drac! S‟acosta el drac!

ACTE II

La sorpresa i esgarrifança s‟abat sobre la població. Tothom corre esglaiat a refugiar-se darrera les fortes muralles de Montblanc. El drac s‟apropa cap el castell, caminant tot

xino-xano xiulant una melodia satànica quan arriba davant l‟enorme portal.

REI: Marxa d‟aquí, llangardaix pudent i deforme! Au, vés! Fuig ara que pots si penses que la teva vida val la pena.

DRAC: Tinc gaanaa!

REI: Què ha dit? Aquest monstre parla? REINA: Això sembla.

DRAC: Tinc ganaaaa! PRINCESA: Demaneu què és el que vol?

DRAC: Vull menjaaar!

REI: D‟això, senyor drac... Té gana? I si li donem de menjar ens deixarà en pau? DRAC: Vull dooonees!

Les dones del poble miren espantades els seus marits. Les mares abracen les seves

filles, algunes comencen a plorar.


26

REI: Vol dones! Ara sí podem confirmar de totes totes que aquest drac és moro. El que vol és ajuntar un harem amb les nostres mullers i les nostres xiquetes! Maleït polígam

mahometà!

PRINCESA: Atureu-vos, missenyor pare. Potser tenim una oportunitat per lliurar-nos del

monstre i hem d‟aprofitar-la abans no se‟ns escapi de les mans. Per què no mirem d‟arribar a un acord amb ell?

REINA: Sí, parlant la gent s‟entén. Tampoc hi tenim res a perdre.

Aleshores, el rei recapacita i accepta parlamentar amb el drac. Ja que la capacitat de

diàleg del rei era una mica limitada, va ser el Capità General qui buscarà l‟acord amb la

fera sortint de les muralles per entrevistar-s‟hi. Un cop es planten fit a fit comença una conversa inaudible des del castell; després d‟una hora de discutir i no poques dificultats

de comprensió, ambdues parts es donen per satisfetes, giren cua i cadascú torna cap allà d‟on venia. El pacte al que havien arribat tindria validesa des del dia següent i

especificava un període de contracte de tres anys improrrogables, en els quals el drac

Kom (així es feia anomenar el monstre) es comprometia per la memòria dels seus avantpassats a no fer més destruccions, a canvi del tribut atorgat diàriament per la

vil·la de Montblanc consistent en una donzella que passaria a ser de la seva propietat i d‟un be que passaria a ser el seu aperitiu a falta d‟unes olivetes o d‟unes papetes.

Passat aquest trienni, abans de Sant Joan, el drac Kom deixaria el país i no tornarien a veure‟l mai més. Tot i la duresa del contracte, no hi havia gaire més opcions, així que

després de reflexionar-hi amb la reina, el rei va acabar acceptant el dolorós tracte i es

va encomanar a Déu. (Horror del poble que clama al cel i plora) ACTE III

Així que va arribar el migdia del següent jorn, i la primera xicota fou entregada al drac

entre les llàgrimes d‟impotència dels vilatans. S‟havia decidit que l‟elecció de la noia depengués de l‟atzar induït per un sorteig entre totes les dones immaculades de

Montblanc. Macabrament, el sorteig anava esgotant l‟enteresa psíquica i la fermesa moral de la gent que veia com es complien els pitjors dels malsons d‟una manera lenta

però inexorable.

(Representació dramàtica de l‟acte de sacrifici de la donzella i el be)

Passaren set dies, i després una altra setmana, i encara una altra; cada vegada hi havia menys dones a la ciutat i cada vegada hi havia més tristor en els ulls de la gent. Quan

van quedar només dues desenes de donzelles, el poble va reclamar que també s‟hi inclogués en el sorteig a la princesa, cosa que tant el rei com la reina van acabar

acceptant per por a una revolta republicana. Als pocs dies, la mala sort va recaure

sobre la família reial quan la princesa va extreure de la bossa del sorteig el seu propi nom: ella seria la nova víctima propiciatòria i l‟endemà s‟encaminaria cap el seu fatídic

destí. (Representació del sorteig amb la princesa agafant una papereta on està escrit el seu

nom. Amb la cara de sorpresa, es porta la mà a la boca i mira els seus pares

aterroritzada.)

La inèrcia de la tragèdia no feia sinó seguir el seu camí pervers i implacable. Entre plors i gemecs, la princesa i els seus pares s‟abraçaren i es petonejaren com si fos la última

vegada, i ara sí que era de debò.


27

ACTE IV L‟endemà era el dia de l‟entrega i el dolor s‟apoderava dels compungits reials pares.

Aleshores, el Capità General de la Guàrdia va tenir una pensada:

CAPITÀ: I perquè no busquem algú que s‟encarregui de la bèstia d‟una vegada per totes?

A les pàgines grogues bé en deu haver-hi, de bons cavallers cristians àvids de fortuna i glòria.

REI: I és clar! Com no hi havíem pensat abans. Cerquem uns nobles cavallers desitjosos

de questes impossibles i combats fabulosos que els immortalitzin! Truquem-los ara mateix!

Ràpidament es posen a cercar a la guia telefònica en l‟apartat “cavallers” i llegeixen: “Hoffenbach und Tristan. Vol uns guerrers de llegenda èpica al seu servei? Truqui‟ns

sense compromís al tf.2734 4589 abans de les 7 de la tarda.” “The Braveheart Company. Tot tipus de missions bèl·liques: assalts, sabotatges, cops

d‟estat, escortes, assetjaments, segrestaments, ogres i gegants. Tf. 3432 5643.”

REI: Calla! I si provem aquests. Ara mateix els truco i els explico el cas.

(Representació de la trucada)

El bon rei els hi raconta tot, però una vegada classificada la bèstia com a “ens sobrenatural” ja se sortia del seu conveni i ho havien deixar córrer, tot i aconsellant-li

que es busqués una brigada suïcida per aquell tipus de feineta.

REI: Seguirem cercant...

“La Grande Companie du Sacré Corpse du Christ Crucifié. Experiència avalada de 25

anys. Favor de comunicar-se amb nosaltres al tf. 3552 7865. Vostè posa la recompensa,

nosaltres els membres desllorigats dels seus enemics.” “Takeshi Mitsumoto, samurai. Li ofereixo els meus honorables serveis per uns honoraris

harmoniosos. Tf. 4255 5634.” “Il Cavaliere Lombardo. Reputat noble italià, actualment sense feina, s‟ofereix en el tf.

5678 5437. Especialista en tornejos i desfilades militars. Abstenir-se coglioni”

“El Cid cabalga de nuevo. Majoristes de conquesta, reconquesta i evangelització. Si vol viure com un rei, no cal que busqui més. La nostra divisa és: Todo por la Napia. Tf.

7838 3933.” “Mario Marín. Celestial i Preciós Gobernador dels Cholulas. Té vostè problemes amb la

llei? Per un preu assequible, en espècies o en pecuni, li soluciono. Tf. 3735 5521.” “Mestre Víctor González Torres. Defensor de les causes dels qui menys tenen, ofereix

cavallers temorosos de Déu, valerosos i decents, semblants als altres però més barats.

Tf. 3526 5256. També posem a la seva disposició ungüents i cures medicinals totalment garantides.”

“João de Magallães. Navegant portuguès. Descobridor de l‟illa de São Dimas, de Santa Fernandinha i de la Terra do Fogo Incarnado. Li agradaria convertir-se en Emperador

de vastos territoris? Demani‟m com al tf. 2456 7678.”

“Abdallah Amir Muhammad ibn Hakeem Abdul Jabbar. Per la glòria d‟Allah i el seu profeta em disposo al seu servei per a nobles gestes de venjança, ràtzies i degollacions

de gossos infidels cristians i/o jueus. Advertència: no estic connectat a la Xarxa. Tf. 4543 3452.”


28

“Jordi de Capadòcia. Devot cavaller de Déu, extempler amb referències, oferiria els

meus serveis en alguna causa d‟honor i diners. Especialista en duels, massacres d‟infidels i plagues d‟animals feréstecs. Truqueu-me al 4577 5724. Servei 24 hores.”

REI: Aquest és el nostre home! Hem de parlar-hi de seguida!

Cuita i corrents agafen el telèfon i truquen al tal Jordi de Capadòcia. (Apareix en Jordi, li sona el cel·lular.)

JORDI: Digui? Com? Se sent molt lluny. Sí, sóc jo. Ahà... sí... molt bé... quan, demà al

matí? Està bé, espero ser-hi allà abans del migdia... sí, sí, és urgent, ho comprenc, m‟hi apressaré, compti amb mi. Adéu-siau i fins demà. Ehem... de res, si això és la meva

vida...

ACTE V

El sol se situava al punt més alt del migjorn quan es va procedir a la funesta desfilada. Tot i que es comptava amb l‟esperança de que arribés a temps el cavaller, hom no

sabria dir del cert què podria passar. Així doncs, la comitiva va sortir del castell, el rei i

la reina davant del poble duent la seva filla, la princesa, tota ullerosa d‟hores i d‟hores de plors. Tots es dirigeixen cap a un cadafal on deixarien lligada a la pobre princesa.

El rei murmurava a la reina:

REI: Aquest cavaller sabrà com les gasto! En faré miquetes! El faré penjar, cuirassa i

tot, al mig d‟un camp d‟ordi perquè compleixi la seva paraula i faci el seu servei. Però ja

que no ens servirà per matar el drac, sinó d‟espantaocells!

REINA: Missenyor, procureu donar consol a la vostra filla, perquè no la tornarem a veure amb vida mai més. (esclata a plorar)

PRINCESA: (mig zombi) Pares estimats, us dec la vida, m‟heu donat una vida plena de felicitat i ara em doneu la millor de les morts: el meu sacrifici és garantia que el cor del

meu poble conservarà un dia més l‟esperança, un dia més per encomanar-se al bon Déu i per confiar a veure com desapareix aquest veritable infern a la terra.

La marxa trista arriba al cadafal on el representant sindical oficia de botxí, encarregat de lligar a la princesa fortament. El rei i la reina s‟acomiaden d‟ella entre llàgrimes i

abraços de la última hora i caminen vers el castell. (Remor de recitació de salms) Les oracions del poble pietós no s‟eleven cap al cel, sinó que la seva bonior s‟arrossega ran

de terra; s‟escapen alguns gemecs lúgubres que acompanyen el dol reial. El poble comparteix la seva tristesa ja que tots havien perdut algun familiar. De les muralles

estant, s‟aturen els precs i comença una lletania que apel·la el monstre en una tètrica

ritualització pagana tanatològica:

POBLE: (música de tambors de fons)Kom!... Kom!... Kom!... Kom!... Kom!...

En aquestes, sobre el pujol que dominava el riu, apareix un cavaller sobre un cavall

blanc immaculat.

VEU ENTRE EL POBLE: Guaiteu allà! Ja és arribat! El cavaller Jordi, allà a ponent, mireu!


29

Els crits de joia s‟estenen entre els vilatans, el rei i la reina queden amb l‟esguard fixat

en el ponent on, efectivament, cavalcava en direcció al castell un cavaller armat de llança i escut envoltat amb una aurèola mística com si Déu l‟hagués tocat amb la seva

mà o l‟hagués esternudat a sobre.

JORDI: Montblanquiiins! Ja sóc aquiiiií!

POBLE EN PLE: Visca! Visca el cavaller Jordi!

El cavaller s‟acosta al cadafal i es disposa a deslligar a la princesa... Un cop alliberada,

la princesa abraça al cavaller i li clava un petó a la galta, els somriures omplen l‟escena.

JORDI: Senyor rei! Aquí té la seva filla. El molt honorable cavaller de la cristiandat Jordi

de Capadòcia us retorna la vostra formosa i delicada filla sana i estàlvia perquè la guardeu de tot mal i dels miserables homes de poca fe que, bé sap Nostre Senyor

Totpoderós...

DRAC: GRUAAARGH! ROOAARRRRG!

JORDI: Collons!

DRAC: BRUAAAARGH!

REI: (cridant des de la muralla) Moltíssimes gràcies, senyor cavaller, per deslliurar la

nostra estimada filla, ara només cal que faci mandonguilles d‟aquell drac que ve de dret

cap a vós i ja podrem començar la celebració!

JORDI: (molt neguitós) Com? Però... Per què ningú m‟havia dit res de cap drac?

POBLE: Allà, senyor cavaller! Darrera vostra!

Quan el cavaller el veu a venir, amb la seva bocota plena de dents punxegudes,

llençant esgarips esgarrifosos, galopant cap a ell amb els seus dos metres d‟amplària i tres d‟alçada, al pobre cavaller se li esbatanen els ulls sota la visera de l‟elm i empenta

a la princesa cap al castell. D‟una revolada, puja al seu cavall, l‟esperona, es prepara la

llança i encara el drac proferint el seu crit de guerra preferit:

JORDI: Baaaaaaarçaa!

La bèstia no atura la seva carrera, com era de suposar, i el cavaller pren embranzida, enfronta el desafiament mentre se li agombolen tota una sèrie de sentiments

ultraterrenals. Les sensacions vénen acompassades per l‟enèrgic batec de cor marcant

els moments de glòria beneïda i coratge cec, d‟impetuositat intrèpida corrent per les venes, de suor freda relliscant sota la cuirassa, de principi de cagarrines i de ressecor

de boca i gola, símptomes propis dels qui es dirigeixen a entrar a formar part del selecte club del herois de la història. Al mateix temps, el seu cap va pensant en el que

hauria de fer: a) girar cua i oblidar-se‟n, que prou maldecaps tenia; b) baixar del cavall i

provar de torejar el drac; c) plantar cara al monstre, llançar-s‟hi amb tot i sostenir una lluita aferrissada a mort.

conseguir Dit i fet, Jordi i el drac xoquen ferotgement entre brams i rugits com dues bèsties

enfurismades. El cavaller cau del cavall i rodola pel camp de batalla, amb dificultats


30

procura posar-se dempeus i defensar-se amb l‟escut i l‟espasa; en un altre atac del

drac, perd l‟arma ofensiva però en un audaç moviment arriba a prendre la llança. El drac se li abraona a sobre i el cavaller aconsegueix clavar-li la llança i ferir-lo de mort;

el monstre fa unes passes panteixant fins que cau a terra i s‟ensorra cap a l‟òbit amb un darrer esbufec d‟agonia. En uns instants, com per art de màgia, la bèstia es va dissolent

a terra i, en aquells mateixos moments, tothom admira el naixement d‟un meravellós

roser de roses vermelles de passió que sembla germinar just d‟on brollava la sang de la nafra mortal.

(El cavaller es reincorpora tot ensangonat, brandant l‟escut i una rosa.)

JORDI: (en mig de la cridòria d‟alegria del poble) He mort el drac! He mort el drac!!

ACTE VI/ Epíleg. Un cop al castell, tots els vilatans de Montblanc celebren la fabulosa victòria del cavaller

i la fi del malson que s‟havia esdevingut des de l‟arribada de l‟ara difunt drac Kom. La notícia es va escampar ben aviat per tot el país i, després d‟uns anys, la llegenda del

cavaller Jordi va recórrer tota la Cristiandat des de Bizanci fins a Portugal. Altres

històries engrossiren aquesta gesta, altres adaptaren els fets ocorreguts i canviaren els noms, però la fama immarcesible del cavaller Jordi perdura encara pels segles dels

segles, amen.

I què es va fer del cavaller Jordi? Bé, això són figues d‟un altre paner, però les versions apòcrifes ens diuen moltes coses al respecte:

Es diu que la princesa va quedar tan agraïda i entusiasmada amb el viril cavaller que va

voler casar-s‟hi tant sí com no, i que en Jordi va acceptar, convertint-se en l‟hereu del Casal de Montblanc.

Una altra exegesi també afirma que el rei va oferir la mà de la seva filla al cavaller, però que aquest estava poc convençut i va declinar el matrimoni –de la manera més polida i

cortès que podria fer-ho tot un cavaller com ell–, al·legant que quedaven altres dames

en perill i altres honors a aconseguir, que el seu deure era errar pels camins desfent injustícies, que el seu vot de cavaller l‟obligava, i que tenia un bitllet reservat per a

Nàpols que sortia des del port de Tarragona l‟endemà mateix.

Sigui com sigui, la tradició ens diu que el nostre cavaller va començar a formar part del

material mitològic de l‟edat mitjana, convertint-se en un Santiago/Superman/Conan que es presentava a les batalles dels reis cristians per obtenir victòries inexplicablement

miraculoses. Així que al poc temps ja se‟l considerava un Sant guerrer, no només per la gesta de Montblanc, sinó per esdevenir màrtir durant les persecucions de Dioclecià allà

pel s.IV.

Al llarg de l‟edat mitjana, les ordes de cavalleria van considerar-lo el seu patró per ser

un sant-soldat –a Catalunya neix l‟orde de Sant Jordi d‟Alfama el 1201, fundada per Pere I el Catòlic–. D‟aquí ve que el comte de Barcelona Borrell II (947-992), fruit

d‟aquesta devoció militar i d‟alguna “aparició” auxil·liadora, el va consagrar com a patró de Barcelona que des d‟aquell moment adopta la creu vermella sobre fons de plata en

el seu escut d‟armes. Menys d‟un segle després, el rei Pedro I d‟Aragó també l‟adopta

per patró. I en temps de la Corona Aragonesa, la invocació del nom de Sant Jordi encenia la fe patriòtica i encoratjava els soldats catalans i aragonesos per llançar-se als

combats més arriscats i desiguals. Altres països, a més de Catalunya i Aragó, també van reconèixer el sant-guerrer convertint-lo en patró d‟Anglaterra i Geòrgia, on també

llueixen les creus vermelles.


31

Les commemoracions religioses del Sant Patró de Catalunya, que per cert s‟escau cada 23 d‟abril, també s‟acompanyaven de festes profanes en el seu honor, com per exemple

les justes cavalleresques organitzades a la plaça del Born de Barcelona per l‟estament militar de la noblesa catalana. Des del s.XV s‟institueix la Diada de Sant Jordi a tot

Catalunya, celebrant-se tot tipus de festes populars com balls, processons, obres

teatrals sobre la vida del sant i fires de roses.

En el s.XIX, Sant Jordi es va convertir en símbol catalanista del moviment romàntic de la Renaixença, on es planteja al·legòricament la victòria de Catalunya sobre les forces

malignes supranacionals. També per aquests anys, l‟Església va negar la seva santedat per inconsistència de les seves dades vitals, però el fet és que a Catalunya no l‟oblidem

i per això celebrem cada any la nostra Diada, peti qui peti. A més de la fira de roses, el

1926 s‟hi afegeix el Dia del Llibre –per coincidència amb la mort de Cervantes, i potser també la de Shakespeare–, tradició que transforma ciutats i pobles d‟arreu de

Catalunya en grans aparadors de llibres i roses, en un ambient festiu que fa les delícies de petits i grans, a més d‟alegrar els ànims del gremi de llibreters i de rosers en aquest

dia tan assenyalat.

Si aneu a Catalunya en aquesta data no us oblideu de regalar una rosa a la vostra

estimada o un llibre al vostre estimat, o bé al revés, o tot plegat, com vulgueu, perquè no contents amb tanta commemoració, aquest dia, els catalans també celebrem el Dia

dels Enamorats, en reconeixement a la tendra i galant gesta del cavaller que salva la princesa de les pèrfides urpes del drac; una proesa que, mutatis mutandi, sempre som

a temps de repetir.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s‟ha acabat.


32

Poemes [Font: http://www.xtec.net/~mdomingo/stjordi/poemes.htm]

EL CAVALLER

Lo cavaller Jordi guerrer

cuida avançar per defensar

del rei la filla

on era el drac tal premi n'hac:

molt poc après ell ne fou pres

e fort batut;

dins en Barut fou escorxat

per mig serrat. Jaume Roig (1401-1478)

LA FIRA DE SANT JORDI (fragment) A la fira de les roses

a firar-me antany aní,

el roser de què em firí en fa enguany de tan hermoses

que n'he fet parada aquí. Hi ha la rosa alexandrina,

la vera i la d'esbarzer,

també les de Palestina, que floreixen sense espina

de Jericó en lo roser. Jacint Verdaguer (1845-1902)

LA DIADA DE SANT JORDI La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya".

L'aranya que ell va matar tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,

http://www.xtec.net/~mdomingo/stjordi/poemes.htm


33

i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

................................. Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava: perxò cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada del passat i l'avenir,

Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobreixir.

Oh la bella matinada!

Quina joia de collir una rosa perlejada,

una rosa a mig obrir! Maria Antònia Salvà (1869-1958)

SANT JORDI GLORIÓS Sant Jordi té una rosa mig desclosa,

pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d'aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

ALTRES POEMES: El corser de Sant Jordi, Ventura Gassol

Invocació a Sant Jordi, Miquel Dolç

El cavaller Sant Jordi, A. Correig i Massó Sant Jordi, Lluís Gassó i Carbonell

L'abella i la flor, A. Bori Fontestà En un jardí i Les roses, Joan Vinoli

Les roses franques, La diada de Sant Jordi i les flors que s'esfullen, Joan Maragall

La poesia, Josep M López Picó Cançó de la rosa, Joan Garcés

La rosa de cristall, Josep Maria de Segarra Brot de Salvia, Guerau de Liost

El poeta olora un perfum i A la poesia, Joan Brossa


34

El despertar de la rosa, A. Correig i Massó

El roser de Sant Jordi, J. M. Rovira i Artigues L'espasa de Sant Jordi, Alfons Maseres

Les roses de Sant Jordi, Salvador Perarnau Sant Jordi, Guillem Colom

Sant Jordi triomfant, J. M. Folch i Torres

Sant Jordi, Salvador Espriu


35

Dites entorn Sant Jordi [Font: http://www.xtec.net/~mdomingo/stjordi/poemes.htm]

Sant Jordi arribat

surt la cuca del forat.

Per Sant Jordi

s'han de treure les unces al sol

i el que no les trau és perquè no n'hau.

Bon Sant Jordi i Santa Creu,

hi haurà vi per tot arreu.

Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc

podràs veure el vi a raig.

Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.

Per Sant Jordi

l'espiga a l'ordi.

Per Sant Jordi

vigila ton ordi;

si en veus una espiga ací, altra espiga allà,

ves-te'n a casa que prou ordi hi haurà.

Per Sant Jordi

cava ton ordi, per Sant Robert

que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc

ja faràs tard.

L'ordi, si per Sant Jordi és espigat

per Sant Joan és madurat.

http://www.xtec.net/~mdomingo/stjordi/poemes.htm


36

Si trona per Sant Jordi,

blat,xeixa i ordi.

Si plou per Sant Jordi les cireres en orris.

Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.

Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc,

porrons i barrals trencats.

Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.

No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.


37

Gastronomia

Tot i que les grans tradicions gastronòmiques de la diada de Sant Jordi encara estan

per inventar, en algunes poblacions són propis d'aquestes dates el pastís de Sant Jordi, amb forma de llibre; el Pa de Sant Jordi, realitzat amb dues masses diferents,

una amb sobrassada vermella i l'altra amb nous de color groc, de manera que al tallar el pa apareixen els colors de la senyera; i les Rosquilles d'anís de Sant Jordi.


38

Pastís de sant Jordi

Ingredients

3 ous

1/4 de litre de llet

100g de sucre usual

1/2 pinya

100g de nata

1 copeta de xarop de grosella 2 kg de gel

1/2 llauna de melmelada d'albercoc

100g de maduixes

100g de melindros

50g de sucre llustre

3 fulls de cola de peix

Preparació

Bullir la llet. Fer una crema amb els rovells, el sucre usual i la llet. En treure-la del foc, afegir-hi la cola de peix prèviament remullada. Remenar fins que la cola sigui ben

dissolta. Posar-la a refredar sobre el gel trinxat.

Tallar els melindros tots de la mida de l'alçària d'un motllo flamera gran, o d'una cassola

que sigui poc alta i ben plana, col·locar-los tot el volt, fent venir cap a fora el costat exterior dels melindros. tallar els bocins a tiretes.

Quant la crema bavaresa sigui quasi freda (procurant de no deixar-la prendre) afegir-hi els retallats de melindros, la grosella, la meitat de la nata, les maduixes triades, rentades i ben escorregudes i la meitat de la melmelada.

Barrejar-ho i omplir-ne l'interior del motllo, que primerament s'haurà revestit de mitjos

melindros. Voltar-lo de gel fins que quedi ben pres el contingut. Arranar els caps dels melindros, deixant-los a l'alçària de la pasta de bavaresa interior.


39

Amb un ganivet ben esmolat, pelar la pinya i reduir-la després a rodones del gruix d'un duro. Partir-les pel mig i amb un tallapastes rodó, tallar la part del cor.

Escórrer la nata, afegir-hi el suc de llustre i ficar-la a la mànega amb el cornet de 9 puntes, deixant-la sobre el gel trinxat.

Presentació

Quan el pastís sigui completament pres, posar una plata rodona a sobre i capgirar-ne el contingut. Fer amb la nata un monticle punxegut al centre. (En fer-ho, embolicar la

mànega amb un drap plegat.) Tot el volt, posar-hi una capa de melmelada d'albercoc. Sobre la melmelada col·locar-hi les mitges llunes de pinya. Deixar la plata sobre el gel,

fins al moment de servir-ho.

[recepta: http://www.xtec.net/~ealtimir/sjordica.htm]

[recepta: http://www.lamalla.net/petita_malla/receptes_de_cuina/article?ids=148278] [recepta en castellà:

http://www.con2huevos.com/con2huevos/recetas/receta.asp?id=389

Pa de sant Jordi

[recepta en castellà: http://denikatessen.blogspot.com/2010/04/pan-de-sant-jordi.html

http://www.xtec.net/~ealtimir/sjordica.htm

http://www.lamalla.net/petita_malla/receptes_de_cuina/article?ids=148278

http://www.con2huevos.com/con2huevos/recetas/receta.asp?id=389

http://denikatessen.blogspot.com/2010/04/pan-de-sant-jordi.html


40

Les roses de Sant Jordi

ingredients - 4 rovells d‟ou

- 2 clares d‟ou - 3 cullerades de sucre

- 250 grams de farina

- Sal - Oli

- melmelada, mel o sucre mòlt

utensilis

- una cullera

- unes estisores

- un batedor

- un bol per batre els rovells i les clares

- un corró

- un got de vi

- una paella

- fogons

Preparació

Bat les clares a punt de neu. Fes-ho en un bol i amb el batedor; si no en tens pots fer servir una forquilla. Quan estiguin llestes, afegeix els rovells d'ou, el sucre i una mica de

sal i torna a batre la massa fins que et quedi més o menys compacte. Aleshores afegeix

la farina, de mica en mica, i treballa la massa amb el corró. Agafa un tros de massa i estendre-la amb el corró per fer-la fineta i prima; retalla-la

en cercles fent servir el got de vi com a motllo. Col·loca'ls de tres en tres, un sobre de l'altre, i estrenye'ls pel centre fent força amb el dit. Després amb les estisores fes

quatre talls als tres cercles però sense arribar al centre. Repeteix aquesta operació amb

tota la massa. Per fregir-los a la paella demana l'ajut d'una persona gran perquè es necessita que l'oli

estigui molt calent. Després de passar-los per la paella descobriràs que els cercles s'han convertit en roses. Per servir-les i fer-les més dolces pots decorar-les amb melmelada,

mel o bé amb sucre mòlt. Quan les treguis estaran...ummmmmmm!!! per llepar-se els dits!!! [recepta: http://lamalla.net/espais/infantil/receptes12.asp]

http://lamalla.net/espais/infantil/receptes12.asp


41

Rosquilles d‟anís

Ingredients

3 ous

1 tassa mida café de llet

1 tassa mida café d'oli

1 tassa mida café d'anís

2 pessics de matafaluga en pols

1/4 kg de sucre

830 g de farina

3 sobres d'"armisen" (gassosses de paper)

Procediment

1. Es baten els ous en un bol. Seguidament s'hi afegeix la llet, l'oli i l'anís i es barreja. Després s´hi posa la matafaluga, el sucre i les gassosses i es remena.

2. Es va afegint la farina poc a poc fins que es forma una pasta espessa però que encara s'enganxi una mica als dits.

3. Es fa tota la pasta de boletes que es foradaran amb els dits formant rosquilles abans

de tirar-les a la cassola amb oli rullent. Es fregeixen d'un costat i després se'ls dóna el tomb.

4. Es deixen refredar. Es suca cada rosquilla amb llet i al cap d'una estona amb sucre.

[recepta: http://www.xtec.cat/ceipmestrepla/acti/nadal1.htm#34

http://www.xtec.cat/ceipmestrepla/acti/nadal1.htm#34


42

enllaços

Història, orígens, actualitat, simbologia de la festa

Generalitat de Catalunya:

[http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cat/index.htm] Costums i tradicions de Sant Jordi recollides al portal de la gencat de la Generalitat de Catalunya.

[versió en anglès: http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/eng/index.htm] [versió en castellà: http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cas/index.htm]

Ajuntament de Sabadell [http://www.sabadell.cat/Festes/p/llegenda_cat.asp] Recull de costums i tradicions de

la diada de Sant Jordi.

La festa de Sant Jordi a Reus [http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/stjordi.html]- text de Carrutxa que analitza en

profunditat els orígens, significat i història de la festa popular de Sant Jordi, amb una

introducció històrica, la festa d‟exaltació patriòtica, la festa durant el franquisme i la dictadura, i la diada en l'actualitat.

Setmana Medieval de Sant Jordi a Montblanc

[http://www.tinet.org/~stjordi/] pàgina principal de l'Associació que organitza aquesta

festa declarada d'interès turístic nacional per la Generalitat de Catalunya. Sant Jordi a Barcelona [http://www.bcn.es/festes/menu1_4.htm] pàgina de l'Ajuntament, secció festes, on

explica que per Sant Jordi, milers i milers de persones surten a passejar per gaudir d'una de les diades més intenses, especials i belles de l'any, quan no cal anar a la

llibreria a veure llibres. A tot arreu, a qualsevol cantonada, a qualsevol carrer milers de

llibres ocupen vies i places...

Sant Jordi, símbol d'una cultura i d'una tradició:

[http://www.xtec.es/%7Emdomingo/stjordi/index.htm] - pàgines fetes per que expliquen qui va ser Sant Jordi i què significa; la seva llegenda; una explicació de la

Diada del llibre i la rosa; un llistat de les festes més importants que per Sant Jordi es

celebren arreu de Catalunya; i una secció amb poemes, endevinalles i altres recursos literaris relacionats amb Sant Jordi.

Sant Jordi (Patró de Catalunya) [http://www.terra.es/personal/angerod/jordi.htm] - pàgina d'Àngel Rodríguez, amb

informació de la llegenda catalana del drac i la princesa, Culte i devoció de Sant Jordi a Catalunya, Patronatge de Sant Jordi, La diada del llibre i la rosa...

Festes.org

http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cat/index.htm

http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/eng/index.htm

http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cas/index.htm

http://www.sabadell.cat/Festes/p/llegenda_cat.asp

http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/stjordi.html



http://www.tinet.org/~stjordi/

http://www.tinet.org/~stjordi/

http://www.bcn.es/festes/menu1_4.htm

http://www.bcn.es/festes/menu1_4.htm

http://www.xtec.es/~mdomingo/stjordi/index.htm

http://www.terra.es/personal/angerod/jordi.htm


43

[http://www.festes.org/primavera/index.html] Directori d‟adreces i recursos a internet

sobre Sant Jordi

Sant Jordi http://www.xtec.net/fadults/recursos/didactics/socials/santjordi/index.htm

Dossier sobre la festivitat de Sant Jordi.

La llegenda popular catalana de Sant Jordi [http://www.edualter.org/material/stjordi.htm]

Especial Sant Jordi a Cercat.com [http://www.cercat.com/cinema/santjordi.htm]

TV3 Especial Sant Jordi http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?seccio=tvcat&idint=180725247

El dia del llibre a Gran Bretanya i Irlanda... és el 14 de març! [http://www.worldbookday.com/] .

Multimèdia, jocs...

El Joc de la Diada http://www.antaviana.com/bit/diada/ -iniciativa del Bit Travesser, l'àrea més lúdica de

VilaWeb, regida per Antaviana. El joc proposa rescatar una colla de llibres voladors dels

perills que els afecten: futbol, televisió, CD, Internet...

Recursos literaris entorn Sant Jordi

http://www.xtec.es/%7Emdomingo/stjordi/litera.htm - dites, refranys, poemes,

endevinalles, embarbussaments i galindaines entorn Sant Jordi.

http://www.festes.org/primavera/index.html

http://www.xtec.net/fadults/recursos/didactics/socials/santjordi/index.htm

http://www.pangea.org/edualter/material/stjordi.htm

http://www.edualter.org/material/stjordi.htm

http://www.cercat.com/cinema/santjordi.htm

http://www.cercat.com/cinema/santjordi.htm

http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?seccio=tvcat&idint=180725247

http://www.worldbookday.com/

http://www.worldbookday.com/

http://www.antaviana.com/bit/diada/

http://www.antaviana.com/bit/diada/

http://www.xtec.es/~mdomingo/stjordi/litera.htm

http://www.xtec.es/~mdomingo/stjordi/litera.htm

2. Sant Jordiexteriors.gencat.cat/.../manual_sant_jordi.pdfUn dia, però, li va tocar a la filla del...

Documents

Transcript of 2. Sant Jordiexteriors.gencat.cat/.../manual_sant_jordi.pdfUn dia, però, li va tocar a la filla del...