2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS · ambdues pertanyents a la línia 3 de Renfe que enllaça...

20 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS


2.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI

2.1.1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ÀMBIT

El Brull (41 Km2)5 és un municipi de la comarca d’Osona. El brull limita al nord amb els

municipis de Seva i Viladrau; a l’est amb el municipi de Montseny; al sud amb els municipis de

Tagamanent, Aiguafreda i un enclavament de Seva; Finalment limita a l’oest amb el municipi

de Balenyà. L’emmarcament territorial es presenta de forma gràfica en la il·lustració 10.

El nucli del Brull es troba a una altitud d’aproximadament 840 metres tanmateix les altituds al

T.M. oscil·len entre els 510 m a les zones més baixes (a l’entorn del nucli de Sant Jaume de

Viladrover) i els 1.692,43 m a les zones més altes a l’extrem nord est del municipi.

L’any 2010 comptava amb una població de 255 habitants, el que suposa una densitat de

població molt baixa 6,22 hab/Km2 (la densitat mitjana a la comarca d’Osona és de 119,10 hab

/Km2 i a Catalunya és de 229,36 hab/Km2).

El gràfic que es presenta tot seguit, mostra l’evolució del padró d’habitants des de l’any 1998

al 2010. S’hi observa una lleugera tendència a l’augment de la taxa de creixement, en

l’interval 2006-2008, mentre que les dades dels anys 2008 al 2010 mostren una tendència al

manteniment de la població.

5 D’acord amb les dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya)

Gràfic 1: Evolució de la població al Brull. Font: IDESCAT

Més de la meitat del T.M. del Brull (la zona est) es troba dins els límits del parc natural del

Montseny. Concretament als vessants meridionals del massís. Aproximadament una quarta

part del municipi corresponent a l’extrem est, és drenada pel riu Tordera a partir,

principalment, de la riera de Collformic (afluent de la Tordera al municipi veí de Montseny) la

resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà) a partir de

les rieres d’Avencó i de martinet (ambdues afluents del Congost –el Besòs-).

Pel que fa a les infraestructures de comunicació, cal esmentar la carretera BV-5301 (principal

estructura viària del municipi), de Seva a Palautordera que travessa el Montseny passant per

Collformic. I la carretera C-17 de Vic a Barcelona que és l’eix de comunicació important més

proper al brull.

En referència a la xarxa ferroviària, malgrat que aquesta queda fora dels límits del T.M. cal

destacar per la seva proximitat les estacions de Balenya-Hostalets i de Balenyà-Tona-Seva;

ambdues pertanyents a la línia 3 de Renfe que enllaça l’Hospitalet del Llobregat amb Puigcerdà

passant per Barcelona i Vic.

Tot plegat s’esquematitza en la següent il·lustració:

-2,00%

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

0

50

100

150

200

250

300

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Pe

rce

nta

tge

Hab

itan

ts

Any

Taxa d'increment anual Població

REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 21

Il·lustració 9: Xarxa viària del Brull. Font: Ajuntament del Brull

La distribució espacial del poblament es caracteritza per la seva dispersió. Les zones urbanes

s’estructuren en tres petits nuclis i una urbanització, aquest fet condiciona fortament la gestió

municipal i la participació dels diferents sectors de la població en la vida local. L’emmarcament

territorial es presenta en la següent il·lustració:

Il·lustració 10: Emmarcament territorial

Pel que fa als fluxos de població, la característica més destacada en la població del Brull és un

fluctuació més aviat petita. D’aquest creixement cal destacar rellevància més o menys

equiparable del component natural6 i el component migratori. Es presenten a la següent taula

les dades referents a les taxes brutes de creixement de la població al Brull:

Taula 2: Creixement de la població (taxes per mil habitants). Mitjana anual (1.986 – 2.001). Font:

IDESCAT

Període Naixements Defuncions Creixement natural

Saldo Migratori

Creixement Total

1.986-1.991 5,59 12,29 -6,71 6,71 0

1.991-1.996 7,17 3,07 4,1 10,24 14,34

1.996-2.001 6,66 11,42 -4,76 -4,76 -9,52

6 També s’anomena creixement vegetatiu

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL


L’agricultura i la ramaderia, així com l’aprofitament silvícola, han estat les activitats que han

marcat la història econòmica i social del Brull. Actualment l’agricultura i la ramaderia continuen

essent un sector important al Brull amb una ocupació propera al 20% de la població7 (dades de

l’Idescat per al 2001). Tanmateix cal destacar la importància del sector serveis que el 2001

ocupava poc més del 58% de la població ocupada del Brull. Complementàriament existeix un

sector industrial i de construcció rellevant.

Taula 3: Població ocupada per sectors al Brull. Font: IDESCAT (1.996 – 2.001)

Any Agricultura Industria Construcció Serveis Total

2001 20,2 16,9 4,5 58,4 89

1996 24,7 10,4 6,5 58,4 77

Osona 2001 4,6 35,7 11,2 48,5 60.663

Catalunya

2001

2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126

Malgrat l’existència d’aquesta activitat econòmica, El Brull presenta un caràcter més residencial

que productiu, que es reflecteix en el fet que prop del 88% dels residents treballaven fora del

municipi segons dades de l’IDESCAT de l’any 2001.

CLIMATOLOGIA

El clima del Brull, com a la resta de la comarca d’Osona, és Mediterrani Continental Humit, tot i

que als relleus de l’est del T.M. (Montseny) la precipitació és abundant o molt abundant i la

temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l’any, però l’hivern

és l’estació més seca.

Pel que fa a la temperatura, l’estiu és calorós a les zones més planeres (a l’entorn de Sant

Jaume de Viladrover) i més fresc a la resta. L’hivern és fred a tot el municipi, amb inversió

tèrmica i boires que afecten sovint les zones més planeres. L’amplitud tèrmica és alta,

especialment a les zones planeres i només l’estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no gestiona cap estació meteorològica al terme

municipal del Brull, de manera que l’estació més representativa de la zona és l’estació de

7 Especialment si ho comparem amb la població comarcal i nacional ocupada en aquest sector.

Tagamanent – PN del Montseny. No obstant això, el SMC no disposa d’històrics de gran

longitud i concretament aquesta estació està operativa des de l’any 1996.

Per a l’avaluació ambiental del POUM del Brull es interessant el resum de les estacions del Turó

de l’Home (ambients muntanyosos) i la d’Hostalets de Balenyà (ambients planers) per als

períodes de referència 1961 – 1990 i 1971 – 2000. Els diagrames ombromètrics que es

presenta a continuació correspon al període 1971-2000 a les estacions meteorològiques del

Turó de l’Home i la dels Hostalets de Balenyà:


Gràfic 2: Diagrama ombromètric EM Turó de l’Home (a dalt) i Els Hostalets de Balenyà (a baix). Font:

SMC -1971 - 2000

Taula 4: llegenda dels diagrames ombromètrics. Font: SMC

El municipi s’emmarca en una zona de tipus de clima Subhumit (C2) d’acord amb l’índex climàtic de Thornthwaite8 tot i que a mida que anem guanyant alçada, el tipus de clima va canviant també arribant fins al tipus Humit IV (B4) a les zones més elevades del T.M. La temperatura mitjana oscil·la entre els 11 i els 13°C a la meitat oest del T.M. i entre els 10°C a les zones més muntanyoses del municipi. Les precipitacions mitjanes oscil·len entre els 700 i els 950 mm. Les èpoques de màxima pluviositat són la primavera i la tardor, mentre que l’hivern a les zones planeres i l’estiu per sobre dels 900 metres és l’estació amb una menor quantitat de pluges registrades. Pel que fa al dèficit hídric9, aquest oscil·la entre els 0 i els 100 mil·lilitres anuals.Tot plegat es presenta resumit de forma gràfica en la il·lustració 11 que es presenta a continuació:

8 L’índex de Thornthwaite, ve definit per la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la suma dels

excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el

60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels dèficits mensuals i

la necessitat anual d’aigua)

9 Representació de la diferència entre l’evapotranspiració potencial (ETP), o capacitat evaporant del sòl cobert de vegetació, i la real. A mesura que aquesta diferència és superior, menys garantides estan les necessitats hídriques de

les plantes

REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS


Il·lustració 1111: Resum de les dades climàtiques del Brull. Font: Atles Climàtic de Catalunya (DMAiH): Resum de les dades climàtiques del Brull. Font: Atles Climàtic de Catalunya (DMAiH)

24



Finalment, pel que fa als vents dominants, aquests es caracteritzen per una baixa velocitat

mitjana. Predominen els vents del sud i del nord, tal com s’observa en la següent il·lustració:

Il·lustració 12: Rosa dels vents a l’estació de Tagamanent (any 2003). Font: SMC

GEOLOGIA

Al municipi del Brull hi trobem materials paleozoics a sobre dels quals s’hi ha superposat dos

tipus d’estructures, la herciniana, i posteriorment l’alpina, causant de la morfologia actual. Al

terme municipal, segons les seves característiques geològiques, es poden diferenciar diversos

sectors que es poden observar a la il·lustració 12.

Com s’ha dit, Brull forma part de la serra del Montseny. Amb una composició principal de

materials triàsics i paleozoics, forma part de les serralades costaneres catalanes. Aquestes

serralades són les restes del gran massís Catalano-Balear que, després de l’emersió del

Pirineu, tancava el gran golf marí terciari pel sud-est.

A la meitat sudest del municipi hi afloren els materials paleozoics, ocupant la màxima extensió

les pissarres del Cambroordovicià o Ordovicià. I els materials del triàsic estan localitzats a la

serra de l’Arca, al centre-oest del terme. Aquesta serra és plana i sobre aquesta es troba situat

el poble del Brull.

A les zones situades a l’extrem nord nord-oest del terme es troba la conca terciària de la

Depressió Central, que en aquest sector és representada per la plana de Vic. Aquesta plana

correspon a una conca d’erosió oberta en les margues grisblavenques per l’acció conjunta dels

rius Ter i Congost. Els materials geològics que la componen són els quaternaris i terciaris.

I a l’extrem nord-oest del municipi afloren els materials quaternaris i paleògens. Els

quaternaris són graves i argiles, mentre que els paleògens són conglomerats, gresos, argiles i

sorres grolleres.

Les unitats geològiques que afloren al terme municipal, segons el Mapa Geològic de Catalunya

a escala 1:50.000 de l’Institut Geològic de Catalunya, es detallen a la següent taula.

Taula 5: Agrupació de materials litològics al Brull. Font: DMAiH

Afloraments (tipus de materials)

Superfície (Ha)

% respecte el total

municipal

Gràfic

argiles 88,63 2,17%

calcosquists 34,84 0,85%

calcàries 473,73 11,58%

conglomerats 4,34 0,11%

dolomies 49,95 1,22%

fil·lites pigallades 73,16 1,79%

graves 365,21 8,93%

gresos 418,73 10,23%

lidites 10,57 0,26%

pissarres 2355,61 57,57%

pòrfirs àcids 39,32 0,96%

sorres 177,70 4,34%

Tot plegat es mostra en la següent il·lustració que correspon a la transcripció de la informació

geològica continguda en els fulls MAGNA publicats per l'IGME10 sobre la BC-50M:

10 Instituto Geológico y Minero de España



Il·lustració 13: Detall del mapa geològic al Brull

GEOMORFOLOGIA

El relleu actual al Brull, bàsicament respon a dues fases orogèniques principals: l’herciniana i

l’alpídica. Al massís del Montseny l’orogènia herciniana va suposar l’aparició de plecs isoclinals.

L‘orogènia alpídica va afectar tant el sòcol com la cobertura.

El relleu del terme del Brull està condicionat pel relleu del Montseny a la major part del

municipi i pel de la plana de Vic a l’extrem nord-oest, per aquesta raó les característiques

altitudinals del Brull es poden agrupar en dos sectors: els relleus muntanyosos i les zones

planeres:

• Les zones planeres: situades (a l’entorn del nucli de Sant Jaume de Viladrover) les

altituds oscil·len entre els 560 metres a les zones més baixes i els prop de 800 metres de

les zones agrícoles més properes al s límits del Parc del Montseny.

• Les àrees muntanyoses: es troben situades, en la seva pràctica totalitat, dins els límits

del Parc del Montseny, l’altitud en aquestes zones oscil·la entre els poc més de 800 metres

al sector més occidental del Parc fins als 1692,43 metres a l’entorn del cim del Matagalls.

Els relleus més destacats del terme, en ple Montseny, són el Matagalls de 1.697 metres situat

a l’extrem nord ( el cim es troba fora del T.M. del Brull a uns 20 metres del límit de terme) el

Puig Drau amb 1.344 metres situat a l’extrem sud, el Puig Ventós de 1.243 metres situat a la

part central-sud del municipi i el coll de Collformic de 1.282 metres d’alçada.

Les altituds inferiors als 560 metres, amb un mínim que al Brull es situa prop dels 510 metres

corresponen als trams més enfonsats de les lleres de les rieres de La Castanya i Collformic a

l’extrem sud est del T.M. del Brull11.

Il·lustració 14:Elevacions al municipi del Brull. Font ICC

11 Malgrat tractar-se de les zones amb menor altitud del municipi, conceptualment formen part del sector muntanyós

del municipi.


CLINOMETRIA

L’orografia i clinometria del Brull es caracteritzen, com s’ha dit, per la seva diversitat,

tanmateix, els pendents del municipi es concentren majoritàriament en el rang dels pendents

superiors al 20% que representen prop del 74% del total municipal. Els rangs considerats (tal

com apareixen a la taula 5) en aquest document i que es situen per sota del 20% representen

de forma combinada el 26,54% del T.M. del Brull, aquests pendents presenten una distribució

més o menys uniforme al voltant del 7% per a cada rang. En general els pendents més

pronunciats es situen a les zones muntanyoses del Parc del Montseny, mentre que les zona

corresponent a l’àmbit de la plana de Vic és on es situen els pendents menys pronunciats. Es

presenta el detall de les dades suara citades en la següent taula:

Taula 6: Superfície dels pendents al Brull. Font:elaboració pròpia a partir de dades de l’ICC

Pendent (%) Superfície (Ha) %respecte el total

municipal

Gràfic

menys del 5 288,93 7,06%

del 5 al 10 302,69 7,40%

del 10 al 15 256,66 6,27%

del 15 al 20 237,65 5,81%

més del 20 3.005,87 73,46%

D’acord amb l’article 9 del Decret legislatiu1/2005, de 26 de juliol, el planejament

urbanístic hauria de preservar aquest terrenys amb pendents superiors al 20 % de la

urbanització sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement

dels nuclis existents.

Il·lustració 15: Pendents al municipi del Brull.

2.1.2 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL

El Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) és una cartografia temàtica d'alta

resolució dels principals tipus de cobertes del sòl del país (boscos, conreus, zones

urbanitzades, etc.). El MCSC es realitza al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

(CREAF), és un producte digital que comprèn els principals tipus de cobertes del sòl, amb una

llegenda jeràrquica de 3 nivells i 1 subnivell.

• El nivell 1 presenta 4 categories, agrupacions de las categories del nivell 2, i corresponen

als principals tipus de cobertes. Aquest nivell presenta un subnivell de més detall temàtic,

que a les bases de dades del MCSC s'anomena 1F, de 9 categories, 6 de les quals són

subdivisions de la categoria de terrenys forestals del nivell 1; aquest subnivell permet la



comparació de superfícies amb els valors de cobertes tal i com queden continguts als

volums de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya12.

• El nivell 2 correspon a 24 categories a la segona edició, pràcticament les mateixes que la

primera edició que era de 21 categories. Aquest és el nivell de més detall amb què es poden

comparar les dues edicions del mapa.

• El nivell 3 correspon a 61 categories, i és exclusiu de la segona edició del MCSC. Una part

d'aquestes categories són subdivisions de las categories de la llegenda original de la

primera edició. Si bé presenta més categories, correspon en essència al nivell 3 de la

llegenda del mapa de cobertes CORINE13 encara que amb una resolució 50 vegades

superior.

Atenent a la informació continguda als mapes de cobertes del sòl14 elaborats pel CREAF, al

municipi del Brull, predomina clarament la coberta forestal, especialment els boscos densos

(no de ribera) que ocupen poc més del 70% del total del T.M. del Brull. En segon lloc cal

destacar els matollars que ocupen prop de l’11% del total municipal.

Els conreus, concentrats principalment al voltant de Sant Jaume de Viladrover , ocupen prop

del 10% del total del municipi.

Pel que fa als usos urbans, aquest representen un percentatge molt baix que no arriba al 0,5%

del total municipal.

Per últim cal destacar la presència del camp de golf que amb 52,68 ha suposa prop de l’1,3%

del total del municipi.

Taula 7: Cobertes del sòl al municipi del Brull. Font: CREAF (2005 – 2006)

Cobertura Superfície

(Ha) % respecte el total

municipal

Basses agrícoles 0,15 0,00%

Basses urbanes 1,39 0,03%

Boscos clars (no de ribera) 59,67 1,46%

Boscos de ribera 51,36 1,26%

12 Creaf.uab.es/iefc

13 http://www.eea.europa.eu/

14 Correspon a la segona edició (2005 – 2006)

Boscos densos (no de ribera) 2896,92 70,80%

Camps de golf 52,68 1,29%

Carreteres 8,54 0,21%

Cementiris 0,10 0,00%

Conreus 49,19 1,20%

Conreus abandonats - matollars 1,96 0,05%

Conreus abandonats - prats 2,52 0,06%

Conreus en transformació 1,76 0,04%

Conreus herbacis (no arrossars) 304,00 7,43%

Embassaments 3,04 0,07%

Granges 3,80 0,09%

Lleres naturals 0,26 0,01%

Matollars 430,53 10,52%

Plantacions de pollancres 0,27 0,01%

Prats i herbassars 111,15 2,72%

Roquissars 70,62 1,73%

Sòls nus forestals 6,09 0,15%

Sòls nus urbans 9,06 0,22%

Tarteres 1,56 0,04%

Urbanitzat residencial compacte 0,29 0,01%

Urbanitzat residencial lax 19,01 0,46%

Vores d'embassaments 4,79 0,12%

Zones d'esport i lleure (excepte càmpings i camps de golf)

0,57 0,01%

Zones d'extracció minera 0,52 0,01%



Gràfic 3: cobertes del sòl al municipi del Brull. Font: CREAF

Basses agrícoles Basses urbanes Boscos clars (no de ribera)

Boscos de ribera Boscos densos (no de ribera) Camps de golf

Carreteres Cementiris Conreus

Conreus abandonats - matollars Conreus abandonats - prats Conreus en transformació

Conreus herbacis (no arrossars) Embassaments Granges

Lleres naturals Matollars Plantacions de pollancres

Prats i herbassars Roquissars Sòls nus forestals

Sòls nus urbans Tarteres Urbanitzat residencial compacte

Urbanitzat residencial lax Vores d'embassaments Zones d'esport i lleure (excepte càmpings i camps de golf)

Zones d'extracció minera


Il·lustració 16: Mapa de cobertes del sòl al municipi del Brull. Font CREAF(2005-2006)



Pel que fa al sòl urbà, d’acord amb les NNSS vigents al Brull, aquest es concentra al voltant del

nucli del Brull. Es tracta bàsicament d’edificacions disperses, que és la principal característica

urbana dels poblaments del Brull.

Es en aquest sector on es situen els principals equipaments esportius, administratius i

religiosos del municipi. Cal destacar que molts dels sectors delimitats dins el sòl urbà i

urbanitzable no han estat desenvolupats.

Des del punt de vista ambiental, cal destacar l’existència de sòl urbà i/o urbanitzable en zones

forestals, i en alguns casos amb pendents superiors al 20%.

Il·lustració 17: Ortoimatge del nucli urbà (delimitació del sòl urbà i urbanitzable)

Es presenten a continuació les imatges dels principals sectors del sòl urbà i urbanitzable del

Brull:

Il·lustració 18: Diverses fotografies del nucli urbà del Brull. Font: ACC 2009

Foto 1: Església de Sant Martí del Brull

Foto 2: Pista poliesportiva al nucli del Brull



Foto 3: Ajuntament del Brull i església des del nord del sòl urbà

Foto 4: Edificació aïllada en l’àmbit del sòl urbà

Com s’ha dit, a més del nucli del Brull, al municipi existeixen tres zones més que agrupen la

majoria de les edificacions, es tracta de dos petits nuclis històrics situats en sòl no

urbanitzable, parlem dels nuclis de Sant Jaume de Viladrover i de Sant Cristòfol de La

Castanya i un tercer sector que correspon a la urbanització de l’Estanyol, al voltant del camp

de golf prop del límit amb el T.M. de Seva. Se’n presenten a continuació les imatges aèries:

Il·lustració 19: Nuclis de Sant Jaume (a dalt), La Castanya (al mig) i l’Estanyol (a baix). Font ICC

Sant Jaume de Viladrover

La Castanya

L’estanyol


Foto 5: Sant Jaume de Viladrover des del sud-oest

Pel que fa a l’estructura del sòl no urbanitzable (SNU), aquest es troba majoritàriament dins

els límits del parc natural del Montseny. Es traca com s’ha dit d’una zona eminentment forestal

tot i que cal destacar l’existència “d’esquitxos” de camps de conreu en diversos sectors, amb

un importància especial al voltant del nucli de la castanya.

Aquesta estructura en forma de mosaic agroforestal, encara que amb una dominància clara de

la coberta forestal, ha d’ésser tinguda en compte per a la zonificació del SNU del Brull, perquè

d’una banda és la que caracteritza el SNU del Brull i de l’altre, aquest aspecte ha d’ésser tingut

en compte des del punt de vista de la biodiversitat, el paisatge i la gestió dels riscos (en

aquest cas el risc d’incendi).

En segon lloc, cal tenir molt en compte les rieres i el torrents a l’hora d’analitzar i normativitzar

el SNU del Brull (vegeu apartat 2.1.4)

La xarxa de carreteres i camins del Brull està formada per carreteres i camins rurals que s’ha

descrit en l’apartat 1.3.2 d’aquest mateix document.

2.1.3 MOBILITAT

XARXA DE CARRETERES I ACCESSIBILITAT

El Brull s’ubica al mig de l’Eix Barcelona – Vic - Puigcerdà (C-17 i línia C3 de Ferrocarril)

junt amb l’Eix Barcelona – Manresa - La Seu d’Urgell (C-16), és un dels dos corredors més

importants de comunicació tant viària com ferroviària entre la costa i els Pirineus dins la

demarcació de Barcelona.

Il·lustració 20: Principals infraestructures a l’entorn del Brull. Font: ICC

Les principals vies de comunicació que afecten a la mobilitat del municipi són les següents:

• Eix C-17: Carretera de Barcelona a Vic, és la principal carretera de la comarca i comunica el

Brull amb Vic i Barcelona.

• Carretera BV-5301 de Seva a Palautordera que travessa el Montseny passant per

Collformic: és la principal via de comunicació del municipi i connecta a l’oest amb la C-17 i a

l’est, ja a la comarca del Vallès oriental, connecta amb l’únic corredor natural del nord-oest

del Mediterrani. Per aquest indret passen totes les infraestructures de comunicació d’interès

regional, peninsular, europeu i, fins i tot, transcontinental (Europa-Àfrica), cal destacar:



o L’autopista AP7 (Barcelona – La Jonquera)

o La LAV, actualment en construcció i que transcorre en paral·lel a l’autopista AP7

• Pel que fa a la xarxa ferroviària, malgrat que aquesta queda fora dels límits del T.M. cal

destacar per la seva proximitat les estacions de Balenya-Hostalets i de Balenyà-Tona-Seva;

ambdues pertanyents a la línia 3 de Renfe que enllaça l’Hospitalet del Llobregat amb

Puigcerdà passant per Barcelona i Vic.

• A la comarca veïna del Vallès oriental:La línia ferroviària de rodalies de RENFE (línia 2 Sant

Vicenç – Vilanova / Maçanet)

En relació la carretera BV-5301 és la única que configura la Xarxa rodada principal local

(d’acord amb la jerarquització elaborada pel PE Montseny –vegeu apartat 1.3.2). El seu

disseny i traçat únicament atén a la necessitat del desplaçament, i no té cap intenció de

generar un espai urbà d’interès i d’ús fàcil i agradable. Es tracta d’un vial utilitzat quasi

únicament per vehicles, no per vianants.

Pel que fa a camins, El Brull té una amplia xarxa de camins forestals que porten a diferents

fonts, ermites i masies i granges de la muntanya.

En general, les infraestructures viàries que passen pel Brull o que hi passen a prop presenten

una intensitat mitjana de diària (IMD) de pas de vehicle que és força baixa. Cal però

considerar la C-17 que presenta una intensitat molt elevada en el context comarcal.

Taula 8: Intensitat Mitjana Diària de trànsit (IMD) (2003). Font: AEO15 2004

Carretera Lloc IMD % pesants

BV 5301 C.V de la C-251 a Seva 3.104 4,01

C-17 C-1413 (Accés Centelles i Hostalets) - Vic Sud 36.088 7,49

L’evolució de les IMD’s en el període 1999-2003 fou de creixement baix a la carretera BV-5303

al seu pas per Seva. Tal com s’observa a la següent taula:

Taula 9: Evolució del trànsit de carreteres locals (1999-2003). Font AEO 2004

Carretera PQA IMD(1999) IMD(2001) IMD(2003)

BV-5303 (Seva) 115 1.100 1.125 1.240

15 Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona

Pel que fa al transit ferroviari, les dades de l’evolució de viatge diaris es presenta a la següent

taula:

Taula 10: Usuaris diaris a les estacions del ferrocarril (200 – 2003). Font AEO 2004

Estació 2000 2001 2002 2003

Vic 1.015 1.100 1.125 1.240

Balenyà - Tona - Seva 251 265 350 383

Pel que fa a les infraestructures viàries previstes dins el terme municipal del Brull, no se’n

preveuen, cal tanmateix destacar actuacions que malgrat que no es duran a terme dins el

municipi, poden tenir una incidència en la mobilitat al municipi.

La Secretaria per a la Mobilitat ha elaborat el Pla d'infraestructures de transport de

Catalunya (PITC) amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures

viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any

2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a

curt termini, per tal de constituir un pla complert d'infraestructures de Catalunya.

Entre les propostes del PITC en destaquem les següents pel seu efecte (directe o indirecte)

sobre el T.M. del Brull:

• Actuacions ferroviàries proposades: Actuació 3b. Desdoblament de la línia Montcada-Vic

• Plataformes logístiques: El PITC inclou la relació de les plataformes logístiques d'iniciativa

pública que es consideren estratègiques per al desenvolupament del sistema logístic. El

PTIC no preveu actuacions d’aquest tipus que puguin ser determinants en l’elaboració de la

proposta del POUM del Brull.

• Actuacions proposades en la Xarxa viària: Eix Barcelonès - Cerdanya per Toses: C-17:

desdoblament Vic - Ripoll. N-152: condicionament Ripoll - Puigcerdà. Inclou els túnels de

Tosses i Ribes de Freser.

MOBILITAT OBLIGADA

L’anàlisi de la mobilitat obligada que es presenta a continuació recull les dades disponibles de

l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’any 2001.

Al Brull la mobilitat obligada (per treball i estudis) genera 138 desplaçaments diaris, dels quals

el 23,9% es fan dins del municipi, essent un municipi que genera més desplaçaments

(48,55%) dels que atrau (27,5%).


Il·lustració 21: Esquema de la mobilitat obligada al Brull. EMO16 Idescat (2001)

Taula 11: Principals relacions per mobilitat per treball o estudis del Brull. EMO Idescat (2001)

Desplaçaments des d’altres municipis al brull

Municipi Res Treball Res Estudi Total

Desplaçaments interns 33 0 33

Seva 10 5 15

Centelles 5 5

Tona 3 2 5

Taradell 3 3

Olost 2 2

Aiguafreda 1 1

Balenyà 1 1

Granollers 1 1

Sant Pere de Vilamajor 1 1

Hospitalet de Llobregat, l' 1 1

Calldetenes 1 1

Masies de Voltregà, les 1 1

Sant Joan de Vilatorrada 1 1

Total destí (excloent interns) 31 7 38

Desplaçaments des del Brull a altres municipis

Barcelona 17 17

Vic 9 3 12

Balenyà 7 7

Tona 5 5

Mataró 2 2

Manlleu 2 2

16 Enquesta de mobilitat obligada

Torelló 1 1

Gurb 1 1

Centelles 1 1

Montseny 1 1

Tagamanent 1 1

Folgueroles 1 1

Masies de Voltregà, les 1 1

Taradell 1 6 7

Garriga, la 0 2 2

Granollers 1 1

Lleida 1 1

Fora de Catalunya 0 0

Altres 4 4

Total origen (excloent interns) 56 11 67

Total desplaçaments 120 18 138

Segons l’origen o destí d’aquesta mobilitat, podem definir els següents àmbits geogràfics

d’interrelació amb el Brull (taula 10):

• En els desplaçaments atrets al Brull, els principals orígens són Seva (45,45% dels

desplaçaments), Centelles i Tona (15,5%), Taradell (9,09%) i Olost (6,06%) entre d’altres

de menor importància

• En els desplaçaments generats al Brull i amb destí a fora del municipi, els principals destins

són Barcelona (25,37%), Vic (17,91%), Balenyà i Taradell (10,44%), Tona (7,46%) i

Santpedor (6,8%), entre d’altres de menor importància.

Desplaçaments

atrets al

Brull: 31 (7 per estudis i 31

per treball)

Desplaçaments

generats

al Brull: 138

Desplaçaments

externs 105 Desplaçaments

interns 33



Gràfic 4: Mobilitat obligada: nombre diari de desplaçaments totals per motiu i destí. Font: IDESCAT

(2001)

Malgrat que els canvis no han estat importants en les xifres de mobilitat obligada, s’observa un

tendència a la disminució dels desplaçaments interns mentre els externs van en augment, tot

plegat comporta un disminució de la taxa d’autocontenció del municipi. Cal destacar la

disminució dels desplaçaments per raons d’estudi entre el 1996 i el 2001

El parc de vehicles s’ha mantingut més o menys constant17 en el temps passant dels 971

vehicles per 1000 habitants del 1991 als 1001 vehicles per 1000 habitants del 2007.

17 Malgrat que a mitjans dels anys 90 aquesta taxa va baixar fins als 750 vehicles per 1.000 habitants.

Gràfic 5: Mobilitat obligada: nombre diari de desplaçaments totals per mitjà de transport. Font: IDESCAT

(2001)

Les dades referides a mitjans de transport utilitzats en la mobilitat obligada, mostren el

predomini actual de l’ús del vehicle privat, predomini amb tendència a l’alça, tot i que l’ús del

transport col·lectiu també s’ha incrementat entre 1991 i 2001.

D’altra banda els desplaçaments classificats com a altres (entre els que per a l’any 1991 i 1996

inclou els desplaçaments a peu i en bicicleta, ha passat de tenir una importància equiparada a

la del transport privat a representar menys de la meitat. Això es deu en gran mesura a la

pèrdua de poder d’autocontenció del municipi i l’augment de desplaçaments fora del municipi

per motius de treball bàsicament.

Pel que fa al transport públic, els serveis existents depenen de l’empresa Sagalés. Aquesta

companyia gestiona al Brull estudiats una línia de transport públic:

Vic – El Brull: amb parades a Vic, Tona, Seva Viladrau i el Brull. Tanmateix al Brull només hi

ha dos freqüències diàries d’arribada i sortida a les 10:50h i a les 15:05h. Els dissabtes la línia

queda a Viladrau i no arriba fins al Brull. La parada d’autobús es troba situa davant de

l’Ajuntament.

El municipi no disposa de carrils específics per a bicicleta, i hi és força limitat l’espai viari

dedicat als vianants.

1991 1996 2001

Desplaçaments interns 38 44 33

desplaçaments externs 32 33 67

0

20

40

60

80

100

120

Nombre diari de desplaçaments totals per destí

1991 1996 2001

desplaçaments treball 70 77 120

desplaçaments estudi 34 39 18

0

20

40

60

80

100

120

140

Nombre diari de desplaçaments totals per motiu

1991 1996 2001

privat 34 38 41

altres 36 39 12

col·lectiu 0 0 3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Nombre diari de desplaçaments totals per mitjà de transport


Tampoc no disposa de pla específic que reguli les actuacions a fer en matèria d'accessibilitat

als espais públics.

Les places de garatge privat al municipi es detallen a la següent taula:

Taula 12: Places de garatge al Brull. Font INE (2005)

Nombre de Places de Garatge 1 2 3 a 5 6 a 10 No es aplicable TOTAL

Nombre d’Habitatges 31 28 11 1 30 101

2.1.4 CICLE DE L’AIGUA

HIDROLOGIA

La vertebració de la xarxa hidrogràfica està molt delimitada pel sistema de falles existent al

territori i la erosió diferencial.

Existeixen dues conques hidrogràfiques, les dels cursos d’aigua que drenen cap al riu Congost,

tributari del Besòs i dels que aboquen les seves aigües a la Tordera.

Aproximadament una quarta part del municipi corresponent a l’extrem est, és drenada pel riu

Tordera la resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà).

• Conca de la Tordera: Aquests cursos d’aigua neixen al Montseny, des del Collformic i

davallen cap al sud-est. En són exemple la riera de Collformic, la de la Castanya i el torrent

de la Mina.

• Conca del Congost: igualment neixen al Montseny i davallen cap a l’oest i en són exemple

la riera d’Avencó i del Burguès i el torrent de l’Estanyol.

D’entre els cursos d’aigua del municipi del Brull cal destacar: la riera d’Avencó, classificada18

com a Riu de muntanya mediterrània silícica, forma part de les Masses d'aigua de referència i

està protegida per la contaminació per nutrients19.

En segon lloc cal citar la riera de La Castanya que forma part de la capçalera de la Tordera.

18 D’acord amb les dades de l’ACA

19 Tanmateix, cal esmentar que el municipi del Brull no es troba inclòs dins les zones vulnerables per la contaminació

del fonts agràries (Directiva 91/676/CEE), en canvi el marc legal de la protecció és en aquest cas la directiva

91/271/CEE.

En general, a causa de les característiques litològiques i fisiogràfiques de les conques, que

determinen un elevat pendent, a les rieres del Brull és difícil el manteniment d’un cabal mínim.

La carena que conformen els relleus de la solella de la Cortada i el solella de la Teuleria a la

banda sud de la carretera BV-5301 i a nord de la carretera la Carena del roures separa les

dues conques hidrogràfiques existents al Brull.

La Llei 29/1985, de 2 de agost, d’aigües, en el seu article sisè del títol primer estableix que els

terrenys que limiten amb les lleres són subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

• A una zona de servitud de 5 metres d’amplada, per a ús públic que es regularà

reglamentàriament.

• A una zona de policia de 100 metres d’amplada en la qual es condicionarà l’ús del sòl i les

activitats que s’hi desenvolupin.

Aquesta regulació reglamentària del Domini Públic Hidràulic (DPH) s’ha desenvolupat

mitjançant el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini

Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2

d'agost, d'aigües i el Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial

Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que

desenvolupa els Títols preliminar, I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües.

El municipi del Brull no disposa de delimitació del Domini Públic Hidràulic, motiu pel

qual, es proposa estimar la zona potencial de servitud, a partir dels eixos dels cursos

hídrics de la base topogràfica 1:5000, considerant una amplada mitjana de llera de

10 m als quals s’ha d’afegir una franja de 5 metres a banda i banda.

La xarxa hidrogràfica del Brull es presenta en la següent il·lustració:



Il·lustració 22: Xarxa hidrogràfica del Brull

INUNDABILITAT

D’acord amb la Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT a les conques

internes de Catalunya, al municipi del Brull no hi ha cap zona delimitada com de potencialment

inundable, tampoc apareix cap zona inundable d’acord amb els criteris geomorfològics.

D’altra banda, l’Institut Geològic de Catalunya va realitzar l’Estudi d’inundabilitat del Brull.

L’objectiu d’aquest estudi és determinar les zones inundables definides per la franja delimitada

per la línia de cota d’inundació de les avingudes de períodes de retorn (T) de 10, 100 i 500

anys, per tal de detectar possibles afectacions a àrees determinades del municipi.

La zona estudiada és el nucli de desenvolupament del sector de l’Estanyol, on es troben dos

cursos fluvials: el torrent de l’Estanyol i el torrent de Can Serrà. Bàsicament els torrents

transcorren dins les instal·lacions del Club de Golf Osona-Muntanyà-El Brull. L’àmbit estudiat

es presenta en la següent il·lustració:

Il·lustració 23: Àmbit estudiat per l’estudi d’inundabilitat del Brull. Font: EIB-IGC20

A partir dels treballs realitzats a l’estudi d’inundabilitat del Brull, s’han delimitat les zones

inundables del torrent de l’Estanyol.

Els resultats obtinguts es representen en la il·lustració 24, on es diferencien la Zona Fluvial, el

Sistema Hídric i la Zona Inundable.

• La Zona Fluvial (ZF) està definida per la línia de màxima inundació del període de retorn

de 10 anys.

• El Sistema Hídric (SH) està definit entre la línia de màxima inundació del període de

retorn de 100 anys i la Zona Fluvial.

20 Estudi d’inudabilitat del Brull – Institut Geològic de Catalunya


• La Zona Inundable (ZI) està definida per la línia de màxima inundació del període de

retorn de 500 anys i el Sistema Hídric.

L’Agència Catalana de l’Aigua recomana seguir les següents indicacions pel que fa als criteris

de planificació d’aquestes zones:

La Zona Fluvial (ZF) defineix l’àmbit del sistema fluvial amb criteris eco sistèmics. En la

franja inundable només es podran dur a terme tasques de manteniment de la vegetació

destinades a afavorir un creixement equilibrat d’aquesta i alhora mantenir una capacitat

hidràulica mínima

El Sistema Hídric (SH) defineix l’àmbit del sistema fluvial amb criteris hidràulics i de

desguàs. Els usos permesos en el sistema hídric fora de la zona fluvial seran:

• Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura, vivers a

l’aire lliure i conreus silvestres.

• Ús industrial - comercial. Zones verdes.

• Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades.

• No es permetran hivernacles, tancaments ni qualsevol construcció que suposi modificacions

de perfil natural del terreny.

• Les estacions de bombament d’aigües residuals o potables s’hauran de situar a cotes

suficients per evitar que durant l’avinguda de 500 anys es produeixen inundacions greus.

• Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l’aire lliure, zones de

descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca,

circuits d’excursionisme o d’equitació, excepte edificacions annexes.

A la Zona Inundable (ZI) es preveuran les següents limitacions d’usos:

• Les futures edificacions de caràcter residencial han de tenir la planta baixa, o el soterrani, si

n’hi hagués, a una cota tal que no es produeixi la condició d’inundació moderada amb la de

500 anys.

• Aquestes condicions s’aplicaran també a les estacions depuradores d’aigües residuals de

caràcter convencional i a les estacions de tractament d’aigües potables.

• Les construccions no residencials (industrials, comercials, pàrkings, etc.) s’han de situar a

cotes suficients per evitar que durant l’avinguda de 500 anys es produeixen inundacions

greus.

• Aquestes mateixes condicions seran d’aplicació a les EDARs de tipologia “verda” i a les

estacions de bombament d’aigües residuals o potables.

• Les zones d’acampada quedaran fora del sistema de protecció hídrica.

Finalment l’estudi d’inundabilitat del Brull conclou:

Les zones inundables es concentren en la seva major part a la zona del Golf, qualificada com a

Sistema en SNU pel planejament vigent. La inundabilitat associada al torrent de l’estanyol es

presenta de forma gràfica en la següent il·lustració.

Il·lustració 24: Inundabilitat al municipi del Brull.

[...] Hi ha poca afectació dins l’àmbit estudiat, doncs la major part del torrent de l’Estanyol transcorre

pels prats del camp de golf Osona-Muntanyà-el Brull. La resta de llera transcorre entre camps de

cultiu o s’encaixa en zona boscosa. Les poques zones urbanes pròximes a la llera queden fora del

límit inundable de període de retorn de 500 anys.



Es detecta una petita zona qualificada segons les NNSS vigents amb la clau 5 de sòl

urbà que es troba inclosa dins les zones inundables, es tracta de l’extrem nord oest

de la urbanització de l’estanyol (ampliat a la il·lustració 24). Actualment es tracta d’una

zona no construïda.

En l’informe de l’ACA, que anava com annex al document de referència, el tècnic

redactor marcava com a zones potencialment inundables el PMU 1 i PMU 2, previstos

en l’avanç de Pla, on s’hauria de demostrar que en aquests es podrà garantir una ordenació

compatible amb el risc assumible segons l’article 6 de la Llei d’Urbanisme. Un cop parlat amb

aquest tècnic responsable de l’informe al qual li vàrem comentar el següent:

- Impossibilitat d’inundabilitat per la poca entitat dels cursos hídrics presents.

- Impossibilitat d’inundabilitat per trobar-nos a la capçalera d’aquests cursos hídrics.

Per tant, el tècnic de l’ACA, a partir de les nostres indicacions, va a tornar a analitzar la zona hi

va veure que les zones potencialment inundables que marcava realment no ho eren. No ens va

emetre informe sobre aquestes consultes.

Finalment a la normativa del Pla, article 23, s’ha incorporat que els projectes de nous

edificis i construccions hauran de complir el que estableix l’Ordenança tipus sobre estalvi

d’aigua de la Diputació de Barcelona, tal i com marcava el document de Referència.

ESTAT DELS ESPAIS FLUVIALS

Pel que fa a la qualitat de les aigües, al Brull només hi trobem l’estació de control del Pou Al

Pla De Sant Jaume, gestionada per l’ACA, tanmateix la única informació disponible es respecte

el nivell piezomètric que s’ha situat al voltant dels 600 metres d’altitud en els darrers 10 anys.

L'Agència Catalana de l'Aigua ha elaborat un document, conegut com a "Document IMPRESS",

que integra la caracterització i definició de les masses d'aigua (unitat de gestió sobre la qual

recaurà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA21), i el risc

d'incompliment dels objectius de la DMA, i que dóna resposta als articles 5, 6 i 7 de la

Directiva Marc de l'Aigua. S’ha tingut en compte el l’IMPRESS (Document d’anàlisi de pressions

i impactes).

21 Directiva marc de l’aigua

Les dades de l’Impress defineixen un impacte nul per a la riera d’Avencó, malgrat això es

preveu un impacte futur probable lligat a la contaminació per dejeccions ramaderes.

Per a La riera de La Castanya incloent Capçalera de la Tordera fins a l'EDAR de Santa Maria de

Palautordera. El document defineix un impacte mig per a aquest curs fluvial, l’impacte es

deriva principalment de les dejeccions ramaderes i la descarrega de sistemes unitaris.

Tot plegat es presenta de forma gràfica en la següent il·lustració

Il·lustració 25: Anàlisi integrada de l’estat ecològic. Font ACA

ESTAT DELS AQÜÍFERS

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de

Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el

23 d’octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i

condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de

l’aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d’aigua continentals (superficials

i subterrànies), com a les costaneres i les de transició.

La Directiva defineix les masses d’aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el

programa de mesures per tal d’assolir els objectius de la DMA.

El Brull no està inclòs en cap de les 53 masses d’aigua identificades a Catalunya. Tal com es

mostra en la següent il·lustració:


Il·lustració 26: Masses d’aigua (Caracterització de les aigües subterrànies). Font: ACA

De fet, la geologia i la litologia de la zona no presenten les característiques idònies per a

l’existència d’aqüífers, ja que el subsòl del Brull forma part de dues grans unitats

morfoestructurals: la serralada Prelitoral, de naturalesa predominantment pissarrosa, i la

Depressió Central – plana de Vic-, de naturalesa predominant detrítica no al·luvial.

No obstant això, cal destacar, les nombroses fonts del terme com ara la de la Castanya, la del

Rector, la de Pomereta, la de Barbota o la de l’Obi. D’altra banda l’abastament d’aigua del Brull

prové principalment de captacions pròpies situades a la meitat nord oest del T.M. prop de la

massa d’aigua amb el codi 13 Montseny-Guilleries (en groc a la il·lustració 20):

• Massa d’aigua Montseny Guilleries: Amb una tipologia litològica dominant de granit i

paleozoic les característiques hidràuliques dominants són els aqüífers lliures i confinats amb

predomini dels lliures, la massa d’aigua esta formada bàsicament per l’agrupament

d’aqüífers desvinculats. Dels 6 aqüífers que formen la massa d’aigua, el Brull es troba situat

prop del límit de Aqüífer granític Montseny – Guilleries. La textura del material principal

varia en profunditat trobant-se granit alterat en forma de sauló en superfície, fissurat a la

part intermitja i roca nua en profunditat.

o Recarrega: Per infiltració directa de l’aigua de pluja i per aportacions de les

aigües superficials als aqüífers. La recàrrega es produeix per tota la superfície

aflorant i a les zones de contacte amb els cursos fluvials en aquells trams on

aquests cursos són influents

o Descàrrega: dels aqüífers granític als al·luvials.

o Flux subterrani: als materials granítics es produeixen ambdues tipologies de

circulació en funció del grau d’alteració del material, ja que al sauló és porós. En

absència d’alteració, a més profunditat, la circulació es produeix a través de les

fissures existents.

o Piezometria: Atès que aquesta massa està composta majoritàriament per un

massís granític elevat, la piezometria és, a grans trets, coherent amb la

topografia existent. Els gradients hidràulics oscil·len entre el 36 i 2 % als

granits.

o Pel que fa a l’anàlisi de pressions i impactes, en general, no s’observa risc

per aquesta massa d’aigua.

D’altra banda el sector més planer del municipi del Brull, a l’entorn de Sant Jaume de

Viladrover es troba situat prop del límit sud de la Massa d’aigua amb el codi 10 Plana de Vic –

Collsacabra (Vegeu il·lustració 20).

• Massa d’aigua Plana de Vic – Collsacabra: A la zona estudiada cal destacar

concretament l’Aqüífer dels gresos de Folgueroles. (2032B02). Es localitzen al sud-est

de l’àrea, a peu dels relleus del Montseny, en una franja paral·lela a la plana de Vic, des de

Seva fins a Santa Maria de Corcó. Els materials de la Fm Folgueroles, d’edat Lutecià

superior (Eocè, Terciari) defineixen l’inici de la seqüència deposicional de l’Eocè Superior i

són discordants sobre les formacions infrajacents. Des d’un punt de vista estructural estan

lleugerament inclinats, la direcció de capa és NE-SO amb cabussament d’uns 8-10º cap al

nord-oest. Constitueixen un aqüífer captiu, el qual és localment lliure, a prop de la zona de

recàrrega. Presenta doble permeabilitat: els gresos són materials permeables i més a més

estan fracturats per dues famílies de diàclasi (N-S i ortogonals). El sostre de l’aqüífer queda

delimitat pel canvi transicional entre els gresos de la Fm Folgueroles i els primers nivells de

margues blaves de Vic amb intercalacions de gresos.

o Recarrega: Es poden diferenciar dos tipus de recàrrega natural: recàrrega

pluvial sobre tota la superfície aflorant de la massa i recàrrega des dels cursos

d’aigua

o Descàrrega: L’extensió total de la massa d’aigua.



o Flux subterrani: Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en

profunditat, la circulació predominant és de tipus: Porós.

o Piezometria: Alguns dels sondejos construïts en el propi al·luvial, en

profunditzar-se, capten aigües d’aqüífers situats per sota de l’al·luvial, com el de

la Fm Margues de Vic o Gresos de Folgueroles. Aquests aqüífers (localment més

profunds) no presenten diferències piezomètriques amb els de l’al·luvial, per tant

es suposa que totes les piezometries de la massa d’aigua estan relacionades. La

zona central de la Plana de Vic – Collsacabra se situa en una depressió

topogràfica, i per tant l’aqüífer local té cotes relativament més baixes que les

dels altres aqüífers. La resta d’aqüífers tenen cotes piezomètriques superiors,

per tant les piezometries són convergents cap a l’aqüífer al·luvial.

o Pel que fa a l’anàlisi de pressions i impactes, en general, s’observa risc per

aquesta massa d’aigua. concretament risc químic mentre que no risc per l’estat

quantitatiu.

En general, s’estima que el desplegament del POUM del Brull pot suposar un impacte més aviat

nul sobre l’estat de les masses d’aigua per la seva localització geogràfica. Tanmateix caldrà

que el POUM pari especial atenció a la problemàtica de les dejeccions ramaderes per l’efecte

contaminants sobre les aigües tan superficials com subterrànies.

Les àrees hidrològiques a l’entorn del municipi es presenten en la següent il·lustració:

Il·lustració 27: Mapa de les àrees hidrològiques al Brull

RECURSOS HÍDRICS

La procedència dels recursos hídrics per l’abastament del municipi de El Brull són, en

l’actualitat, dues captacions superficials i a la zona de Sant Jaume una connexió amb la Xarxa

d’Osona Sud.

Històricament, la qualitat del recurs ha estat correcte i en la quantitat suficient per a satisfer la

demanda del municipi (la dotació diària mitja en alta és de 98 m3 i la dotació del dia punta

s’estima en 235 m3). Amb tot, durant els mesos d’estiu dels últims anys s’han produït

situacions d’escassesa de recurs.

Per a l’anàlisi de l’estat actual en relació a l’abastament d’aigua al municipi del Brull es parteix

d’una banda de les dades presentades al Pla director del servei d’abastament (PDSA) del

municipi del Brull l’objectiu del qual és: avaluar l’estat actual de les instal·lacions i fer una

prognosi de l’estat futur d’aquestes, concloent amb actuacions específiques per assegurar un

correcte funcionament de la xarxa.


D’altra banda s’han tingut les dades municipals de volums facturats i càr

abocada segons cànon de l'aigua facilitades per l’ACA en forma de

dades municipals dels anys 2005, 2006 i 2007

abocada segons el cànon de l'aigua.

Les dades corresponen al

d'una banda, no inclouen els usos exempts del cànon de l'aigua, com l’agrícola, i, de l'altra, sí

que incorporen els volums facturats en concepte de mínims (6 m

Les dades facilitades per l’ACA es presenten a la següent taula:

Taula 13: Evolució dels volums anuals facturats

Dades origen xarxa osona sud

Any Domèstic

2008 21.395

2007 24.473

2006 28.331

Dades origen captacions pròpies

2008 --

2007 --

2006 --

Pel que fa a la dotacions per persona i dia

tenint en compte la població bàsica (inclou ponderació de segones residències i places

d’allotjament ) entre 219 litres

D’acord amb el PDSA el Brull està dividit en dues

municipi s’abasteix bàsicament de dues captacions superficials, la Font de Riudeboix i la Font

de Faig22, encara que també existeix un punt de compra en alta a la Xarxa Osona Sud.

La capacitat total de reserva

realitza una desinfecció de l’aigua mitjançant hipoclorit sòdic.

l’abastament d’aigua al municipi del Brull són els següents:

22 Ambdues situades a la vessant sud oest del cim del Matagalls


D’altra banda s’han tingut les dades municipals de volums facturats i càr

abocada segons cànon de l'aigua facilitades per l’ACA en forma de

als dels anys 2005, 2006 i 2007 de volums facturats i càrrega contaminant

cada segons el cànon de l'aigua.

corresponen als establiments industrials i les entitats subministradores. Per tant,


que incorporen els volums facturats en concepte de mínims (6 m3 per abonat i mes).

ades facilitades per l’ACA es presenten a la següent taula:

: Evolució dels volums anuals facturats

Dades origen xarxa osona sud

Domèstic (m3) Industrial (m3)

21.395 15.774

24.473 16.371

28.331 18.317

Dades origen captacions pròpies

-- 88.691

-- 117.154

-- 151.285

Pel que fa a la dotacions per persona i dia (no inclou el consum agrícola)


litres per persona i dia l’any 2006 i els 279 l

Brull està dividit en dues zones d’abastament: Sant Jaume i El Brull. El


, encara que també existeix un punt de compra en alta a la Xarxa Osona Sud.

La capacitat total de reserva de la xarxa és de 5.035 m3. Als tres dipòsits de la xarxa es

realitza una desinfecció de l’aigua mitjançant hipoclorit sòdic. Els aspectes més destacats de

al municipi del Brull són els següents:

Ambdues situades a la vessant sud oest del cim del Matagalls

D’altra banda s’han tingut les dades municipals de volums facturats i càrrega contaminant

abocada segons cànon de l'aigua facilitades per l’ACA en forma de fitxes, que recullen les

de volums facturats i càrrega contaminant

s establiments industrials i les entitats subministradores. Per tant,


per abonat i mes).

Total (m3)

37.169

40.844

46.648

88.691

117.154

151.285

(no inclou el consum agrícola), aquesta va oscil·lar


any 2006 i els 279 l/pers./dia l’any 2008.

zones d’abastament: Sant Jaume i El Brull. El


, encara que també existeix un punt de compra en alta a la Xarxa Osona Sud.

. Als tres dipòsits de la xarxa es

aspectes més destacats de

• El consum

manifesta durant el mesos d’estiu, quan els consums es tripliquen respecte els de l’hivern.

Les causes d’aquesta estacionalitat als consums s’ha de buscar a l’ús que es fa d’un gra

nombre de vivendes, sobretot al Brull, i als més de 2.500 caps de bestiar porcí per l’engreix

que es concentren a les granges de Sant Jaume, i que augmenten de forma considerable el

consum d’aigua durant els mesos d’estiu.

• Un

municipi

• -La dotació en baixa per habitant és de 312

Il·lustració

En relació amb la distribució dels consums del municipi respecte els de Catalunya, cal destacar

una contribució del sector domèstic als consums globals significativament superior i una

contribució del sector indu

23 Es tracta d’una xifra lleugerament superior a la calculada amb les dades de l’ACA

els consums d’aigua d’origen agrícola.

El consum es caracteritza per una forta estacionalitat, que es pot veure d’una forma





consum d’aigua durant els mesos d’estiu.

Un petit nombre de grans consumidors que concentren gran part de

municipi, únicament 6 abonats concentren gairebé el 50% del consum de tot el municipi.

La dotació en baixa per habitant és de 31223

Il·lustració 28: Estructura del consum d'aigua per sectors. Font:PDSA



contribució del sector industrial i agrari clarament inferior.

Es tracta d’una xifra lleugerament superior a la calculada amb les dades de l’ACA

els consums d’aigua d’origen agrícola.

es caracteritza per una forta estacionalitat, que es pot veure d’una forma





midors que concentren gran part del consum del total del

, únicament 6 abonats concentren gairebé el 50% del consum de tot el municipi.

23 l/dia.

del consum d'aigua per sectors. Font:PDSA



strial i agrari clarament inferior.

Es tracta d’una xifra lleugerament superior a la calculada amb les dades de l’ACA més amunt, perquè aquesta inclou

43

es caracteritza per una forta estacionalitat, que es pot veure d’una forma


Les causes d’aquesta estacionalitat als consums s’ha de buscar a l’ús que es fa d’un gran



l consum del total del

, únicament 6 abonats concentren gairebé el 50% del consum de tot el municipi.



més amunt, perquè aquesta inclou



il·lustració 29: Diagrama d'usos i consums de l'aigua al Brull. Font: PDSA


SANEJAMENT

Pel que fa al sanejament al municipi del Brull, podem diferenciar diversos sectors:

• Àmbit del Brull i La Castanya: No existeix xarxa de clavegueram en aquests sectors. Les

aigües residuals son abocades a llera en la majoria de les edificacions aïllades (el control

d’aquests abocament depèn de l’ACA). En alguns casos (sector de Sant Martí del Brull) es

disposa de fosses sèptiques que son tractades a la depuradora de Centelles prèvia

autorització de l’ens gestor de la depuradora (Consell Comarcal d’Osona).

• Àmbit del pla parcial de l’estanyol: en aquest sector, d’acord amb els plànols del

projecte d’obra executada de la urbanització del pla Parcial “l’Estanyol”, es disposa de xarxa

separativa24. Pel que fa al destí final de les aigües residuals, aquestes tenen dos destins

diferenciats:

o Depuradora Estanyol: Situada prop de la casa vella de l’Estanyol, la depuradora

rep les aigües residuals de les edificacions situades al pla de l’Estanyol, al

voltant del carrer de l’Estanyol. Totes les edificacions que aboquen en aquesta

depuradora estan dins el T.M. del Brull. No es disposa de dades concretes sobre

el tipus de tractament i el cabal de disseny d’aquesta depuradora, tanmateix

d’acord amb les indicacions dels tècnics municipals i del Consell Comarcal

d’Osona el cabal de disseny d’aquesta depuradora és suficient per a rebre les

aigües residuals de les edificacions previstes en aquesta zona.

o Depuradora de Serra Bardina: Situada dins el T.M. del Brull a l’oest del sector

urbà conegut amb el nom de Font Barbota, rep les aigües de les edificacions del

Brull situades en aquest sector, a més aquesta depuradora també rep les aigües

residuals de la urbanització Serra Bardina, situada al T.M. de Seva, en un sector

urbà contigu a la zona de l’Estanyol. D’acord amb les converses mantingudes

amb els tècnics del Consell Comarcal d’Osona, aquesta depuradora no pot

assumir les aigües de Seva i del Brull a menys que se’n amplií la infraestructura.

• Àmbit de Sant Jaume de Viladrover: Les edificacions d’aquest sector estan connectades

en alta (xarxa gestionada directament per l’ens supramunicipal) a la depuradora de

Centelles. Aquesta depuradora inaugurada el 1991 fou ampliada el 2001, actualment la

població sanejada per aquesta depuradora es d’11.626 habitants. Es tracta d’una

24 Aigües residuals i aigües pluvials

depuradora amb un cabal de disseny de 5.333m3/dia i un tractament Biològic amb

eliminació de Nitrogen i Fòsfor. El gràfic que es presenta a continuació correspon a les

dades d’explotació més recents disponibles de la depuradora de Centelles.

Gràfic 6: Dades d’explotació de la depuradora de Centelles. Font: ACA

A la il·lustració següent es presenta el plànol de la xarxa de clavegueram al Sector de Sant

Jaume de Viladrover:



Il·lustració 30: Clavegueram a Sant Jaume de Viladrover. Font: Ajuntament del Brull

Per últim cal destacar que la diputació de Barcelona ha inclòs el municipi del Brull, en data de

22 de setembre de 2009, en el marc del Protocol General del Pla de concertació “Xarxa

Municipis de Qualitat 2008-2011”. Aquest protocol especifica per a l’àmbit del Brull l’elaboració

d’un Pla Director de Clavegueram per al municipi.

La viabilitat ambiental del desplegament del POUM del Brull dependrà, en gran

mesura i pel que fa a la gestió de les aigües residuals, de les solucions proposades

pel Pla director de sanejament suara citat.

2.1.5 AMBIENT ATMOSFÈRIC

QUALITAT DE L’AIRE

La contaminació de l’aire és un procés que s’inicia amb les emissions a l’aire per part dels

diferents focus emissors, nivells d’emissió, de contaminants a l’atmosfera. A l’atmosfera

aquestes substàncies pateixen diferents efectes de transport i/o transformació. Com a resultat

d’aquests processos, en un punt determinat es dóna una determinada concentració de cada

contaminant, es coneix com a nivell d’immissió. Són els nivells d’immissió o de qualitat de

l’aire els que determinen l’efecte d’un contaminant sobre la salut o el medi ambient.

Per tant, per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda

controlar les emissions atmosfèriques (nivells d’emissió), i per l’altre, el control i vigilància de

la presència dels contaminants a l’aire en diferents punts receptors (nivells d’immissió).

Les emissions atmosfèriques són difícils de quantificar, donat que majoritàriament solen ser

puntuals (focus industrials) o bé difuses (emissions domèstiques) o mòbils (mitjans de

transport). En el cas del municipi del Brull, totes les emissions generades al municipi són

difuses o mòbils i les puntuals provinents de focus industrials, poden existir plomalls

provinents de zones industrials d’altres municipis properes al terme.

Es presenten a la següent taula les dades recollides sobre diversos contaminants a l’estació de

La Castanya gestionada per la Secció d’Immissions del Servei de Vigilància i Control de l’Aire.

Taula 14: Resum de les dades de contaminants atmosfèrics a l’estació de Montseny-La Castanya. Font:

Servei de Vigilància i Control de l’Aire.

paràmetres estadístics

SO2

(µg/m3) NO

(µg/m3) NO2

(µg/m3) O3

(µg/m3) CO

(mg/m3) PST

(µg/m3)

Mínim 1 1 1 1 1 --

Màxim 43 55 89 173 1 43

Mitjana 1 1 1 79 1 16

Referent a les dades anteriors, en diversos articles publicats per varis Instituts del CSIC25,

organisme encarregat de estudiar les dades obtingudes a l’estació de la Castanya,

l’investigador Xavier Querol i Cia. van determinar que en episodis puntuals de pocs dies, entre

els mesos de novembre i març l’acumulació de partícules en aquesta zona pot ser similar a la

de la ciutat de Barcelona. S’està pendent de la publicació de l’estudi complert.

D’acord amb l’estudi de “Delimitació de zones de Qualitat d’Aire (ZQA)” de la Generalitat de

Catalunya, el Brull pertany a la Zona 8: Comarques de Girona, delimitada a partir de les

condicions de dispersió i dels valors d’ozó mesurats en les estacions de fons. Les àrees rurals

representen la major part del seu territori, atès que menys del 20% dels municipis poden

presentar àrees urbanes. Els nuclis urbans existents són de grandària mitjana i petita.

25 2008, revista “Science of the total environmental” núm. 407 pàg. 527-540 editat per Elsevier. 2009, es publicarà a

la revista “Atmospheric Research” núm 94 de Novembre del 2009 pàg. 422-435 editat per Elsevier.


Hi ha una important coberta vegetal i precipitacions bastant freqüents, la qual cosa afavoreix

el rentatge de l’atmosfera i minimitza la resuspensió de partícules. És una zona interior amb

terreny muntanyós, que inclou les conques mitjanes de la Tordera, el Ter i el Fluvià.

• Condicions de dispersió:És una zona interior que es veu afectada per la brisa canalitzada

per les valls de diferents rius. Hi ha una pluviositat bastant elevada.

• Emissions: Nivells mitjans d’emissions difuses provinents de les activitats domèstiques i

del trànsit urbà. La IMD de les vies interurbanes es caracteritza per ser arreu superior a

2000 vehicles per dia. Existeixen trams amb trànsit moderat i intens. Més del 75% dels

municipis d’aquesta zona estan lliures d’àrees industrials, com el cas del municipi del Brull.

En el cas del municipi del Brull, les emissions principals són per vehicles, sobretot als caps de

setmana i a l’estiu, on s’intensifica el trànsit de visitants del Parc Natural del Montseny.

Il·lustració 1: Municipis amb activitats potencialment contaminants Font: Delimitació de zones de Qualitat

d’Aire (ZQA)

En relació amb la capacitat i vulnerabilitat del territori, al consultar els Mapes de vulnerabilitat i

capacitat del territori de Catalunya enfront de la contaminació atmosfèrica, s’observa el

següent:

Taula 15: Mitjanes anuals de diferents contaminants atmosfèrics. Font. MVCT26

Paràmetre Vulnerabilitat27 Capacitat28

Partícules en suspensió nul·la Sense dades

CO nul·la – molt baixa Sense dades

SO2 nul·la Sense dades

Il·lustració 31: Mapes de capacitat i vulnerabilitat per diferents contaminants. Font: MVCT

26 Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori enfront de la contaminació atmosfèrica

27 Vulnerabilitat: indicador del risc d’exposició de la població i dels espais d’interès natural als contaminats

atmosfèrics 28 Capacitat: paràmetre que ens indica quines àrees del territori ofereixen condicions més favorables per a

l’establiment de nous focus emissors. La capacitat està relacionada amb les emissions que tenen lloc a la zona i amb el

poder de dispersió del medi atmosfèric de l’àrea que s’estudia.



CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Qualsevol activitat humana comporta un nivell d’emissió sonora més o menys elevat essent la

contaminació acústica un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del

territori. La contaminació acústica es defineix com l’increment significatiu dels nivells acústics

del medi.

Segons el tipus, la durada, el lloc i el moment on es produeixen, els sons poden ser molestos,

incòmodes i arribar a alterar el benestar fisiològic o psicològic dels éssers vius; llavors en diem

soroll i es considera contaminació.

D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments

han d’elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells d’immissió a les zones

urbanes, els nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant

l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.

El procés d’elaboració dels mapes de capacitat acústica inicia amb el reconeixement dels

emissors i els receptors del territori a partir dels quals es podran definir unes zones

homogènies des de la immissió de soroll. Amb la definició d’aquestes zones s’elaborarà el

mapa grafiant les zones de sensibilitat acústica amb els valors límit d’immissió que

corresponen a l’horari diürn. La Llei 16/2002 estableix com a mínim les següents zones:

Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen

una protecció alta contra el soroll.

Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que

admeten una percepció mitjana de soroll.

Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten

una percepció elevada de nivell sonor.

La imatge següent és la proposta de mapa de capacitat acústica elaborada pel DMAH per al

municipi del Brull, com es pot observar la proposta a més del nucli del Brull inclou la Granja del

Bruguer situada al sud del T.M. dins el PN del Montseny:

Vulnerabilitat CO Vulnerabilitat PST

Capacitat SO2

Capacitat PST


Il·lustració 32: Proposta de Mapa acústic del Brull

Taula 16: Nivells sonors proposats. Font:DMAiH

Zones de Sensibilitat acústica

(ZSA)

Valors límit d’immissió en dB(A)

Ambient exterior Ambient interior

Dia

(7 a 22h)

Nit

(22 a 7h)

Dia

(7 a 22h)

Nit

(22 a 7h)

ZSA alta 60 50 30 25

ZSA moderada 65 55 65 30

ZSA baixa 70 60 40 35

CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

El principal objectiu d’aquest apartat ha de ser garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31

de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret

82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament.

D’acord amb el mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa esmenada pels

ajuntaments de Catalunya i aprovada pel DMAH el 19 de desembre del 2007. En la imatge

següent podem observar que a El Brull els espais inclosos dins el PEIN es troben delimitats

dins la zona E1 de màxima protecció, excepte el nucli central, qualificat com a zona E3 de

protecció moderada, la resta del T.M. està inclosa en la zona E2 de protecció alta, exceptuant

la urbanització de l’Estanyol de protecció moderada.

Es presenta a continuació el plànol el mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa

esmenada pels ajuntaments de Catalunya i aprovada pel DMAH el 19 de desembre del 2007

Il·lustració 33: Protecció vers la contaminació lluminosa. DMAiH



Per tal de facilitar el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de

l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual

s’aprova el Reglament de desenvolupament, es presenta a continuació la taula de prevenció de

la contaminació lluminosa i els valors d’il·luminació que aquest ISA proposa d’incloure en la

normativa del POUM del Brull.

Taula 17: Prevenció de la contaminació lluminosa. Font: DMAiH

Zones E1 Zones E2 Zones E3 Zones E4

Làmpades vespre sodi (*) sodi (*) sodi (*) sodi

nit sodi sodi (*) sodi (*) sodi

Flux de l’hemisferi superior (%) vespre 1 5 15 25

nit 1 1 15 25

Enlluernament pertorbador (%) 10 10 15 15

Il·luminació intrusiva vespre 2 5 10 25

nit 1 2 5 10

Intensitat lluminosa màxima en direcció a àrees protegides (kcd)

vespre 0 50 100 100

nit 0 0,5 1 2,5

Lluminància màx. rètols lluminosos (cd/m2) 50 400 800 1.000

Lluminància màxima d’aparadors i finestres (cd/m2)

vespre 10 40 80 100

nit 5 20 40 50

Lluminància mitjana màxima de façanes i monuments (cd/m2)

vespre 5 5 10 5

nit 0 0 5 12

(*) Preferentment. S’aconsella aquesta mena de làmpades pel seu menor impacte i menor consum.

Alçada del llum en metres Índex d'enlluernament

4,5 4.000

4,5 - 6 5.500

6 7.000

Il·luminació en zona de

vehicles Il·luminació en zona de

vianants

Trànsit elevat 35 20

Trànsit moderat 25 10

Trànsit baix 15 6

Trànsit escàs 10 5

2.1.6 GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS

La gestió dels residus al municipi del Brull es fa a traves de la Mancomunitat de Municipis La

Plana. La Mancomunitat La Plana està formada per 11 municipis d’Osona i 1 del Vallès Oriental.

També té concertat el servei de recollida de residus a 4 municipis més, Collsuspina,

Calldetenes, el Figaró i Tagamanent, i al Parc Natural del Montseny. Les dades emprades per a

l’anàlisi presentat en el present apartat han estat facilitades per la Mancomunitat de municipis

la Plana.

La producció de residus municipals, a l’any 2008, va ser de 188,29 tones, amb un índex de

producció de 2,01 Kg/hab./dia. Cal tenir present que els residus municipals inclouen la brossa

unitària, la recollida selectiva, i els residus recollits a la deixalleria. Aquest índex és

sensiblement superior al de mancomunitat de la plana, que al mateix any 2006 va ser d’1,22

Kg/hab./dia.

Les dades (corresponen a l’any 2008) sobre la generació de residus al municipi del Brull es

presenten a la següent taula:

Taula 18: Generació de residus al Brull (2008). Font: Mancomunitat La Plana

Orgànica Selectiva Rebuig Deixalleria Vidre TOTAL (Tn)

GENER 2,66 3,66 5,64 0,08 3,20

FEBRER 3,36 3,63 3,01 0,88 2,4

MARÇ 3,12 5,53 7,22 0,22 1,8

ABRIL 2,18 5,48 6,37 1,19 2,60

MAIG 4,17 4,19 4,64 0,14 1,00

JUNY 3,75 6,84 6,29 2,80 2,00


JULIOL 3,05 5,36 7,24 3,33 5,60

AGOST 2,62 3,78 4,71 0,21 1,60

SETEMBRE 2,22 5,41 5,78 0,21 1,00

OCTUBRE 2,99 2,94 3,08 0,04 3,20

NOVEMBRE 3,36 3,22 5,32 0,03 0,60

DESEMBRE 2,68 3,23 2,84 0,19 2,40

TOTAL (tn) 36,16 53,27 62,14 9,32 27,40 188,29

Kgr/hab/dia 0,403 0,593 0,692 0,104 0,305 2,097

Al gràfic 7 es mostra l’evolució de l’índex de producció de residus al Brull i es compara amb el

dels municipis de la mancomunitat de La Plana i la mitjana catalana.

Durant el període analitzat (2006-2008) s’observa una certa estabilitat en la taxa al Brull.

Gràfic 7: Evolució de l’índex de generació de residus municipals. Font: Mancomunitat La Plana

Pel quer fa a la recollida selectiva, aquest arribava a una xifra força elevada (78%) bastant per

sobre de la mitjana comarcal (51,65%). Les dades de la recollida selectiva del Brull es

presenten en la següent taula:

Taula 19: Recollida selectiva al municipi del Brull. Font: Mancomunitat La Plana

RECICLATGE (en tones) TOTAL RECUPERACIÓ (%)

Orgànica Selectiva Rebuig Deixalleria Vidre 74,19 39,40

36,11 38,09 0,00 7,64 27,40

Gràfic 8: Tipus de recollida i destí final dels residus al Brull. Font: Mancomunitat La Plana

2.1.7 SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I

L’EDIFICACIÓ

A Catalunya, el consum d’energia als edificis i al sector terciari arriba ja al 26 % del total, i un

94 % del total d’energia consumida està produïda amb energies no renovables. Les mesures

d’estalvi energètic que apliquem als nostres edificis, suposen una millora directa del seu

impacte ambiental.

Aquestes mesures d’estalvi és poden dividir en mesures actives o mesures passives. Les

mesures actives van de elements d’estalvi energètic (bombetes de baix consum, panells solars

tèrmics, etc...) al consum d’energies més eficients i menys contaminants, per altra banda les

mesures passives és caracteritzen per estar incloses dins del disseny dels edificis, en el que

s’anomena, disseny solar passiu, que té per objectiu utilitzar els elements constructius i

funcionals propis de l’edifici per tal d’aconseguir un bon control del seu comportament

energètic. Els principals elements i paràmetres que s’estudien són els següents: bona

orientació per a l'assolellament, paràmetres de forma i volum de l'edifici, utilització del propi

edifici com a acumulador i captador-dissipador de calor, els sistemes de control solar,

1,2941,291

1,224

1,64 1,64

1,9722,119

2,08

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

2

2,2

2006 2007 2008

kg/h

ab/d

ia

GENERACIÓ DE RESIDUS PER CÀPITA

Mancomunitat Catalunya El Brull

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

52

tractament de les perforacions, bon aïllament

la seva ventilació, tractament de les seves superfícies exteriors.

Al mateix temps, la disponibilitat d'aigua a la Península ibèrica, és limitada i és donen de forma

generalitzada problemes com el mant

la desaparició dels boscos de ribera. Per tant, és fonamental el desenvolupament de polítiques

i actituds encaminades cap a un consum racional d’un bé tan escàs. Les mesures d’estalvi

d’aigua als edificis van encaminades a reduir el consum i a la reutilització de l’aigua de pluja o

la reutilització de les aigües grises

Al Brull no existeixen ordenances específiques per a millorar l’ecoeficiència del

municipi.

En aquest apartat els principal objec

urbanització i l’edificació, introduint els següents aspectes:

• Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua adoptant mesures ecoeficiència relatives a

l’aigua per economitzar el seu consum. Fome

superfícies ajardinades.

• Emplaçar i orientar les edificacions amb màxima captació solar i aprofitament de la llum

natural.

• Utilitzar en les edificacions de materials, aïllaments i solucions constructives que mi

l’eficiència energètica de les edificacions i materials de cicles i gestions sostenibles.

• Incorporar en els projectes de construcció com a mínim el sistema per a la implantació

d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària i/o

CONSUM ENERGÈTIC

El consum energètic municipal presenta unes característiques específiques a causa

principalment a:

Diversitat de funcions de les dependències municipals (escoles, biblioteques, instal·lacions

esportives, oficines, etc.)

Varietat organitzativa dels diferents centres de decisió i responsabilitat

Utilització de diferents fonts energètiques (electricitat, gas natural, gas

problemàtica i tècniques d’anàlisi diferents.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBA

tractament de les perforacions, bon aïllament, consideració dels fluxos

la seva ventilació, tractament de les seves superfícies exteriors.


generalitzada problemes com el manteniment dels cabals ecològics, la salinització d'aqüífers o

desaparició dels boscos de ribera. Per tant, és fonamental el desenvolupament de polítiques

actituds encaminades cap a un consum racional d’un bé tan escàs. Les mesures d’estalvi

edificis van encaminades a reduir el consum i a la reutilització de l’aigua de pluja o

les aigües grises.


En aquest apartat els principal objectiu serà millorar la sostenibilitat i ecoeficiència en la

urbanització i l’edificació, introduint els següents aspectes:

Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua adoptant mesures ecoeficiència relatives a

l’aigua per economitzar el seu consum. Fomentar la recollida d’aigües pluvials per regar

superfícies ajardinades.

Emplaçar i orientar les edificacions amb màxima captació solar i aprofitament de la llum

Utilitzar en les edificacions de materials, aïllaments i solucions constructives que mi


Incorporar en els projectes de construcció com a mínim el sistema per a la implantació

d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària i/o



tat organitzativa dels diferents centres de decisió i responsabilitat

Utilització de diferents fonts energètiques (electricitat, gas natural, gas

problemàtica i tècniques d’anàlisi diferents.

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL

, consideració dels fluxos interiors de l'edifici i de


eniment dels cabals ecològics, la salinització d'aqüífers o

desaparició dels boscos de ribera. Per tant, és fonamental el desenvolupament de polítiques

actituds encaminades cap a un consum racional d’un bé tan escàs. Les mesures d’estalvi

edificis van encaminades a reduir el consum i a la reutilització de l’aigua de pluja o


tiu serà millorar la sostenibilitat i ecoeficiència en la

Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua adoptant mesures ecoeficiència relatives a

ntar la recollida d’aigües pluvials per regar

Emplaçar i orientar les edificacions amb màxima captació solar i aprofitament de la llum

Utilitzar en les edificacions de materials, aïllaments i solucions constructives que millorin


Incorporar en els projectes de construcció com a mínim el sistema per a la implantació

d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària i/o calefacció.



tat organitzativa dels diferents centres de decisió i responsabilitat

Utilització de diferents fonts energètiques (electricitat, gas natural, gas-oil, aigua, etc.) amb

Il·lustració

L’origen del consum energètic en un municipi són diverses, aquests consums són produïts

principalment per:

• El consum domèstic

d’energia a Catalunya i experimenta un creixement superior al 3% anual. La distribució del

consum d’energia a la llar respon a la figura següent:

Il·lustració

29 Institut Català de l’Energia

Il·lustració 34: Distribució de la despesa energètica municipal. font:ICAEN


principalment per:

El consum domèstic: El consum d’energia a la llar representa el 10% del consum



Il·lustració 35: Distribució del consum energètic a la Llar. Font:ICAEN

Institut Català de l’Energia

ACS 18%

Aparells electrodomèstics

21%

Cuina 8%

Il·luminació 7%


: Distribució de la despesa energètica municipal. font:ICAEN29


: El consum d’energia a la llar representa el 10% del consum



del consum energètic a la Llar. Font:ICAEN

ACS 18%

Calefacció 46%



: El consum d’energia a la llar representa el 10% del consum final



• El transport (carburants líquids com gasoil o fueloil). El sector transport és el principal

consumidor d’energia a Catalunya, representant el 39% del consum d’energia final i

responsable del 29% del còmput global de les emissions de CO2

• L’enllumenat viari i altres serveis o equipaments municipals. Per a molts municipis,

l’enllumenat públic significa la despesa energètica més important, que assoleix fins a valors

entorn al 50% del seu consum municipal total

A continuació és presenten les dades facilitades per l’ICAEN pel que fa al consum energètic al

municipi del Brull.

Taula 20: Abonats a la xarxa elèctrica, El Brull. Font: ICAEN

ANYS

SECTORS

PRIMARI INDUSTRIAL I ENERGÈTIC

CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES

TERCIARI I TRANSPORT (TRACCIÓ

ELÈCTRICA)

USOS DOMÈS-TICS

TOTAL

2004 27 10 24 67 128

2005 27 8 26 71 132

2006 27 0 26 72 125

2007 27 0 29 73 129

Taula 21: Consum elèctric (Kwh), El Brull. Font: ICAEN

ANYS

SECTORS

PRIMARI PRIMARI

INDUSTRIAL I ENERGÈTIC

CONSTRUCCIÓ I OBRES

PÚBLIQUES

TERCIARI I TRANSPORT (TRACCIÓ ELÈCTRICA)

USOS DOMÈS-TICS

TOTAL

2004 22.645 268.123 137.518 813.060 325.797 1.567.143

2005 55.018 260.494 98.499 786.305 347.278 1.547.594

2006 54.472 264.261 181.009 820.571 348.916 1.669.229

2007 54332 245030 118974 829128 310075 1.557.539

PRODUCCIÓ ENERGÈTICA

Pel que fa a la generació bruta d’electricitat als diferents municipis catalans, el municipi del

Brull, es poc generador d’energia. Tal com es mostra a la següent il·lustració (l’àmbit encerclat

en lila situa el Brull)

Il·lustració 36: Generació bruta d’electricitat als municipis catalans Font: Pla d’energia de Catalunya

2006-2015. A partir de dades de 2003

Pel que fa a les energies renovables, la seva utilització és una opció cada cop més estesa per a

la satisfacció de les necessitats energètiques de la societat. L’impacte ambiental de les

emissions derivades de la combustió de derivats del petroli, així com l’escalada de preus de les

fonts d’energia tradicionals, entre d’altres, estan obligant a buscar noves alternatives, més

respectuoses ambiental i socialment i no vinculades a recursos finits, com el petroli.

2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS · ambdues pertanyents a la línia 3 de Renfe que enllaça...

Documents

Transcript of 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS · ambdues pertanyents a la línia 3 de Renfe que enllaça...