HIS

TÒR

IA I

CU

LTU

RA

106

passos que van fer durant el seu exili perseguits perla Croada i la Inquisició; o la Ruta Temple, associa-da a l’Orde del Temple, creada després de la pri-mera croada amb la finalitat de protegir els viatgersque pelegrinaven a Terra Santa i que a Catalunya estàrepresentada pel castell de Miravet i el castell deGardeny de Lleida.

Cal assenyalar també la Xarxa de Calls d’Espanya,unió de municipis amb antics barris jueus o calls,que es coordina des de Girona i que agrupa, a més,Tortosa i Barcelona com a ciutats membres i Besalúi Castelló d’Empúries com a centres associats.Aquesta xarxa mostra el llegat jueu medieval fins al’expulsió del 1492.

Caldria tenir en compte les col·leccions d’art reli-giós en museus especialitzats com són els dioce-sans o el mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya,i les celebracions i els festivals vinculats a festes imanifestacions religioses cristianes que es tracta-ran en un altre apartat de l’Atles, però que cal des-tacar per la gran varietat que n’hi ha al llarg de totl’any. Cal assenyalar la Setmana Santa amb proces-sons i representacions de la Passió –com les deBanyoles, Campdevànol, Cervera, Esparreguera,Olesa de Montserrat, Palau d’Anglesola, Sant Vicençdels Horts i Ulldecona–, el Corpus Christi, que escaracteritza especialment per la Patum de Berga(declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral iImmaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any2005), les enramades, les catifes de flors i l’ornamen-

tació de patis i fonts a diverses poblacions, i tam-bé el Nadal amb els mercats tradicionals i els pes-sebres vivents. Les festes patronals i el carnestol-tes, malgrat tenir un fonament religiós, tenen tambéun gran component laic.

Un altre punt que cal destacar és Olot, que con-centra la producció d’imatgeria religiosa de Catalunyai que compta, a més, amb un museu especialitzat.

2. Localització dels llocs i edificisreligiosos

El patrimoni religiós a Catalunya es troba distribuïtarreu de tot el territori. Una primera aproximació ales dinàmiques turístiques es pot fer mitjançant l’anà-lisi dels llocs religiosos més visitats del país, queinclouen onze llocs que superen (o gairebé ho fan)les cent mil visites anuals.

2.1 Les dues icones: la Sagrada Família deBarcelona i MontserratEn aquest sentit a Catalunya destaquen especial-ment dos llocs religiosos que presenten les princi-pals taxes de freqüentació, ja que superen els dosmilions de visitants: el Temple Expiatori de la SagradaFamília i el santuari de la Mare de Déu de Montserrat,els quals, per la seva importància en l’imaginaricol·lectiu, han esdevingut veritables icones turísti-ques del país.

En el primer cas, és fonamental l’impuls que hatingut aquest lloc gràcies al posicionament de la ciu-tat de Barcelona en conjunt com a destinació turís-tica internacional, i en particular l’arquitectura moder-nista, de la qual la Sagrada Família és un delsprincipals elements. De fet, i després de la celebra-ció de l’any Gaudí el 2002, és el monument mésvisitat de l’Estat espanyol. És evident que en aquestcas las principals motivacions dels visitants són detipus cultural més que purament religioses o espiri-tuals. D’altra banda, la seva inclusió en un clústerturístic consolidat, així com unes excel·lents condi-cions d’accessibilitat (parada de Bus Turístic inclo-sa) han contribuït al seu posicionament.

El cas del santuari de la Mare de Déu deMontserrat, encara que presenta un nombre de visi-tants similar al de la Sagrada Família, és molt dife-rent. En primer lloc, aquest santuari és el principalcentre de romiatges de Catalunya, tant individualscom col·lectius, procedents de parròquies o grupsde catequesi i de joves d’arreu del país. A més, lamuntanya de Montserrat és un parc natural quegestiona la Generalitat de Catalunya, una de lesàrees més freqüentades pels excursionistes aCatalunya.

106

Visitants (milers)0 250 500 750 1.000 1.250 1.500 1.750 2.000 2.250 2.500 2.750

Santuari de la Mare de Déu de la Pietat

Sant Pere de Casserres

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Palau de l’Abadia

Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès

Monestir de Sant Pere de Galligants

Seu Vella de Lleida

Monestir de Santa Maria de Ripoll

Monestir de Pedralbes

Monestir de Santes Creus

Catedral de Tarragona

Catedral de Barcelona

Monestir de Sant Pere de Rodes

Santuari de la Mare de Déu de Queralt

Monestir de Poblet

Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo

Capella Reial de Santa Àgata

Catedral de Girona

Santuari de la Mare de Déu de Núria

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat

Temple Expiatori de la Sagrada Família

GRÀFIC 12. LLOCS I EDIFICIS RELIGIOSOS AMB MÉS DE 25.000 VISITANTS (2006)

FONT: Elaboració pròpia a partir del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.

La Sagrada Família de Barcelona [PQP].

2 Historia i Cultura 8/7/09 08:42 Página 106