2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES. Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític,

econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es desenvolupat entre la segona meitat del segle XIX i l’actualitat.

Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli).

2.1.- Causes econòmiques. 2.2.- Causes demogràfiques i socials. 2.3.- Causes polítiques i estratègiques. 2.4.- Justificacions ideològiques.

2.1.- Causes econòmiques.

2ª R.I.Augment de la producció i laproductivitat

Crisi de sobreproducció: les empreses produeixen massa i acumulen excedents que no poden vendre

Les empreses necessiten llocs on vendre els seusproductes, invertir els capitals i aconseguir

matèries primeres i aliments barats

La burgesia pressiona els governs per a conquerircolònies que funcionen com a “mercats reservats”

“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialismeeconòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentitde la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,

sinó econòmics.”C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats

Internacionals, 1947.

“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrirnous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra vaprendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresabritànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats ques’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat ambAnglaterra (...) per tot el món. La política colonial ésl’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

2.2.- Causes demogràfiques i socials.

ANY POBLACIÓ

1800 180.000.000

1850 266.000.000

1870 310.000.000

1900 430.000.000

Fort augment dela població europea

Augment de l’atur, la pobresa i la misèria.

Perill de revoluciósocial

Solució: emigrar a les colò-nies, on hi ha terra i treball

(grans migracions)

LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME

“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.

CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)

URGENT: Qualsevol que vullga vindrecap a les riques i pròsperes terres de lacolònia d’Austràlia, com a camperol,criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies).

Anunci publicat al Northampton Herald(1849)

Britànics 17

Italians 10

Alemanys 5

Balcànics 4’5

Espanyols 4’4

Altres 13

Emigrants europeus (1850-1914) en milions

2.3.- Causes polítiques i estratègiques.Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de

l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns

Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)

Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament arreu del món i controlar els punts estratègics

ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIORBRITÀNICA

“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictesd’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan elsconflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”

Discurs de John Salisbury (1879)

2.4.- Justificacions ideològiques.L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous

Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes

Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)

Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpiaraça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc

Principals expedicions:· 1841-71: Expedicions per Àfrica(Livingstone, Stanley,...).· 1878: Descobriment de l’estretde Bering, pas entre Àsia i Amèrica.· 1895-1908: Expedicions per l’ÀsiaCentral.· 1909: Arribada al pol Nord (Peary).· 1910: Arribada al pol Sud (Amundsen)

JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA DE L’IMPERIALISME.

“La qüestió dels indígenes ha de ser resolta únicament en el sentit de l’evoluciónatural de la història universal. És a dir, que la moralitat superior ha d’estar perdamunt de la civilització inferior. L’Estat modern, en tant que potència colonial,comet, de cara als seues ciutadans, el major dels crims quan, deixant-se portari hipnotitzar per confoses idees humanitàries, tracta bé a expenses dels seus propis súbdits a les races negres condemnades a desaparèixer”

“Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, had’acontentar-se sols amb l’afany de guany?No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portarles llums, la civilització i la llibertat a les races i alspobles encara esclaus de la ignorància.”Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).

“Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert,però, que la seua civilització sempre serà inferior a la nostra, perquè la força de la ment d’aquella gent és realment inferior. Creiem que la raça superior a qual-sevol altra, aquella de la qual dependrà sempre el destídel món, és la raça blanca.”

FARMOCHI: Curs de geografia universal, 1850.

“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleugeri menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta supe-rioritat intel·lectual, ens dóna als blancs dret de reduir a l’escla-vatge la raça inferior?. No i mil vegades no. Si els negres s’acostena certes espècies animals per les seues formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs enaltres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraulai gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...).La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-mos eldret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-losi protegir-los.”

“Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXéSiècle” (1872).

3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.

Des del punt devista econòmic

Des del punt de vista politicoadministratiu

Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeresmatèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials

Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus perocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona

Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli

Índia, la major part de colònies africanes,...

Canadà, Austràlia,...

Argentina, Xina,...Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la

colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)

Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, peròtenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli

(Canadà, Austràlia,...)

Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però enla pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)

Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern nopot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els

controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)