Tots els éssers vius de la Terra estem

emparentats i procedim per

descendència dels primers organismes

que van poblar la Terra fa més de 4.000

milions d’anys.

Una espècie és un grup d’éssers vius

que tenen unes característiques

anatòmiques i fisiològiques comunes i

que són capaços de reproduir-se entre

ells i tenir una descendècia fèrtil.

Les espècies afins s’agrupen en

gèneres; els gèneres afins, en famílies;

les famílies afins en ordres; els ordres

afins en classes; les classes afins en

fílum; i els fílum afins en regnes.

Espècie (Phantera pardus, lleopard) ↓ Gènere (Phantera) ↓ Família (fèlids) ↓ Ordre (carnívors) ↓ Classe (mamífers) ↓ Fílum o divisió (cordats) ↓ Regne (animal)

Les mutacions són canvis en el material genètic. • Si aquests canvis afecten les cèl·lules germinals,

poden transmetre’s de pares a fills.

• Cada vegada que es produix una mutació en un gen, s’origina un al·lel nou d’aquest gen.

• Les mutacions són la font primària de la variació genètica dels éssers vius.

Modificacions en l’estructura dels

cromosomes, per exemple pèrdues o

canvis de posició de material genètic, o

en la duplicació de fragments de DNA.

Pèrdua o guany de nucleòtids en el DNA.

És la freqüència amb què apareixen mutacions en una espècie determinada. És a dir, és la relació numèrica entre els individus mutants i els normals (no mutants).

La forma mutant és la que ha patit la mutació.

Una població és un grup d’individus d’una mateixa espècie que habiten en una mateixa àrea geogràfica i que, per tant, tenen la possibilitat efectiva d’encreuar-se entre ells. • Ex: dos llops que viuen a la serra de Cazorla

(Andalusia), però aquests no seran de la mateixa població dels llops de Yellowstone (EUA)

És el conjunt de condicions ambientals

(sòl, clima, factors químics, físics i

energètics, etc.) en les quals es

desenvolupa un ésser viu.

Les poblacions són dinàmiques. El número d’individus d’una població pot variar

segons els canvis del seu hàbitat i poden barrejar-se amb individus de poblacions veïnes.

Tot i que les poblacions d’una mateixa espècie

tenen els mateixos gens, poden tenir al·lels diferents per una característica determinada (hi ha + escocesos pèl rojos que catalans, però també n’hi ha de rossos, morens etc.

Fixisme : Les espècies són immutables. Les espècies actuals són descendents sense variació de les primeres que van

aparèixer sobre la Terra Els fòssils pertanyen a espècies extingides a causa de catàstrofes naturals Creacionisme L’edat de la Terra es remuntava a uns 6000 anys. Segons el Gènesis les espècies havien estat creades per Déu i s’havien

mantingut immutables.

L’evolucionisme Els éssers vius han anat evolucionant al llarg de la història de la Terra.

Primera teoria evolucionista: Jean Baptiste de Lamarck

Creia que en els éssers vius existia una tendència natural cap

a la perfecció: Transformació de les espècies:

La necessitat crea l’òrgan

Herència de caràcters adquirits.

Canvi de condicions ambientals

Noves necessitats

Ús o desús d’algun òrgan

Apareixen noves característiques

Transmissió a la descendència

Pare de l’evolució Autor de “L’orígen de les espècies per mitjà de la selecció natural o

la lluita per l’existència en la naturalesa” (1859)

• Després publica “l’Origen de l’Home”

Defensa:

• Lluita per la supervivència

• Selecció natural

• Variabilitat de la descendència

Hi ha diferències entre individus

Canvi en les condicions del medi

Sobreviuen els més aptes. Deixen més

descendents

De manera gradual, l’espècie canvia

Hi ha diferències

entre individus

Canvis en les

condicions del medi.

Sobreviuen els més aptes

Deixen més descendents

De manera gradual, l’espècie canvia.

Mutacions Selecció natural sobre un

determinat genotip

El que canvien són les

proporcions dels al·lels

amb el temps

Aquesta diferència entre pares i fills és deguda a dos fets: • La reproducció sexual, que permet que els

cromosomes homòlegs es bescanviïn informació durant la meiosi i que els cr paterns i materns es combinin de diferents maneres en la fecundació.

• L’aparició de les mutacions, que genera al·lels nous i, per tant, caràcters nous. Les mutacions es produeixen a l’atzar i són hereditàries.

Les mutacions poden produir canvis en

el fenotip de l’individu afectat: • Mutació desfavorable: produeix la mort de

l’individu.

Ex: defecte en pulmons en zebra→mort x asfíxia

• Mutació favorable: dóna més bona adaptació i deixaran + descendents amb la mutació Ex: + capacitat pulmonar→permet millor fugida davant

depredadors

Les mutacions són atzaroses i

preadaptatives. Apareixen abans que

actuï la selecció natural, i no al rebés.

És el procés de formació d’una nova espècie

1 població amb

1 espècie

La població queda separada

En 2 subpoblacions per una

Estructura geogràfica

En una població apareix una

mutació que li dóna avantatge La selecció natural

afavoreix els individus

que presenten la mutació

i deixaran més

descendència de

fenotips

Les característiques

Han canviat

Desapareix

la barra

Si no es poden

reproduir, parlarem

d’una nova espècie

Si es poden reproduir

no hi ha nova espècie

Paleontològiques

• Fòssils: Reconstrucció d’espècies: Ens permet saber d’on provenen i com han

evolucionat.

• Trobar un Avantpassat comú

Embriològiques

• Comparació de diferents embrions

Anatòmiques

• Òrgans homòlegs Malgrat que les extremitats tinguin funcions diferents,

tenen una estructura interna semblant:

• Òrgans anàlegs Estructura interna totalment diferent, malgrat que la funció

és bàsicament la mateixa.

• Òrgans vestigials No fan cap funció, són les reses d’òrgans d’avantpassats,

que eren funcionals.

Biogeogràfiques

• Depenent de la zona geogràfica ( Més lluny, més diferent)

Bioquímiques

• Tots els éssers vius estan formats per les mateixes mol·lècules : AND (el còdi)

Arbres filogenètics: representacions de

les relacions de parentesc entre els

organismes actuals i els avantpassats.

Mostres que els més antics i els més

actuals tenen un avantpassat comú.

Pàgina 174 llibre (LA GALERA) arbre

filogenètic de l’evolució dels éssers vius

Les primeres cèl·lules eucariotes es van formar per associació de bacteris primitius.

Se sap que els Mitocondris i Cloroplasts provenen de bacteris, (antics bacteris que van quedar dins altres bacteris i van formar la base de les cèl·lules eucariotes). És l’anomenada teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis.

Això se sap perquè aquests orgànuls tenen el seu propi material genètic (ADN) a l’interior. I s’assemblen molt als bacteris.

Aquestes primeres cèl·lules eucariotes eren similars a les algues unicel·lulars i als protozous actuals.

Les algues procedeixen d’avantpassats

unicel·lulars que podien fer la fotosíntesi

Els fongs provenen d’organismes

unicel·lulars heteròtrofs, que

s’alimentaven de matèria orgànica.

Totes les plantes actuals tenen d’avantpassat comú un grup d’algues, que van evolucionar a unes plantes primitives que van conquistar el medi terrestre.

La Rhynia va ser una de les primeres plantes (pàgina 173 llibre)

Aquestes plantes (a diferèncie de les

algues) tenien un teixit epidèrmic, teixits

de sosteniment, teixits conductors i arrels

per fixar-se al sòl i absorbir aigua i sals

minerals.

Primer es van formar les falgueres, després les molses.

De les falgueres van sorgir les gimnospermes (Plantes amb flor sense fruit com: pins, avets, xiprers etc.)

A partir d’un grup de gimnospermes es van formar les angiospermes (plantes amb flor i fruit):

gira-sol castanyer etc.

Provenen d’avantpassats unicel·lulars

semblants als protozous actuals

D’aquí van sorgir les esponges i

cnidaris i a partir d’aquests van

evolucionar tota la resta d’invertebrats i

vertebrats.

esponja cnidaris

Els anèl·lids o cucs segmentats, els

artròpodes i els mol·lusc descendeixen

d’un avantpassat comú, que segurament

tenia l’aspecte de cuc.

Els equinoderms no se’n sap del tot

l’origen però estan emparentats amb els

cordats, els avantpassats dels vertebrats.

Evolució dels vertebrats: peixos ↓ amfibis (conquereixen medi terrestre) ↓ rèptils ↓ Aus Mamífers Se sap que els ocells estan molt emparentats amb els

dinosaures i els cocodrils actuals.

l’espècie humana pertany al grup dels

primats, juntament amb els micos i les

mones.

L’avantpassat comú de tots els primats va

viure fa 70 milions d’anys, tenia la mida d’una

rata, vivia als arbres i menjava fruita.

Els primats antropomorfs (humans,

ximpanzés, goril·les, bonobos i orangutans)

van aparèixer fa 35 milions d’anys.

Fa uns 6 milions d’anys a l’Africa oriental va

haver-hi una forta sequera que va fer que

alguns primats antropomorfs visquessin a la

sabana i no dalt els arbres.

Això va fer que se seleccionés: • el bipedisme.

• La dieta omnívora

• Es desenvolupés el cervell (fabriqués eines, controlés el foc, tingués autoconsciència i generés símbols)

Resumint: inicia el procés evolutiu conegut per HOMINITZACIÓ fins al Homo sapiens actual. (llegir tríptic Orígens de La Caixa)

Totes les persones pertanyem a la

mateixa espècie, sorgida de l’Àfrica fa

uns 100.000 anys, que s’ha escampat per

tota la Terra.