2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 EpicurA. L’epicureisme: introducció

a) FundadorEpicur de Samos (341-270 aC)

b) Obres principals“Carta a Meneceu”, “Màximes capitals”

c) L’escola: El Jardí (fundat al 306 aC a Atenes) Obert a tothom sense distinció de classe, gènere, condició o raça Per entrar només calia saber llegir (no d’altres coneixements previs com

a l’Acadèmia) El nexe d'unió entre els seus membres és l’amistat Es concep com a un refugi davant l’hostilitat o la competitivitat social El seu lema “Passa desapercebut mentre siguis viu”

d) Context històric i cultural Situació de gran inestabilitat política (de guerres i revoltes continues) i

de gran inseguretat Davant la situació de crisi es produeix un augment de les religions

sentimentals, de les creences supersticioses (en la providència, el judici postmortem, el destí, el éssers sobrenaturals terrorífics, l'endevinació) i de la seva utilització política (per atemorir i controlar la plebs)

Pàg. 103

Dades biogràfique

s pàgina 103

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 EpicurB. Trets característics i objectius de l’escola

a) EudemonismeEl seu objectiu és la recerca de la felicitat

b) HedonismeLa felicitat s’identifica amb el plaer (hedoné): “El plaer és el principi i el fi

d’una vida feliç”c) Intel·lectualisme

Però com que hi ha diversos tipus de plaers s’haurà de triar mitjançant la raó aquells que siguin els millors per establir una “cultura raonable de plaers”

d) PropedèuticaAra, prèviament s’haurà d’establir una visió del món que sigui compatible

amb la felicitat humana que destrueixi els falsos mites i les falses pors

Pàg. 105

Text pàgina

105

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 EpicurB. Trets característics i objectius de l’escola

e) La filosofia com a “tretafàrmac” (remei pels quatre mals)La filosofia no és només un saber teòric sinó que té una funció

eminentment pràctica: possibilitar la felicitat de l’ésser humà, la seva serenitat i autodomini

Amb tal objectiu ha de procurar guariment pels quatre mals que són:1. La por als déus2. La por a la mort3. Els desigs insatisfets de plaers4. Les penes pels patimentsDe manera que, d’acord amb la filosofia d’Epicur i en oposició a la de

Plató:

Pàg. 105

“La filosofia és aprendre a viure”

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

Pàg. 103

C. El problema de la naturalesa i del coneixement• Vinculació amb la propedèutica (ens allibera de les supersticions i les

pors) • Es basa en la filosofia de Demòcrit d’Abderaa) La concepció de la realitat

• Atomisme i materialisme• Mecanicisme atenuat: El clinamen i l’atzar• Negació d’allò sobrenatural, la providència i el destí

b) La teoria del coneixement • Teoria dels eidola: sensisme• La sensació, l’anticipació i l’afecció guies infal·libles a la vida

D. El problema de l’ésser humàÉsser humàCos

Material (àtoms) i mortal

ÀnimaMaterial (àtoms esfèrics) i mortal

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

Pàg. 104

E. El problema de la moral“L’ésser humà, per naturalesa, busca el plaer i fuig del dolor”

però , Què és el plaer?I. Teoria del plaer: aproximació negativa

Primera aproximació: el plaer és definit com absència de dolor

Text pàgina

104

absència de

Pertorbacions espirituals(Comporta el benestar de

l’ànima)

El plaer és

aponia

ataràxia

Dolors corporals(Comporta el benestar del cos)

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur

Pàg. 107

• Com poder assolir-lo?a) L'ataràxia mitjançant la propedèuticab) L’aponia amb una ciència que permeti evitar o guarir el dolor

La Propedèutica• Objectiu: La crítica de la utilització política de la religió i de les idees

de la supersticióa) La por als déus no ha d’amoïnar-nos

• No són ateus sinó crítics amb les idees falses dels déus (la seva concepció vulgar)

• No han produït el món ni hi intervenen (negació de la providència)

• Són eterns, feliços i formats de àtoms sense desgast ni decadència

• No es preocupen de les coses i els assumptes humansb) Tampoc la por a la mort (fet de morir) i el més enllà (judici

postmortem)• “La mort no és res per a nosaltres” ja que és absència de

sensacions• No hi ha transcendència ni judici postmortem ja que l’ànima és

mortalc) Menys, la por al destí (fatalitat)

• El futur no està escrit ja que existeix l’atzar (gràcies al clinamen)

• Allò que ha de passar també depèn de nosaltres (encara que no només de nosaltres)

José Vidal González Barredo

Text pàgina

107