2. Horari lectiu -...

Full de disposicions i actes administratius

1070

RESOLUCIÓRESOLUCIÓRESOLUCIÓRESOLUCIÓRESOLUCIÓ d’1 de juliol de 2005, quedóna instruccions per a l’organització i elfuncionament dels centres de Catalunyaque imparteixen ensenyaments d’artsplàstiques i disseny per al curs 2005-2006.

Per tal d’actualitzar diferents aspectesd’organització i funcionament i donarorientacions generals per a l’aplicació pràc-t ica de la normat iva v igent en lesperspectives didacticopedagògica, partici-pativa i de gestió de les escoles d’art, isense perjudici de les normatives especí-fiques que regulen situacions particulars,en virtut de les atribucions conferides perl’article 16 de la Llei 13/1989, de 14 dedesembre, d’organització, procediment irègim jur íd ic de l ’Administració de laGeneralitat de Catalunya,

Resolc:

1. Aprovar les instruccions d’organitzaciói funcionament de les escoles d’art deCatalunya per al curs 2005-06, en els ter-mes establerts en l’annex general d’a-questa Resolució.

2. En a l lò no prev ist en aquestesinstruccions, s’entendran d’aplicació lesinstruccions establertes amb caràcter ge-neral per als centres docents d’educaciósecundària.

3. Els directors i directores donaran aconèixer els continguts de les instruccionsals diferents sectors de la comunitat edu-cativa.

Barcelona, 1 de juliol de 2005

Ramon Martínez i DeuSecretari general

ANNEX GENERAL

l. Organització general del curs1. Calendari escolar2. Horari lectiu3. Calendari de la formació pràctica4. Assistència de l’alumnat5. Anul·lació de la matrícula6. Trasllat de l’alumnat a un altre centre

II. Organització dels ensenyaments1. Organització del batxillerat2. Organització dels cicles de formació

específica d’arts plàstiques i disseny3. Organització dels ensenyaments supe-

riors de disseny

III. Reclamacions motivades per lesqualificacions

1. Per les qualificacions obtingudes alllarg del curs

2. Per les qualificacions finals de curs ode projecte final

IV. Organització dels recursos humansals centres públics del Departamentd’Educació

1. Tasques singulars del professorat decicles de formació específica

2. Atribució docent del professorat

V. Cursos monogràfics

ANNEXOS

Annex 1. Denominació i publicació ofi-cial del currículum dels cicles de formacióespecí f ica d’arts plàst iques i d issenyagrupats en famílies professionals.

Annex 2. Hores de formació pràctica decada cicle de formació específica d’artsplàstiques i disseny.

Annex 3. Atribució docent del professoratdels centres públ ics del Departamentd’Educació.

Annex 4. Model de sol · l ic i tud i deresolució d’exempció de la formaciópràctica.

Annex 5. Model d’inscripció del projectefinal.

Annex 6. Model de sol · l ic i tud id’autorització de l’ampliació del termini depresentació del projecte final.

Annex 7. Model de certificat per trasllata un altre centre.

Annex 8. Expedient acadèmic per alsc ic les de formació especí f ica d’artsplàstiques i disseny.

Annex 9. Model d’actes d’avaluació delsc ic les de formació especí f ica d’artsplàstiques i disseny.

Annex 10. Instruccions de 14 d’abril de2000 de la Direcció General d’OrdenacióEducativa per al càlcul de la qualificaciófinal dels alumnes d’ensenyaments d’artsplàstiques i disseny que accedeixen a launiversitat.

Annex 11. Cert i f icació d’estudiscomplets de cicles de formació específicade grau mitjà.

Annex 12. Cert i f icació d’estudiscomplets de cicles de formació específicade grau superior.

Annex 13. Informació a l’alumnat.

Annex 14. Distribució de les assignaturesdel currículum en els diferents cursos delsensenyaments superiors de disseny.

Annex 15. Expedient acadèmic perso-nal per als ensenyaments superiors dedisseny.

Annex 16. Actes d’avaluació delsensenyaments superiors de disseny.

Annex 17. Convalidacions de mòduls decicles formatius d’Arts plàstiques i Disseny.

l. Organització general del curs

1. Calendari escolarEls centres que imparteixen ensenya-

ments d’arts plàstiques i disseny hauran

d’atenir-se al calendari escolar del curs2005-2006, aprovat amb caràcter generalper a l’ensenyament no universitari, perOrdre EDC/224/ 2005, de 12 de maig de2005, per la qual s’estableix el calendariescolar del curs 2005-2006 per als centresdocents no universitaris (DOGC núm. 4390,de 24.5.2005). Es considera el calendariestablert per als cicles formatius de grausuper ior extensiu a ls ensenyamentssuperiors de disseny i els ensenyamentsde conservació i restauració de bénsculturals.....

Excepcionalment, e l Departamentd’Educació podrà autoritzar distribucionsde les activitats fora dels límits del calendariescolar, amb la petició prèvia escrita iraonada del centre per a cada cas, trami-tada a través dels Serveis Territorials i ambl’informe de la Inspecció.

El consell escolar haurà d’aprovar l’horaritipus dels diferents cursos i ensenyaments.

2. Horari lectiuL’horari d’activitats abasta de dilluns a

divendres, dins del període comprès entreles 8 h i les 22 h. Els centres elaboraran illiuraran a l’alumnat els horaris de curs, queinclouran la distribució de mòduls, les horesde classe, el temps de descans, la previsiódel calendari de la fase de pràctiques enempreses, estudis o tallers i el període derealització del projecte/obra final. A títolin format iu, a l ’annex 13 d’aquestaResolució hi ha l’índex de la informació delcentre a l’alumnat que es considera quepot ser-li útil.

La sessió de classe, com a mínim, és de60 minuts, en els quals s’inclou el canvi declasse.

L’horari dels grups no tindrà hores lliuresintercalades entre les hores lectives, i noes podrà fer més de 3 hores lect ivesseguides sense un descans mínim de 20minuts.

Caldrà també procurar que l ’horad’entrada, tant al matí com a la tarda, siguila mateixa cada dia de la setmana per acada grup d’alumnes.

3. Calendari de la fase de formaciópràctica

La distribució de la formació pràctica enestudis, empreses o tallers la fixarà cadacentre i seguirà, amb caràcter general, elcalendari escolar. És a dir, s’exclouen elsdissabtes i els diumenges, les vacancesde Nadal i Setmana Santa, les vacancesd’estiu i els dies de festa del calendari la-boral. La fase de pràctiques es pot realitzaren un període o en més d’un. Es poden ferf ins a quatre hores diàries de manerasimultània amb les hores lectives del cicle,i fins a set hores diàries, en la modalitatintensiva, si no coincideixen en el mateixdia amb les hores lectives del cicle. Noméses podrà realitzar la formació pràctica en-tre les 8 i les 22 hores.

4. Assistència de l’alumnatEl caràcter presencial dels ensenya-

ments impartits a les escoles d’art, que esregulen en aquestes instruccions, implica

Núm. 1060

1071

l’assistència obligatòria de l’alumnat a totesles hores previstes per a cadascun delsensenyaments. L’assistència de l’alumnatés la condic ió necessàr ia per fer-nel’avaluació contínua. En el cas de mancad’assistència sense justificació s’aplicaràel reglament de règim intern del centre,d’acord amb el decret de drets i deures del’alumnat.

5. Matriculació parcialSi després del procés ordinari de matrí-

cula resten vacants, els centres podran obrirun període de matriculació parcial permòduls. D’acord amb la Resolució EDC/712/2005, d’11 de març, per la quals’aproven les normes de preinscripció imatrícula de l’alumnat als centres per alcurs 2005-2006, es podran matricular permòduls solts les persones que exerceixenuna activitat laboral i que compleixen lescondicions d’accés al cicle corresponent.

També es podran matricular per crèditssolts les persones que cursen els ense-nyaments superiors de disseny establertsen el Decret 227/2002, de 27 d’agost.

Als alumnes que es matriculin de mòdulssolts d’un cicle formatiu se’ls aplicarà lanormativa general.

6. Anul·lació de la matrícula

6.1. Iniciativa d’anul·lació de la matrículaL’alumne/a, o qui en tingui la pàtria

potestat si és menor, podrà sol· l icitarl’anul·lació total de la matrícula, per escrit iper una sola vegada, al director o directoradel centre. S’entén que l’anul·lació abastala matrícula de tot el curs i que afecta totsels mòduls/assignatures, la fase depràctiques i el projecte/obra f inal quel’alumne/a estigui cursant. Es farà constara l’acta l’expressió «Matrícula anul·lada».Aquesta anul · lac ió es farà constar al’expedient acadèmic. . . . . En casos excep-cionals, la d i recció del centre podràconcedir l’anul·lació de determinats mò-duls/assignatures.

L’anul·lació de la matrícula haurà desol·l icitar-se abans que s’acabi el mesd’abril del curs acadèmic corresponent, demanera general, i en el cas específic delprojecte final abans del 15 novembre.

6.1.1. Causes de l’anul·lació de la matrí-cula

Podran ser causes de l’anul·lació totalde la matrícula aquelles que generen unaabsència prolongada, com és ara:

– la malaltia o accident de l’alumne oalumna o de familiars,

– l’atenció a familiars,– la maternitat o paternitat,– el fet de treballar o d’incorporar-se a

un lloc de treball,– altres circumstàncies personals de ca-

ràcter extraordinari.L’alumne o alumna haurà d’aportar la

documentació que justifiqui de manera fi-dedigna les circumstàncies al·legades.

6.1.2. Efectes de l’anul·lació de la matrí-cula

L’anul·lació de matrícula comprèn totsels mòduls/assignatures, la fase de

formació pràctica i/o el projecte/obra final.L’alumnat amb la matrícula anul·lada

conserva el dret de reserva de plaça per alcurs següent com a alumne/a del centre.L’alumne/ a no perd la qualificació obtin-guda en els mòduls superats. No se licomputarà la convocatòria del curs ambmatrícula anul·lada. Quan l’alumne/a ambmatrícula anul·lada es matriculi de nou alcentre el professorat corresponent valoraràles parts cursades anteriorment, si escau.En el cas d’haver iniciat, sense completar-la, la fase de formació pràctica, a l’alum-ne/a se li computen les hores d’aquestaformació efectivament realitzades en ma-tricular-se de nou.

7. Trasllat de l’alumnat a un altre cen-tre

Quan un alumne/a es traslladi a un altrecentre sense haver completat uns estudisoferts en una escola d’art, el centre d’origenremetrà al de destinació, a sol· l ic i tudd’aquest, l’expedient acadèmic de l’alum-ne/a, juntament amb una certif icaciód’aquest (annex 7) i, si escau, l’informed’avaluació individualitzat i la certificaciód’estudis parcials, segons el cas. L’informed’avaluació individualitzat serà elaborat peltutor/a partir de les dades facilitades pelprofessorat i cont indrà, a lmenys, e lselements següents:

1. Apreciació sobre e l grau deconsecució dels objectius del currículumcursats parcialment.

2. Hores d’aprenentatge de mòduls/assignatures cursades parcialment.

3. Qualificacions parcials orientatives ovaloracions de l’aprenentatge, si se n’ha-guessin produït.

4. Apl icació de mesures educativescomplementàries, si escau.

El centre receptor t ras l ladarà al’expedient acadèmic de l’alumne/a lesqualificacions dels mòduls/assignaturessuperats en el centre d’origen i les dadesrelatives a possibles mesures d’adaptaciócurricular; posarà l’informe a disposició deltutor/a del grup al qual s’incorpori l’alum-ne/a.

II. Organització dels ensenya-ments

Els centres objecte d’aquesta resolucióimparte ixen c ic les d’arts p làst iques idisseny i també, en alguns casos, batxilleraten la modalitat d’arts i estudis superiors dedisseny.

1. Organització del batxillerat

1.1. Batxillerat artísticPer tal d’establir els criteris d’organització

del currículum i els d’avaluació i qualificaciódel batxillerat als centres que imparteixenensenyaments d’arts plàstiques i disseny,es tindran en compte els criteris determinatsen la Resolució d’1 de juliol de 2005, quedóna instruccions per a l’organització i elfuncionament dels centres docentsd’educació secundària de Catalunya peral curs 2005-06.

1.2. Matèries de modalitat, optatives i treballde recerca per a alumnes de batxillerat ambescolaritat compartida

Els alumnes que estan matriculats en lamodalitat d’arts del batxillerat poden cur-sar matèries de modalitat, optatives i eltreball de recerca del pla d’estudis delbatxi l lerat, en escoles d’art creades oautoritzades pel Departament d’Educació,d’acord amb el que estableix el Decret 392/2000, de 5 de desembre (DOGC núm.3289, de 20 de desembre).

2. Organització dels cicles de formacióespecífica d’arts plàstiques i disseny

2.1. Denominació, durada i distribucióEls cicles de formació específica d’arts

plàstiques i disseny, agrupats en diferentsfamílies professionals, inclouen: els mòdulsque s’imparteixen en el centre educatiu,una fase de formació pràctica efectuadaen empreses, estudis o tallers i una obra/projecte final.

El concepte de mòdul es consideraequivalent al de matèria teòrica, matèriateoricopràctica o classe pràctica a què esrefereix el Reial decret 389/1992, de 15d’abril, on s’estableixen els requisits mínimsdels centres que imparteixen ensenya-ments artístics.

El currículum, la durada i l’estructura decada cicle de formació específica s’es-tableix als respectius decrets publicats alDOGC (annex 1).

La durada d’un cicle queda determina-da pel conjunt d’activitats que comprenenla formació en el centre educatiu mitjançante ls mòduls, la formació pràct ica enempreses, estudis o tallers i la realitzaciódel projecte/obra final. Entre aquestesactivitats no s’hi inclouen les de tutoria in-dividual o de grup. El cap d’estudis delcentre tindrà cura que la suma total d’horesd’impartiment efectiu dintre de l’horariassignat a cada mòdul, un cop deduïdesles hores destinades a tutoria, viatges,activitats culturals o altres no curriculars,no sigui inferior a la durada prevista al cu-rrículum del cicle.

2.1.1. Cicles de 950 hores: un curs aca-dèmic

La seva durada fa possible que elsmòduls i la fase de pràctiques puguin com-pletar-se en un sol curs acadèmic; l’obrafinal es farà de manera ordinària, durant elprimer trimestre del curs següent; prèviasol·licitud i autorització de la direcció delcentre, podrà iniciar-se durant l’últim trimes-tre de l’any acadèmic en què es cursen elsmòduls; per a l’avaluació corresponent del’obra final caldrà haver superat tots elsmòduls i la fase de formació pràctica.

La formació pràctica en centres de treballes podrà realitzar alhora amb els mòduls,de forma intensiva al final de curs, o durantla realització del projecte/obra final. Si pertal de completar el període de pràctiqueses depassen les dates previstes per a l’ava-luació final dels mòduls, es farà constar al’apartat de la fase de formació pràctica del’acta d’avaluació del final de curs: «P. Av.»(Pendent d’avaluació). En la sessió d’ava-luació que segueixi a l’acabament de la


1072

fase de formació pràctica tindrà lloc la sevaqualificació, que es farà constar a l’actad’avaluació extraordinària corresponent.

En el trimestre d’execució del projecte/obra final es podrà finalitzar la formaciópràctica en qualsevol de les tres variants ialgun mòdul pendent de superació, quehauran de ser avaluats positivament ambanterioritat a l’avaluació de l’obra final.

2.1.2. Cicles de durada entre 1.600 i 2.000hores: dos cursos acadèmics

La seva durada requereix que els mòdulsi la fase de pràctiques hagin de completar-se en més d’un curs acadèmic; en aquestscicles, la fase de formació pràctica enqualsevol de les variants enunciades al’apartat 2.2.3 es realitzarà prioritàriamenten el segon curs; el projecte/obra final, demanera ordinària, es farà durant el primertrimestre del tercer curs; prèvia sol·licitud iautorització de la direcció del centre, podràiniciar-se durant l’últim trimestre del segonany acadèmic en què es cursen e lsmòduls; per a l’avaluació corresponentcaldrà haver superat tots els mòduls i lafase de formació pràctica.

La formació pràct ica en centres detreball es podrà realitzar alhora amb elsmòduls, de forma intensiva al final de curs,o durant la realització del projecte/obra fi-nal. Si per tal de completar el període depràctiques es depassen les dates previstesper a l’avaluació final dels mòduls, es faràconstar a l’apartat de la fase de formaciópràctica de l’acta d’avaluació del final decurs: «P. Av.» (Pendent d’avaluació). En lasessió d’avaluació que segueix i al’acabament de la fase de formació pràcticaes procedirà a l’anotació corresponent. Enel trimestre d’execució del projecte/obrafinal es podrà finalitzar la formació pràcticaen qualsevol de les tres variants i algunmòdul pendent de superació, que haurande ser avaluats positivament amb ante-rioritat a l’avaluació del projecte/obra final.

2.2. Organització dels contingutsL’equip docent assignat al c ic le de

formació específica elaborarà, de maneraconjunta i coordinada, la proposta d’or-ganització dels continguts corresponentsal cicle de formació específica i els criterisgenerals del desenvolupament curricularque, en tot cas, formarà part del projectecurricular del centre. Els cicles de dos cur-sos es programaran de manera que cadamòdul es pugui completar en un sol curs,llevat dels casos en què la durada del mòduljustifiqui un desplegament al llarg de doscursos, amb l’aprovació específica delconsell escolar del centre. En aquest cas,preferentment, el professor/a d’aquestsmòduls serà el mateix en ambdós cursosper tal de garantir la continuïtat del procésd’ensenyament/aprenentatge; en el cascontrari, es garantirà la coordinació en ladistribució de continguts i la seva avaluació.

L’organització i la programació dels ciclesde formació específica són de naturalesadinàmica, per la qual cosa requereix unaactualització activa que es durà a termede forma periòdica, com a fruit de la sevavaloració curs rere curs, de l’adequació al’entorn socioeconòmic, de l’experiència,dels resultats obtinguts, o bé com a conse-

qüència d’eventuals canvis tecnològics,organitzatius, etc., que es puguin produiren l’àmbit professional de referència delcicle de formació específica.

2.2.1. L’organització del cicle de formacióespecífica

La concreció de la proposta d’orga-nització del cicle de formació específicahaurà d’incloure, almenys, els aspectessegüents:

a) La distribució de mòduls al llarg delcicle, fent-hi constar, per a cada mòdul, ladata prevista d’inici i d’acabament, ladurada en hores, e l nombre d’horessetmanals i el professorat que l’impartirà.

b) Els espais docents i els recursos ques’han d’utilitzar en el desenvolupament delcicle.

c) Els criteris seguits per a l’organitzacióde la fase de formació pràctica, d’acordamb el número ll.2.2.3 i següents d’aquestaResolució.

d) Els criteris seguits per a l’organitzaciódel projecte/obra final.

2.2.2. La programació dels mòdulsLa programació de cada mòdul haurà

d’incloure, almenys:a) El conjunt d’unitats de programació

en què s’organitza el mòdul, fent-hi cons-tar la durada de cadascuna i la seqüènciad’impartiment.

b) Les estratègies metodològiques ques’han d’aplicar en el desenvolupament delmòdul.

c) Els criteris i instruments d’avaluacióque cal emprar.

De cada uni tat de programació sen’especificarà, almenys:

a) Els objectius terminals.b) E ls cont inguts que s’h i desen-

voluparan, convenientment contextualitzatsen la unitat de programació, si escau.

c) L’enunciat de les activitats d’ensenya-ment-aprenentatge a desenvolupar.

d) Les activitats d’avaluació previstes.

2.2.3. La fase de formació pràctica

L’Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny,regula la formació pràctica en centres detrebal l i els convenis de col· laboracióamb empreses i entitats (DOGC núm.3657, de 14 de juny).

La formació pràct ica en empreses,estudis o tallers podrà consistir en:

a) La realització de pràctiques en entitatsde titularitat pública o privada.

b) La realització de treballs pràcticsacadèmicament dirigits i integrats en el cur-rículum del cicle de formació específica quees cursi, que es podran dur a terme en lapròpia escola.

c) La realització d’activitats efectuadesen el marc d’intercanvis nacionals o interna-cionals.

2.2.3.1. Pràctiques en entitats de titularitatpública i privada

Les pràctiques tindran la finalitat dedesenvolupar estratègies encaminades aacostar l’estructura acadèmica i la laboralde manera que s’estableixi un vincle natu-ral que faciliti la transició entre l’una i l’altra.

Els objectius de la fase de formaciópràctica realitzada en empreses, estudis otallers seran:

a) Completar la formació acadèmicaamb l’experiència en el món laboral.

b) Prendre contacte amb el món deltreball i amb el seu sistema de relacionssocials i laborals.

c) Contrastar els continguts adquirits enel centre educatiu amb la realitat empre-sarial i laboral.

d) Adquirir coneixements complementarisútils per a la pràctica de la professió.

e) Adaptar-se, de manera responsable iparticipativa, a les funcions pròpies del sec-tor professional corresponent.

f) Afrontar, amb progressiva autonomia,organització i iniciativa, el treball propi del’ofici.

g) Valorar les tasques que es podendesenvolupar en empreses del sector i va-lidar l’oportunitat de la seva incorporació.

2.2.3.2. Treballs pràctics en el propi centrei intercanvis

En els cicles de formació específ icad’arts plàstiques i disseny que per raonsdiverses no es pugui estructurar la fase deformació pràctica en empreses, estudis otallers, es programaran i s’integraran en elcurrículum els treballs pràctics a què fareferència l’apartat anterior.

Aquests treballs professionals acadèmi-cament dirigits i integrats en el currículum ique corresponen a la fase de formaciópràctica en empreses, estudis o tallerspodran també articular-se, si escau, ambel pro jecte/obra f ina l . L’art icu lac iód’aquests t rebal ls profess ionals i e lprojecte/obra final no suposarà, en cap cas,la no-realització d’aquests últims.

Les activitats efectuades en el marcd’intercanvis nacionals o internacionalshauran d’estar previstes i integrades en elprojecte curr icular del centre, perquètinguin efectes d’equivalència a la formaciópràctica.

Els objectius de la fase de formaciópràctica realitzada mitjançant treballs pràc-tics en el centre o intercanvis tindran encompte la finalitat i els objectius generalsdel cicle.

2.2.3.3. Formalització dels treballs pràcticsi dels intercanvis

Per garantir que aquestes activitatss’ajustin als objectius previstos per a la fasede formació pràctica, l’equip de professors/es programarà un seguit d’activitats quegaranteixin les f inal itats de la fase deformació pràctica i els objectius generalscorresponents a cadascun dels cicles deformació específica. És essencial que lesdiferents activitats siguin significatives enrelació amb els objectius programats i noconst i tue ix in un segui t de propostesdeslligades, sinó un tot coherent. Ambaquestes activitats es pretén oferir unasituació similar a la que trobaria l’alumne/aen un centre de treball.

La programació dels treballs pràctics quetenen l loc en el centre, i la realitzaciód’intercanvis en substitució de la fase deformació pràctica en empreses, estudis otallers, formarà part del projecte curriculardel centre i s’ha de fer constar el professoratresponsable perquè es desenvolupi en elPla anual del centre.

2.2.3.4. ProgramacióEls centres docents hauran de presen-

Núm. 1060

1073

tar a la delegació territorial corresponent,durant el primer tr imestre del curs, laprogramació de la formació pràctica enempreses, estudis o tallers i la programaciódels treballs pràctics i dels intercanvis, elsllocs on es realitzarà la formació pràctica,la seva planificació i la previsió de distribucióhorària.

2.2.3.5. DuradaLes hores de formació pràct ica en

empreses, estudis o tallers seran les corres-ponents a cada cicle de formació específi-ca, especificades a l’annex 2 d’aquestaResolució.

2.2.3.6. Seguiment de la formació pràcticaEl seguiment d’alumnat en la fase de

formació pràctica el farà el tutor/a del ciclede formació específica, d’acord amb elssupòsits següents:

a) Quan la formació pràctica tingui llocen empreses, estudis o tallers de titularitatpública o privada, el tutor farà el seguimentmitjançant visites als centres on els alumnesefectuen les pràctiques.

b) Quan la formació pràctica consisteixien la realització de treballs pràctics aca-dèmicament dirigits i integrats en el currí-culum, el tutor/a dirigirà les pràctiques ambla dedicació especificada a l’apartat lV.1.1.

c) Quan la formació pràctica consisteixien act iv i tats efectuades en e l marcd’intercanvis nacionals o internacionals, elseguiment de la fase de formació pràcticas’ajustarà a les característiques de l’inter-canvi.

El seguiment realitzat pel tutor/a quedaràreflectit en el quadern de seguiment de lespràctiques.

2.2.3.7. Proposta d’extinció del conveniPrèvia decisió de l’equip docent respon-

sable de la docència del cicle de formacióespecífica, el tutor/a del cicle pot proposaral director/a del centre l’extinció del conveniper a la realització de la formació pràcticaamb una entitat o empresa col·laboradora.

La proposta d’extinció pot fonamentar-se, pel que fa a l ’a lumnat, en com-portaments o actituds inadequats o encapacitats notòriament no idònies que, perla seva permanència o intensitat, impe-deixin o dificultin el normal desenvolu-pament de la formació pràctica, i pel quefa a l’empresa, en l’incompliment de lescondicions que asseguren el caràcterformatiu de les pràctiques, o de les normesde seguretat reglamentàries, o per haverestat sancionada per l’autoritat laboral enel sis mesos anteriors.

L’equip docent responsable de la docèn-cia del cicle de formació específica, a pro-posta de la persona tutora, pot decidir bél’avaluació negativa de la fase de formaciópràctica, atès que no s’ha completat elnombre d’hores previstes, o bé diferir larealització de les hores de formació pràcticapendents.

2.2.3.8. Exempció de la formació en cen-tres de treball.

S’estableixen uns criteris per resoldrel’exempció, total o parcial, de la fase deformació pràctica per a l’alumnat queacrediti experiència laboral en un campprofessional relacionat amb el cicle deformació específica cursat.

– Exempció totalS’atorga si l’alumne/a acredita l’expe-

riència professional en el mateix camp icompetències profess ionals del c ic leformatiu que està cursant i un nombred’hores igual o superior a les del mòduld’FCT del c ic le format iu del qual sesol·licita.

– Exempció parcialS’atorga si l’alumne/a acredita l’expe-

riència professional en el mateix camp icompetències profess ionals del c ic leformatiu que està cursant i un nombred’hores igual o superior al 50% de les delmodul d’FCT del cicle formatiu del qual sesol·licita. En aquest cas, l’excempció seràdel 50%de les hores d’FCT del cicle.

2.2.3.9. Resolució de les exempcionsLa direcció dels centres és competent

per resoldre les sol·licituds d’exempció dela fase de formació pràctica en els casosprevistos a l’apartat 2.2.3.8. El director/adel centre traslladarà a la Direcció Generald’Ordenació i Innovació Educativa lessol· l ic i tuds d’exempció de la fase deformació pràctica d’alumnat que acreditiexperiències en la realització de serveis oexperiències formatives no previstes encap dels supòsits de l’apartat 2.2.3.8. Lasol·licitud i la resolució de les exempcionss’ajustarà al model establert com a annex4 d’aquesta Resolució.

L’alumnat sol·licitarà les exempcions perescr i t i h i adjuntarà e ls documentsacredi tat ius necessar is d’entre e lssegüents:

– Certif icat o informe d’empresa, onconstin les hores d’experiència laboral i quedetalli l’activitat, les funcions i tasques queha realitzat a l’empresa.

– Contractes laborals.– Fulls de salari.– Informe de la v ida labora l de la

Tresoreria General de la Seguretat Social.Si treballa pel seu compte:– Certificat d’alta d’activitat econòmica.– Rebuts de cotització a la seguretat so-

cial.– Quota d’autònom/a.– Declaració t r imestra l posi t iva de

l’activitat econòmica (Model 130).

2.2.4. El projecte/obra finalEl projecte dels cicles de grau superior, i

l’obra final dels cicles de grau mitjà, tenencaràcter global i integrador dels diferentssabers i tècniques presents en el cicle; laseva finalitat és demostrar l’assoliment deldomini dels coneixements, processos itècniques ex ig ib les per a l ’exerc ic iprofessional i , en conseqüència, lacapacitat de desenvolupar una cativitatprofessional en l ’àmbit propi del’especialitat i el nivell cursat.

El currículum de cada cicle de formacióespecífica determina les característiquesdel projecte/obra final que ha d’executarl’alumnat, i que haurà de ser avaluat uncop aprovats els corresponents mòduls i lafase de formació pràctica, per poder obtenirel títol oficial corresponent.

El projecte/obra final té, bàsicament, uncaràcter individual, tot i que es podranacceptar propostes que suposin la inter-venció d’un màxim de tres alumnes, sempreque el caràcter de la proposta ho justifiqui

i es d i ferenci ïn les competències decadascun dels membres del grup.

2.2.4.1. Presentació de la propostaLa proposta del projecte/obra final haurà

de reflectir, a grans trets, el contingut delprojecte a desenvolupar i haurà de seravalada per una persona tutora, membrede l’equip docent. La proposta podràpreveure, s i l ’a lumne/a ho sol · l ic i ta,l ’assessorament extern, real i tzat perprofessionals no vinculats al centre i queno suposarà, en cap cas, re lac ió decaràcter laboral o administrativa d’aquestsprofessionals amb el centre.

Perquè s’accepti es consideraran elsaspectes establerts en el desenvolupamentdel currículum al centre i, entre aquests,es prioritzarà:

a) L’ interès art íst ic, l ’or ig ina l i tat il’adequació a la demanda social.

b) La possibil itat de realització en eltermini establert, considerant els mitjans iles instal·lacions a l’abast de l’alumne/a.

Els termin is de presentació de lespropostes per dur a terme el projecte/obrafinal seran establerts pel propi centre iestaran consignats en la informació quecal donar a l’alumne/a sobre programaciói avaluació general del cicle, especificat al’annex 13 d’aquesta resolució.

La proposta del projecte/obra final, pre-sentada en la forma i termini establert pelcentre, avalada pel tutor/a que, si escau,en serà e l d i rector/a, haurà de seracceptada pel coordinador/a del cicle. Al’annex 5 hi ha el model d’inscripció. Lapersona en qui recaigui la tutoria guiarà elprocés d’execució del projecte/obra isupervisarà l’ús que l’alumne/a pugui ferde les instal·lacions del centre. De la sínteside la proposta i de l ’acceptaciócorresponent se n’arxivarà, a l’expedientde l’alumne/a, la documentació pertinent.

2.2.4.2. Elaboració i termini d’execucióDurant la confecció del projecte/obra fi-

nal no és necessària l’escolarització del’alumnat; malgrat això, caldrà fer lesprevisions per tal de permetre-li l’accés ales instal·lacions dels centres sense que laseva presència interfereixi l’activitat lecti-va. El termini ordinari per a la realitzaciódel projecte/obra final serà a l’acabamentdel primer trimestre del curs acadèmicsegüent al que s’hagin cursat els mòdulsdel cicle de formació específica i la fasede formació pràctica; això no obstant,prèvia sol·licitud de l’interessat/ada i lacorresponent autorització de la direcció delcentre, podrà fer-se durant l’últim trimestredel curs en què es completin els mòdulsdel cicle.

La comissió avaluadora del projecte/obrafinal podrà acordar (vegeu annex 6) de ma-nera excepcional, previ informe del tutor/ai per causes justificades, l’ampliació deltermini de presentació del projecte/obra fi-nal.

En cap cas la seva avaluació podrà anarmés enllà de l’últim trimestre del curs aca-dèmic.

2.2.4.3. Arxivament de la documentacióTota la documentació acadèmica gene-

rada per l’alumne/a i la comissió avaluadoraen re lac ió amb el pro jecte/obra f ina ls’arxivarà a l’expedient de l’alumne/a.


1074

2.2.4.4. Comissió avaluadoraL’avaluació dels projectes/obres finals

correspondrà a una comissió que serà de-signada pel director/a del centre i queestarà integrada per:

a) President/a. El/la responsable o coor-dinador/a de la família professional a laqual pertanyi el cicle de formació específi-ca.

b) Secretari/ària. Un professor/a del cen-tre.

c) Vocal/s. El tutor/a del projecte/obrafinal. A més, també podrà ser-ne una per-sona professional de l ’especial i tat i/orepresentant d’entitats o institucions rela-cionades amb l’especialitat.

A l’annex 9 hi figura el model d’acta del’avaluació del projecte final.

2.3. Avaluació, promoció i permanència enel cicle

Per tal desenvolupar la tasca avaluadorarelativa als cicles de formació específicaimpartits a les escoles d’art, es tindrà encompte el contingut de l’Ordre ENS/59/2002, de 4 de març, per la qual es desplegal’organització i l’avaluació dels cicles deformació específ ica d’arts plàstiques idisseny (DOGC núm. 3593, de 12 de març).L’ordre esmentada estableix que el projectecurricular de cada centre determinarà elscriteris de promoció de curs. Amb caràctergeneral, però, promocionarà l’alumnat queen l’avaluació final de curs superi ambqualificació positiva els aprenentatges pro-gramats en aquell curs o tingui qualificaciónegativa en un màxim del 25% de les horesd’aprenentatge del curs. Aquells alumnesque hagin estat avaluats negativament(nota inferior a 5) en més del 25% de leshores d’aprenentatge programades en uncurs, hauran de repetir-lo presencialmentllevat dels mòduls finalitzats amb avaluaciópositiva. Això no obstant, podran cursar elsmòduls del curs següent que organitza-tivament sigui possible. Les qualificacionsd’aquests mòduls es faran constar amb unadiligència a les actes finals de primer curs ia l’expedient de l’alumne/a.

2.4. Qualificació final del cicle de formacióespecífica

Per a superar el cicle de formació espe-cífica, cal que tots els mòduls i el projecte/obra final tinguin qualificació positiva i haverobtingut la qualificació d’apte/a en la fasede formació pràctica. Aquestes qualifi-cacions, que figuraran en les actes corres-ponents a les diferents sessions de la juntad’avaluació i comissió d’avaluació delprojecte/obra f inal , es consignaran al’expedient personal de l’alumne/a.

La qualificació final del cicle de formacióespecífica s’obtindrà, d’acord amb lesdades consignades a l’expedient, un copsuperats els mòduls, la fase de formaciópràctica i el projecte/obra final, com amitjana expressada amb un sol decimal,entre les quantitats següents: la mitjanaaritmètica de les qualificacions dels mòdulsexpressada amb un sol decimal i laqualificació del projecte o obra final ex-pressada amb un sol decimal. Els mòdulsobjecte de convalidació o d’exempció nointervindran en la qualificació final.

2.5. Documentació acadèmica dels ciclesde formació específica

La pr incipal documentació sobre latrajectòria acadèmica de l’alumnat és lasegüent:

a) Actes finals de curs. S’aixequen de lasessió final de curs de la junta d’avaluació.Contenen notes parc ia ls de mòdulsorganitzats en dos cursos i notes finals demòduls. Les notes finals de mòdul es mar-quen amb un asterisc i es traspassen al’expedient acadèmic de l’alumne/a. Po-den confeccionar-se segons el modeld’acta d’avaluació de l’annex 9.

b) Actes d’obra/projecte final. Contenenles qual i f icacions parc ia ls, teòr ica ipràctica, i la seva mitjana aritmètica com anota de l’obra/projecte final.

c) Actes finals de cicle. Contenen laqualificació final dels mòduls, de la fase depràctiques i del projecte/obra final, així comla qualificació final del cicle (vegeu annex9).

d) Expedient acadèmic de l’alumne/a.És el document on consten les dadespersonals de l’alumne/a, així com els seusresultats acadèmics i quan s’han assolit.S’hi faran constar possibles convalidacionsi incidències, com anul·lació de matrícula iampliacions de permanència en el cicle.El seu contingut s’ha d’ajustar al del modelde l’annex 8.

2.6. Convalidacions2.6.1. Mòduls objecte de correspondènciaamb la pràctica laboral

Són mòduls susceptibles de correspon-dència amb la pràctica laboral els especi-ficats en cada un dels currículums delsc ic les de formació especí f ica d’artsplàstiques i disseny.

2.6.2. Fase de formació pràcticaLa fase de formació pràctica d’un cicle

de grau superior conval ida la fase deformació pràctica d’un cicle de grau mitjàde la mateixa família professional, però noa la inversa.

2.6.3. Mòduls comuns a diversos ciclesSón convalidables pels centres docents

els mòduls del cicle formatiu i famíl iaprofessional que consten a l’ordre ECI/3058/2004, de 10 de setembre (BOE núm.233, de 27 de setembre de 2004) i quefiguren a l’annex 17 d’aquesta Resolució,d’acord amb la correspondència establertaen el citat annex.

Per a la concessió d’aquestes conva-lidacions serà requisit indispensable que lapersona interessada estigui matriculada enels ensenyaments oficials per als qualssol·licita la convalidació i hagi cursat i supe-rat, amb caràcter oficial, els corresponentsmòduls del cicle formatiu i família profes-sional.

Les esmentades convalidacions seranreconegudes, prèvia sol·licitud de la per-sona interessada, pel director/a del centredocent públic en el qual estigui matriculatl’alumne/a, mitjançant un escrit que esguardarà a l’expedient acadèmic de l’alum-ne/a juntament amb la documentacióacreditativa original o compulsada queacrediti la superació del mòdul que esconvalida i que sigui necessària per al seureconeixement, la qual quedarà incorpora-da a l’expedient personal de l’alumne/a.

2.6.4. Mòduls/crèdits convalidats com aassignatures de lliure elecció

L’alumnat que hagi superat un cicleformatiu de formació professional o d’artsplàstiques pot convalidar fins al 50% d’horesde les atribuïdes a assignatures de lliureelecció mitjançant els crèdits/mòduls jacursats.

2.6.5. Efectes de les convalidacionsEn l’expedient acadèmic de l’alumnat,

en els mòduls convalidats, s’hi farà cons-tar l’expressió «Convalidat». Per al càlculde la qualificació final del cicle de formacióespecífica, els mòduls convalidats no estindran en compte.

2.6.6. Altres convalidacionsPer a altres convalidacions no previstes

en aquest apartat, caldrà que la direcciódel centre ho sol·liciti a la Direcció Generald’Ordenació i Innovació Educativa, adjun-tant-h i la pet ic ió de l ’a lumne/a i lacertificació del centre pel que fa al mòdulo mòduls superats.

2.7. Certificació d’estudis corresponents acicles d’arts plàstiques i disseny2.7.1. Per a l’accés a estudis universitaris

Als únics efectes de l’accés a estudisuniversitaris, es seguiran les instruccionsde 14 d’abril de 2000 de la Direcció Gene-ral d’Ordenació Educativa, per al càlcul dela qual i f icació f ina l obt inguda en e lsensenyaments d’arts plàstiques i disseny(annex 10).

2.7.2. Certificació d’estudis complets decicles de formació específica de grau mitjà

Si escau, a petició de l’ interessat ointeressada, els centres certificaran el ciclede grau mitjà superat, d’acord amb el modelcorresponent de l’annex 11 d’aquestaResolució.

2.7.3. Certificació d’estudis complets decicles de formació específica de grau su-perior

Si escau, a petició de l’ interessat ointeressada, els centres certif icaran lasuperació d’un cicle de grau superiord’acord amb el model de l ’annex 12d’aquesta Resolució.

3. Organització dels ensenyamentssuperiors de disseny

3.1. Denominació i durada dels ense-nyaments superiors de disseny

Els ensenyaments superiors de dissenyestan regulats al Decret 227/2002, de 27d’agost. D’acord amb al lò establert al’article 49.2. de la Llei orgànica 1/1990,de 3 d’octubre, en finalitzar aquests estudiss’obtindrà el títol de Disseny en la corres-ponent especialitat, que serà equivalent atots els efectes al de diplomatura univer-sitària.

Aquests ensenyaments estan organitzatsen quatre especialitats. La durada dels estu-dis és de tres cursos amb un total de 270crèdits cursats en un centre educatiu i larealització d’un projecte final de carrera,que comporta tres crèdits de seguimenttutoritzat (un crèdit té una durada de 10hores lectives).

Núm. 1060

1075

3.1.1. Organització del currículumEl currículum s’organitza en assignatures

de quatre tipus: troncals, específiques,optatives i de lliure elecció.

a) Les assignatures troncals són comu-nes i obl igatòr ies per a totes lesespecialitats.

b) Les assignatures específiques són lespròpies de cada especialitat i obligatòriesper a l’alumnat que la cursa.

c) Les assignatures optat ives lesdissenya i ofereix cada escola per a cadaespecialitat i l’alumnat tria les que creu mésadequades a ls seus interessos iexpectatives professionals. El disseny deles assignatures optat ives ha de sercoherent amb els objectius i contingutsespecífics de cada especialitat. Es proposala temporització d’aquestes assignatures,que s’organitzarà en blocs de 50 i 90 hores.Abans d’impartir una assignatura optativadissenyada pel centre caldrà sol·l icitarautorització a la Direcció General d’Orde-nació i Innovació educativa .

d) Les assignatures de lliure elecció lesescull cada estudiant, d’acord amb la per-sona tutora, d’entre l’oferta existent d’en-senyaments reglats impartits en centresd’educació secundària i en centres que im-parteixen ensenyaments d’arts plàstiques idisseny o d’entre ensenyaments reconegutsper la universitat com a titulacions pròpies,sempre que aquests centres ho considerin.

Es podran triar com a assignatures delliure elecció:

• Crèdits solts de cicles formatius deformació professional, en les condicionsesmentades a les Instruccions de curs2005-06. (Educació secundària. Centrespúbl ics. lV. Aspectes genera ls. Punt4.1.3.1. Matriculació de crèdits solts.)

• Mòduls solts de cicles formatius d’Artsplàstiques i Disseny.

• Assignatures optatives d’ensenyamentssuperiors de Disseny.

Quan els ensenyaments que es cursa-ran com a assignatura de lliure elecció esrealitzin en un centre diferent, l’alumne/aformularà una matrícula parcial d’aquellamatèria, mòdul, assignatura o crèdit en elnou centre. Aquest l i obrirà expedientacadèmic, farà constar a les actes elresultat de l’avaluació i li lliurarà certificacióacreditativa dels estudis cursats. Aquestaes traslladarà a l’expedient acadèmic del’alumne/a al centre d’origen.

e) Activitats artístiques realitzades perl’alumnat assimilables al projecte final

L’alumnat que acrediti la realització d’unprojecte re lac ional amb el seu àmbitd’estudi presentat a un concurs o con-vocatòria pública el podrà inscriure com aprojecte final després de l’acceptació dela proposta per part del tribunal avaluador.En aquest cas, e l t r ibunal avaluadordecidirà sobre la pertinència de la inscripciódel treball com a projecte final, i en casafirmatiu, sobre la suficiència del treballrealitzat o, si cal, la seva ampliació. Elprojecte es defensarà i s’avaluarà d’acordamb els criteris generals.

La distribució d’assignatures en els dife-rents cursos és inclosa a l’annex 14.

El cap d’estudis del centre tindrà curaque la suma total d’hores d’impartiment

efectiu dintre de l’horari assignat a cadacurs, un cop deduïdes les hores destinadesa tutoria, viatges, activitats culturals o altresno curriculars, no sigui inferior a la duradaprevista al currículum.

3.1.2. Organització de la formació pràcticaTemporització ordinàriaPer causes justificades el director/a del

centre podrà autorizar-ne la realització apartir del 2n trimestre del 2n curs.

Temporització extraordinàriaL’autorització d’altres distribucions caldrà

sol·licitar-la al/a la director/a general d’Or-denació i Innovació Educativa.

Per tal de mantenir l’objectivitat en l’ava-luació de les pràctiques, no és aconsellableque l’alumnat dels Estudis Superiors deDisseny realitzi les pràctiques professionalsen empreses de familiars.

ProgramacióEl tutor o la tutora elaborarà la pro-

gramació de les pràctiques professionalsen funció de les empreses col·laboradoresi de les possibles exempcions a què tinguindret els seus alumnes.

L’equip docent, juntament amb el coor-dinador o la coordinadora d’estudissuperiors, podrà establir que, per iniciar lespràctiques professionals, calgui l’avaluacióposit iva de determinades assignaturescursades fins al moment d’iniciar-la.

QualificacióLa qualificació global de l’assignatura de

pràct ica professional serà en l ’escalanumèrica de l’u al deu sense decimals. Esconsiderarà avaluació positiva a partir delcinc.

Guia d’exempcionsL’exempció sempre s’ha de considerar

com una excepcional i tat , perquè lapràctica professional és una assignaturaessencial en la formació professional del’alumnat, ja que preveu dos grans objectius:

– Completar l ’adquis ic ió de lacompetència professional assolida en elsEstudis Superiors de Disseny (objectiu dequalificació professional).

– Facilitar la incorporació de l’alumnat almón laboral (inserció laboral).

En el cas que l’alumnat acrediti haverassolit aquests objectius bàsics de mane-ra parcial o total, mitjançant l’experièncialaboral i /o format iva, podrà demanarl’exempció total o parcial del crèdit depràctica professional.

A continuació es fixen els criteris i elsmecanismes per sol · l ic i tar i resoldrel’exempció total o parcial de l’assignaturade pràctica professional.

ResolucióLa direcció del centre resoldrà l’exemp-

ció.El director/a general d’Ordenació i Inno-

vació Educativa resoldrà les sol·licituds queno s’ajust in a a l lò que es descr iu encadascun dels supòsits d’exempció.

ProcedimentL’alumne/a sol·licita al centre l’exempció,

el tutor/a de l’assignatura de Pràcticaprofessional . El tutor/a comprova elsdocuments. El coordinador/a d’estudissuperiors fa la proposta i el director/a delcentre resol.

DocumentacióLa sol·licitud s’ha de presentar per escrit

i ha d’anar acompanyada dels documentsacredi tat ius corresponents que esdescr iuen en cadascun dels supòsitsd’exempció. La documentació ha de seroriginal o còpia autenticada.

Les sol·licituds de diversos/es alumneses podran resoldre amb un únic documentacompanyat de les sol·licituds individuals ide la documentació acredi tat ivanecessària.

TerminiLes exempcions es poden tramitar en

qualsevol moment del curs o cursos delsEstudis Superiors de Disseny, però en capcas un cop s’hagi in ic iat la pràct icaprofessional. Es recomana tramitar lesexempcions a l’inici del curs acadèmic.

ArxivamentEl centre arx ivarà la resolució i la

documentació acreditativa corresponent al’expedient acadèmic de l’alumne/a.

Supòsits d’exempcionsParcial AConcepteEximeix l’alumnat d’una part de les hores

corresponents a l’assignatura de pràcticaprofessional.

L’alumne/a queda exempt d’una part del’objectiu d’inserció i li manca l’objectiu dequalificació.

AcreditacióL’alumnat ha de presentar més d’un

document acredi tat iu de la sevaexperiènica laboral, com ara:

certificat de l’empresa on constin leshores d’experiència laboral.

– Contracte laboral.– Full de salaris.– Informe de la vida laboral.– Full de salaris.– Informe de la Tresoreria General de la

Seguretat Social.Si treballa pel seu compte:– Certificat d’alta d’activitat econòmica.– Rebuts de cotització a la Seguretat

Social, si escau.– Quota de treballador/a autònom.– Declaració t r imestra l posi t iva de

l’activitat econòmica (model 130).L’exempció s’atorga per experiència

professional en el mateix camp professional.S’haurà d’acreditar, com a mínim, 200hores. L’exempció serà del 25% del crèditde pràct ica professional dels EstudisSuperiors de Disseny.

Si l’experiència és en el mateix camp ité les mateixes competències que atorgala diplomatura, s’haurà d’acreditar, com amínim, 200 hores. En aquest cas tambèqueda exempt d’una part de l’objectiu dequalificació

L’excempció serà del 50% de la pràcticaprofessional de la diplomatura.

Parcial BConcepteEximeix l’alumnat de la realització d’una

part de les hores corresponents al’assignatura de pràctica professional.

L’alumne/a queda exempt d’una part del’objectiu d’inserció i li manca l’objectiu dequalificació.

AcreditacióLa persona interessada ha de presentar

un d’aquests dos documents que acredi-ten la realització de pràctiques en em-preses:


1076

– Conveni de col· laboració per a laformació pràctica en centres de treball,acompanyat del quadern de pràctiquesformalitzat i validat.

– Certificat del centre que acrediti larealització de les pràctiques en empreses iel nombre d’hores efectives.

Supòsits d’exempcions1. L’exempció s’atorga per la realització

de pràctiques en qualsevol camp professio-nal. L’exempció serà del 25% de les pràcti-ques realitzades en el cicle formatiu o enel curs ocupacional.

2. L’exempció s’atorga per la realitzacióde pràctiques relacionades amb el mateixcamp professional. L’exempció serà del50% de les pràctiques realitzades en elcicle formatiu o en el curs ocupacional delmateix camp.

La durada d’hores de pràctiques fetesen els diferents estudis o programes ésacumulable.

Exempció totalEximeix l’alumne/a de la totalitat de les

hores corresponents a l’assignatura depràctica professional.

AcreditacióL’a lumne/a ha de presentar e ls

documents acredi tat ius de la sevaexperiència laboral actual o prèvia enempreses o institucions, realitzant tasqueso funcions que es corresponguin amb lacapacitació que atorguen els EstudisSuperiors de Disseny, com per exemple:

– Certificat o informe de l’empresa, onconstin les hores d’experiència laboral ique detalli l’activitat, les funcions i tasquesque ha realitzat a l’empresa

– Contracte laboral.– Full de salaris.– Informe de vida laboral de la Tresoreria

General de la Seguretat Social.Si treballa pel seu compte:– Certificat d’alta d’activitat econòmica.– Rebuts de cotització a la Seguretat

Social, si escau.– Quota de treballador/a autònom.– Declaració t r imestra l posi t iva de

l’activitat econòmica (model 130).L’exempció s’atorga si l’alumne/a acre-

dita l’experiència professional en el mateixcamp i amb les mateixes competències queatorguen els Estudis Superiors de Dissenyque està cursant i en un nombre d’horessuperior a quatre-centes.

No es poden sumar les exempcions par-cials.

3.2. Avaluació, promoció i convocatòries dis-ponibles

L’avaluació de l ’aprenentatge del’alumnat serà contínua, diferenciada perassignatures, considerant els objectius i elscriteris d’avaluació establerts, així com elcaràcter presencial d’aquests ensenya-ments.

Els resultats de l’avaluació de les signa-tures s’expressarà numèricament amb unaescala de l’1 al 10, sense decimals.

Cada curs acadèmic es realitzaran duesconvocatòries, una d’ordinària i una d’ex-traordinària.

El centre concretarà els cr i ter is depromoció de curs tenint en compte lespossibles incompatibilitats entre assigna-

tures. En qualsevol cas, d’acord amb elque queda establert al punt 1.2.2 del mateixDecret, no es podrà promocionar de curssi no s’ha superat almenys el 50% delscrèdits.

El nombre màxim de convocatòries perassignatura és de quatre. La permanènciade l’alumnat en el centre educatiu enaquests estudis no podrà excedir els cinccursos, sense comptabilitzar el període derealització del projecte final de carrera. A fide no exhaurir les convocatòries, l’alumnatpodrà sol·licitar l’anul·lació de matrícula perescrit i per una sola vegada, al director odirectora del centre, tal com es detalla alpunt 1.5 d’aquesta Resolució.

La Direcció Genera l d’Ordenació iInnovació Educat iva autor i tzarà ambcaràcter excepcional, i per causes deguda-ment justificades, una nova convocatòriaa l’alumnat que hagi exhaurit les quatreestablertes amb caràcter general.

3.3. Documentació acadèmica delsensenyaments superiors de Disseny

Es relaciona a continuació la principaldocumentació sobre la trajectòria acadè-mica de l’alumnat.

a) Expedient acadèmic de l’alumne/a.És el document on consten les dadespersonals de l’alumne/a, així com els seusresultats acadèmics i quan s’han assolit.S’hi faran constar possibles convalidacionsi incidències, com anul·lació de matrícula iampliacions de permanència en el cicle.El seu contingut s’ha d’ajustar al del modelde l’annex 15.

b) Actes finals de curs. S’aixequen de lasessió de final de curs de la junta d’avalua-ció. Contenen les notes finals de les assig-natures de cada curs.

III. Reclamacions motivades perles qualificacions

1. Per les qualificacions obtingudes alllarg del curs

Les reclamacions respecte a lesqualificacions obtingudes al llarg del curs,si no es resolen directament entre elprofessor/a i l’alumne/a afectats, es pre-sentaran al tutor/a, el qual les traslladarà ala junta d’avaluació per tal que s’estudiïn,es resolguin i, si escau, es modifiquin lescorresponents actes d’avaluació.

2. Per les qualificacions finals de curso de projecte final

Per a les reclamacions motivades perles qualificacions finals, el centre establiràun dia en què els professors/es estudiarani resoldran les possibles reclamacions. Sil’alumne/a no està d’acord amb la resolució,podrà reiterar la reclamació mitjançant unescrit adreçat al director/a i presentat elmateix dia o l’endemà. Per resoldre aques-tes reclamacions, se seguirà la tramitaciósegüent:

a) El director/a traslladarà la reclamacióa la junta d’avaluació o a la comissió avalua-dora, a efectes que aquesta li faci arribaruna proposta raonada de resolució.

b) La resolució de la reclamació l’efec-tuarà el director/a del centre a la vista del’informe-proposta i es notificarà a la per-sona interessada per escrit. En el cas quesigui acceptada, es modificarà, en dili-gència s ignada pel d i rector/a, l ’actad’avaluació corresponent.

En la notificació de la resolució del di-rector/a s’ indicaran e ls termin is i e lprocediment que per recórrer s’indiquen alpunt c).

c) La resolució que el centre doni a lareclamació es podrà recórrer en el terminide cinc dies hàbils a partir de l’endemà dela notificació. Aquest recurs, que aniràadreçat a la Direcció General d’Ordenaciói Innovació Educativa, s’haurà de presen-tar al mateix centre, la direcció del qual eltrametrà a la delegació territorial, juntamentamb una còpia de la reclamació original,una còpia de l’acta de les reunions en laqual s’hagi estudiat la reclamació, unacòpia de la resolució recorreguda iqualsevol documentació que, a iniciativapròpia o a pet ic ió de l ’ interessat ointeressada, consideri pertinent adjuntar-hi. Podran recórrer tant l’alumne/a (o elsseus representants legals, si és menord’edat) com el professor/a responsable dela qualificació impugnada.

d) Un cop informats per la Inspecció, ladelegació territorial trametrà els recursos ala Direcció General d’Ordenació i InnovacióEducativa amb tota la documentació i l’in-forme de la Inspecció. Aquest informeinclourà tant els aspectes procedimentalsseguits en el tractament de la reclamaciócom el fons de la qüestió reclamada.

e) Si de l’informe i de la documentacióse’n desprèn la conveniència de revisar laqualificació o el procediment d’avaluació,la Direcció General d’Ordenació i InnovacióEducativa encarregarà aquesta tasca auna comissió formada per un professor/adel centre que no hagi format part de lajunta d’avaluació que ha atorgat laqual i f icació objecte de la reclamació,proposat pel director/a, un professor/a d’unaltre centre i un inspector/a, proposats perla Subdirecció General de la Inspecciód’Educació.

D’acord amb l’informe de la Inspecció i,si escau, de la comissió, la Direcció Gene-ral resoldrà definitivament la reclamacióamb notificació a l’interessat o interessada,a través de la direcció del centre i, si escau,amb els efectes previstos en el punt b).

f) Per tal que les tramitacions anteriorssiguin factibles, cal que el professor/amant ingui un registre dels e lementsutilitzats per a qualificar i que conservi totsels elements escrits o graficoplàstics basede l’avaluació.

Els exercicis escrits i graficoplàstics queno s’hagin retornat als alumnes, i tambéles proves de caràcter final, s’hauran deconservar durant un mínim de quatremesos després de l’avaluació. Transcorre-gut aquest termini, i si no estan relacionatsamb la tramitació d’expedients de recla-mació de qualificacions, podran ser des-truïts o retornats als alumnes si aquests hohavien demanat prèviament.

Núm. 1060

1077

IV. Organització dels recursos hu-mans als centres públics del De-partament d’Educació

1. Tasques singulars del professoratde cicles de formació específica

1.1. Tutorització de la formació pràctica enel centre

En els cicles que, per manca d’empre-ses, estudis o tallers col·laboradors per a lafase de pràctiques, el propi centre ofereixila possibilitat de fer-hi la formació pràctica,per tal de realitzar les tasques de progra-mació, seguiment , avaluació i control dela fase de formació pràctica, els tutors/esd’aquesta activitat dels centres de titularitatdel Departament d’Educació disposarand’una dedicació horària per curs igual al25% de la durada de la fase de pràctiquesdel cicle i per a cada grup de quinze alum-nes tutoritzats. Aquesta dedicació horàriaes podrà acumular en el trimestre en quèes concentri la major part de la tasca tuto-ra.

1.2. Tutorització en ensenyaments de mésd’un curs

En els ensenyaments d’arts plàstiques idisseny que es distribueixin en més d’uncurs, es procurarà que la persona tutora

del cicle ho sigui al llarg dels cursos de lapromoció.

1.3. Tutorització del projecte/obra finalEl projecte/obra final requereix una per-

sona tutora amb tasques d’assessoramenti supervisió. Aquesta, per tutoritzar el projec-te/obra final, destinarà una hora lectivasetmanal per cada grup d’un a deu alumnestutorats.

Aquesta dedicació es podrà acumularen el trimestre en què es concentri la majorpart de la tasca de tutorització.

2. Atribució docent del professoratEl Reial decret 1284/2002, de 5 de

desembre (BOE de 20 de desembre), vaestablir les especialitats dels cossos deProfessors d’arts plàstiques i disseny i deMestres de taller d’arts plàstiques i dissenyi va determinar els mòduls que pot impartirel professorat adscrit a les dites espe-cialitats.

La docència dels mòduls establertsúnicament per a Catalunya pot impartir-lael professorat de les escoles d’art amb lesespecialitats que es detallen a l’annex 3d’aquestes instruccions.

3. IncompatibilitatsEl personal, ja sigui docent o no docent,

no podrà cursar els cicles formatius en elmateix centre escolar on presti serveis.

4. Horari del professoratPer designar e ls d i ferents òrgans

unipersonals de govern, òrgans col·legiatsde coordinació i els òrgans unipersonalsde coordinació, així com la dedicacióhorària corresponent, es fan servir elscriteris exposats a les Instruccions per al’organització i el funcionament dels cen-tres docents públics d’educació secundàriade Catalunya per al curs 2005-06. Annex1, apartat lll. Organització del curs, punt 4.Horari del professorat.

V. Cursos monogràficsLa Direcció Genera l d’Ordenació i

Innovació Educativa pot autoritzar l’impar-t iment de cursos monogràf ics. Podencorrespondre a mòduls solts de cicles d’artsplàstiques i disseny, el seguiment dels qualsno impliqui cap modificació en el desenvo-lupament de l’activitat del centre, o bé acursos organitzats pel centre, introductorisa l’àmbit de les arts plàstiques i disseny.

Els ensenyaments impartits com a cur-sos monogràfics no es consideren ense-nyaments reglats i, en conseqüència, quanes finalitzen aquests cursos no s’atorga captitulació acadèmica.


1078

ANNEX 1

Núm. 1060

1079

ANNEX 2


1080

Família: Art floral

GrauMitjàSup.

Família: Arts aplicades a la indumentària

GrauSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cccccSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cccccSup.Sup.Sup.Sup.

Família: Arts aplicades al llibre

Grau cccccccccccccccccccccccccccccMitjà cccccccccccccccccccccccccccccccc cMitjà cccccccccccccccccccccccccccccMitjà cccccccccccccccccccccccccccccccc ccMitjà cccccccccccccccccccccccccccccMitjà ccccccccccccccccccccccccccccccSup. ccccccccccccccc ccccccccSup.Sup. cccccccccccccccccccccccccccccccc ccSup.Sup.Sup. ccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc cSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cSup.

Família: Arts aplicades al mur

GrauMitjàMitjàSup.Sup.Sup.Sup.Sup.Sup.Sup.Sup.Sup.

Família: Arts aplicades a l’escultura

GrauMitjà

ANNEX 3.

Atribució docent del professorat dels centres públics del Departament d’EducacióCP= Cos Professors Arts plàstiques i disseny; CMT= Cos Mestres de Taller Arts plàstiques i disseny

MòdulMàrquetingAdministració i màrqueting

MòdulTecnologia tèxtilcccccccccccccccccccccccccccccSociologiacccccccccc c c c c cccccColorDisseny assistit per ordinadorMitjans audiovisualsDibuix tècnic

MòdulProjectescccccccccccccccccccccccccccccDisseny assistit per ordinadorMaterials i tecnologiaccccccccccccccccccccccccccccc cTaller de fotografiaProjectes ccccccccccccccccccccccccccccccHistòria de la literaturaExpressió gràficaFotografiaccccccccccccccccccccccccccccc cDisseny gràfic assistit per ordinadorProjectes d’enquadernacióTaller de reproduccions i impressionsindustrialsMaterials i tècniquescccccccccccccccccccccccccccccArquitectura i disseny del llibre

MòdulDibuix tècnicTaller d’expressió plàsticaHistòria de les arts contemporàniesMitjans audiovisualsMetodologia de la gestió de l’obraExpressió d’avantguardaTaller d’expressió del llenguatge pioctòricTeoria de les formes ornamentalsDibuix tècnicAnatomia morfològicaMaterials i tecnologia

MòdulDibuix tècnic

CPOrganització industrial i legislacióOrganització industrial i legislació

CPDisseny tèxtil ccccccccccccccccccccccccccccccDisseny de moda ccccccccccccccccccccccccccccccDibuix artístic i colorMitjans informàticsMitjans audiovisuals / FotografiaDibuix tècnic

CP cccccccccccccccccccccccccccccccc cMitjans informàticscccccccccccccccccccccccccccccccc cMitjans audiovisuals / FotografiaTeoria i pràctica del gravatcccccccccccccccHistòria de l’art cccccccccccccDibuix artístic / Disseny gràficMitjans audiovisuals / FotografiaccccccccccccMitjans informàtics

cccccccccccc cccccccccccccccccccccccc cccccccccccccccccccccccccccccccc cEdició d’art

CPDibuix tècnic

Història de l’artMitjans audiovisuals / FotografiaOrganització industrials i legislacióDibuix artístic i colorDibuix artístic i colorDibuix artístic i color

Dibuix tècnic

Dibuix artístic i color

CPDibuix tècnic

CMT

CMTTecnologia tèxtilcccccccccccccccccccccccccccccSociologiaccccccccccc c c c c ccccColorDisseny assistiud iovisuaix tècnicDibuix tècnic

CMTTècniques de gravat iestampació cccccccccccccccccccccccccccccTècniques de gravati estampació ccccccccccccccccccTècniques de gravati estampació

cccccccccccccccccccccccccccccccc c

Enquadernació artísticaFotografia i processosde reproduccióTècniques de gravati estampaciócccccccccccccccccccc

CMTTècniques murals

Musivària

CMT

CicleFloristeriaArt floral

CicleEstilisme d’indumentària/ Modelisme d’indumentàriaEstilisme d’indumentària/ Modelisme d’indumentàriaEstilisme d’indumentàriaEstilisme d’indumentàriaEstilisme d’indumentàriaModelisme d’indumentària

Cicle cccccccccccGravat calcogràficcccccccccccccccccccccccccccccGravat calcogràfic / Serigrafia artísticaGravat calcogràfic / Serigrafia artísticacccccccccccccccccccccccccccccGravat calcogràfic / Serigrafia artísticaSerigrafia artísticacccccccccccccccEdició d’artEdició d’artEdició d’art/ Gravat i tècniques d’estampacióEdició d’artEnquadernació artísticaEnquadernació artísticacccccccccccccccccccccccccccccGravat i tècniques d’estampaciócccccccccccccccccccccccccccccGravat i tècniques d’estampació

CicleRevestiments muralsRevestiments muralsArts aplicades al murArts aplicades al murArts aplicades al murArts aplicades al murArts aplicades al murMosaicsMosaicsMosaicsMosaics

CicleArtesania en cuir/ Buidat i emmotllat artístic/ Daurat i policromia artístics/ Ebenisteria artística / Forja artística/ Fosa artística i galvanoplàstica/ Talla artística en fusta/ Talla artística en pedra

Núm. 1060

1081

MitjàMitjà cccccccccc c cc cc ccccccc ccccccccccc ccccc cccccc cccc ccccccccccccccc cccccc cccccc cccccc cccccccccccc ccccc cccccccc ccccccc cccccccccccccccMitjà cccccccccccccccccccccccccccccccc c cccccccccccccccccccccccccccccccc c cccccccccccccccccccccccMitjà cccccccccc c cc cc ccccccc cccccccccMitjàMitjàMitjàMitjà cccccccccc c cc cc ccccccc cccccMitjàMitjà cccccccccc c cc cc ccccccc cccccccccMitjà cccccccccc c cc cc ccccccc cccccccccSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc c cccccccccccccccccccccccccccccccc c cccccccccccccccccccccccccccccccc c cccccccccccccccccccccccccccccSup. c cSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cSup. cccccccccccccccccccccccccccccccc cSup. cSup. ccccccccccccccccccccccccccccc cSup.

Sup.Sup.cSup.

Família: Ceràmica artística

GrauMitjàMitjà cccccccccccccccccccccccccccccccc c cccccccccccccccccccccccMitjà cccccccccc c cc cc ccccccccccccccccc c cc cc ccccccc ccccc ccccSup. CCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCCSup. CCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCCCCCCCC CCCCSup.

Família: Disseny d’interiors

GrauSup. CCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCCCCCCC CCCCCCC CCCCCC

Artesania en cuirArtesania en cuir/ Buidat i emmotllat artístics/ Forja artística / Fosa artísticai galvanoplàstia / Talla artística en fusta/ Talla artística en pedraArtesania en cuir / Fosa artística igalvanoplàstia / Talla artística en fusta/ Talla artística en pedraBuidat i emmotllat artístics/ Daurat i policromiaBuidat i emmotllat artísticsBuidat i emmotllat artísticsBuidat i emmotllat artísticsBuidat i emmotllat artísticsEbenisteria artísticaForja artística / Fosa artística igalvanoplàstiaTalla artística en fusta/ Talla artística en pedraArts aplicades de la fusta/ Arts aplicades de la pedra/ Arts aplicades de l’escultura/ Arts aplicades del metallArts aplicades de la fusta ccccccArts aplicades de la fustacccccccccccccccccccccArts aplicades de la fustacccccccccccccccccccccArts aplicades de la fustacccccccccccccccccccccArts aplicades de la pedracccccccccccccccccccccArts aplicades de la pedracccccccccccccccccccccArts aplicades de la pedracccccccccccccccccccccArts aplicades de l’esculturacccccccccccccccccccccArts aplicades de l’escultura cccccccArts aplicades del metallArts aplicades del metallde l’escultura en metallArts aplicades del metallArts aplicades del metallArts aplicades del metall

CicleDecoració ceràmica / TerrisseriaDecoració ceràmica CCCCCCCCCCCMotlles i reproduccions ceràmiquesCCCC CCCeràmica artística / modelismei fabricació de matrius ceràmiquesCeràmica artística CCCCCCCCCCCCCC CCCCCCModelisme i fabricació de matriusceràmiques

CicleAparadorisme / Arquitectura efímera/ Elements de jardí / Moblament/ Projectes i direcció d’obres dedecoració

Materials i tecnologiaTaller de recercacccccccccccccccccccccccccccccccc ccccccccccccccccccccccccccccccccc c ccccTaller d’emmotllat i buidatcccccccccccccccccccccccccccccccc c cccccccccccccMaterials i teconologia cccccccccc ccc cc ccccccc ccccc ccccMaterials i teconologiaIntroducció a la talla de fustaIntroducció al retauleTaller de buidat i emmotllat ccccccccccMaterials i teconologiaMaterials i teconologia cccccccccc c cccc ccccccc ccccc cccccMaterials i teconologiaccccccccccccccccccccccDibuix artístic i color ccccccccc c cccc ccccccc ccccc cccc ccccccccc ccc cc ccccccc ccccc ccccccccccccc c cc cc ccccccc cccccMaterials i tecnologia de la fustaRecerca i projecció de l’escultura enfustaTaller de talla artística en fusta(aprofundiment)Taller de motlles específics, talla en fustaccccccccc c cc cc cccccccMaterials i tecnologia de la pedraccccccccc c cc cc cccccccRecerca i projecció de l’escultura enpedraTaller de talla artística en pedra(aprofundiment)Recerca i projecció de l’esculturaccccccccc c cc cc ccccccc ccTaller de fosa artísticaMaterials i tecnologia del metallRecerca i projeccióVolumTaller de fosa artística (aprofundiment)Taller de motlles específics per a metallsTaller de forja artística (aprofundiment)

MòdolDisseny assistit per ordinadorMaterials i tecnologia CCCCCCCCCCCCProjecte de motlles i reproduccionsceràmiquesDisseny assistit per ordinador CCCCCCCCCCCCC CCCCCCMaterials i tecnologia CCCCCCCCCCCCCCC CCCCCCModels ceràmics CCCC CCC CCCCCCC

MòdulDibuix artístic CCCCCCCCCCCCCCCCCCC CCCCCC CCCCCCCcccccccccccc cccccccCCCCCCCCCC

Volumcccccccccccccccccccccccccccccccc ccccccccccccccccccccccccccccccccc c ccccModelisme i reproduccionscccccccccccccccccccccccccccccccc c cccccccccccccMaterials i teconologia cccccccccc ccc cc ccccccc ccccc ccccMaterials i teconologiaIntroducció a la talla de fustaIntroducció al retauleTaller de buidat i emmotllatcccccccccc c cc cc ccccccc cccccccMaterials i teconologiaMaterials i teconologia cccccccccc c

Dibuix artístic i color ccccccccc c cccc ccccccc ccccc cccc ccccccccc ccc cc ccccccc ccccc ccccccccccccc c cc cc ccccccc cccccMaterials i tecnologia de la fustaVolumTaller de talla artística en fusta(aprofundimen en fusta(aprofundiment)Volum motlles específics, talla en fustaccccccccc c cc cc cccccccMaterials i tecnologia de la pedraccccccccc c cc cc cccccccVolum i projecció de l’escultura enpedraTaller de talla artística en pedra(aprofundiment)Volum i projecció de l’esculturaccccccccc c cc cc ccccccc ccTaller de fosa artísticaMaterials i tecnologia del metallRecerca i projeccióVolumTaller de fosa artística (aprofundiment)TVolum

CPMitjans informàticsMaterials i tecnologia:ceràmica i vidreCeràmica / Volum CCCC CCCCCCCCCMitjans informàtics C C C CCCCCCMaterials i tecnologia:ceràmica i vidreCeràmica CCC CCC CCC CCC CCCCC

CPDibuix artístic CCCCCCCCCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCC cccccccccccccccccccCCCCC CCCCC

Complements i accessoris Volumcccccccccccccccccccccccccccccccc ccccccccccccccccccccccccccccccccc c ccccModelisme i reproduccionscccccccccccccccccccccccccccccccc c cccccccccccccMaterials i teconologia ccccModelisme i reproduccions ccccccccccc cc cc ccccccDaurat i policromiaTalla en pedra i fustaDaurat i policromiaModelisme i reproduccionsEbenisteria artísticaTècniques del metall ccccccccc c cccc ccccccc ccccc cccTalla en pedra i fusta accccccccccccccccccccccDibuix artístic i color ccccccccc c cccc ccccccc ccccc cccc ccccccccc ccc cc ccccccc ccccc ccccccccccccc c cc cc ccccccc cccccTalla en pedra i fustaRecerca i projecció de l’escultura enfustaTalla en pedra i fusta cccc ccccc ccccccccMotlles i reproduccions ccccccc ccccccccccc ccTalla en pedra i fusta ccccccccc c cccc cccccccRecerca i projecció de l’escultura enpedraTalla en pedra i fusta (aprofundiment)Recerca i projecció de l’escultura cccccccccccccccccccc c cc cc cccccccccTècniques del metallTècniques del metallRecerca i projeccióVolumTècniques del metallMotlles i reproduccionsTècniques del metall

CMTMitjans informàticsMaterials i tecnologia: ceràmicai vidreCeràmica / Volum CCCC CCCCCCCCCMitjans informàtics CCCC C C CCCCCCMaterials i tecnologia: ceràmicai vidreCeràmica CCC CCC CCC CCC CCCCC

CMT


1082

Sup. CCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCCCCCCCC CCCCCC CCCCcccccccc ccccccSup. CCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCCCCCCCC CCCCCC CCCCcccccccc ccccccSup.Sup.Sup.Sup. CCCCCCCCCCC CCCCCCC CCCSup. CCCCCCCCCCCC CCCCCCC CCCCCCCCCCCCCCC CCCCCCC CCC

Família: Disseny gràfic

GrauMitjàMitjàMitjà cccccccccccccccccccccc cccccccccccccccccSup.Sup.Sup.Sup.Sup.Sup.Sup.Sup.

Família: Disseny industrial

GrauMitjàMitjàMitjàSup.Sup. cccccc c c cccccccccccccccccccccccSup. cccccc c c cccccccccccccccc ccccccccccc c c cccccccccccccccc cccccSup. c c ccccccccc cccc cc c c cccc cc c cc

Família: Esmalts artístics

GrauMitjàMitjà cc cc c c c ccc cc cc c c c ccc cc cc cc c cccSup.

Família: Joieria d’art

GrauMitjà cc cc c c c ccc cc cc c c c ccc cc cc cc c c cccccccc ccccccccccccccccccccccccMitjà ccccccc c c c c ccccccccccccccccccccMitjàMitjàSup. c cc c c c ccc cc cc c c c ccc cc cc cc c cccSup. c cc c c c ccc cc cc c c c ccc cc cc cc c ccc

Aparadorisme / Arquitectura efímera/ Elements de jardí / Moblament/ Projectes i direcció d’obres dedecoracióAparadorisme / Arquitectura efímera/ Elements de jardí / Moblament/ Projectes i direcció d’obres dedecoracióAparadorismeArquitectura efímeraElements de jardíMoblament CCC CCC CCC CC CCProjectes i direcció d’obres dedecoració

CicleArt final de disseny gràfic / AutoedicióArt final de disseny gràficAutoedició ccccccc c ccccccccccccFotografia artísticaFotografia artísticaFotografia artísticaGràfica publicitàriaGràfica publicitàriaIl·lustracióIl·lustracióIl·lustració

CicleMestre d’aixaMestre d’aixaMestre d’aixaMobiliariMobiliari / Modelisme i maquetisme /Modelisme industrialMobiliari / Modelisme i maquetisme /Modelisme industrialMobiliari / Modelisme i maquetisme /Modelisme industrial

CicleEsmaltatge sobre metallsEsmaltatge sobre metalls cc cc c c ccccEsmalt artístic al foc sobre metalls

CicleEmmotllament i fosa d’objectesd’orfebreria, joieria i bijuteria artístiquesccGravat artístic sobre metall cccccccc c c c cccccccccccccccccc ccProcediments de joieria artísticaProcediments d’orfebreria i argenteriaJoieria artística/ Orfebreria i argenteria artísticaJoieria artística/ Orfebreria i argenteria artística

Dibuix tècnic CCCCCCCCCCCCCCCCC cccccc cccccccc ccccCCCCCCCC CCCCCCCCCCCCCCCCCMitjans informàtics i audiovisuals /Elements de jardí / Moblament /Projectes i direcció d’obres de decoracióA mmmm m m m m m m m mComunicació visual i plàsticaTeoria de la imatge publicitàriaEntorn naturalEstudis del mercat del moble CCC CCCProgramació d’obres c cccccccc ccccc c

MòdulTipografiaFonaments de disseny gràficTècniques gràfiques industrials cccccccccccTeoria de la imatge fotogràficaCamps fotogràficsInfografiaLlenguatge audiovisualTeoria del disseny gràficFonaments de l’art gràficTeoria de la imatgeSistemes de representació

MòdulTeoria del vaixellLegislació i geglaments de nàuticaProjectes navalsTeoria i ciència del dissenyDisseny assistit per ordinador cccc c c cc cTècniques de comunicació ccc c c c cc cMaterials i tecnologia ccccc c c c c c cccc

MòdulDibuix tècnic i volumProjectes d’esmalt cc cc c c c ccc cccc c c c cccAnàlisi de l’obra de l’artista

MòdulMotlles cccccccccccccc cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccTecnologia ccccccc c c c ccccccccccccccccccc ccProjectes de Joieria cccccccccccccccccProjectes d’orfebreria i argenteriaDisseny assitit per ordinador cccccccccccAnàlisi de l’obra de l’artista ccccccccccccc

Dibuix tècnic CCCCCCCCCCCCCCCCC cccccc ccccccccccCCC ccc c c c c c c ccc c ccccCCCCMitjans informàtics/ Mitjans audiovisuals / Projectesi d cc c c c c c c c c cirecciód’obreDisseny gràficDisseny gràficDisseny d’interiorsOrganització industrial i legislacióDisseny d’interiorsbbbbbbbbbbbbbbbbbcccc c cccc

CPDisseny gràficDisseny gràfic c c c c c cccccccc ccccccccccccccFotografia / Mitjans audiovisualsFotografia / Mitjans audiovisualsMitjans informàticsFotografia / Mitjans audiovisualsDisseny gràficDisseny gràficDisseny gràficDibuix tècnic

CPDisseny de producteOrganització industrial i legislacióDisseny de producteDisseny de producteMitjans informàtics cccc c c c c ccccDisseny gràfic cccccccccccccccc cccccccc cccc c ccccc c c c cccccc

CPDibuix tècnic / VolumDisseny de producte/ Joieria i orfebreriaDisseny de producte

CPE c cccccccccccc cccccccccccmmotllament i fosa d’objectesd’orfebreria, jccccccc c c c c ccccc cccccccc ccccc cccccc cccccJoieria i orfebreria ccccccccccccccJoieria i orfebreriaMitjans informàtics ccccccc cc ccc ccccccc cccDisseny de producte cccc c cccccc c

Dibuix tècnicCCCCCCCCCCCCCCCCC ccccccccccccccccCCCCCCC

coració A mmmm mDisseny gràficDisseny gràficDisseny d’interiorsOrganització industrial ilegislacióDisseny d’interiors c mm m m m ccc c cccc

CMTDisseny gràficDisseny gràficFotografia i preocessosde reproduccióFotogra

CMTeoria dllLegislació i geglProjectes navalsTeoria i ciència delDisseny assistit perccc cc c c cTècniques de cc c c c cc cModelismei maquetisme

CMTDibuix tècnic / VolumDisseny de producte/ Joieria i orfebreriaDisseny de producte

CMTTècniques del metall/ Modelismei reproduccionsTècniques d’orfebreria iargenteriaJoieria i orfebreriacccccccc ccccccJoieria i orfebreriaMitjans informàticsccccc cccDisseny de productecccc c c ccccc c

Núm. 1060

1083

Família:

GrauMitjàMitjàSup.Sup.Sup.Sup. cccccc c c ccccccccccc c c c cc ccccc ccSup. cccccc c c ccccccccccc c c c cc ccccc ccSup. cccccc c c ccccccccccc c c c cc ccccc ccSup. cccccc c c ccccccccccc c c c cc ccccc ccSup.Sup. cccccc c c ccccccccccc c c c cc ccccc ccSup.Sup.Sup.Sup.Sup.

Família: Vidre artístic

GrauSup.Sup.Sup.

Tèxtils artístics

CicleTapissos i catifesTapissos i catifesArt tèxtilArt tèxtilArt tèxtilColorit de col·leccions/ Estampacions i titntatges artísticsColorit de col·leccions/ Química aplicada al producteColorit de col·leccions/ Estampacions i titntatges artísticsColorit de col·leccions/ Estampacions i titntatges artísticsColorit de col·leccionsEstampacions i titntatges artístics/ Estilisme de teixits de caladaEstampacions i titntatges artísticsEstampacions i titntatges artísticsEstilisme de teixits de caladaEstilisme de teixits de caladaEstilisme de teixits de calada

CicleArts del vidre / Vitralls artísticsArts del vidreArts del vidre

MòdulProjectesTaller de materials i tintatgesHistòria de l’art tèxtil contemporaniMorfologia espacial i volumètricaTaller de materials tèxtilsTecnologia tèxtil cccccc c c c c ccccccc cccccccccccccccccccccc ccccc ccccccccccccSociologia cccccc c c ccccccccccc cc cMitjans audiovisuals cccccc c cccccccccccc c c c cc c cccc ccTaller de color i de producte finalDisseny assistit per ordinador ccc c c ccc cTaller de disseny tèxtil cccccc c c cTaller d’art tèxtil i producte finalTeoria del disseny tèxtilEstilisme de teixits de caladaFilatura

MòdulFotografiaTaller de vidre de llumTaller de talla i gravat

CPDisseny tèxtil

Història de l’artVolum

Disseny tèxtil cccccccc cccccccccTècniques tèxtils cccc c c c cc cccDisseny de moda cccc c c cc ccc cMitjans audiovisuals / Fotografiacccccc c c ccccccccccc

Mitjans informàtics ccccc c cccccccDisseny tèxtil

Disseny tèxtilDisseny tèxtil

CPMitjans audiovisuals / Fotografia

CMT

Tècniques tèxtils

Tècniques tèxtilsTecnologia tèxtilcccccc c c c c ccccccc cccccccccccccccccccccSociologia cccccc c cccccccccccc c c cMitjans audiovisualscccccc c c cc c ccccTècniques tèxtilsDisseny assistit perordinador ccc c c cc cTTècniques tèxtils

Tècniques tèxtils

CMT

Tècniques del vidreTècniques del vidre


1084

ANNEX 4

Núm. 1060

1085

ANNEXOS 5 I 6


1086

ANNEX 7

Núm. 1060

1087

Expedient acadèmic personal. Ensenyaments d’Arts plàstiques i Disseny

Nom Codi

Adreça

Població Codi postal

Cognoms i nom

Adreça

Nova adreça

Nom dels pares (o representants legals)

Número de registre de la matrícula

Sèrie i número del llibre de qualificacions

Nom del centre de trasllat

Estudis anteriors

Data de la matrícula

Data de la baixa

Nom del cicle

Data de superació de la prova d’accés

Data d’inici

Observacions generals

Data de finalització

Exempt de la prova d’accés (causa)

Prova d’accés amb requisits (data i qualificació)

Prova d’accés sense requisits (data i qualificació)

Dades del centre

Dades personals

Dades acadèmiques

Dades dels ensenyaments d’arts plàstiques

Dades d’accés

ANNEX 8


1088

Núm. 1060

1089

Trimestral/Quadrimestral

Final de curs

Final de cicle

Convocatòria extraordinària

Grau

Curs Grup

DNI Cognoms i nom

Mòduls

Qualificacions

Fase

de

prà

ctiques

Pro

jecte

/obra

final

Qualif

icació

final

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

Data i signatura dels membres de la junta d’avaluació Segell del centre

Acta d’avaluació

Núm.

ANNEX 9


1090

ANNEX 10

Instruccions de 14 d’abril de 2000 dela Direcció General d’Ordenació Edu-cativa per al càlcul de la qualificaciófinal dels alumnes d’ensenyamentd’arts plàstiques i disseny queaccedeixin a la universitat.

El Reial decret 1033/1999 (BOE 29 dejuny de 1999), estableix l’accés directe adeterminats estudis superiors universitaris,dels Tècnics superiors en especialitatsd’arts plàstiques i disseny i de qui disposide títols equivalents.

L’Ordre de 14 de maig de 1999 (BOE 25de maig de 1999), estable ix lacorrespondència de les especialitats de lestitulacions de Graduat en arts aplicades ioficis artístics, les de ceràmica i les delscicles formatius d’arts plàstiques i dissenyde caràcter experimental, amb els títols deTècnic superior.

Als efectes d’establir la prioritat en ladistribució de les places reservades, es do-

nen les instruccions següents per al càlculde la qualificació final.

1. Alumnes procedents de c ic les deformació específica de grau superior d’artsplàstiques i disseny.

La qualificació final del cicle s’obtindràfent la mitjana aritmètica entre la qualifi-cació del projecte final (amb un decimal) ila mitjana (amb un decimal) de les qualifica-cions (sense decimals) dels mòduls queintegren el cicle.

El centre expedirà dos exemplars delcertificat on consti la qualificació final delcicle, d’acord amb el model que figura enl’annex 10a.

2. Alumnes procedents dels ensenyamentsd’arts aplicades i oficis artístics.

La qualificació final s’obtindrà fent lamitjana aritmètica (aproximada fins a lescentèssimes) entre la nota de revàlida i lamitjana de les qualificacions de les assig-natures dels dos cursos que componenl’especialitat. En el cas de qualificacions

no numèriques, es farà servir la taulad’equivalències següent:

Suficient ........................................... 5,5

Bé .................................................... 6,5

Notable ............................................ 7,5

Excel·lent ............................................. 9

El centre oficial on consti l’expedient del’alumne/a expedirà dos exemplars delcertif icat amb la qualif icació f inal delsensenyaments, d’acord amb el model quefigura en l’annex 10b.

3. Alumnes procedents de c ic les deformació específica de grau superior d¡artsplàstiques i disseny de caràcter experimen-tal.

La qualificació final s’obtindrà igual quel’indicat en l’apartat 1.

Blai Gasol i Roda

Director general d’Ordenació i InnovacióEducativa

Núm. 1060

1091

ANNEXOS 10A I 10B


1092

ANNEXOS 11 I 12

Núm. 1060

1093

ANNEX 13

Informació a l’alumnat

1. Sobre el centre educatiu.1.1. Drets i deures de l’alumnat.1.2. Altra informació derivada de la

normaiva general o del centre.

2. Organització dels ensenyaments.2.1. Organització dels continguts.2.2. Distribució dels mòduls al llarg dels

cursos.2.3. La realització de la formació pràctica

en empreses, estudis o tallers.

2.4. Les escoles oficials d’idiomes du-ran a terme activ itats relat ives al seuprojecte d’avaluació.

2.5. Previsió de calendari de la formaciópràctic i de la realització del projecter/obrafinal.

3. Avaluació.3.1. Avaluacions parcials, de recuperació

i finals.3.2. Criteris d’avaluació i qualificació dels

mòduls/assignatures.3.3. Criteris d’avaluació i qualificació de

la formació pràctica.3.4. Criteris d’avaluació i qualificació del

projecte/obra final.

3.5. Càlcul de la qualificació final.3.6. Criteris per promocionar el curs i per

realitzar les pràctiques i el projecte/obrafinal.4. Promoció acadèmica i professional.

4.1. Titulació que s’obté.4.2. Altres ensenyaments.4.3. Accés a d’altres estudis artístics

superiors. Possibles convalidacions.4.4. Adreces út i ls: Departament de

Treball, Centre Català d’Artesania, serveislocals d’ocupació, etc.

4.5. Accés a la universitat, Criterisd’avaluació i qualificació titulacions a lesquals es pot accedir amb el títol obtingut.Notes de tall exigides per cada facultat oescola universitària, etc.


1094

Especialitat de Disseny gràfic

1r curs (90 crèdits)

Assignatures troncals 8 Percepció visual

Llenguatge visual

Taller d’expressió

Història i teoria de l’art

Història i teoria del disseny

Fonaments científics del disseny

Sistemes de representació

Fonaments del projecte

(9 crèdits)

(9 crèdits)

(18 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

(9 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

Assignatures específiques 2 Introducció als materials i tècniques del disseny gràfic

Iniciació en tecnologies analògiques i digitals

(9 crèdits)

(12 crèdits)

2n curs (78 crèdits)

Assignatures específiques 7 Història del disseny gràfic

Materials i tècniques del disseny gràfic

Tecnologies analògiques i digitals

Projectes gràfics

Projectes interdisciplinaris

Il·lustració

Ciències socials aplicades al disseny

(6 crèdits)

(9 crèdits)

(12 crèdits)

(9 crèdits)

(9 crèdits)

(18 crèdits)

(6 crèdits)

Assignatures optatives (9 crèdits)


Assignatures troncals 1 (27 crèdits)Projecte de síntesi

Assignatures específiques 2 (6 crèdits)

(6 crèdits)

Entorn professional

Gestió empresarial


Assignatures de lliure elecció (14 crèdits)

Especialitat de Disseny de productes


Assignatures troncals 8 (9 crèdits)

(9 crèdits)

(18 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

(9 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

Percepció visual

Llenguatge visual







Assignatures específiques 2 Ergonomia


(6 crèdits)

(15 crèdits)


Assignatures específiques 8 Història del disseny industrial

Materials i tècniques en el disseny de productes

Biònica i estructures en el disseny de productes

Models, maquetes i prototipus

Projectes de disseny de productes


Disseny d’envasos i embalatges


(6 crèdits)

(9 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

(9 crèdits)

(9 crèdits)

(18 crèdits)

(6 crèdits)


Distribució de les assignatures del currículum en els diferents cursos

ANNEX 14

Núm. 1060

1095




(6 crèdits)

Entorn professional

Gestió empresarial



Especialitat de Disseny d’interiors



Llenguatge visual







(9 crèdits)

(9 crèdits)

(18 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

(9 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

Assignatures específiques 2 Expressió i representació

Tecnologia de l’edificació

(9 crèdits)

(12 crèdits)


Assignatures específiques 8 Història del disseny d’interiors

Instal·lacions

Acabats i materials

Projectes d’interiorisme


Condicionament d’espais

Rehabilitació


(6 crèdits)

(15 crèdits)

(12 crèdits)

(9 crèdits)

(9 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)





(6 crèdits)

Entorn professional

Gestió empresarial



Especialitat de Disseny de moda



Llenguatge visual







(9 crèdits)

(9 crèdits)

(18 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

(9 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

Assignatures específiques 2 Materials i tecnologies del sector tèxtil i de la indumentària


(9 crèdits)

(12 crèdits)


1096


Assignatures específiques 10 Història del disseny d’indumentària

Tecnologia del gènere de punt

Tecnologia dels teixits de calada

Tecnologia dels gèneres estampats

Projectes: Tèxtil i indumentària


Estilisme

Modelisme i prototipus, Moulage

Tècniques de patronatge industrial i escalat de talles


(6 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

(9 crèdits)

(9 crèdits)

(6 crèdits)

(6 crèdits)

(9 crèdits)

(6 crèdits)





(6 crèdits)

(6 crèdits)

Tints i colorimetria

Entorn professional

Gestió empresarial



L’assignatura Practica professional (30 crèdits) es podrà asssignar a un curs o distribuir-la en més d’un, d’acord amb la programació

del centre.

Núm. 1060

1097

Expedient acadèmicEnsenyaments superiors de dissenyEspecialitat

Nom Codi

Adreça

Població Codi postal

Cognoms i nom

DNI

Adreça

Nova adreça

Número de registre de la matrícula

Sèrie i número del llibre de qualificacions

Nom del centre de trasllat

Data d’anul·lació de la matrícula

Data de la matrícula

Data del trasllat

Data d’inici

Condicions acadèmiques d’accés als ensenyaments superiors de disseny

Data de finalització

Dades del centre

Dades personals de l’alumne/a

Dades dels ensenyaments superiors de disseny

Lloc i data de naixement

Exempció de la prova d’accés (causa)


Data de proposta d’expedició del títol


ANNEX 15


1098

Núm. 1060

1099


1100

ANNEX 16

Núm. 1060

1101


1102

Convalidacions de mòduls de cicles formatius d'Arts plàstiques i Disseny d'acord amb laLlei 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu. Relació de mòdulsque es convaliden entre cicles formatius d'Arts plàstiques i Disseny d'acord a la famíliaprofessional i al grau corresponent

Família professional: Art floral

Mòduls superats Mòduls que es convaliden

De grau superior a grau mitjà

Dibuix artístic i projectes Dibuix

Història de l'arquitectura i del seu entornambiental + Història del paisatgisme

1 Història de la cultura i de l'art:: jardineria

Taller d'art floral Taller bàsic d'art floral

Família professional: Arts aplicades al llibre


De grau superior a grau superior

Història del llibre Història del llibre


Història del llibre

Història del gravat

Tècniques d'expressió: gravat

Expressió gràfica enquadernació

Història de la cultura i de l'art: arts del llibre

Història de la cultura i de l'art: arts del llibre

Tècniques d'expressió gràfica

Tècniques d'expressió gràfica

Família professional: Arts aplicades a l'escultura


De grau mitjà a grau mitjà

Història de la cultura i de l'art: arts aplicades de l'escultura Història de la cultura i de l'art: arts aplicades de l'escultura

Dibuix artístic

Volum

Dibuix artístic

Volum


Història de les arts aplicades de l'escultura

Volum i projectes

Història de la cultura i de l'art: arts aplicades de l'escultura

Volum

Família professional: Ceràmica



Història de la cultura i de l'art: ceràmica

Dibuix ( c.f. Decoració ceràmica) Dibuix (c.f. Terrisseria)


Història de la ceràmica

Dibuix (c.f. Ceràmica artística)


Dibuix (c.f. Terrisseria)


ANNEX 17

Núm. 1060

1103

Família professional: Disseny d'interiors


Història de l'arquitectura i del seu entorn ambiental


Història de l'arquitectura i del seu entorn ambiental

Expressió volumètrica

Projectes

Tecnologia i sistemes constructius

Expressió volumètrica

Projectes

Tecnologia i sistemes constructius

Família professional: Disseny gràfic



Història de l'art i de la imatge gràfica


Història de la imatge gràfica (c.f. Il·lustració) Història de la imatge gràfica (c.f. Gràfica publicitària)

Història de l'art i de la imatge gràfica

Tècniques d'il·lustració (c.f. Il·lustració)

Tècniques d'il·lustració (c.f. Il·lustració)

Mitjans informàtics (c.f. Gràfica publicitària)

Fotografia artística (c.f. Fotografia artística)

Fotografia (c.f. Gràfica publicitària)

Tècniques d'expressió gràfica (c.f. Gràfica publicitària)

Expressió plàstica: fotografia (c.f. Fotografia artística)

Disseny gràfic assistit per ordinador (c.f. Il·lustració)

Fotografia (c.f. Il·lustració i Gràfica publicitària)

Fotografia (c.f. Il·lustració)


Història de la imatge gràfica (c.f. Il·lustració i Gràfica publicitària)

Mitjans informàtics (c.f. Gràfica publicitària

Tècniques d'Il·lustració (c.f. Il·lustració)

Tècniques d'expressió gràfica (c.f. Gràfica publicitària)

Història de l'art i de la imatge gràfica(c.f. Autoedició i Art final de disseny gràfic)

Disseny gràfica assistit per ordinador(C.f. Art final de disseny gràfic)

Tècniques gràfiques (c.f. Art final de disseny gràfic)

Tècniques gràfiques (c.f. Art final de disseny gràfic)

Família professional: Disseny industrial



Ergonomia i antropometria

Dibuix del natural (c.f. Modelisme industrial)

Dibuix del natural (c.f. Modelisme i maquetisme)

Ergonomia i antropometria

Dibuix del natural (c.f. Modelisme i maquetisme)

Dibuix del natural (c.f. Modelisme industrial)

Història del disseny industrial (c.f. Modelisme industrial) Història del disseny industrial (c.f. Modelisme i maquetisme)

Història del disseny industrial (c.f. Modelisme i maquetisme) Història del disseny industrial (c.f. Modelisme industrial)

Dibuix tècnic (c.f. Modelisme industrial) Dibuix tècnic (c.f. Modelisme i maquetisme)

Dibuix tècnic (c.f. Modelisme i maquetisme) Dibuix tècnic (c.f. Modelisme industrial)

Teoría i ciencia del disseny (c.f. Modelisme industrial) Teoria i ciència del disseny (c.f. Modelisme i maquetisme)

Teoría i ciencia del disseny (c.f. Modelisme i maquetisme) Teoria i ciència del disseny (c.f. Modelisme industrial)

Dibuix tècnic (c.f. Modelisme industrial i Modelisme i maquetisme) Geometria descriptiva (c.f. Mobiliari)


Dibuix artístic i comunicació gràfica

Dibuix del natural

Dibuix tècnic (c.f. Modelisme industrial i Modelisme i maquetisme)

Dibuix artístic

Dibuix artístic

Dibuix tècnic


1104

Família professional: Esmalts artístics




Dibuix artístic

Família professional: Joieria d'art


Història de l'orfebreria, joieria i bijuteria



Modelat i maquetisme

Dibuix tècnic

Història de l'orfebreria, joieria i bijuteria


Modelat i maquetisme

Dibuix tècnic

Família professional: Tèxtils artístics


Dibuix


Color

Història de la cultura i de l'art: tèxtil artístic

Dibuix

Color

Història de la cultura i de l'art: tèxtil artístic


Dibuix artístic

Color

Història dels tèxtils artístics

Taller d'estampacions i tintatges de teles Taller d'estampacions i tintatges de teles

Dibuix artístic

Color



Dibuix artístic

Color


Dibuix artístic

Color


1. S'hauran d'haver superat les dues assignatures

2. Horari lectiu -...

Documents

Transcript of 2. Horari lectiu -...